Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Corrupció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Corrupció. Mostrar tots els missatges

14 de juny 2016

Cañete donarà explicacions dels seus escàndols a l'Eurocambra "a porta tancada"

El comissari compareix el 12 de juliol per parlar d'Acuamed o del patrimoni de la seva esposa en paradisos fiscals.

Miguel Arias Cañete, ayer, durante su intervención en la inauguración de un curso en Santander. EFE

 elplural.com 14/06/2016

El comisario europeo de Acción por el Clima y Energía, Miguel Arias Cañete, comparecerá el próximo 12 de julio ante la comisión de Asuntos Jurídicos de la Eurocámara para dar explicaciones sobre casos como Acuamed, aunque finalmente su intervención será a puerta cerrada, acordó hoy esa comisión. La reunión de coordinadores de la comisión de Asuntos Jurídicos del PE decidió hoy la fecha y la forma de la comparecencia de Arias Cañete, indicaron fuentes del PE. En particular, se acordó que tendrá lugar "un intercambio de puntos de vista" con el comisario "a puerta cerrada", en línea con la manera de hacerlo cuando se evalúa la declaración financiera de los comisarios, indicaron las mismas fuentes.

Preguntas bajo control: "Es un proceso amañado"

La Conferencia de Presidentes de la Eurocámara dio el pasado 2 de junio un mandato al presidente del Parlamento Europeo (PE), Martin Schulz, para que trasladara al responsable de la comisión de Asuntos Jurídicos el interés de llevar a cabo un debate con Arias Cañete o la CE en relación con ese caso. El eurodiputado de Podemos Xabier Benito criticó la forma elegida para la comparecencia de Arias Cañete y que se haya pedido a los eurodiputados que participen en esa audiencia que presenten de aquí al 20 de junio las preguntas que quieran plantear al comisario. El parlamentario advierte de que será el presidente de la comisión de Asuntos Jurídicos del PE, el polaco del PP Pavel Svoboda, quien "decidirá si son pertinentes o no". Fuentes de la Eurocámara indicaron por su parte que el objetivo no es censurar las cuestiones, sino "limitar el número de preguntas por grupo".

"Nos encontramos con que se ha hecho trampa. No se ha cumplido el acuerdo, es un proceso amañado", opinó Benito, que también señaló que Podemos ha hablado con otros grupos políticos del PE sobre la decisión adoptada hoy, y que la indignación por lo ocurrido "no es solo de Podemos o de IU".  No obstante, Benito indicó que de momento no hay ninguna decisión sobre posibles pasos a dar, "creemos que requiere un tiempo para pensárnoslo", indicó. Benito recordó que en la Conferencia de Presidentes se acordó que primero el asunto se abordaría en la comisión de Asuntos Jurídicos y que, en función del resultado, podría tener que comparecer también en el pleno. Consideró en ese sentido, que la decisión de hoy no cierra las puertas a que Arias Cañete tenga que comparecer más adelante ante el pleno del PE. A su juicio se está "haciendo trampa para proteger a Cañete" y subrayó que el nombramiento de ese comisario fue "fruto de la gran coalición" formada por el PPE, el S&D y los liberales de Alde, "en la que también se encuentra Ciudadanos".

Salpicado de lleno por Acuamed y el paraíso fiscal de su esposa

Acuamed está siendo investigada por la Audiencia Nacional por supuesto fraude, en el que se podrían haber desviado más de 20 millones de euros, incluidos fondos europeos. La empresa depende del ministerio de Agricultura, Alimentación y Medioambiente, del que su anterior titular fue Arias Cañete. El comisario ha negado además haber participado en la gestión del patrimonio de su esposa, Micaela Domecq, que aparece vinculada a los papeles de Panamá, por lo que asegura haber cumplido el código de conducta asociado a su cargo.

Informació relacionada:
 -.-

20 d’abr. 2015

Hisenda detecta comissions en l’autorització de parcs eòlics

· L'Agència Tributària denúncia una trama de 110 milions a Castella i Lleó
· Càrrecs regionals i constructors afins van agilitar tràmits després dels pagaments

Parc Eòlic Serra del Tallat a Vallbona de les Monges. / Hermínia Sirvent
  
Fernando Garea / Rafael Méndez ElPaís 20/04/2015

L’Agència Tributària ha denunciat a la Fiscalia Anticorrupció el presumpte pagament de comissions per facilitar la instal·lació de parcs eòlics a Castella i Lleó. Un informe de 94 folis elaborat per la inspecció de l’Agència Tributària i datat del 30 de desembre passat, al qual ha tingut accés aquest diari, conclou “l'existència organitzada d'un conjunt de persones i societats amb repartiment de funcions i mantinguda al llarg del temps” que van cobrar de les elèctriques almenys 110 milions d'euros per agilitar la tramitació de parcs eòlics en aquesta comunitat.

Hisenda inclou en aquesta organització “autoritats públiques de Castella i Lleó”, “les empreses elèctriques que anaven a fer la instal·lació i explotació dels parcs”, “els intermediaris promotors dels parcs eòlics que van obtenir les autoritzacions administratives precises” i “les societats propietat dels empresaris locals que, sense motius econòmics vàlids, van rebre les transferències de fons o d'accions per import superior a 110 milions d'euros”.

L'informe detalla set operacions en què les elèctriques van acabar pagant a empresaris locals o alts càrrecs aquestes quantitats directament o mitjançant la transmissió d'accions en societats creades per a l'explotació dels parcs i sense que es produís cap contraprestació o actuació concreta.

La conclusió és que les elèctriques van transferir les accions de les societat creades de tal manera que “es multiplica per centenars de vegades, fins i tot milers, el capital inicialment aportat, sense que en la majoria dels casos hagin arribat a instal·lar-se els aerogeneradors per a la producció d'energia”.

L’Agència Tributària ha detectat que entre els beneficiaris hi ha persones que llavors ocupaven càrrecs de responsabilitat en la Conselleria d’Economia de Castella i Lleó, la que autoritzava els parcs.

Un és el llavors viceconseller Rafael Delgado Núñez, el que signava les autoritzacions administratives “en virtut d'acords d'avocació específics”. Aquest diari ha intentat sense èxit localitzar-lo. Com molts dels citats, sí que va declarar davant la inspecció. Allà va afirmar que el procés en aquesta comunitat havia estat “altament eficaç”, perquè amb prou feines hi havia recursos davant els tribunals i que valoraven que “les empreses sol·licitants tinguessin interès regional”, sempre segons l'informe.

No obstant això, el principal assenyalat pel document és Alberto Esgueva, que va ser fins al 2006 conseller delegat d’Excal, empresa pública de la Junta dedicada a fomentar exportacions. El seu grup empresarial és un dels més beneficiats per les operacions. Des del mes de setembre passat resideix a Polònia, on dirigeix una empresa immobiliària. No ha volgut parlar per a aquest diari malgrat les reiterades peticions a la seva secretària.

El responsable de la Conselleria d’Economia és Tomás Villanueva, que està en el càrrec des del 2003 i és considerat la mà dreta del president autonòmic, Juan Vicente Herrera (PP). El seu nom s'esmenta en l'informe per assenyalar que Delgado Núñez “va exercir una funció molt important en dues conselleries de la Junta de Castella i Lleó (Economia i Educació), la titularitat de la qual va correspondre al conseller Tomás Villanueva, de manera que quan el conseller canviava de conselleria també ho feia Rafael [Delgado], ja fos com a viceconseller o secretari general”.

