Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris No a la MAT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris No a la MAT. Mostrar tots els missatges

7 d’ag. 2021

El BOE del 28 de juliol de 2021

Diu el BOE (BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO) del 28 de juliol de 2021:

 

V. Anuncios

B. Otros anuncios oficiales

MINISTERIO DE POLÍTICA TERRITORIAL Y FUNCIÓN PÚBLICA

34274 Anuncio de la Dependencia del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Zaragoza, de la Subdelegación del Gobierno en Teruel, de la Subdelegación del Gobierno en Tarragona y de la Subdelegación del Gobierno en Barcelona por el que se somete a Información Pública el Estudio de Impacto Ambiental y la Solicitud de Autorización Administrativa Previa del conjunto de parques eólicos denominado "Clúster Begues_PFot-539 AC" que comprende el Parque solar fotovoltaico Jaime I, de 40 MWp en los TTMM de Lechón (Zaragoza) y Cucalón (Teruel) y su infraestructura de evacuación asociada, en las provincias de Barcelona, Tarragona, Teruel y Zaragoza, y los parques eólicos El Pelado (38,5MW) en los TTMM de Allueva, Bea, Calamocha y Fonfría (Teruel) y su infraestructura de evacuación asociada en la provincia de Teruel, Honos (49,5 MW) en los TTMM de Vivel del Río Martín, La Hoz de la Vieja, Segura de los Baños y Maicas (Teruel), Lera (38,5 MW) en los TTMM de Salcedillo, Allueva y Fonfría (Teruel) y San Vicente (49,5 MW) en los TTMM de Cucalón, Lanzuela, Bea, Lagueruela (Teruel).

A los efectos de lo establecido en los artículos 53.1.a) de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico, los artículos 36 y 37 de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de Evaluación Ambiental y los artículos 124 y 125 del Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, por el que se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica, se somete al trámite de información pública la solicitud de Autorización Administrativa Previa y el Estudio de Impacto Ambiental del Proyecto de "Clúster Begues_PFot-539 AC" que incluye el Parque solar fotovoltaico Jaime I, de 40 MWp en los TTMM de Lechón (Zaragoza) y Cucalón (Teruel) y su infraestructura de evacuación asociada, en las provincias de Barcelona, Tarragona, Teruel y Zaragoza, el parque eólico El Pelado (38,5MW), y sus infraestructuras de evacuación, en las provincia de Teruel y los parques eólicos Honos (49,5 MW), Lera (38,5 MW) y San Vicente (49,5 MW), cuyas características se señalan a continuación:

·  Peticionario, según el acuerdo de acumulación para la tramitación conjunta relativa a los expedientes, la promotora que representa al resto de mercantiles es ENERGÍAS RENOVABLES DE ORMONDE, 36 S.L., con CIF B88153929, condomicilio social en Madrid, Calle Ortega y Gasset, 20, 2,º (C.P. 28006) y con domicilio a efectos de notificación en Zaragoza, Calle Coso, 33, 7.º, 50.003.

·  Objeto de la petición: Solicitud de Autorización Administrativa Previa y Declaración de Impacto Ambiental del expediente "Clúster Begues_PFot-539 AC", que comprende un total de 1 proyecto Parque Fotovoltaico, 4 proyectos de Parques Eólicos y sus infraestructuras de evacuación. 

·  Órgano competente: El órgano sustantivo competente para resolver la Autorización Administrativa Previa es la Dirección General de Política Energética y Minas del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. El órgano ambiental competente para emitir la Declaración de Impacto Ambiental es el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.

·  Órgano tramitador: Dependencia del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Zaragoza, Dependencia del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Teruel Dependencia del Área Funcional de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Tarragona y Dependencia del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Barcelona. 

