Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vilallonga del Camp. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vilallonga del Camp. Mostrar tots els missatges

11 de jul. 2016

La petroquímica del Camp de Tarragona, més enllà de la cadena de producció

El sector petroquímic és un actor econòmic molt rellevant al territori. Tot i això, la convivència amb l'entorn natural i les afectacions que té en la salut pública han reobert el debat sobre la necessitat de millorar l'anàlisi del seu impacte 

Els darrers anys, la indústria petroquímica del Camp de Tarragona ha registrat diversos episodis que han alertat el veïnat de les poblacions properes, tant pel seu impacte visual com per les olors .
Plataforma Cel Net

El 23 de maig passat, una torxa de la petroquímica Dow Chermical va emetre fum negre amb residus tòxics sobre el Camp de Tarragona durant més de 48 hores. Això no obstant, el Departament de Territori i Sostenibilitat afirma que es tracta d'un fet "sense transcendència". Però, arran d'aquest esdeveniment i d'altres que s'han produït amb unes característiques similars, s'han tornat a posar sobre la taula el debat sobre l'impacte de la indústria petroquímica al territori i la petició d'un estudi complet de la qualitat de l'aire per part de veus expertes i plataformes civils.

Neus Roig, membre de la Plataforma Cel Net, assegura que "sempre que hi ha una parada programada de manteniment, hi ha algun problema que perjudica les veïnes, ja siguin episodis de flama, fums o soroll". Afegeix que aquests casos "són l'altaveu d'una problemàtica silenciada" a la qual són sotmeses les habitants del Camp de Tarragona dia a dia. La darrera problemàtica registrada, segons Francesc Borrull, investigador de l'àrea de Química analítica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), indica un "mal funcionament en el procés", ja que "les torxes són mesures de seguretat de les empreses i, quan hi ha un error o un mal funcionament, s'activen".

Els darrers anys, la indústria petroquímica del Camp de Tarragona havia registrat diversos episodis que havien alertat el veïnat de les poblacions properes, ja fos per l'impacte visual o per les olors. Ara bé, Joan Pons, ambientòleg i activista del territori, adverteix que "la societat del Camp de Tarragona ja no està en condicions de suportar episodis tan violents com els que s'han donat". No existeix una diagnosi completa dels residus que s'emeten a l'aire i, per això, explica Pons, diferents plataformes i treballadores del sector demanen, "des de fa molts anys", estudis complets a l'administració. Martí Nadal, investigador del Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental de la URV, diu que "la qüestió clau que cal respondre no és saber qui contamina, sinó assegurar que la salut de l'entorn no es veu afectada, independentment de la indústria que en sigui responsable".

Analitzar l'aire de les poblacions del complex petroquímic

L'any 2014, la Plataforma Cel Net –amb el suport dels ajuntaments de Constantí, el Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp, la Secció de Seguretat Industrial, Automòbils i Metrologia de la Generalitat de Catalunya i el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya (GEPEC)– va presentar un estudi de la qualitat de l'aire de la zona elaborat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La investigació tenia com a objectiu avaluar "les emissions atmosfèriques contaminants a la Vall de Francolí a partir de controls socials, químics i de modelització numèrica", segons Cel Net.

El Camp de Tarragona representa el "punt més important del sud d'Europa" de la indústria petroquímica, a més de tenir "un seguit d'indústries potencialment contaminants". Nadal comenta que "cadascuna d'aquestes empreses pot esgrimir que compleix amb els límits d'emissió d'un nombre conegut i limitat de contaminats marcats per la legislació" i que la població propera a les indústries "pot estar exposada a tots aquests contaminants", que són emesos per "moltes fonts d'emissió en petites quantitats".

Francesc Borrull explica que "la singularitat del Camp de Tarragona radica precisament en el fet que les empreses treballen amb alguns productes que no estan regulats i, per tant, no es poden determinar de manera automàtica". Així doncs, es posa de manifest la necessitat de tenir dades aprovades per l'administració i uns estàndards de qualitat de producció i cura del medi ambient per poder investigar i treballar per uns models que siguin millors per a les habitants dels pobles i la relació amb l'exterior, tenint en compte la feina que s'està fent a les empreses en qüestió. Al mateix temps, tampoc no es poden fer vinculacions entre l'aire i la incidència de malalties de tipus respiratori o càncers per aquesta mateixa raó. El doctor Nadal és taxatiu: "De moment, no hi ha hagut la voluntat, especialment per part de la indústria, de fer un estudi epidemiològic per poder-ho contrastar a causa dels costos elevats".

