Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ribera d’Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ribera d’Ebre. Mostrar tots els missatges

6 de jul. 2014

La meitat dels pobles ebrencs amb risc pels llots no tenen els pous alternatius

Els alcaldes del Pinell de Brai, Garcia i Vinebre lamenten el retard en l'execució dels seus nous pous d'abastament d'aigua

Les obres de retirada dels llots tòxics avances a bon ritme i sense incidències.
Foto: Joan Revillas

A.Caralt / Diari de Tarragona 06/07/2014

Tres dels sis pobles de les Terres de l’Ebre que haurien de ser subministrats amb camions cisterna en cas d’un episodi de contaminació durant l’extracció dels llots tòxics de Flix no tenen, encara, l’abastament alternatiu promès per evitar, precisament, aquesta circumstància crítica.

La societat estatal Acuamed informà la passada setmana que s’han retirat ja la meitat dels fangs, que les obres avancen a bon ritme i sense incidències i que preveuen finalitzar l’extracció el juny de 2015. Restaran, llavors, sis mesos per desmantellar totes les instal·lacions aixecades pels treballs abans de culminar l’operació, pionera a Europa.

Els ajuntaments, l’ens comarcal de la Ribera i la Generalitat havien demanat a Acuamed l’inici de les obres només un cop executats els pous alternatius d’aigua potable previstos en els sis municipis, on existeix un risc de contaminació. L’Estat, tanmateix, va desatendre aquesta prec, en part per evitar més endarreriments en l’obra, i inicià l’extracció dels llots el març de 2013.

Ara, més d’un any després, i malgrat les promeses d’Estat i Generalitat d’accelerar les obres més urgents, la meitat dels pobles continuen sense pous alternatius i amb la preocupació d’un hipotètic accident.

El cas més rocambolesc és el del Pinell de Brai, que veu d’un pou d’aquïfer situat al costat del riu, prop de Benifallet. Acuamed no va poder fer l’any passat l’obra prevista, la construcció d’un nou pou a la falda de la serra de Cavalls, perquè el projecte redactat per l’ACA no incloïa el sondeig previ al lloc on s’havia de fer el pou per captar l’aigua. Així ho va assegurar la cap de l’obra de la retirada dels llots, Azahara Peralta, divendres a Tortosa. En aquests moments, l’ACA ha licitat el pertinent sondeig d’investigació per comprovar que hi hagi aigua. En cas afirmatiu, Acuamed executaria el pou, valorat en un milió d’euros.

L’alcalde del Pinell de Brai, Lluís Melich, es va traslladar divendres a la capital ebrenca, on Peralta oferir una conferència, per preguntar-li obertament sobre l’estat de l’obra.

El segon municipi sense l’obra iniciada és Garcia, a la Ribera d’Ebre. El seu alcalde, Joan Marimon, espera, com ho feia l’any passat, la construcció d’un nou pou allunyat de l’àrea d’influència del riu i d’un dipòsit d’aigua, infraestructura que reclamen fa vuit anys a la Generalitat. Les obres estan pendents d’adjudicació per part d’Acuamed, assegura Marimon. «En tot aquest temps, s’ha demostrat que la única prioritat ha estat retirar els fangs», lamenta.

El tercer municipi afectat és Vinebre. Després de provar sense èxit l’arranjament d’un pou ja existent, l’ajuntament espera que ACA i Acuamed accelerin la construcció el nou pou alternatiu previst. L’alcaldessa, Gemma Carim, tem com la resta que l’avançat estat de la retirada dels fangs perjudiqui la construcció de les infraestructures, imprescindibles per aquests pobles menuts.

Informació relacionada:

-.-

4 de des. 2013

Front comú de les comarques contra la línia de molt alta tensió

Representants de l'Alt Camp, Baix Camp, Priorat, Terra Alta i Tarragonès volen reunir-se amb el director general d'Energia

Foto: CCBC

Les cinc comarques no consideren necessària la construcció de la MAT per al territori
.
Diari de Tarragona 03/12/2013
.
Els presidents dels consells comarcals de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Priorat, el Tarragonès, la Terra Alta i 13 alcaldes i alcaldesses de municipis de les diferents comarques afectats pel projecte de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) Escatrón – la Secuita han decidit fer front comú contra la construcció d’aquesta línia que impulsa Red Eléctrica Española (REE).
.
En un primer pas de l’acció conjunta, els representants comarcals demanaran una entrevista amb el director general d’Energia, Pere Palacín, i els directors dels serveis territorials d’Empresa i Ocupació de la Generalitat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, per tal de conèixer amb detall els estudis i la posició de la Generalitat davant el projecte de la MAT, i posteriorment determinar les accions d’oposició a emprendre conjuntament.
.
L ’oposició de les cinc comarques es basa en què no es considera necessària la construcció de la MAT per al territori, ni per l’abastament de la població ni de la indústria; no es considera necessari incrementar la potència instal·lada en grans centres productors; per l’afectació i l’impacte que pot tenir sobre la salut de les persones i sobre la riquesa paisatgística i agrària; per la greu afectació als municipis per on està projectat que transcorri la MAT, i perquè es considera que el territori ja suporta suficients grans infrastructures que l’afecten.
.
Per iniciar aquesta acció conjunta el Consell Comarcal del Baix Camp va albergar una reunió on hi van assistir els presidents dels consells comarcals esmentats i els alcaldes i alcaldesses de: la Secuita, Perafort, Renau, Vilallonga, Masroig, Corbera d’Ebre, Alforja, l’Aleixar, Riudecols, la Selva del Camp, Almoster i Duesaigües.
.
A la reunió celebrada aquest dilluns també va assistir-hi el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, que va exposar la posició de la comarca a favor de la MAT perquè «és necessària per a l’impuls de diversos projectes de parcs eòlics previstos a la Ribera d’Ebre». Jardí també es va oferir a acompanyar la resta de comarques a dialogar amb els responsables de REE.
.
-.-

