31 de jul. 2013

El sol ja no és gratis


Sense aire, et mors en pocs minuts. Sense aigua, en un parell de dies; sense menjar pots durar un mes i mig, a tot estirar. Sense la llum del sol, sense la seva escalfor, el món esdevindria un lloc erm en molt poc temps

Imprescindibles per a la vida: L'aire, l'aigua, el menjar, el sol... Imprescindibles. Però l'aigua i el menjar es paguen. El sistema en que vivim, en teoria, garanteix que tothom pot accedir a l'aigua i el menjar. En la pràctica, però, hi ha qui es mor de gana. En la pràctica hi ha qui menja i beu perquè funciona la caritat, que és una forma de repartiment que, de fet, no pertany al sistema.

I l'aire? De moment l'aire encara és "gratis". Tot i tractar-se del recurs més urgent per a la vida. Per ara, i que duri, un pot omplir els pulmons a cor que vols i respirar fins emborratxar-se d'oxigen... o de contaminació, depenent del lloc.

I el sol? també el sol encara és "gratis", si t'estires a la platja a bronzejar-te, o a deixar-te escalfar pels seus raigs. No a tot arreu és gratis, que hi han platges privades on l'aigua, l'aire i el sol "pertanyen" a algú; ni sempre és possible, que passejar-se en pilotes pels jardins i carrers de Barcelona està prohibit.

El sol és, de forma directa o indirecta, la font primària d'energia que fem servir. Els combustibles fòssils es poden veure com magatzems d'energia solar: vida que va prosperar fa milions d'anys capturant CO2 gràcies al sol, emmagatzemant-se als enllaços covalents del carboni de les molècules dels organismes vius, primer, que han esdevingut carbó i petroli mitjançant un procés geològic, després.

L'alliberament de l'energia del sol emmagatzemada als combustibles fòssils té el problema greu del retorn del CO2 a l'atmosfera.

L'energia del sol també s'ha fet servir directament al llarg de la història. Amb la notable excepció de la fotovoltaica, les energies renovables no deixen de ser sofisticacions tecnològiques, o nous enfocaments, d'antics processos de captació i aprofitament de l'energia solar.

La fotovoltaica, però, és diferent. Certs materials semiconductors són capaços de transformar la radiació solar directament a electricitat. No és ràpid, ni net, construir plaques fotovoltaiques i cal un temps de funcionament fins que s'obté el retorn energètic (és dir, que proporcionen més energia que la que cal per construir-les).

L'energia fotovoltaica forma part del "mix" de renovables que ha de donar resposta a la creixent escassedat del petroli.

Durant anys, però, la fotovoltaica ha estat subjecte a un tracte econòmic per part del govern de l'estat que ha propiciat la proliferació de centrals fotovoltaiques que enlloc d'estar dissenyades amb criteris de retorn energètic, ho han estat seguint un criteri financer. És dir, per obtenir un benefici econòmic de les subvencions de l'estat. Es pot parlar d'una bombolla de les renovables. La crisi també ha fet esclatar aquesta bombolla.

Obro parèntesi: Durant anys l'estat ha tractat -primer el PSOE, després el PP, el PPSOE, en definitiva- de crear per decret "sectors" industrials: renovables, trens d'alta velocitat... no se sap si a cavall o conjuntament amb la bombolla immobiliària i la bombolla financera. El resultat, en tots els casos ha estat un fracàs dramàtic, o tràgic.

La meva opinió és que s'han volgut fer molts diners i molt de pressa; que no s'ha volgut trepitjar ulls de poll a les energètiques; que no s'han entès aquestes tecnologies ni la seva utilitat... Nens egoistes i ambiciosos jugant amb màquines que no comprenen? o potser corruptes i favors a amics? Manca de visió o corrupció a gran escala? En tot cas, un error fonamental: no es pot crear un sector industrial per decret. Cal gent preparada i cal que l'ecosistema econòmic estigui preparat per al nou actor. La millor inversió sempre, sempre, és l'educació. La formació. La formació de veritat, no la que pretén "españolizar". Tanco parèntesi

Tot aquest discurs ve perquè el "gobierno" ha decidit punxar definitivament la bombolla de les renovables i això, en si, no seria dolent, si no fos que, com de costum, ho fa malament: es posarà una taxa sobre l'auto-consum [1] [2] i [3].

És dir, en comptes d'anar cap al balanç net zero per a l'autoconsum energètic, es fa el joc a les empreses energètiques i el sol deixarà de ser gratis per als productors d'energia solar.

Com en tantes altres ocasions, l'estat actua en contra dels interessos de la gent.

La cooperativa Som Energia ha emès el següent comunicat, del que en reprodueixo a continuació aquest text:

"Finalment podré posar-me unes plaques per generar part de la meva energia?

Tot el contrari! Les mesures que pren el Govern en relació a l'autoconsum van totalment encaminades a endarrerir la "revolució" energètica ciutadana que s'està produint a favor d'un model descentralitzat de generació molt més democràtic.

A banda de l'augment de la part fixa de la factura elèctrica (comentada en el primer punt) cal afegir-hi altres mesures, com cobrar un peatge per l'energia produïda que no ha sortit a la xarxa i la no regulació d'un Balanç Net. Regulació que és necessària per facilitar petites instal·lacions domèstiques. Sí han creat un registre per a les instal•lacions d'autoconsum amb l'únic propòsit d'establir un major control, acompanyat de grans sancions econòmiques per qui no hagi legalitzat la seva instal•ació d'autoconsum (fins a multes de 30M€!!! una desproporció absoluta)."

Que es pot fer? primer de tot, cal reconèixer que hi ha un problema d'escassedat energètica i de recursos naturals. Segon, cal començar amb petits canvis.

He trobat aquest vídeo del Latituds de TV3. Parla de Decreixement, d'economia ecològica, de cooperatives de consum, de transició i de resiliència. Totes aquestes són idees, actituds i formes de fer que penso que, com a mínim, hauríem de tenir en compte.

Vet aquí el vídeo:


Penso que el moviment pel Decreixement hauria d'evitar que se'l pugui confondre amb una forma de "madmaxisme". Em quedo amb la idea dels petits canvis: e la necessitat d'incorporar a la nostra forma de vida els principis de sostenibilitat i de reducció del consum d'energia i recursos naturals.

Hi haurà gent més conscienciada que estaran en la punta de llança de la transició (mireu http://www.transitionnetwork.org/). D'altres potser faran un gran pas si per exemple, canvien el transport privat pel públic. Es tracta de que la majoria faci petits canvis. Els petits canvis són poderosos, que deia el Capità Enciam.

És molt més que un canvi d'hàbits encara que aquesta sigui la forma com s'executa el canvi: és una opció política en ella mateixa, és un empoderament ciutadà i recuperar autonomia i control sobre la pròpia vida. Pensa-hi. No és només apagar el llum de l'habitació quan surts.

Font: El blog d'Albert Baranguer

Información relacionada:


El sol ya no es gratis

-.-

La Generalitat demana ara a l'Estat que justifiqui la MAT


PortalNou Valls el dimecres 31.07.2013

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha demanat al Ministre d’Indústria, Energia i Turisme si és necessària la construcció de la línia elèctrica de 400KV Escatron-Aubals-la Secuita, que travessa part de l'Alt Camp, davant la reforma del sector energètic que planteja el Govern de Madrid. La Direcció General d’Energia també ha demanat a Red Elèctrica de España SA que justifiqui la necessitat d’aquesta línia ja que entén que, la reforma proposada pel ministro Sòria, obliga a replantejar-la.

