Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José Manuel Soria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José Manuel Soria. Mostrar tots els missatges

9 de febr. 2016

Europa va invertir 26.400 milions en eòlica el 2015, Espanya res

Recordem que ens van encolomar la MAT dient que havia de servir per facilitar l'evacuació dels futurs parcs eòlics!.

Alemanya va instal·lar més de 6.000 megawatts, gairebé la meitat de tot el continent

Xavier Grau
Ara.Cat 09/02/2016 

Un parc eòlic construït abans de la retallada de les primes
i la reforma elèctrica. / Jaume Ignes / EFE
Espanya va ser un dels estats capdavanters en les energies renovables, sobretot l'eòlica, la qual cosa ha donat pas a grans empreses del sector de la fabricació d'equipaments, com Gamesa. Però el cert és que la retallada de les primes a les renovables ha paralitzat totalment les inversions.

Almenys, això és el que es desprèn del darrer informe elaborat per l' Associació Europea d'Energia Eòlica (EWEA), un informe que destaca que durant el 2015 a tot Europa es van instal·lar 12.800 nous megawatts (MW) de potència eòlica. Però a Espanya, la nova instal·lació de potència eòlica va ser zero.

De fet, els països capdavanters han estat Alemanya, Polònia, França i el Regne Unit. L'estat governat per Angela Merkel va instal·lar 6.013 nous MW eòlics, que suposen el 47% de la nova potència eòlica instal·lada a tot el continent, gairebé la meitat. A Polònia es van instal·lar 1.300 nous MW, i a França –un estat que compta amb moltes centrals nuclears que garanteixen el subministrament– es van instal·lar 1.000 nous MW eòlics. El Regne Unit va comptar amb 975 nous MW.


Aquests nous parcs eòlics que es van fer a Europa el 2015 van mobilitzar una inversió total de 26.400 milions d'euros, una inversió de la qual Espanya va quedar al marge. L'energia eòlica va ser la tecnologia capdavantera de nova instal·lació a Europa, amb el 44% dels nous MW, seguida de la solar fotovoltaica, amb el 29%, i el carbó, amb el 16%. El gas va suposar el 6,4% de la nova capacitat instal·lada.
Amb la inversió feta l'any 2015 la potència eòlica instal·lada a Europa puja a 142.000 MW i pot generar fins a 315 terawatts hora (TWh) per cobrir l'11,4% de les necessitats d'electricitat de la Unió Europea. Dels 12.800 MW eòlics nous instal·lats a Europa el 2015, 9.766 van ser terrestres, mentre que 3.034 van ser marins. L'eòlica va acaparar el 44% de la nova capacitat de generació instal·lada al continent, i va ser la tecnologia que més va créixer.

A Espanya perd pes

Però a Espanya, entre que el 2015 va bufar menys vent i no hi va haver nova inversió, l'eòlica perd pes en la generació elèctrica. Segons les dades de Red Eléctrica, del gener al desembre del 2015 la primera font de generació va ser la nuclear, amb un 21,9% del total, seguida del carbó, amb un 20,3%, i relegant l’eòlica al tercer lloc, amb un 19%. Un any abans, l’electricitat generada a les nuclears suposava el 22% del total, pràcticament igual que el 2015, però el segon lloc el va ocupar l’eòlica, amb un 20,3% del total, exactament el mateix percentatge que el 2015 va aportar el carbó. Aquest combustible el 2014 va aportar un 16,4%.

El conseller delegat d'EWEA, Giles Dickson, ha destacat que l'eòlica "arrossega la transició energètica de la UE" i afegeix que ja es una indústria madura "que té sentit econòmic i contribueix significativament als objectius de la seguretat energètica i la competitivitat europea".

El fet que demostra que és una tecnologia madura és que al gener, quan es va fer a Espanya la primera subhasta de capacitat eòlica després de la reforma elèctrica, es va adjudicar tota a ofertes sense prima.

El conseller delegat d'EWEA ha destacat que tot i el creixement de la capacitat de generació eòlica, les noves instal·lacions es reparteixen de forma molt irregular. "L'eòlica no ho està fent bé  en països on la regulació no és clara o no és eficaç, i els inversors se'n van a un altre lloc", ha indicat.

