7 d’ag. 2021

El BOE del 28 de juliol de 2021

Diu el BOE (BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO) del 28 de juliol de 2021:

 

V. Anuncios

B. Otros anuncios oficiales

MINISTERIO DE POLÍTICA TERRITORIAL Y FUNCIÓN PÚBLICA

34274 Anuncio de la Dependencia del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Zaragoza, de la Subdelegación del Gobierno en Teruel, de la Subdelegación del Gobierno en Tarragona y de la Subdelegación del Gobierno en Barcelona por el que se somete a Información Pública el Estudio de Impacto Ambiental y la Solicitud de Autorización Administrativa Previa del conjunto de parques eólicos denominado "Clúster Begues_PFot-539 AC" que comprende el Parque solar fotovoltaico Jaime I, de 40 MWp en los TTMM de Lechón (Zaragoza) y Cucalón (Teruel) y su infraestructura de evacuación asociada, en las provincias de Barcelona, Tarragona, Teruel y Zaragoza, y los parques eólicos El Pelado (38,5MW) en los TTMM de Allueva, Bea, Calamocha y Fonfría (Teruel) y su infraestructura de evacuación asociada en la provincia de Teruel, Honos (49,5 MW) en los TTMM de Vivel del Río Martín, La Hoz de la Vieja, Segura de los Baños y Maicas (Teruel), Lera (38,5 MW) en los TTMM de Salcedillo, Allueva y Fonfría (Teruel) y San Vicente (49,5 MW) en los TTMM de Cucalón, Lanzuela, Bea, Lagueruela (Teruel).

A los efectos de lo establecido en los artículos 53.1.a) de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico, los artículos 36 y 37 de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de Evaluación Ambiental y los artículos 124 y 125 del Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, por el que se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica, se somete al trámite de información pública la solicitud de Autorización Administrativa Previa y el Estudio de Impacto Ambiental del Proyecto de "Clúster Begues_PFot-539 AC" que incluye el Parque solar fotovoltaico Jaime I, de 40 MWp en los TTMM de Lechón (Zaragoza) y Cucalón (Teruel) y su infraestructura de evacuación asociada, en las provincias de Barcelona, Tarragona, Teruel y Zaragoza, el parque eólico El Pelado (38,5MW), y sus infraestructuras de evacuación, en las provincia de Teruel y los parques eólicos Honos (49,5 MW), Lera (38,5 MW) y San Vicente (49,5 MW), cuyas características se señalan a continuación:

·  Peticionario, según el acuerdo de acumulación para la tramitación conjunta relativa a los expedientes, la promotora que representa al resto de mercantiles es ENERGÍAS RENOVABLES DE ORMONDE, 36 S.L., con CIF B88153929, condomicilio social en Madrid, Calle Ortega y Gasset, 20, 2,º (C.P. 28006) y con domicilio a efectos de notificación en Zaragoza, Calle Coso, 33, 7.º, 50.003.

·  Objeto de la petición: Solicitud de Autorización Administrativa Previa y Declaración de Impacto Ambiental del expediente "Clúster Begues_PFot-539 AC", que comprende un total de 1 proyecto Parque Fotovoltaico, 4 proyectos de Parques Eólicos y sus infraestructuras de evacuación. 

·  Órgano competente: El órgano sustantivo competente para resolver la Autorización Administrativa Previa es la Dirección General de Política Energética y Minas del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. El órgano ambiental competente para emitir la Declaración de Impacto Ambiental es el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.

·  Órgano tramitador: Dependencia del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Zaragoza, Dependencia del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Teruel Dependencia del Área Funcional de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Tarragona y Dependencia del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Barcelona. 

