Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camp de Tarragona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camp de Tarragona. Mostrar tots els missatges

19 de nov. 2016

Tarragona és la segona demarcació que produeix més emissions de CO2

Amb un 22,1% del total de Catalunya, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre més d'un 60% dels gasos amb efecte hivernacle (GEH) provenen del processament de l'energia 

Més d'un 60% del fum prové del processament d'energia

La demarcació de Tarragona és la segona demarcació que produeix més emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH), a molta distància de Barcelona que és la primera, segons dades publicades per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. En total són 9.668 milions de tones de CO2 durant el 2014, que representen un 22,1% del total de Catalunya, i un 10% més que l'any anterior amb 8.738,57 milions de tones. Al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, més d'un 60% de les emissions de CO2, 6.120 milions de tones, les produeixen els processaments d'energia i, d'aquests, bàsicament les activitats de combustió com les indústries del sector energètic i el transport. Els processos industrials generen 2.965 milions de tones durant el 2014, la gran majoria provinents de la indústria química. Pel que fa a l'agricultura, es produeixen 414 milions de tones de CO2 bàsicament en gestió de fems, sòls agrícoles i en el cultiu de l'arròs. Per últim, el tractament i eliminació de residus generen 168 milions de tones, bona part de les quals pel dipòsit en abocadors. El càlcul s'ha fet a partir de les dades facilitades pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient corresponents als anys 2005, i del 2010 al 2014.

L'activitat derivada del processament de l'energia, com són les industries del sector energètic, les indústries manufactureres i de la construcció, el transport i les emissions de combustibles sòlids, petroli i gas natural, lidera el rànquing dels milions de tones de CO2 que es van emetre des de Tarragona l'any 2014. En total van ser 6.120, 28 milions de tones, una xifra que es redueix progressivament des del 2005, quan les emissions d'aquest sector eren de 9.550 milions de tones.

La xifra global d'emissions de CO2 a la demarcació durant el 2.014, 9.668 milions de tones, representa un 10% més que l'any 2013 quan va ser de 8.738,57%, però encara per sota de les dades del 2012, 2011, 2010, i també 2005 quan les emissions que es produïen a la demarcació eren de 14.000 milions de tones.

L'elaboració d'aquest inventari requereix d'un any de recull i processament de dades i de sis mesos de verificació per part de la Comissió Europea. Segons informa la Generalitat, aquest és el motiu del retard entre la publicació de l'inventari i l'any analitzat.

Més Informació

Tarragona és la segona demarcació que produeix més emissions de CO2
Amb un 22,1% del total de Catalunya, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre més d'un 60% dels gasos amb efecte hivernacle (GEH) provenen del processament de l'energia

-.-

5 d’ag. 2016

Repsol atura les obres en una nova unitat per l'oscil·lació excessiva d'una columna

Els tècnics d'estructures i els enginyers del projecte determinaran si calen mesures de prevenció addicionals abans de reprendre les obres.

El Complex Industrial de Repsol a Tarragona | Repsol

NacióDigital/ACN | 05/08/2016

La companyia Repsol ha aturat les obres en una de les noves unitats del polígon nord de Tarragona, en què està invertint, degut a l'excessiva oscil·lació d'una de les noves columnes. Aquestes columnes, de més de 80 metres, estan dissenyades per tenir un cert moviment quan fa vent però s'ha detectat que el moviment era més del que preveuen els enginyers pel vent que bufava aquest divendres al matí.

Fonts de Repsol han comunicat que han decidit aturar els treballs fins que els tècnics d'estructures determinin si hi ha algun problema, si cal fer alguna reparació o si es necessari prendre mesures de prevenció addicionals. L'empresa ha assegurat que no existeix cap risc perquè es tracta d'una unitat que no està en funcionament que no té gens de producte.

-.-

11 de jul. 2016

La petroquímica del Camp de Tarragona, més enllà de la cadena de producció

El sector petroquímic és un actor econòmic molt rellevant al territori. Tot i això, la convivència amb l'entorn natural i les afectacions que té en la salut pública han reobert el debat sobre la necessitat de millorar l'anàlisi del seu impacte 

Els darrers anys, la indústria petroquímica del Camp de Tarragona ha registrat diversos episodis que han alertat el veïnat de les poblacions properes, tant pel seu impacte visual com per les olors .
Plataforma Cel Net

El 23 de maig passat, una torxa de la petroquímica Dow Chermical va emetre fum negre amb residus tòxics sobre el Camp de Tarragona durant més de 48 hores. Això no obstant, el Departament de Territori i Sostenibilitat afirma que es tracta d'un fet "sense transcendència". Però, arran d'aquest esdeveniment i d'altres que s'han produït amb unes característiques similars, s'han tornat a posar sobre la taula el debat sobre l'impacte de la indústria petroquímica al territori i la petició d'un estudi complet de la qualitat de l'aire per part de veus expertes i plataformes civils.

Neus Roig, membre de la Plataforma Cel Net, assegura que "sempre que hi ha una parada programada de manteniment, hi ha algun problema que perjudica les veïnes, ja siguin episodis de flama, fums o soroll". Afegeix que aquests casos "són l'altaveu d'una problemàtica silenciada" a la qual són sotmeses les habitants del Camp de Tarragona dia a dia. La darrera problemàtica registrada, segons Francesc Borrull, investigador de l'àrea de Química analítica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), indica un "mal funcionament en el procés", ja que "les torxes són mesures de seguretat de les empreses i, quan hi ha un error o un mal funcionament, s'activen".

Els darrers anys, la indústria petroquímica del Camp de Tarragona havia registrat diversos episodis que havien alertat el veïnat de les poblacions properes, ja fos per l'impacte visual o per les olors. Ara bé, Joan Pons, ambientòleg i activista del territori, adverteix que "la societat del Camp de Tarragona ja no està en condicions de suportar episodis tan violents com els que s'han donat". No existeix una diagnosi completa dels residus que s'emeten a l'aire i, per això, explica Pons, diferents plataformes i treballadores del sector demanen, "des de fa molts anys", estudis complets a l'administració. Martí Nadal, investigador del Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental de la URV, diu que "la qüestió clau que cal respondre no és saber qui contamina, sinó assegurar que la salut de l'entorn no es veu afectada, independentment de la indústria que en sigui responsable".

Analitzar l'aire de les poblacions del complex petroquímic

L'any 2014, la Plataforma Cel Net –amb el suport dels ajuntaments de Constantí, el Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp, la Secció de Seguretat Industrial, Automòbils i Metrologia de la Generalitat de Catalunya i el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya (GEPEC)– va presentar un estudi de la qualitat de l'aire de la zona elaborat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La investigació tenia com a objectiu avaluar "les emissions atmosfèriques contaminants a la Vall de Francolí a partir de controls socials, químics i de modelització numèrica", segons Cel Net.

El Camp de Tarragona representa el "punt més important del sud d'Europa" de la indústria petroquímica, a més de tenir "un seguit d'indústries potencialment contaminants". Nadal comenta que "cadascuna d'aquestes empreses pot esgrimir que compleix amb els límits d'emissió d'un nombre conegut i limitat de contaminats marcats per la legislació" i que la població propera a les indústries "pot estar exposada a tots aquests contaminants", que són emesos per "moltes fonts d'emissió en petites quantitats".