Els elements que es poden trobar a l'aire dels territoris que alberguen la indústria química i petroquímica són mesurats per la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Ambiental, òrgan que depèn de la Generalitat i que té diversos captadors repartits per la geografia catalana que recullen els compostos a estudiar. Les empreses també tenen una instal·lació pròpia, però els resultats són privats i els organismes independents no els poden consultar. Això no obstant, Borrull recalca que aquests sensors "només se centren en els compostos que estan regulats per normativa". És a dir, contaminants majoritaris com els que resulten de la combustió d'un cotxe, per exemple, i alguns minoritaris que tenen una toxicologia contrastada, com ara el benzè o el benzo(a) pirè. Justament, Mercè Rius, directora general de qualitat ambiental, es basa en la normativa europea quan diu que el departament està analitzant, "des de l'any 2015 i durant aquest 2016" un total de 24 compostos volàtils, marcats per la legislació europea, arran del "compromís" establert amb l'entorn i la societat.

Gran part dels productes que arriben a l'atmosfera provinents del procés de treball amb petroli –que són els més nocius– formen part del grup de contaminants secundaris, elements que no són percebuts per la maquinària analítica ni recollits pels textos legals. Així doncs, quan es parla d'uns nivells correctes de concentració a l'aire no s'estan tenint en compte tots els factors. L'estudi dut a terme per la UPC revela que, entre els anys 2011 i 2015, es van registrar un total de 942 episodis a les poblacions de Constantí, el Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp, amb un decreixement accentuat els últims anys. Els incidents mesuraven la presència d'olor a les localitats en una escala de l'u al cinc.

L'arrel del problema es troba, comenta Pons, en el fet que "l'Estat espanyol i Catalunya no tenen una normativa que estableixi unes concentracions màximes de contaminants secundaris". Així doncs, les actuacions només es poden emparar en allò que marca la legislació europea, que posa topalls en la presència de contaminants de primer nivell a través de la directiva de l'any 2010 sobre les emissions industrials (2010/75/UE) i la directiva de 2001 sobre limitació d'emissions a l'atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans instal·lacions de combustió (2001/80/CE).

La resposta de l'administració

El Departament de Territori i Sostenibilitat va crear la Taula de Qualitat de l'Aire l'any 2015, per donar resposta a les peticions formulades per part de diferents col·lectius de reunir les diferents parts que formaven part de l'àmbit de la petroquímica. Neix amb "la voluntat d'esdevenir la plataforma que aglutini, comparteixi i canalitzi les actuacions generades per qualsevol agent i de mantenir informats els ciutadans del territori".

Tot i això, la taula no inclou tots els agents que els sectors pròxims a Cel Net creuen convenients. A més, l'estructura només té un caràcter consultiu i, per tant, no pot proposar accions reals. La primavera passada, la representació del laboratori de la UPC, a qui es va encarregar l'elaboració d'un estudi independent sobre la qualitat de l'aire al Tarragonès Nord, va abandonar l'espai de diàleg "per la falta de voluntat real de millorar la qualitat ambiental de la zona", segons es detallava a la premsa local.

Reconversió de la indústria

L'existència de models alternatius fan replantejar la vigència del sector petroquímic en un futur. Diferents veus coincideixen a destacar la necessitat d'una indústria petroquímica basada en uns principis de convivència amb l'entorn natural. Veus com la d'Esperanza Picó opinen que el sector "té l'oportunitat d'utilitzar recursos biològics com l'etanol obtingut a partir de la canya de sucre o la remolatxa i el gas de síntesi a partir de l'hidrogen generat per energies renovables o per subproductes de biorefineries".

La reconversió a l'energia solar d'alguna d'aquestes plantes, a Texas, ha estat possible gràcies a l'acord amb un parc eòlic que té 200 megawatts de potència. A Alemanya, altres espais utilitzen la canya de sucre com a matèria primera i, d'aquesta manera, es camina cap a una química més ecològica i la "veritable revolució verda", segons Picó. Caldrà veure quins plans té el govern català i cap a on evoluciona el seu model actual. 