20 de nov. 2013

El Govern s'oposa a la línia d'alta tensió Escatrón-La Secuita perquè 'no té cap utilitat'

La línia Escatrón-La Secuita qualificada de «desfavorable» per la Generalitat

El conseller Felip Puig ho anunciat després d'una pregunta del diputat reusenc Carles Pellicer sobre la «utilitat real» d'aquest línia d'alta tensió que ha de travessar el Camp de Tarragona

Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació, avui al Parlament Foto: Parlament.cat

Aquest matí al Parlament de Catalunya el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, ha contestat a una pregunta de Carles Pellicer, diputat per Tarragona, sobre la «utilitat real» de la línia d'alta tensió de 400Kv Escatrón-La Secuita, assegurant que la Generalitat havia fet un informe sobre la línia i l’ha acabat qualificant de «desfavorable». Segons el conseller Puig, «la nostra filosofia en polítiques energètiques i infraestructures és només aquella que tingui una clara justificació econòmica i social», i ha afegit que aquest projecte «pot tenir un impacte innecessari sobre el medi i un cost innecessari que han d’acabar pagant famílies i empreses».  

Aquest projecte que afecta 26 municipis amb més de 100km de distància «ha generat un debat intens i una gran preocupació» al territori. El diputat reusenc ha concretat que aquest projecte elaborat a l’any 2008 afectaria a les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Tarragonès. Pellicer ha assegurat que aquesta infraestructura «és innecessària tenint en compte que el govern espanyol la va projectar per donar sortida a la producció energètica de parcs eòlics que no s’han construït». En acabar la sessió de control, Pellicer ha concretat que aquest projecte «no ha tingut en compte el posicionament del territori i s’ha fet d’esquena a les comarques afectades».

El també alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha mostrat la seva oposició al projecte i ha recordat «encara té menys sentit» perquè «les actuals condicions de la retribució d’energies renovables són inexistents, de manera que dificulten la viabilitat econòmica d’aquest sector i la instal·lació d’aquests parcs eòlics». 

-.-

El Govern s'oposa a la línia d'alta tensió Escatrón-La Secuita perquè 'no té cap utilitat'
Puig culpa a "l'erratica planificació" de l'Estat i el seu "marc regulatori" de l'informe "desfavorable" de l'executiu al projecte de REE. Llegir-ne més ... ReusDigital 

El Govern rechaza la línea de alta tensión Escatrón-La Secuita que impulsa el Estado
El conseller de Empresa y Empleo de la Generalitat, Felip Puig, ha lamentado que el Gobierno central tiene un "comportamiento errático" en el ámbito de la energía. Llegir-ne més ... Diari de Tarragona

-.-  

17 de nov. 2013

Adéu al monocultiu energètic

EL REPTE Buscar l'equilibri econòmic més enllà de la indústria, i apostar pel turisme i l'agricultura EL PROBLEMA La concentració de centrals energètiques i d'indústries ha conduït el territori al monocultiu



Alba Om
Ara.Cat 17/11/2013

El riu Ebre vertebra la comarca de nord a sud i ho és tot: punt de trobada i alhora frontera, eina indispensable per a la indústria i, en menor mesura, atractiu turístic. Per als riberencs el seu gran repte és dir adéu al monocultiu energètic i industrial que domina el territori. Per analitzar-ho l'Ara TV ha convidat Joan Piñol, alcalde de Móra d'Ebre; Joan Sabanza, director de la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE); Jaume Masip, president de l'Associació Cultural La Cana i treballador d'Ercros, i Marc Piñol, gerent del Grup Fruiter de Benissanet. 

La Ribera d'Ebre té dues centrals nuclears i una hidroelèctrica, i és una de les zones de desenvolupament prioritari de parcs eòlics. El sector industrial, i bàsicament la generació d'energia, representen el 76% del PIB comarcal. Segons l'Instituto Nacional de Estadística, la Ribera d'Ebre té el producte interior brut per càpita més alt de Catalunya, 65.100 € per habitant, més del doble que la mitjana catalana, que és de 27.000 €. Els mateixos riberencs identifiquen aquesta gran dependència del sector industrial com un perill. Joan Piñol, alcalde de Móra d'Ebre, alerta: "Bona part d'aquest 76% del PIB es queda a Madrid. Per tant, hi ha distorsió sobre el potencial econòmic que tenim realment". 