Francesc Borrull explica que "la singularitat del Camp de Tarragona radica precisament en el fet que les empreses treballen amb alguns productes que no estan regulats i, per tant, no es poden determinar de manera automàtica". Així doncs, es posa de manifest la necessitat de tenir dades aprovades per l'administració i uns estàndards de qualitat de producció i cura del medi ambient per poder investigar i treballar per uns models que siguin millors per a les habitants dels pobles i la relació amb l'exterior, tenint en compte la feina que s'està fent a les empreses en qüestió. Al mateix temps, tampoc no es poden fer vinculacions entre l'aire i la incidència de malalties de tipus respiratori o càncers per aquesta mateixa raó. El doctor Nadal és taxatiu: "De moment, no hi ha hagut la voluntat, especialment per part de la indústria, de fer un estudi epidemiològic per poder-ho contrastar a causa dels costos elevats".

Els elements que es poden trobar a l'aire dels territoris que alberguen la indústria química i petroquímica són mesurats per la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Ambiental, òrgan que depèn de la Generalitat i que té diversos captadors repartits per la geografia catalana que recullen els compostos a estudiar. Les empreses també tenen una instal·lació pròpia, però els resultats són privats i els organismes independents no els poden consultar. Això no obstant, Borrull recalca que aquests sensors "només se centren en els compostos que estan regulats per normativa". És a dir, contaminants majoritaris com els que resulten de la combustió d'un cotxe, per exemple, i alguns minoritaris que tenen una toxicologia contrastada, com ara el benzè o el benzo(a) pirè. Justament, Mercè Rius, directora general de qualitat ambiental, es basa en la normativa europea quan diu que el departament està analitzant, "des de l'any 2015 i durant aquest 2016" un total de 24 compostos volàtils, marcats per la legislació europea, arran del "compromís" establert amb l'entorn i la societat.

Gran part dels productes que arriben a l'atmosfera provinents del procés de treball amb petroli –que són els més nocius– formen part del grup de contaminants secundaris, elements que no són percebuts per la maquinària analítica ni recollits pels textos legals. Així doncs, quan es parla d'uns nivells correctes de concentració a l'aire no s'estan tenint en compte tots els factors. L'estudi dut a terme per la UPC revela que, entre els anys 2011 i 2015, es van registrar un total de 942 episodis a les poblacions de Constantí, el Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp, amb un decreixement accentuat els últims anys. Els incidents mesuraven la presència d'olor a les localitats en una escala de l'u al cinc.

L'arrel del problema es troba, comenta Pons, en el fet que "l'Estat espanyol i Catalunya no tenen una normativa que estableixi unes concentracions màximes de contaminants secundaris". Així doncs, les actuacions només es poden emparar en allò que marca la legislació europea, que posa topalls en la presència de contaminants de primer nivell a través de la directiva de l'any 2010 sobre les emissions industrials (2010/75/UE) i la directiva de 2001 sobre limitació d'emissions a l'atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans instal·lacions de combustió (2001/80/CE).

La resposta de l'administració

El Departament de Territori i Sostenibilitat va crear la Taula de Qualitat de l'Aire l'any 2015, per donar resposta a les peticions formulades per part de diferents col·lectius de reunir les diferents parts que formaven part de l'àmbit de la petroquímica. Neix amb "la voluntat d'esdevenir la plataforma que aglutini, comparteixi i canalitzi les actuacions generades per qualsevol agent i de mantenir informats els ciutadans del territori".

Tot i això, la taula no inclou tots els agents que els sectors pròxims a Cel Net creuen convenients. A més, l'estructura només té un caràcter consultiu i, per tant, no pot proposar accions reals. La primavera passada, la representació del laboratori de la UPC, a qui es va encarregar l'elaboració d'un estudi independent sobre la qualitat de l'aire al Tarragonès Nord, va abandonar l'espai de diàleg "per la falta de voluntat real de millorar la qualitat ambiental de la zona", segons es detallava a la premsa local.

Reconversió de la indústria

L'existència de models alternatius fan replantejar la vigència del sector petroquímic en un futur. Diferents veus coincideixen a destacar la necessitat d'una indústria petroquímica basada en uns principis de convivència amb l'entorn natural. Veus com la d'Esperanza Picó opinen que el sector "té l'oportunitat d'utilitzar recursos biològics com l'etanol obtingut a partir de la canya de sucre o la remolatxa i el gas de síntesi a partir de l'hidrogen generat per energies renovables o per subproductes de biorefineries".

La reconversió a l'energia solar d'alguna d'aquestes plantes, a Texas, ha estat possible gràcies a l'acord amb un parc eòlic que té 200 megawatts de potència. A Alemanya, altres espais utilitzen la canya de sucre com a matèria primera i, d'aquesta manera, es camina cap a una química més ecològica i la "veritable revolució verda", segons Picó. Caldrà veure quins plans té el govern català i cap a on evoluciona el seu model actual. 

Notícies relacionades:  


-.-

28 de juny 2016

Detectats nivells elevats de benzè a la planta de Repsol a Tarragona

La incidència al polígon petroquímic nord obliga a desallotjar més d'un centenar de treballadors de Dow Chemical

Fàbrica de Repsol al Polígon Nord de Tarragona. Foto: DT

per Reusdigital 27/06/2016 

Detectats nivells elevats de benzè, un contaminant reconegut com a cancerigen, a la planta de Repsol al complex petroquímic nord de Tarragona. La incidència, que no és visible i ja es dóna per resolta, s'ha produït aquest dilluns al matí i ha obligat a desallotjar ràpidament més d'un centenar de persones de l'edifici de manteniment i serveis de l'empresa química Dow Chemical, que comparteix un terreny annex a Repsol al polígon nord. Seguint el protocol de prevenció, se'ls han fet proves d'orina. Repsol, per contra, no ha hagut d'evacuar cap treballador ja que a la zona de la fuita no hi té personal.

Segons fonts consultades, la concentració de benzè s'ha elevat fins a donar valors de 10 ppm -parts per milió-, quan el límit és de 0,5, és a dir, 20 vegades per sobre. Les mateixes fonts asseguren que alguns treballadors haurien presentat mals de cap i nàusees. Des de Repsol, però, es nega aquest extrem i es remarca que no hi ha hagut cap persona afectada ni ha estat necessari activar cap pla d'emergència ni decretar cap mesura excepcional de protecció per a la població. La incidència provindria d'una arqueta desbordada, a la zona de les torxes.

"Com que l'arqueta no drenava, per dissipar l'acumulació de líquid hem hagut de recollir-ho en un sistema mecànic i portar-ho a la planta de tractament d'aigües, i en aquest impàs per accelerar la recollida és quan s'hauria donat la concentració d'hidrocarburs", ha afirmat a l'ACN el responsable de Comunicació de Repsol Tarragona, Josep Bertran, el qual, però, ha tret ferro a la incidència ja que la companyia petroliera no ha detectat en cap moment cap increment de contaminació, a més que a la zona no hi té cap treballador.

"Em consta que tres treballadors protegits amb màscara han actuat en aquesta arqueta que revessava i després han passat pels mers controls", ha afegit el delegat d'UGT a Repsol Petroli de Tarragona, Rafel Garrido. Si bé a Repsol no s'ha activat cap pla d'emergències i atribueixen l'incident a una operació més del sistema de manteniment, a Dow, l'empresa veïna, quan s'han disparat els indicadors del nivell de benzè s'han encès les alarmes i s'han afanyat a activar el protocol de prevenció per retirar tot el personal que es trobava a la zona.

Segons el responsable de Comunicació de Dow Chemical a Tarragona, Josep Boronat, fins a 130 persones aproximadament d'una àrea determinada, pròxima a la zona de la torxa, han estat desallotjats com a mesura preventiva en detectar valors molt elevats de benzè. "Així ho hem decidit davant la pujada de concentració i la incertesa de saber com evolucionaria", ha exposat Boronat. El protocol de seguretat de Dow ha obligat a moure al personal de les oficines de manteniment i fer-los proves, però no de planta, segons Boronat.