Notícies relacionades:  


-.-

11 de maig 2014

Uns 250 pagesos de les comarques de Tarragona es concentren contra els robatoris al camp

Concentració pagesos Vilallonga del Camp.
324.Cat 21/05/2014

Uns 250 pagesos de les comarques de Tarragona s'han concentrat a Vilallonga per protestar contra els robatoris al camp, alguns amb violència.

A la protesta hi han assistit els alcaldes de Constantí, Alcover, el Morell, la Selva del Camp i Vilallonga. Aquestes poblacions, situades a la vall del Francolí, són les més afectades. També han aprofitat la convocatòria alguna de les víctimes dels atacs dels lladres.

Unió de Pagesos, que ha organitzat l'acte, considera que ja s'han traspassat les línies vermelles. Segons han manifestat, darrerament la situació és intolerable, els robatoris no han fet més que augmentar i en alguns casos amb l'agreujant de perill d'agressió.

Per això demanen al govern de la Generalitat una millor coordinació entre cossos de seguretat i els agents rurals. També han enviat un missatge al govern espanyol perquè s'endureixin les penes de la nova reforma del Codi Penal.

-.-

8 de maig 2014

Unió de Pagesos convoca assamblea a la Selva del Camp davant l'augment d'inseguretat a les finques

  

S’allarga la inseguretat a les finques agrícoles de casa nostra. Un robatori rural a Vilallonga del Camp va acabar amb dues persones agredides.

El passat dijous 1 de Maig , una família pagesa de la Selva va ser brutalment ataconada per uns lladres al seu mas quan feien un dinar familiar. El resultat: la seva filla amb el nas trencat i quatre punts a la cara.

Per això, el proper dijous dia 8 de maig a les 9 del vespre a La Defensa Agraria, farem una reunió de suport a la familia i a la gent implicada amb el territori.


Reunió oberta a tothom !!

Prou robatoris i agressions al camp!
Si toquen un pagès, ens toquen a tots!!
UNIÓ DE PAGESOS DE LA SELVA DEL CAMP

9 de des. 2013

Neix una nova plataforma que diu 'no' a la línia de molt alta tensió

S'han adherit els municipis de la Selva del Camp, Almoster, Vilallonga i la Secuita i una quarantena d'entitats


Diari de Tarragona 09/12/2013

La sala d’actes del Castell de Paborde de la Selva de Camp es va omplir ahir de gom a gom per conèixer la nova Plataforma del Camp per la defensa de la terra i del territori que s’ha creat amb un primer però no únic objectiu: lluitar contra la MAT Escatrón-la Secuita.

De moment la Plataforma està formada per la Selva del Camp, Almoster, Vilallonga del Camp i la Secuita, i una quarantena d’entitats que ja s’han adherit al manifest de l’associació.

De moment es descarten mobilitzacions i protestes i l’actuació de la Plataforma es centrarà a seguir informant, conscienciant i sensibilitzant la ciutadania de les cinc comarques catalanes afectades –la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp i el Tarragonès– dels perjudicis de la implantació d’aquesta nova línia de molt alta tensió.

«El més important és que la gent entengui que això no és terra de ningú, que és casa seva i és el seu patrimoni» i que, tot i que «hi ha gent en qualsevol lloc del món que li va bé jugar amb la terra dels altres, aquesta és casa seva i l’han de saber defensar», va demanar ahir Anton Crusells, un dels portaveus de la Plataforma del Camp.

Per portar a terme tot el treball la Plataforma s’organitzarà en comissions d’afectats, de tècnics, de jovent, d’informació, i de poble i entitats. L’objectiu és treballar per reforçar «el sentiment de territori» i tornar a la vella batalla d’un territori marcat per la indústria energètica.

Des de la Plataforma han tornat a recordar que, mentre que la demarcació de Tarragona consumeix un 13 % de l’energia que es gasta a Catalunya, en produeix el 70 %, i tot a canvi «d’un territori trinxat» i les engrunes de les grans multinacionals.