·  Descripción de las Instalaciones: el conjunto de proyectos denominado "Cluster Begues_539 AC", estará ubicado en los términos municipales de Caspe, Escatrón, Lécera, Lechón, y Maella (provincia de Zaragoza), Albalate del Arzobispo, Alcañiz, Allueva, Bádenas, Bea, Blesa, Calamocha, Cucalón, Fonfría, Híjar, La Hoz de la Vieja, Lagueruela, Lanzuela, Loscos, Maicas, Muniesa, Plou, Salcedillo, Samper de Calanda, Segura de los Baños, Urrea de Gaén, Vivel del Río Martín (provincia de Teruel). 

 Alcover, Alforja, Almoster, Ascó, Batea, Bràfim, Corbera d’Ebre, Duesaigües, el Masroig, el Milà, Falset, Gandesa, Garcia, la Bisbal del Penedès, la Fatarella, la Selva del Camp, l’Albiol, l’Aleixar, l’Arboç, Llorenç del Penedès, Masllorenç, Montferri, Móra d’Ebre, Nulles, Pradell de la Teixeta, Puigpelat, Ruidecols, Rodonyà, Sant Jaume dels Domenys, Vallmoll, Valls, Vilabella (provincia de Tarragona), Avinyonet del Penedès, Begues, Castellet i la Gornal, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Santa Cugat Sesgarrigues, Santa Margarida i els Monjos y Vallirana  (provincia de Barcelona).

·   Infraestructura conexión RED: Los parques eólicos anteriormente mencionados cuentan con permiso de acceso en la Subestación BEGUES 400 kV otorgado con fecha 14 de septiembre de 2020.

·  Las características de las instalaciones son las siguientes:

- Energías Renovables de Ormonde 36, S.L. Proyecto de Planta solar fotovoltaica "Jaime I", de 40 MW, ubicado en los términos municipales de Lechón (Zaragoza) y Cucalón (Teruel), así como de las infraestructuras de evacuación "SET Cucalón 30/220 kV", "LAAT 220 kV SET Cucalón – SET Moneva", "SET Moneva 30/132/220/400 kV", "LAAT 400 kV SET Moneva – SET Lécera Generación", "SET Lécera Generación 30/132/400 kV", "LAAT 400 kV SET Lécera

 

–  SET Valmuel Begues", "SET Valmuel Begues 132/400 kV", "LAAT 400 kV SET Valmuel Begues – CS Promotores Begues", "CS Promotores Begues 400 kV" y "LAAT 400 kV CS Promotores Begues – SET Begues". 

 

-  Energías Renovables de Ormonde 59, S.L. Proyecto de Parque Eólico "El Pelado", de 38,5 MW, con 7 aerogeneradores de 5.5 MW, 120.9 m de altura de buje y 158 m de diámetro de palas, ubicado en los términos municipales de Allueva, Bea, Calamocha y Fonfría (Teruel), así como de las infraestructuras de evacuación "SET Allueva 30/132 kV", "LAAT 132 kV SET Allueva – SET La Hoz", "SET La Hoz 30/132 kV", "LAAT 132 kV SET La Hoz – SET Moneva".

-  Energías Renovables de Honos, S.L. Proyecto de Parque Eólico "Honos", de 49,5 MW, con 9 aerogeneradores de 5.5 MW, 120.9 m de altura de buje y 158 m de diámetro de palas, ubicado en los términos municipales de Vivel del Río Martín, La Hoz de la Vieja, Segura de los Baños y Maicas (Teruel). 

-  Energías Renovables de Ormonde 60, S.L. Proyecto de Parque Eólico "Lera", de 38,5 MW, con 7 aerogeneradores de 5.5 MW, 120.9 m de altura de buje y 158 m de diámetro de palas, ubicado en los términos municipales de Salcedillo, Allueva y Fonfría (Teruel).

-  Energías Renovables de Ormonde 58, S.L. Proyecto de Parque Eólico "San Vicente", de 49,5 MW, con 9 aerogeneradores de 5.5 MW, 120.9 m de altura de buje y 158 m de diámetro de palas ubicado en los términos municipales de Cucalón, Lanzuela, Bea y Lagueruela (Teruel).