Segons l' Associació Empresarial Eòlica –la patronal espanyola del sector–, l'Estat és un clar exemple d'això, ja que en la darrera legislatura només s'han instal·lat 1.932 MW eòlics per culpa, primer, de la moratòria verda i, després, de la reforma energètica del ministre José Manuel Soria, "que va allunyar la seguretat jurídica", tal com demostra el fet que Espanya s'ha convertit en l'estat amb més demandes d'arbitratge davant CIADI, l'organisme d'arbitratge del Banc Mundial.

La patronal espanyola del sector considera que aquesta "paràlisi" eòlica allunya l'Estat del compliment dels objectius europeus vinculants per al 2020. Segons l'Associació Empresarial Eòlica, l'única solució passaria perquè es recuperés la seguretat jurídica i s'aprovés un calendari de subhastes per complir amb la planificació energètica del govern espanyol, que xifra en 6.400 MW la necessitat de nova potència eòlica per complir amb els objectius europeus l'any 2020.

_._

21 d’oct. 2015

La llum puja el doble a Espanya que a la UE durant la crisi

L’increment afecta més les famílies que les empreses pels impostos i costos regulats 


Xavier Grau
Ara.Cat 21/10/2015

El preu de l’electricitat a les llars espanyoles va pujar pràcticament el doble que la mitjana de la Unió Europea (UE) entre el segon semestre del 2008 i el segon semestre del 2014. Segons un estudi presentat ahir per David Robinson, investigador de l’Oxford Institute for Energy Studies (un important think tank del sector energètic), el preu del megawatt per hora per a les llars a Espanya va pujar 81 euros, mentre que la pujada mitjana a la UE va ser de 42 euros. Així, en total el preu de la llum a Espanya va pujar un 52% entre el 2008 i el 2014, segons va explicar Robinson.

Aquesta pujada situa Espanya gairebé al podi dels estats europeus amb el subministrament elèctric més car per a les llars (vegeu el gràfic). La llum és més cara que a la mitjana de la UE i també que als països de l’eurozona. Només paguen més per la llum les llars d’Irlanda, Alemanya i Dinamarca, i en aquests dos últims estats s’ha de tenir en compte que el poder adquisitiu de les famílies és més elevat. Però a Espanya en el preu hi tenen un pes especialment important els impostos i costos regulats, tal com demostren les dades de l’Eurostat.

Segons l’estudi de Robinson, una gran part de l’augment del preu de l’electricitat a Espanya es deu al que ell denomina “falca governamental”. Sota aquesta denominació inclou els impostos, taxes i altres regulacions energètiques que imposa l’Estat, i que al seu parer expliquen gairebé tres quartes parts (73%) de la pujada del preu. Aquests costos públics, segons l’informe, suposaven el 32% del preu de la llum el segon semestre del 2008, mentre que el desembre del 2014 havien passat a ser el 46%, gairebé la meitat.

Per això, i amb la finalitat d’abaratir el preu de l’energia a les llars, Robinson proposa passar alguns d’aquests costos als pressupostos generals de l’Estat i treure’ls del rebut elèctric. Així, s’haurien de passar als comptes públics -amb càrrec als impostos generals- alguns elements que ara són al rebut de la llum, com els costos extrapeninsulars -derivats d’haver de garantir el subministrament a les Balears i les Canàries- i algunes partides de subvencions a les energies renovables.

Ineficiència estatal

Segons l’expert, la falca governamental només és “un símbol de la intervenció de l’Estat, ineficient i costós”. Tot i això, afirma que aquest cost ha baixat lleugerament amb la reforma elèctrica iniciada l’any 2013 pel ministre José Manuel Soria, que entre altres factors va reduir les primes a les renovables.

Les dades del ministeri d’Indústria i Energia corroboren aquesta tesi. El ministeri té estadístiques del preu de la llum sense impostos que indiquen que el 2010 el preu del quilowatt hora a Espanya era de 0,145 euros, quan la mitjana europea era de 0,139 euros, i va pujar fins a 0,177 euros el 2014 a Espanya i a la UE ho va fer fins als 0,139 euros. Segons les dades del ministeri, la reforma es va notar especialment entre el primer semestre del 2013 i el primer semestre del 2014, amb taxes de variació interanual negatives (quasi el 3% el primer semestre del 2014). Després, però, va tornar la tendència alcista: el segon semestre del 2014 la taxa va ser del 4,2%, i el primer semestre del 2015, del 6,6%.

