El riu Siurana mor mentre les administracions evadeixen responsabilitats

De la web de Gepec

Des del GEPEC-EdC preguntem pel futur del riu i comprovem la manca de voluntat per recuperar el seu cabal ecològic

El passat 9 de juliol, des del GEPEC-EdC vam participar a la “Jornada en línia de presentación del Plan Hidrológico de tercer ciclo (2022 – 2027)” de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CH Ebro) junt a 287 assistents més. 

En aquesta jornada de presentació pública del Pla Hidrològic del riu Ebre, el GEPEC-EdC vam tenir l’ocasió de preguntar als membres de la CH Ebro sobre el futur del riu Siurana en cas que la Taula del Siurana (ajornada) no se celebri. A la conferència, hi van participar la Mº Dolores Pascual Vallés, presidenta de la CH Ebro i Miguel Ángel García Vera, cap de planificació hidráulica de la CH Ebro, entre d’altres membres.

Des de GEPEC-EdC vam formular la següent pregunta: “Respecte als cabals ecològics del riu Siurana, quina decisió prendrà la CH Ebro en cas que no se celebri la Taula del Siurana o en cas que no s’arribi a un acord? L’ACA (Agència Catalana de l’Aigua -ACA) sempre ens diu que la decisió final i legal és de la CH Ebro, què heu previst en aquest escenari?” 

La resposta que ens va donar Miguel Ángel García, el cap de planificació hidràulica, va ser que esperen que el Govern català pugui determinar a la Taula del Siurana els cabals ecològics pel riu Siurana. Si en aquests sis mesos no sorgeix un acord de la taula del Siurana (en cas que n’hi hagi) el responsable final indicat per la presidenta Mº Dolores Pascual és el Ministeri de transició ecològica i el repte demogràfic.

Una vegada més, al GEPEC-EdC restem perplexes enfront de les maniobres de les administracions per no prendre partit i sotmetre’s a la pressió de la Comunitat de Regants i els ajuntaments per endur-se l’aigua del riu.

Tot i que la CH Ebro i l’ACA tenen estudis científics propis que evidencien la necessitat de recuperar urgentment el cabal ecològic del riu Siurana i així salvar-lo, segueixen evadint les responsabilitats que cadascuna té sobre el riu.

On és l'aigua del riu Siurana? 

El riu Siurana és de gran importància mediambiental i, a petició del GEPEC-EdC, forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, juntament amb les Planes del Priorat.

El 90% de l’aigua del riu Siurana, però, es transvasa a la riera de Riudecanyes, deixant el riu eixut durant la major part dels mesos de l’any. El transvasament impedeix arribar al cabal ecològic, és a dir, al volum d’aigua necessari d’un riu per a preservar els hàbitats naturals que acullen la flora i la fauna i desenvolupar les seves funcions ecosistèmiques.

La Comunitat de Regants, una entitat privada, és qui gestiona el transvasament. Des del GEPEC-EdC demanem una gestió pública, justa, sostenible i transparent de l’aigua, vetllant per la seva conservació. El que està passant ara amb el Siurana respon als interessos econòmics de la Comunitat de Regants, de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i d’Ajuntaments del Baix Camp que negocien amb l’aigua per obtenir beneficis econòmics, posant en perill la supervivència del riu.

Tenir un riu sense aigua suposa un gran risc per la vegetació de ribera i la fauna que hi va lligada, però també hipoteca el desenvolupament dels pobles de la vall del Siurana que fa dècades que pateixen. Demanen, per tant, un canvi per atendre les necessitats actuals de demanda d’aigua sense haver de desviar-la del riu.

 -.-

116 projectes d’energies renovables insostenibles

De la web de Gepec

Ens oposem a 116 projectes d’energies renovables insostenibles

Alguns d’aquests projectes s’han dictaminat com a no viables per part de la Ponència Ambiental d’Energies renovables, com ara la central eòlica de Xerta

Hem presentat un total de 116 documents d’abast a projectes d’energies renovables que, sota el nom d’energia verda i sostenible, destrueixen el paisatge, la biodiversitat i el futur del territori. La majoria d’aquests projectes són impulsats per grans multinacionals com Naturgy, Repsol o Enel Green Power.

Els anomenats documents d’abast són uns informes que han servit per demostrar al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya que, aquests projectes, tenen greus afectacions en el futur desenvolupament del territori, en el medi ambient i la biodiversitat. D’aquests 116 documents d’abast, 88 fan referència a projectes de centrals eòliques i 28 a centrals fotovoltaiques.

Des de l’aprovació del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, Catalunya ha experimentat una allau de sol·licituds de projectes, tant de centrals eòliques com solars fotovoltaiques, que posen en evidència la manca de planificació territorial de l’àmbit. Cal destacar que, aquests projectes, s’ubiquen principalment al Camp de Tarragona, a les Terres de l’Ebre, i al Sud de la Província de Lleida.