·  Descripción de las Instalaciones: el conjunto de proyectos denominado "Cluster Begues_539 AC", estará ubicado en los términos municipales de Caspe, Escatrón, Lécera, Lechón, y Maella (provincia de Zaragoza), Albalate del Arzobispo, Alcañiz, Allueva, Bádenas, Bea, Blesa, Calamocha, Cucalón, Fonfría, Híjar, La Hoz de la Vieja, Lagueruela, Lanzuela, Loscos, Maicas, Muniesa, Plou, Salcedillo, Samper de Calanda, Segura de los Baños, Urrea de Gaén, Vivel del Río Martín (provincia de Teruel). 

 Alcover, Alforja, Almoster, Ascó, Batea, Bràfim, Corbera d’Ebre, Duesaigües, el Masroig, el Milà, Falset, Gandesa, Garcia, la Bisbal del Penedès, la Fatarella, la Selva del Camp, l’Albiol, l’Aleixar, l’Arboç, Llorenç del Penedès, Masllorenç, Montferri, Móra d’Ebre, Nulles, Pradell de la Teixeta, Puigpelat, Ruidecols, Rodonyà, Sant Jaume dels Domenys, Vallmoll, Valls, Vilabella (provincia de Tarragona), Avinyonet del Penedès, Begues, Castellet i la Gornal, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Santa Cugat Sesgarrigues, Santa Margarida i els Monjos y Vallirana  (provincia de Barcelona).

·   Infraestructura conexión RED: Los parques eólicos anteriormente mencionados cuentan con permiso de acceso en la Subestación BEGUES 400 kV otorgado con fecha 14 de septiembre de 2020.

·  Las características de las instalaciones son las siguientes:

- Energías Renovables de Ormonde 36, S.L. Proyecto de Planta solar fotovoltaica "Jaime I", de 40 MW, ubicado en los términos municipales de Lechón (Zaragoza) y Cucalón (Teruel), así como de las infraestructuras de evacuación "SET Cucalón 30/220 kV", "LAAT 220 kV SET Cucalón – SET Moneva", "SET Moneva 30/132/220/400 kV", "LAAT 400 kV SET Moneva SET Lécera Generación", "SET Lécera Generación 30/132/400 kV", "LAAT 400 kV SET Lécera

 

  SET Valmuel Begues", "SET Valmuel Begues 132/400 kV", "LAAT 400 kV SET Valmuel Begues – CS Promotores Begues", "CS Promotores Begues 400 kV" y "LAAT 400 kV CS Promotores Begues SET Begues". 

 

-  Energías Renovables de Ormonde 59, S.L. Proyecto de Parque Eólico "El Pelado", de 38,5 MW, con 7 aerogeneradores de 5.5 MW, 120.9 m de altura de buje y 158 m de diámetro de palas, ubicado en los términos municipales de Allueva, Bea, Calamocha y Fonfría (Teruel), así como de las infraestructuras de evacuación "SET Allueva 30/132 kV", "LAAT 132 kV SET Allueva – SET La Hoz", "SET La Hoz 30/132 kV", "LAAT 132 kV SET La Hoz SET Moneva".

-  Energías Renovables de Honos, S.L. Proyecto de Parque Eólico "Honos", de 49,5 MW, con 9 aerogeneradores de 5.5 MW, 120.9 m de altura de buje y 158 m de diámetro de palas, ubicado en los términos municipales de Vivel del Río Martín, La Hoz de la Vieja, Segura de los Baños y Maicas (Teruel). 

-  Energías Renovables de Ormonde 60, S.L. Proyecto de Parque Eólico "Lera", de 38,5 MW, con 7 aerogeneradores de 5.5 MW, 120.9 m de altura de buje y 158 m de diámetro de palas, ubicado en los términos municipales de Salcedillo, Allueva y Fonfría (Teruel).

-  Energías Renovables de Ormonde 58, S.L. Proyecto de Parque Eólico "San Vicente", de 49,5 MW, con 9 aerogeneradores de 5.5 MW, 120.9 m de altura de buje y 158 m de diámetro de palas ubicado en los términos municipales de Cucalón, Lanzuela, Bea y Lagueruela (Teruel).