Aquestes pujades de la llum afecten el rebut de les famílies però no passa el mateix amb el preu que paguen les indústries. Segons l’estudi britànic, el preu per a les empreses mitjanes entre el segon semestre del 2008 i el segon semestre del 2014 va pujar el 9%, i per a les grans empreses l’augment encara va ser més baix, del 7%. La conclusió que en treu l’autor és que la falca governamental suposa el 28% del rebut per a les empreses mitjanes i el 20% per a les grans empreses. “Les decisions del govern estan afectant més els consumidors que la indústria”, conclou Robinson, raó per la qual “els consumidors més petits han sigut més penalitzats”. Tot i això, el preu de la llum per a la indústria a Espanya és el doble de car del que tenen les empreses als Estats Units.

Un element més que reforça la tesi que gran part de la pujada de la llum obeeix a costos públics són els beneficis de les grans elèctriques. L’any passat les cinc companyies que formen part d’Unesa -Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo i EDP- van guanyar 2.443 milions d’euros, una xifra que suposa un 5,5% menys que l’any anterior i que és la més baixa de l’última dècada, segons es recull en la Memòria estadística – Informe elèctric de la patronal Unesa, conegut ahir.

-.-

29 d’abr. 2015

La UE expedienta l'Estat per no avaluar l'impacte ambiental de la MAT Sentmenat-Santa Coloma de Gramenet

Exigeix que es compleixin les directives europees i es garanteixi que la línia "no planteja riscos per al medi ambient"

Les obres de Red Eléctrica Española davant del cementiri
de Santa Coloma de Gramenet. / GUILLEM TRIUS
Ara.Cat 29/04/2015

La Comissió Europea ha anunciat aquest dijous un expedient contra Espanya per no haver avaluat l'impacte ambiental d'una línia elèctrica a l'àrea metropolitana de Barcelona, en el tram situat entre les localitats de Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet, malgrat que el projecte representa un "considerable augment de la tensió".

Brussel·les ha enviat un dictamen motivat, segona fase d'un procediment de infracció, en el qual exigeix a les autoritats espanyoles responsables que compleixin la directiva de la UE sobre avaluació d'impacte ambiental i garanteixin que la línia elèctrica en qüestió "no planteja riscos per al medi ambient".

"El projecte de línia elèctrica travessa una de les zones més densament poblades d'Espanya, i pot tenir un impacte considerable en el medi ambient, de manera que la Comissió demana a Espanya que estableixi la necessitat d'una avaluació mediambiental", ha dit l'Executiu comunitari en un comunicat.

El dictamen motivat remès aquest dimecres segueix a una primera carta d'emplaçament que es va enviar el 14 de juliol de 2014, perquè la resposta no ha satisfet a Brussel·les. Espanya té ara dos mesos per actuar. En cas contrari, l'Executiu comunitari podria portar el cas davant el Tribunal de Justícia de la UE.




-.-   

25 de març 2015

El ministre Soria defensa que la MAT de Santa Coloma de Gramenet no necessita declaració d'impacte ambiental

  • Ho ha dit en una compareixença a la comissió d'Indústria del Congrés dels Diputats: "L'Estat complert amb la llei"

Cartells en contra de les obres de la subestació de la MAT al costat del
cementiri de Santa Coloma de Gramenet / MANOLO GARCÍA

Ministre d'Indústria, José Manuel Soria /EFE
Ara.Cat 25/03/2015

El ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, ha defensat aquest dimecres el projecte de la línia de molt alta tensió (MAT) al pas seu pas per la localitat de Santa Coloma de Gramenet assegurant que les actuacions no suposen un increment "significatiu ni apreciable" de les afeccions sobre el medi ambient ni sobre la salut de les persones. En una compareixença a la comissió d'Indústria del Congrés dels Diputats, Soria ha afirmat que el govern espanyol ha "complert amb la llei" i que el manteniment de les instal·lacions actuals, de més de 30 anys, tindrien un impacte superior, justificant així que no hagi fet cap declaració d'impacte ambiental.

