Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sentmenat-Bescanó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sentmenat-Bescanó. Mostrar tots els missatges

20 de febr. 2015

La MAT i la bombolla elèctrica espanyola

El sistema elèctric espanyol no és res més que una altra bombolla, com la immobiliària. Per tenir una idea de la magnitud d’aquesta, només cal dir que la potència instal·lada a finals de 2014 éren 108.000 MW.

Per situar-nos, la demanda punta de potència els darrers anys, es situa en 43.010 MW, concretament el dia 13/2/12. Estem parlant d’un marge de reserva operatiu del 59%, i pujant. S’estima un valor de reserva òptim del 25%, (França 22%).

I tot això sense tenir en compte, tota la potència latent que hauria d’aportar l’autoconsum elèctric i que s’està bloquejant, aferrissadament (Real Decreto Autoconsumo), des del govern i el lobby elèctric.



L’objectiu real de la MAT és rescatar el sector elèctric espanyol i permetre-li exportar els seus brutals excedents elèctrics  cap a Europa i així evitar, el fet de, tenir aturades les noves centrals de cicle combinat de gas i haver de rebaixar la potència o bé aturar reactors nuclears.

Extret del l’informe de REE 2012: “…El saldo d’intercanvis internacionals d’energia elèctrica ha mantingut el signe exportador per novè any consecutiu. Les exportacions es van elevar a 18.857 GWh (14.023 GWh el 2011), mentre que la xifra d’importacions es va reduir a 7.427 GWh (7.932 el 2011). Com a resultat, el saldo net exportador va ser d’11.430 GWh, un 87,7 % superior al del 2011. Aquest saldo ha representat el 4,2 % de la producció total peninsular. …”


Amb la MAT, l’estat espanyol doblarà la capacitat d’interconnexió, passarà d’un 3% al 6%. Cal dir que Catalunya, com a estat independent, ja compta amb una capacitat d’inteconnexió superior al 10%, recomanació de la UE, SENSE COMPTAR AMB LA MAT.


I per acabar-ho d’adobar, ens diuen que la MAT ha de servir per aprofitar al màxim l’electricitat de fonts renovables, cosa que topa frontalment amb la darrera reforma energètica on es bloqueja totalment l’autoconsum : 


d’aquí s’entén que boicotegin les renovables, perquè els hi resten hores de funcionament a la seva generació fòssil, que hagin cancel.lat la central de cicle combinat de gas que havia de construir-se a Bescanó i que posposin per al 2016 la subestació de Ramis, perquè l’únic que els interessa és exportar, per no entrar més en fallida.

Recordem que els arguments del lobby elèctric  per encolomar-nos la MAT, eren:
  • “a Girona ens quedarem a les fosques”, sí que ens hi vam quedar però no perquè no hi hagués prou energia disponible sinó perquè una simple nevada va deixar al descobert la ineficiència  del sistema centralitzat de producció d’energia.
  • “evacuar l’energia eòlica”. ¿Ens preguntem quina energia eòlica? A Catalunya tant sols tenim uns 1258 MW eòlics i majoritàriament al sud. La MAT és al nord i té una capacitat de transport de més de 6000 MVA , és a dir cinc vegades més i amb unes pèrdues associades al transport al voltant d’un 20%.
  • “a la província de Girona no tenim connexió de 400kv”. Que ens expliquin de quin voltatge és la línia de Coll d’Ares i la que ara arriba a Bescanó.
  • “per poder funcionar el TGV calen també 400 kv”. El TGV ja porta uns mesos funcionant i no és que funcioni sense 400 kv, sinó que ni tan sols funciona amb 220 kv. La darrera excusa és que funciona amb “energia interina”.
  • Com s’ha vist, tots aquests arguments són falsos, i ara que el TGV ja funciona la darrera excusa és que cal la MAT per augmentar la freqüència d’aquests gran infraestructura,  que segons la mateixa RENFE, un de cada quatre trajectes del TGV tant sols té un passatger al dia. Per no parlar dels 97.000 milions del cost total del projecte, del cost real del bitllet on per cada euro que paga el viatger l’estat el subvenciona amb dos euros més.