Un portaveu de la conselleria va assenyalar que desconeixen tot el que diu l'informe, que pel que saben les autoritzacions es van donar correctament i que si va haver-hi transferències entre empreses això no els consta. El conseller no va voler fer declaracions.

L'inspector documenta una gran quantitat de pagaments que tenen una resposta immediata en concessions administratives o decisions de la Junta per engegar els parcs eòlics. En algun dels casos, els pagaments desbloquejaven decisions que estaven pendents des de feia més de sis anys. En d’altres, al final de la transmissió de les accions li segueix la signatura de Rafael Delgado, només dos dies després de l'autorització administrativa que estava parada des de fa tres anys.

El “sistema” de funcionament era que les elèctriques que volien instal·lar parcs eòlics formaven empreses mixtes amb càrrecs de la conselleria o empresaris locals “relacionats amb el poder autonòmic”.

Ho feien malgrat que eren les mateixes elèctriques les que “presenten el projecte, l'estudi d'impacte ambiental i actuen com a promotores del parc eòlic, ja que són les que fan els estudis de mesurament del vent [...] i els que fan la totalitat dels tràmits administratius per a l'obtenció dels permisos, llicències i autoritzacions sense cap participació dels empresaris de Castella i Lleó”.

En associar-se amb un empresari local o un alt càrrec autonòmic, agilitaven els tràmits. Una vegada aconseguida l'autorització per instal·lar el parc, les elèctriques recompraven les accions al soci local per un preu que multiplicava el capital que aquests havien desemborsat.

“Els fets descrits semblen indicar que perquè pogués avançar la tramitació administrativa i perquè fos atorgada l'autorització dels parcs eòlics calia dur a terme una aparent associació teledirigida amb algun dels grans grups econòmics de la comunitat, propietat de persones que havien exercit llocs de rellevància en societats participades per organismes públics integrats en la Conselleria d’Economia i Hisenda de la Junta de Castella i Lleó (com el cas d’Alberto Esgueva Gutiérrez), que bé havien exercit càrrecs de rellevància o bé tenien importants relacions econòmiques amb les diferents conselleries de la Junta (com el Grup Collosa i el Grup Parqueolid)”, assenyala l'inspector d’Hisenda.
 -
La investigació d’Hisenda afecta 35 parcs eòlics aprovats entre el 2004 i el 2007. No obstant això, hi ha pagaments posteriors i arriben fins al 2009, a mesura que els aerogeneradors es van posar en marxa.

Una de les empreses de renovables que més va pagar per la instal·lació de parcs eòlics és Preneal, una societat dirigida per l'expresident de Visa a Espanya i exsecretari d’Estat amb la UCD, Eduardo Merigó. Davant Hisenda, aquest “va manifestar en reiterades ocasions que la seva societat se sentia víctima del sistema”. Merigó no ha respost a les múltiples trucades d'aquest diari.

Preneal va pagar sis milions a San Cayetano Wind, empresa de l'alt càrrec Rafael Esgueva, i ho va fer “sense cap obligació ni contraprestació”. També va abonar set milions a Cronos Global (propietat al 50% d’Esgueva). El desembre del 2014, un representant de Preneal va declarar davant Hisenda que aquesta firma era la que havia fet tots els treballs, que “no necessitava en absolut la prestació de serveis de cap altra societat” i que Cronos Global “no va col·laborar en cap moment en l'obtenció d'autoritzacions administratives” “ni va fer ni va presentar els projectes d'instal·lació de parcs eòlics”. Aquests parcs segueixen avui sense estar aprovats, però Cronos Global sí que va rebre set milions d'euros després d'haver-ne posat 1,5 milions.

En aquests anys, Cronos Global va tenir un “important moviment de divises impropi del final d'una fase alta del cicle econòmic i de l'inici de la recessió. No cal dir res més que una societat que podria catalogar-se de petita, tenia unes sortides de divises per import de 100 milions d'euros (amb destinació a Polònia i en una quantitat inferior, als Estats Units) i unes entrades de 38 milions”.

L'altre 50% de Cronos Global pertany a Luis María García Clerigó i la seva família. Clerigó és president de Parqueolid, una constructora de Valladolid. Clerigó va afirmar a aquest diari que fa set anys va tenir un ictus i que no recorda res d'allò. Parqueolid ja està tancada. Aquesta empresa, segons Hisenda, va rebre de la Conselleria d’Economia 50 milions per un edifici en què reordenava les seves seus. Hisenda ja va remetre a la Fiscalia aquesta operació. Per això, un jutjat de Valladolid investiga els comptes personals de Rafael Delgado, número dos d’Economia durant vuit anys i imputat en aquest cas.

Preneal a més va pagar 10,48 milions al Grup Collosa, una important constructora de Valladolid, que havia col·locat 51.000 euros. “L'inspector no ha trobat cap prova, si més no indicis, que entre les dues societats hi hagués una prestació de serveis a càrrec d’Inverduero”. Un portaveu de Collosa va assenyalar que “l'empresa no té constància de l'existència d'aquest informe i prefereix no opinar fins a saber què diu”.

No és només Preneal la que va pagar. Una de les filials de Collosa, Inverduero, va signar el 2005 amb Endesa un acord per desenvolupar parcs eòlics. Van fundar Prodener I per construir un parc eòlic a Burgos. L'empresa local va posar-hi 15.000 euros, i dos anys i 26 dies després Endesa va recomprar les accions per 2,485 milions. Un portaveu d’Endesa assenyala que han revisat el contracte i que no veuen res d'anòmal. Explica que per problemes de finançament d’Inverduero va decidir vendre per no bloquejar el projecte i que ho va fer per 2,5 milions quan estava taxat en 4,2. “Actualment, es mantenen amb Inverduero dos projectes eòlics més, a través d’Enel Green Power. Un és anterior a aquesta operació i l'altre, posterior. Els dos parcs es troben operatius, motiu pel qual queda patent que Inverduero no era ni és un soci financer o instrumental, sinó un soci clarament industrial local i implicat en el desenvolupament dels projectes, si bé va haver de sortir de l’esmentat anteriorment pels problemes financers que el van afectar el 2009”, explica per correu.

Collosa va participar amb un 35% en l'empresa que va construir l'edifici de les Corts de Castella i Lleó. Entre el 2006 i el 2007 va facturar 134,4 milions a la Junta de Castella i Lleó. A més, unions d'empreses en què va participar Collosa van facturar 304,2 milions més a la Junta en aquest període.

Hisenda fa ressaltar que “totes aquestes actuacions d'aparents opcions de compra, compres i vendes de valors culminen amb traspassos de quantitats de milions ingents a grups econòmics de Castella i Lleó i de la seqüència temporal del procés administratiu i dels fets descrits es pot inferir, presumiblement, certa correlació entre els dos”.

“Resulta com a mínim sorprenent que en els mesos previs al 12 de juliol del 2007, quan Rafael Delgado va deixar el seu lloc de viceconseller d’Economia, per ocupar el de secretari general de la mateixa conselleria, es produís la signatura d'un gran nombre de resolucions, fet que resulta inusual si s’hagués seguit la seqüència temporal que hauria d'haver portat el procés d'autorització dels parcs”, afegeix.

La seva conclusió és que “l'exorbitant volum de les quantitats de diners transferits als grans grups econòmics de Castella i Lleó que, prenent en consideració, exclusivament els set casos exposats, sense tenir en compte que n’hi hagin pogut haver molts més, ascendeix a imports de 47, 35, 10, 7, 6, 4 i 2 milions d'euros, en total més de 110 milions d'euros, fa considerar que no ens trobem davant el supòsit col·loquialment conegut com aconseguidors, ja que els imports transferits, per la seva qualitat d'exorbitants, multipliquen per desenes de vegades els que són habituals en el que se sol anomenar casos de comissions il·legals”.