Molèstia puntual, segons Repsol

En un comunicat posterior, Repsol ha assegurat que "no s'ha produït cap fuita, ni cap situació d'emergència" i que la molèstia ha estat "puntual i localitzada". Per altra banda, l'empresa ha admès que no ho ha notificat al 112, ja que no ho ha considerat preceptiu.

Repsol ha explicat que les causes de l'incident es deuen a que la bassa de retenció del Complex Industrial no està coberta, fet que ha provocat que durant la maniobra de transvasament d'aigües i hidrocarburs sorgís un olor a hidrocarbur en les immediacions de la zona. La petroquímica ha volgut destacar que aquesta tasca està protocol·litzada i contemplada en els procediments d'operació de les instal·lacions.

Crítiques de la plataforma Cel Net

La Plataforma Cel Net es queixa que les plantes de Repsol i Dow del Polígon Nord han patit al llarg de les últimes setmanes constants incidències. "A causa de la falta d'explicacions per part de les empreses afectades, la inoperància de l'Administració per solucionar el problema i la gravetat de la situació envers la salut de la població i el medi ambient", la plataforma exigeix que es reuneixi de forma extraordinària la Taula Territorial de Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona (TQACT).

A la vegada, des de la plataforma vol que es convoquin als responsables de les empreses implicades per tal que donin explicacions de cada incidència i s'aportin les solucions corresponents per evitar que la situació es torni a repetir. A banda, Cel Net ha demanat a la Generalitat de Catalunya que respongui "a la falta de mesures dels constants incidents i que expliqui quines han estat les accions que s'han pres al llarg d'aquestes setmanes".
 

Més informació:




-.-

14 de juny 2016

El Govern obre expedient informatiu a Repsol i Dow Chemical per les columnes de fum negre

 Impulsarà un protocol de comunicació ambiental del sector químic de Tarragona 

Un episodi de fum negre a les petroquímiques de Tarragona. FOTO: LLUÍS MILIÁN

Diari de Tarragona - 14/06/2016

La Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat ha obert expedients informatius a les plantes de Repsol i Dow Chemical, situades en el complex petroquímic de La Pobla de Mafumet (Tarragona), pels episodis del 23 de maig i el 8 de juny, que van crear alarma entre la població perquè es van formar columnes de fum negre.

El Pla d'Emergències Exterior del Sector Químic de Tarragona (Plaseqta) s'activa quan hi ha un accident químic i té un protocol establert; en el cas d'aquests incidents "s'ha vist que s'ha de millorar la comunicació entre les empreses, l'administració i la població", perquè la percepció d'aquests episodis poden crear alarma entre la població, ha informat la Conselleria de Territori en un comunicat.

La directora general de Qualitat Ambiental, Mercè Rius, es va reunir aquest dilluns amb alcaldes i representants de 15 ajuntaments del Camp de Tarragona, a més del delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris; la directora de serveis territorials, Trinitat Castro; el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Roger Pla, i l'Observatori de Salut Pública de Tarragona.

La Direcció General de Qualitat Ambiental ha anunciat l'impuls d'un protocol de comunicació ambiental relacionat amb el sector químic de Tarragona després de detectar "la necessitat" de transmetre millor les incidències relacionades amb les emissions de les indústries.

El protocol es treballarà en el marc de la Taula de la Qualitat de l'Aire al Camp de Tarragona, un organisme constituït l'estiu passat per intercanviar informació en matèria de qualitat de l'aire i d'emissions contaminants, i el grup de comunicació i transversalitat de les dades de la Taula col·laborarà per avaluar la manera de millorar la comunicació entre tots els actors.

-.-

23 de maig 2016

Salten les alarmes al Camp de Tarragona per un incident a Dow i Repsol


Vista des d'Almoster
 
Reus Digital 23/05/2016

El telèfon d'emergències del 112 ha rebut un centenar de trucades, des de les 11 i 8 minuts d'aquest matí, per les dues columnes de fum que surten de les xemeneies de les fàbriques de Dow i Repsol. Segons informa el twitter del 112, les grans flames que surten corresponen a la crema de producte per aturada de la planta, i per tant, no hi ha cap accident ni fuita. No obstant, el fum que sort ha provocat l'alarma. La plataforma Cel Net ha penjat diversos vídeos i fotografies denunciant aquesta situació al seu compte de Facebook.

En una nota informativa, Repsol ha assegurat que com a conseqüència d'un problema tècnic, que ha afectat el subministrament d'aire als instruments de control de les plantes, s'ha produït una aturada de seguretat de dues unitats d'Olefinas. Això ha provocat que s'hagin encès les torxes de seguretat del Polígon Nord. La incidència també ha provocat que no s'hagi aportat vapor d'aigua a les torxes, un fet que hauria evitat les columnes de fum.

Repsol explica que, com és habitual, s'ha comunicat la incidència al 112, així com als alcaldes dels municipis del voltant. Les plantes ja estan en procés de posada en marxa i recuperació progressiva de la seva activitat, un fet que suposa una disminució del fum visible.

Per la seva banda, Dow ha informat que a causa d'aquesta incidència s'ha hagut d'aturar el cracker d'etilè i s'ha activtat la torxa com a element de seguretat. "Seguint amb el protocol establert, farem ús de la torxa fins que el cracker arribi al seu ritme normal de funcionament", indica la companyia, per després assegurar que és habitual que aquestes torxes funcionin durant processos d'aturada, anomalies i posada en marxa de les unitats de producció. Per últim, Dow es disculpa "per les molèsties causades".


-.-

Més informació:
 








-.-

8 d’oct. 2015

Crema una torre de propilè de Dow Chemical a la Pobla de Mafumet

· Una torre de propilè altament inflamable s'incendia a la Pobla de Mafumet

La situació ha tornat a la normalitat al migdia i s'ha desactivat el Pla d'Emergències

La torre que crema a la Pobla de Mafumet, de propilè, un material altament
inflamable, però no tòxic. Foto: Lluís Milián

Diari de Tarragona 08/10/2015

Una de les torres de propilè del polígon nord de Tarragona (la Pobla de Mafumet) ha cremat aquest matí degut a un incendi provocat per  una incidència a les instal·lacions d'Hidrocarburs de Dow Chemical Ibérica que ha tingut lloc a les 11:50 hores, segons ha detallat la mateixa companyía. 

La torre que ha crenmat és de propilè, un producte altament inflamable però que segons els bombers  no és tòxic. El cos ha demanat a la població de l'entorn que no s'apropés a la zona de forma preventiva i finalment no hi ha hagut danys personals, ni afectacions en les pròpies instal·lacions del complex petroquímic. A més, com a mesura preventiva, Dow ha decidit aturar el Cracker d'etilè, fet que ha provocat la torxa associada a les parades d'aquest tipus.

Vuit dotacions dels bombers s'han traslladat fins la zonade l'incendi i ha treballat amb els empleats de l'empresa i el bombers del parc químic per evaluar si calia o no una actuació del cos d'emergències de Catalunya. Segons han assegurat els Bombers al Diari de Tarragona, s'ha determinat que els recursos de l'empresa estaven preparats per actuar i que no calia la intervenció dels funcionaris públics per a resoldre l'incendi. 

A les 12:20h, la situació ha tornat a la normalitat i s'ha desactivat el Pla d'Emergència Interior. La companyia ha obert una investigació per conèixer les causes de l'incident.

Cos d'emerències 

Per la seva banda, Protecció Civil de la Generalitat del Departament d’Interior havia activat, a les 12.12 hores, la fase d’Alerta del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de Catalunya PLASEQCAT per l'incendi i fuita de propilè a la indústria Dow Chemical Ibèrica (Dow Nord) de la Pobla de Mafumet. El propilè, insisteixen, és altament inflamable però no és tòxic.