· Presupuesto estimado:

Proyecto de Planta solar fotovoltaica "Jaime I", de 40 MW/38,2 MWn, así como de las infraestructuras de evacuación "SET Cucalón 30/220 kV", "LAAT 220 kV SET Cucalón – SET Moneva", "SET Moneva 30/132/220/400 kV", "LAAT 400 kV SET Moneva – SET Lécera", "SET Lécera Generación 30/132/400 kV", "LAAT 400 kV SET Lécera – SET Valmuel Begues", "SET Valmuel Begues 30/220 kV", "LAAT 400 kV SET Valmuel Begues – CS Promotores Begues", "CS Promotores Begues 400 kV" y "LAAT 400 kV CS Promotores Begues – SET Begues": 221.445.367,48€.

Proyecto de Parque Eólico "El Pelado", de 38,5 MW, así como de las infraestructuras de evacuación "SET Allueva 30/132 kV", "LAAT 132 kV SET Allueva – SET La Hoz", "SET La Hoz 30/132 kV", "LAAT 132 kV SET La Hoz – SET Moneva": 49.631.735,59 €.

Energías Renovables de Honos, S.L. Proyecto de Parque Eólico "Honos", de 49,5 MW: 50.584.759,25 €.

Energías Renovables de Ormonde 60, S.L. Proyecto de Parque Eólico "Lera", de 38,5 MW: 36.276.182,84 €.

Energías Renovables de Ormonde 58, S.L. Proyecto de Parque Eólico "San Vicente", de 49,5 MW: 56.650.271,32 €.

• Finalidad: Generación de energía para su comercialización.

•  La autorización administrativa del presente proyecto, cuya aprobación es competencia del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico y que se encuentra sujeta al procedimiento de evaluación de impacto ambiental ordinaria, está sometida al trámite de información pública, realizándose de manera conjunta la información pública del proyecto y del estudio de impacto ambiental, conforme al artículo 36 de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de Evaluación Ambiental.

Lo que se hace público para conocimiento general y para que puedan ser examinados el Proyecto, el Estudio de Impacto Ambiental y por tanto todos los documentos técnicos y ambientales, bien en la Dependencia del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Zaragoza sita en Zaragoza, Plaza Nuestra Señora del Pilar, 13, (C.P. 50.003), bien en la Dependencia del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Teruel sita en Teruel, Plaza San Juan, 4, (C.P. 44071), bien en la dependencia del Área Funcional de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Tarragona sita en Tarragona, Plaza Imperial Tarraco (CP 43.005), o en la Dependencia del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Barcelona sita en Barcelona, Calle Mallorca, 278 (CP 08037), concertando cita previa, o en los siguientes enlaces:

https://www.mptfp.gob.es/portal/delegaciones_gobierno/delegaciones/aragon/ proyectos-ci/proyectos.html

Asimismo, toda la documentación podrá consultarse en los Ayuntamientos  afectados. 

Ante estas Dependencias, se podrán presentar, bien en soporte físico por escrito, en el Registro General de dichas Subdelegaciones del Gobierno, concertando cita previa, o bien a través del Registro Electrónico de la Administración General del Estado https://rec.redsara.es/registro/action/are/ acceso.do, o en las formas previstas en el artículo 16 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas, las alegaciones que consideren oportunas en el plazo de treinta días a partir del siguiente al de la publicación del presente anuncio.

En todo caso, los sujetos obligados a relacionarse a través de medios electrónicos con las Administraciones Públicas deberán remitir las alegaciones de forma telemática, según se establece en el artículo 14 de la citada Ley 39/2015, de 1 de octubre.

 

Zaragoza, 19 de julio de 2020.- El Director del Área de Industria y Energía, René Gómez López de Munain.

ID: A210045161-1


https://www.boe.es/boe/dias/2021/07/28/pdfs/BOE-B-2021-34274.pdf

-.- 

 

Informació relacionada:

Complejo Fotovoltaico de Escatrón

27·01·2020 La petrolera portuguesa Galp compra a ACS el proyecto solar de Escatrón
Se trata del mayor proyecto fotovoltaico de Europa, con 17 plantas que suman unos 800 MW de potencia.

