Cañete s’arrossega a l’eurocambra per no perdre el “negoci” de comissari

Demana "perdó" a l'Eurocambra pel seu "comentari desafortunat" sobre les dones i defensa que ni ell ni la seva família directa mantenen "cap vincle" amb empreses petrolieres

Ara.Cat 01/10/2014

L’Exministre del PP, Miguel Arias Cañete, es juga el sou i el “negoci” de fer de comissari, un graó més en la seva llarga trajectòria com a “aconseguidor” a les institucions espanyoles i europees.  El candidat a la cartera d'Energia i Canvi Climàtic a la nova Comissió Europea, ha demanat "perdó" aquest dimecres a l'Eurocambra pels seus comentaris sexistes durant la campanya electoral, segons informa l’ACN. "Crec que la igualtat entre homes i dones és un valor fonamental", ha defensat el polític espanyol, que va dir que no podia debatre bé contra la candidata socialista Elena Valenciano perquè és una dona. Cañete també ha defensat que no té cap "conflicte d'interessos" perquè ni ell ni la seva família mantenen "cap vincle" amb empreses petrolieres.

Malgrat tot Cañete ja compta amb els vots del PSOE, Valenciano inclosa, i Ciudadanos (i Unió)

El gruix de l'examen a Arias Cañete, però, està relacionat amb el possible conflicte d'interessos que podria tenir a l'assumir la carta d'Energia i Canvi Climàtic pels seus vincles amb empreses petrolieres. Per això, Miguel Arias Cañete ha defensat reiteradament i davant de la insistència dels eurodiputats, que ha venut els seus interessos en dues empreses de distribució de petroli (Dúcar i Petrologis Canarias), i que ni el seu fill ni la seva dona hi segueixen vinculats. "He anat més enllà del que exigeix la normativa vigent", ha dit el candidat popular a eurocomissari. Amb tot, alguns eurodiputats han qüestionat els vincles del seu cunyat amb les empreses, una pregunta que Cañete no ha respost.

-.-

S’estrena el segon tram de la MAT sense entendre’n la conveniència

El segon tram de la nova línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) entra en servei aquesta primera setmana d’octubre

Xavier Febrés

CatalunyaPlural.Cat 27/09/2014

El segon tram de la nova línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) entra en servei aquesta primera setmana d’octubre, però entendre la seva conveniència continua sent tan opac com la factura de la llum que cada ciutadà rep puntualment. El subministrament d’electricitat és un servei públic bàsic, explotat per companyies privades que s’han convertit en grans grups econòmics, sota una regulació governamental tan laxa com la del Banc d’Espanya envers els bancs. Els estudis i debats sobre l’impacte ambiental de la cicatriu oberta per la MAT damunt del territori han durat setze anys, però els 44 km del seu estentori traçat entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà) s’han construït en un temps rècord de 18 mesos. Un total de 400 propietaris han estat expropiats per donar pas a les monumentals torres metàl·liques de 55 metres d’alt i 10 d’ample a la base.

El tram que ara entra en servei s’unirà als 86 km ja estrenats el 2010 entre Sentmenat (Vallès Occidental) i Bescanó. En canvi, els 60 km restants entre l’Alt Empordà i Baixàs (al cantó francès de la frontera) seran soterrats per satisfer les nombroses protestes que adduïen motius paisatgístics, com si aquest tercer tram del paisatge fronterer tingués més valor i consideració que l’aclaparador traçat aeri dels altres dos. El primer va comptar amb un pressupost de 100 milions d’euros, el segon 66 milions i el tercer soterrat 700 milions (deu vegades més que si fos aeri com els altres).

D’entrada els responsables van argumentar que la construcció de la MAT era indispensable per assegurar el subministrament de Girona, la Costa Brava i el tren AVE, com una servitud de la vida moderna. En realitat respon a la directiva europea que obliga els països membres a estar enllaçats en un mínim de 10% de la seva capacitat de consum, tot i que la MAT només garantirà el 6% (fins ara era del 3% entre Espanya i França).

El caràcter altament enrevessat de les explicacions públiques sobre la gestió de la xarxa elèctrica, així com de la factura individual que rep cada ciutadà, resulta inadmissible en una societat democràtica i reclama la mateixa transparència que qualsevol altre sector estratègic. També s’ha de reconèixer que l’opacitat de les companyies elèctriques concorda escrupolosament amb la d’uns quants sectors estratègics més, dintre d’una complexitat deliberada que vol encobrir les maniobres dels oligopolis de facto.

-.-

Jornada solidaria amb la lluita contra la MAT

El proper dia 4 d’octubre es realitzarà al pavelló de Celrà una  jornada solidaria amb la lluita contra la MAT.

Començarà a les 16h. de la tarda, amb una fira d’entitats, desprès continuarà la tarda amb una xerrada/taller organitzada per la Xarxa per la Sobirania Energètica.

Cap a les 20h. s’estrenarà el documental sobre la repressió a la lluita contra la MAT que s’ha realitzat des del Grup Antirrepressiu de Girona i l’Assemblea No a la MAT de Girona.

La nit començarà amb un bon sopar fet per les cuineres i cuiners solidaris de Celrà, continuarà amb els concerts dels ex-Salsa de Pastor  Kalaixnifolk (folk des de Sant Hilari) , Juanito Piquete (punk proletari des de Barcelona) i el cantautor penedenc Cesk Freixas i acabarà ben entrada la matinada amb bona musica punxada per pd’s de la zona.

Els preus de les entrades :

10€ sopar i concert

5€ tan sols el concert.

Malgrat el que diguin els mitjans de comunicació, la lluita contra la MAT continua viva.

El dia 4 d’octubre ens veiem a Celrà.

No a la MAT!! No la volem, ni aquí, ni enlloc, ni ara, ni mai!!

-.-

1r Volt Oligotòxic‏. En l’energia també volem decidir!

Des de la Xarxa per la sobirania energètica ens plau convidar-vos al 1r Volt Oligotòxic els propers 26, 27 i 28 de setembre. El Volt farà un recorregut pels indrets del territori que pateixen els impactes de model energètic oligopòlic, fòssil i nuclear, donant protagonisme als grups i comunitats locals que el denuncien, a més de visitar alguna de les alternatives. Podeu veure el recorregut en el mapa. Si esteu interessats/des en participar-hi, feu la pre-inscripció sense cap compromís en aquest formulari. Tota la informació estarà actualitzada al web de la Xarxa. Guardeu-vos les dates! 

Formulari de pre-inscripció.

[CASTELLANO] Desde la Xarxa per la sobirania energètica nos complace invitaros  a la  1ª Vuelta Oligotóxica, los próximos 26, 27 y 28 de septiembre.La Vuelta hará un recorrido por los lugares del territorio que padecen los impactos del modelo energético oligopólico, fósil y nuclear, dando protagonismo a los grupos y comunidades locales que lo denuncian, visitando también alguna de las alternativas. Podéis ver el recorrido en el mapa. Si estáis interesados/as en participar, rellenad la pre-inscripción sin ningún compromiso en el formulario. Toda la información estará actualizada en el web de la Xarxa. Guardaros las fechas! 

Formulario de pre-inscripción.

[ENGLISH] The Network for People’s Energy Sovereignty in Catalunya is pleased to invite you to its 1st Oligopolic Volt, that will take place on September 26-27-28th. The Volt will be a tour visiting parts of the territory suffering from the impacts of a fossil and nuclear energy obsolete model, giving prominence to groups and local communities that are denouncing it. You can have a look on the map. If you are interested in taking part in it, you can pre-register yourself, without compromise, filling the form above. All the information will be updated in the Network’s website. Save the dates!

Pre-inscription form

Per més informació, clica AQUÍ

-.-

El paisatge del Priorat busca ressò internacional per aconseguir el reconeixement de la UNESCO

La manca de recursos fa que el dossier definitiu de la candidatura no es pugui presentar fins l'any que ve.