· Presupuesto estimado:

Proyecto de Planta solar fotovoltaica "Jaime I", de 40 MW/38,2 MWn, así como de las infraestructuras de evacuación "SET Cucalón 30/220 kV", "LAAT 220 kV SET Cucalón – SET Moneva", "SET Moneva 30/132/220/400 kV", "LAAT 400 kV SET Moneva – SET Lécera", "SET Lécera Generación 30/132/400 kV", "LAAT 400 kV SET Lécera – SET Valmuel Begues", "SET Valmuel Begues 30/220 kV", "LAAT 400 kV SET Valmuel Begues – CS Promotores Begues", "CS Promotores Begues 400 kV" y "LAAT 400 kV CS Promotores Begues SET Begues": 221.445.367,48€.

Proyecto de Parque Eólico "El Pelado", de 38,5 MW, así como de las infraestructuras de evacuación "SET Allueva 30/132 kV", "LAAT 132 kV SET Allueva SET La Hoz", "SET La Hoz 30/132 kV", "LAAT 132 kV SET La Hoz SET Moneva": 49.631.735,59 €.

Energías Renovables de Honos, S.L. Proyecto de Parque Eólico "Honos", de 49,5 MW: 50.584.759,25 €.

Energías Renovables de Ormonde 60, S.L. Proyecto de Parque Eólico "Lera", de 38,5 MW: 36.276.182,84 €.

Energías Renovables de Ormonde 58, S.L. Proyecto de Parque Eólico "San Vicente", de 49,5 MW: 56.650.271,32 €.

Finalidad: Generación de energía para su comercialización.

  La autorización administrativa del presente proyecto, cuya aprobación es competencia del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico y que se encuentra sujeta al procedimiento de evaluación de impacto ambiental ordinaria, está sometida al trámite de información pública, realizándose de manera conjunta la información pública del proyecto y del estudio de impacto ambiental, conforme al artículo 36 de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de Evaluación Ambiental.

Lo que se hace público para conocimiento general y para que puedan ser examinados el Proyecto, el Estudio de Impacto Ambiental y por tanto todos los documentos técnicos y ambientales, bien en la Dependencia del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Zaragoza sita en Zaragoza, Plaza Nuestra Señora del Pilar, 13, (C.P. 50.003), bien en la Dependencia del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Teruel sita en Teruel, Plaza San Juan, 4, (C.P. 44071), bien en la dependencia del Área Funcional de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Tarragona sita en Tarragona, Plaza Imperial Tarraco (CP 43.005), o en la Dependencia del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Barcelona sita en Barcelona, Calle Mallorca, 278 (CP 08037), concertando cita previa, o en los siguientes enlaces:

https://www.mptfp.gob.es/portal/delegaciones_gobierno/delegaciones/aragon/ proyectos-ci/proyectos.html

Asimismo, toda la documentación podrá consultarse en los Ayuntamientos  afectados

Ante estas Dependencias, se podrán presentar, bien en soporte físico por escrito, en el Registro General de dichas Subdelegaciones del Gobierno, concertando cita previa, o bien a través del Registro Electrónico de la Administración General del Estado https://rec.redsara.es/registro/action/are/ acceso.do, o en las formas previstas en el artículo 16 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas, las alegaciones que consideren oportunas en el plazo de treinta días a partir del siguiente al de la publicación del presente anuncio.

En todo caso, los sujetos obligados a relacionarse a través de medios electrónicos con las Administraciones Públicas deberán remitir las alegaciones de forma telemática, según se establece en el artículo 14 de la citada Ley 39/2015, de 1 de octubre.

 

Zaragoza, 19 de julio de 2020.- El Director del Área de Industria y Energía, René Gómez López de Munain.

ID: A210045161-1


https://www.boe.es/boe/dias/2021/07/28/pdfs/BOE-B-2021-34274.pdf

-.- 

 

Informació relacionada:

Complejo Fotovoltaico de Escatrón

27·01·2020 La petrolera portuguesa Galp compra a ACS el proyecto solar de Escatrón
Se trata del mayor proyecto fotovoltaico de Europa, con 17 plantas que suman unos 800 MW de potencia.