En la resolució de l’incident també han estat alertats, a banda dels Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra i el Sistema d’Emergències Mèdiques SEM. Els Bombers de la Generalitat han activat vuit dotacions que un cop han arribar al lloc de l’incident s’han coordinat amb els bombers del Parc Químic de Tarragona. Tècnics de Medi Ambient del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat s’han desplaçat a l’entorn de l’empresa per prendre mesures de control ambiental.

Protecció Civil de la Generalitat, a través del Centre d’Emergències de Catalunya CECAT ha avisat i informat als municipis del voltant. Per això, s'ha recomanat a la ciutadania no apropar-se a la zona de l’incident. El CECAT i els responsables de seguretat de l’empresa han estat en contacte permanent.

-.-

4 d’oct. 2015

La CUP demanarà a JxSí la retirada de BCN World per donar suport al seu govern

· El cabeza de lista cupaire por Tarragona, Sergi Saladié, reconoce que será una de las demandas que su partido pondrá sobre la mesa.

La CUP ofreció el pasado 22 de septiembre una rueda de prensa en los
terrenos donde está previsto BCN World. Foto: Laura Busquets (ACN)
Javier Díaz Plaza 
Diari de Tarragona 04/10/2015

BCN World se colará en las negociaciones entre la CUP y Junts pel Sí. La formación liderada por Antonio Baños exigirá la retirada de este proyecto como condición para poder llegar a un acuerdo. Será uno de los puntos de la batería de medidas que presentará a la coalición encabezada por Artur Mas. Los cupaires se han mostrado desde el principio contrarios a la construcción de un macromplejo de hoteles y casinos en el ámbito del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Salou y Vila-seca.

«Las conversaciones (con JxS) están de momento en un plano más general, es decir, sobre lo que debemos hacer: plan de choque, proceso constituyente... No se ha entrado en aspectos concretos, pero la retirada de BCN World estará sobre la mesa. Será una demanda de la CUP, no para formar gobierno, porque no queremos entrar, sino para apoyar la formación del Govern», aseguró el jueves al Diari Sergi Saladié, diputado electo en el Parlament y cabeza de lista de la CUP por Tarragona en las pasadas elecciones autonómicas.

Durante la campaña electoral Saladié ya reclamó la paralización «inmediata» de la tramitación del plan director urbanístico del CRT. En una rueda de prensa celebrada el 22 de septiembre en los terrenos donde está prevista la construcción de BCN World, Saladié criticó que «proyectos como éste han roto el consenso que había en la zona sobre el modelo turístico, que en ningún caso pasaba por un turismo intensivo, sino por incluir recursos territoriales y patrimoniales».

La CUP, muy vinculada a la plataforma Aturem BCN World, plantea que los terrenos, ahora propiedad de La Caixa, se puedan «reexpropiar». «Si en nombre del interés general un día se expropiaron a unos particulares, pasados veinte años y en vista de que no se ha hecho nada, ¿por qué no los pueden recuperar los antiguos propietarios?», preguntó Saladié en aquella comparecencia ante los medios de comunicación.

En su programa electoral de 2012, la CUP ya incluía un punto en el que expresaba su rechazo «a modelos como el de Eurovegas, BCN World y Terra Mítica».

Dudas en ERC

BCN World también ha generado discrepancias entre los dos socios principales de Junts pel Sí. CDC defiende el proyecto a capa y espada; en cambio, en el seno de ERC hay dudas. Los republicanos se han mostrado siempre críticos con el modelo turístico que plantea. De hecho, no apoyaron al 100% la ley que permite su implantación, se opusieron a algunos puntos. Fue aprobada por el Parlament de Catalunya, el 28 de mayo de 2014, gracias a los votos favorables de CiU y PSC y la abstención del PP.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicó el pasado 10 de septiembre las bases de la segunda fase del concurso para acceder a las licencias de casino de BCN World. Optan a ellas tres compañías, Melco, Hard Rock y Grup Peralada, que podrán presentar sus proyectos hasta principios de 2016, fecha en la que el Govern prevé aprobar de manera definitiva el plan director urbanístico del CRT. Cada complejo turístico integrado (CTI) incluirá un casino, alojamientos, restaurantes, centros de reuniones, convenciones y congresos, una zona comercial, teatros y salas de espectáculos.

-.-

1 d’oct. 2015

REPSOL - Tarragona. La 10a indústria que amb més CO2 contamina d'Espanya i primera de Catalunya

La burbuja del gas nocivo

· Las fábricas más contaminantes del país pueden comprar derechos de emisión de dióxido de carbono a precio de saldo


En el continente funciona desde hace diez años el llamado régimen de comercio de derechos de emisiones, supuestamente pensado para crear incentivos para que un conjunto de plantas industriales reduzcan colectivamente las emisiones de gases contaminantes. Llegir més:

Font: GEPEC en Xarxa
 



-.-

7 d’ag. 2015

Desenes d'entitats ens oposem als experiments amb transgènics


07/08/2015 

Xarxa Sud, agrupació d’entitats de defensa del territori del Camp i Terres de l’Ebre, juntament amb el sindicat agrari Unió de Pagesos, GEPEC-EdC, Som lo que sembrem, Orgànic Fruit, El Brot, SCCL, La Fava, CUP Reus  i  Procés Constituent, ens vam reunir ahir a Reus, a la seu del GEPEC-EdC, amb l’objectiu d’unir esforços i coordinar-nos per treballar en contra del projecte presentat per Oxitec, que es volia portar a terme per a l’ IRTA, al Camp de Tarragona, consistent en un experiment d ’alliberament de  mosques de l’olivera transgèniques.

Donat que el mateix dia, hores abans de la reunió, es va retirar el projecte, les entitats sota-signants mostrem la nostra satisfacció  que el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya  hagi notificat aquesta retirada. Al mateix temps, però, aprofitem per fer pública  la nostra ferma oposició als OGM (Organisme modificat genèticament) i la seva experimentació en el territori.

Així mateix considerem molt greu que, tot i haver una resolució al Parlament de Catalunya,  de l’any 2013, en que es rebutjava el mateix experiment, tan sols dos anys després s’intenti novament portar a terme aquest projecte, mostrant un total menyspreu a la decisió parlamentària. 

La gravetat i perillositat de l’experiment que es plantejava es  fa palesa en la preocupació mostrada pel propi Síndic de Greuges, que fa pocs dies va fer pública la seva intenció d’obrir investigació sobre aquest projecte. 

Les entitats sota signants ens reafirmem, com sempre hem fet, en la voluntat de confrontar qualsevol intent d’agressió que es faci al territori, sigui del tipus que sigui, per fer valer el nostre territori, la seva pagesia i la nostra salut.

Les entitats sota signants restarem amatents i ens oposarem a qualsevol altre projecte o experiment amb organismes transgènics que es vulgui portar a terme en el nostre territori i apostem per un model agrari tradicional, respectuós amb l’entorn, de proximitat, de respecte a la feina de la pagesia i a la salut.

Xarxa sud. Coordinadora d’entitats de defensa del Territori (GEPEC-EdC, Alveolus, Aturem Bcn World,  Defenterra, Delterpa, Geven, La Canonja 3 - Poble, paisatge i sostenibilitat, Plataforma Cel Net, Plataforma de l’Aleixar, Plataforma del Camp, en defensa de la terra i del territorio, Plataforma Martí Verd, Plataforma No a la MAT Almoster, Plataforma del Priorat, Plataforma Salvem la Platja Llarga), les associacions de consumidors Cooperativa el Brot i Grup de consumidors la Fava, Unió de Pagesos, Orgànic fruit (empresa productora oli ecològic), Som lo que sembrem, Procés Constituent i CUP de Reus.


