30 de maig 2013

Xerrada 'Resistències contra la MAT' a la Bretxa d'Alcover

Font: Portal Nou de Valls

El Casal Popular la Bretxa d'Alcover acull aquest divendres, 31 de maig, a les 8 del vespre, la xerrada 'Resistències contra la MAT'. L'acte comptarà amb la participació de Núria Sedó, Gerard Nogués i Jaume Camps i se centrarà en el projecte de línia de Molt Alta Tensió (MAT) que ha projectat Red Eléctrica de España i que travessa nombrosos municipis de l'Alt Camp, entre ells Alcover. La xerrada està organitzada pel Casal Popular, Xarxa Sud i l'Esquerra Independentista del Camp.
Recentment, entitats del Camp i les Terres de l'Ebre s'han unit per activar un moviment contrari a la línia de molt alta tensió (MAT) que porta per lema 'No a la MAT'. La iniciativa està impulsada per la plataforma ecologista i de defensa del territori Xarxa Sud i l'Esquerra Independentista del Camp amb el suport d'una quarantena d'organitzacions i plataformes.


-.-

27 de maig 2013

Neix "No a la MAT" del Camp i les Terres de l'Ebre (recull de premsa 27/05/2013)

Damià Vernet, Andreu Escolà, Pere Campiñez
27/05/2013
Reus Directe.Cat Una quarantena d'entitats s'han unit en una plataforma contrària a una línia de Molt Alta Tensió (MAT). Segons aquesta plataforma que s'acaba de donar a conèixer, el projecte preveu 101 quilòmetres de línia de 400 kV, afectant 17 municipis de sis comarques del Camp i Ebre. Aquest moviment alerta del greu impacte paisatgístic en un territori on ja existeixen set línies de molt alta tensió. A part, recorda que la demarcació de Tarragona produeix el 75% de l'electricitat de tot Catalunya i sospita que el projecte pretén crear una "autopista energètica" per interconnectar amb l'alta tensió del nord del Principat i França. A partir d'aquí, la plataforma busca la complicitat de més col·lectius. Llegir més..
ReusDigital .Cat Representa una oposició frontal davant 'l'amenaça sobre la salut, el paisatge i el turisme' al territori. 
Davant el risc ambiental, paisatgístic, sobre el turisme i la qualitat de vida, aquest dilluns s'ha presentat a Reus el moviment del Camp i les Terres de l'Ebre contra la línia de Molt Alta Tensió (MAT). L'avantprojecte de Red Eléctrica Española afectaria 17 poblacions a les comarques del Matarranya, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès, amb un recorregut previst de 101 quilòmetres de llarg per 15 quilòmetres d'ample. El col·lectiu pretén significar-se com un pol d'oposició als plans de la companyia elèctrica de participació estatal i informar sobre "els perills d'una nova MAT", que suposaria la vuitena línia de molt alta tensió en terres tarragonines. La plataforma alerta d'un "projecte ocult d'interconnexió des dels Pirineus, creuant l'Estat i arribant al nord d'Àfrica, convertint-la en una autopista energètica de 400kV". Llegir més.. 
PortalNou El Camp i les Terres de l'Ebre s'han unit per activar un moviment contrari a la línia de molt alta tensió (MAT) que l'empresa Red Eléctrica de España pretén fer al territori i que a l'Alt Camp afectarà municipis com Alcover, els Garidells o Vallmoll. La campanya 'No a la MAT' està impulsada per la plataforma ecologista i de defensa del territori Xarxa Sud i l'Esquerra Independentista del Camp amb el supot d'una quarantena d'organitzacions i plataformes. Llegir més..
Tarragona Ràdio Una quarantena d'entitats de la demarcació han creat una plataforma contrària a una línia de Molt Alta Tensió que afecta 17 municipis de sis comarques del Camp de Tarragona i les terres de l'Ebre. El grup alerta dels perjudicis del projecte, que preveu 101 quilòmetres de línia de 400 quilovats. Denuncien el greu impacte que podria causar en el paisatge del territori, on ja existeixen set línies de molt alta tensió. Així ho ha destacat el president de GEPEC, el grup d'estudi i protecció dels ecosistemes catalans, Andreu Escolà.
La plataforma recorda que la demarcació de Tarragona produeix el 75% de l'electricitat de tot Catalunya i sospita que el projecte pretén crear una "autopista energètica" per interconnectar amb l'alta tensió del nord del Principat i França. La campanya 'No a la MAT' està impulsada per la plataforma Xarxa Sud i l'Esquerra Independentista del Camp. El moviment busca ara la complicitat de més col·lectius. Llegir més..
La Marfanta Una quarantena d'entitats tarragonines s'han unit en una plataforma contrària a una línia de Molt Alta Tensió (MAT). Segons aquesta plataforma que s'acaba de donar a conèixer, el projecte preveu 101 quilòmetres de línia de 400 kV, afectant 17 municipis de sis comarques del Camp i Ebre. Aquest moviment alerta del greu impacte paisatgístic en un territori on ja existeixen set línies de molt alta tensió. A part, recorda que la demarcació de Tarragona produeix el 75% de l'electricitat de tot Catalunya i sospita que el projecte pretén crear una "autopista energètica" per interconnectar amb l'alta tensió del nord del Principat i França. A partir d'aquí, la plataforma busca la complicitat de més col·lectius. Llegir més..
  • Neix una plataforma al Camp i l'Ebre contra el projecte d'una línia MAT
La Vanguardia. L'integren una quarantena d'entitats, que alerten dels perjudicis en els 17 municipis afectats pels 101 km de recorregut de línia .
La campanya 'No a la MAT' està impulsada per la plataforma Xarxa Sud i l'Esquerra Independentista del Camp (EIC), que en total coordinen fins a 40 organitzacions, casals i assemblees del Camp i Ebre. El seu principal punt de mira són els 17 ajuntaments implicats. "REE ofereix contrapartides com si fossin llaminadures, com ara canviar torres mal situades i això acaba convencent molts ajuntaments, quan aquests canvis s'haurien de fer igualment, no com a compensació de res", ha lamentat Damià Vernet, en representació de la CUP. Llegir més..

  • Nace una plataforma contraria a una línea MAT en las comarcas tarraconenses
La Vanguardia La integran unas cuarenta entidades, que alertan de los perjuicios que comportará en los 17 municipios afectados por los 101 km de recorrido.
La línea afectaría seis comarcas en sus 101,10 km de recorrido-Matarraña, Terra Alta, Tarragona, Priorat, Baix Camp y Tarragonès. Los municipios son el Masroig, Falset, Pradell de la Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, L'Aleixar, Almoster, la Selva del Camp, Alcover, el Rourell, Vallmoll, La Secuita, los Garidells, Perafort y Vilallonga del Camp. Llegir més..


25/05/2013
Llibertat.Cat El moviment està dinamitzat per la plataforma ecologista Xarxa Sud i l'Esquerra Independentista a les comarques del Camp (EIC), que aglutina una quarantena d'entitats, casals i ateneus. Llegir més..
Xarxa Sud. Les Terres del Sud de Catalunya ens tornem a enfrontar amb una nou projecte agressiu al territori, aquesta vegada es tracta d’una nova línia elèctrica aèria de 400KV per al transport d’energia, que projecta Red Electrica de España.
Des d’Escatron a l’Aragó, travessant el Matarranya i fins a la Secuita, amb una extensió de 163 km, la línia pot obrir una nova ferida als nostres paisatges si no s’atura.
La línia amb nom Escatrón- Els Aubals- La Secuïta, afecta a 5 comarques al llarg dels 101,10km de recorregut en el territori català (Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonés), a més de la comarca del Matarranya de la franja.
Hi ha 26 poblacions que poden resultar afectades en cas que s’executés el projecte són Calaceit i Caseres a la franja Batea, Gandesa, Corbera d´Ebre, La Fatarella, Asco, Mora d’Ebre, Mora la Nova, García, El Masroig, Falset, Pradell de La Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, L’Aleixar, Almoster, La Selva del Camp, Alcover, El Rourell, Vallmoll, La Secuita, Els Garidells, Perafort y Villalonga del Camp. Llegir més..

27/04/2013
El Triangle. La lluita contra la MAT s’estén de les comarques de Girona a les de Tarragona contra un projecte de línia de 400kV que entra a Catalunya per Batea i va fins a la Secuita.
Diverses entitats ecologistes i socials de les comarques de Tarragona han constituït la Xarxa Ambiental dels Territoris del Sud-Xarxa Sud per lluitar contra un projecte de construcció d’una nova línia de Molta alta tensió (MAT) de 400 kV a Catalunya que afectar aquesta zona. Red Eléctrica de España (REE) és qui l’impulsa i suposa la construcció d’una estesa entre Batea (Terra Alta) fins a la Secuita (Tarragonès) on enllaçaria amb la línia procedent de Vandellòs. Els ecologistes qüestionen la necessitat del projecte i denuncien també la manca d’informació que hi ha sobre aquest tema. Una altra qüestió polèmica és que el traçat transcorre de manera paral·lela a una altra línia existent, de 220 kV, i tot i que REE diu que un cop feta la nova MAT treuran la de 220 kV, Andreu Escolà, portaveu de Xarxa Sud, afirma que «a l’expedient, això no consta enlloc». Llegir més..

18 entitats i grups ecologistes del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'han unit per defensar els interessos ambientals de les comarques del Sud. Volen treballar, de forma conjunta, per un model de desenvolupament del territori que reverteixi en els seus habitants i tingui cura del patrimoni natural, agrícola i cultural. Llegir més..


 -.-

Una quarantena d'entitats del Camp de Tarragona i de l'Ebre, en contra de la MAT

La línia de Molt Alta Tensió creuaria 17 municipis de la zona, i el moviment alerta del greu impacte paisatgístic en un territori on ja existeixen 7 línies com aquesta.

Font: La Xarxa
.

La plataforma "No a la MAT" reuneix fins a 40 organitzacions, casals i assemblees en contra dels 101 quilòmetres de línia elèctrica de 400 quilowats, que afectaria 17 municipis de 6 comarques diferents. A part de l'impacte paisatgístic, les entitats recorden que la demarcació de Tarragona produeix el 75% de l'electricitat de tot Catalunya, i sospita que el projecte pretén crear una "autopista energètica" per interconnectar Espanya amb l'alta tensió de França. La plataforma farà una campanya d'informació a tot el territori i espera que els ajuntaments afectats es posicionin i li donin suport.

Méd informació:

Es presenta el moviment del Camp i Terres de l'Ebre d'acció contra la línia de Molt Alta Tensió (MAT) Gepec

Es presenta el moviment contra la MAT al Camp i les Terres de l'Ebre Cup Reus

-.-

24 de maig 2013

Presentació del moviment contra la línia de Molt Alta Tensió (MAT) del Camp i l'Ebre

Presentació del moviment contra la línia de Molt Alta Tensió (MAT) del Camp i l'Ebre


El projecte afectaria disset poblacions i suposaria un important impacte sobre el paisatge, el turisme i la qualitat de vida.

Dia i hora: dilluns 27 a les 12h
 Lloc: Av. Prat de la Riba, 18 2n 43201 Reus
 Convoca: Plataforma Xarxa Sud i Esquerra Independentista del Camp

Contacte:

Correu electrònic: xarxasud@gepec.cat

Telèfon: 977 33 11 42

http://xarxasud.wordpress.com/no-a-la-mat

No a la MAT



Fins a 18 entitats, plataformes i col·laboradors del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’han unit per formar Xarxa Sud, una plataforma pensada per unificar criteris i sumar esforços en la defensa del territori i lluitar contra les agressions de forma coordinadora, potenciant i defensant els valors identitaris d’aquestes comarques.

Davant d’aquesta unió s’hi troba el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), qui ha impulsat la unió entre grups i col·laboradors de comarques com la Ribera d’Ebre, el Baix Camp, el Priorat, el Tarragonès, la Terra Alta i el Baix Penedès. Llegir més..
-.-

23 de maig 2013

Xerrada informativa sobre La MAT a la Selva del Camp

  

UNIÓ DE PAGESOS
NOVA AGRESSIÓ AL TERRITORI!
 
LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ (MAT)
A LA SELVA DEL CAMP

XERRADA INFORMATIVA
Intervindrà: ANDREU ESCOLÀ (XARXA SUD)

Data: Dilluns 27 de maig a 2/4 de 9 del vespre
Lloc: SANTA LLÚCIA – LA SELVA DEL CAMP
Organitza: UNIÓ DE PAGESOS de la Selva del Camp

-.- 

Xerrada sobre la MAT


La plataforma NO A LA MAT exposa a la Selva del Camp arguments contraris a la construcció d’una línia de Molt Alta Tensió al territori, des d’Escatrón fins a la Secuita. La xerrada, organitzada per Unió de Pagesos, va comptar amb la presència d’Andreu Escolà,  president del Gepec i representat del moviment. 


-.-

22 de maig 2013

Gas Natural Fenosa i les energètiques espanyoles campen per les amèriques

El pa de cada dia ...




El diumenge 19 de maig, dos companys camperols participants en l'Assemblea Popular del Poble Juchiteco van ser agredits a trets: "Al voltant de les 11 hores, quan el company Celestino Bartolo Terán es trobava pasturant el seu bestiar, prop dels terrenys on l'empresa UNION FENOSA - Gas Natural pretén establir el parc eòlic Bii-Hioxo, va ser agredit a trets per uns individus que es trobaven a bord d'una camioneta blanca tipus suburban. Afortunadament el va salvar-se en muntar el seu cavall i internar-se a la muntanya. El company és un camperol indígena binniza, qui des de l'any 2007 està a la lluita contra Unión Fenosa. El 2009 després de denúncies i mobilitzacions, ell i altres pagesos binniza vam aconseguir la anul·lació dels contractes amb l'empresa. No obstant això, ara UNION FENOSA-GAS NATURAL no està respectant les terres dels companys i pretenen apropiar-se de terrenys comunals de Juchitán." Llegir més..



Aquest dilluns, a les oficines de Nova York, el Relator Especial per als Pobles Indígenes, el Dr James Anaya va rebre a una comissió d'integrants de l'Aliança de Dones Indígenes de Mèxic i Amèrica Central i de la Xarxa de Joves Indígenes d'Amèrica Central i Mèxic , que van presentar una denúncia per les greus violacions als drets dels pobles indígenes de l'Istme de Tehuantepec per la imposició de parcs eòlics.
En particular es va denunciar al Govern Federal per emetre permisos per a la generació d'energia elèctrica sense tenir en compte que els terrenys són propietat de comunitats indígenes i que hi ha una legislació internacional que l'obliga a informar a consultar a aquests pobles. Així mateix es va denunciar al Govern de Oaxaca el qual ha utilitzat de manera recurrent a les forces policíaques per imposar diferents projectes i ha criminalitzat als opositors. 
També existeixen acusacions contra del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) i les empreses transnacionals Marena Renovables i Gas Natural Fenosa per utilitzar mitjans il·legals i suborns per contractar terres sota condicions lleonines, les quals signifiquen una despulla disfressada de legalitat. 
James Anaya comentar a les comissionades que ja ha emès recomanacions sobre aquest tema al Govern mexicà i ha expressat la seva preocupació per la gran quantitat de queixes expressades pels pobles indígenes al voltant de la violació al seu dret a la Consulta.

-.-

 
Més informació:

Gas Natural SDG, S.A., amb nom comercial Gas Natural Fenosa (antigament Gas Natural i fins 1992 Catalana de Gas). Després l'adquisicion de la compania electrica Union Fenosa, tercera del mercat espanol, Gas Natural Fenosa ha culminat el seu objectiu d'integrar els negocis de gas i electricitat. Gas Natural Fenosa és una de les companyies multinacionals líders en el sector del gas i l'electricitat, és present a 25 països i compta amb més de 20 milions de clients, opera principalment a Espanya, Itàlia, Mèxic, Colòmbia, Argentina, Puerto Rico i Marroc. El seu màxim interès es distribuir gas natural al sud-oest d'Europa i Sud-Amèrica així com la generació i comercialització d'electricitat als mercats elèctrics liberalitzats recentment.
La seu central es troba situada a Barcelona. 
L'edifici corporatiu, obra d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, es troba al solar que ocupava l'antiga fàbrica de gas de la ciutat, a l'actual plaça del Gas, situada al barri de la Barceloneta.
Els seus màxims accionistes són La Caixa i la petroliera Repsol.
Recordem que un dels recents fitxatges fou Felipe González Márquez (PSOE) com a membre del Consell d'Administració de dita empresa. L'expresident percebrà un mínim de 126.500 euros, més els 80.000 que percep com ex-president ... i ves sumant.




-.-

20 de maig 2013

Teresa Forcades: 'Aprofitarem el procés constituent per expropiar la banca i les energètiques'

Teresa Forcades: 'Aprofitarem el procés constituent per expropiar la banca i les energètiques'

Us oferim el vídeo d'un fragment de la intervenció de la impulsora de Procés Constituent a l'escola els Encants


La candidatura per un Procés Constituent impulsada per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres continua sumant adhesions, i ja és a tocar de les 30.000. Mentrestant, Forcades i Oliveres han començat a explicar al carrer en què consisteix el seu projecte. Fa uns quants dies, Forcades participava en una trobada a l'escola els Encants organitzada per Encants en Lluita, un grup de famílies i mestres que s'han organitzat en defensa de l'educació pública. En aquest vídeo, hi explica la diferència de Procés Constituent amb entitats com ara l'ANC i Òmnium Cultural, defensa que el debat social no es pot deixar per a l'endemà de la independència i concreta algunes de les seves propostes.

'Per què hem de començar demà passat? Comencem avui', defensa Forcades, que diu que hi havia un espai social sense omplir i que Òmnium i l'ANC n'ocupaven un altre: 'Són entitats pel dret de decidir en qüestió nacional, i tenen aquest encàrrec social, que és molt important. Però hi havia un espai polític i social per a una iniciativa que fos clarament rupturista des d'un punt de vista social'.

'Ara s'han de debatre i estudiar les mesures del manifest. Què vol dir expropiar la banca? Tots tindrem els diners sota el llit? No en tindrem? Hi haurà caixes que no es lucrin amb els diners? A l'estat espanyol, l'exèrcit gasta 53 milions cada dia. Recordeu la Marató de TV3 que deia que havien recollit 4 milions i semblava una cosa extraordinària? Això són dues hores de despesa militar. Tot plegat ens fan veure que la cosa no s'ha de canviar només una mica, sinó que ha de ser un canvi radical. Pacífic i democràtic, però radical', sentencia. 

A més de l'existència d'un espai social per omplir, també defensa el naixement del projecte perquè, a parer seu, 'el moviment dels indignats de base no tenia cap candidatura per a presentar-se a les eleccions'. En aquest sentit, explica que la candidatura no neix amb voluntat de governar, sinó per a obrir un procés constituent: 'Primer impulsem un debat d'assemblees locals que discuteixin tots aquests punts socials; i també el nacional, perquè si no tenim la capacitat de declarar la sobirania plena tot això no es podrà pas canviar. Si les assemblees van endavant, es faran primàries entre tots perquè surti una llista de candidats que vagin a les eleccions i, en cas de guanyar, l'endemà proclamin un període constituent. És a dir, que comenci oficialment, legalment i legítimament un període per discutir totes aquestes qüestions. I mentre dura el procés, uns dos anys, d'alguna manera s'haurà de governar. O sigui que mentrestant ho aprofitarem per expropiar la banca i les energètiques! Que si després surt que volen tornar a la banca privada, almenys haurem passat dos anyets amb un projecte social diferent.'

-.-

La independència “energètica” de Catalunya

Deia Martí Gassiotal al Diari Avui el passat 01 d'octubre de 2012:

Sense cap mena de dubte, evitar o minimitzar qualsevol tipus de dependència de tercers, és sinònim de maduresa, seny i, per descomptat, també de llibertat.

Crec, per tant, que en paral·lel a l'exercici d'aquest dret sobirà en l'àmbit polític, no ens podem pas oblidar de fer el mateix en altres sectors, com per exemple en l'estratègic terreny energètic, en què la nostra dependència de tercers és brutal i ens fa vulnerables.

Catalunya, té recursos renovables i capacitat humana i industrial suficients per donar també el gran salt endavant cap a la pròpia sobirania energètica. Aquesta consistiria a aprofitar els abundants recursos energètics autòctons, de proximitat (sol, vent, biomassa, etc.) i l'important teixit industrial i, sobretot, la capacitat laboral existent, per tal d'oferir una resposta catalana en el sector energètic.

Donar aquest gran pas significaria sostenibilitat, independència, ocupació i, per tant, també llibertat.

-.-
Nostrosinyor de la LLum mos agafi confessats

*Està vist que s'omplen la boca d'independència i sobirania, però tan aviat els oligopolis aixequen el dit els cauen les calces.

Seguirem dependents dels mercats? i en especial de les energètiques?. Aquest és el país que volem?

Si volem tirar un país endavant, triem entre la nacionalització de les energètiques o supeditació als despòtics oligarques i dels seus titelles "mamporreros" (altrament dits polítics) que els fan donar la cara per defensar els interessos de les elits. 

-.-

Més informació:

El 16 de maig s'estrenava "Oligopoly2: L'imperi elèctric contra tots i totes" de manera simultània en 37 localitats. L'estrena va ser un gran èxit, reunint a mil persones el mateix dia de la seva projecció. Aquest projecte, que ha aconseguit reunir més de 4.000 euros mitjançant microfinançament, ha estat promogut per la Plataforma per un Nou Model Energètic de la qual forma part Amics de la Terra. Llegir més..

A Catalunya no tenim recursos energètics propis importants i la dependència de l'exterior cada vegada s'amplia per culpa de les politiques energètiques..

Una Catalunya independent disposarà dels recursos energètics necessaris per funcionar?
Catalunya, com gairebé tots els països del món, és depenent de tercers en matèria energètica. La dependència del país en combustibles és del 97%, pel 91% d’Espanya i el 53% de la Unió Europea. “La dependència del total d’energia (incloent l’electricitat), és del 76,6% segons les estadístiques convencionals de considerar l’electricitat nuclear com producció local”, segons un estudi sobre el sector. Aquest informe sosté que la capacitat de generació elèctrica actual és suficient per cobrir la demanda màxima, al temps que disposa de les instal·lacions adequades per transformar i emmagatzemar el petroli i el gas natural que necessita el país pel seu correcte funcionament. Un dels problemes a resoldre serà la creació d'un centre de control propi de l'electricitat, ja que actualment aquesta es gestiona des d'un centre de Red Eléctrica de España (REE) a Alcobendas (Madrid). Llegir més..

El candidat d'ICV-EUiA a la Generalitat, Joan Herrera, ha advocat aquest dimecres per la independència energètica de Catalunya, com a manera de garantir l'exercici del dret a decidir i la independència política real.
En un esmorzar informatiu a la Llotja de Mar, organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona, Herrera ha advocat perquè l'any 2020, el 30% de l'energia que s'emeti a Catalunya provingui de les fonts renovables, i arribar a també un estalvi energètic del 30%. Llegir més..

Dependència energètica / Mònica Terribas
Per què no ens preguntem com construirem la nostra independència energètica? El preu de l'electricitat i els carburants és la causa fonamental de la inflació que acompanya amb la baixada salarial la pèrdua de poder adquisitiu. Els experts alerten que la Comissió Nacional d'Energia que ha de temperar-ne els preus és captiu de l'oligopoli de les elèctriques. No controlarem ni la llum al final del túnel, quan hi arribem. Per què no ens assegurem que els amos de l'energia no puguin obrir els llums a qualsevol preu? Amb fred i a les fosques, les decisions sempre semblen més difícils.  ... Llegir més..

La dependència energètica de Catalunya

El 96% de l'energia que consumim prové de fora de Catalunya. Aquesta situació de dependència és un dels aspectes que tots els partits volen capgirar, ni que sigui a llarg termini. Més inversió en infraestructures i un impuls decidit a les energies renovables són les principals propostes polítiques.
-.-

16 de maig 2013

El Govern respon a les preguntes d’ICV sobre la MAT


Després que el grup parlamentari d’ICV plantegés dues preguntes a la Mesa del Parlament, sobre la línia elèctrica i el seu impacte, el Departament d’Empresa i Ocupació a través del conseller Felip Puig ha enviat resposta. Us adjuntem els dos document de resposta: 



Font: Xarxa Sud
-.-

14 de maig 2013

Beneficis de REE (Red Eléctrica d'España)



El presidente del gestor técnico de la red eléctrica portuguesa, REN-Redes Energéticas Nacionais, José Rodriguez Pereira dos Penedos, ha abandonado el consejo de administración de Red Eléctrica de España (REE) por la instrucción de un proceso judicial en su contra.

25/02/2011 Las inversiones en la red de transporte se incrementan en un 18% hasta los 865,4 millones de euros
El beneficio del Grupo Red Eléctrica ha ascendido a 390,2 millones de euros en el 2010
"..Nos dicen que somos deficitarios en la producción de electricidad, y luego resulta que vendemos excedentes a Portugal y Francia". <- (Ho diuen ells; excedents per vendre. Després menteixen quan ens diuen que és necessari per nosaltres)

2011 REE: Suma y sigue en el 2010
Red Eléctrica de España ha presentado sus resultados de 2010 y han estado por encima de las expectativas.
Su beneficio después de impuestos ha sido de 390,14 millones de euros, un 18,1% más que en 2009.


28/02/2012 Red Eléctrica de España incrementa un 18% sus beneficios durante 2011
La compañía obtiene un beneficio neto de 460,34 millones de euros


28/02/2012 Red Eléctrica incrementa su beneficio un 18% y mantiene su ritmo inversor

REE sigue ganando a nuestra costa. Beneficios 2011.


26/11/2012 ¿Quién dijo crisis? El beneficio de OHL, Inditex, REE y Enagás sube desde 2008

Todas han incrementado sus ganancias desde que empezó la crisis

Las empresas que funcionan como monopolios y oligopolios pueden mantener sus niveles de beneficio incluso en esta depresión porque:
  1. Los proveedores no tienen poder de negociación, al no tener clientes alternativos y ser en su mayoría PYME.
  2. Los clientes no tienen poder de negociación, al no tener proveedores alternativos.
  3. Los competidores, incluso siendo sólidas multinacionales extranjeras, no pueden superar las barreras de entrada que establecen los mono/oligo polios locales.
  4. El Estado protege a las empresas que operan en régimen de monopolio, como AENA, RENFE, REE y otras debido a que son de interés general estratégico. Entiéndase estado / España y estado / Europa, que subvencionan a REE, como podéis leer en los carteles de las subestaciones eléctricas de su propiedad.
Y, quitando el último punto, los otros se deben a que... A que en España no hay democracia. Porque los políticos están al servicio de las 1.000 familias que controlan las empresas del IBEX-35. Lo podéis comprobar en las declaraciones de bienes e ingresos de los representantes parlamentarios y los cargos ministeriales. ... Llegir més ->


27/02/2013 Red Eléctrica aumenta su beneficio un 6,9% en 2012. Beneficio neto 492 millones de euros.
Repartirá un dividendo de 2,3651 euros Red Eléctrica aumenta su beneficio un 6,9% en 2012
Red Eléctrica ha cerrado el año 2012 con un beneficio neto de 492 millones de euros, cifra que supone un incremento del 6,9% respecto al mismo periodo del ejercicio anterior.

28/02/2012 REE mejora un 18% su beneficio, hasta los 460 millones de euros
La compañía presidida por Luis Atienza logró una mejora del 18% en su beneficio en 2011, ejercicio en el que ha ganado 460,3 millones de euros. Repartirá un dividendo de 2,2124 euros, que supone un 'pay-out' del 65%.

La compañía también pagó otros 2,2 millones a dos altos directivos a los que despidió el actual presidente, José Folgado.
No patiu, de penes no en passarà, s'ha tirat al vi. Per sí esteu interessats/des, aquí la web del celler: Morlanda (D.O.Q. Priorat). Qui avui no té una vinya al Priorat no és ningú.

26/04/2013 REE obtuvo 149,6 millones de euros hasta el mes de marzo, un 6,8% más.
Red Eléctrica de España (REE) obtuvo un beneficio neto de 149,6 millones de euros en el primer trimestre de 2013, un 6,8% más que en el mismo periodo de 2012, según la información remitida por el operador y transportista del sistema a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV). Llegir més.. ->

Barruts

La recompensa del poder

Un bon grapat de ministres d'Aznar, i alguns González, han passat a empreses i consells d'administració després de deixar el càrrec. Llegir més ->

-.-

Oligopoly - El joc de l'energía. Salvados - Jordi Évole

Aquí una mica d'informació per conèixer com i qui realment mou els fils del guinyol i de l'energia.

“OLIGOPOLY: el juego de la energía”

Enmig d'un context de crisi com l'actual el preu de l'energia no para de pujar fins al punt que a Espanya paguem una electricitat i una benzina de les més cares d'Europa. Per què? Per què totes les companyies de llum ens cobren el mateix? Per què és igual a quina gasolinera vagis que sempre acabes pagant la gasolina més o menys al mateix preu? ¿No és un mercat liberalitzat?
  


Intentarem entendre el complex món de l'energia, començant per la factura de la llum. Què estem pagant realment en aquest paperet incomprensible per a la majoria? Com es fixa el preu del que consumim?

Parlarem amb Jorge Fabra, Expresident de Red Elèctrica Espanyola i ex-conseller de la Comissió Nacional de l'Energia i amb Carmen Monforte, periodista de Cinco Días especialitzada en energia.

Visitarem la gasolinera més barata de Madrid que ens demostrarà que, en realitat, la nostra gasolina podria ser més barata. Per què llavors els preus no baixen i sempre pugen? Qui marca els preus? Hi ha algú que reguli aquest mercat?

En cas que no funcioni bé l'enllaç, aquí teniu el programa sencer a YouTube:

  
Oligopoli:  Un oligopoli és un tipus de mercat de competència imperfecta, que es caracteritza per tenir pocs oferents i molts demandants ... Llegir més -> 

Què és un oligopoli? 

Un oligopoli consisteix en la producció o venda d'un producte per part d'uns pocs comerciants. Generalment aquests comerciants estan relacionats entre si, pel que més que competència, tendeixen a fixar regles generals de comercialització, preus, metes i topalls de producció, etc.
Aquestes pràctiques frenen el comerç i augmenten els preus, moltes vegades desmesuradament, doncs al no existir competència, els comerciants o industrials fixen al seu antull els preus. 

El terme d'oligopoli s'aplica també en altres àmbits, com en la política, on es considera oligopoli quan dos o més partits d'ideologies semblants, alternen en els càrrecs principals, portant constantment la mateixa línia de govern. A més pot existir oligopolis estatals, que és el cas quan un producte o servei és controlat en la producció o comercialització per empreses pertanyents al govern, en aquests casos, generalment per controlar la seva venda i distribució, així com per garantir preus baixos. 

Hi oligopolis sobretot entre les empreses de comunicacions, telecomunicacions, energètiques, aigües ... ja que en ser un sector que requereix infraestructura especialitzada, són pocs els que competeixen, pel que és més senzill ubicar en condicions comercials semblants planejades amb els altres prestadors de serveis, per a poder aconseguir els fins comercials.

-.-

Llista de barruts al servei dels oligopolis que després de passar per la política actualment serveixen a les energètiques (bé, de fet ja ho feien des dels seus privilegiats càrrecs polítics):

José Folgado Blanco (PP) -> Red Eléctrica Española (des del mes d'abril figura com presidente del Consejo de Administración de REE. Ex-Secretari d'Estado de Presupuestos i Gastos des de llavors Ministerio de Economía y Hacienda. A l'abril de 2000 Secretario de Estado de Economía, de Energía y de la Petita i Mitjana Empresa i des de juliol de 2002 fins març de 2004 Secretario de Estado de la Energía, Desarrollo Industrial i de la Petita i Mitjana Empresa, en el llavors Ministerio de Economía.)
Luis María Atienza Serna (PSOE) -> Red Eléctrica Española (Ex-Ministre d'agricultura amb Felipe González. Ex-president del Consell d'Administració de REE. El passat mes de febrer va se substituït del càrrec per José Folgado pel mòdic preu de 2,3 milions d'euros)
Miguel Boyer Salvador (PSOE) -> Red Eléctrica Española
Arantza Mendizábal Gorostiaga (PSOE) -> Red Eléctrica Española
María de los Ángeles Amador (PSOE) -> Red Eléctrica Española
Ignacio López del Hierro Bravo (PP) -> Red Eléctrica Española (Conegut corrupte i marit de María Dolores de Cospedal)
Felipe González Márquez (PSOE) -> Gas Natural Fenosa
Narcís Serra Serra (PSOE) -> Gas Natural Fenosa (ho va deixar el desembre passat)
José Mª Aznar López (PP) -> Endesa 
Elena Salgado Méndez (PSOE) -> Endesa
Miquel Roca i Junyent (CiU) -> Endesa
Luis de Guindos Jurado (PP) -> Endesa (ho va deixar el 2011 per ocupar el càrrec de ministre d'economia) 
Pedro Solbes Mira (PSOE) -> Enel
José Luis Olivas Martínez (PP) -> Iberdrola 
Ana Palacio Vallelersundi (PP) -> Hidroeléctrica del Cantábrico

Continarà... (en coneixeu algun altre cas? de ser així, sí us plau ens ho feu arribar que anirem ampliant llista de barruts)

Com podreu veure en el cas de la REE (els plantatorres) s'ho van canviant, ara teva, ara meva. Quan no hi ha el PSOE hi ha el PP.

-.-

Almoster reclama que la línia de molt alta tensió no travessi el poble.

Xarxa Sud vol crear un moviment social contrari al seu desplegament (de la MAT), que agrupi tots els municipis afectats. 


L'alcalde anuncia reunions amb els altres municipis afectats.

Francesc Gras (Diari de Tarragona 14/05/2013)
 
Els veïns d'Almoster no volen sentir a parlar de l'arribada d'una línia de molt alta tensió (MAT) -400kV- que travessi el poble. Així ho van manifestar ahir en el transcurs d'una reunió en la què l'alcalde del municipi, Àngel Xifré, va exposar els detalls que en aquests moments es coneixen del projecte.

Alguns assistents a la reunió eren membres de la plataforma ecologista Xarxa Sud, que van que tenen intenció de coordinar un moviment social contrari a la línia de molt alta tensió. La seva idea és crear un fòrum de debat que inclogui tots els municipis afectats de la comarca del Baix Camp i Priorat per exigir que no s'implanti la infraestructura energètica. També demanaran reunions amb els alcaldes d'aquests municipis i el suport dels consells comarcals dels territoris per on està projectada la línia. Tant els veïns d'Almoster com els membres de la plataforma estan molt preocupats per l'impacte mediambiental que pot tenir.

En aquests moments ha finalitzat el període d'exposició públic de l'estudi sobre de l'estudi mediambiental, previ a la redacció del projecte definitiu. L'alcalde d'Almoster explicava ahir que estan recollint l'opinió dels veïns i que hi ha la voluntat d'iniciar un conjunt de reunions amb els pobles afectats per consensuar una posició comuna. Per aquest motiu, Xifré espera donar la seva valoració final més endavant, i més tenint en compte que hi ha la possibilitat que Red Eléctrica -promotora de la infraestructura- retiri la línia d'alta tensió que travessa la Urbanització Picarany si implanta la MAT. Això sí, en cas que finalment es volguessin mantenir les dues línies, l'alcalde es posicionaria fermament en contra.

-.- 

9 de maig 2013

Almoster. Reunió informativa sobre la Línea de Molt Alta Tensió (MAT) Escatrón - La Secuita


L'Ajuntament D'Almoster (Baix Camp) 
ens convoca a una reunió informativa sobre la sobre 
la Línea d'Alta Tensió Escatrón - La Secuita.

Data: dilluns dia 13 de maig de 2013
Hora: a les 19 h
Lloc: Ajuntament d'Almoster
(Pare Aymamí, 14)

-.-

*(Alta Tensió? Serà que hi ha hagut un error humà o bé ganes de seguir ocultant les coses?).

Que no us enganyin. En tot cas a l'enunciat hi hauria de posar: "sobre la Línea de Molt Alta Tensió (MAT) Escatrón - La Secuita de 400 kV"

Diferencies entre una Línea d'Alta Tensió i una Línea de Molt Alta Tensió (MAT):

Línea d'Alta Tensió: (A.T.) Alta Tensió. De 50 kV, passant per 220 kV fins a 300 kV.      
(Transport)Aquestes tensions són molt utilitzades però no per dins de ciutats sinó com a medi de transport de llarg recorregut (entre ciutats o pobles).

Línea de Molt Alta Tensió: (M.A.T) Molt Alta Tensió. De 300 kV fins a 800 kV.      (Transport)Aquestes tensions són molt utilitzades però no per dins de ciutats sinó com a medi de transport de llarg recorregut (entre la generació i ciutats molt allunyades): per exemple que es fes a França i transcorregués fins a Barcelona.

-.-

7 de maig 2013

Es constitueix la Xarxa-Sud

Fins a 18 entitats, plataformes i col·laboradors del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’han unit per formar Xarxa Sud, una plataforma pensada per unificar criteris i sumar esforços en la defensa del territori i lluitar contra les agressions de forma coordinadora, potenciant i defensant els valors identitaris d’aquestes comarques. Des de Xarxa Sud s’aposta per un model de desenvolupament territorial que reverteixi en el seus habitants, que respecti el medi ambient i els béns culturals i naturals, els paisatges i els activitats agràries, pensant, també en les generacions futures.

Davant d’aquesta unió s’hi troba el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), qui ha impulsat la unió entre grups i col·laboradors de comarques com la Ribera d’Ebre, el Baix Camp, el Priorat, el Tarragonès, la Terra Alta i el Baix Penedès.


 -.-

Manifest

Nosaltres, entitats, plataformes i persones reunides a Reus, l’1 de març del 2013, manifestem que:

Davant de les agressions ambientals que han deixat nombroses ferides en el territori, esquarterant-lo amb noves infraestructures abans de millorar les existents, fent que les inversions en qualsevol àmbit de l’economia siguin a gran escala; turisme de masses i indústria petroquímica a la costa; indústries energètiques a les muntanyes i abocadors i extractives a l’interior o bé que les inversions siguin inexistents, etc. Pensem que aquesta manera de funcionar no fa més que reproduir els models de desenvolupament que ens han portat a la crisi actual.

Pensem que el creixement no pot consistir en la saturació i la destrucció de l’entorn. Així, volem que es conservin, es promoguin i es valoritzin uns espais que, per sobre de tot, estimem i necessitem.

No podem girar l’esquena al lloc on vivim. Creiem que la gent del territori tenim el dret i el deure d’implicar-nos en les decisions públiques. No involucrar-nos en la transformació territorial és fer ulls clucs als valors naturals, paisatgístics, culturals i humans que ens envolten i que hem de deixar en herència als nostres descendents.

El progrés de les nostres terres ha d’anar de la mà de la conservació d’aquests valors.

És per tot plegat que ens hem unit persones, plataformes i entitats decidides a defensar el medi ambient i la qualitat de vida dels territoris del sud de Catalunya, creant la Xarxa Ambiental dels Territoris del Sud (Xarxa Sud).

Des de Xarxa Sud apostem per un model de desenvolupament territorial que reverteixi en els seus habitants, que respecti el medi ambient i els béns culturals i naturals, els paisatges i les activitats agràries. En definitiva, els valors humans que han deixat la seva empremta al llarg dels segles i que han forjat la nostra identitat.

Volem un progrés que salvaguardi aquests béns i valors, un creixement compatible amb la sensibilitat necessària per a protegir-los i promoure’ls, un desenvolupament acompanyat del bon estat ecològic de l’entorn. Volem una economia relocalitzada per tal de garantir la seguretat i la sobirania alimentàries, amb l’enfortiment de la ramaderia, l’agricultura i l’artesania agroalimentària, amb cicles curts distribució, una economia capaç de crear ocupació i de fixar la població al territori.

Defensem la qualitat del nostre entorn perquè aquest pugui contribuir a l’assoliment del benestar de la col·lectivitat i de l’individu.

Volem una xarxa agrícola i forestal ben conservada, amb connectors biològics que assegurin la preservació de la flora i fauna locals i la protecció de la diversitat del paisatge. Reivindiquem la rendibilització i la millora de les infraestructures ja existents –carreteres, ferrocarrils, línies elèctriques, sanejament- i la creació només d’aquelles necessàries per augmentar l’autosuficiència local i la qualitat ambiental.

Volem donar a conèixer més bé aquest patrimoni dins i fora de les nostres comarques, posar-lo en valor i assegurar-ne el reconeixement. El territori és la nostra essència i la nostra identitat.

Amb l’objectiu de fer-nos més forts gràcies a la unió de les nostres veus, defensar el territori i encaminar-nos de manera conjunta al que volem esdevenir, neix la Xarxa Ambiental dels Territoris del Sud, constituïda per les persones, plataformes i entitats sotasignades i quantes es vulguin unir sota aquests principis i en representació dels nostres pobles de les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, el Montsià i el Priorat, la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp,Tarragonès i Baix Penedès. 

Signants: GEPEC-EdC, GEVEN, Plataforma del Priorat, Plataforma Salvem Platges, Assamblea Aturem Bcn World, Plataforma de la Terra Alta, Plataforma Móra d’Ebre, Alveolus, La Canonja 3, DEFENTERRA, DELTERPA, Centre d’Estudis d’Alforgenencs Ramon de Ganagod, Plataforma Martí Verd, Plaforma Cel Net, Plataforma de la Conca de Barberà, Modest Guinjoan, Xavier Joanpere, Sergi Saladié.


Manifest (pdf)

-.-

Entitats i plataformes: 

Font: Xarxa Sud
-.-