27·01·2020 Aragón, campeón de las renovables en el 2019 con casi 1.800 megavatios más

03·08·2021 Aragón recibirá 9.2 millones de euros en programas de rehabilitación energética y energías limpias

-.-

Alerten d'una nova línia de MAT que afectarà Baix Camp i Priorat

Les entitats ecologistes del territori estudien com presentar al·legacions en oposició al projecte de Molta Alta Tensió de 180 quilòmetres que creuarà pràcticament la meitat del territori català. 

per Anna Fortuny
Canal Reus TV 06/08/2021

Una nova línia de Molta Alta Tensió vol creuar les Terres de l'Ebre, el Priorat, el Camp de Tarragona i el Penedès i arribar fins al Baix Llobregat. Aquest projecte es troba ara mateix en fase d'informació pública de la mà de Forestalia, un grup d'empreses dedicat a les energies renovables.

Juntament amb aquesta nova MAT, Forestalia també ha presentat un paquet d'instal·lacions eòliques i fotovoltaiques a Terol, Saragossa, Barcelona i Tarragona.

Les entitats ecologistes s'oposen al projecte

Diverses entitats ecologistes del territori com Xarxa Sud o Gepec EdC ja estan estudiant com rebutjar el projecte perquè consideren que es tracta d'un perjudici mediambiental. El projecte es va publicar al BOE el 28 de juliol. El consultor mediambiental, Joan Pons, crida als ajuntaments i a les entitats a valorar el projecte i a respondre si consideren que no és profitós pel territori. Ara tenen 30 dies per presentar al·legacions.  

Alguns dels municipis afectats al Priorat i el Baix Camp són Falset, el Masroig, Duesaigües, el Milà, Alforja, Almoster, la Selva del Camp, l'Albiol, Riudecols i Aleixar. 

-.-

20 de jul. 2021

El riu Siurana mor mentre les administracions evadeixen responsabilitats

De la web de Gepec

Des del GEPEC-EdC preguntem pel futur del riu i comprovem la manca de voluntat per recuperar el seu cabal ecològic

El passat 9 de juliol, des del GEPEC-EdC vam participar a la “Jornada en línia de presentación del Plan Hidrológico de tercer ciclo (2022 – 2027)” de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CH Ebro) junt a 287 assistents més. 

En aquesta jornada de presentació pública del Pla Hidrològic del riu Ebre, el GEPEC-EdC vam tenir l’ocasió de preguntar als membres de la CH Ebro sobre el futur del riu Siurana en cas que la Taula del Siurana (ajornada) no se celebri. A la conferència, hi van participar la Mº Dolores Pascual Vallés, presidenta de la CH Ebro i Miguel Ángel García Vera, cap de planificació hidráulica de la CH Ebro, entre d’altres membres.

Des de GEPEC-EdC vam formular la següent pregunta: “Respecte als cabals ecològics del riu Siurana, quina decisió prendrà la CH Ebro en cas que no se celebri la Taula del Siurana o en cas que no s’arribi a un acord? L’ACA (Agència Catalana de l’Aigua -ACA) sempre ens diu que la decisió final i legal és de la CH Ebro, què heu previst en aquest escenari?” 

La resposta que ens va donar Miguel Ángel García, el cap de planificació hidràulica, va ser que esperen que el Govern català pugui determinar a la Taula del Siurana els cabals ecològics pel riu Siurana. Si en aquests sis mesos no sorgeix un acord de la taula del Siurana (en cas que n’hi hagi) el responsable final indicat per la presidenta Mº Dolores Pascual és el Ministeri de transició ecològica i el repte demogràfic.

Una vegada més, al GEPEC-EdC restem perplexes enfront de les maniobres de les administracions per no prendre partit i sotmetre’s a la pressió de la Comunitat de Regants i els ajuntaments per endur-se l’aigua del riu.

Tot i que la CH Ebro i l’ACA tenen estudis científics propis que evidencien la necessitat de recuperar urgentment el cabal ecològic del riu Siurana i així salvar-lo, segueixen evadint les responsabilitats que cadascuna té sobre el riu.

On és l'aigua del riu Siurana? 

El riu Siurana és de gran importància mediambiental i, a petició del GEPEC-EdC, forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, juntament amb les Planes del Priorat.

El 90% de l’aigua del riu Siurana, però, es transvasa a la riera de Riudecanyes, deixant el riu eixut durant la major part dels mesos de l’any. El transvasament impedeix arribar al cabal ecològic, és a dir, al volum d’aigua necessari d’un riu per a preservar els hàbitats naturals que acullen la flora i la fauna i desenvolupar les seves funcions ecosistèmiques.

La Comunitat de Regants, una entitat privada, és qui gestiona el transvasament. Des del GEPEC-EdC demanem una gestió pública, justa, sostenible i transparent de l’aigua, vetllant per la seva conservació. El que està passant ara amb el Siurana respon als interessos econòmics de la Comunitat de Regants, de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i d’Ajuntaments del Baix Camp que negocien amb l’aigua per obtenir beneficis econòmics, posant en perill la supervivència del riu.

Tenir un riu sense aigua suposa un gran risc per la vegetació de ribera i la fauna que hi va lligada, però també hipoteca el desenvolupament dels pobles de la vall del Siurana que fa dècades que pateixen. Demanen, per tant, un canvi per atendre les necessitats actuals de demanda d’aigua sense haver de desviar-la del riu.

 -.-

1 de jul. 2021

116 projectes d’energies renovables insostenibles

De la web de Gepec

Ens oposem a 116 projectes d’energies renovables insostenibles

Alguns d’aquests projectes s’han dictaminat com a no viables per part de la Ponència Ambiental d’Energies renovables, com ara la central eòlica de Xerta


Hem presentat un total de 116 documents d’abast a projectes d’energies renovables que, sota el nom d’energia verda i sostenible, destrueixen el paisatge, la biodiversitat i el futur del territori. La majoria d’aquests projectes són impulsats per grans multinacionals com Naturgy, Repsol o Enel Green Power.

Els anomenats documents d’abast són uns informes que han servit per demostrar al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya que, aquests projectes, tenen greus afectacions en el futur desenvolupament del territori, en el medi ambient i la biodiversitat. D’aquests 116 documents d’abast, 88 fan referència a projectes de centrals eòliques i 28 a centrals fotovoltaiques.

Des de l’aprovació del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, Catalunya ha experimentat una allau de sol·licituds de projectes, tant de centrals eòliques com solars fotovoltaiques, que posen en evidència la manca de planificació territorial de l’àmbit. Cal destacar que, aquests projectes, s’ubiquen principalment al Camp de Tarragona, a les Terres de l’Ebre, i al Sud de la Província de Lleida.

Des de l’entitat, treballem des de fa mesos per exigir la derogació del Decret Llei 16/2019 i la moratòria de tots els projectes clarament insostenibles, i demanen més planificació en la transició energètica, un model d’energies renovables sostenible, democràtic, just, i amb el mínim impacte ambiental possible.

La tasca del GEPEC-EdC ha servit per aturar projectes que afecten greument al territori, com ara la Central Eòlica de Xerta i Vandellòs II.a

El cas de la central eòlica de Xerta

De totes les entitats consultades, el GEPEC-EdC va ser l’única entitat que va presentar un Document d’Abast. En rebre la notificació del projecte de la central eòlica de Xerta (Baix Ebre) promoguda per l’empresa Planta Enersos III SLU, vam presentar un document d’abast amb les consideracions, especificant que l’emplaçament de la central eòlica Xerta era totalment inviable i insostenible.