-.-

6 d’ag. 2015

Negativa d'Agricultura a que s'alliberin a Tarragona mosques modificades genèticament

· El departament considera que no es pot garantir el confinament dels insectes


07/08/2015 reusdigital.cat 

El Departament d'Agricultura no dóna el vist i plau a les proves que l'empresa britànica Oxitec es plantejava fer en laboratoris de l'IRTA, a prop de Tarragona, alliberant fins a 5.000 mosques transgèniques per setmana durant un any, gairebé dos milions en total. Segons la companyia, l'assaig ocuparia una àrea, coberta amb xarxes, de mil metres quadrats. Agricultura, però, considera que no es pot garantir el confinament dels insectes i ha comunicat a Oxitec la seva negativa. L'empresa ha retirat formalment la seva sol·licitud per alliberar mosques de l'olivera modificades genèticament. Ja al 2013 Oxitec va voler realitzar una acció similar que també va ser denegada per la Generalitat de Catalunya.  

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va rebre, en data 29 d'abril de 2015, una sol·licitud per part de l'empresa Oxitec Ltd del Regne Unit per fer un alliberament voluntari amb mosques de l'olivera modificades genèticament a Catalunya. L'expedient presentat va iniciar la tramitació administrativa a través de la Comissió Catalana de Bioseguretat del DARP, òrgan competent de la Generalitat de Catalunya per l'autorització o denegació d'activitats amb organismes modificats genèticament (OMG) a Catalunya, tal i com determina el Decret 62/2015, de 28 d'abril, pel qual s'estableixen mesures per a l'exercici de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria dels OMG.

El DARP es va reunir amb l'empresa el passat 30 de juliol per informar-la de les dificultats tècniques que s'observaven per garantir el confinament de l'alliberament de mosques modificades genèticament. Per això, en aplicació del principi de prevenció el departament, no donarà el vist i plau a les proves que es plantejava fer en laboratoris de l'IRTA. Davant el posicionament del departament, (que ja va denegar una actuació similar el 2013), en data 5 d'agost de 2015, l'empresa Oxitec Ltd ha fet arribar un escrit al Director General d'Agricultura i Ramaderia, informant-lo de la seva decisió de retirar formalment la seva sol·licitud.

Les mosques OX3097D-Bol olive fly que es volien alliberar estaven manipulades amb un ADN resultat d'una barreja d'organismes marins, bactèries, virus i altres insectes. Segons el projecte de l'empresa la intenció era que les mosques transgèniques mascle s'aparellessin amb les mosques femella nadiues i, per tant, introduïssin els seus gens modificats en la població existent. Així, es creu que la població nadiua de mosca de l'olivera disminuiria, la qual cosa eliminaria, presumptament, les pèrdues econòmiques en la producció d'oliva.

-.-

2 d’ag. 2015

Estudien usar mosques transgèniques per aturar la plaga de l'olivera a Tarragona

· L'empresa britànica Oxitec vol experimentar en uns terrenys protegits amb una malla

Les mosques s'alliberarien en una àrea protegida amb una malla (Gino/Flickr)
02/08/2015 324.Cat

La Generalitat decidirà cap a l'octubre si tira endavant el projecte d'una empresa britànica per fer una prova experimental amb mosques transgèniques en uns terrenys a prop de Tarragona. L'objectiu és alliberar-les en una àrea que es protegiria amb una malla, per lluitar contra la plaga de la mosca de l'olivera.

L'empresa OXITEC ja va fer una sol·licitud semblant fa 2 anys, però no va prosperar. Ara, fa 2 mesos, ho ha tornat a demanar. El director general d'Agricultura, Alfons Vilarrasa, ha explicat a Catalunya Ràdio que qui prendrà la decisió serà la comissió catalana de bioseguretat. Això sí, rebrà un informe no vinculant des de Madrid i també de la Comissió Europea.

La clau per donar el vist-i-plau al projecte serà la seguretat, segons ha explicat Vilarassa.
"La comissió catalana de bioseguretat haurà de valorar si les mesures són suficients per garantir la seguretat de l'experiment"
Des del sindicat Unió de Pagesos tenen reserves pel risc que les mosques transgèniques puguin sortir de la xarxa. Miquel Blanc, el responsable nacional del sector de l'olivera, assenyala els perjudicis que pot comportar que hi hagi alguna fuita i les mosques transgèniques surtin de la zona delimitada.
"No hi ha garanties absolutes de res. Hi podria haver un tipus de contaminació i que sigui inevitable que això condicioni la producció ecològica"
Greenpeace ja va expressar el seu rebuig a aquesta prova a principis de setmana. Considera que posa en risc la biodiversitat i la producció de les oliveres.

La mosca de l'olivera comporta pèrdues importants de producció al sector, ja que la femella posa els ous a les olives i la larva es menja el fruit. L'empresa OXITEC ha modificat genèticament els mascles d'aquestes mosques perquè es creuin amb les femelles i tinguin descendència estèril.

-.-

10 de juny 2015

Diversos col·lectius engeguen una campanya per la qualitat de l’ aire al camp de Tarragona: ara, el polígon sud


Avui, 5 de juny, aprofitant el dia del Medi Ambient i celebrant un any des de la presentació dels resultats de l'estudi sobre qualitat de l'aire a la Vall del Francolí, la Plataforma Cel Net engega una campanya conjunta amb altres col·lectius ecologistes, socials i veïnals del Camp de Tarragona per reclamar dades reals de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona i la realització d’un estudi a Tarragona, Vila-Seca i La Canonja. 

Des del 2012, en diferents municipis de la Vall del Francolí veïns del polígon nord del complex petroquímic de Tarragona, els ajuntaments del Morell, Vilallonga del Camp, Constantí i Perafort-Puigdelfí financen un estudi de qualitat de l'aire realitzat per la LCMA de la UPC i impulsat per la Plataforma Cel Net. 

Després de la finalització d’una primera part dels estudis s’han tret resultats alarmants que mostren una presència elevada de compostos químics nocius i cancerígens tals com el Benzè, el 1-3 Butadiè i el Benzo(a)pirè i posen de manifest les mancances actuals de la legislació en quant al control de les emissions contaminants difuses i a les mesures de prevenció i protecció enfront dels seus efectes en la salut i el medi.

Des dels col·lectius creiem que aquest estudi ha posat fi al silenci al qual s'havia condemnat la zona en quant a respostes davant les contínues agressions contaminants de la indústria i la manca de responsabilitat, tal i com evidencia el passat episodi que fa tenir lloc el passat 25 de maig a la Canonja davant la fuga d'òxid de nitrogen d'una empresa situada al polígon sud. No ha estat fins que els propis ajuntaments, a petició de Plataforma Cel Net, han finançat aquests estudis que hi ha hagut dades reals i a l’abast de la població de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona.

Tot i les dificultats, l’estudi en aquestes poblacions continua però ara també es creu necessari ampliar l’estudi a Tarragona, Vila-seca i La Canonja, municipis propers al polígon sud del complex. És per això, que la Plataforma Cel Net juntament amb els diversos col·lectius adherits tiren endavant la campanya conjunta: ARA, EL POLÍGON SUD!

Els diferents col·lectius han firmat un comunicat on expliquen els motius de la campanya. L’objectiu principal és la difusió dels resultats de l’estudi realitzat als municipis del Morell, Vilallonga del Camp, Constantí i Perafort-Puidelfí, reclamar respostes a les empreses contaminants i l’administració i la demanda als ajuntaments dels municipis de Tarragona, Vila-seca i La Canonja de realitzar el mateix estudi en els seus municipis. 