Reus Digital 24/08/2014

Cartell de la candidatura Priorat- Montsant- Siurana
en el balcó del Consell Comarcal del Priorat

L'any 2007 va néixer l'associació Prioritat, creada des de la societat civil de la comarca del Priorat amb l'objectiu de treballar per presentar una candidatura a la UNESCO com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània. Uns anys després, la proposta ja es troba a la llista indicativa del Ministeri de Cultura, on ha de passar almenys un any abans de ser elevada a la UNESCO. Falta, però, el dossier definitiu que, tot i que estava previst que es pogués presentar aquesta propera tardor, no estarà enllestit fins l'any que ve a causa de la manca de finançament amb què s'han trobat els impulsors. A hores d'ara fan front comú Prioritat, el Consell Comarcal del Priorat i la Diputació de Tarragona.

Roser Vernet, coordinadora de Prioritat, té claríssim que, malgrat els obstacles, el paisatge del Priorat-Montsant-Siurana acabarà esdevenint Patrimoni Mundial de la UNESCO. "Si tot va bé, si l'any que ve presentem el dossier, vol dir que al 2016 l'estat espanyol ens pot presentar, i que a la sessió del Patrimoni Mundial del 2017 ens podríem inscriure", ha detallat, esperançada, a l'ACN.

De fet, la candidatura està inclosa a la llista indicativa espanyola des del novembre del 2013, i a partir d'aquesta propera tardor ja podria ser presentada a la UNESCO sempre que el dossier final estigués acabat. "La nostra primera intenció era tenir-ho enllestit a finals d'enguany", ha explicat Vernet, "però la manca de recursos ens fa ser realistes i ens donem un any més de coll". Una situació que, ha afirmat, "ens va bé", ja que s'avança de manera que cada pas "queda ben consolidat".

Actualment, segons comenta la coordinadora, el projecte camina amb tres fronts paral·lels: el front territorial -fent conèixer la candidatura i implicant-hi el màxim de gent del territori-, el front acadèmic -el dossier que s'ha de presentar a la UNESCO, amb un guió molt pautat- i el front institucional -ja que són els estats els que presenten les candidatures, en funció de les propostes que fan les comunitats autònomes-.

Posant en valor les característiques del paisatge prioratí

Vernet ha assegurat que el paisatge de la comarca té valors molt diversos, però n'ha destacat un parell: la llegibilitat i l'heterogeneïtat. En aquest sentit, ha posat com a exemple el patrimoni de pedra seca, "que et permet llegir com ha evolucionat i com viu aquest paisatge", i demostra que no és homogeni "perquè no tots els marges estan fets amb el mateix tipus de pedra".

La realització del dossier de la candidatura, ha exposat, "ens obliga a conèixer d'una manera molt detallada els valors que tenim, i nosaltres mateixos estem descobrint coses que no sabíem". "Només estimes, defenses i promociones una cosa que la coneixes i la valores", ha remarcat la coordinadora. "Si estem aprenent a conèixer més el nostre territori, nosaltres mateixos ens el reconeixem i el farem reconèixer a fora", ha reblat.

El pla de gestió, de la mà de la Carta del paisatge

A més del dossier, per aconseguir el reconeixement de Patrimoni Mundial s'ha d'aportar un pla de gestió "que garanteixi que aquells valors que dius que tens, els continuaràs tenint", com ha relatat Vernet. En aquest punt la candidatura s'uneix amb la Carta del paisatge del Priorat, un document que diversos agents van signar al 2012 i que defineix les accions que cal dur a terme per potenciar l'entorn paisatgístic de la comarca i preservar-lo.

Joan Carles Garcia, president del Consell Comarcal del Priorat, ha manifestat, en aquesta línia, que la candidatura i la Carta del paisatge "avancen juntes", i que la comissió de seguiment de la Carta del paisatge -que es va constituir a finals del 2013- s'hauria de convertir en l'embrió del pla de gestió. "Quan persones, empreses, administracions... entre tots, podem posar-nos d'acord sobre què volem ser quan siguem grans, no té preu", ha celebrat Vernet.

Els beneficis del reconeixement

És indiscutible que el reconeixement del Priorat-Montsant-Siurana com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània per part de la UNESCO suposaria beneficis per a la comarca. A més, seria el primer paisatge cultural que l'organització reconeixeria a Catalunya. Des de la Denominació d'Origen Qualificada Priorat, el president del Consell Regulador, Toni Alcover, ha dit que l'entrada a la llista del Patrimoni Mundial com un bé més "revaloritzarà la nostra copa de vi i li donarà un valor afegit". Segons la coordinadora de Prioritat, a més del profit que aconsegueixen durant el procés, tot plegat comportaria "un reconeixement a escala mundial", una situació que "no et pagaria cap campanya publicitària", ha bromejat.

Més informació:

El paisatge del Priorat busca ressò internacional per ser Patrimoni Mundial Diari de Tarragona

-.-

S'està morint l'arròs de les parcel·les salinitzades per lluitar contra el caragol poma

Quan acabi la sega, al mes d'octubre, els arrossaires del Delta valoraran l'afectació i discutiran amb la Generalitat la millor estratègia per eradicar la plaga d'aquesta espècie invasora.

Una gran posta de caragol poma, al delta de l'Ebre. Foto: ACN

Diari de Tarragona 23/08/2014

A poc menys d'un mes per començar la sega de l'arròs al delta de l'Ebre, els pagesos han alertat que a les parcel·les que es van inundar amb aigua de mar per eradicar el caragol poma s'està morint l'arròs. Un fet que els preocupa, i molt, ja que en aquests arrossars podria suposar la pèrdua de fins a un 50% de la collita. La plaga en si, però, no ha fet tant mal com en altres temporades, ja que els productors han aplicat mesures per controlar-la. Des d'Unió de Pagesos, el responsable del sector de l'arròs, Dani Forcadell, ha augurat una collita mitjana, d'unes 130.000 tones, i una bona qualitat del producte. Pel que fa al preu, es preveu que es mantingui similar a l'any passat, amb 285 euros per tona.

Un estiu amb unes condicions climatològiques prou bones, tot i que el mes de juliol ha estat una mica més fred que de costum, fa que les previsions de la collita d'arròs al delta de l'Ebre siguin prou bones, tant pel que fa a quantitat com a qualitat. Forcadell, però, ha apuntat que la sega es retardarà una mica i començarà a mitjans de setembre -tot i que alguna varietat primerenca, com l'arròs bomba, es pugui començar a segar abans-.

Seguint la línia iniciada les darreres campanyes, enguany s'ha cultivat, bàsicament, arròs rodó tradicional, i s'està introduint també l'arròs llarg. Tot plegat en detriment de l'arròs de varietat bomba, del qual hi ha superproducció a tot l'estat espanyol. D'aquesta manera els arrossaires del delta poden enfrontar-se millor a la competència, i és que el consumidor compra, principalment, arròs rodó.

Alerta per la salinització

Malgrat les bones previsions, els pagesos han alertat que, tot i que la salinització ha funcionat molt bé per matar el caragol poma, podria estar afectant negativament el conreu de l'arròs. "Si es salinitza la parcel·la i mor l'arròs", ha explicat Forcadell, "és com si intentes eliminar les puces que tingui un gos matant-lo". En aquest sentit, ha dit que encara és aviat per treure conclusions, i que caldrà esperar al final de la sega, però ha lamentat que una arma "massiva i ecològica" que existeix contra el caragol poma no sigui tan efectiva com es pensava.

Així, quan acabi la collita al mes d'octubre, esperen reunir-se amb la Generalitat per tal de valorar els fets i definir, conjuntament, quina és la millor estratègia per lluitar contra aquesta plaga. Forcadell ha manifestat que cal coordinació entre tots els agents, "Generalitat, pagesos, cooperatives, Unió Europea", per eradicar el caragol poma del delta, "perquè si no, la despesa que ens comportarà, tant als pagesos com a nivell mediambiental, serà tremenda".