L'any 2010 la Ribera d'Ebre es va declarar comarca energètica amb la voluntat de convertir-se en un pol energètic a nivell de producció, recerca i formació. Joan Sabanza, director de la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya, discrepa que sigui un perill i recorda que "la indústria és qui crea més llocs de treball estables", i afegeix que s'ha de saber treure profit de l'especialització del territori, convertint-la en oportunitat. La MADE treballa per aconseguir a principis del 2014 una rebaixa en el preu per quilowatt hora per a les indústries que s'instal·lin a la Ribera d'Ebre, i alhora per canviar la imatge negativa que envolta la producció d'energia. 

Crònica d'una mort anunciada  

El poble de Flix té avui 3.961 habitants, lluny dels 5.600 que havia tingut quan l'empresa electroquímica Ercros estava en ple rendiment i donava feina a més de 1.600 treballadors. L'empresa, de capital alemany, va apostar per fer-hi dissolvents, "un error estratègic", segons Jaume Masip, treballador d'Ercros, perquè una normativa europea que entrarà en vigor el 2018 prohibeix la utilització de mercuri per produir clor, el sistema que utilitza Ercros. 

La fàbrica està condemnada. "Tant de bo arribi al 2018", diu Masip, que explica que es va acollir voluntàriament a la jubilació anticipada per reduir l'ERO que afecta l'empresa. De les diverses reduccions de plantilla que ha anat fent l'empresa, l'última afecta 75 treballadors dels 200 actuals, i avui encara en queden 12 pendents de marxar. "Durant molts anys ens hem cregut que Flix era un poble industrial, però estàvem equivocats. Érem un poble amb una indústria", diu Masip, que encara hi treballa. Flix manté l'esperança de trobar una alternativa que permeti retenir la població. 

Nous mercats

El futur ideal de la Ribera d'Ebre és un equilibri entre els diversos sectors econòmics. "Tenim el riu, que hem de saber explotar a nivell turístic, i tenim aigua per regar els camps", diu l'alcalde de Móra d'Ebre. La navegació fluvial del riu Ebre és una bona manera de vendre el territori, expliquen els riberencs: "Quan portem algú de fora a navegar pel riu, a visitar el castell de Miravet i els convidem a menjar una clotxa -plat de pagès típic de la zona- queden meravellats". Però denuncien que encara hi falten infraestructures turístiques que permetin acabar de tancar el cercle: "Ens falten places hoteleres". Jaume Masip explica que fa uns deu anys que la comarca ha entès que ha de diversificar la seva economia i apostar pel turisme: "El capital privat és qui s'ha de creure de veritat que aquesta és una oportunitat per a nosaltres".  

L'agricultura ja és un mercat existent al territori i que en alguns pobles com la Palma d'Ebre ocupa el 50% de la població. Per Marc Piñol, gerent del Grup Fruiter de Benissanet -el més important de la província de Tarragona de fruita dolça-, el repte és mantenir l'agricultura i la qualitat que proporcionen el clima i l'aigua del riu Ebre. El Grup Fruiter produeix 8 milions de quilos de fruita dolça i n'exporta el 75% a mercats estrangers, entre els quals Rússia i Europa. 

Piñol reivindica la poca visibilitat que té la producció de vinya del territori: "Queda amagada al costat de les DO veïnes del Priorat i la Terra Alta, les dues molt fortes". Volen aconseguir que el bon veïnatge sigui un reclam de vendes i visites.  

Caràcter i cultura 

L'associacionisme és elevat a la comarca i en molts casos "motivat per l'estabilitat que han donat les indústries", explica el president de l'Associació Cultural La Cana. El patrimoni històric és un gran valor afegit de la Ribera d'Ebre. Ahir mateix a Flix s'hi van celebrar els actes de commemoració del 75è aniversari de la Batalla de l'Ebre. Els refugis antiaeris i les restes de la línia del front són atractius turístics exclusius de la comarca: "Hem de saber aprofitar el nostre patrimoni històric". 

Els riberencs creuen que l'equilibri de la comarca s'aconseguirà si es planifica pensant en gran: "Ens agradaria dir que vivim en una ciutat que es diu la Ribera d'Ebre, que té 23.867 habitants, repartits en 14 barris".

Allunyar-se dels localismes és la recepta que dóna el mateix alcalde de la capital de comarca: "Volem ser el motor de les Terres de l'Ebre".

-.-

28 de jul. 2013

Trinxats per l'alta tensió

El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre es mobilitzen en contra d'una línia elèctrica que s'hi ha començat a projectar. Red Eléctrica defensa la necessitat d'una interconnexió amb l'Aragó, i el territori tem l'impacte paisatgístic.
Batea és el municipi de la Terra Alta més afectat per la línia, i tem l'impacte sobre el conreu de la vinya.
Foto: ELISABETH MAGRE
· La línia travessarà la Terra Alta, però les indústries no s'hi poden implantar perquè no hi ha prou potència elèctrica.  