L'inspector de l’Agència Tributària conclou el seu informe recordant que la seva finalitat és investigar els deutes tributaris pendents i que els seus descobriments poden constituir “indici o prova de blanqueig de capitals”. Per això ho envia a la Fiscalia Anticorrupció i al Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals del Ministeri d’Economia perquè “continuïn les investigacions mitjançant l'ocupació de més mitjans”.

Comunitat líder

Castella i Lleó és la comunitat amb més megawatts eòlics instal·lats, 5.560, un 25% del total d’Espanya.


Els parcs eòlics tenen garantides primes que paguen els consumidors en el rebut de la llum durant 25 anys de funcionament.


L'eòlica va rebre el 2014 uns 1.250 milions d'euros en primes, d'un total de 6.500 per a la resta de tecnologies renovables, els residus i la cogeneració.


Segons la potència instal·lada, als parcs eòlics de Castella i Lleó l'any passat els van correspondre al voltant de 300 milions en primes.


El 2014, l'eòlica va ser la segona font d'electricitat d’Espanya (un 20,4%), només darrere de la nuclear (21,2%).


Entre el 2004 i el 2009 la potència eòlica a Castella i Lleó es va multiplicar per 2,5: va passar de 1.531 megawatts instal·lats a 3.952.


Quan els parcs eòlics no superen determinada potència l'aprovació ambiental i l'autorització administrativa depenen de la comunitat autònoma.


Algunes comunitats van dur a terme concursos eòlics. Castella i Lleó va optar per un altre model: la Junta aprovava els emplaçaments que presentaven els promotors en funció de criteris ambientals i de la connexió a la xarxa elèctrica.

47,1 milions a un alt càrrec que va posar-hi 24.400 euros

L’operació eòlica més gran sota la lupa d’Hisenda és una que es va dur a terme entre Iberdrola Renovables a Castella i Lleó, Ibercyl, i l'empresa San Cayetano Wind, propietat d’Alberto Esgueva. Aquest va ser conseller delegat de l'empresa pública Excal SA, depenent de la Conselleria d’Economia, fins al 2006.


El 2005, mentre era alt càrrec de la conselleria que autoritza els parcs eòlics, Alberto Esgueva va fundar l'empresa Energía Global Castellana. Ho va fer amb Ibercyl, filial d’Iberdrola a la comunitat. Esgueva va posar-hi 24.400 euros pel 40% del capital social i Iberdrola, 36.600 pel 60% restant. Esgueva va utilitzar per fer-ho la seva societat San Cayetano Wind, que tenia la seu en un edifici de Madrid, “en què ni estava situada ni era coneguda”. San Cayetano és el nom de l'empresa de la família d’Esgueva de fabricació d'embalatges de cartró. Entre el 2005 i el 2008, Castella i Lleó va autoritzar a l'empresa mixta la construcció de 18 parcs eòlics a Sòria, Burgos i Lleó, que sumaven 492 megawatts. El febrer del 2007, dos anys després de constituir la societat, Iberdrola va acordar comprar les accions d’Esgueva per una quantitat que depenia dels megawatts que instal·lessin i de la producció elèctrica. La primera liquidació va ser de 13,595 milions d'euros. La transferència l'havien de signar dos apoderats d’Iberdrola, a causa de l'enorme xifra.


Fins al 29 d'octubre del 2009, Hisenda ha detectat deu transferències d’Iberdrola a San Cayetano Wind, que sumen 47,1 milions d'euros. Una vegada que l'elèctrica va obtenir el 100% de les accions d’Energía Global Castellana, la va dissoldre i es va quedar amb els parcs eòlics que l’empresa havia desenvolupat.


L’Agència Tributària assenyala que “no ha trobat cap prova, ni tan sols indicis, que existís una prestació de serveis a càrrec de San Cayetano Wind a favor d’Ibercyl”. I considera “sense cap mena de dubte inversemblant” que un alt càrrec autonòmic rebés 47 milions d'euros després d'haver invertit 24.400 euros.


Un portaveu d’Iberdrola no va voler comentar el cas en desconèixer si està a Anticorrupció. En les seves al·legacions davant Hisenda, que figuren en l'informe de l'inspector, Iberdrola assegura que Castella i Lleó és la comunitat en què es tramitaven més ràpid les autoritzacions d'explotació i les gestions administratives.

-.-

3 de des. 2014

La indemnització a la concessionària del Castor arriba a Brussel·les

'No volem que es pagui aquest macrodeute que no hem generat nosaltres sinó un projecte lesiu', diu la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia


Vilaweb.Cat 02/12/2014

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha denunciat a Brussel·les la indemnització a la concessionària del projecte Castor. 'No volem que es pagui aquest macrodeute que no hem generat nosaltres sinó un projecte lesiu que el ministeri d'Indústria no ha controlat amb el rigor necessari', s'ha queixat la seva portaveu, Cristina Reverter, després de participar en un debat amb eurodiputats d'ICV, Compromís, Esquerra Unida i Podem. Reverter ha advertit que 'tant la Comissió Europea com el Parlament Europeu tenen la seva responsabilitat', perquè el projecte d'emmagatzematge submarí de gas natural 'és un projecte finançat pel Banc Europeu d'Inversions'.

La Plataforma també ha enviat una queixa a la Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly, per la indemnització de 1.350 milions d'euros pagada a la concessionària Escal UGS (en mans del grup ACS de Florentino Pérez). 'Portem un missatge de denúncia, la veu de les terres del Sénia i de l'Ebre contra un projecte lesiu que ara, a més a més, haurem de pagar entre tots els espanyols', ha lamentat Reverter.

L'entitat també presentarà 'properament' denúncies davant dels comitès de Peticions, d'Economia i d'Energia del Parlament Europeu. 'Volem exigir respostes' també a Brussel·les, perquè el Banc Europeu d'Inversions 'ha finançat parcialment' el projecte Castor 'amb fons europeus, que paguem entre tots', ha insistit Reverter. A més, 'és un problema que s'ha estès a altres països, no és únicament un cas puntual d'un territori, sinó de molts més, i som aquí per contactar amb totes les veus possibles i presentar properament aquesta denúncia', ha insistit la portaveu de la Plataforma. Precisament aquest mateix dimarts la Plataforma en Defensa de l'Ebre ha pogut intervenir en el comitè de Peticions de l'Eurocambra per denunciar el Pla Hidrològic de la Conca l'Ebre aprovat pel govern espanyol.

-.-


Imatge: Plataforma en Defensa de l'Ebre
 -.-

18 de nov. 2014

La Fiscalia investiga Indústria per perdonar 3.000 milions a elèctriques

Anticorrupción cita en secreto a altos cargos de Energía del PSOE por no reclamar dinero cobrado de más. La abogacía del Estado señaló el “enriquecimiento injusto”
Torres eléctricas a la altura de San Fernando de Henares (Madrid). / Uly Martin
/ Madrid  
El País 16/11/2014

La Fiscalía Anticorrupción ha comenzado a tomar declaración a responsables de Energía entre 2007 y 2010, con el Gobierno del PSOE, en una investigación para aclarar si perdonó a las eléctricas una deuda de entre 2.500 y 3.500 millones de euros. La Fiscalía ha llamado a declarar en una investigación secreta a, como mínimo, tres abogados del Estado y a un exdirector general de Energía, según fuentes conocedoras de la investigación. La clave es conocer por qué nunca reclamaron a las eléctricas que devolvieran lo cobrado de más por los Costes de Transición a la Competencia (CTC) pese a que un informe de la Abogacía del Estado de marzo de 2008 así lo avalaba. Las eléctricas siempre han negado que hubiera pagos por encima de lo que marcaba la ley.