Sobredespesa de la pagesia

La plaga d'aquesta espècie invasora, però, enguany ha fet menys mal al conreu que en temporades passades ja que, a més de la salinització, els pagesos han aplicat diverses mesures per controlar el caragol poma. Així, han aplicat saponina i cianamida càlcica (un adob) per contenir el primer cop de la plaga, al moment de sembrar. Unes mesures que els han costat uns 250 euros extra per hectàrea, que s'han de sumar a la resta de despeses que tenen. Forcadell ha exposat que enguany s'ha pogut fer, però que si s'ha de realitzar aquesta inversió de manera fixa la situació es farà "inviable".

Denúncia per sabotatges

A més a més, des d'UP han denunciat que hi ha persones que estan portant caragol poma al marge dret del delta de l'Ebre, "que està net de caragol". Forcadell ha recordat que aquests sabotatges són un delicte penal contra el qual ja estan vetllant agents dels Mossos d'Esquadra i dels Agents Rurals. També ha manifestat la seva preocupació pel fet que la plaga vagi remuntant riu amunt, i pels problemes que això podria comportar en un futur.

-.-

Nou reconeixement internacional per a la pel·lícula 'Buda. L'illa del Delta'

Gustau Moreno Pérez

La Marfanta 19/08/2014

AMPOSTA (Montsià).- La pel·lícula 'Buda. L'illa del Delta' ha rebut el premi al millor documental estranger en el Columbia Gorge Internacional Film Festival, que s'ha celebrat de l'1 al 17 d'agost. Es tracta d'un nou reconeixement per al film de Santi Valldepérez i Guillermo Barberà, que al novembre passat ja van guanyar el premi Ciutat de Reus del festival Memorimage de la capital del Baix Camp. 'Buda. L’illa del Delta' és una coproducció entre la productora Filmsnòmades i Televisió de Catalunya, i ha comptat amb la participació de TVE, amb el suport de la Diputació de Tarragona i l’IDECE. També hi van col·laborar ARGADELSA, el Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre. El documental té una durada de 79 minuts i és un retrat de més de dos anys a un dels espais més emblemàtics del territori. Aprofitant materials audiovisuals i fotogràfics d’arxius públics i privats, la pel·lícula ha volgut també retratar la memòria de l’espai, i especialment del far, que en la seua època (1864-1961) va ser el més alt del món. En aquest sentit, l’1 de novembre de 2014 es van complir 150 anys des de l’entrada en funcionament del far. Una llevantada el va vinclar el Nadal de 1961. Per a la realització del documental es van utilitzar arxius de la Filmoteca de Catalunya, del NO-DO, de l’arxiu de l’Exèrcit de l’Aire, de la família Borés i de la família Cabezas, entre d’altres.

-.-

L'impost de la Generalitat a les nuclears és inconstitucional, segons el Consell de Garanties Estatutàries

Gustau Moreno Pérez
Marfanta.com 18/08/2014

BARCELONA.- El Consell de Garanties Estatutàries ha dictaminat aquesta setmana que l'impost sobre la producció termonuclear d'energia elèctrica presentat pel Govern de la Generalitat és inconstitucional, perquè "no queda acreditada la seva finalitat ambiental" i per tant no es pot diferenciar "clarament" de l'impost estatal sobre el valor de la producció de l'energia elèctrica. El dictamen arriba després de que el Partit Popular de Catalunya (PPC) portés al Consell de Garanties aquest mes de juliol passat diferents articles d'aquest projecte de llei, perquè considerava que l'objecte de l'impost que es pretén crear és "plenament coincident amb l'estatal ja existent".

El Govern va aprovar al febrer el projecte de llei per crear un nou impost ambiental a la producció nuclear a Catalunya. Amb aquest nou impost, la Generalitat preveu recaptar unes 43,2 milions d'euros anuals procedents dels tres reactors catalans: Ascó I, Ascó II i Vandellós II. El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, va defensar que la mesura no tenia un afany recaptatori sinó que segueix les recomanacions de la Unió Europea. Així mateix, Homs va explicar que els diners permetran, en part, finançar inversions públiques orientades a la millora de l'entorn i també a incentivar conductes més respectuoses amb el medi ambient. És el cas, per exemple, del dragatge del port dels Alfacs. Una actuació que el Govern ja ha iniciat, i que ha de permetre que la multinacional Cemex mantenir l'activitat a la planta del Montsià durant un mínim de deu anys.

Però el PPC acusava al Govern d'aplicar una doble imposició sobre un mateix fet. I és que la taxa de la Generalitat a les nuclears és el segon impost a aquesta indústria, després de l'entrada en vigor a finals del 2012 de la llei estatal de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica. Segons el dictamen, "no queda acreditada la finalitat ambiental" d'aquest nou impost. D'aquesta manera, el Consell de Garanties ha considerat que el tribut qüestionat no es pot diferenciar "clarament" de l'impost estatal sobre el valor de la producció de l'energia elèctrica. Així, el dictamen conclou que els articles del projecte de llei qüestionats pel PPC són contraris a l'article 6.2 de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) que prohibeix la doble imposició.

El PPC demana la supressió d'aquest impost

El portaveu adjunt del PPC al Parlament, Santi Rodríguez, després de conèixer el dictamen del Consell de Garanties ha reclamat la supressió d'aquest impost. En aquest sentit, Rodríguez ha recordat que el seu partit ja va advertir que l'objecte de l'impost que es pretén crear és "plenament" coincident amb l'estatal ja existent. Així mateix, el popular ha manifestat que "en cas de mantenir aquest impost suposaria una doble imposició sobre un mateix fet". I ha destacat que el Consell de Garanties també ha dictaminat que el projecte de llei "no justifica suficientment el caràcter mediambiental del nou impost". Finalment, Rodríguez ha instat a ERC que "permeti a CiU votar les esmenes del PPC per suprimir aquest impost del projecte de llei".

-.-

“Treu els diners del banc i posa’ls a la teulada” Josep Pàmies

¿Quien no recuerda el corralito argentino o el avasallamiento de Grecia por la troika europea compuesta por Comisión Europea, Banco Central Europeo y el Fondo Monetario Internaciona?l.

Millones de personas vieron desaparecer sus ahorros por culpa de la especulación mundial financiera.

¿Para qué seguir teniendo nuestros ahorros en las mafias bancarias que han provocado la desdicha de millones de familias y puede que algún día se nos esfumen a nosotros como ha pasado en Argentina o Grecia?

Nuestra nave, la familia y los técnicos, costó subir y valió mucho hacerlo,
pero no lo olvidaremos.

Nuestra idea, la de nuestra empresa familiar Pàmies Horticoles y  la nueva etapa que iniciamos desde PamiesVitae, ha sido retirar parte de nuestro circulante depositado indebidamente en entidades bancarias españolas y ponerlo en el tejado de la nave principal, realizando una instalación de placas solares fotovoltaicas que nos permita reducir considerablemente el importe de nuestra factura de electricidad, contribuyendo de esta forma también a la sostenibilidad del sistema energético, mediante la producción de energía limpia y ahorrando transporte  innecesario de electricidad, por líneas de conducción cada vez más precarias, que lo son por falta de inversión de esa otra mafia eléctrica que no hace el mantenimiento que correspondería, por pura especulación y gracias al poder monopolístico que los Gobiernos han permitido.

Nos vamos a enfrentar con toda nuestra ilusión y activismo a la exigencia de las empresas eléctricas (el oligopolio) de tener que pagar un peaje de respaldo o compensación, por la energía producida por nosotros mismos con nuestros ahorros, como si el Sol fuera patrimonio de estas endiabladas empresas.

El Gobierno con un Proyecto de Decreto apoya estas pretensiones, pero la ciudadanía y las empresas nos tenemos que rebelar contra estas imposiciones, no solamente alegando contra este proyecto y manifestándonos, sino también desobedeciendo y sin miedo  pasando a la acción, realizando proyectos de todas las escalas, como el que ya hemos inaugurado nosotros y no temiendo las futuras represalias. Porque si llegan, las afrontaremos y nos negaremos a pagar estos peajes intimidatorios y quizás anticonstitucionales, aunque en ello peligre la integridad económica de nuestra empresa, o se nos corte el suministro del resto de energía que podamos necesitar y no produzca nuestra instalación..