· El territori dubta que la iniciativa hagi de beneficiar el seu subministrament i denuncia l'excés de línies i centrals. 

· REE preveu una línia de 400.000 volts que travessarà la demarcació per l'interior. El projecte està en fase preliminar. 
Foto: ELISABETH MAGRE
L. Moreso / A. Palomares
elpuntavui.cat 28/07/13

.
La línia ha de discórrer per Pradell
de la Teixeta, al Priorat,
entre d'altres municipis.
Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.
El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre comencen a organitzar-se per dir prou a la instal·lació de més infraestructures elèctriques al seu territori. El motiu, una nova línia de les anomenades de molt alta tensió (400.000 volts), tota una autopista elèctrica que ha de discórrer entre Escatrón (Aragó) i la Secuita (Tarragonès), travessant de punta a punta la demarcació per l'interior. Tot i algunes excepcions, com pot ser la Ribera d'Ebre, la resta de comarques afectades per la futura línia (Terra Alta, Priorat, Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès) han començat a alçar ja la veu contra un projecte que creuen que no beneficiarà directament un territori que ja acull diverses infraestructures de producció i transport d'energia, i que, a més, temen especialment pel seu impacte paisatgístic. Les mocions en contra del projecte han començat ja a proliferar als plens, i algunes poblacions fins i tot han iniciat una lluita de caire jurídic i demanen l'arxiu de tot l'expedient per un problema de terminis.

El projecte es troba de moment en una fase preliminar, segons n'ha confirmat la impulsora, Red Eléctrica Española (REE). Així, s'ha aprovat l'informe ambiental i els territoris afectats han rebut l'avantprojecte, que es troba en informació pública des de fa gairebé un any. La perspectiva és que, fins d'aquí un any com a mínim, no es comenci la redacció definitiva del projecte i tota la seva tramitació, per la qual cosa les obres ni tan sols tenen un calendari fixat encara. La nova línia ha de substituir una altra existent actualment i que segueix pràcticament el mateix traçat que la nova, però amb la meitat de càrrega, 200.000 volts. Ha de servir també, segons els plans de REE, per eliminar una segona línia de mitjana tensió de la zona, que s'integraria a la nova, tot i els recels del territori sobre la realitat d'aquesta previsió.

“Les principals prioritats són tres: reforçar la interconnexió entre Aragó i Catalunya, remodelar i potenciar la línia actual entre Escatrón i Tarragona, i facilitar l'evacuació dels futurs parcs eòlics a la zona dels Aubals, a la Ribera d'Ebre”, detalla el delegat de REE a Catalunya, Lluís Pinós. El mateix Pinós reconeix que la millora del subministrament de la demarcació tarragonina estaria en quart lloc en l'ordre de prioritats.

Precisament, a aquesta falta de justificació pel que fa a les necessitats directes del territori, juntament amb el descens del consum elèctric els darrers anys i la tendència també a la baixa prevista per al futur, són els arguments a què s'acullen els opositors a la línia, tant des del món polític de la majoria de comarques afectades com des de l'àmbit social. Molts subratllen especialment la forta càrrega d'infraestructures elèctriques que suporta la demarcació: presència de múltiples línies d'alta tensió (set tan sols a les comarques del Camp de Tarragona), tres centrals nuclears, diversos parcs eòlics en funcionament i en projecte i, a més, el gegant del polígon petroquímic. “Aquesta terra ja no pot aguantar més coses, sigui quina sigui la necessitat d'aquesta línia”, explica Joaquim Calatayud, president del Consell Comarcal del Baix Camp. Argument que des de REE relativitzen: “És normal que un territori dedicat a la producció d'energia hagi de tenir les línies per al seu transport”, diu Pinós.

Traçat de la línia d'alta tensió Escatrón - La Secuita Foto: EL PUNT AVUI.
plataformes en marxa

La Xarxa Sud, una agrupació d'entitats majoritàriament ecologistes però de signe molt divers (i algunes també polítiques), s'està convertint en una de les cares més visibles de la lluita social contra aquesta línia elèctrica, agrupant i impulsant plataformes opositores arreu del territori afectat. Amb el president del Gepec, Andreu Escolà, al capdavant, estan organitzant diverses reunions informatives i cercant noves complicitats en la lluita contra el projecte. “Som un territori que produïm el 70% de l'energia que es consumeix a Catalunya, però tan sols en consumim el 13%. Aquesta línia serà una piconadora”, detalla Escolà, qui, com molts opositors, veu el projecte com una estratègia per beneficiar el futur mercat únic europeu de l'energia i connectar el nord d'Àfrica amb el nord d'Europa.