Segons el govern de la Generalitat, la planificació elèctrica estatal actualment vigent així com el Pla de l’Energia a Catalunya 2012-2020 preveu la línia amb la justificació, entre d’altres, de la necessitat d’evacuar l’energia elèctrica generada pels projectes eòlics previstos al sud de Catalunya. Ara, diu l'executiu català que "la reforma del sector elèctric impulsada pel Ministerio varia substancialment el tractament de l’energia eòlica fins ara existent i fa dubtar de la necessitat d’aquesta línia".

La Generalitat de Catalunya és l’administració encarregada de fer  la tramitació administrativa de l’esmentada línia. Davant del nou escenari plantejat pel Govern central, la Generalitat assegura que requereix noves justificacions per a seguir la tramitació o bé paralitzar-la.

-.-

30 de jul. 2013

Aturar BCNWorld i la MAT és possible i necessari

Aquest dilluns s'han presentat a Valls les plataformes opositores a aquests projectes que afecten el Camp.


Joan Pons, portaveu d'Aturem BCNWorld: “Albert Batet menteix quan parla de centenars de milers de llocs de treball” · Andreu Escolà, portaveu de No a la MAT: “interès general per a les grans empreses, no per a la població”

Les plataformes Aturem BCNWorld i No a la MAT s'han presentat a Valls aquest dilluns 29 en el marc del cicle de xerrades a la fresca que la CUP organitza cada dilluns a Mas Miquel. Cinquanta persones de diversos municipis han seguit les explicacions dels greus efectes sobre el territori, l'economia i les persones que aquests projectes tindrien, i han participat en el debat final.

Els ponents han puntualitzat que les acusacions de ser de "la cultura del No" són pura retòrica: en primer lloc perquè al darrera d'aquestes reivindicacions sempre hi ha un model alternatiu i en segon lloc perquè gràcies a "la cultura del No" ara no tenim ni transvassament de l'Ebre ni l'Alt Camp i la Conca plena d'incineradores i abocadors.

BCNWorld: màfia, ludopatia, destrucció de llocs de treball i del model de turisme sostenible

Joan Pons, portaveu d'Aturem BCNWorld, ha denunciat les modificacions legals que la Generalitat ha inclòs en una proposta de llei: rebaixa d'impostos al sector del joc del 10 al 21%, eliminació de la prohibició d'entrada als casinos de menors d'edat i ludòpates; eliminació de la prohibició que els casinos no siguin visibles des de la via pública o l'exterior de l'edifici; eliminació de la prohibició que els casinos ofereixin crèdit per a jugar; extensió del permís d'instal·lació de casinos i màquines escurabutxaques a tots els terrenys compresos en el Consorci Recreatiu Turístic (CRT), que inclou Port Aventura i els actuals camps de golf, entre altres zones. Pons ha recordat que actualment el 3% de la societat pateix ludopatia i què BCNWorld és contrari al desenvolupament d'un model turístic de qualitat i amb repercussió sobre el territori.

Pons també ha contestat les declaracions d'Albert Batet al Parlament segons les quals BCNWorld crearia “centenars de milers de llocs de treball”: segons Joan Pons, “amb Eurovegas també es van anunciar centenars de milers de llocs de treball i després el conseller Mas Colell va haver de rectificar-ho a uns pocs milers.” A més, Pons ha criticat aquests càlculs perquè no tenen en compte els llocs de treball que destrueixen i que alguns estudis van situar en el cas d'Eurovegas en els mateixos que havia de generar. Pons va recordar la vinculació dels inversors de BCNWorld amb la màfia del joc i d'Enrique Bañuelos, responsable del projecte, amb la bombolla immobiliària valenciana. 

La MAT té greus afectes sobre la salut de les persones

Andreu Escolà, portaveu de la plataforma Xarxa Sud, ha explicat que la MAT és part d'un projecte europeu d'interconnexió de xarxes que serveix només als interessos de les grans empreses generadores i distribuïdores d'energia, però no a la població: “del què es tracta és de moure l'energia amunt i avall, comprar i vendre en funció dels interessos de cada moment de les grans empreses”. Escolà ha explicat que aquestes empreses més guanyen com més construeixen, a través del finançament públic, i per tant busquen fer el màxim de kilòmetres possible. Escolà recorda que en el transport d'energia se'n perd un 15% i que l'interès general es troba en un sistema basat en la producció al costat dels punts de consum i en la petita producció autogestionada, model que estan impedint i s'estan carregant amb reformes legals. “Un projecte d'aquestes característiques no té sentit quan portem cinc anys de caiguda del consum energètic, només s'explica pel negoci de REE i el de grans empreses alemanyes que estan construint plantes solars a l'Àfrica”.

La MAT Escatron-La Secuita serà la vuitena que passarà per la província de Tarragona i transportarà 400mil volts. Diversos estudis han relacionat aquestes infraestructures amb elevats índex de càncers, leucèmies i diverses patologies neuronals. L'engany és que a l'estat espanyol els índex permesos de radiació és molt inferior al de la resta de països europeus.

Andreu Escolà ha alertat que la caducitat de l'estudi d'impacte ambiental de la MAT Escatron-La Secuita, anunciada la setmana passada, és una gran notícia però no significa aturar el projecte: “l'estudi està caducat des de l'agost del 2012, la MAT l'han parat ells mateixos perquè ara no tenen el finançament, però quan els vagi bé hi tornaran”. De fet, aquest és el segon estudi d'impacte ambiental d'aquest projecte i probablement ja tenen fet el tercer per aprovar-lo quan els vagi bé. Escolà demana que ningú se'n vagi cap a casa després d'aquestes declaracions i en aquest sentit ha explicat que ja s'està coordinant una xarxa de pobles i col·lectius contraris a la MAT. També ha demanat que els partits i institucions presentin i aprovin la moció facilitada des d'aquesta xarxa i que es troba al web de Xarxa Sud: “estem en contra de la MAT, no a favor de modificar-ne algun aspecte”.

Font: CUP Valls

-.-

El PSC del Camp es posiciona contra la línia de MAT

PortalNou Valls 30.07.2013

El Consell de Federació del PSC del Camp de Tarragona ha acordat aquest dimarts, 30 de juliol, manifestar la seva oposició a la línia de molt alta tensió (MAT) entre Escatrón i la Secuita que travessa diversos municipis de l'Alt Camp. Segons els socialistes, aquesta línia comportaria una despesa de més de 100 milions d'euros que "s'han de destinar a lluitar contra l'atur i contra la pobresa".

 El Consell de Federació del PSC, que ha comptat amb la presència del primer secretari dels socialistes, Pere Navarro, conclou que es comarques tarragonines ja estan recorregudes per set línies de molt alta tensió que generen amb escreix el consum energètic de la seva població. Per aquest motiu, "no hi ha raons objectives que justifiquin la instal·lació d'una nova línia de 400.000 volts quan ha baixat la demanda elèctrica i el govern del PP ha tallat qualsevol possibilitat de nous centres de generació d'electricitat renovable que justificava la instal·lació de noves xarxes".

-.-

28 de jul. 2013

Trinxats per l'alta tensió

El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre es mobilitzen en contra d'una línia elèctrica que s'hi ha començat a projectar. Red Eléctrica defensa la necessitat d'una interconnexió amb l'Aragó, i el territori tem l'impacte paisatgístic.
Batea és el municipi de la Terra Alta més afectat per la línia, i tem l'impacte sobre el conreu de la vinya.
Foto: ELISABETH MAGRE
· La línia travessarà la Terra Alta, però les indústries no s'hi poden implantar perquè no hi ha prou potència elèctrica.  

· El territori dubta que la iniciativa hagi de beneficiar el seu subministrament i denuncia l'excés de línies i centrals. 

· REE preveu una línia de 400.000 volts que travessarà la demarcació per l'interior. El projecte està en fase preliminar. 
Foto: ELISABETH MAGRE
L. Moreso / A. Palomares
elpuntavui.cat 28/07/13

.
La línia ha de discórrer per Pradell
de la Teixeta, al Priorat,
entre d'altres municipis.
Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.
El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre comencen a organitzar-se per dir prou a la instal·lació de més infraestructures elèctriques al seu territori. El motiu, una nova línia de les anomenades de molt alta tensió (400.000 volts), tota una autopista elèctrica que ha de discórrer entre Escatrón (Aragó) i la Secuita (Tarragonès), travessant de punta a punta la demarcació per l'interior. Tot i algunes excepcions, com pot ser la Ribera d'Ebre, la resta de comarques afectades per la futura línia (Terra Alta, Priorat, Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès) han començat a alçar ja la veu contra un projecte que creuen que no beneficiarà directament un territori que ja acull diverses infraestructures de producció i transport d'energia, i que, a més, temen especialment pel seu impacte paisatgístic. Les mocions en contra del projecte han començat ja a proliferar als plens, i algunes poblacions fins i tot han iniciat una lluita de caire jurídic i demanen l'arxiu de tot l'expedient per un problema de terminis.

El projecte es troba de moment en una fase preliminar, segons n'ha confirmat la impulsora, Red Eléctrica Española (REE). Així, s'ha aprovat l'informe ambiental i els territoris afectats han rebut l'avantprojecte, que es troba en informació pública des de fa gairebé un any. La perspectiva és que, fins d'aquí un any com a mínim, no es comenci la redacció definitiva del projecte i tota la seva tramitació, per la qual cosa les obres ni tan sols tenen un calendari fixat encara. La nova línia ha de substituir una altra existent actualment i que segueix pràcticament el mateix traçat que la nova, però amb la meitat de càrrega, 200.000 volts. Ha de servir també, segons els plans de REE, per eliminar una segona línia de mitjana tensió de la zona, que s'integraria a la nova, tot i els recels del territori sobre la realitat d'aquesta previsió.

“Les principals prioritats són tres: reforçar la interconnexió entre Aragó i Catalunya, remodelar i potenciar la línia actual entre Escatrón i Tarragona, i facilitar l'evacuació dels futurs parcs eòlics a la zona dels Aubals, a la Ribera d'Ebre”, detalla el delegat de REE a Catalunya, Lluís Pinós. El mateix Pinós reconeix que la millora del subministrament de la demarcació tarragonina estaria en quart lloc en l'ordre de prioritats.

Precisament, a aquesta falta de justificació pel que fa a les necessitats directes del territori, juntament amb el descens del consum elèctric els darrers anys i la tendència també a la baixa prevista per al futur, són els arguments a què s'acullen els opositors a la línia, tant des del món polític de la majoria de comarques afectades com des de l'àmbit social. Molts subratllen especialment la forta càrrega d'infraestructures elèctriques que suporta la demarcació: presència de múltiples línies d'alta tensió (set tan sols a les comarques del Camp de Tarragona), tres centrals nuclears, diversos parcs eòlics en funcionament i en projecte i, a més, el gegant del polígon petroquímic. “Aquesta terra ja no pot aguantar més coses, sigui quina sigui la necessitat d'aquesta línia”, explica Joaquim Calatayud, president del Consell Comarcal del Baix Camp. Argument que des de REE relativitzen: “És normal que un territori dedicat a la producció d'energia hagi de tenir les línies per al seu transport”, diu Pinós.

Traçat de la línia d'alta tensió Escatrón - La Secuita Foto: EL PUNT AVUI.
plataformes en marxa

La Xarxa Sud, una agrupació d'entitats majoritàriament ecologistes però de signe molt divers (i algunes també polítiques), s'està convertint en una de les cares més visibles de la lluita social contra aquesta línia elèctrica, agrupant i impulsant plataformes opositores arreu del territori afectat. Amb el president del Gepec, Andreu Escolà, al capdavant, estan organitzant diverses reunions informatives i cercant noves complicitats en la lluita contra el projecte. “Som un territori que produïm el 70% de l'energia que es consumeix a Catalunya, però tan sols en consumim el 13%. Aquesta línia serà una piconadora”, detalla Escolà, qui, com molts opositors, veu el projecte com una estratègia per beneficiar el futur mercat únic europeu de l'energia i connectar el nord d'Àfrica amb el nord d'Europa.

Un dels objectius és aconseguir la implicació en el terreny polític dels diferents municipis i consells comarcals afectats pel traçat, una forma de pressionar també el govern català perquè intenti forçar REE a replantejar la línia. Tot i que des del Departament d'Empresa i Ocupació es manté que el projecte s'està estudiant tècnicament, així com la possibilitat de plantejar alternatives (REE, però, sí que ha rebut una alternativa de traçat per part de Medi Ambient, que s'està estudiant), des del territori es manté certa confusió sobre el paper del govern, dividits entre els recels cap a un possible suport al projecte, fins a d'altres que confien tenir-lo al seu costat en l'oposició. Tots, però, coincideixen a criticar la poca informació que han rebut, sovint a destemps i fora ja del termini d'al·legacions, tot i que REE es mostra disposada a atendre els seus suggeriments també ara.

L'entrada al territori català de la futura línia es produeix per la Terra Alta, on els alcaldes han demanat per escrit una modificació a REE. La zona, que viu principalment de l'agricultura, no entén que es faci una altra línia elèctrica (la que podria ser la tercera de la comarca), trinxant encara més el territori. “No li veiem cap sentit al traçat, tindrà un impacte brutal, amb torres de 50 metres d'alçada”, ha explicat l'alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz. El consell d'alcaldes ha aprovat també un manifest reclamant a Endesa que millori el subministrament elèctric, tant domèstic com industrial, ja que, paradoxalment, les mancances actuals fan que s'esvaeixin les possibles inversions de petites i mitjanes indústries. Batea és el municipi de la Terra Alta més afectat. “La riquesa de la Terra Alta depèn de la vinya, de la natura i el paisatge, i un projecte d'aquestes característiques tindrà un gran impacte” ha alertat el seu alcalde, Joaquim Paladella, que recorda que les Terres de l'Ebre estan declarades reserva de la biosfera per la Unesco. A més, el batlle de Batea apunta que no hi haurà cap estació de transferència de l'energia fins a Garcia. “No rebrem cap contraprestació, i tot i que la línia travessarà la comarca no poden implantar-se empreses a la Terra Alta perquè no tenim prou potència elèctrica”, ha dit.

L'impacte paisatgístic és també el que més capfica a la comarca del Priorat, on recentment es va aprovar el Catàleg del Paisatge i es treballa també pel reconeixement per part de la Unesco. El consell d'alcaldes va acordar la setmana passada elaborar un manifest unitari en contra del projecte, i el seu president, César López, així com l'alcalde de Falset, Jordi Puxeu, ja adverteixen de la incompatibilitat entre la línia i el potencial ecològic i també econòmic de la comarca. Precisament, a la comarca del Priorat és on s'ha creat una de les plataformes opositores més actives, que fins i tot plantegen una acció conjunta amb diversos artistes de la zona. “No respecten una comarca forjada gràcies al treball de moltes generacions des del segle XI”, detalla la portaveu, Núria Sedó. Algunes veus han demanat que, en cas que la línia hagi de passar pel Priorat, es faci soterrada, tal i com ha passat en gran part de la línia de molt alta tensió a Girona.

Al Baix Camp, també els alcaldes treballen en una moció conjunta en contra del projecte, i alcaldes com el de la Selva del Camp, Josep M. Puig, lamenten que el traçat discorri just pel mig d'uns terrenys agrícoles, fet que està provocant la mobilització dels pagesos. A Almoster, per exemple, tot i ser un terme petit de cinc km2, es podrien trobar a l'extrem d'estar travessats per fins a tres línies d'alta tensió.

70%
energia
que es consumeix a Catalunya es produeix a Tarragona, que sols en gasta un 13%

7
línies 
d'alta tensió ja passen actualment pel territori

Nova via de lluita


La Secuita (Tarragonès) és el nucli on s'acaba el traçat, amb la construcció d'una gran subestació de nou hectàrees a uns terrenys ara ocupats per vinyes. L'Ajuntament, governat per ERC, ha plantejat alternatives, però també va demanar dilluns passat que quedi sense efecte tot el tràmit per la caducitat de l'informe ambiental. Ara es fa una crida a tots els municipis afectats perquè facin el mateix.

Productors d'energia


La Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE), formada principalment per municipis de la Ribera d'Ebre però també de la Terra Alta i el Baix Camp, reclama a Red Eléctrica que el traçat de la línia de molt alta tensió tingui el mínim impacte possible sobre el paisatge, però entén que es tracta d'una infraestructura necessària. A més, el president de la MADE, Jordi Jardí, sosté que la gran subestació elèctrica de 400 kV que es farà a la zona dels Aubals, entre Garcia i Móra la Nova, és imprescindible per evacuar l'energia dels parcs eòlics que hi ha projectats. “Som una comarca productora d'energia, hem d'aprofitar-ho i vendre-ho en positiu”, ha comentat Jardí, que proposa que la subestació dels Aubals inclogui el subministrament elèctric als polígons industrials de l'entorn.

Publicat a Presència 2013 Catalunya 28-07-2013 Pàgina 10

-.-

26 de jul. 2013

El Consell d'Alcaldes i Alcaldesses es posiciona en contra de la línia de molt alta tensió entre Escatrón i la Secuita

El Consell d'Alcaldes i Alcaldesses
del Baix Camp reunit a la Febró
25 de juliol de 2013

El Consell d'Alcaldes i Alcaldesses del Baix Camp, reunit a la Febró el passat 10 de juliol, va acordar elaborar una declaració contra el projecte de construcció d'una línia de molt alta tensió (MAT) entre Escatrón i la Secuita que afecta 6 municipis del Baix Camp, i més concretament Duesaigües, Riudecols, Alforja, l'Aleixar, Almoster i la Selva del Camp. La declaració qüestiona la necessitat de construcció d'aquesta línia d'evaquació elèctrica quan ja existeixen 7 línies de molt alta tensió de 400kv, 5 procedents d'Ascó i Vandellòs i 2 de 220 KV de Riba Roja i els Aubals.

Els 28 alcaldes i alcaldesses del Baix Camp també consideren que el territori no necessita aquesta linia per abastar la seva població ni la indústria, alhora que alerta de les afectacions que pot tenir sober la salut de les persones, en els paisatge, en les zones protegides, i en les iniciatives de desenvolupament econòmic rural que s'estan duent a terme i que es basen en el paisatge, en la natura i en la producció agroalimentària de qualitat.

La declaració es farà arribar al departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.




-.-

El Consell d'Alcaldes i Alcaldesses es posiciona en contra de la línia de molt alta tensió entre Escatrón i la Secuita

El Consell d'Alcaldes i Alcaldesses
del Baix Camp reunit a la Febró
25 de juliol de 2013

El Consell d'Alcaldes i Alcaldesses del Baix Camp, reunit a la Febró el passat 10 de juliol, va acordar elaborar una declaració contra el projecte de construcció d'una línia de molt alta tensió (MAT) entre Escatrón i la Secuita que afecta 6 municipis del Baix Camp, i més concretament Duesaigües, Riudecols, Alforja, l'Aleixar, Almoster i la Selva del Camp. La declaració qüestiona la necessitat de construcció d'aquesta línia d'evaquació elèctrica quan ja existeixen 7 línies de molt alta tensió de 400kv, 5 procedents d'Ascó i Vandellòs i 2 de 220 KV de Riba Roja i els Aubals.

Els 28 alcaldes i alcaldesses del Baix Camp també consideren que el territori no necessita aquesta linia per abastar la seva població ni la indústria, alhora que alerta de les afectacions que pot tenir sober la salut de les persones, en els paisatge, en les zones protegides, i en les iniciatives de desenvolupament econòmic rural que s'estan duent a terme i que es basen en el paisatge, en la natura i en la producció agroalimentària de qualitat.

La declaració es farà arribar al departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.




-.-

LA MAT - ¿A dónde nos lleva el progreso? (Documental)

Título original: 

LA MAT ¿A dónde nos lleva el progreso?
 

Dirección: Javier Collado Reigadas y Ales Payás Felis
Producción: Dokus Aborigen
País de producción: España
Idioma: Castellano y catalán (subtitulos en castellano)
Año: 2010
Duración: 28 min. Web oficial: desdelsboscos
Licencia: Copyleft
 



Este documental pretende potenciar las voces de las luchas contra La Mat, desde acciones legales hasta acciones más directas, como la primera okupación forestal que se ha producido en el Estado. Todas ellas se enfrentan a la nueva línea eléctrica de 440 KV que atravesará la Península en el 2013.

Premio: Mejor cortometraje en el IV Festival Internacional de Cine de Derechos Humanos. Santa Coloma de Gramenet 2012.

Font: Naranja de Hiroshima

Qué es la MAT: una línea eléctrica de 400.000 voltios (Muy Alta Tensión) que atravesará Cataluña y que, en un futuro, pretenden que llegue hasta Marruecos y el norte de África. Una línea que dará salida a la sobreproducción eléctrica procedente de las centrales nucleares del Estado francés, que la venderá bajo la denominación “vente à bien plaire”, o sea, a precios menores al de su coste de producción. De informes técnicos, necesidades imperiosas y otras excusas ya hemos oído suficientes. No es ninguna sorpresa que utilicen todos los medios a su alcance para hacérnoslo creer: expertos, políticos, ingenieros, medios de comunicación. Una inversión tan alta y unos futuros beneficios tan elevados bien lo merecen. En la práctica esto se traduce en expropiaciones (forzadas o pactadas), destrucción de la naturaleza, impacto paisajístico, riesgos para la salud... Y aún más, nos quieren convencer de que es totalmente indispensable que la economía siga creciendo. Y es muy cierto: para que el capitalismo funcione no puede plantearse nunca “ir hacia atrás”, hemos de seguir “progresando”, cueste lo que cueste y caiga quien caiga.

¿Cuáles son los “problemas” que resolverá la MAT? ¿Turismo en las comarcas de Girona? ¿El suministro eléctrico para el AVE? ¿Los apagones de Barcelona? ¿O será la necesidad que tienen de que el nivel de consumo aumente todavía más y que sigamos hipotecando nuestro futuro? Se pueden debatir los pros y los contras, entrando en debates técnicos, como por ejemplo si es más económico y eficiente enterrar algunos tramos o cuál sería el mejor recorrido. Pero esto a nosotros no nos interesa ya que sabemos que un debate con los poderosos solo se lleva a cabo cuando a ellos les interesa, o sea, cuando son ellos quienes deciden el orden del día y aportan el moderador. Cuando los políticos entran en esta dinámica es porque saben que negociando pequeñas concesiones consiguen la resignación de parte de la gente que lucha. Casi siempre que se ha entrado en ese juego, nuestros “éxitos”, conseguidos después de un enorme esfuerzo, son simples migajas de las reivindicaciones originales.

Nos han vendido la ilusión del progreso y de los avances científicos como una panacea que liberará a la humanidad de sus miedos y que provocará una comodidad material nunca vista. Una comodidad que, curiosamente, nunca llegamos a alcanzar porque el progreso siempre nos crea nuevas necesidades, la mayoría inútiles. Lo que observamos y sentimos es que el progreso, de forma cada vez más clara, nos reduce a unos perfectos inútiles, llenos de inseguridades y fáciles presas de la pasividad. Cada vez tenemos menos conocimientos sobre cómo podría vislumbrarse una vida sin todas aquellas mercancías que nos imponen.

¿Estamos, pues, en contra del progreso? Si este significa mercantilización de la energía, destrucción de la naturaleza, desequilibrios territoriales, cultivos industriales y transgénicos, centrales nucleares, desruralización (con la pérdida de sus valores) o ciudades que exigen de la importación/expolio de recursos externos... entonces sí, lo estamos.

Hasta ahora lo que se ha venido haciendo no ha parado la construcción de las torres. Uno de los principales problemas que vemos es la poca implicación de la gente. Pero creemos que hay otro inconveniente claro: pedir a los mismos políticos, que tienen sus propios intereses en ella, que sean ellos quienes paren la MAT. Las campañas basadas en el “pedir” (pedir permisos para manifestarse, para entrevistarse con ellos, para tener voz en los medios de comunicación) que, hasta ahora han sido las únicas voces que han plantado cara, no han conseguido sus objetivos. Proponemos dejar de pedir y comenzar a exigir, no solo como colofón de textos y manifiestos, sino de forma real. Esto significa ser independientes de cualquier partido. “¿Y eso porqué?”, se preguntarán algunxs, “si el partido X ha votado contra la línea”. Volvemos a repetir: son ellos quienes tienen las cartas en la mano, los que deciden en qué términos algo es válido o no, cuál es el máximo reivindicativo aceptable... Quien realmente está en contra es aquella gente que siente propia la lucha; quien realmente establece si existe o no un límite a sus reivindicaciones son las personas que ven afectadas las tierras donde han vivido, las que aman los últimos pedazos de naturaleza, las personas que ven cómo la MAT no es más que un gran negocio para unos pocos, las que no están dispuestas a que se les imponga nada que no deseen.

Lo que está claro es que si realmente queremos conseguir algo tendremos que luchar, y nos lo tenemos que creer. En primer lugar, las obras, a nivel general, no están tan avanzadas. Quedan muchos tramos por construir, algunos de ellos no muy claros a nivel legal (aunque no hay que confiar en que no tire adelante de todas formas) y, después de eso, aún quedarán años en empezar a funcionar. Que veamos algunas torres construidas no nos ha de hacer recular, al contrario, nos ha servir para renovar nuestra rabia y para decidir, con la experiencia adquirida, qué tácticas pueden servir. Una de las cosas buenas de la lucha contra las grandes infraestructuras es que no importa donde mires, siempre hay mucho trabajo que hacer. Necesitamos de todas las habilidades: personas que acudan a manifestaciones, que pongan recursos, personas que hagan acciones contra empresas relacionadas con la MAT, pintadas, carteles, charlas informativas, protestas espontáneas...El único límite es el que nos pongamos cada unx de nosotrxs.

Y es que... ¿qué es la MAT en realidad? Se nos dice y nos creemos que es un monstruo de rostro invisible, un gigante anónimo. Esto nos provoca miedo y la sensación de que no podemos combatirla; Pero hemos de tener en cuenta que hay nombres y empresas tras ella. ¿Quién monta las torres? ¿Quién contrata a los trabajadores? ¿Quién realiza las prospecciones y los estudios sobre el terreno? ¿Quién aporta la maquinaria? He aquí unas preguntas que pueden tener unas respuestas mucho más cercanas de lo que creemos. Estas empresas tienen nombres y apellidos. Ahora es el momento de investigar y comenzar a luchar contra unos entes que ya no son monstruos lejanos, si no que pueden ser empresas de nuestra propia comarca. “Pero, ¿y los trabajadores? Estas empresas dan trabajo, y en estos momentos de crisis...” Contra estos argumentos contestamos que sí, que dan trabajo, de la misma forma que lo hacen las fábricas de armamento, las de pesticidas, los cárteles de la droga o las industrias contaminantes deslocalizadas en lugares donde preferimos no mirar.

También es el momento de cuestionarnos el cuadro general de nuestras vidas. ¿Hasta qué punto estamos dispuestxs a ceder o abandonar cosas que damos por seguras? ¿Queremos el 90% de la porquería que nos venden? ¿Queremos químicos en el agua y en el aire? Más aún: estas cosas que damos por seguras...¿De dónde vienen? ¿Vemos expolio y explotación en el café que consumimos? ¿Asesinatos de indígenas en la electricidad que compramos?, ¿Guerra en la gasolina que nos venden?

La economía ha declarado la guerra a la humanidad; La red de intereses es tan grande y compleja que ya no podemos controlar las repercusiones de nuestros actos ni las consecuencias que provoca nuestro nivel de vida. Una gran mayoría de la gente reconoce que tras la práctica totalidad de las guerras se escriben en mayúsculas los nombres del petróleo, los diamantes, el gas natural, los minerales, la explotación más salvaje... Y esto no significa otra cosa que nuestros coches, electrodomésticos, móviles, ordenadores, carreteras, urbanizaciones, ropa, joyas, etc. Nuestra vida se levanta sobre la agonía de un mundo que muere. Y aquí, a pequeña escala, pasa lo mismo. ¿Cuántos intereses se esconden tras la MAT? ¿Cuánto dinero se apila y nos impide ver qué y quién hay realmente tras las grandes infraestructuras?

Por otro lado, ¿alguien la había pedido?

¿Y si sencillamente creemos que es el momento perfecto para comenzar a recuperar el control de nuestras vidas? ¿O dejaremos que se salgan siempre con la suya? El documental que fue realizado por los compañeros de Dokus.aborigen y muestra cómo se prepararon las resistencias en el okupación forestal se ésta presentando por diversos sitios tanto de Cataluña como del estado español.

Fuentes de información: Ateneu Llibertari L'Escletxa, Rebelde Emule, Radio Almenara (entrevista en castellano), Radio Aktiva (entrevista en catalan),  Indymedia Alacant (entrevista en castellano).
 
-.-

GasLand: La extracción de gas mediante “fracking”

 

Un día, el director de cine estadounidense Josh Fox recibió una carta en la que una compañía energética le ofrecía arrendar parte de un terreno de su propiedad en el que se encontraba un importante yacimiento de gas natural, que la compañía en cuestión quería perforar y explotar. Inseguro acerca de la decisión que debía tomar, Fox inició un viaje a través de 24 estados de Estados Unidos para averiguar las consecuencias de la explotación de gas natural. Desde Pennsylvania hasta Utah, de un extremo al otro de Estados Unidos, Fox fue descubriendo que en aquellas zonas en las que el gas natural es explotado el los habitantes no podían encender un mechero cerca del grifo sin que el agua corriente se prendiese en fuego debido a la contaminación por gas. De ese viaje nació GasLand.

-.-

Oligopoly - El joc de l'energía. Salvados - Jordi Évole

Aquí una mica d'informació per conèixer com i qui realment mou els fils del guinyol i de l'energia.

“OLIGOPOLY: el juego de la energía”

Enmig d'un context de crisi com l'actual el preu de l'energia no para de pujar fins al punt que a Espanya paguem una electricitat i una benzina de les més cares d'Europa. Per què? Per què totes les companyies de llum ens cobren el mateix? Per què és igual a quina gasolinera vagis que sempre acabes pagant la gasolina més o menys al mateix preu? ¿No és un mercat liberalitzat?
Intentarem entendre el complex món de l'energia, començant per la factura de la llum. Què estem pagant realment en aquest paperet incomprensible per a la majoria? Com es fixa el preu del que consumim? 

Parlarem amb Jorge Fabra, Expresident de Red Elèctrica Espanyola i ex-conseller de la Comissió Nacional de l'Energia i amb Carmen Monforte, periodista de Cinco Días especialitzada en energia. 

Visitarem la gasolinera més barata de Madrid que ens demostrarà que, en realitat, la nostra gasolina podria ser més barata. Per què llavors els preus no baixen i sempre pugen? Qui marca els preus? Hi ha algú que reguli aquest mercat?

Aquí teniu el programa sencer a YouTube:



  
Oligopoli:  Un oligopoli és un tipus de mercat de competència imperfecta, que es caracteritza per tenir pocs oferents i molts demandants ... Llegir més ->  

Què és un oligopoli?

Un oligopoli consisteix en la producció o venda d'un producte per part d'uns pocs comerciants. Generalment aquests comerciants estan relacionats entre si, pel que més que competència, tendeixen a fixar regles generals de comercialització, preus, metes i topalls de producció, etc.

Aquestes pràctiques frenen el comerç i augmenten els preus, moltes vegades desmesuradament, doncs al no existir competència, els comerciants o industrials fixen al seu antull els preus.

El terme d'oligopoli s'aplica també en altres àmbits, com en la política, on es considera oligopoli quan dos o més partits d'ideologies semblants, alternen en els càrrecs principals, portant constantment la mateixa línia de govern. A més pot existir oligopolis estatals, que és el cas quan un producte o servei és controlat en la producció o comercialització per empreses pertanyents al govern, en aquests casos, generalment per controlar la seva venda i distribució, així com per garantir preus baixos.

Hi ha oligopolis sobretot entre les empreses de comunicacions, telecomunicacions, energètiques, aigües ... ja que en ser un sector que requereix infraestructura especialitzada, són pocs els que competeixen, pel que és més senzill ubicar en condicions comercials semblants planejades amb els altres prestadors de serveis, per a poder aconseguir els fins comercials.

-.-

Llista dalgns personatges al servei dels oligopolis que després de passar per la política actualment serveixen a les energètiques (bé, de fet ja ho feien des dels seus privilegiats càrrecs polítics):
-.- 

25 de jul. 2013

Riudecols demana que s'arxivi el projecte de la línia de molt alta tensió

La moció municipal, un calc de l'aprovada a fa uns dies la Secuita, exposa que l'informe mediambiental està caducat.
La moció s'ha aprovat a l'Ajuntament de Riudecols. Foto: Alba Mariné

El Ple de l’Ajuntament de Riudecols ha aprovat una moció, a proposta del grup municipal d’ERC, que demana formalment al Ministeri de Foment l’arxivament de la línia de molt alta tensió (MAT) que la companyia Red Eléctrica Española vol construir entre el municipi aragonès d’Escatrón i la Secuita (Tarragonès). El traçat afecta el terme municipal de Riudecols i altres 100 municipis de les comarques de la Ribera d’Ebre, Priorat, Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès.

La moció aprovada per unanimitat (CiU, ERC i PSC) és calcada a la que l’Ajuntament de la Secuita, amb l’alcaldia d’Eudald Roca, va aprovar dilluns. L’acord del Ple de Riudecols exposa que l’expedient  RAT 12994. Línia 440 kV doble circuit Escatron-els Aubals-la Selva entroncament E1 la Secuita va superar els divuit mesos de marge que la llei donava per ser aprovat i va caducar. I la llei obliga l’Administració a arxivar l’expedient administratiu d’on radica tota la MAT, de la qual existeixen expedients menors al voltant de subestacions i bifurcacions de la línia.

El ple de l’Ajuntament de Riudecols és el segon ajuntament de la demarcació, després de la Secuita, que aprova «sol·licitar al Ministeri d’Indústria, a la Dirección General de Calidad, Evaluación Ambiental y Medio Natural del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural Marino i al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya la declaració de caducitat de l’expedient i el seu posterior arxiu».

Tal com va explicar ERC dimarts passat, l’informe mediambiental va caducar el mes d’agost de 2012 i segons l’article 10.2 del Reial Decret Llei 1/2008, sobre la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes, l’administració competent està obligada per llei a arxivar l’expedient administratiu.

Efecte dominó 

Des d’ERC s’espera que, tal com ha fet Riudecols, els diferents ajuntaments de la demarcació afectats pel projecte de la línia MAT aprovin la petició d’arxivament, en un efecte dominó. El Ministeri ha de respondre en 30 dies; en cas de no fer-ho, el silenci administratiu significa un silenci positiu, l’acceptació de la petició.

-.-

24 de jul. 2013

Els efectes de BCNWorld i la línia de Molt Alta Tensió a debat a Valls

Arrufat al debat sobre els moviment socials: “Si en aquest moment no ens hi posem, ens trobarem un país fet que pot ser pitjor del que ja tenim” 

“Noves agressions al territori i alternatives: BCNWorld i línia de Molt Alta Tensió a l'Alt Camp” és el títol de la tercera cita del cicle de xerrades a la fresca que la CUP Valls organitza cada dilluns a dos quarts de nou del vespre a l'auditori de Mas Miquel

Font: Cup Valls

La xerrada pretén conèixer i debatre els perills econòmics, socials, medioambientals i sobre la salut de les persones d'aquests dos macroprojectes projectats al Camp, qui i què s'hi amaga al darrera i quines alternatives existeixen. Anirà a càrrec dels moviments socials “Aturem BCNWorld” i la campanya “No a la MAT”. 

Casinos amb lleis a mida i magnats mafiosos, és la realitat que s'amaga darrera del projecte BCNWorld i les mentides sobre el turisme sostenible i la creació de llocs de treball.

Una línia MAT de 400.000 volts amenaça l'Alt Camp, directament Alcover, El Rourell, Vilallonga del Camp, Vallmoll, Els Garidells i La Secuita, però amb possibles desviacions als municipis limítrofs, inclòs el de Valls; coneix els efectes perjudicials sobre la salut, el territori i l'economia d'aquesta infraestructura.

“Si en aquest moment no ens hi posem, ens trobarem un país fet que pot ser pitjor del que ja tenim”

Unes cent persones van assistir al debat del dilluns 22 sobre la creació de poder popular a través dels moviments socials. Susanna Abella, portaveu de la Plataforma en defensa de l'Ebre, va explicar el llarg recorregut d'aquest moviment, que comença amb reivindicacions anteriors al 2000 com l'oposició al “mini-trasvassament” al Camp, i després d'aconseguir l'aturada del Plan Hidrológico Nacional ha continuat actiu i alerta a noves amenaces. Abella va destacar la importància de la independència de la PDE respecte als partits, que ha aconseguit condicionar fins que majoritàriament han assumit qüestions com el cabal ecologic. També va aprofitar per denunciar el nou Pla de Conca, que compromet el 80% del cabal de l'Ebre.

Jordi Martí Font, anarco-sindicalista i activista social, va destacar la importància del punt de vista “mutualista” dels moviments socials i la importància de la seva independència respecte els interessos de l'estat i el món econòmic, com també el fet que els moviments socials són imprescindibles per a què el nou estat incorpori reclamacions socials majoritàries. En aquest sentit, va criticar el discurs de “primer la independència i després ja veurem”, perquè a banda d'anular les reivindicacions legítimes populars, és un argument totalment partidista i favorable a l'estat actual de les coses.

Quim Arrufat, diputat de la CUP al Parlament de Barcelona, va explicar que amb el traspàs de poder dels estats cap al món econòmic-financer fa que els partits i sindicats siguin cada com menys eficaços i els moviment socials s'adaptin millor a les noves necessitats de les reivindicacions socials, com la Plataforma d'Afectats contra les Hipoteques, que interpel·la directament els bancs i no el poder polític. Arrufat va denunciar la subordinació del poder polític als interessos financers: “el sistema financer ha conquerit l'estat i ens fot el pèl a nosaltres", posant com exemple la contractació per part del govern de CiU de les grans consultores internacionals per a dissenyar les retallades, empreses a les quals treballen anteriors consellers o alts càrrecs del partit; “no hi ha poder públic, ni tenim sobirania ni tenim poder democràtic". En referència al procés sobiranista, Arrufat va denunciar que vingui “amb les cartes marcades”, va reclamar un procés constituent per a decidir com ha de ser el nou estat i va alertar que "si en aquest moment no ens hi posem, ens trobarem un país fet que pot ser pitjor del que ja tenim".

El públic va introduïr al debat qüestions com el Procés Constituent de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres o l'efectivitat dels moviments socials.

Auditoria pública de la CUP Valls

Dilluns 5 d'agost a la mateixa hora i lloc, la CUP ha convocat una auditoria pública, que comptarà amb el repàs de l'activitat principal de la CUP a l'Ajuntament de Valls i al Consell Comarcal de l'Alt Camp i una valoració dels dos primers anys de legislatura.

Els assistents comptaran amb un torn de paraules per preguntar sobre qualsevol àmbit de gestió municipal i comarcal, sobre l'activitat interna de la CUP, expressar greuges, fer propostes, etc. Després de l'auditoria, les persones que vulguin sumar-se a la CUP o participar d'algun dels seus àmbits de treball, podran parlar-ne amb membres de la formació.

-.-

23 de jul. 2013

Alcaldes i ecologistes reclamen l'arxivament de l'expedient mediambiental de la MAT

Alcaldes i ecologistes reclamen l'arxivament de l'expedient mediambiental de la MAT entre l'Aragó i el Tarragonès

3.24.Cat / ANN 23/07/2013

Tarragona (ACN).- L'expedient mediambiental de la línia de molt alta tensió (MAT) projectada per Red Eléctrica Española entre l'Aragó i la Secuita va caducar l'agost de l'any passat. Així ho han desvetllat aquest dimarts alcaldes de municipis tarragonins afectats pel traçat del projecte i entitats ecologistes, els quals reclamen al govern espanyol que reconegui la invalidesa i l'arxivament de l'expedient, amb l'objectiu que la línia de 400 kV no tiri endavant. L'Ajuntament de la Secuita va aprovar ahir aquestes demandes en una moció i insta ara la resta de municipis a sumar-s'hi. El seu alcalde, Eudald Roca (ERC), ha advertit que si el govern de l'Estat no arxiva el document portaran el cas a l'Audiència Nacional.

-.-

El Baix Camp, contra la MAT


Els alcaldes dels 28 municipis del Baix Camp es posicionen en contra de la línia de Molt Alta Tensió projectada entre Escatrón i La Secuita, i que afectaria directament 6 municipis de la nostra comarca. Tot i l’acord però, el text no passarà pel plenari del consell comarcal fins després de les vacances d’estiu, al mes de setembre. 


Duesaigües, Riudecols, Alforja, l’Aleixar, Almoster i la Selva del Camp són els 6 municipis del Baix Camp pels quals passaria el traçat de la línia de Molt Alta Tensió que Red Eléctrica Española ha projectat entre Escatrón i La Secuita. Alguns dels alcaldes afectats ja han començat a portar als plens dels seus respectius consistoris mocions en contra de la MAT, i en l’últim consell d’alcaldes del Baix Camp, celebrat el passat dia 10 de juliol, també es va acordar per unanimitat redactar una declaració institucional en oposició a la línia.

El text, que s’acordarà al llarg d’aquesta setmana, passarà pel ple del Consell Comarcal després de les vacances d’estiu, al mes de setembre. Al Priorat, en canvi, s’espera que arribin al text definitiu abans de l’agost i l’aprovin en un consell d’alcaldes urgent.  

El moviment contra la MAT però, no és només polític, sinó que està encapçalat per Xarxa Sud, una plataforma liderada per Gepec que aplega una vintena d’entitats i grups ecologistes de la demarcació.

-.-

ERC denuncia la caducitat de l'estudi ambiental de la MAT


Valls el dimarts 23 de juliol de 2013

ERC ha demanat l'arxivament de l'estudi ambiental la línia de molt alta tensió (MAT) que la companyia Red Eléctrica Española vol construir entre Escatrón, i la Secuita i que travessa l'Alt Camp, entre altres comarques tarragonines. Segons la formació, l'expedient ha superat els divuit mesos de marge que la llei donava per ser aprovat i va caducar l’agost de 2012 i ara la legislació força a l'administració a arxivar-lo.

Segons l'alcalde d'ERC de la Secuita, Eudald Roca, "l'informe mediambiental va caducar el mes d’agost de 2012 i segons l’article 10.2 del Reial Decret Llei 1/2008, sobre la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental de projectes, l’administració competent està obligada per llei a arxivar l’expedient". Roca ha fet aquestes declaracions acompanyat per Josep Andreu, diputat al Parlament, alcaldes d’ERC i del PSC, càrrecs electes republicans i el portaveu de la plataforma XarxaSud, Andreu Escolà.

Els republicans demanen als diversos ajuntaments que facin el mateix que aquest dilluns, 22 de juliol, ha fet el Consistori de la Secuita demanant l'arxivament al Ministerio de Medio Ambiente. Aquest té 30 dies per respondre i, en cas de no fer-ho, es considera el silenci administratiu com a positiu.

Si el Ministerio no arxiva el projecte, els alcaldes d’ERC i aquells altres que s’hi sumin tenen intenció de presentar un recurs contenciós-administratiu que hauria de resoldre l'Audiència Nacional. Malgrat tot, es considera que no caldrà arribar a aquest contenciós. Segons ERC, si en el futur es vol recuperar el projecte "s'haurà de fer pactant amb el territori i els ajuntaments i buscant la menor afectació possible". 

-.-

Alcaldes i ecologistes del Camp reclamen tancar el projecte de la MAT

La Secuita i la Selva del Camp ja han mostrat la seva oposició

per ACN / JM. Salvat
23/07/2013

L'expedient mediambiental de la línia de molt alta tensió (MAT) projectada per Red Eléctrica Española entre l'Aragó i la Secuita va caducar l'agost de l'any passat. Així ho han desvetllat aquest dimarts alcaldes de municipis tarragonins afectats pel traçat del projecte i entitats ecologistes, els quals reclamen al govern espanyol que reconegui la invalidesa i l'arxivament de l'expedient, amb l'objectiu que la línia de 400 kV no tiri endavant. L'Ajuntament de la Secuita va aprovar aquest dilluns aquestes demandes en una moció i insta ara la resta de municipis a sumar-s'hi. El seu alcalde, Eudald Roca (ERC), ha advertit que si el govern de l'Estat no arxiva el document portaran el cas a l'Audiència Nacional.

Un tràmit administratiu podria enterrar la polèmica línia de molt alta tensió projectada entre Escatrón (Aragó) i la Secuita. Una infraestructura que, abans de construir-se, ha despertat el rebuig frontal dels municipis de les cinc comarques del Camp i l'Ebre -Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès- per on està previst que transcorri.

Sense anar més lluny, l'Ajuntament de la Secuita, assessorat per un gabinet jurídic, ha corroborat que l'expedient mediambiental del projecte va vèncer l'agost de l'any passat i que el Ministeri de Medi Ambient l'hauria d'haver arxivat, segons el Reial Decret Llei 1/2008, sobre la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental de projectes. Segons aquest decret, l'expedient requeria de l'aprovació d'impacte ambiental del projecte, informació pública i consultes en un termini màxim de divuit mesos, la qual cosa no es va arribar a produir.

Aquest dilluns, el plenari del consistori ha aprovat per una unanimitat una moció en què s'insta el Ministeri de Medi Ambient a arxivar l'expedient i, amb ell, el projecte. L'alcalde de la Secuita, Eudald Roca, ha demanat aquest dimarts en una roda de premsa que la resta de municipis donin suport a aquesta iniciativa. De moment, tot apunta que la mesura assolirà un ampli suport. Els municipis insisteixen que el projecte "tritura el territori, el paisatge i una forma de vida", segons ha lamentat Roca.

El Ministeri de Medi Ambient disposarà d'un mes per pronunciar-se, segons ha explicat Roca. Els municipis afectats estan plenament convençuts que l'expedient s'arxivarà i el projecte quedarà esborrat del mapa. En cas contrari, es mostren disposats a portar el cas al jutjat contenciós i, fins i tot, a l'Audiència Nacional. L'alcalde de la Secuita ha recordat que, si en el futur es vol recuperar, l'autopista elèctrica "s'haurà de fer de zero, tornant a pactar amb el territori i els ajuntaments i buscant la menor afectació possible". Malgrat tot, insisteixen que el projecte correspon a "temps passats" i que, a dia d'avui, és del tot innecessari per la davallada del consum elèctric i per l'elevada inversió que requeriria.

La Selva, en contra de la MAT

En la sessió plenària del passat 8 de juliol, la Selva del Camp també es va posicionar de manera unànime en contra del projecte. En declaracions a Reusdigital, el seu alcalde, Josep Maria Puig, ha recordat com "els sis municipis del Baix Camp per on està projectada la línia ja ens hem posicionat en contra". Segons ha declarat Puig, el moviment contra la MAT "està creixent" i confia que doni els seus fruits.

En el cas de la Selva, la MAT afectaria conreus practicables i és per això que l'alcalde ha defensat el posicionament contrari del poble. En l'actualitat, la Selva ja compta amb una subestació elèctrica. Per ella hi passa un cabal de 220kV i, de convertir-se en realitat la MAT, la subestació passaria a gestionar 620kV.

En l'acte d'aquest dimarts, celebrat a la seu d'ERC a Tarragona, hi han participat Andreu Escolà, portaveu de la plataforma XarxaSud; Jordi Puxeu, alcalde de Falset (PSC); Juan Carlos Garcia, alcalde de Capçanes (PSC); César Lòpez (FIC), expresident del Consell Comarcal del Priorat i futur vicepresident segon de la institució; Josep Andreu, alcalde de Montblanc i diputat al Parlament; Eudald Roca, alcalde de la Secuita (ERC); Josep Maria Piqué, alcalde de Marçà (ERC), i Jordi Sabaté, alcalde de la Vilella Baixa (ERC.

També ho han fet Joan Francesc Piqué (ERC), president en funcions del Consell Comarcal del Priorat; Josep Maria Sabaté (ERC), primer tinent d'alcalde de Constantí; Jordi Vinyals (ERC), primer tinent d'alcalde de la Selva del Camp; Jordi Cartanyà (ERC), regidor portaveu a l'Ajuntament de Valls; Ángel Xifré (ERC), alcalde d'Almoster; Tomàs Bigorra (ERC), alcalde de Vilaplana i diputat a la Diputació, i Rossendo Martorell (ERC), regidor portaveu a l'Ajuntament d'Alforja.

Més informació:

ERC i els seus alcaldes reclamen que s’arxivi la línia MAT perquè el seu informe mediambiental ha caducat (Infomakis)
Alcaldes i ecologistes reclamen l'arxivament de l'expedient mediambiental de la MAT entre l'Aragó i el Tarragonès (La Vanguardia)
ERC i els seus alcaldes reclamen que s’arxivi la línia MAT perquè el seu informe mediambiental ha caducat (Secció Local d' Almoster)
(3.24.Cat / ANN) 
ERC denuncia la caducitat de l'estudi ambiental de la MAT (PortalNou)  
El Baix Camp, contra la MAT (Canal Reus Notícies)
-.-