El ministre d'Indústria, Energia i Turisme ha fet aquestes manifestacions durant la intervenció a la comissió d'Indústria de la cambra baixa en resposta a una petició dels diputats del PSC, Román Ruiz i Esperança Esteve, exigint a Soria que encarregui "d'una vegada" l'informe d'impacte ambiental sobre el pas de la MAT per Santa Coloma arran de l'expedient obert per la Comissió Europea.
   
Segons Soria, el projecte només consisteix en l'ampliació de la subestació de Santa Coloma de Gramenet que consisteix en incorporar un parc de 400 KV de tensió als parcs ja existents i en el canvi d'ús de l'actual línia, passant-la de 220 kV de tensió a 400.
    
"Aquestes actuacions no incrementen la probabilitat d'impacte de les instal·lacions existents ni es posa en risc la capacitat de càrrega del medi natural", ha subratllat, tot afegint que la modificació de les línies d'entrada i de sortida tan sols passa per la col·locació d'un "nou suport i per l'estesa d'un cable conductor de prop de 600 metres fora d'espais protegits".
   
És per això que ha insistit que aquests treballs no representen "cap afectació al sòl, a la flora ni a la fauna protegida", tot assegurant que "l'afecció al sòl està molt localitzada i es limita al nou suport" que s'ha instal·lar per poder absorbir 400 KV de potència. En aquest sentit, ha expressat el seu convenciment que el projecte "no és susceptible de produir abocaments ni residus de cap tipus".
     
Per la seva banda, el diputats del PSC han recordat que la Comissió Europea  va obrir un expedient informatiu al Govern espanyol per no haver dut a terme el projecte d'impacte ambiental corresponent, i han insistit que tant l'Ajuntament com diverses plataformes ciutadanes de Santa Coloma han demanat reiteradament que s'elaborés l'informe.

-.-

26 de nov. 2014

Soria defiende el alargamiento de la vida de las centrales nucleares

El ministro de Industria cree que España "no puede permitirse el lujo" de prescindir de esta fuente de energía ni renunciar a la exploración de hidrocarburos.

Destaca además la apuesta del Gobierno por la reindustrialización del país porque "o hay más industria, o no habrá más empleo".

José Manuel Soria. / Luca Piergiovanni (Efe)

Jorge Murcia
El Comercio 25/11/2014

José Manuel Soria cree que España "no puede permitirse el lujo" de prescindir de la energía nuclear, por lo que se muestra partidario de alargar la vida útil de las centrales que utilizan este tipo de tecnología para generar electricidad. "Es una cuestión de sentido común", ha señalado el ministro de Industria, Energía y Turismo en el discurso de cierre de la jornada 'Reindustrializar España' organizada por 'El Economista' en colaboración con KPMG. 

El pasado día 12, Soria ya afirmó en el Congreso que el Gobierno "tiene todo dispuesto" para que las centrales nucleares españolas puedan funcionar más allá de los 40 años, una edad a la que hasta ahora sólo ha llegado la de Santa María de Garoña (Burgos). Las otras siete comenzarán a cumplirlos a partir de 2020. Semanas antes, Endesa había manifestado su intención de solicitar el alargamiento del periodo de funcionamiento las centrales en las que participa o es directamente propietaria (siete de los ocho grupos operativos en España). 

A juicio de Soria, la apuesta por la energía nuclear es "compatible con un mix energético en el que también tengan cabida las renovables", aunque "a un coste que sea sostenible". El titular de Industria ha recordado el hecho de que España importa "prácticamente el 100%" de los hidrocarburos que consume para insistir en su discurso a favor de las prospecciones en Canarias. 

"Hay que impulsar sondeos que permitan saber si se dispone de recursos naturales. Eso por sí mismo ya otorga una cierta fortaleza en términos geopolíticos", ha asegurado el ministro en su discurso. Después, en declaraciones a los periodistas, Soria ha calificado de "meramente táctica, política e incluso de política muy localista, incluso parroquial" la posición del Gobierno de Canarias respecto a la búsqueda de petróleo en sus costas. 