Un dels objectius és aconseguir la implicació en el terreny polític dels diferents municipis i consells comarcals afectats pel traçat, una forma de pressionar també el govern català perquè intenti forçar REE a replantejar la línia. Tot i que des del Departament d'Empresa i Ocupació es manté que el projecte s'està estudiant tècnicament, així com la possibilitat de plantejar alternatives (REE, però, sí que ha rebut una alternativa de traçat per part de Medi Ambient, que s'està estudiant), des del territori es manté certa confusió sobre el paper del govern, dividits entre els recels cap a un possible suport al projecte, fins a d'altres que confien tenir-lo al seu costat en l'oposició. Tots, però, coincideixen a criticar la poca informació que han rebut, sovint a destemps i fora ja del termini d'al·legacions, tot i que REE es mostra disposada a atendre els seus suggeriments també ara.

L'entrada al territori català de la futura línia es produeix per la Terra Alta, on els alcaldes han demanat per escrit una modificació a REE. La zona, que viu principalment de l'agricultura, no entén que es faci una altra línia elèctrica (la que podria ser la tercera de la comarca), trinxant encara més el territori. “No li veiem cap sentit al traçat, tindrà un impacte brutal, amb torres de 50 metres d'alçada”, ha explicat l'alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz. El consell d'alcaldes ha aprovat també un manifest reclamant a Endesa que millori el subministrament elèctric, tant domèstic com industrial, ja que, paradoxalment, les mancances actuals fan que s'esvaeixin les possibles inversions de petites i mitjanes indústries. Batea és el municipi de la Terra Alta més afectat. “La riquesa de la Terra Alta depèn de la vinya, de la natura i el paisatge, i un projecte d'aquestes característiques tindrà un gran impacte” ha alertat el seu alcalde, Joaquim Paladella, que recorda que les Terres de l'Ebre estan declarades reserva de la biosfera per la Unesco. A més, el batlle de Batea apunta que no hi haurà cap estació de transferència de l'energia fins a Garcia. “No rebrem cap contraprestació, i tot i que la línia travessarà la comarca no poden implantar-se empreses a la Terra Alta perquè no tenim prou potència elèctrica”, ha dit.

L'impacte paisatgístic és també el que més capfica a la comarca del Priorat, on recentment es va aprovar el Catàleg del Paisatge i es treballa també pel reconeixement per part de la Unesco. El consell d'alcaldes va acordar la setmana passada elaborar un manifest unitari en contra del projecte, i el seu president, César López, així com l'alcalde de Falset, Jordi Puxeu, ja adverteixen de la incompatibilitat entre la línia i el potencial ecològic i també econòmic de la comarca. Precisament, a la comarca del Priorat és on s'ha creat una de les plataformes opositores més actives, que fins i tot plantegen una acció conjunta amb diversos artistes de la zona. “No respecten una comarca forjada gràcies al treball de moltes generacions des del segle XI”, detalla la portaveu, Núria Sedó. Algunes veus han demanat que, en cas que la línia hagi de passar pel Priorat, es faci soterrada, tal i com ha passat en gran part de la línia de molt alta tensió a Girona.

Al Baix Camp, també els alcaldes treballen en una moció conjunta en contra del projecte, i alcaldes com el de la Selva del Camp, Josep M. Puig, lamenten que el traçat discorri just pel mig d'uns terrenys agrícoles, fet que està provocant la mobilització dels pagesos. A Almoster, per exemple, tot i ser un terme petit de cinc km2, es podrien trobar a l'extrem d'estar travessats per fins a tres línies d'alta tensió.

70%
energia
que es consumeix a Catalunya es produeix a Tarragona, que sols en gasta un 13%

7
línies 
d'alta tensió ja passen actualment pel territori

Nova via de lluita


La Secuita (Tarragonès) és el nucli on s'acaba el traçat, amb la construcció d'una gran subestació de nou hectàrees a uns terrenys ara ocupats per vinyes. L'Ajuntament, governat per ERC, ha plantejat alternatives, però també va demanar dilluns passat que quedi sense efecte tot el tràmit per la caducitat de l'informe ambiental. Ara es fa una crida a tots els municipis afectats perquè facin el mateix.

Productors d'energia


La Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE), formada principalment per municipis de la Ribera d'Ebre però també de la Terra Alta i el Baix Camp, reclama a Red Eléctrica que el traçat de la línia de molt alta tensió tingui el mínim impacte possible sobre el paisatge, però entén que es tracta d'una infraestructura necessària. A més, el president de la MADE, Jordi Jardí, sosté que la gran subestació elèctrica de 400 kV que es farà a la zona dels Aubals, entre Garcia i Móra la Nova, és imprescindible per evacuar l'energia dels parcs eòlics que hi ha projectats. “Som una comarca productora d'energia, hem d'aprofitar-ho i vendre-ho en positiu”, ha comentat Jardí, que proposa que la subestació dels Aubals inclogui el subministrament elèctric als polígons industrials de l'entorn.