Demasiados puestos de trabajo se han hundido por el miedo a la aplicación de ese peaje. Miles de instalaciones solares se echaron para atrás cuando el Gobierno títere, anunció este desdichado Proyecto de Decreto  Ley.

Para qué esperar pequeñas modificaciones del Decreto que seguramente no llegarán. Como hizo y dijo Gandhi, las leyes injustas son para incumplirlas y rebelarse de forma práctica contra ellas.

Si iniciamos estas acciones, nuestros hijos y nietos seguro que nos lo agradecerán, ya que un futuro con energías limpias ,  sin banca especulativa y sin ruines oligopolios, se consiguen enfrentándose a estos últimos cada día desde nuestra honrosa pequeñez como ciudadanos.

El próximo 6 de septiembre, cuando la instalación lleve un mes en marcha y tengamos ahorrados unos 2000 KWh, cuando ya hayamos parado, por momentos y numerosas veces, el contador de compañía, lo celebraremos por todo lo alto con un taller de desobediencia civil energética al que quedáis invitados¡

Nuestro más sincero agradecimiento a los iniciadores de  la Cooperativa de consumo de energía verde “Som Energía”, incitadores de este tipo de actuaciones. Cooperativa por otra parte de la que nos sentimos honrados en formar parte como recientes socios desde nuestra empresa. A nuestros proveedores de la instalación, la cooperativa local Coeco, a la ingeniería Adeinnova que ha desarrollado el proyecto y a Circutor, proveedor del kit tecnológico, gracias¡

4 generaciones Pàmies, y ahora solares¡

Por nuestra parte incitamos al resto de ciudadanía a no tener miedo, a contratar buenos profesionales y equipos, sacando  el dinero del banco y poniéndolo en el tejado, cambiando hacia comercializadoras de energía verde y ayudando a crear nuevos y limpios puestos de trabajo.

Iniciamos un camino de alianza con la tecnología humana y con el Sol bondadoso que levanta nuestras hortalizas y ahora genera toda nuestra limpia electricidad, sin ruido, sin contaminación, sin bancos ni oligopolios… vente a nuestra fiesta en septiembre¡.

Aquí enlace a la visualización en tiempo real  de la generación de nuestra instalación solar.

enllaç blog de Josep Pàmies 

-.-

Record Mundial: Alemanya produeix amb energia solar l'equivalent a 20 centrals nuclears

· Record Mundial: Alemania produce con energia solar el equivalente a 20 centrales nucleares

Font: diarioecologia.com 18/08/2014

Los alemanes acaban de anunciar que sus plantas de energía solar lograron producir 22 gigavatios de electricidad por hora, lo que, además de constituir un verdadero récord mundial de, equivale a tener 20 centrales nucleares funcionando a plena capacidad.

Cabe recordar que el gobierno alemán tomó la decisión de abandonar la energía nuclear después del desastre de Fukushima, como consecuencia del tsunami que asoló las costas de esta ciudad japonesa.

Marca mundial

En términos concretos, una vez tomada la decisión por el gobierno, los alemanes procedieron al cierre inmediato de ocho plantas y las nueve restantes instaladas en el país deberán estar fuera de servicio para el año 2022 y deben ser reemplazadas por fuentes de energía renovables como la eólica, solar y biomasa.

Norbert Allnoch, director del Instituto de la Industria de Energías Renovables (IWR) en Münster, dijo que los 22 gigavatios de energía solar por hora vertida a la red nacional el sábado, reunió casi el 50 por ciento de las necesidades de electricidad de la nación en un medio día promedio.

“Nunca antes, en ningún lugar, un país había logrado producir una mayor cantidad de electricidad fotovoltaica”, dijo Allnoch, quien agregó que “Alemania se acercó a los 20 gigavatios (GW) un par de veces en las últimas semanas, pero ésta era la primera vez que logra llegar a esta medida”.

Respaldo oficial

Este hecho no solo es un récord de energía solar, sino que demuestra que una de las principales naciones industriales del mundo fue capaz de suplir un tercio de sus necesidades de electricidad en un día de trabajo, el viernes, y casi la mitad el sábado, cuando las fábricas y las oficinas estaban cerradas.El gobierno  ha dado un total respaldo a los proyectos sobre energías renovables y las cifras muestran ahora que esto ha ayudado a Alemania ha llevarla a una posición de liderazgo mundial en este tema, con una cifra estable de 20 por ciento de la demanda de electricidad del país que ya está resolviéndose que estas fuentes alternativas.

En otra palabras, esto significa que Alemania tiene tanta capacidad instalada de generación de energía solar como el resto del mundo sumado y su objetivo es reducir sus emisiones de gases de efecto invernadero en un 40 por ciento desde los niveles de 1990 para el año 2020.

-.-

Un jutge investiga per què el semen dels tarragonins és el pitjor d'Espanya

· Una denúncia ecologista ho atribueix a causes ambientals i a la indústria química de la zona

Visió microscòpica d'esperma

Ara.Cat 13/08/2014

Un jutge de Tarragona ha ordenat investigar per què el semen dels tarragonins és el pitjor d'Espanya, a resultes d'una denúncia presentada el 2010 pel grup ecologista L'Escurçó, que apuntava a causes ambientals i a la indústria química de la zona, segons ha confirmat avui aquesta associació.

Encara que el jutjat de Tarragona en el qual va recaure el cas el va arxivar dues vegades, l'última el passat 13 de febrer, el fiscal va recórrer la interlocutòria d'arxivament i va demanar noves diligències d'investigació. Finalment, el jutge ha atès la petició del fiscal i ha ordenat a la Guàrdia Civil que identifiqui les empreses de Tarragona emissores de substàncies perjudicials per a la fertilitat masculina, productes inclosos en un estudi fet l'any 2002 per l'Institut Marquès de Ginecologia i Obstetrícia, segons avança aquest dimecres el 'Diari de Tarragona'.

Aquest estudi va concloure que un 53% dels homes que resideixen a Tarragona presenten un semen que no compleix amb els paràmetres establerts per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). L'informe assenyalava que la concentració d'espermatozoides en el semen dels tarragonins era de 65 milions per mil·lilitre, mentre que en altres poblacions estudiades, com en el cas de la Corunya, la xifra ascendia a 91 milions.

 

També indicava que els espermatozoides amb bona mobilitat en el cas dels gallecs eren el 28%, mentre que en els barcelonins eren el 14%, i en els tarragonins tan sols el 6%. Aquesta investigació assenyalava també que els disruptors estrogènics (unes 500 substàncies químiques d'ús habitual alliberades en l'atmosfera, l'aigua i la terra) eren els probables causants d'aquesta disfunció. 

A resultes de l'estudi, el grup ecologista L'Escurçó va presentar una denúncia davant el jutjat per dirimir si existeix relació entre la indústria química de Tarragona, on es concentren dos polígons petroquímics, i la mala qualitat del semen dels homes que viuen a la zona.

Informació relacionada:

Envien la Guàrdia Civil a investigar la qualitat del semen dels tarragonins

Una denúncia d'un grup ecologista ha fet que un jutge de Tarragona hagi demanat iniciar les investigacions per aclarir quins productes fan malbé l'esperma local. Llegir..

Imatge d'arxiu d'un control de la Guàrdia Civil. Foto: delCamp.cat.

-.-

Red Eléctrica posarà en marxa el tram aeri de la MAT a mitjan setembre

· Les 115 torres que uneixen Bescanó i Santa Llogaia ja estan aixecades i els cables de 400 kV ja estan col·locats.

Dues torres de la MAT, amb els cables completament estesos, al seu pas per
Cartellà · Aniol Resclosa

En poc més d´un any, Red Eléctrica ha aixecat les 115 torres del tram aeri de la MAT i ha col·locat el cable que ha de transportar la corrent de 400 kV. A falta de quatre retocs per donar per acabada l´obra, la companyia preveu poder posar en marxa aquest segment de la línia a mitjan mes que ve. A partir de llavors, tan sols quedarà acabar els treballs del tram soterrat transfronterer.

