Gustau Moreno Pérez
La Marfanta 04/08/2014
TORTOSA (Baix Ebre).- La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha
celebrat la presentació el 21 de juliol, per part del Govern, d'un
recurs davant el Tribunal Suprem contra el Pla Hidrològic de la Conca de
l'Ebre. Tot i això, el moviment antitransvasament creu que la
Generalitat no ha d'esperar la seua resolució per presentar una queixa
en paral·lel davant la Comissió Europea per reforçar la lluita jurídica
contra la llei. Segons ha recordat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs,
la Comissió té previst discutir el contingut del Pla el pròxim mes
d'octubre. "Si, a més del de la Plataforma, tinguéssim un altre document
del Govern, reforçaria la revisió del Pla Hidrològic", ha assegurat.
Pendents encara de conèixer el contingut concret del recurs del Govern, la notícia de la seva presentació ha estat acollida amb satisfacció per la PDE, que ja va presentar el seu mesos enrere, el 23 d'abril. Consideren que és una "bona via" per pressionar la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i el Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient perquè modifiquin una llei amb múltiples impactes sobre el tram final de l'Ebre i el Delta. També, admeten, dóna compliment al compromís que va assumir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.
Amb tot, recorda Tomàs, aquest només hauria de ser un primer pas en el marc de l'estratègia jurídica oberta per aturar la seva aplicació. "Es diluirà en el temps, el Pla tira endavant i el següent hauria de ser presentar la queixa davant la Unió Europea", apunta. Més concretament, creu que la Generalitat hauria d'obrir la via europea de forma immediata i en paral·lel al procés encetat davant el Suprem. "Són camins diferents i, si bé és cert que la Unió Europea sol paralitzar una mica les actuacions quan es produeix un recurs a l'interior d'un estat, en aquest cas no ho farà perquè s'ha agafat l'Ebre com una prova del cotó de la gestió de l'aigua en l'àmbit europeu". Tot plegat s'ha de sotmetre a discussió, en l'àmbit de la Comissió Europea a Brussel·les, el pròxim setembre o octubre.
"Seria recomanable que el Govern comencés a preparar la queixa europea i fer les gestions necessàries perquè des de la Comissió es comencin a interessar pel Pla Hidrològic i el delta de l'Ebre", ha apuntat. La presència d'una nova queixa per part de la Generalitat, a punta, reforçaria de forma considerable la demanda de revisió del document per part de la PDE, que té previst presentar la seva queixa davant Brussel·les en les pròximes setmanes.
De fet, el moviment social porta temps advertint als quatre vents que l'aplicació de la llei aprovada el passat mes de febrer pel govern espanyol pot tenir conseqüències "devastadores" per al tram final de l'Ebre i el seu Delta. La PDE va informar, precisament, fa només un mes que el mateix Tribunal Suprem havia admès a tràmit el seu recurs en contra del Pla.
Discrepàncies de fons
Però malgrat les coincidències en aspectes com la reclamació de la revisió dels cabals ambientals del tram final del riu i el Delta, les discrepàncies de fons amb el Govern continuen encara sent visibles i poden acabar aflorant de forma més evident durant els pròxims mesos. "El cabal ambiental ha de sortir dels recursos que hi ha i, segons el Pla Hidrològic, es destinen al regadiu", recorda Tomàs. De les més de 500.000 noves hectàrees previstes, 125.000 corresponen a Catalunya. "El Govern té una contradicció. Si vol preservar l'estabilitat i el futur del Delta s'han d'aprimar els regadius", argumenta, tot recordant que "no té sentit" demanant que es redueixin les hectàrees de la part alta i mitja de la conca per conservar les catalanes.
"És una prova de credibilitat. El Govern n'és conscient, sap que li crea contradiccions a Lleida. Però li demanem sentit de país. A Lleida es prepara el transvasament del Segre a Barcelona i el Govern el finança, una altra contradicció. Ha de prendre una opció i la més adequada és aprimar les polítiques de regadius i només permetre els viables. Dels projectats ara a la conca de l'Ebre, cap té la justificació suficient per ser viable", ha sentenciat el portaveu antitransvasament.
Amb tot, recorda Tomàs, aquest només hauria de ser un primer pas en el marc de l'estratègia jurídica oberta per aturar la seva aplicació. "Es diluirà en el temps, el Pla tira endavant i el següent hauria de ser presentar la queixa davant la Unió Europea", apunta. Més concretament, creu que la Generalitat hauria d'obrir la via europea de forma immediata i en paral·lel al procés encetat davant el Suprem. "Són camins diferents i, si bé és cert que la Unió Europea sol paralitzar una mica les actuacions quan es produeix un recurs a l'interior d'un estat, en aquest cas no ho farà perquè s'ha agafat l'Ebre com una prova del cotó de la gestió de l'aigua en l'àmbit europeu". Tot plegat s'ha de sotmetre a discussió, en l'àmbit de la Comissió Europea a Brussel·les, el pròxim setembre o octubre.
"Seria recomanable que el Govern comencés a preparar la queixa europea i fer les gestions necessàries perquè des de la Comissió es comencin a interessar pel Pla Hidrològic i el delta de l'Ebre", ha apuntat. La presència d'una nova queixa per part de la Generalitat, a punta, reforçaria de forma considerable la demanda de revisió del document per part de la PDE, que té previst presentar la seva queixa davant Brussel·les en les pròximes setmanes.
De fet, el moviment social porta temps advertint als quatre vents que l'aplicació de la llei aprovada el passat mes de febrer pel govern espanyol pot tenir conseqüències "devastadores" per al tram final de l'Ebre i el seu Delta. La PDE va informar, precisament, fa només un mes que el mateix Tribunal Suprem havia admès a tràmit el seu recurs en contra del Pla.
Discrepàncies de fons
Però malgrat les coincidències en aspectes com la reclamació de la revisió dels cabals ambientals del tram final del riu i el Delta, les discrepàncies de fons amb el Govern continuen encara sent visibles i poden acabar aflorant de forma més evident durant els pròxims mesos. "El cabal ambiental ha de sortir dels recursos que hi ha i, segons el Pla Hidrològic, es destinen al regadiu", recorda Tomàs. De les més de 500.000 noves hectàrees previstes, 125.000 corresponen a Catalunya. "El Govern té una contradicció. Si vol preservar l'estabilitat i el futur del Delta s'han d'aprimar els regadius", argumenta, tot recordant que "no té sentit" demanant que es redueixin les hectàrees de la part alta i mitja de la conca per conservar les catalanes.
"És una prova de credibilitat. El Govern n'és conscient, sap que li crea contradiccions a Lleida. Però li demanem sentit de país. A Lleida es prepara el transvasament del Segre a Barcelona i el Govern el finança, una altra contradicció. Ha de prendre una opció i la més adequada és aprimar les polítiques de regadius i només permetre els viables. Dels projectats ara a la conca de l'Ebre, cap té la justificació suficient per ser viable", ha sentenciat el portaveu antitransvasament.
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada