Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GEPEC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GEPEC. Mostrar tots els missatges

20 de jul. 2021

El riu Siurana mor mentre les administracions evadeixen responsabilitats

De la web de Gepec

Des del GEPEC-EdC preguntem pel futur del riu i comprovem la manca de voluntat per recuperar el seu cabal ecològic

El passat 9 de juliol, des del GEPEC-EdC vam participar a la “Jornada en línia de presentación del Plan Hidrológico de tercer ciclo (2022 – 2027)” de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CH Ebro) junt a 287 assistents més. 

En aquesta jornada de presentació pública del Pla Hidrològic del riu Ebre, el GEPEC-EdC vam tenir l’ocasió de preguntar als membres de la CH Ebro sobre el futur del riu Siurana en cas que la Taula del Siurana (ajornada) no se celebri. A la conferència, hi van participar la Mº Dolores Pascual Vallés, presidenta de la CH Ebro i Miguel Ángel García Vera, cap de planificació hidráulica de la CH Ebro, entre d’altres membres.

Des de GEPEC-EdC vam formular la següent pregunta: “Respecte als cabals ecològics del riu Siurana, quina decisió prendrà la CH Ebro en cas que no se celebri la Taula del Siurana o en cas que no s’arribi a un acord? L’ACA (Agència Catalana de l’Aigua -ACA) sempre ens diu que la decisió final i legal és de la CH Ebro, què heu previst en aquest escenari?” 

La resposta que ens va donar Miguel Ángel García, el cap de planificació hidràulica, va ser que esperen que el Govern català pugui determinar a la Taula del Siurana els cabals ecològics pel riu Siurana. Si en aquests sis mesos no sorgeix un acord de la taula del Siurana (en cas que n’hi hagi) el responsable final indicat per la presidenta Mº Dolores Pascual és el Ministeri de transició ecològica i el repte demogràfic.

Una vegada més, al GEPEC-EdC restem perplexes enfront de les maniobres de les administracions per no prendre partit i sotmetre’s a la pressió de la Comunitat de Regants i els ajuntaments per endur-se l’aigua del riu.

Tot i que la CH Ebro i l’ACA tenen estudis científics propis que evidencien la necessitat de recuperar urgentment el cabal ecològic del riu Siurana i així salvar-lo, segueixen evadint les responsabilitats que cadascuna té sobre el riu.

On és l'aigua del riu Siurana? 

El riu Siurana és de gran importància mediambiental i, a petició del GEPEC-EdC, forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, juntament amb les Planes del Priorat.

El 90% de l’aigua del riu Siurana, però, es transvasa a la riera de Riudecanyes, deixant el riu eixut durant la major part dels mesos de l’any. El transvasament impedeix arribar al cabal ecològic, és a dir, al volum d’aigua necessari d’un riu per a preservar els hàbitats naturals que acullen la flora i la fauna i desenvolupar les seves funcions ecosistèmiques.

La Comunitat de Regants, una entitat privada, és qui gestiona el transvasament. Des del GEPEC-EdC demanem una gestió pública, justa, sostenible i transparent de l’aigua, vetllant per la seva conservació. El que està passant ara amb el Siurana respon als interessos econòmics de la Comunitat de Regants, de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i d’Ajuntaments del Baix Camp que negocien amb l’aigua per obtenir beneficis econòmics, posant en perill la supervivència del riu.

Tenir un riu sense aigua suposa un gran risc per la vegetació de ribera i la fauna que hi va lligada, però també hipoteca el desenvolupament dels pobles de la vall del Siurana que fa dècades que pateixen. Demanen, per tant, un canvi per atendre les necessitats actuals de demanda d’aigua sense haver de desviar-la del riu.

 -.-

10 d’ag. 2016

El debat es trasllada a Almoster

La setmana passada els explicàvem la polèmica que ha despertat entre els veïns de La Selva del Camp el projecte de construcció d'una nova carretera entre Almoster La Selva. Doncs bé, els pagesos d'Almoster tampoc es mostren partidaris d'una de les propostes de la Diputació de Tarragona, que passa per expropiar 7 hectàrees de terreny.

http://canalreustv.cat/new/el-debat-es-trasllada-almoster

Maria Vallvé
Canal Reus 10/08/2016

Els pagesos i veïns de La Selva del Camp i Almoster han signat ja vora unes 200 al·legacions en contra el projecte de construcció d'una nova carretera entre aquests dos municipis. Construir una nova carretera és una de les alternatives que planteja la Diputació de Tarragona, l'alternativa 2, donat que l'actual carretera que uneix aquestes dues poblacions és un camí estret i amb forces revolts, asfaltat als anys 70. Dur a terme aquest projecte implica expropiar unes 7 hectàrees de terreny de cultiu als pagesos, una idea que als afectats d'Almoster no agrada gens.

Unió de Pagesos, el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans i Plataforma del Camp donen suport als afectats, partidaris de l'alternativa 3, que preveu millorar l'actual carretera, ampliant-la.

El termini per firmar en contra l'alternativa 2 s'acaba el 25 d'agost. Els veïns d'Almoster que vulguin fer-ho, han d'apropar-se al Forn de pa Vilarrubí. A La Selva els punts per signar són la botiga Espígol i Fruites La Selva.

Informació relacionada:

Almoster - Reunió informativa. Condicionament de la carretera T-3231 d'Almoster a la Selva del Camp

:  
-.-

5 d’ag. 2016

Debat pel projecte d'una nova carretera entre Almoster i La Selva

http://canalreustv.xiptv.cat/canal-reus-noticies/capitol/debat-pel-projecte-d-una-nova-carretera-entre-almoster-i-la-selva#

 Canal Reus Notícies 05/08/2016
-.-

Veïns de la Selva del Camp i d'Almoster es mobilitzen en contra del projecte d'una nova variant

Alerten de la fragmentació que suposa el traçat aprovat per la Diputació, titular de la via que uneix aquests dos municipis del Baix Camp 

Panoràmica del punt on s'inicia la carretera de la Selva del Camp cap a Almoster

ReusDigital 05/08/2016

Un grup de veïns de la Selva del Camp i d'Almoster s'han mobilitzat per aturar el projecte d'una nova carretera entre aquests dos municipis del Baix Camp. A una distància que no arriba als cinc quilòmetres, actualment estan connectats per un camí asfaltat. El col·lectiu és partidari de què s'eixampli i millori aquest vial, en comptes de fer una carretera nova, que aniria en paral·lel i, en alguns punts, a escassos metres de separació, amb el camí actual. Els veïns van fer aquest dijous a la nit una assemblea a la Selva i el pròxim dimarts en faran una altra a Almoster. L'objectiu és recollir signatures i presentar al·legacions al projecte, que es troba en període d'exposició pública. Els afectats denuncien que la nova carretera trinxarà el territori, amb un grapat de finques petites que es veuran expropiades. Per la seva banda, la Diputació de Tarragona, titular de la carretera, assegura que el nou traçat és l'opció més segura, més integrada al territori i també més econòmica. Fins a un milió d'euros d'estalvi, segons fonts de la institució, suposa construir una nova carretera, en comparació a arranjar l'actual. La principal raó és que caldria desplaçar instal·lacions de serveis de llum i aigua que passen per la zona. El nou traçat, aprovat per unanimitat per tots els grups de la Diputació, permetrà, segons la institució, el pas de vehicles pesants, serà més amable amb l'entorn i el paisatge, a més de segur i ample, amb un vial per a persones i bicis.

Però al grup de veïns, que tenen el suport d'Unió de Pagesos i de Gepec, no els convenç gens ni mica el nou traçat dibuixat just per damunt de l'actual carretera i tomben tots els arguments donats per la institució. "És fals que hi circulin 1.500 vehicles diaris, en passen com a molt, 400, i rebaixant la velocitat de 70 a 60 quilòmetres per hora, l'opció de millorar la carretera existent resultaria molt més econòmica", exposa a l'ACN el portaveu del col·lectiu d'afectats, Alexandre Arnau.

Les tres opcions estudiades són una variant de circumval·lació a Almoster, una nova carretera fins a la Selva o la millora de l'existent. "L'opció més lògica és la tercera; les altres, que a més van acompanyades d'una gran rotonda, suposen fragmentar un territori que ja ho està prou, de fragmentat", lamenta Arnau. "Destrossarà entre 7 i 8 hectàrees de terreny, bàsicament parcel·les petites i horts, mentre que millorar la carretera només n'afectarà 0,4, d'hectàrees", conclou.

-.-

11 de jul. 2016

La petroquímica del Camp de Tarragona, més enllà de la cadena de producció

El sector petroquímic és un actor econòmic molt rellevant al territori. Tot i això, la convivència amb l'entorn natural i les afectacions que té en la salut pública han reobert el debat sobre la necessitat de millorar l'anàlisi del seu impacte 

Els darrers anys, la indústria petroquímica del Camp de Tarragona ha registrat diversos episodis que han alertat el veïnat de les poblacions properes, tant pel seu impacte visual com per les olors .
Plataforma Cel Net

El 23 de maig passat, una torxa de la petroquímica Dow Chermical va emetre fum negre amb residus tòxics sobre el Camp de Tarragona durant més de 48 hores. Això no obstant, el Departament de Territori i Sostenibilitat afirma que es tracta d'un fet "sense transcendència". Però, arran d'aquest esdeveniment i d'altres que s'han produït amb unes característiques similars, s'han tornat a posar sobre la taula el debat sobre l'impacte de la indústria petroquímica al territori i la petició d'un estudi complet de la qualitat de l'aire per part de veus expertes i plataformes civils.

Neus Roig, membre de la Plataforma Cel Net, assegura que "sempre que hi ha una parada programada de manteniment, hi ha algun problema que perjudica les veïnes, ja siguin episodis de flama, fums o soroll". Afegeix que aquests casos "són l'altaveu d'una problemàtica silenciada" a la qual són sotmeses les habitants del Camp de Tarragona dia a dia. La darrera problemàtica registrada, segons Francesc Borrull, investigador de l'àrea de Química analítica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), indica un "mal funcionament en el procés", ja que "les torxes són mesures de seguretat de les empreses i, quan hi ha un error o un mal funcionament, s'activen".

Els darrers anys, la indústria petroquímica del Camp de Tarragona havia registrat diversos episodis que havien alertat el veïnat de les poblacions properes, ja fos per l'impacte visual o per les olors. Ara bé, Joan Pons, ambientòleg i activista del territori, adverteix que "la societat del Camp de Tarragona ja no està en condicions de suportar episodis tan violents com els que s'han donat". No existeix una diagnosi completa dels residus que s'emeten a l'aire i, per això, explica Pons, diferents plataformes i treballadores del sector demanen, "des de fa molts anys", estudis complets a l'administració. Martí Nadal, investigador del Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental de la URV, diu que "la qüestió clau que cal respondre no és saber qui contamina, sinó assegurar que la salut de l'entorn no es veu afectada, independentment de la indústria que en sigui responsable".

Analitzar l'aire de les poblacions del complex petroquímic

L'any 2014, la Plataforma Cel Net –amb el suport dels ajuntaments de Constantí, el Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp, la Secció de Seguretat Industrial, Automòbils i Metrologia de la Generalitat de Catalunya i el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya (GEPEC)– va presentar un estudi de la qualitat de l'aire de la zona elaborat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La investigació tenia com a objectiu avaluar "les emissions atmosfèriques contaminants a la Vall de Francolí a partir de controls socials, químics i de modelització numèrica", segons Cel Net.

El Camp de Tarragona representa el "punt més important del sud d'Europa" de la indústria petroquímica, a més de tenir "un seguit d'indústries potencialment contaminants". Nadal comenta que "cadascuna d'aquestes empreses pot esgrimir que compleix amb els límits d'emissió d'un nombre conegut i limitat de contaminats marcats per la legislació" i que la població propera a les indústries "pot estar exposada a tots aquests contaminants", que són emesos per "moltes fonts d'emissió en petites quantitats".

Francesc Borrull explica que "la singularitat del Camp de Tarragona radica precisament en el fet que les empreses treballen amb alguns productes que no estan regulats i, per tant, no es poden determinar de manera automàtica". Així doncs, es posa de manifest la necessitat de tenir dades aprovades per l'administració i uns estàndards de qualitat de producció i cura del medi ambient per poder investigar i treballar per uns models que siguin millors per a les habitants dels pobles i la relació amb l'exterior, tenint en compte la feina que s'està fent a les empreses en qüestió. Al mateix temps, tampoc no es poden fer vinculacions entre l'aire i la incidència de malalties de tipus respiratori o càncers per aquesta mateixa raó. El doctor Nadal és taxatiu: "De moment, no hi ha hagut la voluntat, especialment per part de la indústria, de fer un estudi epidemiològic per poder-ho contrastar a causa dels costos elevats".

Els elements que es poden trobar a l'aire dels territoris que alberguen la indústria química i petroquímica són mesurats per la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Ambiental, òrgan que depèn de la Generalitat i que té diversos captadors repartits per la geografia catalana que recullen els compostos a estudiar. Les empreses també tenen una instal·lació pròpia, però els resultats són privats i els organismes independents no els poden consultar. Això no obstant, Borrull recalca que aquests sensors "només se centren en els compostos que estan regulats per normativa". És a dir, contaminants majoritaris com els que resulten de la combustió d'un cotxe, per exemple, i alguns minoritaris que tenen una toxicologia contrastada, com ara el benzè o el benzo(a) pirè. Justament, Mercè Rius, directora general de qualitat ambiental, es basa en la normativa europea quan diu que el departament està analitzant, "des de l'any 2015 i durant aquest 2016" un total de 24 compostos volàtils, marcats per la legislació europea, arran del "compromís" establert amb l'entorn i la societat.

Gran part dels productes que arriben a l'atmosfera provinents del procés de treball amb petroli –que són els més nocius– formen part del grup de contaminants secundaris, elements que no són percebuts per la maquinària analítica ni recollits pels textos legals. Així doncs, quan es parla d'uns nivells correctes de concentració a l'aire no s'estan tenint en compte tots els factors. L'estudi dut a terme per la UPC revela que, entre els anys 2011 i 2015, es van registrar un total de 942 episodis a les poblacions de Constantí, el Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp, amb un decreixement accentuat els últims anys. Els incidents mesuraven la presència d'olor a les localitats en una escala de l'u al cinc.

L'arrel del problema es troba, comenta Pons, en el fet que "l'Estat espanyol i Catalunya no tenen una normativa que estableixi unes concentracions màximes de contaminants secundaris". Així doncs, les actuacions només es poden emparar en allò que marca la legislació europea, que posa topalls en la presència de contaminants de primer nivell a través de la directiva de l'any 2010 sobre les emissions industrials (2010/75/UE) i la directiva de 2001 sobre limitació d'emissions a l'atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans instal·lacions de combustió (2001/80/CE).

La resposta de l'administració

El Departament de Territori i Sostenibilitat va crear la Taula de Qualitat de l'Aire l'any 2015, per donar resposta a les peticions formulades per part de diferents col·lectius de reunir les diferents parts que formaven part de l'àmbit de la petroquímica. Neix amb "la voluntat d'esdevenir la plataforma que aglutini, comparteixi i canalitzi les actuacions generades per qualsevol agent i de mantenir informats els ciutadans del territori".

Tot i això, la taula no inclou tots els agents que els sectors pròxims a Cel Net creuen convenients. A més, l'estructura només té un caràcter consultiu i, per tant, no pot proposar accions reals. La primavera passada, la representació del laboratori de la UPC, a qui es va encarregar l'elaboració d'un estudi independent sobre la qualitat de l'aire al Tarragonès Nord, va abandonar l'espai de diàleg "per la falta de voluntat real de millorar la qualitat ambiental de la zona", segons es detallava a la premsa local.

Reconversió de la indústria

L'existència de models alternatius fan replantejar la vigència del sector petroquímic en un futur. Diferents veus coincideixen a destacar la necessitat d'una indústria petroquímica basada en uns principis de convivència amb l'entorn natural. Veus com la d'Esperanza Picó opinen que el sector "té l'oportunitat d'utilitzar recursos biològics com l'etanol obtingut a partir de la canya de sucre o la remolatxa i el gas de síntesi a partir de l'hidrogen generat per energies renovables o per subproductes de biorefineries".

La reconversió a l'energia solar d'alguna d'aquestes plantes, a Texas, ha estat possible gràcies a l'acord amb un parc eòlic que té 200 megawatts de potència. A Alemanya, altres espais utilitzen la canya de sucre com a matèria primera i, d'aquesta manera, es camina cap a una química més ecològica i la "veritable revolució verda", segons Picó. Caldrà veure quins plans té el govern català i cap a on evoluciona el seu model actual. 

Notícies relacionades:  


-.-

25 d’abr. 2014

La Plataforma Salvem Muntanyans aconsegueix que la urbanització Muntanyans II no es faci


Torredembarra ha rebut molta pressió urbanística. El GEPEC-EdC varem ser l'única entitat pública o privada que va fer al·legacions al Pla General d'Ordenació Urbana per a evitar aquesta i altres urbanitzacions.

L'any 2001 varem lliurar un dossier de més de 100 pàgines als regidors de l'Ajuntament llavors presidit per Manuel Jiménez i sent regidor d'urbanisme Ramon Ripoll. Aquest dossier indicava els motius i les opcions a tirar endavant per a no construir en una zona humida i inundable.

Aquest treball previ, i especialment, haver observat la construcció de l'anòmala Nova Torredembarra (Muntanyans I) va contribuir a què un grup de veïns creessin la Plataforma Salvem Els Muntanyans. 

Aquesta Plataforma va aconseguir les mobilitzacions ciutadanes de protesta més importants de la vila fins a la data, a més de múltiples informes, gestions i el finançament de tot el caríssim procés judicial.

El Tribunal Suprem acaba de ratificar una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la línia d'altres sentències anteriors a favor de no construir en zones inundables. Malgrat el trist paper d'Ajuntaments i Generalitat que s'han alineat, sempre, a favor de les immobiliàries i no de l'interès públic (de la natura ni de les generacions actuals i futures de ciutadans).

Durant aquest temps, la immobiliària va construir uns vials, infraestructures i canal. També es va instal·lar una caseta d'una estació de bombament de clavegueram cap a la depuradora, construïda en terrenys inundables per la pròpia Agència Catalana de l'Aigua. Des del GEPEC-EdC exigim que s'enretirin en la major brevetat possible i amb el mínim cost per als ciutadans, per a recuperar l'estat anterior, lliure de construccions artificials. 

Hem de recordar que amb la protecció d'aquest espai ja res impedeix unir en un sol espai natural els espais agrícoles i forestals situats al cantó de muntanya de l'autovia amb els Muntanyans (ja protegits per la normativa local) per a augmentar al màxim la connectivitat de persones, flora, fauna i aigua entre totes les àrees compromeses.

Més informació: Ramon Ferré (675484707)

Font: Gepec
-.-

4 d’oct. 2013

Recull de Noticies. No a la MAT: Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita

Recull de Noticies. del dia 23/07/2013  fins el 04/10/2013


Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita

30/09/2013 El govern del PP autoritza nous trams de la MAT
.

A Girona

23/09/2013 Article diari Ara : “La MAT avança malgrat l’oposició”

14/09/2013 Preveuen 75 torres de la MAT entre Santa Llogaia i Bescanó

12/09/2013 Crònica del setge policial a l’acampada contra la MAT i els entorns.

04/09/2013 Assetjament policial contra els ciutadans que s'oposen a la MAT

04/09/2013 Plataforma NO A LA MAT. Comunicat de Premsa 4 de setembre de 2013

04/09/2013 Els últims de la MAT. Uns joves ocupen una masia amb el suport de veïns i sota nodrida vigilància dels Mossos

02/09/2013 Operació policial contra un grup antisistema contrari a la MAT a Fellines 

02/09/2013 Els Mossos renuncien a desallotjar una masia de Bàscara que planta resistència a la línia de la MAT

07/08/2013 Entrevista de TV Girona a Pasqual Aguilar de la Plataforma NO A LA MAT i Xavi Amat de NO A LA MAT SELVA 


A Madrid

30/08/2013 El Gobierno simplifica el papeleo ambiental para levantar proyectos



Internacional

13/09/2013 “Després de Fukushima”, jornada d’alternatives pel tancament de les nuclears, a Reus 

25/08/2013 Gas Natural Fenosa, La Caixa y la brutal represión a la Asamblea Popular del Pueblo Juchiteco (México)


No a la MAT Escatrón - La Secuita


A ca nostra ...

01/10/2013 El ple de l'Ajuntament d'Almoster aprova una moció en contra de la MAT

27/09/2013 El Consell Comarcal de l’Alt Camp en contra de la línia de Molt Alta Tensió i a favor de la vaga indefinida a les Illes

13/09/2013 “Després de Fukushima”, jornada d’alternatives pel tancament de les nuclears, a Reus 

11/09/2013 No a la Mat també present a la Via Catalana

03/10/2013 II Jornada cap a la construcció d’una futura xarxa per la sobirania energètica

08/09/2013 «És maco oi? Doncs tot això està a punt d'acabar-se

30/08/2013 Lo Priorat pinta contra la MAT!!

23/08/2013 REE demana prorrogar els tràmits administratius de la MAT Escatrón-La Secuita que els alcaldes 

16/09/2013 Aturem la MAT! Recollida de signatures a través de Change.org 

01/09/2013  El govern vol més raons per a la MAT del sud

01/08/2013 Assemblea Informativa sobre la MAT. Dijous 1 d'agost a Vilallonga

31/07/2013 La Generalitat demana ara a l'Estat que justifiqui la MAT   

30/07/2013 Aturar BCNWorld i la MAT és possible i necessari 

30.07/2013 El PSC del Camp es posiciona contra la línia de MAT 

28/07/2013 Trinxats per l'alta tensió 

26/07/2013 El Consell d'Alcaldes i Alcaldesses es posiciona en contra de la línia de molt alta tensió entre Escatrón i la Secuita

25/07/2013 Riudecols demana que s'arxivi el projecte de la línia de molt alta tensió

24/07/2013 Els efectes de BCNWorld i la línia de Molt Alta Tensió a debat a Valls

23/07/2013 Alcaldes i ecologistes reclamen l'arxivament de l'expedient mediambiental de la MAT

23/07/2013 ERC denuncia la caducitat de l'estudi ambiental de la MAT

22/07/2013 El Baix Camp, contra la MAT
 

Més coses

01/10/2013 El projecte Castor de Florentino Pérez desencadena una llarga sèrie de terratrèmols a Vinaròs

03/08/2013 Desobediència Solar i com contractar electricitat verda sense haver de pagar més

01/08/2013 La hipersensibilitat elèctrica, una afectació mèdica poc comuna

31/07/2013 El sol ja no és gratis


Documentals

LA MAT - ¿A dónde nos lleva el progreso? (Documental)

GasLand: La extracción de gas mediante “fracking”

Oligopoly - El joc de l'energía. Salvados - Jordi Évole
-.-

22 de jul. 2013

Recull de Noticies sobre la MAT. Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita

Recull de Noticies publicades al bloc No a la MAT (Almoster).
Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita (22/07/2013)

22/07/2013 Convocatòria. Comissió Comunicació No a la MAT

22/07/2013 Creix el rebuig a la línia de molt alta tensió que creuarà la província

22/07/2013 El PSC pregunta al Parlament per la línia de molt alta tensió

19/07/2013 Assemblea 20 de juliol a La Secuita. No a la MAT

17/07/2013 Convocatòria per la propera reunió contra la MAT a La Selva del Camp

11/07/2013 Alcover s'oposa a la línia elèctrica per ser "incesessaria per al territori"
· El consistori s'uneix a la negativa de la Terra Alta i el Priorat.

09/07/2013 L'Ajuntament de Reus rebutja el projecte de línia de molt alta tensió

03/07/2013 La CUP vol que Reus doni suport als ajuntaments que s'oposen a la MAT

03/07/2013 Vilallonga del Camp. Xerrada informativa sobre el projecte de Línea de Molta Alta Tensió (MAT) 

02/07/2013 L'Ajuntament d'Alcover en contra de la MAT

02/07/2013 Denuncien irregularitats en les obres per col·locar les torres de la MAT a Canet

01/07/2013 Jornada reivindicativa contra la MAT a Canet

28/06/2013 Xerrada informativa sobre la MAT a Riudoms
 
28/06/2013 El Priorat acorda redactar un manifest contra la MAT

Articles publicats: 

-.-


#Loriuésvida:

15/07/2013 El moviment contra el pla hidrològic de l'Ebre es revifa i prepararà mobilitzacions
10/07/2013 Plataforma Ebre porta a Brussel.les els plans per al riu
09/07/2013 Sentencia de muerte para el Delta del Ebro, ¡impídelo!
07/07/2013 El Delta de l'Ebre, amenaçat de nou pel cabal imposat pel govern espanyol

 
-.-

Recull de Noticies sobre la MAT Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita (25/06/2013)
Recull de Noticies sobre la MAT Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita (27/04/2013)

-.-

Crece el rechazo a la línea de muy alta tensión que cruzará la provincia

La plataforma contraria al proyecto desmiente que el impacto ambiental sea 'moderado' como recoge el estudio.

Mapa del traçat

Joan Morales
Diari de Tarragona 22/07/2013

El rechazo al proyecto de construcción de una línea de muy alta tensión (MAT) de 400 kv que Red Eléctrica tiene previsto construir entre el municipio aragonés de Escatrón y La Secuita (Tarragonès) se está extendiendo como una mancha de aceite entre los 26 municipios de las Terres de l’Ebre y del Camp de Tarragona que quedarían afectados por esta infraestructura.

La movilización ciudadana puesta en marcha a través de la plataforma Xarxa Sud -formada por 18 entidades y grupos ecologista de la provincia, liderada por el Gepec- se está viendo complementada por las iniciativas que se han puesto en marcha desde muchos ayuntamientos de los municipios afectados, donde se han aprobado mociones contrarias al proyecto. El último ejemplos lo vivimos hace un par de semanas en el pleno municipal del Ayuntamiento de Reus, donde -a pesar de que su término municipal no queda afectado por la MAT- se aprobó una moción de la CUP con los votos a favor de CiU y Ara Reus.

Además, otros organismos como el Consell Comarcal del Priorat también trabajan para mostrar su desacuerdo con la línea de muy alta tensión. El pleno del pasado jueves tenía previsto aprobar una moción, que al final no se aprobó porque se revisará para añadir nuevas ideas. Desde el Consell Comarcal del Priorat tienen claro que esta línea eléctrica no aporta ningún beneficio al territorio ni a su tejido económico.

Otros municipios del Priorat, como El Masorig, Falset o Pradell de la Teixeta ya han aprobado mociones contrarias al proyecto. Y en pueblos como por ejemplo Almoster un grupo de vecinos ya ha empezado a movilizarse en contra del proyecto.

Un estudio favorable


Las conclusiones del estudio de impacto ambiental encargado por Red Eléctrica aseguran que «se ha elegido el recorrido que supone una menor afectación al medio desde los puntos de vista social, ambiental y económico», y califica este impacto de «moderado».

Desde Xarxa Sud no comparten para nada esta teoría y el presidente del Gepec, Andreu Escolà tiene muy claro que «esta línea de muy alta tensión pasa por lugares agrícolas y espacios de interés natural y será un añadido más a la destrucción de nuestro paisaje». En este sentido, Escolà recuerda que «en la provincia ya tenemos siete líneas eléctricas de estas características. Además, el 70% de la energía eléctrica de toda Catalunya se genera en nuestra provincia, mientras que sólo consumimos el 13%».

El presidente del Gepec, que desde hace semanas está recorriendo diferentes municipios para explicar los perjuicios del proyecto, también tiene muy claro que «este proyecto no se hace en base a criterios de interés general para la provincia de Tarragona. Eso es mentira y se trata de una imposición». Por último, Andreu Escolà también critica a la Generalitat de Catalunya. «El conseller Felip Puig dijo que era una obra necesaria para Catalunya, cuando eso no es cierto», concluye.

-.-

4 de juny 2013

Andreu Escolà (GEPEC) ‘Es destinen molts esforços amb el territori per anar afegint més ferides’.

Andreu Escolà de la plataforma XarxaSud valora l’impacte de la línia de Molt Alta Tensió projectada al llarg de 101 quilòmetres.

Alcover Radio

26 municipis, 6 comarques i 400kv en 101 metres seria el resum del projecte de línia d’Alta tensió que Red Elèctrica Española ha projectat entre Red Elèctrica Española ha projectat a cavall entre Calaceit, a la comarca de la Matarranya i la Secuita, al Tarragonès, passant per Alcover. Ajuntaments com La Secuita, Falset o Pradell de la Teixeta, al Priorat, Batea, a la Terra Alta s’han interessat per les mocions que ha preparat la plataforma ecologista Xarxa Sud i que demanen a tots els municipis afectats i als Consells Comarcals que les recolzin. La infrastructura ha estat declarada d’utilitat pública, fet que dificulta la intervenció dels municipis afectats.

ESCOLTA L’ENTREVISTA



-.-

28 de març 2013

Alcaldes i consells comarcals contra la línia de Molt Alta Tensió (MAT)

Alcover Radio 28.03.2013

Demà divendres a les vuit del vespre tindrà lloc al Casal popular la Bretxa d’Alcover una xerrada per presentar la campanya ‘No a la MAT’ està impulsada per la plataforma Xarxa Sud i l’Esquerra Independentista del Camp (EIC), que en total coordinen fins a 40 organitzacions, casals i assemblees del Camp i Ebre. El seu principal punt de mira són els 17 ajuntaments implicats. La Plataforma alerta del greu impacte paisatgístic en un territori on ja existeixen set línies de molt alta tensió. A part, recorda que la demarcació de Tarragona produeix el 75% de l’electricitat de tot Catalunya i sospita que el projecte pretén crear una “autopista energètica” per connectar amb l’alta tensió del nord del Principat i França. La línia afectaria sis comarques en els seus 101,10 km de recorregut -Matarranya, Terra alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès. El president de Gepec-Edc, Andreu Escolà, alerta, a més, que trepitjaria espais protegits, com la desembocadura del riu Siurana a l’Ebre o el Priorat, comarca amb la carta del paisatge aprovada. En parlen Andreu Escolà, president del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) – Xarxa Sud, Jordi Pucheu, alcalde de Falset, Eudald Roca, alcalde de La Secuita i Carlos Luz, alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta.

ESCOLTA L’ENTREVISTA





Emissora:
Ràdio Alcover (Sergi Franch)
Entrevistats:
Andreu Escolà, president del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) - Xarxa Sud
Jordi Pucheu, alcalde de Falset
Eudald Roca, alcalde de La Secuita
Carlos Luz, alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta

-.-