27·01·2020 Aragón, campeón de las renovables en el 2019 con casi 1.800 megavatios más

03·08·2021 Aragón recibirá 9.2 millones de euros en programas de rehabilitación energética y energías limpias

-.-

Alerten d'una nova línia de MAT que afectarà Baix Camp i Priorat

Les entitats ecologistes del territori estudien com presentar al·legacions en oposició al projecte de Molta Alta Tensió de 180 quilòmetres que creuarà pràcticament la meitat del territori català. 

per Anna Fortuny
Canal Reus TV 06/08/2021

Una nova línia de Molta Alta Tensió vol creuar les Terres de l'Ebre, el Priorat, el Camp de Tarragona i el Penedès i arribar fins al Baix Llobregat. Aquest projecte es troba ara mateix en fase d'informació pública de la mà de Forestalia, un grup d'empreses dedicat a les energies renovables.

Juntament amb aquesta nova MAT, Forestalia també ha presentat un paquet d'instal·lacions eòliques i fotovoltaiques a Terol, Saragossa, Barcelona i Tarragona.

Les entitats ecologistes s'oposen al projecte

Diverses entitats ecologistes del territori com Xarxa Sud o Gepec EdC ja estan estudiant com rebutjar el projecte perquè consideren que es tracta d'un perjudici mediambiental. El projecte es va publicar al BOE el 28 de juliol. El consultor mediambiental, Joan Pons, crida als ajuntaments i a les entitats a valorar el projecte i a respondre si consideren que no és profitós pel territori. Ara tenen 30 dies per presentar al·legacions.  

Alguns dels municipis afectats al Priorat i el Baix Camp són Falset, el Masroig, Duesaigües, el Milà, Alforja, Almoster, la Selva del Camp, l'Albiol, Riudecols i Aleixar. 

-.-

19 de nov. 2016

A qui beneficia la MAT?


La construcció i posada en funcionament de la interconnexió elèctrica Sentmenat-Vic-Baixàs ha estat acompanyada d’uns arguments que pretenien convèncer la població de les seves bondats. La realitat, però, s’entossudeix a qüestionar les màximes que des de molts mitjans s’han escampat de manera repetitiva. Les elèctriques i els seus altaveus no es cansen de dir-nos que la MAT suposa un foment de la competència que s’ha de materialitzar en una reducció dels preus de l’energia… A hores d’ara, encara preguem perquè els preus deixin de pujar. Aquest argument oblida el panorama d’oligopoli que pateix el sector elèctric espanyol. Una herència més del franquisme.

També se’ns ha dit fins al cansament que la MAT potencia les possibilitats d’implantació i desenvolupament de les energies renovables. Però és precisament a causa de l’existència de la MAT que la política de penalització de les renovables per part del govern espanyol es pot portar a terme, ja que permet mantenir una generació a partir de combustibles fòssils i eixugar el dèficit mitjançant la importació. 

Per últim, la seguretat en el subministrament no depèn solament d’una autopista elèctrica, sinó que, per tal que els talls de subministrament i les caigudes de tensió no siguin habituals, calen inversions en la xarxa de distribució i no només repartiment de dividends. 

La MAT és un negoci enquistat en models obsolets de creixement i progrés, perpetua un model energètic irresponsable que atenta contra la natura, la salut de les persones i l’economia sostenible; una infraestructura totalment innecessària per als interessos generals de la ciutadania.  

Pasqual Aguilar Pérez

-.-

5 d’ag. 2016

Es constitueix la Plataforma NO a la MAT comarques del Nord (Castelló).

Es va celebrar una assemblea a Atzeneta, en la qual es va constituir la Plataforma NO a la MAT comarques del Nord.