El 3 de junio de 2013, la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, que agrupa a ecologistas y consumidores, denunció en Anticorrupción la puerta giratoria de los políticos y el sector eléctrico. Un mes después amplió la denuncia a un supuesto delito de malversación por haber permitido que las eléctricas cobraran a los ciudadanos 3.400 millones de más en los CTC.

Aunque la denuncia parecía dormir en un cajón, hace unos dos meses comenzaron a llegar citaciones a responsables de la época. Según fuentes conocedoras de la investigación, hace un mes declararon como testigos Joaquín de Fuentes Bardají, abogado general del Estado entre 2004 y 2012; Fernando Calancha, exabogado del Estado en la secretaría de Estado de Energía, exjefe de gabinete del secretario general de Energía y ahora en PWC; José Ramón Mourenza, actual abogado del Estado jefe del Ministerio de Industria, y el exdirector general de Política Energética Jorge Sanz. Lo hicieron ante el fiscal Luis Rodríguez Sol, el mismo del caso Bankia, quien no ha querido comentar la noticia.

El origen del caso es antiguo. En 1997, al liberalizar el mercado eléctrico, el Gobierno del PP creó los CTC, un sistema de compensación a las eléctricas para garantizarles el pago por inversiones que les había obligado a hacer. El Ejecutivo se comprometía a abonarles una remuneración de 36 euros por megavatio-hora producido. Tras una reforma, esos CTC quedaron con un tope de 1,441 billones de pesetas de 1997 (8.600 millones de euros) del recibo que pagan los consumidores. El PSOE lo criticó mientras estuvo en la oposición.

El sistema funcionó más o menos  como estaba previsto hasta que, en 2005, con la subida del petróleo y del gas, aumentó el precio de mercado a más de 50 euros por megavatio. Eso implicó que las eléctricas (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo e Hidrocantábrico) cobraran más de lo inicialmente estimado. En junio de 2006, un decreto ley de Industria canceló el pago de CTC pero dejó pendiente la liquidación.

Ignasi Nieto, secretario general de Energía entre septiembre de 2006 y abril de 2008 y actualmente en el Banco Interamericano de Desarrollo, en Washington, explica que encargó el informe a la abogacía del Estado antes de pedir la devolución. "Se habían pasado de frenada y habían cobrado de más". Nieto no recuerda el cálculo exacto de cuánto estimaban que los consumidores habían pagado indebidamente, pero afirma que "era una cantidad significativamente relevante que rondaba los 3.000 millones". Otros cálculos mueven la cifra entre 2.500 y 3.500 millones, según lo que se considere a restituir.

Nieto consultó a la abogacía del Estado cómo liquidar los CTC. La segunda de sus preguntas era: "Si, en el caso de que se produjera dicha liquidación y resultara que algunos agentes han percibido cantidades superiores a la máxima atribuida inicialmente, cabría exigir a estos agentes la devolución de estos excesos".

El 13 de marzo de 2008, cuatro días después de las elecciones generales, entró en Industria la respuesta, firmada por el entonces abogado general del Estado (jefe de ese cuerpo), Joaquín de Fuentes Bardají. Su conclusión era que, aunque no estuviera expresamente contemplada en la ley una liquidación final, "los principios del derecho que prohíben el enriquecimiento injusto y el cobro de lo indebido permiten que pueda procederse a dicha liquidación para cada empresa". El informe no cifra la cantidad a devolver.


El dictamen, de 26 páginas y que no se hizo público, señala que "junto con las liquidaciones anuales de las compensaciones debe existir una liquidación global y definitiva que permita determinar si las cantidades entregadas superan el máximo previsto legalmente, lo cual solo puede conocerse al final del periodo de vigencia". Añade que el plazo para reclamar esas cantidades era de cuatro años a partir de junio de 2006, cuando el decreto ley abolió los CTC. Así que Industria tenía hasta junio de 2010 para reclamar el dinero mediante una norma. Esta seguramente habría sido impugnada por las eléctricas y serían los tribunales quienes habrían dictado si el criterio de la Abogacía del Estado era válido o no.

Mes y medio después de recibir el informe de la abogacía del Estado, cambió el ministro. A Joan Clos le sustituyó Miguel Sebastián, que dice que desconoce el caso, y Pedro Marín fue nombrado secretario de Estado. Nunca se produjo la reclamación.

Marín afirma que no recuerda los detalles: "Era un tema complicado, que empezó en 1997. Hubo una discusión y se acordó que se dejara de pagar y nunca se hicieron unas cuentas consolidadas, que era muy difícil", explica desde Londres, donde trabaja. "Lo poco que recuerdo es que era extraordinariamente complejo", concluye. Marín afirma que no ha recibido citación del fiscal.

Fuentes de Industria afirman que con el cambio de Gobierno nunca se planteó reclamar ese dinero. Añaden que era un tema muy complejo y que el informe de la abogacía fue muy discutido jurídicamente, por lo que no auguran recorrido a la investigación.

La Comisión Nacional de la Energía (CNE) recordó en informes que no se había producido la liquidación definitiva. Según publicó Cinco Días en 2008, la CNE elevaba lo cobrado de más a 3.393 millones repartidos así: Endesa, 1.562 millones; Viesgo, 432 millones; Cantábrico, 155 millones; Fenosa, 276 millones e Iberdrola, 1.159 millones. Mientras, Elcogás cobró de menos 191 millones.

Este diario intentó ayer sin éxito obtener la versión de la patronal, Unesa. Esta tradicionalmente ha negado esos cálculos. Las eléctricas encargaron decenas de informes que justificaban que las liquidaciones eran correctas y que la cifra realmente cobrada por los CTC ha sido de solo 1.147 millones de euros, muy por debajo de lo previsto inicialmente en la ley.

Jorge Morales, uno de los impulsores de la denuncia, opina que "Industria debió liquidar los CTC, pedir la devolución de los 3.400 millones y cambiar el sistema retributivo de estas instalaciones. No es algo pasado, sino algo que afecta al precio de 27 millones de consumidores".

En julio de 2010, el Ejecutivo buscó fórmulas para recortar la factura eléctrica pero el derecho a reclamar los CTC ya había prescrito.

investigacion@elpais.es

Cronología de una deuda multimillonaria
  • 27 de noviembre de 1997. Con la liberalización del mercado eléctrico, el ministro de Industria, Josep Piqué, crea los Costes de Transición a la Competencia (CTC) para compensar las inversiones que el Gobierno obligó a acometer a las eléctricas mientras el sector estuvo regulado. Estos costes, que se pagaban en la factura de la luz “como costes permanentes del sistema”, tienen por objeto devolver a esas empresas 8.600 millones de euros por el valor de esas inversiones.

  • 23 de junio de 2006. El Gobierno socialista suprime los CTC al considerar que ese mecanismo se ha convertido en ineficiente “porque genera distorsiones en los precios de mercado”, “porque han quedado obsoletas las hipótesis sobre las que se basaron” y también por el “alto grado de amortización de las instalaciones” cuyo coste trataban de compensar.

  • 13 de marzo de 2008. La abogacía del Estado establece en un informe solicitado por la Secretaría de Estado de Energía que las eléctricas cobraron de más a través de los CTC y considera ese exceso un “enriquecimiento injusto” que el Estado puede reclamar a estas empresas. El informe asegura que el Gobierno tiene de plazo hasta 2010 —cuatro años desde que entrara en vigor la ley de 2006 que los suprimió— para reclamar esas cantidades abonadas de forma indebida.