Publicat a Presència 2013 Catalunya 28-07-2013 Pàgina 10

-.-

25 de jul. 2013

Riudecols demana que s'arxivi el projecte de la línia de molt alta tensió

La moció municipal, un calc de l'aprovada a fa uns dies la Secuita, exposa que l'informe mediambiental està caducat.
La moció s'ha aprovat a l'Ajuntament de Riudecols. Foto: Alba Mariné

El Ple de l’Ajuntament de Riudecols ha aprovat una moció, a proposta del grup municipal d’ERC, que demana formalment al Ministeri de Foment l’arxivament de la línia de molt alta tensió (MAT) que la companyia Red Eléctrica Española vol construir entre el municipi aragonès d’Escatrón i la Secuita (Tarragonès). El traçat afecta el terme municipal de Riudecols i altres 100 municipis de les comarques de la Ribera d’Ebre, Priorat, Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès.

La moció aprovada per unanimitat (CiU, ERC i PSC) és calcada a la que l’Ajuntament de la Secuita, amb l’alcaldia d’Eudald Roca, va aprovar dilluns. L’acord del Ple de Riudecols exposa que l’expedient  RAT 12994. Línia 440 kV doble circuit Escatron-els Aubals-la Selva entroncament E1 la Secuita va superar els divuit mesos de marge que la llei donava per ser aprovat i va caducar. I la llei obliga l’Administració a arxivar l’expedient administratiu d’on radica tota la MAT, de la qual existeixen expedients menors al voltant de subestacions i bifurcacions de la línia.

El ple de l’Ajuntament de Riudecols és el segon ajuntament de la demarcació, després de la Secuita, que aprova «sol·licitar al Ministeri d’Indústria, a la Dirección General de Calidad, Evaluación Ambiental y Medio Natural del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural Marino i al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya la declaració de caducitat de l’expedient i el seu posterior arxiu».

Tal com va explicar ERC dimarts passat, l’informe mediambiental va caducar el mes d’agost de 2012 i segons l’article 10.2 del Reial Decret Llei 1/2008, sobre la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes, l’administració competent està obligada per llei a arxivar l’expedient administratiu.

Efecte dominó 

Des d’ERC s’espera que, tal com ha fet Riudecols, els diferents ajuntaments de la demarcació afectats pel projecte de la línia MAT aprovin la petició d’arxivament, en un efecte dominó. El Ministeri ha de respondre en 30 dies; en cas de no fer-ho, el silenci administratiu significa un silenci positiu, l’acceptació de la petició.

-.-

7 de maig 2013

Es constitueix la Xarxa-Sud

Fins a 18 entitats, plataformes i col·laboradors del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’han unit per formar Xarxa Sud, una plataforma pensada per unificar criteris i sumar esforços en la defensa del territori i lluitar contra les agressions de forma coordinadora, potenciant i defensant els valors identitaris d’aquestes comarques. Des de Xarxa Sud s’aposta per un model de desenvolupament territorial que reverteixi en el seus habitants, que respecti el medi ambient i els béns culturals i naturals, els paisatges i els activitats agràries, pensant, també en les generacions futures.

Davant d’aquesta unió s’hi troba el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), qui ha impulsat la unió entre grups i col·laboradors de comarques com la Ribera d’Ebre, el Baix Camp, el Priorat, el Tarragonès, la Terra Alta i el Baix Penedès.


 -.-

Manifest

Nosaltres, entitats, plataformes i persones reunides a Reus, l’1 de març del 2013, manifestem que:

Davant de les agressions ambientals que han deixat nombroses ferides en el territori, esquarterant-lo amb noves infraestructures abans de millorar les existents, fent que les inversions en qualsevol àmbit de l’economia siguin a gran escala; turisme de masses i indústria petroquímica a la costa; indústries energètiques a les muntanyes i abocadors i extractives a l’interior o bé que les inversions siguin inexistents, etc. Pensem que aquesta manera de funcionar no fa més que reproduir els models de desenvolupament que ens han portat a la crisi actual.

Pensem que el creixement no pot consistir en la saturació i la destrucció de l’entorn. Així, volem que es conservin, es promoguin i es valoritzin uns espais que, per sobre de tot, estimem i necessitem.

No podem girar l’esquena al lloc on vivim. Creiem que la gent del territori tenim el dret i el deure d’implicar-nos en les decisions públiques. No involucrar-nos en la transformació territorial és fer ulls clucs als valors naturals, paisatgístics, culturals i humans que ens envolten i que hem de deixar en herència als nostres descendents.

El progrés de les nostres terres ha d’anar de la mà de la conservació d’aquests valors.

És per tot plegat que ens hem unit persones, plataformes i entitats decidides a defensar el medi ambient i la qualitat de vida dels territoris del sud de Catalunya, creant la Xarxa Ambiental dels Territoris del Sud (Xarxa Sud).

Des de Xarxa Sud apostem per un model de desenvolupament territorial que reverteixi en els seus habitants, que respecti el medi ambient i els béns culturals i naturals, els paisatges i les activitats agràries. En definitiva, els valors humans que han deixat la seva empremta al llarg dels segles i que han forjat la nostra identitat.

Volem un progrés que salvaguardi aquests béns i valors, un creixement compatible amb la sensibilitat necessària per a protegir-los i promoure’ls, un desenvolupament acompanyat del bon estat ecològic de l’entorn. Volem una economia relocalitzada per tal de garantir la seguretat i la sobirania alimentàries, amb l’enfortiment de la ramaderia, l’agricultura i l’artesania agroalimentària, amb cicles curts distribució, una economia capaç de crear ocupació i de fixar la població al territori.