En saber-se el traçat previst per a la línia de la MAT, s’ha pogut constatar com afecta de manera greu nuclis habitats en poblacions com ara Atzeneta, o en parts del terme de Castelló com Benadressa. Aquest fet ha impulsat una Plataforma NO a la MAT comarques del Nord, que ha fet públic el següent manifest:

Les persones que suscribim este Manifest, reunides el dimarts 19 de juliol de 2016 a Atzeneta, mostrem la nostra oposició al projecte de l’empresa Red Eléctrica de España de construir una nova Línia de Molt Alta Tensió de doble circuit de 400 kV per connectar la subestació de Morella amb la de la Plana (Almassora).

Manifestem que:
  • El traçat proposat per Red Eléctrica, que travessa 17 termes municipals de Castelló, afecta a llocs emblemàtics com ara la Serra de Borriol, Vilafamés, la mola d’Ares i a espais de la Xarxa Natura 2000 de l’Alt Maestrat (LIC “L’Alt Maestrat” i Serra en Galceran i ZEPA “L’Alt Maestrat, Tinença de Benifassà i Serres del Turmell i la Vallivana”).
  • El traçat travessa zones poblades (per exemple el pla de Meanes, a Atzeneta, on viuen 120 persones) sense respectar la distància mínima de seguretat actualment recomanada (1 m/kV). Per tant estaríem exposats a totes les afeccions negatives de les línies elèctriques, especialment dels camps electromagnètics, altament perjudicials per la salut com ho demostren nombrosos estudis científics que relacionen estos amb una major incidència de malalties com ara el càncer o la leucèmia, sent major la incidència sobre la infància.
  • Qualsevol traçat tindria un enorme impacte negatiu sobre el patrimoni cultural i l’entorn natural, de gran valor paisatgístic i ecològic. Aquests patrimonis, tant el cultural com el mediambiental, són la major riquesa de les nostres comarques, essent la base sobre la qual s’assenten els desenvolupaments econòmic i turístic.
  • El traçat afecta als Paratges Naturals Municipals de la Mola d’Ares, el Mollet (Sant Joan de Moró) i l’ermita de Sant Miquel (Vilafamés), que són citats com a espais a evitar a l’estudi d’impacte ambiental. Considerem que no s’han estudiat adequadament els efectes sobre el medi natural i socioeconòmic, l’impacte sobre el turisme i les zones recreatives ni les conseqüències sobre el patrimoni.
  • La línia suposarà una pèrdua d’ús i valor dels terrenys i les propietats afectades.
  • Considerem que no existeix justificació per un projecte de tal envergadura, que no aporta beneficis socials, mediambientals ni econòmics als municipis que travessa i que sols es justifica des del punt de vista del negoci de les elèctriques.
Per tot l’exposat:
  • Sol·licitem a les administracions implicades que desestimen o impedisquen l’execució del projecte de línia de Molt Alta Tensió la Plana-Morella en els terminis en què està actualment redactat en defensa del futur de les nostres comarques, de la salut dels seus habitants i del medi ambient.
  • Demanem que s’avalue seriosament la necessitat real de les línies de molt alta tensió, especialment en el context actual en què les realitats de consum i producció elèctrica han canviat, com ho palesa el Reial Decret-llei 13/2012, de 30 de març. Considerem que és el moment d’apostar per l’ús eficient i la generació descentralitzada d’energia que no requereix grans línies de transport.
  • S’ha de considerar el canvi del traçat per un de menor impacte social i mediambiental, que seguisca els passadissos d’infraestructures existents i no afecte al medi ambient ni als habitants de les nostres comarques.
  • També s’ha de contemplar el soterrament en les zones de major impacte paisatgístic i sobre les aus, així com quan la línia passa a prop de cases i instal·lacions, i l’allunyament de la línia de les cases un mínim d’un metre per kilovolt..
Font: La Plana al dia

Informació relacionada:

Castelló diu No a la MAT

-.-

14 d’abr. 2016

REE xifra en 100 milions l'estalvi per la connexió amb França

· La companyia projecta 18 noves subestacions a Catalunya fins a l'any 2020, de les quals 9 estaran a l'àrea de Barcelona

· Va invertir 86,88 milions l'any passat

Torres de molt alta tensió al seu pas per les comarques
gironines Foto: Arxiu / Joan Sabater.