-.-

Soria justifica la indemnització de Castor


Diari de Tarragona 25/11/2014

El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha justificat aquest dimarts que els consumidors hagin d'abonar a les seves factures del gas dels pròxims 30 anys els 1.350 milions d'euros d'indmnització a l'empresa de Florentino Pérez pel projecte Castor. Segons Soria, a l'Estat els consumidors assumeixen a través de les seves factures totes les infraestructures del sistema de gas i electricitat, i per aquest motiu ho han de fer també respecte a aquesta. Ha respost d'aquesta manera una pregunta del senador de CiU, Ferran Bel, que li ha recordat que els consumidors no tenen perquè pagar la "negligència" de l'administració i de l'empresa responsable.

Bel ha demanat al ministre que expliqui de manera "clara" als ciutadans perquè han de ser "els pagans" d'aquesta operació, per la què hauran d'assumir durant 30 anys un cost de 1.350 milions d'euros més el cost del finançament, el manteniment de la instal·lació i el seu eventual desmantellament.

"La ciutadania no entén perquè ha de pagar un con junt de negligències que corresponen a l'administració i l'empresa" per un projecte que ja havien nascut amb el rebuig de part de l'àmbit científic", i perquè "al final no ho fan Florentino Pérez i els seus socis", ha dit.

El ministre, per la seva banda, ha afirmat que els ciutadans s'estalviaran 110 milions d'euros anuals gràcies a la "hivernació" del Castor, perquè si estigués en marxa haurien d'assumir una quantitat equivalent al doble del que pagaran ara, 112 milions d'euros l'any.

El ministre també ha retret a Bel que parli d'actitud "negligent" quan els tribunals encara no s'han pronunciar sobre aquest cas, i ha insistit que a l'Estat no hi ha cap infraestructura del sistema del gas o l'electricitat que no paguin els consumidors a través de les seves factures.

-.-

25 de juny 2014

Qui li pagarà els 1.600 milions del Castor a Florentino Pérez? Les 5 claus

El Grup ACS es vol desfer del magatzem de gas. Per què? Per què l'Estat hauria de tornar-los els diners de la inversió? S'hi pot oposar el govern del PP? Les respostes a les preguntes d'un negoci ruïnós

La plataforma marina del magatzem de gas Castor

Albert Solé / Ara.Cat 25/06/2014 

1.-Per què Florentino Pérez (ACS) es vol desfer ara del magatzem de gas Castor?

Davant la demora del ministeri d'Indústria per emetre un veredicte sobre la viabilitat del magatzem de gas després dels terratrèmols, l'empresa Escal UGS ha decidit rescindir la concessió. El 30 de novembre de 2014 Escal UGS, si el magatzem no està en marxa -cosa que no passarà-, ha de tornar la part principal dels 1.400 milions d'euros en bons que va emetre el BEI (Banc Europeu d'Inversions). L'Estat, davant els informes dels tècnics (IGME i IGN) que relacionen directament les injeccions de gas amb els sismes, demana més temps per prendre la decisió, un temps que Escal i Florentino –la seva empresa, ACS, té el 66% d'Escal– no tenen. A més, el divendres passat l'agència de qualificació creditícia Fitch Ratings va rebaixar els bons del BEI del Castor a la categoria de grau d'especulació, o 'bo escombraries'.

2.-Què implica la renúncia de la concessió?

Florentino Pérez ja ha comunicat de manera formal la seva intenció de renunciar al Castor: primer ha demanat permís als que van comprar els bons del BEI, després a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i també al ministeri d'Indústria. Si Florentino fa aquest pas és perquè sap l'Estat li ha de pagar, com a mínim, el valor residual de la instal·lació, amb la qual podrà retornar la inversió als bonistes.

3.-Per què l'Estat ha de recompensar Florentino Pérez pel Castor si és ell qui hi renuncia?

Perquè així ho diu el Reial Decret 855/2008 amb el què el govern espanyol del PSOE concedia a Escal UGS l'explotació del magatzem de gas Castor. Aquest ha sigut l'as a la màniga amb el qual Florentino ha negociat sempre amb el govern del PP, que mai ha vist clara la inversió. El 2012 Florentino ja va amenaçar de fer el que ha fet ara, i el PP va fer un pas enrere en el pols que mantenien, com explica Jordi Marsal en el seu llibre 'Castor: la bombolla sísmica'. Això va ser abans dels sismes. El Reial Decret diu que, en cas de rescissió de la concessió, per part de l'Estat o de l'empresa, Escal "té dret al cobrament del valor net comptable de la mateixa excepte en cas que s'acredités dol o negligència, en aquest cas el dret serà al cobrament del valor residual".