La mateixa història de sempre, privatitzar beneficis i socialitzar les pèrdues, però amb l’agravant  que comporta la destrucció del territori i la salut de molts catalans


-.- 

19 de febr. 2015

La MAT, novament en dubte just abans de ser inaugurada

Nou pèrits que havien fet informes contraris a la MAT declaren al Suprem i diuen que la línia és un disbarat 


Vilaweb.cat 19/02/2015

La mateixa setmana que s'ha d'inaugurar la línia de molt alta tensió (MAT) que connectarà el Principat amb l'estat francès, el Tribunal Suprem espanyol n'estudia una demanda en contra. Ahir hi van declarar nou tècnics que havien emès informes oposats al tram aeri entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema. Tots nou van tornar a qüestionar la interconnexió i la van qualificar de 'disbarat'. Demà el president Artur Mas assistirà a un dinar de treball amb Mariano Rajoy i Manel Valls a Peralada amb motiu de la inauguració de la interconnexió elèctrica, que es farà a Montesquiu d'Albera. 

Els pèrits van declarar ahir com a testimonis al Suprem davant el jutge, que havia admès a tràmit el contenciós interposat per la Iaeden, la CUP i l'AlarMAT. Aquest contenciós anava contra l'acord del consell de ministres espanyol que havia declarat d'utilitat pública el tram Bescanó - Santa Llogaia i n'havia aprovat el projecte executiu. 

Tots van defensar els seus informes, en què denunciaven, per exemple, que la línia no disposava dels estudis d'impacte ambiental necessaris i que incomplia la distància de seguretat entre torres i habitatges, de manera que en van qüestionar la legalitat. 

Entre els qui van declarar ahir, hi havia el doctor i president d'Eurosolar, Pep Puig; la professora d'economia de la UdG Anna Garriga; l'economista Josep C. Vergés; l'enginyer tècnic en topografia Enric Barneda; el metge expert en camps electromagnètics José Luis Bardasano; i el doctor de la UB i professor de sociologia Joaquim Sempere.

Una connexió 'il·legal'

En declaracions a l'ACN, Josep Vergès va criticar que els governs francès i espanyol inaugurin demà una 'connexió internacional il·legal' perquè 'encara no s'ha aprovat cap pla d'impacte ambiental internacional de la MAT'. I va afegir: 'Han fet totes les trampes possibles, i si a França s'han tingut en compte els ciutadans i s'ha soterrat tot el traçat, a Espanya el govern espanyol es riu dels catalans i trosseja la línia, fet que paguem tots.' Així mateix, demanà: 'Intentem aturar aquests disbarats que es fan en aquest país dels monopolis.'

Tanmateix, es mostrà esperançat: 'És un disbarat que malauradament ja és pràcticament tot construït, però els jutges --si no els d'aquí, els d'Europa-- tombaran tot el projecte i posaran en evidència no solament els polítics de Madrid, sinó també els de Catalunya que han permès un disbarat com aquest.'

Una 'inversió imprudent'

L'enginyer industrial Pep Puig també va defensar al Suprem un informe en què exposava que la MAT no era necessària per al territori: 'És una infrastructura que serveix a altres finalitats, com és l'intercanvi d'electricitat entre les grans companyies elèctriques europees, inclosos els oligopolis espanyols, però no és necessària ni per al TGV ni per al subministrament a les comarques de Girona.'
Segons Puig, és una inversió imprudent perquè entrebanca el desenvolupament del futur sistema elèctric a Catalunya i a Europa, que es basarà en energies renovables.

Alhora, el catedràtic de la Universitat d'Alcalá de Henares José Luis Bardasano va dir al jutge que les línies d'alta tensió eren perjudicials per a la salut dels ciutadans perquè els camps electromagnètics eren cancerígens: 'Hem dit clarament que calia soterrar el tram, desviar les línies i tenir en compte els avenços tecnològics per jutjar-ne la viabilitat.'

'Amb més ganes de batallar que mai'

Marta Picó, representant de la Cooperativa de Projectes Ambientals (Copa), recordava que els impactes ambientals de les obres no han estat avaluats. Segons ella, al Suprem el paper de l'advocat de l'Estat i la defensa de Red Eléctrica Española es confonien, i, malgrat que la MAT s'inaugura demà, sortien del tribunal 'amb més ganes de batallar que mai'. 

Tram final del recurs

El contenciós contra la MAT que ara el Suprem espanyol haurà de dirimir no és pas el primer sobre aquesta línia que hi arriba. En aquest cas s'interposa contra l'acord d'un consell de ministres espanyol del 2013 que aprovava el tram aeri entre el Gironès i l'Alt Empordà.

Tanmateix, el Suprem ja ha tombat més d'un recurs relacionat amb la MAT. En concret, el 2010 va arxivar els presentats contra els trams Sentmenat-Bescanó i Vic-Bescanó.

Ara, després de les declaracions dels tècnics i d'estudiar tota la documentació sol·licitada, el procediment pot acabar amb una vista o bé amb una sentència.


-.-

6 de des. 2013

El Parlament de Catalunya aprova la constitució d’un Pacte Nacional per la Sobirania Energètica

CiU, ERC, PP i Cs rebutgen crear una comissió d’estudi per debatre el model de producció energètica.

Quim Arrufat. CUP-AE

Parlament de Catalunya 05/12/2013
Font: Premsa CUP-AE http://www.parlament.cup.cat

El Parlament de Catalunya ha acordat avui, a instàncies d’una moció de la CUP-AE, “establir les bases per constituir un pacte nacional per la sobirania energètica en que hi participin tots els agents implicats amb l’objectiu de definir les mesures a adoptar per transformar el model energètic català actual per un altre orientat cap a un horitzó 100% basat en les energies renovables, en l’autoabastament ener­gètic, en l’estalvi, l’eficiència i la contenció; i en un model de producció energètic descentralitzat, demo­cràtic i participatiu”. 

En la votació de la moció de la CUP-AE, que ha estat votada punt per punt amb diverses esmenes, ha estat rebutjada finalment la demanda de “crear, en el marc de la Comissió d’Empresa i Ocu­pació, una Comissió d’Estudi en la qual es debati sobre el model de producció d’energia elèctrica basada en la generació distribuïda descentralitzada renovable, l’estalvi i l’efici­ència, amb l’objectiu d’aconseguir un model que possibiliti una completa sobirania energètica i sota el lideratge públic”. Aquest punt ha estat rebutjat per CiU, ERC, PP i Cs, fet que ha provocat les crítiques per part del Quim Arrufat que els ha recordat que des de l’Esquerra Independentista “es vetllarà perquè en el marc de pacte nacional es puguin programar compareixences d’experts sobre la matèria”.

Entre els punts rebutjats en la votació hi ha aquell en que es demanava instar el Govern espanyol que elabori un pla que fixi com a objectiu el tancament de les centrals nuclears perquè abans del 2020 la demanda d’energia elèctrica quedi coberta sense necessitat d’haver de recórrer a la nuclear.

També s’han aprovat els punts de rebuig a les línies elèctriques de Molt Alta Tensió (MAT) d’Escatrón – La Secuita i les que creuen les comarques del Pallars. En canvi no s’ha aprovat rebutjar la MAT Sentmenat-Bescanó-Baixàs.

Finalment el text aprovat també és manifestar el rebuig a l’anomenada «reforma elèc­trica» promoguda pel Ministeri d’Indústria espanyol perquè penalitza les energies renovables i dificulta l’autoproducció i l’autoconsum d’energia i derogar l’impost del 7% establert en la Llei 15/2012 de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica a les tecnologies en règim especial i les renovables destinades a l’autoconsum.

-.- 

13 de jul. 2013

L'Estat dóna llum verda al ramal de la MAT de Riudarenes

Red Eléctrica construirà un tram de 400 kV que s'estén al llarg de 17,5 quilòmetres i tindrà una quarantena de torres.


L'Estat ha donat llum verda a Red Eléctrica perquè construeixi el ramal i la subestació de la MAT a Riudarenes (Selva). De tot el projecte dels 400 kV a les comarques gironines, aquesta és l'obra que estava més endarrerida. Segons publica el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el ramal sortirà del tram Sentmenat-Bescanó (que ja ha entrat en servei), tindrà 41 torres i una llargada de 17,5 quilòmetres. La línia anirà a parar a la subestació de Riudarenes, que alimentarà la línia del TAV i permetrà reforçar el subministrament elèctric a la Costa Brava Sud. D'altra banda, l'Estat també ha declarat d'utilitat pública la subestació dels 400 kV a Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà).

El ramal de la MAT i la subestació de Riudarenes és la part del projecte dels 400 kV a la demarcació que té la tramitació més endarrerida. De fet, a la resta de trams, o bé Red Eléctrica ja ha acabat l'obra (com és el cas del Sentmenat-Bescanó) o bé les màquines ja han entrat sobre terreny.

A mitjans maig, la companyia va començar a aixecar les 115 torres que transportaran els 400 kV des de la subestació de Bescanó fins a Santa Llogaia d'Àlguema. I des d'aquest punt de l'Alt Empordà fins a la frontera, on la línia se soterrarà, Red Eléctrica també està foradant la rasa que portarà l'alta tensió per sota terra fins arribar al túnel de la interconnexió (que es va acabar de perforar a finals d'abril).

Ara, el Ministeri d'Indústria ha desencallat la darrera peça que faltava perquè Red Eléctrica pugui començar les obres del ramal de Riudarenes. Segons publica el BOE, la Direcció General de Política Energètica i Mines ha autoritzat la companyia a aixecar les torres i la subestació que s'han projectat en aquesta part de la comarca de la Selva.

El ramal de Riudarenes sortirà del tram dels 400 kV entre Sentmenat i Bescanó (en concret, de la torre número 134). El traçat d'aquest ramal té 17,5 quilòmetres i passa sobretot per zona boscosa, a cavall dels termes municipals de Santa Coloma de Farners i Riudarenes. Aquí, la MAT tindrà 41 torres.

La línia anirà a parar a la nova subestació de Riudarenes, que ocuparà una superfície d'unes dues hectàrees. El Ministeri d'Indústria concreta que "la instal·lació té com a objectiu alimentar el tren d'alta velocitat i assegurar els sistemes elèctrics de 110 kV i 132 kV que hi ha a la zona sud de les comarques gironines".

Segons recull el BOE, l'autorització ha tirat endavant tot i que tant l'Ajuntament de Riudarenes com la Diputació de Girona s'han oposat al projecte i a l'estudi d'impacte ambiental. Amb l'aval del Ministeri, la companyia Red Eléctrica ja pot començar a negociar les compensacions amb els propietaris i ajuntaments afectats. En paral·lel, el projecte constructiu sortirà a informació pública. 

La subestació de Santa Llogaia, d'utilitat pública

D'altra banda, el BOE també ha declarat d'utilitat pública la subestació dels 400 kV a Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà). Aquesta subestació és la que es trobarà al costat de l'estació conversora, de la qual Red Eléctrica ja en té gairebé enllestida l'estructura (i que passarà el corrent de la MAT d'altern a continu perquè la línia pugui soterrar-se).

"La finalitat de la instal·lació és reforçar la xarxa de la zona a conseqüència de l'augment de demanda, garantir la fiabilitat de la interconnexió amb França i permetre alimentar el tren d'alta velocitat", indica el Ministeri d'Indústria. I és que, de fet, la nova subestació és la que subministrarà l'energia de la MAT a dues més que hi haurà a tocar: la d'Adif (ja construïda, que donarà energia al TAV) i la d'Endesa (que enllaçarà amb una línia de 132 kV).

-.-