Eva Garcia Pagán - Madrid 
El Punt Avui 14/04/2016

La interconnexió elèctrica a través dels Pirineus en la línia soterrada entre Santa Llogaia i Baixàs comporta un estalvi de 100 milions d'euros anuals al sistema elèctric, segons les estimacions de Red Eléctrica de España (REE). Segons explicava ahir el director general d'operacions de la companyia, Miguel Duvisón, el fet que el preu de l'electricitat sigui més barat a França que no pas a l'Estat fa abaratir la factura cada cop que se n'importa al global del sistema. Segons Lluís Pinós, delegat de REE a Catalunya, aquest estalvi també haurà de repercutir a la factura del consumidor final. La xifra de l'estalvi és una estimació ja que la nova interconnexió va entrar en funcionament a l'octubre de l'any passat i encara no s'ha complert un exercici sencer, però el que sí és cert és que ha permès duplicar la capacitat d'intercanvi d'energia amb els països del centre d'Europa, passant d'una capacitat de 1.400 MW als 2.800 MW actuals. La línia consta de 64,5 quilòmetres de traçat soterrat i va suposar un cost total de 700 milions d'euros.


La companyia, que avui celebrarà junta general d'accionistes a Madrid, va realitzar inversions a Catalunya durant l'any 2015 per valor de 86,88 milions d'euros, dins un pla inversor de 410,7 milions al conjunt de l'Estat. A més, projecta inversions per valor de 476 milions a Catalunya per al període 2015-2020, entre les quals hi ha la nova línia elèctrica entre Lleida i Barcelona, que ha d'unir les subestacions del barri dels Mangraners i la de Begues, al Baix Llobregat, i que comportarà una inversió estimada de 80 milions d'euros.

Altres projectes en curs són el ramal de Riudarenes de la MAT a Girona que, segons va recordar la directora general de Transport de REE, Eva Pagán, “és un projecte viu que serà reprès tan bon punt sigui possible”. La companyia insisteix que el projecte de la MAT queda coix si no es fa el ramal de Riudarenes. També està obert el projecte de MAT entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet així com “el diàleg amb l'ajuntament per trobar una solució”, segons Pagán.

LA FRASE 
La interconnexió amb França ens ha permès duplicar la capacitat d'intercanvi amb Europa Central
Eva Pagán
Dtora, gral, de transport de REE

LA XIFRA

2.800
MW de potència té la interconnexió a la frontera francesa amb la nova línia soterrada, que ha doblat la capacitat.
Actuacions planificades fins al 2020 i més enllà
Les actuacions previstes per Red Eléctrica en territori català fins al 2020, xifrades en 476 milions d'euros, inclouen actuacions importants que estan encallades, com les del ramal de Riudarenes o la MAT entre Sentmenat i Santa Coloma i la nova línia entre Lleida i Begues, de la qual s'espera que el projecte i el traçat definitiu estiguin enllestits a primers o bé a mitjan any que ve.

D'altra banda, també ha projectat la renovació o creació de divuit noves subestacions en territori català, de les quals quatre seran de 400 kV (la Farga a Sant Julià de Ramis, al Gironès, la del ramal de Riudarenes a la Selva o la de Santa Coloma de Gramenet). La resta estan projectades a les ciutats de Barcelona, Badalona, Viladecans, Sant Just Desvern, Sant Celoni, Pujalt o Juneda, entre d'altres.

Més enllà del 2020, i amb la voluntat de començar a gestionar tràmits administratius, REE ha anunciat altres projectes com la voluntat de fer un eix elèctric des de Vic fins a una subestació que entronqui amb la línia Pierola-Vandellòs de 400 kV o una nova interconnexió, en aquest cas entre Adrall (a l'Alt Urgell) i Andorra amb una línia de doble circuit de 220 kV.