4.-Quants diners haurà de pagar l'Estat a Florentino Pérez? Ho notarà el ciutadà?


Depèn de si es demostra que l'empresa ha comès algun tipus de negligència que provoqués els sismes, que va obligar l'Estat a aturar el funcionament de la planta. La promotora reclama fins a 1.600 milions pels costos operatius, és a dir, els 1.400 milions de la inversió més mig milió d'euros mensuals pel manteniment de la planta pels mesos que du aturada. Segons explica 'Cinco Días', "en algun document públic Indústria reconeix que la inversió fallida la sufragarien els consumidors a través de la factura del gas".

5.-Es pot oposar l'Estat a pagar aquests diners a Florentino Pérez?

Quan el PP va arribar al govern espanyol el 2011, ja no veia clara la necessitat d'una inversió com la del Castor, ni com s'havia negociat el projecte entre ACS i el govern del PSOE. Fins i tot el 17 d'abril del 2012 –molt abans dels terratrèmols– va presentar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Suprem per anul·lar l'últim paràgraf de l'article 14 del reial decret 855/2008, on l'Estat es comprometia a indemnitzar Escal UGS, fins i tot en cas de "dol o negligència". El Suprem, però, va desestimar el recurs perquè considera que no hi ha motius perquè la instal·lació passi a mans de l'Estat, en cas de rescissió, de manera gratuïta. Davant aquesta resposta, el govern el PP intentarà minimitzar la recompensa, però no podrà evitar-la, tal com admetia aquest dimecres el ministre Soria.

Contingut relacionat:
-.-

30 d’abr. 2014

La Plataforma del Sénia recorda al ministre d'Indústria que es reuniria per parlar dels riscos del Castor

L'entitat reitera la petició de la trobada amb els tècnics ministerials acordada amb el mateix José Manuel Soria el passat mes de juny 

Foto: ACN

ACN / Diari de tarragona 30/04/2014

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha recordat a la responsable del gabinet del ministre d'Indústria, José Manuel Soria, el compromís que va adquirir de celebrar una reunió amb l'equip tècnic que va informar favorablement al projecte Castor. La trobada, que es va concertar en una reunió entre representants del moviment social i el mateix Soria el passat mes juny, no ha estat encara convocada tot i les reiterades peticions de l'entitat. La Plataforma insisteix també a reclamar al Ministeri la informació sobre la seguretat del magatzem submarí de gas, paralitzat pel mateix Soria per provocar prop de 600 terratrèmols la passada tardor.

"En aquella reunió ja vam exposar al Ministre d'Indústria la falta de seguretat d'aquestes instal·lacions, perquè enteníem que no s'aplicaven les mesures necessàries atès el risc que suposava la proximitat d'aquestes instal·lacions als nuclis de població més propers, i la falta de rigor de l'empresa promotora", recorda en un comunicat la Plataforma.

L'Ajuntament d'Alcanar (Montsià) va informar aquesta setmana que el mateix Ministeri havia respost una de les seves cartes exigint informació al respecte tot assegurant que no es tornaria a autoritzar la injecció de gas si no existien "garanties absolutes" sobre la seguretat de l'operació.

Informació relacionada:

Castor: la bombolla sísmica

28/04/2014 Florentino prepararia la devolució del Castor a l'Estat

-.

10 de març 2014

El govern espanyol ajorna 'uns quants mesos' el nou sistema de preus de l'electricitat

Les empreses elèctriques havien dit que era impossible d'aplicar el nou model de càlcul l'1 d'abril


Vilaweb 10/03/2014

Les companyies elèctriques feia mesos que pressionaven el govern espanyol per fer-li veure que era tècnicament impossible d'aplicar l'1 d'abril el nou sistema de preus per calcular el consum elèctric. I finalment el govern espanyol ha revisat el decret llei que elaborava i ha ajornat durant 'uns quants mesos' més l'inici de l'aplicació d'aquest nou model de càlcul de la factura. Això ho ha confirmat el ministre d'Indústria, José Manuel Soria.