  • 25 de junio de 2010. Caduca el derecho a reclamar a las eléctricas los cobros ilegítimos, según los plazos establecidos por el informe de la abogacía del Estado. Hasta el momento, el Ejecutivo no ha exigido a esas empresas los pagos indebidos.

  • 3 de julio de 2013. La Plataforma por un Nuevo Modelo Energético denuncia a la cúpula de Industria por prevaricación, tráfico de influencias y malversación por haber permitido la prescripción de una deuda de 3.396 millones.
-.-

14 de nov. 2014

Florentino ja ha cobrat. La constructora ACS ja ha cobrat els 1.350 milions d'indemnització per aturar Castor

La plataforma Castor. (Foto: ACN)

TVC - 13/11/2014

La indemnització de 1.350 milions d'euros a l'empresa constructora del magatzem de gas Castor ja ha estat pagada. Segons ha pogut saber TV3, la constructora ACS ha comunicat aquest dijous a la tarda a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que dimarts passat, dia 11, li van ser abonats els 1.350 milions per compensar l'obligació d'aturar l'activitat a la planta.

Els diners els han avançat un grup de bancs, però els pagaran els consumidors a través de les factures del gas els pròxims 30 anys. El termini per fer el pagament acabava aquest divendres, segons el decret aprovat pel consell de ministres en què també s'ordenava la hibernació de la planta situada davant de la costa d'Alcanar i Vinaròs.

La injecció de gas al magatzem va provocar centenars de petits terratrèmols que van alertar la població i que van acabar provocant-ne el tancament.

-.-

Florentino ja ha cobrat



Nació Digital.Cat 13/11/2014 - L'empresa ACS comunica a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que els 1.350 milions de la indemnització pactada ja han estat abonats

Este dimarts passat, Florentino Pérez va cobrar els 1.350 milions que el Govern va aprovar concedir-li com a indemnització per renunciar a la concessió del magatzem de gas Castor. Tres dies abans que s’acabés el termini fixat pel reial decret aprovat fa poc més d’un mes per fer efectiva la indemnització, Escal UGS ja té els diners a la butxaca. Així ho ha informat avui l’empresa de Florentino, ACS, que és propietària del 66% d’Escal UGS, a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

La informació aportada per ACS avui en un informe de resultats, concretament en un apartat on informa de l’aprovació del reial decret i del seu contingut, exposa que “la compensació a Escal UGS per la inversió realitzada en el projecte (€ 1.350,7 milions) ha estat abonada el passat 11 de novembre”.

Justament avui diverses organitzacions de la societat civil (entre elles l'Aliança contra la pobresa energètica, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia i la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético), han mostrat el seu rebuig davant el desenllaç del projecte d'emmagatzematge submarí de gas natural Castor. En un comunicat, les entitats signants urgixen als representants dels diferents grups polítics que duguen a terme una impugnació del RDL que contempla la indemnització davant el Tribunal Constitucional abans que acabe el plaç per presentar-lo, el 3 gener 2015.

De fet, el mateix dia que es feia el traspàs dels diners el Govern de la Generalitat acordava sol·licitar un dictamen preceptiu al Consell de Garanties Estatutàries per analitzar la constitucionalitat del reial decret llei espanyol que fixava les condicions per indemnitzar l’empresa promotora. El govern entén que s’estan vulnerant “els drets i interessos dels usuaris del sistema gasista a Catalunya, afecta l’autonomia de la Generalitat i no fa un ús adequat de l’ordenament jurídic”.

5 de nov. 2014

Denuncien que la indemnització pel magatzem Castor pot arribar als 3.500 milions d'euros

 
TVC - 05/11/2014

La plataforma que defensa les terres de la Sénia creu que els consumidors acabaran pagant una indemnització molt més gran de la que ha previst el govern espanyol pel magatzem Castor.

Segons diuen, als 1.350 milions d'euros previstos s'hi acabaran sumant els interessos dels 30 anys, el gas matalàs o el desmantellament del Castor el dia que es produeixi.

Tot plegat pot arribar als 3.500 milions d'euros. Ho ha dit el portaveu de la plataforma, Evelio Montfort, aquest diumenge a "El suplement" de Catalunya Ràdio.

Montfort també creu que la indemnització a la concessionària del magatzem Castor la pagarà tothom: no solament els usuaris del gas, sinó també els de la llum.

"Tots consumim llum.
La llum ve d'una empresa que té una central de cicle combinat,
és a dir: gasta gas.
Tots els espanyols pagarem, tots"

Al portaveu de la plataforma li semblen bé les accions que vol emprendre el síndic de Greuges.

Rafael Ribó anunciava aquest dissabte que estudiarà impugnar la decisió del govern d'indemnitzar l'empresa Escal a càrrec de la butxaca dels consumidors. La Generalitat també es planteja impugnar-ho.

-.-

3 de nov. 2014

El fiasco del Castor

 

Valor afegit TV3 29/10/2014

El magatzem de gas construït davant la costa del delta de l'Ebre havia de comportar una gran millora per la infraestructura energètica espanyola. Però després d'invertir-hi més del triple del previst, el perill sísmic va donar el cop de gràcia al projecte Castor. Aquest dimecres abordem la història d'un fracàs que, de moment, només està previst que paguin els consumidors i els contribuents. 

-.-

31 d’oct. 2014

Europa suspèn la gestió d'Arias Cañete a Espanya sobre les emissions de gasos hivernacle

Europa suspende la gestión de Arias Cañete en España sobre las emisiones de gases invernadero  

· La Agencia Europea de Medio Ambiente señala que es uno de los seis países que "no están en la senda para conseguir sus objetivos" de reducción de emisiones para 2020.
· La política medioambiental del nuevo comisario de Energía y Cambio Climático sale mal parada en el último informe europeo, que asegura que España no ha tomado medidas suficientes para cumplir con sus obligaciones.
· Los mejores resultados del informe para España corresponden a la bajada en el consumo de energía primaria, que la UE achaca a la recesión. 

Raúl Rejón
ElDiario.es 31/10/2014

Europa suspende la gestión española de las emisiones de gases de
efecto invernadero. /EFE

Al comisario de Cambio Climático y Energía, Miguel Arias Cañete, le llega como un bumerán su propio legado como ministro de Medio Ambiente español: España está lejos de conseguir la reducción obligatoria de gases de efecto invernadero (GHG) que debe cumplir en 2020, según el  último informe de la Agencia Europea de Medio Ambiente (EEA). Uno de los primeros asuntos sobre los que tendrá que actuar Cañete será su propia herencia.

Arias Cañete fue ministro de Medio Ambiente hasta que fue presentado por PP como candidato a las elecciones europeas en mayo de este año –con vistas a convertirlo en comisario–. El 9 de octubre obtuvo el visto bueno del Parlamento Europeo tras un duro interrogatorio en el que le preguntaron por sus vínculos con la industria petrolera (vendió sus participaciones en dos sociedades del sector justo antes de someterse a la revisión de la cámara).

La aprobación de los diputados le abrió el camino para estar al frente de las acciones de la Comisión Europea en cuanto a la energía y su relación con el cambio climático. Ahora el informe anual sobre esta estrategia señala que España es uno de los seis estados de la Unión Europea sobre los que la agencia ve imposible que cumplan con sus compromisos respecto a los gases principales responsables de ese cambio climático.