_._

19 de febr. 2016

El Parlament es pronuncia contra la MAT de Ponent

· La CUP, JxSí i Ciutadans aproven instar el Ministeri d'Indústria a paralitzar les noves línies elèctriques d'alta tensió a Catalunya 

· El govern d'Aragó sí que es mostra partidari de completar el mapa d'interconnexions

Torres elèctriques abandones a Binèfar i que es podrien reutilitzar
amb la nova MAT Foto: D.M.

David Marín - lleida
El Punt Avui 19/02/2016

El Parlament va aprovar dimarts instar el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme a paralitzar la construcció de línies elèctriques de molt alta tensió (MAT). Es va aprovar amb els 94 vots de Junts pel Sí (JxSí), la CUP i Ciutadans; 11 abstencions de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), i els 26 vots en contra del PSC i el PP. El rebuig a les noves línies de molt alta tensió formava part d'una moció presentada per la CUP sobre una nova cultura de l'aigua i del territori a Catalunya, en què també es va aprovar revisar el projecte de regadius del canal Segarra-Garrigues i de nous projectes hidràulics més al país i eliminar la possibilitat d'un transvasament entre conques.

El rebuig a les línies de molt alta tensió afecta sobretot la MAT que l'empresa pública Red Eléctrica de España (REE) pretén construir entre Penyalba, a Aragó, i Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà. L'anomenada MAT de Ponent pretén connectar els excedents de producció de la vall de l'Ebre amb la xarxa catalana a través d'un enllaç a Figuerola d'Orcau, al municipi d'Isona, on connectarà amb la línia de molt alta tensió existent que porta electricitat des de les centrals hidroelèctriques del Pirineu fins a Sentmenat i la regió metropolitana de Barcelona. Red Eléctrica ja ha adquirit els terrenys on vol construir la subestació transformadora on connectarà aquestes línies, i va presentar el 2011 als alcaldes del territori un projecte de traçat amb diverses alternatives que de moment ha quedat sobre la taula. Els municipis i consells comarcals afectats s'hi oposen: creuen que la línia és innecessària, se'n podria reaprofitar alguna de ja existent per fer la mateixa funció, i el traçat afecta dues àrees protegides i zones de reserva de fauna.

La diputada de la CUP de la demarcació de Lleida, l'aranesa Mireia Boya, ha explicat que ara aquest grup portarà el cas de la MAT de Ponent a la comissió d'Energia del Parlament perquè sigui tractat de forma concreta i l'oposició política a la seva realització sigui encara més forta. Les competències sobre les grans línies de distribució elèctrica són de l'Estat, però tot i això la moció insta ara el govern de la Generalitat a defensar davant del ministeri aquesta oposició a la realització de la MAT de Ponent, segons ha explicat Boya. Igualment, la diputada anticapitalista ha anunciat que la CUP treballarà també per enfortir una xarxa al territori en contra del projecte.

Aragó, amb les interconnexions

La MAT de Ponent també és aquests dies al Parlament d’Aragó. Dilluns les Corts d’Aragó van debatre en la comissió d’Economia el cas de la línia de torres elèctriques construïdes el 1999 però abandonades des de llavors i que ara REE vol reaprofitar en el projecte entre Penyalba i Isona. La intenció l’any 1999 era connectar amb la xarxa elèctrica de l’Estat francès pel Pirineu aragonès fins a la localitat occitana de Casarilh, però l’oposició ecologista francesa va fer que el govern de París abandonés el projecte. Des de llavors, les cigonyes nien en una fantasmal filera de torres sense cables que s’estén per les comarques aragoneses i de la Franja de Ponent fins a la localitat de Graus, a la Ribagorça. Durant el debat parlamentari a les Corts d’Aragó, i a proposta del grup de Podem, va comparèixer el director general d’Energia i Mines del govern d’Aragó, Alfonso Gómez, que va fer una defensa de la interconnexió de línies europees que recomana la Comissió Europea, i també de l’aprofitament de les torres ja construïdes per a la línia entre Penyalba i Isona. A Aragó, Podem, Chunta i IU defensen la retirada de les torres, mentre que el PP i C’s volen que s’aprofitin.

_._