Des de l’entitat, treballem des de fa mesos per exigir la derogació del Decret Llei 16/2019 i la moratòria de tots els projectes clarament insostenibles, i demanen més planificació en la transició energètica, un model d’energies renovables sostenible, democràtic, just, i amb el mínim impacte ambiental possible.

La tasca del GEPEC-EdC ha servit per aturar projectes que afecten greument al territori, com ara la Central Eòlica de Xerta i Vandellòs II.a

El cas de la central eòlica de Xerta

De totes les entitats consultades, el GEPEC-EdC va ser l’única entitat que va presentar un Document d’Abast. En rebre la notificació del projecte de la central eòlica de Xerta (Baix Ebre) promoguda per l’empresa Planta Enersos III SLU, vam presentar un document d’abast amb les consideracions, especificant que l’emplaçament de la central eòlica Xerta era totalment inviable i insostenible.

Aquest document l’avalua posteriorment la Ponència Ambiental d’Energies Renovables, en contraposició amb el projecte emès per l’empresa. Alguns dels arguments en contra presentats pel GEPEC-EdC són els següents:

Distància del projecte als diferents
espais naturals i àrees de xarxa natura 2000

En primer lloc, per la seva ubicació, totalment inadequada per estar projectada entre diversos espais naturals protegits i de gran importància ecològica i paisatgística. El projecte de la central eòlica Xerta es situava molt a prop d’espais protegits per la Xarxa Natura 2000, com les Serres de Cardó – El Boix, del sistema prelitoral meridional, i a tan sols 1,58 km del Parc Natural dels Ports.

És més que evident la central eòlica projectada està extremadament propera a aquest conjunt d’espais naturals protegits i que comportaria una greu afectació en la biodiversitat i en la conservació de les àrees naturals protegides.

En la mateixa zona, es va projectar anteriorment el projecte Xerta-Sènia, una instal·lació de generació híbrida, que va ser desestimada per la seva ubicació. Si el projecte Xerta-Sènia va ser desestimat per la seva ubicació, que és molt propera a la localització de la central eòlica de Xerta, és més que evident que la central eòlica no està situada en una zona adequada.

La central eòlica de Xerta, al Baix Ebre, també té afectacions sobre la connectivitat i la fauna i flora amenaçada. Vam fer constar totes les afectacions a la biodiversitat en el document d’abast. Algunes d’aquestes són:

Pel que fa a l’afectació del projecte a les aus, quatre dels sis aerogeneradors es troben en zones amb una vulnerabilitat mitjana/alta, és a dir, l’afectació en les aus és molt major per la seva ubicació. Aquest argument té un pes prou significatiu per a desestimar el projecte, tenint en compte, a més a més, que en aquest territori del Baix Ebre hi caça una parella d’Àliga Cuabarrada (Aquila fasciata), un rapinyaire en perill d’extinció. Les principals amenaces per les quals la Cuabarrada està en greu estat de conservació són la pèrdua del seu hàbitat i l’electrocució i col·lisió amb la xarxa elèctrica. Nosaltres mateixos hem pogut constatar que la zona de l’Assut de Xerta i el seu entorn proper forma part del territori d’una parella d’Àguila Cuabarrada (Aquila fasciata).

Aquests són els arguments més potents presentats pel GEPEC-EdC, tot i no ser els únics. Entre altres, també argumentavem l’impacte visual que provocaria la central eòlica en qüestió, ja que s’ubicava en una zona amb un alt interès paisatgístic, i la instal·lació dels aerogeneradors podia provocar l’alteració del fons escènic de l’àrea. Gràcies a aquestes dades i aportacions, la Ponència Ambiental d’Energies Renovables va emetre un informe desfavorable sobre la central eòlica Xerta, amb arguments com per exemple: “com que existien elements determinants que es consideraven insalvables per l’afectació a espècies de fauna protegida (àguila daurada i duc), i fauna amenaçada (àguila cuabarrada i trencalòs)”. Alhora, la Ponència “preveia que els aerogeneradors projectats podien alterar el fons escènic del Parc Natural dels Ports de manera irreversible”, utilitzant així part dels arguments presentats pel GEPEC-EdC.

Tot i que algunes de les Administracions públiques també presentessin consideracions (en alguns casos, molt possiblement favorables a la instal·lació de la central eòlica Xerta), creiem que la Ponència Ambiental d’Energies Renovables ha analitzat exhaustivament el Document d’Abast presentat pel GEPEC-EdC, fet que ha permès observar que el projecte tenia una gran quantitat de mancances i podria comportar greus afectacions en la biodiversitat i el medi ambient.

Des del GEPEC-EdC recorden que, Ecologistes de Catalunya (dels quals formen part) ha impulsat un manifest “Per un model energètic sostenible a Catalunya”, i animen a entitats, institucions, ajuntaments, i a persones que, a títol individual ho vulguin fer, signin el manifest.

-.-