Defensem la qualitat del nostre entorn perquè aquest pugui contribuir a l’assoliment del benestar de la col·lectivitat i de l’individu.

Volem una xarxa agrícola i forestal ben conservada, amb connectors biològics que assegurin la preservació de la flora i fauna locals i la protecció de la diversitat del paisatge. Reivindiquem la rendibilització i la millora de les infraestructures ja existents –carreteres, ferrocarrils, línies elèctriques, sanejament- i la creació només d’aquelles necessàries per augmentar l’autosuficiència local i la qualitat ambiental.

Volem donar a conèixer més bé aquest patrimoni dins i fora de les nostres comarques, posar-lo en valor i assegurar-ne el reconeixement. El territori és la nostra essència i la nostra identitat.

Amb l’objectiu de fer-nos més forts gràcies a la unió de les nostres veus, defensar el territori i encaminar-nos de manera conjunta al que volem esdevenir, neix la Xarxa Ambiental dels Territoris del Sud, constituïda per les persones, plataformes i entitats sotasignades i quantes es vulguin unir sota aquests principis i en representació dels nostres pobles de les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, el Montsià i el Priorat, la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp,Tarragonès i Baix Penedès. 

Signants: GEPEC-EdC, GEVEN, Plataforma del Priorat, Plataforma Salvem Platges, Assamblea Aturem Bcn World, Plataforma de la Terra Alta, Plataforma Móra d’Ebre, Alveolus, La Canonja 3, DEFENTERRA, DELTERPA, Centre d’Estudis d’Alforgenencs Ramon de Ganagod, Plataforma Martí Verd, Plaforma Cel Net, Plataforma de la Conca de Barberà, Modest Guinjoan, Xavier Joanpere, Sergi Saladié.


Manifest (pdf)

-.-

Entitats i plataformes: 

Font: Xarxa Sud
-.-

5 de maig 2013

Alta tensió a Tarragona

La revista el Triangle en la seva edició de divendres passat (27/04/2013) es fa ressò de la campanya contra la MAT a les nostres comarques.

Foto: Ivan G. Costa
La lluita contra la MAT s’estén de les comarques de Girona a les de Tarragona contra un projecte de línia de 400kV que entra a Catalunya per Batea i va fins a la Secuita.

Diverses entitats ecologistes i socials de les comarques de Tarragona han constituït la Xarxa Ambiental dels Territoris del Sud-Xarxa Sud per lluitar contra un projecte de construcció d’una nova línia de Molta alta tensió (MAT) de 400 kV a Catalunya que afectar aquesta zona. Red Eléctrica de España (REE) és qui l’impulsa i suposa la construcció d’una estesa entre Batea (Terra Alta) fins a la Secuita (Tarragonès) on enllaçaria amb la línia procedent de Vandellòs. Els ecologistes qüestionen la necessitat del projecte i denuncien també la manca d’informació que hi ha sobre aquest tema. Una altra qüestió polèmica és que el traçat transcorre de manera paral·lela a una altra línia existent, de 220 kV, i tot i que REE diu que un cop feta la nova MAT treuran la de 220 kV, Andreu Escolà, portaveu de Xarxa Sud, afirma que «a l’expedient, això no consta enlloc».

La línia, segons el disseny de REE, comença a la localitat aragonesa d’Escatrón, amb una longitud total de 163 quilòmetres. Entra a Catalunya travessant el Matarranya i fins arribar a la Secuita té 101,5 quilòmetres de traçat «per obrir una nova ferida en els nostres paisatges si no l’aturem abans», segons la coordinadora ecologista. Afecta 26 poblacions de cinc comarques: Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès. Escolà afirma que la nova estesa elèctrica «per al territori no és gens necessària». Recorda que en aquesta zona «produïm el 70% de l’energia que es consumeix a Catalunya i només en consumim el 13%.» 

Set línies d’alta tensió 

A les comarques de Girona es va justificar la MAT [la línia Sentmenat-Bescanó-Baixàs] dient que era imprescindible per posar fi a les apagades que hi havia a la Costa Brava, fet que afectava negativament el turisme. Aquesta excusa a Tarragona no hi és. Escolà recorda que a les comarques tarragonines «tenim set línies d’alta tensió en paral·lel», cinc de 400 kV procedents d’Ascó i Vandellòs i dos de 220 kV, que venen de Riba-roja i els Aubals. El portaveu ecologista afirma que respecte el tracte que reben a l’Empordà «semblem dos països diferents». Tot això, afegeix, «ho decideixen a Barcelona i –referint-se a l’àrea entre Tarragona, Reus i Salou– ja quasi semblem la segona àrea metropolitana de Barcelona». No demanen que aquestes infraestructures es facin a Girona, «sinó que nosaltres volem ser com l’Empordà». 