Girona | Robert Van Eeckhout
Diari de Girona 08/08/2014

Ja està tot gairebé enllestit i la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia es podrà posar en marxa a partir de mitjan proper mes de setembre. Els operaris ja han aixecat les 115 torres que conformen aquest tram de la línia, i en les darreres setmanes s’ha acabat de col·locar el cable que transportarà la corrent de 400 kV que, entre altres coses, ha de servir per alimentar el tren d’Alta Velocitat, amb la subestació d’Adif, i millorar el subministrament a les comarques gironines, a través de la subestació que ha d’aixecar Endesa. A més, aquesta línia s’estendrà fins a territori francès mitjançant un tram soterrat que travessa els Pirineus i arriba fins a Baixàs, però l’obra d’aquest segment no estarà acabada fins a mitjan novembre i no es podrà posar en servei fins al maig del 2015.

Tan sols falten quatre retocs, segons explicaven ahir des de Red Eléctrica, i a partir de mitjan mes que ve el tram Bescanó-Santa Llogaia de la MAT es podrà posar en marxa. De fet, durant aquest mes ja es podrà donar per conclosa l’obra, però no podrà entrar en funcionament fins al setembre perquè prèviament ha de passar una inspecció dels tècnics de la Generalitat per revisar que l’obra compleixi amb tots els requisits.

En els darrers mesos, els operaris de Red Eléctrica han aixecat les 115 torres d’entre 50 i 60 metres, ja visibles des de les poblacions properes al pas de la línia. Aquest tram, que s’estén per un recorregut de 41,66 quilòmetres, travessa 13 municipis de tres comarques gironines (Gironès, Pla de l’Estany i Alt Empordà), com són Bescanó, Sant Gregori, Canet d'Adri, Palol de Revardit, Cornellà del Terri, Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Viladasens, Bàscara, Camallera, Garrigàs, Borrassà i Santa Llogaia d'Àlguema.

Els treballs per aixecar les torres van començar el mes de maig del 2013, i la companyia va iniciar l’extensió dels cables el passat mes de març amb l’ajuda d’helicòpters.

Aquest tram de la MAT, que es dóna per acabat a la seva arribada a la subestació de Santa Llogaia, que també està acabada, ha de tenir diverses utilitats. D’una banda, es connectarà amb el tram transfronterer de la línia, que va soterrat entre Santa Llogaia i Baixàs passant per un túnel de 8,5 quilòmetres per sota els Pirineus, que ha de permetre doblar la capacitat d’intercanvi energètic de l’Estat espanyol. Aquesta obra, però, no es posarà en marxa fins al maig que ve. De l’altra, la infraestructura estava ideada per alimentar el tren d’alta velocitat a través de la subestació que tindrà Adif, malgrat que el tren ja fa més d’un any que funciona. A més, la línia també ha de permetre millorar el subministrament elèctric a les comarques gironines amb la subestació transformadora d’Endesa, que encara no s’ha començat a construir.

-.-

El paisatge de la MAT i salut democràtica

· Vam advertir de l'impacte de la MAT, però molts no ho van creure fins que no ho han vist.
· Algun dia s'imposarà el sentit comú davant tanta falsa moral. Només cal mantenir-se ferm

Una torre de la Mat, a prop de la C-66. a
la variant de Banyoles.
Foto: JOAN SABATER.

Joan Martí
El Punt 06/08/2014

Podríem definir salut com l'equilibri entre l'estat físic, el psíquic i el social de la persona al lloc on viu. És una definició molt àmplia, però que alhora dóna importància a aspectes que habitualment no es tenen en compte quan es parla de salut. Només pensant en la qüestió física no es grata en altres factors externs que poden implicar el desencadenament de malalties. Tot plegat fa al cas quan un observa l'efecte que produeix el segon tram de la MAT.

Quan s'estava construint el primer tram de la MAT, per exemple aquella torre ben a prop de la masia natal de mossèn Cinto Verdaguer a Folgueroles, des de la Plataforma No a la MAT ja vam advertir que l'impacte seria important, però, incrèdula com és la gent, molts no ho van creure fins que no ho han vist. Ara, ens arriben laments des de diferents punts del territori sobre com han afectat el paisatge les enormes torres que s'han construït i que es poden veure des de molts llocs.

Com pot afectar tot això en el comportament i la salut d'una persona que viu relativament lluny de les torres? Doncs depèn de cada individu, però sí que és cert que una acumulació de factors pot desencadenar malalties. Factors com ara veure com la teva finca perd valor, com la línia afecta els teus caps de bestiar o notar efectes sobre la teva salut quan vius a menys de 500 metres d'una torre. I no parlem de les persones a qui els n'han imposat una a menys de 100 metres de casa seva, com a Fellines.

Quan es va començar a construir la línia ja vam advertir que tot això era previsible. A través d'estudis pagats de les butxaques dels membres de la Plataforma vam poder confirmar el greu impacte socioeconòmic que tindria la MAT. I vam denunciar els treballs de M. Rapacholi, encarregats per l'OMS, perquè estaven finançats per lobbies energètics. Després va haver de dimitir per haver fet estudis esbiaixats, però aquests encara estan penjats a diverses webs com a model.

Els promotors de la MAT fa anys que esperaven arribar en aquest moment. Ja construït el segon tram i el tercer quasi tot soterrat, queda només el tram de Santa Coloma i la subestació de Riudarenes per tancar físicament els diferents projectes. Ja tenen coll avall que el projecte ja està fet i que ben poca cosa els quedarà per tenir-ho tot al sac i ben lligat. Durant molts anys han dit que les obres serien ràpides i la infraestructura immediata, però les feines s'han allargat per l'alarma social que ha provocat la MAT. Amb una bona campanya de premsa, un milió i mig d'euros nets de beneficis diaris, alguns grups editorials els publiquen tot el que diuen.

Alguns mitjans de comunicació només són la veu dels lobbies, dels quals reben subvencions. Una forma d'esclavatge que alhora transmeten als seus treballadors amb sous precaris, càrrega laboral excessiva, feina de despatx i poc suport a la investigació. Per això molts s'han convertit en pamflets publicitaris.

Per exemple, ara diuen que no hi ha hagut ni protesta ni alarma social en aquest segon tram. Ha estat fet amb una estratègia diferent del primer i el tercer, però amb visió global idèntica des del primer moment. És lamentable que alguns sectors de la comunicació que s'autoproclamen progressistes ridiculitzin i menyspreïn tota aquella gent que fa anys que lluita contra una infraestructura imposada i que des del primer moment ha arribat amb arguments que han anat caient com un castell de cartes, com ara que la MAT es feia per al TGV. El tren funciona a tot drap i no hi ha hagut cap apagada. Ho vam advertir fa anys però ningú ho ha reconegut.

Per sort l'hemeroteca perdura i s'hi poden trobar escrits on denunciem els sous astronòmics d'alts càrrecs d'empreses elèctriques i el fenomen de les portes giratòries entre política i empresa. No calia anar a Sicília per trobar pràctiques mafioses. Precisament aquí rau la gran desconfiança que la societat té en els partits polítics que ben poc han après de les demandes del carrer (llistes obertes, finançament net dels partits, frau i evasió fiscal, el saqueig amb la crisi, etc.). Fins i tot en un tema tan cabdal com la MAT no hi ha hagut ni debat, ni estudis independents, ni dades, ni alternatives. Ells diuen que han ofert diàleg, però en realitat ha estat una imposició. I amb la MAT encara poden passar moltes coses. Ara s'està pendent del judici a Madrid i si falla anirem a la CE.

No acceptem cap lliçó d'ètica, moralitat o responsabilitat d'aquells que ahir coquetejaven amb l'extrema dreta espanyola i avui alcen la bandera independentista –o del seu soci de govern, que s'empassa tots els gripaus–. Malgrat la cacera de bruixes i la inquisició informativa, estem segurs que algun dia s'imposarà el sentit comú davant tanta falsa moral. Només cal que ens mantinguem ferms i actius en les nostres conviccions i no abaixem mai els braços.

Al Dr. Fernando Fonseca, que deu estar papallonejant a l'hort del cel...