«Volem deixar el territori endreçat als nostres fills tal com l’hem trobat nosaltres», va insistir Anton Crusells. Malgrat que aquesta pugui acabar sent una lluita inútil, no es vol tirar la tovallola. «No sabem si la MAT es farà però es important que el dia de demà quan els nostres fills ens preguntin on érem, els puguem dir que estàvem treballant en contra d’aquesta línia de molt alta tensió», va afegir.



-.-

No a la MAT, també a la Selva del Camp


Canal Camp
Televisió local de la Selva del Camp

L'oposició a la MAT, la línia de Molt Alta Tensió que ha de passar pel Camp de Tarragona, s'ha començat a mobilitzar i ha creat una nova plataforma ciutadana que s'ha presentat aquest cap de setmana a la Selva del Camp. En formen part quatre municipis i una quarantena d'entitats.

S'anomena Plataforma del Camp i ha nascut arran de la recuperació, per part de l'Estat, del projecte de la MAT que ha d'unir la població aragonesa d'Escatrón amb la de Secuita, al Tarragonès. Malgrat tot, diuen que el seu objectiu no és només lluitar contra la MAT, sinó contra qualsevol projecte que sigui agressiu pel territori. De moment s'han unit a la Plataforma els municipis de La Selva del Camp, Almoster, Vilallonga del Camp i la Secuita, però asseguren que continuaran treballant per sensibilitzar la gent del territori i aconseguir més implicació ciutadana.

El projecte de la MAT afecta 5 comarques catalanes: la Terra Alta, la Ribera dEbre, el Priorat, el Baix Camp i el Tarragonès.

-.- 

8 de des. 2013

Manifest: Plataforma del Camp en Defensa de la Terra i el Territori.


Manifest

 

Plataforma del Camp en Defensa de la Terra i el Territori.

 
Qui som?

La Plataforma del Camp en Defensa de la Terra i el Territori neix com a associació arran de l'anunci de la construcció d'una línia de molt alta tensió (MAT) al nostre territori, fet que ens ha dut a posar-nos en contacte gent de diferents municipis del Camp de Tarragona amb les mateixes inquietuds. La Plataforma representa una associació amb un caràcter assembleari, transversal i que té per objectius preservar una idea de territori en sentit ampli, tenint en compte l'entorn rural, la pagesia, el medi ambient i l'equilibri paisatgístic. La nostra forma de treball és en comissions; actualment hem organitzat la campanya de NO A LA MAT.

Què és la MAT?

Red Eléctrica de España ha projectat una línia de molt alta tensió que afectaria sis comarques ebrenques i del Camp de Tarragona en els seus 101,10 km de recorregut (Matarranya, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès). En total es comptabilitzen fins a 17 poblacions afectades: el Masroig, Falset, Pradell de la Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, l’Aleixar, Almoster, la Selva del Camp, Alcover, el Rourell, Vallmoll, la Secuita, els Garidells, Perafort i Vilallonga del Camp.

Perquè no volem la MAT?

L’objectiu del projecte, segons Red Eléctrica, és poder donar sortida a la generació eòlica existent i prevista a la
zona, ja que l’actual línia no té prou capacitat i pateix sobrecàrregues. Però sembla ser que la connexió amb la zona del Matarranya pretén també donar sortida ràpida a l’energia generada per les centrals tèrmiques de cicle combinat de la zona i crear una autopista energètica que finalment acabi interconnectant amb l’alta tensió del nord del Principat i França, amb l’Estat Espanyol i amb el nord d’Àfrica. L’Estat espanyol genera més energia de la que consumeix i, per tant, en ven a l’exterior, de manera que aquesta necessitat d’ampliació de capacitat de transport energètic només respon a interessos comercials. 

En un moment en què a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona s’intenta fer una revitalització de l’espai centrada en el paisatge, els seus valors intrínsecs i la recuperació econòmica sostenible, projectes com la MAT trenquen de dalt a baix aquest esquema. A més, ja existeixen set línies de molt alta tensió: cinc, de 400 kV, procedents d’Ascó i Vandellós i dues, de 220 kV, de Riba Roja i els Aubals, de manera que ja hi ha suficient infraestructura per evacuar l’energia. Recordem que el 75 % de l’electricitat catalana s’està produint a la província de Tarragona, segons dades de REE, Eoliccat i del mateix Ministerio de Industria, relatives al període 2010-2011.