Protecció de la Unesco 

La plataforma Xarxa-Sud es va constituir a finals del març passat. El referent és la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i la lluita que va protagonitzar contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN) del PP de José María Aznar. Escolà admet que la PDE és quasi «un moviment irrepetible» però per aconseguir-ho, «cal que la gent estimi la terra». En aquest sentit ja han començat les primeres escaramusses per a la batalla contra la MAT tarragonina. Al Priorat, per exemple, hi ha gent que ha començat a expressar la seva preocupació per aquesta línia perquè pot posar en greu perill el gran projecte de la comarca que és que, en base a la seva riquesa paisatgística, fer que sigui declarada bé protegit per la Unesco i la declari patrimoni mundial. Escolà lamenta que la majoria dels seus alcaldes «siguin tan poc decidits, i si no n’hi ha un que faci el primer pas...». El portaveu ecologista apel·la un cop més a l’exemple empordanès on fins i tot alcaldes convergents «van fer costat al moviment ciutadà».

En el manifest de Xarxa Sud s’afirma que la línia no és necessària al territori «ni per l’abastament de la població ni de la indústria». També s’afirma que «projectes emergents relacionats íntimament amb la qualitat del paisatge com cases rurals, productes agrícoles de qualitat o l’ecoturisme es poden veure afectats». A l’escrit es deixa constància de la possible afectació «en parcs naturals, espais PEIN, llocs d’importància comunitària (LIC) o àrees ZEPA de protecció d’aus... que només servirà per a l’enriquiment d’unes poques empreses a costa del territori».

Incompareixença de Red Eléctrica

Un altre element que critiquen els ecologistes és la manca d’informació sobre el projecte. Afirmen que les dades que van rebre els ajuntaments només permetien plantejar petites modificacions a base d’al·legacions puntuals i que la línia «significa una veritable autopista d’estesa de cables elèctrics suportats per torres de fins a 50 metres d’alçada –uns quinze pisos– que travesserà camps, rius i barrancs, tallarà boscos i alguns municipis la tindran a menys de 500 metres del seu nucli urbà». 

*Aquesta informació la trobaràs complerta al setmanari EL TRIANGLE que està als quioscos.

-.-

19 d’abr. 2013

Més tensió al territori? La CUP Priorat mostra el seu rebuig al projecte de MAT.


La CUP Priorat, després de conèixer el projecte de línia de molt alta tensió (MAT), que té previst Red Eléctrica Espanyola des  d’Escatrón fins a la  Secuita, malmetent un altre cop el nostre territori, ens manifestem contraris  al projecte i execució d'aquesta MAT (400.000V) que travessaria el Matarranya, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat (El Masroig, Falset i Pradell de la Teixeta), el Baix Camp i el Tarragonès, entre altres comarques. 

L’objectiu principal d’aquesta nova agressió, és la possibilitat d’evacuar en el futur més energia des de noves centrals de producció eòliques i possibilitar un creixement elèctric desmesurat.

Creiem que el model actual de desenvolupament energètic és insostenible i que respon només a interessos econòmics privats. No pas a una vocació de servei al ciutadà. 

Tot i que aquest projecte encara està en tramitació de declaració d’impacte ambiental, a dia d’avui, no s’ha fet cap convocatòria pública per informar i poder debatre el que representa per als territoris afectats.

És per aquest motiu que ens comprometem a demanar tant a nivell municipal, comarcal i parlamentari que es garanteixi l'accés públic i la transparència informativa sobre el projecte que afecta el nostre territori i els nostres pobles. 

En aquest sentit, la CUP Priorat s’afegeix a la campanya de sensibilització i informació engegada per la Plataforma del Priorat i hi donarà ple suport.


-.-

14 de març 2013

Més tensió al territori? La CUP Priorat mostra el seu rebuig al projecte de MAT.


La CUP Priorat, després de conèixer el projecte de línia de molt alta tensió (MAT), que té previst Red Eléctrica Espanyola des  d’Escatrón fins a la  Secuita, malmetent un altre cop el nostre territori, ens manifestem contraris  al projecte i execució d'aquesta MAT (400.000V) que travessaria el Matarranya, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat (El Masroig, Falset i Pradell de la Teixeta), el Baix Camp i el Tarragonès, entre altres comarques. 

L’objectiu principal d’aquesta nova agressió, és la possibilitat d’evacuar en el futur més energia des de noves centrals de producció eòliques i possibilitar un creixement elèctric desmesurat.

Creiem que el model actual de desenvolupament energètic és insostenible i que respon només a interessos econòmics privats. No pas a una vocació de servei al ciutadà. 

Tot i que aquest projecte encara està en tramitació de declaració d’impacte ambiental, a dia d’avui, no s’ha fet cap convocatòria pública per informar i poder debatre el que representa per als territoris afectats.

És per aquest motiu que ens comprometem a demanar tant a nivell municipal, comarcal i parlamentari que es garanteixi l'accés públic i la transparència informativa sobre el projecte que afecta el nostre territori i els nostres pobles. 

En aquest sentit, la CUP Priorat s’afegeix a la campanya de sensibilització i informació engegada per la Plataforma del Priorat i hi donarà ple suport.


-.-