-.-

La PDE demana a la Generalitat que reforce el seu recurs al Suprem amb una queixa a Europa

Gustau Moreno Pérez

La Marfanta 04/08/2014

TORTOSA (Baix Ebre).- La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha celebrat la presentació el 21 de juliol, per part del Govern, d'un recurs davant el Tribunal Suprem contra el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre. Tot i això, el moviment antitransvasament creu que la Generalitat no ha d'esperar la seua resolució per presentar una queixa en paral·lel davant la Comissió Europea per reforçar la lluita jurídica contra la llei. Segons ha recordat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, la Comissió té previst discutir el contingut del Pla el pròxim mes d'octubre. "Si, a més del de la Plataforma, tinguéssim un altre document del Govern, reforçaria la revisió del Pla Hidrològic", ha assegurat.

Pendents encara de conèixer el contingut concret del recurs del Govern, la notícia de la seva presentació ha estat acollida amb satisfacció per la PDE, que ja va presentar el seu mesos enrere, el 23 d'abril. Consideren que és una "bona via" per pressionar la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i el Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient perquè modifiquin una llei amb múltiples impactes sobre el tram final de l'Ebre i el Delta. També, admeten, dóna compliment al compromís que va assumir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.

Amb tot, recorda Tomàs, aquest només hauria de ser un primer pas en el marc de l'estratègia jurídica oberta per aturar la seva aplicació. "Es diluirà en el temps, el Pla tira endavant i el següent hauria de ser presentar la queixa davant la Unió Europea", apunta. Més concretament, creu que la Generalitat hauria d'obrir la via europea de forma immediata i en paral·lel al procés encetat davant el Suprem. "Són camins diferents i, si bé és cert que la Unió Europea sol paralitzar una mica les actuacions quan es produeix un recurs a l'interior d'un estat, en aquest cas no ho farà perquè s'ha agafat l'Ebre com una prova del cotó de la gestió de l'aigua en l'àmbit europeu". Tot plegat s'ha de sotmetre a discussió, en l'àmbit de la Comissió Europea a Brussel·les, el pròxim setembre o octubre.

"Seria recomanable que el Govern comencés a preparar la queixa europea i fer les gestions necessàries perquè des de la Comissió es comencin a interessar pel Pla Hidrològic i el delta de l'Ebre", ha apuntat. La presència d'una nova queixa per part de la Generalitat, a punta, reforçaria de forma considerable la demanda de revisió del document per part de la PDE, que té previst presentar la seva queixa davant Brussel·les en les pròximes setmanes.

De fet, el moviment social  porta temps advertint als quatre vents que l'aplicació de la llei aprovada el passat mes de febrer pel govern espanyol pot tenir conseqüències "devastadores" per al tram final de l'Ebre i el seu Delta. La PDE va informar, precisament, fa només un mes que el mateix Tribunal Suprem havia admès a tràmit el seu recurs en contra del Pla.

Discrepàncies de fons

Però malgrat les coincidències en aspectes com la reclamació de la revisió dels cabals ambientals del tram final del riu i el Delta, les discrepàncies de fons amb el Govern continuen encara sent visibles i poden acabar aflorant de forma més evident durant els pròxims mesos. "El cabal ambiental ha de sortir dels recursos que hi ha i, segons el Pla Hidrològic, es destinen al regadiu", recorda Tomàs. De les més de 500.000 noves hectàrees previstes, 125.000 corresponen a Catalunya. "El Govern té una contradicció. Si vol preservar l'estabilitat i el futur del Delta s'han d'aprimar els regadius", argumenta, tot recordant que "no té sentit" demanant que es redueixin les hectàrees de la part alta i mitja de la conca per conservar les catalanes.

"És una prova de credibilitat. El Govern n'és conscient, sap que li crea contradiccions a Lleida. Però li demanem sentit de país. A Lleida es prepara el transvasament del Segre a Barcelona i el Govern el finança, una altra contradicció. Ha de prendre una opció i la més adequada és aprimar les polítiques de regadius i només permetre els viables. Dels projectats ara a la conca de l'Ebre, cap té la justificació suficient per ser viable", ha sentenciat el portaveu antitransvasament.

-.-

Les cúpules de les tres grans elèctriques s'han repartit 469 milions en el que va de crisi

Desde 2008 hasta junio de este año, los altos directivos de Iberdrola, Endesa y Gas Natural Fenosa han cobrado 253 millones y los consejeros, 216 millones. En el primer semestre, la retribución de los vocales ha crecido un 9,1% y el beneficio ha caído un 11,6%.

Una subestación eléctrica. Foto:Jorge Franganillo vía Flickr

Vozpopuli 31/07/2014

Las cúpulas de las tres grandes eléctricas españolas, Iberdrola, Endesa y Gas Natural Fenosa, se han repartido casi 470 millones de euros desde el inicio de la crisis, en 2008, hasta el pasado mes de junio. La remuneración total de consejeros y altos directivos ha ascendido a 469,1 millones, equivalentes a apenas el 0,8% de los 52.803 millones de beneficio registrado por las compañías en estos seis años y medio, en un periodo en el que el recibo de la luz se ha desbocado por el crecimiento descontrolado del denominado déficit tarifario.

De esa cuantía, 253 millones de euros corresponden a los miembros de la alta dirección y los 216 millones restantes, a los consejeros, incluyendo a los ejecutivos. Como es lógico, el grueso de la retribución ha correspondido a los vocales que además tienen funciones ejecutivas, que entre 2008 y 2013 (último ejercicio para el que hay desglose) se han embolsado el 68% de las retribuciones al consejo.

Por empresas, la más generosa con sus consejeros ha sido Iberdrola, con una retribución agregada de 84 millones de euros entre 2008 y junio pasado, devengada sin que en estos años se hayan activado blindajes en la primera línea de gestión por cambios de control en la compañía.

En Endesa, la nómina para los consejeros ha ascendido a 77,7 millones, aunque la mitad de esa cantidad (38,4 millones) se abonó en un solo ejercicio, 2009, cuando tras la salida de Acciona y la toma de control definitiva de la italiana Enel la empresa se gastó casi 30 millones en indemnizaciones o prejubilaciones para los consejeros ejecutivos que dejaron la compañía en ese ejercicio.

Por su parte, Gas Natural Fenosa ha retribuido en estos años a sus vocales con 54,3 millones, incluyendo los 7,2 millones que pagó a su consejo Unión Fenosa en 2008, ejercicio en el que la compañía acordó la compra de esa eléctrica a la constructora ACS.

En cuanto a la alta dirección, más de la mitad de esos 253 millones corresponden a Endesa, que ha pagado a sus altos directivos un total de 143,8 millones de euros desde 2008. De nuevo, la cifra está condicionada por los más de 25 millones de euros que se gastó la eléctrica en indemnizar en 2008 y 2009 a trece exmiembros de la alta dirección.

Por su parte, Gas Natural ha abonado a sus altos directivos 58,3 millones de euros en estos seis años y medio de crisis, mientras que Iberdrola ha destinado 50,8 millones.

En el primer semestre de este año, las eléctricas han pagado a sus consejos de administración 19,8 millones, un 9,1% más, en un periodo en el que el beneficio conjunto de esas tres empresas ha caído un 11,6%, hasta 3.200,1 millones, por el impacto de la reforma energética en España y la depreciación de divisas en Latinoamérica.

La más generosa con sus vocales ha sido Iberdrola, con 12,207 millones, un 13,2% más, tras reducirse el beneficio en la misma proporción, un 13%, hasta 1.503 millones. Por su parte, Endesa (la última en presentar sus cuentas semestrales, este miércoles) les ha pagado 3,8 millones, un 5% más, tras ganar un 31% menos (765 millones). Gas Natural, que en la primera mitad del año ha igualado la retribución de sus consejeros con respecto a hace un año (3,7 millones), es la única que ha aumentado su beneficio en estos seis meses: un 19,5%, hasta 932 millones.

-.-

Cerdanyola s’oposa a la MAT

Al ple de dijous es va aprovar una moció, amb l’abstenció del PP, que s’oposava al pas de la línea MAT (Molt Alta Tensió) per Collserola.