En su informe de situación de 2014, la EEA considera que España "ni siquiera está en el camino para cumplir con sus objetivos". El documento analiza que "sus emisiones de gases indican que no lo conseguirán mediante políticas y medidas en el ámbito nacional". La EEA le recuerda al Gobierno que "tendrá que diseñar e implementar nuevas medidas –o usar mecanismos de flexibilidad– para alcanzar esos objetivos en 2020". España debería rebajar sus emisiones de efecto invernadero un 10% respecto a las de 2005. Los analistas sugieren a España que compre derechos de emisión a otros Estados miembros a los que les sobre cupo para cumplir técnicamente con el límite, y así lograr que el global de la UE esté en las cifras comprometidas.

La agencia le dice a España que, según su análisis, las reducciones de gases en la atmósfera provenientes del transporte (la mayor fuente de estas emisiones) "siguen siendo limitadas". Las proyecciones de la agencia muestran que en 2020 España  superará la frontera de gases que tiene asignada: 208,6 millones de toneladas, ya sea con las medidas ya existentes (llegaría a 228,5) o con planes adicionales (se quedaría en 224,7). Tampoco hay buenas perspectivas en el sector agrícola.

En su esquema, los técnicos de la EEA calculan que a partir de 2015 España incumplirá los límites de emisión de gases. Pasará de fallar en un 0,5% ese año hasta llegar al 9,5% en 2020, que es el horizonte final de este plan de acción para frenar el cambio climático.

Mejor en renovables y ahorro energético

La estrategia Europa 2020 tiene otros dos ejes: la cuota de energías renovables y el ahorro energético. En este último es donde España está mejor, según el informe de la EEA. El análisis explica que se está cerrando la brecha en cuanto ahorro energético tanto en la fase primaria como final, aunque el texto matiza que la crisis económica española ha tenido un "papel crucial" en la reducción. Así, mientras en los Países Bajos se han desarrollado medidas para la eficiencia en la "conversión y distribución" de energía, en España la recesión ha sido clave para la rebaja "en el consumo de energía primaria".

Igualmente, achaca una buena parte de la caída en el consumo final a la depresión económica, un patrón que comparte con Grecia y Hungría. "Además de las medidas de eficiencia, se ha observado un consumo reducido en los sectores económicos", dicen. Y para rematar señala como otro de los factores decisivos: "el colapso de los sectores de la construcción y el transporte".

La agencia europea subraya que hay que buscar una explicación para el hecho de que países como España estén mejorando en sus obligaciones respecto a las energías renovables y la eficiencia energética, pero estén lejos de conseguir cortar el flujo de gases perjudiciales hacia el aire. "Una posible explicación", dicen, "es que los datos para energía y renovables son del año 2012 mientras que los de gases son de 2013".

-.-

Más info:
 -.-

11 d’oct. 2014

Unió vota la candidatura de Cañete com a eurocomissari

El diputat d'Unió, Francesc Gambús s'ha mostrat "satisfet" perquè l'equip de Jean-Claude Juncker "tira endavant"

Directe.Cat 11/10/2014

Els eurodiputats catalans Ernest Maragall (ERC-NeCat) i Ernest Urtasun (ICV) han votat en contra de la candidatura de l'espanyol Miguel Arias Cañete com a eurocomissari d'Energia i Canvi Climàtic, mentre que el representant d'Unió, Francesc Gambús, hi ha votat a favor. Tots tres eren membres de la comissió parlamentària que ha avalat Cañete aquest dimecres. Maragall i Urtasun han acusat els socialistes europeus d'haver permès una "victòria vergonyosa de la dreta" acceptant el candidat espanyol a eurocomissari, molt criticat pels seus suposats conflictes d'interessos.

L'eurodiputat d'Unió, Francesc Gambús, ha criticat al PSOE per oposar-se a Cañete. "Ja s'ho aniran trobant pel camí", ha advertit. "Des d'Unió Democràtica, entenem que quan arribes a un compromís, el compromís s'ha de mantenir", ha remarcat el democratacristià.

Gambús s'ha mostrat "satisfet" per l'elecció de Cañete ja que suposa que l'equip de Jean-Claude Juncker tira endavant, excepte pel cas de l'eslovena Alenka Bratusek, tombada pel Parlament.

Per Maragall, els socialistes espanyols s'han amagat "darrere d'una excusa infantil". Per l'eurodiputat d'ERC-NeCat, el PSOE "havia de ser el primer en explicar el que estava en joc" que "no és altra cosa que el prestigi de la Comissió Europea".

Tot i que el PSOE s'ha desmarcat del grup socialista europeu i ha votat en contra de Cañete, per l'eurodiputat d'ICV, Ernest Urtasun, la formació espanyola no ha fet prou. "El PSOE aquests dies no ha estat prou actiu en buscar dins del partit socialdemòcrata el vot en contra de Cañete", lamenta l'ecosocialista.

Segons aquests dos eurodiputats, els socialistes havien de triar entre tombar un candidat que "tenia conflictes d'interessos i no podia ser un bon comissari", o respectar el seu pacte d'estabilitat amb la dreta, i han triat la darrere opció.

Tot i que la votació ja suposa de facto l'aprovació de Cañete, els Verds no es donen per vençuts, i Ernest Urtasun avisa que el polític espanyol "encara no és comissari". "Encara cal el vot al plenari a Estrasburg", ha destacat l'eurodiputat d'ICV, en referència a la votació de tot el col·legi de comissaris de Juncker prevista pel 22 d'octubre. Segons Urtasun, faran tot el possible perquè Cañete salti de l'equip de la nova Comissió Europea. Per Maragall, Juncker podria "valorar el 40% de vot negatiu" que ha rebut el candidat espanyol.

-.-

10 d’oct. 2014

Juan Irnzo, conseller de REE També va participar en el festí de Caja Madrid


JUAN IRANZO. El conseller de Red Eléctrica Española (REE), participada majoritàriament per l’Estat i membre dimissionari del consell econòmic i social (CES) no va usar per a res el caixer en la seva despesa de 46.848 euros. Els seus càrrecs eren sempre compres. La més important correspon al 30 de desembre del 2010. El dia anterior a la revetlla de Cap d’Any del pitjor any de la crisi, el també degà del Col·legi d’Economistes de Madrid es va gastar 3.000 euros a Hipercor i el supermercat d’El Corte Inglés, segons els extractes de la seva targeta fantasma. També hi ha despeses de 2.109 euros en gasolina. En la relació consten 5.965 euros els estius del 2010 i el 2011 a l’agència de viatges d’El Corte Inglés i 2.400 euros al juny del 2010 a la joieria Carlos Jiménez. També hi ha entrades de cinema i consumicions, per un total de 408 euros a la discoteca Snobissimo. A Loewe Hermanos, Iranzo va pagar 620 euros el Nadal del 2010. El gruix de la despesa d’Iranzo ‒7.943 euros‒ és en confecció tèxtil. Botigues de grans cadenes com Etam, Women’s Secret o Calzedonia coincideixen amb d’altres més exclusives, com Carolina Herrera, Divina, Devernois, Ángel Schlesser o Bimba y Lola, per esmentar-ne només algunes. En sabateria es va gastar almenys 1.427 euros, dels quals 840 corresponen a un sol dia d’agost del 2011 a la sabateria de Santander Lucio Herrezuelo.

-.-


http://www.eldiario.es/gastos_tarjetas_black/Juan-Iranzo-tarjeta-lenceria-regalos_0_312169459.html#gastos

Les despeses de Juan Iranzo amb la targeta 'black': copes, llenceria, joies, flors, regals de noces ...

· El conseller de Red Eléctrica es va gastar 5.326 euros en joieries i més de 900 en locals d'oci nocturn. 
· A la cadena de llenceria Women'Secret es va deixar 246 euros i en flors i plantes, 421 euros.
· Només en roba es va gastar prop de 8.000 euros a establiments com Loewe, Louis Vuitton i Devernois. Llegir-ne més ...

Iranzo dimiteix com a conseller del CES i Red Eléctrica estudia el cas per les targetes 'black'

Tots els partits polítics van participar en el festí de Caja Madrid

Les 81.571 proves de la impunitat a la cúpula de Caja Madrid

Així se'ls van gastar els 86 de Caja Madrid

Anatomia del rescat a Bankia: últims dies de les targetes

-.-

2 d’oct. 2014

L’Eurocambra colla Cañete pels seus interessos petroliers

L’exministre se sotmet a l’examen dels eurodiputats per convertir-se en comissari d’Energia i Canvi Climàtic

Laia Forès 
Ara.Cat 02/10/2014


Els seus col·laboradors asseguren que estava nerviós abans de la seva compareixença a l’Eurocambra, però Miguel Arias Cañete va respondre amb seguretat i sense errors a la majoria de preguntes dels diputats. Tanmateix, Cañete es va deixar acorralar en el punt més dèbil de la seva candidatura: la seva vinculació a la indústria petroliera. I va acabar per cometre el pecat més comú quan un no té prou arguments a favor, que és ignorar la pregunta. 

El Parlament Europeu examinava ahir Cañete per donar el vistiplau a la seva candidatura com a comissari europeu d’Energia i Canvi Climàtic, una prova que han de passar tots els futurs membres de la Comissió Europea que dirigirà el luxemburguès Jean-Claude Juncker. L’exministre d’Agricultura va demostrar conèixer les matèries però va patinar a l’hora de justificar amb convicció que no hi ha cap conflicte d’interès pel fet d’haver tingut una important participació en dues empreses energètiques. 

“¿Com es pot lluitar contra el canvi climàtic quan un té empreses del petroli?”, li va etzibar un eurodiputat britànic. “Vostè no sembla la persona adequada per la seva proximitat a la indústria del petroli”, li va dir un holandès. I així un bon nombre de diputats, que li van tirar en cara que s’hagi desprès “precipitadament” de les accions de les empreses i les hagi posat en mans del seu cunyat. De fet, el popular va admetre que va vendre les accions i va deixar els càrrecs directius l’endemà de ser nomenat candidat a comissari de l’Energia. “Jo no he fet res malament, no sabia que em nomenarien comissari d’Energia”, es va justificar Cañete. 

El cunyat, protagonista

La pressió de l’Eurocambra sobre Cañete era evident. El candidat es va negar a respondre -fins a sis vegades- a la pregunta sobre si el seu cunyat i mà dreta en els negocis continuava al capdavant de les empreses. La seva negativa a respondre i l’afirmació que la seva família “directa” -en referència a la seva dona i al seu fill- s’ha desvinculat del tot de les dues empreses posen en evidència que Cañete només s’ha desprès en aparença de les accions. Les empreses continuen a la família, ara dirigides per Miguel Domecq, germà de la seva dona, Micaela Domecq. “¿Que no considera el seu cunyat família?”, li va preguntar incrèdul un altre eurodiputat. 

“No hi ha dubtes que no tinc conflicte d’interessos. Es tracta d’empreses petites i ho vull aclarir: he venut totes les meves accions i la meva dona i el meu fill han renunciat al consell d’administració”, va dir Cañete, nerviós, en un intent de tancar el tema. Però els eurodiputats -tots menys els populars- hi insistien i el futur comissari d’Energia va acabar mofant-se de les preguntes. “Veig que jo era el propietari de les accions més famoses d’Europa”, va dir. També va prometre transparència i va explicar que publicarà a la seva web totes les reunions que mantindrà com a comissari. 

Disculpes pel sexisme

En l’altra qüestió que havia creat polèmica, les seves declaracions sexistes, va ser més intel·ligent. Cañete va començar la seva intervenció demanant disculpes i admetent l’error. “Ho sento. Vaig fer un comentari desafortunat però crec fermament en la igualtat entre homes i dones”, va dir. Després va explicar que el seu cap de gabinet serà una dona i que en el seu equip hi haurà paritat entre homes i dones. En el llenguatge que va utilitzar també va tenir cura d’utilitzar les fórmules en femení i masculí per adreçar-se als eurodiputats. 

Malgrat el possible conflicte d’interessos que pot tenir Cañete, l’encara eurodiputat popular va defensar amb fermesa la seva capacitat de gestionar l’energia i la lluita contra el canvi climàtic a escala europea. “Tinc l’entusiasme i la voluntat de gestionar aquestes polítiques, i crec en el canvi climàtic”, va assegurar. Alguns eurodiputats, sobretot Iratxe García, socialista, i Paloma López, d’Esquerra Unida, van retreure a Cañete les polítiques del govern espanyol contra el medi ambient i el canvi climàtic, com la reducció de les subvencions a les energies renovables, la llum verda a les prospeccions petrolieres i la llei de costes. Però a l’exministre d’Aznar no li va tremolar la veu durant les respostes i en va sortir airós. 

Entre les prioritats que va enumerar el futur comissari destaca la seguretat energètica. En plena guerra comercial entre Brussel·les i Rússia, l’objectiu d’Arias Cañete -en línia amb les polítiques de l’actual executiu comunitari-és diversificar les fonts de subministrament de gas i petroli. També es va comprometre a impulsar els objectius de reducció de gasos contaminants, tot i que la UE ha afluixat en els últims anys coincidint amb la crisi econòmica. 

Ara els eurodiputats de les comissions parlamentàries han de decidir si donen l’aprovat a Cañete. Avui hi haurà una primera reunió dels caps de files dels grups parlamentaris. Fonts parlamentàries asseguren que el grup de l’Esquerra Unitària i el dels Verds forçaran una votació de tots els eurodiputats de les comissions d’Energia i de Medi Ambient. Pels ecologistes, la intervenció de Cañete ha deixat “serioses preocupacions”, especialment perquè no ha quedat acreditat que no hi hagi un conflicte d’interessos. 

Pacte de no agressió 

Encara no hi ha data per a la votació però Cañete té moltes probabilitats de rebre el vistiplau. Sobretot perquè socialistes i populars tenen un pacte de no agressió per donar l’aprovat als comissaris, cosa que facilitarà les coses a l’espanyol. Ahir a la nit els socialistes europeus es reunien per valorar les audiències i acabar de decidir el sentit del seu vot en els casos polèmics, com el d’Arias Cañete. 

Segons fonts dels socialdemòcrates, és poc probable que suspenguin Cañete, però podrien forçar un canvi de cartera per evitar el conflicte d’interessos de l’exministre, que després de l’audiència d’ahir no va quedar resolt. Un altre aspirant a comissari, el britànic Jonathan Hill, haurà de repetir el seu examen de Serveis Financers perquè en el primer no ha convençut els diputats. El Parlament Europeu, que té el dret de veto de la nova Comissió Europea, té previst aprovar en sessió plenària el 22 d’octubre l’executiu de Juncker.