Aquest document l’avalua posteriorment la Ponència Ambiental d’Energies Renovables, en contraposició amb el projecte emès per l’empresa. Alguns dels arguments en contra presentats pel GEPEC-EdC són els següents:

Distància del projecte als diferents
espais naturals i àrees de xarxa natura 2000
En primer lloc, per la seva ubicació, totalment inadequada per estar projectada entre diversos espais naturals protegits i de gran importància ecològica i paisatgística. El projecte de la central eòlica Xerta es situava molt a prop d’espais protegits per la Xarxa Natura 2000, com les Serres de Cardó – El Boix, del sistema prelitoral meridional, i a tan sols 1,58 km del Parc Natural dels Ports.

És més que evident la central eòlica projectada està extremadament propera a aquest conjunt d’espais naturals protegits i que comportaria una greu afectació en la biodiversitat i en la conservació de les àrees naturals protegides.

En la mateixa zona, es va projectar anteriorment el projecte Xerta-Sènia, una instal·lació de generació híbrida, que va ser desestimada per la seva ubicació. Si el projecte Xerta-Sènia va ser desestimat per la seva ubicació, que és molt propera a la localització de la central eòlica de Xerta, és més que evident que la central eòlica no està situada en una zona adequada.

La central eòlica de Xerta, al Baix Ebre, també té afectacions sobre la connectivitat i la fauna i flora amenaçada. Vam fer constar totes les afectacions a la biodiversitat en el document d’abast. Algunes d’aquestes són:

Pel que fa a l’afectació del projecte a les aus, quatre dels sis aerogeneradors es troben en zones amb una vulnerabilitat mitjana/alta, és a dir, l’afectació en les aus és molt major per la seva ubicació. Aquest argument té un pes prou significatiu per a desestimar el projecte, tenint en compte, a més a més, que en aquest territori del Baix Ebre hi caça una parella d’Àliga Cuabarrada (Aquila fasciata), un rapinyaire en perill d’extinció. Les principals amenaces per les quals la Cuabarrada està en greu estat de conservació són la pèrdua del seu hàbitat i l’electrocució i col·lisió amb la xarxa elèctrica. Nosaltres mateixos hem pogut constatar que la zona de l’Assut de Xerta i el seu entorn proper forma part del territori d’una parella d’Àguila Cuabarrada (Aquila fasciata).

Aquests són els arguments més potents presentats pel GEPEC-EdC, tot i no ser els únics. Entre altres, també argumentavem l’impacte visual que provocaria la central eòlica en qüestió, ja que s’ubicava en una zona amb un alt interès paisatgístic, i la instal·lació dels aerogeneradors podia provocar l’alteració del fons escènic de l’àrea. Gràcies a aquestes dades i aportacions, la Ponència Ambiental d’Energies Renovables va emetre un informe desfavorable sobre la central eòlica Xerta, amb arguments com per exemple:com que existien elements determinants que es consideraven insalvables per l’afectació a espècies de fauna protegida (àguila daurada i duc), i fauna amenaçada (àguila cuabarrada i trencalòs)”. Alhora, la Ponència “preveia que els aerogeneradors projectats podien alterar el fons escènic del Parc Natural dels Ports de manera irreversible”, utilitzant així part dels arguments presentats pel GEPEC-EdC.

Tot i que algunes de les Administracions públiques també presentessin consideracions (en alguns casos, molt possiblement favorables a la instal·lació de la central eòlica Xerta), creiem que la Ponència Ambiental d’Energies Renovables ha analitzat exhaustivament el Document d’Abast presentat pel GEPEC-EdC, fet que ha permès observar que el projecte tenia una gran quantitat de mancances i podria comportar greus afectacions en la biodiversitat i el medi ambient.

Des del GEPEC-EdC recorden que, Ecologistes de Catalunya (dels quals formen part) ha impulsat un manifest “Per un model energètic sostenible a Catalunya”, i animen a entitats, institucions, ajuntaments, i a persones que, a títol individual ho vulguin fer, signin el manifest.

-.-