Font: Cerdanyola Informa 30/07/2014

La línia de Molt Alta Tensió projectada és innecessària, perillosa per a la salut i el medi ambient i ruïnosa econòmicament. La justificació inicial de la MAT es trobava en la necessitat d’augmentar la interconnexió entre xarxes estatals i en el fet que l’estat espanyol era importador d’energia elèctrica provinent de França. Aquesta era la situació fa més d’una dècada però en l’actualitat a l’estat espanyol hi ha una capacitat de generació instal·lada de 108 Gigawatts per a un consum mitjà de 32 i un consum màxim de 45 assolit abans de la crisi. Es dona la situació de que hi ha plantes de generació elèctrica que s’han construït i no han arribat a entrar en marxa mai per manca de demanda. Avui dia l’estat espanyol exporta energia elèctrica a França, Portugal i Marroc, la MAT ha esdevingut innecessària.

La MAT i d’altres infraestructures similars basades en la generació a gran escala en base a combustibles fòssils i en l’augment del consum són polítiques contraries al canvi de model energètic proposat per la UE i els objectius per al 2020 que passen per reduccions del consum, per la generació a partir de renovables i criteris de proximitat. Construir la MAT aniria contra els criteris de política energètica de la UE.

Instal·lacions del tipus de la MAT són inútils per a la integració de fonts de generació locals perquè requereixen d’una aportació contínua molt gran d’energia i un problema a qualsevol punt de la línia s’estén ràpidament a tots. Des del punt de vista de la seguretat del subministrament és millor tenir xarxes i sub-xarxes de menys importància ben interconnectades. Els ciutadans paguem inversions mal fetes i innecessàries com la MAT que només beneficien a les empreses que s’encarreguen de fer-les i a l’oligopoli elèctric que ens repercuteix el preu sense assumir mai les pèrdues d’una mala planificació augmentant-nos les tarifes.

Les línies de tensió tan alta (el doble de les de més tensió habituals) tenen efectes negatius per la salut humana. El fet que les línies, en alguns punts, estiguessin a prop de nuclis habitats com Canaletes resultaria en una afectació a la salut humana donat que les emissions de radicació de baixa freqüència que produeixen aquestes línies estan associades a determinats tipus de càncers com: leucèmia infantil o càncer cerebral en adults.

La MAT tindria, a més un impacte ambiental i paisatgístic molt important arreu del territori en tant que les línies de molt alta tensió passarien per boscos que caldria tallar en desenes de metres per evitar incendis.

En conclusió, la MAT només té sentit per als interessos econòmics creats al voltant de la seva construcció que es va planificar erròniament, en una altra època, amb tendències econòmiques molt diferents i expectatives irreals i, si s’arriba a construir serà una més de tantes infraestructures que no es faran servir mai o tindrà un us molt marginal.

-.-

Gran vídeo dedicat a les 40 imputades per la lluita contra la MAT a les terres gironines!!

Acció en defensa de la TERRA. Gran vídeo de L’autogestionària Produccions dedicat a les 40 imputades per la lluita contra la MAT a les terres gironines!! 
.

Sílvia Tomàs - Terra from L'autogestionària Produccions on Vimeo.

Sílvia Tomàs - Terra

Acció en defensa de la terra per part de l'assemblea No a la MAT (molt alta tensió). Video dedicat a les 40 imputades i a totes aquelles que estàn en peu de "guerra" per la terra en qualsevol punt del planeta.

Fellines, torre 64. 11-06-2014

Per escoltar i baixar el disc sencer de Sílvia Tomàs: silviatomas.bandcamp.com

Si vols recolzar el projecte d'aquesta jove cantautora, pots comprar-nos el disc posant-te en contacte amb info@autogestionaria.net

Blog No a la MAT - Girona: noalamatgirona.wordpress.com

l'Autogestionària: autogestionaria.net

Ariet: ariet.cat

Ecodiari: naciodigital.cat/ecodiari

RADI.ms: radi.ms/ca

Si vols recolzar l'Autogestionària, pots fer-ho a través de la nostra campanya de micromecenatge a Coopfunding: coopfunding.net/campaigns/lautogestionaria

-.-

Aliança per demanar la intervenció de la Convenció Ramsar contra el pla de conca

La Plataforma en Defensa de l’Ebre, SEO/BirdLife, WWF, Ecologistes en Acció, Greenpeace i Amics de la Terra, sol·liciten que Ramsar faça complir al Govern el seu compromís internacional de conservar el Delta de l'Ebre.

Un moment de la roda de premsa a la vora del riu, a Tortosa. Foto: PDE

Aguaita.Cat
Redacció , Tortosa 23/07/2014

La Plataforma en Defensa de l’Ebre, juntament amb les cinc grans ONG ambientals de l'Estat, -SEO/BirdLife, WWF, Ecologistes en Acció, Greenpeace i Amics de la Terra-, s’ha aliat per demanar la intervenció de la Convenció Ramsar per evitar que la implantació del Pla Hidrològic de l'Ebre perjudique els ecosistemes del seu Delta.

Els responsables de les entitats ambientals han consensuat i signat una carta i un informe tècnic amb la Plataforma, que han estat dirigits al secretariat europeu d'esta convenció mundial que té com a objectiu la preservació de la biodiversitat i els aiguamolls de tot el planeta, i que compromet a Espanya com a país signatari de la convenció des de 1982.

En la carta, segons van explicar ahir en una roda de premsa a Tortosa, advertixen dels perills que comporta el pla hidrològic aprovat pel Govern d'Espanya, en concret degut a la disminució de cabals d'aigua que contempla i a la previsible deterioració de la seva qualitat a causa de l'augment desmesurat de regadius al llarg la conca. També alerten de la retenció de sediments en les nombroses preses i infraestructures hidràuliques, tant existents com a noves previstes pel Pla. De fet, són riscos que, tal com van explicar ahir, s’afegixen als problemes que ja patix el tram final del riu degut a que en les últimes dècades el cabal del riu ja s’ha reduït a la meitat, la salinització de l’aigua ha augmentat en un 80% i l’aportació de sediments ha quedat reduïda al 0,15% dels que duia el riu.

Davant esta situació, les entitats signants sol·liciten que Ramsar demane informació tècnica al govern del PP sobre els impactes previsibles del Pla Hidrològic de l'Ebre sobre els ecosistemes fluvials i el delta, a més de que demane informació científica sobre el règim de cabals i l’aportació de sediments necessaris per garantir un bon estat dels aiguamolls.

També se sol·licita la intervenció d’una Missió Ramsar d'assessorament que analitze de forma independent i puga emetre l'informe tècnic pertinent sobre les amenaces creades per la política hidràulica del govern sobre el lloc Ramsar Delta d'Ebre.

Les ONG ambientals han ofert tot el seu suport i informació científica sobre l'important patrimoni natural del delta, que acull nombrosos hàbitats naturals d'interès prioritari i centenars de milers d'aus aquàtiques, entre altres valors naturals, socials i econòmics que han de transmetre's a les generacions futures.

Cal recordar, pel que fa a altres aspectes de l’actualitat de la PDE, que el Tribunal Suprem ha acceptat el recurs contenciós administratiu que va presentar contra el Pla i s'està preparant una queixa a la Comissió Europea.

-.-

L'estudi sobre la qualitat de l'aire detecta contaminants potencialment cancerigens a la Vall del Francolí

Els controls actuals de la Generalitat només mesuren un dels 160 components orgànics volàtils que emeten les indústries químiques.

Ciutadania i Municipis de la Vall del Francolí reclamen millors controls de l'aire.

Els participants a la xerrada proposen que l'Ajuntament de Valls se sumi a l'estudi i també controli la qualitat de l'aire.

 

Cup Valls 17/07/2014

Valls, 17/07/2014. La Plataforma Cel Net ha presentat aquest dijous a Valls davant una cinquantena de persones l'estudi d'avaluació de la qualitat de l'aire al voltant del Polígon Nord de Tarragona, en el marc del cicle de xerrades a la fresca organitzat per la CUP.