Les entitats adherides a la campanya són: Plataforma Cel Net, Alveolus, Defenterra, Delterpa, Ecologistes en Acció de Tarragona i l'Ebre (GETE-EeAC), Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona, Gepec- EdC, La Canonja 3 – Poble, Paisatge i Sostenibilitat, Plataforma Cuidem la Platja Llarga, Plataforma del Camp, en defensa de la terra i el territori, Plataforma del Priorat, Plataforma NoalaMat L´Aleixar, Unió de Pagesos de la Selva del Camp. 

22 d’abr. 2015

Festa pel Territori (25 d’abril de 2015 a la Selva del Camp)



Festa pel Territori.
25 d’abril de 2015 a la Selva del Camp

Ponències

Les ponències es duran a terme al Mas d’Iglesies, situat al bell mig de l’Hort Iglesies, el punt central de la Festa pel Territori.

Horari de les ponències:

10:00 h: Presentació de la jornada, a càrrec d’un representant de l’Ajuntament de La Selva del Camp i Andreu Escolà, president GEPEC-EdC, en representació de Xarxa – Sud, amb presència de representants de la resta d’entitats i plataformes de la xarxa

BLOC 1: Sabem què respirem?

10:30-11:20 h
Contaminació Atmosfèrica (Neus Roig, Plataforma Cel Net)
Contaminació Wi-Fi i 4G (Alejandro Mir)

BLOC 2: Recuperem l’aigua i l’energia

11:30-13:00h
Per què vaig deixar de ser pescador (Xavier Veciana, ex-pescador del Serrallo)
Plataforma Aigua és Vida (Quim Pérez)
Plataforma en Defensa de l’Ebre ( Susana/Manolo)
Cas Castor (Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia)

13:10-14:00h
Ponència a càrrec de Sergi Saladié
Taula Rodona amb: Ecologistes en Acció (Eloi Nolla) + Xarxa Sobirania Energètica

BLOC 3: Quin model turístic ens convé?

17:00-17:50 h
Ponència a càrrec de Jaume Salvat
Taula Rodona amb: Aturem BCN World (Joan Pons) + Prioritat (Joan Vaqué)

BLOC 4: Cap a un nou model de gestió del territori

18:00 – 19-30h
Ponència a càrrec de Josep Oliveres
Taula Rodona amb representants de DEFENTERRA + DELTERPA + Alveolus + GEPEC-EdC + Unió de Pagesos La Selva


Actes lúdics i concerts de dia
Lloc: Parc de l’Hort d’Iglésies (La Selva del Camp)

Horari:
  • 10:30 Batucada
  • 11:30 Coral Veus de la Terra
  • 12:30 Motis&Chamorro Trio (Jazz)
  • 13:30 Fito Luri (Cantautor)
  • 16:00 Cercavila de gegants
  • 16:30 Castellers de la URV
  • 17:00 Olla Barrejada ( Havaneres)
  • 18:00 Gerard Sesé ( Cantaautor)
  • 19:00 Scola Cantorum ( No posseu “Escola”)
  • 19:30 Colla Infantil de Diables de La Selva del Camp
  • 21:15 Sortida dels Diables i Timbalers de La Selva del Camp, acompanyats pels Timbalers d’Alforja fins al pavelló.


Concert de nit
Lloc: Poliesportiu de la Selva del Camp
A partir de les 22h:
  • CREEPY GENTLEMAN
  • OH WELL
  • JULIO LOBOS
  • AMADEU CASAS
  • LA BANDA DEL YUYU
  • IVORY
  • SELVATEK

(entrada gratuïta)
-.-

Entitats organitzadores

Xarxa Sud d’entitats i plataformes en defensa del territori de les comarques del sud de Catalunya:
  • Alveolus
  • Aturem Bcn World
  • DEFENTERRA
  • DELTERPA
  • GEPEC-EdC GEVEN
  • La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat
  • Plataforma Cel Net
  • Plataforma de l’Aleixar
  • Plataforma del Camp, en defensa de la terra i del territori
  • Plataforma Martí Verd
  • Plataforma No a la MAT Almoster
  • Plataforma del Priorat
  • Plataforma Salvem la Platja Llarga


Les entitats que col·laboren a la Festa del Territori són les següents:
  • Batucada Engrescats de Tarragona
  • Ca Rosset –  fruits autèntics i autòctons
  • Celler Burgos Porta (Poboleda)
  • Cellers de Scala Dei (Escaladei)
  • Club Excursionista Arítjol
  • Col·lectiu 25 d’Abril de La Selva del Camp
  • Colla Castellera Els Pataquers de la URV
  • Colla Gegantera Pirates de l’Ebre: Grallers del territori, de Móra d’Ebre
  • Colla Gegantera de La Selva del Camp
  • Cooperativa El Brot
  • Cooperativa de La Selva del Camp (Cooselva)
  • Cooperativa L’Avellanera (Infrusec)
  • Coral Veus de la Terra
  • Coral Scola Cantorum
  • Diables de La Selva del Camp
  • Enginyers Sense Fronteres
  • Ecologistes en Acció
  • Grallers del Ball de Diables de La Selva del Camp
  • Horticultura Germans Crusells
  • Justícia i Pau de La Selva del Camp
  • La Conreria d’Scala Dei
  • LaReus, cultural i solidària per la pau
  • Nano Galderic de La Selva del Camp (Patró dels pagesos catalans)
  • Plataforma Aigua es Vida
  • Plataforma en Defensa de l’Ebre
  • Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia
  • Slow Food Priorat
  • Som lo que Sembrem
  • Xarxa de Sobirania Energètica
  • Prioritat
  • Unió Corporativa Alimentària
  • Vermuts Miró


Els músics que col·laboren a la Festa del Territori són els següents:
  • Fito Luri (Cantautor)
  • Gerard Sesé (Cantautor)
  • Greepy Gentleman
  • Ivory
  • Julio Lobos/Oh Well/ Amadeu Casas
  • La Banda del Yuyu
  • Motis&Chamorro trio
  • Olla Barrejada
  • Selvatek


Les persones que col·laboren a la Festa del Territori són les seguents:
  • Josep Oliveras (Catedràtic d’Anàlisis Geogràfic Regional i professor del Departament de Geografia de la URV)
  • Agustí Perelló (vi natural, el Molar)
  • Sergi Saladié (gèograf i professor associat a la URV)
  • Jaume Salvat (professor Dep Geografia URV, investigador Unitat Transferència i Desenvolupament Parc Científic i Tecnològic Turisme i Oci de Catalunya)
  • Xavier Veciana (ex-pescador del Serrallo)

Amb el suport de l’Ajuntament de La Selva del Camp.

Més informació:

https://festapelterritori.wordpress.com
http://noalamatdelcamp.blogspot.com.es/2015/04/festa-pel-territori-25-dabril-de-2015.html
http://gepec.cat/show_events.php?id=392

-.-

19 d’abr. 2015

Malestar als municipis que no tindran descomptes en gasolina de Repsol

  • La població critica fortament el descompte que proposa Repsol: «la nostra salut val 3 cèntims?»
  • Els acaldes critiquen que el descompte només sigui per vuit municipis del Camp

Naus del polígon químic de Repsol, al polígon nord de Tarragona.
Foto: delCamp.cat.

elCamp.Cat 18/04/2015

Després de la mesura que va anunciar a finals de setmana Repsol de dotar vuit municipis del Camp de Tarragona amb descomptes en la gasolina per ser propers a les plantes de producció i a la refineria que la companyia té a Tarragona, molts altres municipis han posat el crit al cel. Alguns pobles i ciutats que també són molt propers a les plantes recriminen aquesta mesura, entre d'altres, en declaracions al Diari de Tarragona, l'alcalde de la Secuita, Eudald Roca, que creu «que és discriminació als pobles que en quedem fora però que també sentim el fum i els sorolls i veiem la fumera». El mateix alcalde demana menys accions concretes i que posin el preu del carburant per tothom «més just».

Els municipis d'aquesta segona corona al voltant de les plantes de Repsol critiquen obertament la decisió; els alcalde dels Pallaresos, de Vallmoll i de la Selva del Camp sobretot defensen la idea que tot i que no reben els seus impostos també es veuen afectats. Sembla, doncs, que un tema tabú com el repartiment dels impostos i prevendes d'aquestes empreses entre els municipis del voltant ha acabat explotant. Per la seva banda, l'alcade de Reus, Carles Pellicer, també en declaracions al mitjà citat, demana responsabilitat a les empreses químiques i nuclears i els recorda que el retorn dels seus beneficis a la societat no s'hauria de quedar en els límits municipals i hauria de ser una acció a nivell territorial.

Els ciutadans no veuen amb bons ulls la proposta de Repsol

Però no només els responsables de les administracions locals van posar el crit al cel amb aquesta nova mesura de l'empresa Repsol. La notícia ha causat un fort impacte a les xarxes socials des que es va publicar. «Tres cèntims val la nostra vida?», s'exclama un dels lectors a la xarxa social Facebook, fent referència al cost que s'estalviaran els veïns d'aquests pobles en la gasolina. Són molts els lectors que mitjançant els comentaris posen de relleu aquests tres cèntims de descompte.

Un altre lector també explica que Tarragona és la zona de l'Estat amb la gasolina més cara i que aquest descompte no ajudarà en res. El mateix lector, també a Facebook, creu que aquesta és un acció per contrarestar la informació apareguda fa dues setmanes sobre la toxicitat d'alguns dels elements que projecta Repsol com el butadiè. Però les queixes dels usuaris segueixen. Alguns lectors de delCamp.cat també expliquen que hi ha targetes de fidelització de l'empresa que ja dóna un descompte de quatre cèntims d'euro per litre, és a dir, més que l'oferta que han fet pública pels veïns de la Pobla de Mafumet, el Morell, Perafort, Constantí, Tarragona, Vila-seca, la Canonja i els Garidells.

I finalment, igual que els alcaldes, els veïns de municipis de la vora però que no tenen aquest descompte també han denunciat que ells, tot i viure a prop d'aquestes plantes de producció, no tenen cap «oferta» i en canvi sí que poden patir els possibles perjudicis d'aquestes empreses.

Alguns dels comentaris a les xarxes socials del grup delCamp.cat:




Més informació:


Del agravio al respeto: la reacción de los que no tendrán gasolina rebajada

Los alcaldes de los municipios del área de influencia de la refinería de Repsol que no obtendrán descuentos valoran su exclusión. Llegir més ...
-.-

18 d’abr. 2015

Gasolina més barata pels veïns de les plantes de Repsol a Tarragona

Targeta de descomptes pels veïns de vuit municipis del Camp de Tarragona



delCamp.Cat 18/04/2015

Els veïns de la Pobla de Mafumet, el Morell, Perafort, Constantí, Tarragona, Vila-seca, la Canonja i els Garidells podran posar gasolina més bé de preu. Repsol, que té plantes als polígons Nord i Sud de Tarragona, ha creat una targeta de descomptes per la gent d'aquests municipis per, segons l'empresa, «donar un pas més en les relacions de bon veïnatge amb la societat del Camp de Tarragona». Amb aquesta targeta, Repsol atén l'aspiració de molts veïns d'obtenir algun descompte especial en els carburants produïts a la refineria del Complex Industrial de Repsol; s'assegura des de l'empresa.

Es tracta d'una targeta gratuïta, sense quotes ni cap cost per a l'usuari, que permetrà obtenir descomptes immediats en els combustibles. Amb la targeta Repsol Més s'obté un descompte immediat de 3 cèntims per litre en carburants, 5 cèntims si és carburant Premium, en qualsevol de les estacions de servei Repsol, Campsa i Petronor del Camp de Tarragona i 1 cèntim per litre a les estacions de servei del grup a la resta de l'Estat.

Els usuaris de la targeta passaran a formar part de la «Comunitat Repsol veïns de Tarragona», un espai de trobada en què hi haurà promocions especials. Podran sol·licitar la targeta Repsol Més els veïns residents a les poblacions en què Repsol té instal·lacions industrials (la Pobla de Mafumet, el Morell, Perafort, Constantí, Tarragona, Vila-seca, la Canonja i els Garidells). La targeta Repsol Més es pot demanar a la pàgina web del Complex Industrial de Repsol. 


Més informació: 

Gasolina más barata por vivir en el entorno de la refinería de Repsol.
La compañía lanza una tarjeta descuento para los vecinos de las poblaciones en que tiene instalaciones industriales. Llegir més...
 
Foto: José Carlos León/DT
-.-

16 d’abr. 2015

La qualitat de l'aire a la comarca del Tarragonès

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/la-qualitat-de-laire-a-la-comarca-del-tarragones/video/5504591/


Els matins / TV3 16/04/2015

Aquest dijous hem volgut parlar de la qualitat de l'aire a la comarca del Tarragonès perquè hi ha polèmica arran de l'informe de la Universitat Politècnica de Catalunya que afirma que conté concentracions de butadiè que superen els llindars recomanats per l'Organització Mundial de la Salut. Hem volgut conèixer i analitzar quines conseqüències té aquesta situació mediambiental i quina relació té amb l'activitat de la petroquímica de la zona. I per fer-ho ens han acompanyat al plató Xavier Roca, director del Laboratori Centre Medi Ambient-UPC i autor de l'informe, i amb Assumpta Ferran, directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat. Sobre el terreny hem parlat amb algun alcalde dels que van encarregar l'estudi a la UPC, i amb Josep Maria Torres, de la plataforma Cel Net, i hem sentit la versió de l'empresa Repsol.

-.-

5 d’abr. 2015

Festa pel Territori. 25 d’abril de 2015 a la Selva del Camp

Organitzada per la Xarxa Sud
(Xarxa ambiental dels territoris del sud de Catalunya)

Motivació de la festa

És ben conegut de tothom l’ús i l’abús que fem de la natura en general i de l’entorn més proper en particular. La mala gestió del sòl, la discontinuïtat del paisatge, els abocadors incontrolats, els vessaments de productes tòxics al mar, rius, barrancs i rieres, la construcció d’urbanitzacions i polígons industrials disseminats i en molts casos innecessaris, la creació de parcs temàtics desproporcionats niu d’activitats de dubtosa bona intencionalitat, les proliferacions de pedreres, parcs eòlics o torres d’alta tensió a les carenes de les serralades, la contaminació atmosfèrica, el perill de les nuclears, la mala gestió dels aqüífers amb la constant amenaça de transvasament de les aigües de l’Ebre... Són moltes de les agressions que pateix el nostre país, la majoria d’elles concentrades a les terres anomenades del sud, és a dir, a la demarcació de Tarragona, fins el punt de ser reconeguda com l’abocador de Catalunya.

Sense voler pecar de catastrofistes ni de contraris al progrés, però moguts pel convenciment de què el canvi de model de progrés és possible molta gent es mobilitza. Des d’aquesta òptica, ja fa anys, un conjunt d’entitats i associacions formades per veïns i veïnes, lluny d’interessos econòmics, polítics o de personalismes, conscients de l’alt deteriorament que pateix el nostre territori, han anat organitzant-se per tal de plantar cara a un model d’expansió decidit des de les voluntats vinculades a l’especulació i grans empreses que imposen decisions sense comptar o consensuar amb el territori, i menystenint la idea de desenvolupament que aquest desitja i al qual hi tenim dret. 

Fruit de les lluites que aquestes associacions i entitats han dut a terme s’han aconseguit èxits, tant a nivell d’aturar actuacions molt agressives, com de fer- les visibles i influir en la conscienciació de la població sobre el valor del nostre paisatge i el respecte per la nostra fauna. Tot plegat una inversió de futur que trobaran les properes generacions.

Convençuts que la solidaritat és la millor eina per aconseguir canvis, el març de 2013, va néixer XARXA-SUD. Apareix amb objectius molt ambiciosos que passen per la voluntat de què les organitzacions existents, algunes molt petites i localitzades, es coneguin i es donin a conèixer, que es difonguin les problemàtiques i les actuacions de totes i es promogui la col·laboració entre elles, de manera solidària i en les mesures que cadascuna consideri més al seu abast i més propera al seu tarannà, com:
  • Difondre problemes ambientals de poc o gens ressò mediàtic.
  • Presentar al·legacions i/o contenciosos de manera conjunta.
  • Elaborar projectes de millora del territori.
  • Organitzar i difondre activitats formatives i lúdiques com sortides, publicacions, tallers.
  • Organitzar i difondre actes reivindicatius com festes, manifestacions, concentracions.
  • Ajudar-nos econòmicament en els processos judicials.
  • Inventar maneres d’autofinançament més enllà de les quotes de les entitats que les tinguin (fires, sortides, sortejos, concerts, paradetes de venda d’autoproducció o donacions...).
  • Difondre l’estat de les problemàtiques i els èxits obtinguts.
  • Organitzar i difondre actes divulgatius, reivindicatius i festius amb la intenció de donar-nos a conèixer i cercar finançament.
Seguint aquesta línia estem organitzant el dia 25 d’abril a la Selva del Camp la Festa pel Territori, un acte per reivindicar de manera festiva que cal un nou model de territori que respecti l’entorn i la seva gent i el preservi per les generacions futures.

La bona disposició tant de l’Ajuntament de la Selva del Camp com d’entitats del municipi, han permès comptar amb infraestructures excel·lents i la implicació de tot el poble.

Contingut provisional de la jornada

La jornada es preveu estructurada en tres parts:
  • 1. Actes de caire lúdic i cultural al Parc de l’Hort d’Iglésies, com actuacions de colles castelleres, gegants, diables, havaneres, concerts de cantautors, entre d’altres. També hi haurà petits parlaments sobre els casos ambientals que afecten el territori.
Hort d'Iglésies de la Selva del Camp


Horari previst:

10.30h Batucada Engrescats de Tarragona
11.30h Veus de la Terra (Coral)
12.30h Motis&Chamorro Trio (Jazz)
13.30h Fito Luri (Cantautor)

16.00h Actuació gegantera i dels Castellers de la URV

17.00h Olla Barrejada (Havaneres)

18.00h Gerard Sesé (Cantautor)

19.00h Escola Cantorum (Coral)

20.00h Diables de La Selva del Camp

  • 2. Ponències informatives, durant tot el dia, sobre els diferents conflictes ambientals presents al territori. Conjuntament amb una fira de les entitats participants.
(veure programa adjunt, al final del document)

  • 3. Concert de nit al Pavelló esportiu de la Selva del Camp.

Pavelló esportiu de la Selva del Camp
Horari previst:

21.30h CREEPY GENTLEMAN

22.20h JULIO LOBOS/ OH WELL/ AMADEU CASAS

23.10h IVORY

00.30h LA BANDA DEL YUYU

01.20h SELVATEK

Entitats organitzadores:

Xarxa Sud, formada per les entitats següents:

Altres entitats que col·laboren en l’organització:

Unió de Pagesos de les comarques de Tarragona / Joves d’Esquerra Verda /  CUP Camp

Entitats i persones col·laboradores:

Les persones que col·laboren a la Festa del Territori són les seguents:
  • Josep Oliveras (Catedràtic d'Anàlisis Geogràfic Regional i professor del Departament de Geografia de la URV)
  • Agustí Perelló (vi natural, el Molar)
  • Sergi Saladié ( gèograf i professor associat a la URV)
  • Jaume Salvat (professor Dep Geografia URV, investigador Unitat Transferència i Desenvolupament Parc Científic i Tecnològic Turisme i Oci de Catalunya. 
  • Xavier Veciana (ex-pescador del Serrallo)
Les entitats que col·laboren a la Festa del Territori són les següents:
  • Batucada Engrescats de Tarragona
  • Celler Burgos Porta (Poboleda)
  • Cellers de Scala Dei (Escaladei)
  • Club Excursionista Arítjol
  • Col·lectiu 25 d’Abril de La Selva del Camp
  • Colla Castellera Els Pataquers de la URV
  • Colla Gegantera Pirates de l'Ebre: Grallers del territori, de Móra d’Ebre
  • Colla Gegantera de La Selva del Camp
  • Cooperativa El Brot
  • Cooperativa de La Selva del Camp (Cooselva)
  • Cooperativa L’Avellanera (Infrusec)
  • Coral Veus de la Terra
  • Coral Scola Cantorum
  • Diables de La Selva del Camp
  • Enginyers Sense Fronteres
  • Ecologistes en Acció
  • Grallers del Ball de Diables de La Selva del Camp
  • Horticultura Germans Crusells
  • Justícia i Pau de La Selva del Camp
  • Nano Galderic de La Selva del Camp (Patró dels pagesos catalans)
  • Plataforma Aigua es Vida
  • Plataforma en Defensa de l’Ebre
  • Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia (Castor)
  • Plataforma Prioritat
  • Slow Food Priorat
  • Som lo que Sembrem
  • Xarxa de Sobirania Energètica
Els músics que col·laboren a la Festa del Territori són els següents:
  • Fito Luri (Cantautor)
  • Gerard Sesé (Cantautor)
  • Greepy Gentleman
  • Ivory
  • Julio Lobos/Oh Well/ Amadeu Casas
  • La Banda del Yuyu
  • Motis&Chamorro trio
  • Olla Barrejada
  • Selvatek
Amb el suport de:
  • L'Ajuntament de La Selva del Camp

Ponències

Festa pel Territori, 25 d’abril de 2015 a La Selva del Camp

10:00 h
  • Presentació de la jornada, a càrrec d’un representant de l’Ajuntament de La Selva del Camp i Andreu Escolà, president GEPEC-EdC, en representació de Xarxa – Sud, amb presència de representants de la resta d’entitats i plataformes de la xarxa
BLOC 1: Sabem què respirem?
  • Contaminació Atmosfèrica (Neus Roig, Plataforma Cel Net)
  • Contaminació Wi-Fi i 4G (Alejandro Mir)
BLOC 2: Recuperem l'aigua i l'energia

11:30-13:00h
  • Per què vaig deixar de ser pescador (Xavier Veciana, ex-pescador del Serrallo)
  • Plataforma Aigua és Vida (Quim Pérez)
  • Plataforma en Defensa de l’Ebre (Susana Abella / Manolo Tomàs)
  • Cas Castor (Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia)
13:10-14:00h
  • Ponència a càrrec de Sergi Saladié
  • Taula Rodona amb: Ecologistes en Acció (Eloi Nolla) + Xarxa Sobirania Energètica + Enginyers sense fronteres 
BLOC 3: Quin model turístic ens convé?

17:00-17:50 h
  • Ponència a càrrec de Jaume Salvat
  • Taula Rodona amb: Aturem BCN World (Joan Pons) + Prioritat (Joan Vaqué)
BLOC 4: Cap a un nou model de gestió del territori

18:00 – 19-30h
  • Ponència a càrrec de Josep Oliveras
  • Taula Rodona amb representants de Alveolus + DEFENTERRA + DELTERPA + GEPEC-EdC + Unió de Pagesos La Selva
-.-