-.-

1 d’oct. 2014

Cañete s’arrossega a l’eurocambra per no perdre el “negoci” de comissari

Demana "perdó" a l'Eurocambra pel seu "comentari desafortunat" sobre les dones i defensa que ni ell ni la seva família directa mantenen "cap vincle" amb empreses petrolieres


Ara.Cat 01/10/2014

L’Exministre del PP, Miguel Arias Cañete, es juga el sou i el “negoci” de fer de comissari, un graó més en la seva llarga trajectòria com a “aconseguidor” a les institucions espanyoles i europees.  El candidat a la cartera d'Energia i Canvi Climàtic a la nova Comissió Europea, ha demanat "perdó" aquest dimecres a l'Eurocambra pels seus comentaris sexistes durant la campanya electoral, segons informa l’ACN. "Crec que la igualtat entre homes i dones és un valor fonamental", ha defensat el polític espanyol, que va dir que no podia debatre bé contra la candidata socialista Elena Valenciano perquè és una dona. Cañete també ha defensat que no té cap "conflicte d'interessos" perquè ni ell ni la seva família mantenen "cap vincle" amb empreses petrolieres.

Malgrat tot Cañete ja compta amb els vots del PSOE, Valenciano inclosa, i Ciudadanos (i Unió)

El gruix de l'examen a Arias Cañete, però, està relacionat amb el possible conflicte d'interessos que podria tenir a l'assumir la carta d'Energia i Canvi Climàtic pels seus vincles amb empreses petrolieres. Per això, Miguel Arias Cañete ha defensat reiteradament i davant de la insistència dels eurodiputats, que ha venut els seus interessos en dues empreses de distribució de petroli (Dúcar i Petrologis Canarias), i que ni el seu fill ni la seva dona hi segueixen vinculats. "He anat més enllà del que exigeix la normativa vigent", ha dit el candidat popular a eurocomissari. Amb tot, alguns eurodiputats han qüestionat els vincles del seu cunyat amb les empreses, una pregunta que Cañete no ha respost.

-.-

17 de jul. 2014

Imputen l'exdirector de Medi Ambient de les Terres de l'Ebre per obres al canal Xerta-Sénia

El titular del juzgado número 2 de Tortosa atribuye a Víctor Gimeno supuestos delitos urbanísticos y ambientales a raíz de la investigación para la construcción de una balsa que denunció la PDE 

Víctor Gimeno

La Vanguardia 17/07/2014

Tortosa. (ACN).- El titular del juzgado número 2 de Tortosa ha imputado al exdirector de los servicios territoriales del Departament de Medi Ambient en las Terres de l'Ebre, Víctor Gimeno, en la investigación abierta sobre las obras del canal Xerta-Sénia a partir de una denuncia de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) para la construcción de una balsa dentro del parque natural de los Ports. El juez lo imputó hace unos seis meses, a instancias de Fiscalia, por supuestos delitos urbanísticos y ambientales en el marco de unas diligencias que van más allá de la obra concreta para cuestionar la utilidad y la dimensión del proyecto. Gimeno, que todavía tiene que prestar declaración, se ha mostrado sorprendido y contrariado.

Aunque la comparecencia judicial estaba inicialmente prevista durante esta pasada primavera, el juez de Tortosa decidió aplazarla a la espera de documentación técnica adicional que todavía no había obtenido. Las diligencias, de hecho, continúan todavía abiertas y bajo secreto de sumario. La investigación, que inició Fiscalía de Medi Ambient de Tarragona, arranca de la denuncia que la PDE presentó ante el Seprona de la Guardia Civil en el mes de marzo del pasado 2010.

La agrupación antitrasvase apuntaba que, dentro de las obras del Xerta-Sénia, se había construido la balsa de regulación de la Ossera, en el término municipal de Alfara de Carles (Baix Ebre) en terrenos dentro del perímetro del parque natural de los Ports, un espacio protegido. A partir de aquí, denunciaban que tanto la balsa como el canal no habían sido programados de acuerdo con las dimensiones que requeriría un proyecto pensado para el regadío sino que excedían estas supuestas capacidades con el objetivo de regular y materializar un trasvase de agua del Ebro hacia la Comunidad Valenciana.
-.-

8 de jul. 2014

Juncker exige a Rajoy que presente alternativas a Cañete

El futuro presidente de la Comisión no ha dado a ningún país garantías sobre las carteras y exige, para elegir, un abanico de aspirantes y más mujeres


Beatriz Navarro
La Vanguardia 07/07/2014

La necesidad de que la composición de la próxima Comisión Europea respete mínimamente la igualdad de sexos puede complicar el nombramiento del eurodiputado popular Miguel Arias Cañete como comisario europeo por España. Jean Claude Juncker, propuesto por los Gobiernos europeos como presidente del futuro ejecutivo comunitario, no se conforma con que los gobiernos le envíen un solo candidato para formar su equipo, sobre todo porque la mayoría de nombres que le han sugerido corresponden a hombres. De ahí que el futuro presidente de la Comisión haya exigido a los líderes europeos que le propongan un mínimo de "dos o tres nombres" y que al menos uno de ellos sea el de una mujer, según explicaron fuentes del entorno del ex primer ministro luxemburgués.

Este es el mensaje que Jean Claude Juncker ha transmitido al presidente español, Mariano Rajoy, que contaba con que Arias Cañete pudiera pasar en poco tiempo de jefe de la delegación del Partido Popular en el Parlamento Europeo (y que ocupa uno de sus 751 escaños desde el uno de julio) a comisario europeo. Sin embargo, Juncker niega haber dado garantías a ningún país sobre la cartera que ocupará o sobre la persona que aceptará para el cargo y ha exigido que se le presente un abanico de aspirantes entre los que pueda elegir.

Esta exigencia obligará al presidente del Gobierno español a enviar a Bruselas una lista con más nombres que el de Arias Cañete y que, por lo tanto, incluya personalidades políticas a las que esté dispuesto a renunciar a nivel nacional, ya que, en teoría, la decisión final está en manos del presidente de la Comisión Europea.

Juncker espera obtener el respaldo del pleno del Parlamento Europeo el próximo 15 de julio. Pero para conquistar el Berlaymont, la sede de la Comisión Europea, todo su equipo deberá pasar un voto de confianza y empieza a temer que sea rechazado si no respeta mínimamente el equilibrio de sexos. "Es difícil de imaginar que el Parlamento europeo vaya a aceptar un colegio de comisarios que tenga menos mujeres que el actual", explica la portavoz de Juncker. Tan pronto como sea elegido al frente de la Comisión, Jean Claude Juncker se lanzará a formar equipo y a negociar con las capitales los nombres y la distribución de carteras que lo conformarán. Las mujeres han sido las grandes olvidadas por los gobiernos a la hora de sugerir candidatos a comisarios. "Por el momento, oímos hablar sobre todo de hombres y, si seguimos así, el equipo podría acabar formado por 26 hombres y sólo dos mujeres, con diez candidatos aspirando a una cartera de peso en el ámbito económico", ironizan fuentes cercanas a Juncker, que sugieren que se podría premiar con mejores puestos a los países que envíen candidatas femeninas bien preparadas a Bruselas.

La otra incertidumbre que planea sobre la candidatura de Miguel Arias Cañete, que dejó la cartera del Ministerio de Agricultura en el Gobierno de Mariano Rajoy para ser comisario europeo con el peaje habitual en el Partido Popular de hacer campaña durante las elecciones al Parlamento Europeo, es el impacto que sus declaraciones machistas durante la campaña electoral pueden tener durante las audiencias que celebrará la Eurocámara en septiembre para evaluar a los candidatos.

La polémica generada por las afirmaciones de Cañete -que excusó su escasa brillantez en el debate con la socialista Valenciano porque competía con una mujer- cobró dimensión europea cuando varios eurodiputados socialistas y medios de comunicación arremetieron contra el sesgo sexista de esas declaraciones. Fuentes parlamentarias indican que la incertidumbre está haciendo mella en el exministro español, mientras el PSOE reclama a Rajoy que proponga a otro comisario.

-.-