Segons els ponents, aquest estudi ha tret en evidència les mancances actuals que hi ha en el nostre país en quant a protecció de la qualitat de l’aire per a la salut de les persones. Entre tots els contaminants detectats, s’ha observat la superació dels nivells de qualitat d’alguns compostos tòxics com el benzè al terme municipal de Constantí, l’1,3-butadiè al terme municipal del Morell o PM10 al Morell, Constantí, Vilallonga del Camp i Perafort-Puigdelfí, declarats tots com a potencials cancerígens per organismes de referència com la Organització Mundial de la Salut o l’Agència de Protecció Ambiental Americana.

Actualment la Xarxa de Vigilància i Protecció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, únicament té instal·lats tres punts de control al voltant del Polígon Nord. En aquests, de tots els compostos orgànics volàtils (COVs) que es poden generar en aquest tipus d’activitats, únicament s’analitza el benzè, i en la majoria d’ocasions el valor acaba essent ‘’per determinar’’. En l’estudi realitzat, s’han arribat a detectar fins a 160 COVs que diariàment respiren els veïns dels municipis afectats.

La Plataforma Cel Net critica el control actual que s’està fent de la qualitat de l’aire de les zones urbanes i a exigeix als responsables polítics que incrementin el control de les substàncies analitzades en les XVPCA, així com també les sancions imposades a les activitats responsables de la seva emissió. “No creiem just que els contaminants que s’analitzin en una zona rural siguin els mateixos d’una zona urbana situada al costat del polígon químic i petroquímic més gran del sud d’Europa, amb tot el risc que això comporta”. També exigeixen un control real de les emissions difuses que es produeixen en certes activitats industrials, com és el cas del complex químic i petroquímic de Tarragona i un augment de la transparència en quant al control d’aquestes activitats. En altres països s'ha aconseguit disminuir aquestes emissions un 70% amb mesures de control i seguretat.

L’estudi és fruit de l’acord de col·laboració entre els ajuntaments de Constantí , El Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp, la Plataforma Cel Net i el Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya. L’acord, signat el juny del 2012, té com a principal objectiu disposar d’una avaluació molt més complerta i específica de la qualitat de l’aire actual en aquests municipis situats a la Vall del Francolí.

És el primer cop que un estudi analitza tots els compostos volàtils de l'aire.

Els participants a la xerrada proposen que Valls faci controls de l'aire

Les conclusions de l'estudi recomanen la continuació de l'avaluació realitzada i la Plataforma Cel Net impulsa una segona fase d'estudi ampliada a més municipis de la Vall del Francolí, per tal de conèixer l'abast de l'impacte d'aquests contaminants al Camp.

En les intervencions del públic, els participants han demanat que Valls s'afegeixi a aquesta ampliació de l'estudi, ja que la ciutat també s'ha vist afectada per episodis de pudors i l'activitat del polígon industrial ho recomana.

Cel Net creu que de la mateixa manera que es fan controls regulars de l'aigua, també se n'haurien de fer de l'aire. Segons els seus portaveus, “actualment hi ha els mitjans tècnics necessaris per a dur un control de l'aire continuat i només cal instal·lar un aparell que costa 2.000€”. Segons Cel Net, a Valls no caldria fer un estudi tant complert com el què s'ha fet al Polígon Nord, sinó que amb molts menys recursos podria controlar la qualitat de l'aire i saber si està afectat per la indústria química o bé per altres focus de contaminació no controlats; en aquest sentit, cal recordar que l'estudi que s'ha fet ha identificat la fàbrica de tractament d'olis d'Alcover com a un dels focus contaminants origen dels episodis de contaminació detectats.

La CUP de Valls ha recollit aquest punt de vista i la proposta d'actuació local per portar-la a debat a l'Ajuntament.

Més informació (09/06/2014): 

Posicionament de la Plataforma Cel Net davant els resultats de l’estudi "Saps què respires? Estudi d'avaluació real de la qualitat de l'aire a la vall de francolí"

-.-

Girona: “Absolen les dones que es van lligar contra la MAT”.

Les declaracions de les acusades i de dos agents corroboren que no hi va haver cap delicte de desobediència.

Les dues dones que es van encadenar el mes de març a bidons de ciment en plena Gran Via Jaume I de Girona en una acció contra la MAT van ser ahir jutjades i absoltes. Les activistes, dues veïnes del nucli de Fellines, a Viladasens, s’enfrontaven a possibles multes per dos delictes de desobediència a l’autoritat i alteració de l’ordre públic, però després de les seves declaracions i de les de dos agents dels Mossos d’Esquadra presents el dia dels fets va quedar demostrat que no hi havia hagut cap falta i tant la fiscal com la defensa van fer la petició d’absolució, que no serà oficial fins que no es dicti sentència.

No hi va haver delicte de desobediència i els protestants no es van enfrontar en cap moment al dispositiu policial. Les dues dones que es van encadenar a bidons de ciment a Girona en un acte de protesta contra la MAT, així com l’home que va llogar la furgoneta amb la que es van transportar els bidons, van passar a declarar ahir davant del jutge perquè l’informe previ del ministeri fiscal els imputava delictes de desobediència a l’autoritat i de pertorbació de l’ordre públic, basat en l’atestat emès pels Mossos d’Esquadra que van coordinar el dispositiu dels fets del 6 de març.

Tot va quedar, però, en un no-res. Després de les declaracions dels tres acusats i de dos agents dels Mossos d’Esquadra, la fiscal va concloure que no es podia acreditar cap dels dos delictes i va demanar una sentència absolutòria, una resolució que ja demanava d’entrada l’advocat de la defensa, Benet Salellas. Al final de la sessió, el lletrat va puntualitzar que tenint en compte com havien anat els esdeveniments, ni tan sols s’hauria d’haver celebrat el judici perquè no hi havia cap delicte de desobediència.

Una de les dues dones acusades, veïna de Fellines, va assegurar que va tirar endavant amb l’acció perquè és “inacceptable que per beneficiar les grans multinacionals s’hagi de malmetre la salut de les persones i l’economia de subsistència”. L’acusada va defensar que abans d’ocupar la via, poc abans de les nou del matí, cap membre dels Mossos d’Esquadra els va impedir que ho fessin i que, per tant, no havien desobeït cap ordre. Posteriorment, va arribar una furgoneta que es va aturar al mig del carrer i que allà “tres o quatre persones” van baixar els bidons a peu d’asfalt, on immediatament les dues dones es van encadenar.

La veïna de Fellines va exposar que va ser únicament a partir d’aquest moment quan va tenir contacte amb un agent dels Mossos d’Esquadra, qui li va demanar que s’identifiqués. Una versió similar és la que va donar l’altra veïna. Pel que fa a l’home acusat de llogar la furgoneta amb la qual es van transportar els bidons, va admetre haver fet la gestió, i que sabia que seria “per protestar contra aquesta línia”, però va negar saber ben bé què es faria. A més, davant les preguntes de la fiscal, va negar ser el conductor del vehicle, ja que segons va defensar va desplaçar-se fins a Girona en el seu vehicle.

Els agents ho corroboren

Els testimoni de dos agents dels Mossos d’Esquadra que formaven part del dispositiu policial present el dia dels fets van corroborar les declaracions dels acusats. Un dels inspectors va assegurar que “no hi va haver la possibilitat” d’intervenir abans que els manifestants ocupessin la Gran Via Jaume I perquè “tot va anar molt ràpid”. A més, va aclarir que tan sols havia estat en contacte amb les dues dones després que s’encadenessin als bidons de ciment, i que ho va fer per demanar que s’identifiquessin, per saber si es podien deslligar i per consultar si estaven bé de salut. L’altre inspector va afegir també que quan es va demanar a la resta de manifestants que s’apartessin de la via, aquests ho van fer sense causar cap problema.

Les activistes van estar encadenades gairebé quatre hores durant el matí del 6 de març, interrompent la circulació del trànsit pel centre de la ciutat de Girona, i el seu alliberament va requerir l’actuació dels agents dels Bombers, que van haver d’actuar amb serres radials i martells per poder trencar el ciment dels bidons on havien introduït el braç.

Enllaç notícia Diari de Girona

-.-