En un país com el nostre, que es diu democràtic, trobem imperdonable que des de les institucions polítiques no es consulti la població, la qual representa, per a projectes d’aquestes característiques, i que una qüestió tan crucial com el model energètic no sigui sotmesa a debat públic. (Fragments del Manifest en contra la MAT de Xarxa Sud).

Per a més informació:


No a la MAT del Camp (Bloc) http://noalamatdelcamp.blogspot.com
No a la MAT del Camp (Facebook) https://www.facebook.com/noalamat.delcamp @NoalaMATdelCamp (Twitter) https://twitter.com/NoalaMATdelCamp

No A La Mat Almoster (Facebook) https://www.facebook.com/noalamat.almoster
@NOaLaMATAlmoste (Twitter) https://twitter.com/NOaLaMATAlmoste


-.-:-.-

Vull donar el meu suport a la “ Plataforma del Camp en Defensa de la Terra i el Territori” i a la campanya “ No a la MAT”.

Nom de l’entitat que dóna suport i població:


plataformadelcamp@gmail.com

-.-

L'oposició a la MAT Escatrón-La Secuita es reforça amb una nova plataforma ciutadana contrària

La Plataforma del Camp compta de moment amb el suport de quatre municipis i una quarantena d'entitats 

Alguns dels portaveus de la nova Plataforma del Camp en la presentació
que s'ha fet aquest diumenge al Castell de Paborde de La Selva del Camp.
(Anna Ferràs/ACN)

Font: ReusDirecte.Cat 08/12/2013

Continua creixent l'oposició a la Línia de Molt Alta Tensió (MAT) que es projecta entre Escatrón, a l'Aragó, i la Secuita, al Tarragonès. Fa uns dies van ser els alcaldes i presidents dels consells comarcals qui oficialitzaven un front comú contra la MAT. Aquest diumenge s'ha presentat una nova ofensiva ciutadana contra la línia, la Plataforma del Camp en defensa de la terra. La plataforma assumeix els vells arguments d'un territori que se sent més que castigat per la indústria energètica i iniciarà una campanya de conscienciació perquè la ciutadania torni a sortir a defensar "casa seva". La plataforma està formada de moment per quatre municipis i ja té el suport d'una quarantena d'entitats.

La Selva del Camp.- Anna Ferràs
La sala del Castell de Paborde s'ha omplert de gom a gom per conèixer
la nova Plataforma del Camp que s'ha presentat aquest diumenge a
La Selva del Camp. (Anna Ferràs/ACN)

La sala d'actes del Castell de Paborde de La Selva de Camp s'ha omplert de gom a gom aquest diumenge per conèixer la nova Plataforma del Camp per la defensa de la terra i del territori que s'ha creat amb un primer però no únic, objectiu: lluitar contra la MAT Escatrón-La Secuita. De moment la plataforma està formada per La Selva del Camp, Almoster, Vilallonga del Camp i la Secuita, i una quarantena d'entitats ja s'han adherit al manifest de l'associació.

De moment es descarten mobilitzacions i protestes i l'actuació de la plataforma es centrarà en seguir informant, conscienciant i sensibilitzant a la ciutadania de les cinc comarques catalanes afectades -la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Priorat, el Baix Camp i el Tarragonès- dels perjudicis de la implantació d'aquesta nova línia de molt alta tensió. "El més important és que la gent entengui que això no és terra de ningú, que és casa seva i és el seu patrimoni" i que, tot i que "hi ha gent en qualsevol lloc del món que li va bé jugar amb la terra dels demés, aquesta és casa seva i l'han de saber defensar", ha demanat un dels portaveu de la Plataforma del Camp, Anton Crusells.

Per portar a terme tot el treball la plataforma s'organitzarà en comissions d'afectats, de tècnics, de jovent, d'informació, i de poble i entitats. L'objectiu és treballar per reforçar "el sentiment de territori" i tornar a la vella batalla d'un territori marcat per l'indústria energètica. Des de la Plataforma han tornat a recordar que mentre la demarcació de Tarragona consumeix un 13% de l'energia que es gasta a Catalunya en produeix el 70%, i tot a canvi "d'un territori trinxat" i les engrunes de les grans multinacionals.

"Volem deixar el territori endreçat als nostres fills tal com l'hem trobat nosaltres", ha insistit Crusells. Malgrat que aquesta pugui acabar sent una lluita inútil, no es vol tirar la tovallola. "No sabem si la MAT es farà però es important que el dia de demà quan els nostres fills ens preguntin on érem, els puguem dir que estàvem treballant en contra de la MAT", ha afegit.

Front polític

Després d'un informe negatiu de la Generalitat, i mostres contràries tan evidents com l'oposició del conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, o l'aprovació d'una moció de la CUP a la cambra catalana de rebuig a la MAT Escatrón-LaSecuita, el front polític contra la línia que es va formalitzar dilluns al territori entre els presidents dels cinc consells comarcals afectats i alcaldes de diversos municipis, se sent reforçat.

Mentre no hi ha novetats des del govern espanyol sobre la pròrroga dels tràmits administratius de la MAT que es va sol·licitar el passat estiu, el front institucional ha demanat reunir-se amb el director general d'Energia, Pere Palacín, i els directors dels serveis territorials d'Empresa i Ocupació de la Generalitat al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre per tal de conèixer amb detall els estudis i la posició de la Generalitat davant el projecte de la MAT i, posteriorment, determinar les accions d'oposició a la línia a emprendre conjuntament.

Posició discordant però respectada de la Ribera d'Ebre

En aquetses reunions hi assistirà també el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Jordi Jardí, malgrat que l'ens comarcal hagi mostrat la seva posició favorable a la MAT. Jardí s'ha compromès ha mediar amb Red Eléctrica Espanyola (REE) de manera que es pugui dialogar i negociar amb la companyia per arribar a "acords on totes les parts es surtin el més satisfetes possibles". 

Des de la Ribera d'Ebre defensen que, enlloc de construir una nova línia de molt alta tensió, caldria estudiar la possibilitat de compactar les existents. "Si tenim un corredor obert que no està explotat al 100%, abans d'obrir-ne un altre cal mirar d'ocupar del tot l'existent i en cas de necessitar-ne un de nou, caldria fer-lo passar en paral·lel al que hi ha", ha defensat Jardí.
 

1 d’ag. 2013

Assemblea Informativa sobre la MAT. Dijous 1 d'agost a Vilallonga

Avui dijous, a les 20.30 h, a la Sala d'Actes del Centre Recreatiu, Assemblea Informativa sobre la MAT (línea de molt alta tensió)

-.-

24 de jul. 2013

Els efectes de BCNWorld i la línia de Molt Alta Tensió a debat a Valls

Arrufat al debat sobre els moviment socials: “Si en aquest moment no ens hi posem, ens trobarem un país fet que pot ser pitjor del que ja tenim” 

“Noves agressions al territori i alternatives: BCNWorld i línia de Molt Alta Tensió a l'Alt Camp” és el títol de la tercera cita del cicle de xerrades a la fresca que la CUP Valls organitza cada dilluns a dos quarts de nou del vespre a l'auditori de Mas Miquel

Font: Cup Valls

La xerrada pretén conèixer i debatre els perills econòmics, socials, medioambientals i sobre la salut de les persones d'aquests dos macroprojectes projectats al Camp, qui i què s'hi amaga al darrera i quines alternatives existeixen. Anirà a càrrec dels moviments socials “Aturem BCNWorld” i la campanya “No a la MAT”. 

Casinos amb lleis a mida i magnats mafiosos, és la realitat que s'amaga darrera del projecte BCNWorld i les mentides sobre el turisme sostenible i la creació de llocs de treball.

Una línia MAT de 400.000 volts amenaça l'Alt Camp, directament Alcover, El Rourell, Vilallonga del Camp, Vallmoll, Els Garidells i La Secuita, però amb possibles desviacions als municipis limítrofs, inclòs el de Valls; coneix els efectes perjudicials sobre la salut, el territori i l'economia d'aquesta infraestructura.

“Si en aquest moment no ens hi posem, ens trobarem un país fet que pot ser pitjor del que ja tenim”

Unes cent persones van assistir al debat del dilluns 22 sobre la creació de poder popular a través dels moviments socials. Susanna Abella, portaveu de la Plataforma en defensa de l'Ebre, va explicar el llarg recorregut d'aquest moviment, que comença amb reivindicacions anteriors al 2000 com l'oposició al “mini-trasvassament” al Camp, i després d'aconseguir l'aturada del Plan Hidrológico Nacional ha continuat actiu i alerta a noves amenaces. Abella va destacar la importància de la independència de la PDE respecte als partits, que ha aconseguit condicionar fins que majoritàriament han assumit qüestions com el cabal ecologic. També va aprofitar per denunciar el nou Pla de Conca, que compromet el 80% del cabal de l'Ebre.

Jordi Martí Font, anarco-sindicalista i activista social, va destacar la importància del punt de vista “mutualista” dels moviments socials i la importància de la seva independència respecte els interessos de l'estat i el món econòmic, com també el fet que els moviments socials són imprescindibles per a què el nou estat incorpori reclamacions socials majoritàries. En aquest sentit, va criticar el discurs de “primer la independència i després ja veurem”, perquè a banda d'anular les reivindicacions legítimes populars, és un argument totalment partidista i favorable a l'estat actual de les coses.

Quim Arrufat, diputat de la CUP al Parlament de Barcelona, va explicar que amb el traspàs de poder dels estats cap al món econòmic-financer fa que els partits i sindicats siguin cada com menys eficaços i els moviment socials s'adaptin millor a les noves necessitats de les reivindicacions socials, com la Plataforma d'Afectats contra les Hipoteques, que interpel·la directament els bancs i no el poder polític. Arrufat va denunciar la subordinació del poder polític als interessos financers: “el sistema financer ha conquerit l'estat i ens fot el pèl a nosaltres", posant com exemple la contractació per part del govern de CiU de les grans consultores internacionals per a dissenyar les retallades, empreses a les quals treballen anteriors consellers o alts càrrecs del partit; “no hi ha poder públic, ni tenim sobirania ni tenim poder democràtic". En referència al procés sobiranista, Arrufat va denunciar que vingui “amb les cartes marcades”, va reclamar un procés constituent per a decidir com ha de ser el nou estat i va alertar que "si en aquest moment no ens hi posem, ens trobarem un país fet que pot ser pitjor del que ja tenim".

El públic va introduïr al debat qüestions com el Procés Constituent de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres o l'efectivitat dels moviments socials.

Auditoria pública de la CUP Valls

Dilluns 5 d'agost a la mateixa hora i lloc, la CUP ha convocat una auditoria pública, que comptarà amb el repàs de l'activitat principal de la CUP a l'Ajuntament de Valls i al Consell Comarcal de l'Alt Camp i una valoració dels dos primers anys de legislatura.

Els assistents comptaran amb un torn de paraules per preguntar sobre qualsevol àmbit de gestió municipal i comarcal, sobre l'activitat interna de la CUP, expressar greuges, fer propostes, etc. Després de l'auditoria, les persones que vulguin sumar-se a la CUP o participar d'algun dels seus àmbits de treball, podran parlar-ne amb membres de la formació.

-.-

17 de jul. 2013

Convocatòria per la propera reunió contra la MAT a La Selva del Camp

Benvolguts,

La convocatòria per la propera reunió de la línia de molt alta tensió (MAT) es celebrarà el proper dijous dia 18 de juliol, a les 09h. (les 21h) del vespre a Santa Llúcia de la Selva del Camp.

Ordre del dia:

1. Creació d'una entitat o grup de treball entre els pobles de la Selva, Almoster, Vilallonga i d'altres de la nostre zona en contra de la MAT.

2. Proposta d'entitat per part d'Unió de Pagesos (plataforma, coordinadora, associació...)

3. Proposta del nom de l'entitat.

4. Torn obert de paraules.


Unió de Pagesos de la Selva del Camp

-.-

4 de jul. 2013

No a la MAT 2a xerrada (La Selva del Camp)

No a la MAT 2a xerrada (La Selva del Camp) Canal Camp Notícies 04/07/2013





Nova movilitazació del sector agrari local contra el traçat de la línia de Molt Alta Tensió al territori. Unió de Pagesos va organitzar una nova xerrada sobre aquesta infraestructura elèctrica que s'estendrà des d'Escatrón fins a la Secuita, travessant la Selva del Camp.

-.-