El ministre, que fa un viatge oficial al Senegal, ha confirmat que el nou sistema de càlcul s'haurà enllestit i aprovat abans d'acabar el mes. I que l'aplicació del nou model de càlcul del preu de la llum es pot ajornar més enllà de l'1 d'abril, d'acord amb les converses entre l'executiu, els operadors elèctrics i les organitzacions de consumidors.


Des de l'1 d'abril i probablement fins a l'1 de juny, els consumidors mantindran el preu de l'electricitat en 48,41 euros per megawatt / hora (MWh). Aquest és el preu que ha estat vigent durant aquest primer trimestre de l'any després de la decisió del govern espanyol de suspendre el preu de la llum que va sortir de la subhasta feta a final de desembre.

Un cop anul·lada la subhasta, el govern va anunciar canvis i va decidir que el preu de la llum es calcularia sense cap subhasta, amb l'objectiu d'evitar la participació de societats d'inversió i bancs en el preu de l'electricitat.

El nou model de càlcul dóna dues possibilitats al consumidor. D'una banda, elegir una tarifa plana per a tot l'any o bé pagar l'electricitat segons el preu del moment que es consumeix amb tarifes 'on line' i hora per hora. Aquest últim model és el que les empreses elèctriques han assegurat que és impossible d'aplicar tal com era previst l'1 d'abril, un cop s'acabés el primer trimestre de l'any, i que és el temps que s'havia donat el govern espanyol per establir el nou sistema de càlcul.

Informació relacionada:

Com ens afectaran els canvis en la factura de la llum?

(INFORME)
Com estalviar fins a 200 euros d'electricitat anuals

-.-

16 de des. 2013

El "gobierno" prepara una llei que penalitza l'autoconsum

Una ley para ‘apropiarse’ del sol y del viento

Las cinco empresas de la patronal UNESA, representadas por el Ministerio de Industria, lanzan una ofensiva contra los pequeños productores de energía.

.
El ministro de Industria impulsa una ley para disuadir a los pequeños
productores de energía. / Álvaro Minguito
Periódico Diagonal 16/12/2013

La reforma del sector eléctrico que está a punto de aprobar el PP en solitario en las próximas semanas tiene como fin último la perpetuación de un modelo eléctrico que este año generará para esas compañías unos beneficios superiores a los 6.300 millones de euros. Esto a pesar de que la demanda peninsular de energía eléctrica en el mes de noviembre ha descendido un 0,2% con respecto al mismo mes del año anterior. Como nos recuerdan desde Ecologistas en Acción, “en los once primeros meses del año, corregidos los efectos del calendario y las temperaturas, el consumo ha sido un 2,5% inferior al del año pasado. La demanda eléctrica bruta en este periodo ha sido de 224.513 GWh [Gigavatio hora], un 2,6% menos que en el mismo periodo de 2012”. Esos beneficios se logran a costa de tres subidas en la factura eléctrica en el presente año, de ser el tercer país europeo con la factura más cara, sólo después de Chipre e Irlanda, de arrojar a más de dos millones de familias a la pobreza energética –según datos del Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE)–, de desequilibrar la balanza comercial española debido a las importaciones de recursos naturales para generar electricidad por valor de 45.000 millones de euros y de seguir contribuyendo de manera decidida al cambio climático.

Javier García Breva, presidente de la Fundación Renovables, se muestra contundente ante esta reforma: “Las nuevas normas son discriminatorias y arbitrarias con el ahorro de energía y las renovables. Un Gobierno sensato debería exigir a todas las fuentes energéticas lo que ahora se le exige al autoconsumo”.

Para Jorge Morales, director general de GeoAtlanter, eléctrica especializada en energía sostenible, “nos encontramos ante las incoherencias de un sistema eléctrico sobredimensionado, donde las grandes compañías hicieron una apuesta ruinosa por la construcción de plantas de ciclo combinado, en la creencia de que la demanda eléctrica por parte de la ciudadanía crecería, cuando en realidad ha ocurrido lo contrario”.

Claves de ‘la contrarreforma’

Los opacos y enrevesados textos de la reforma gubernamental, con más de 4.000 folios, son toda una declaración de intenciones de un sector que se ha caracterizado por la virulencia de sus embestidas y el hermetismo sus argumentos.

Para Mario Sánchez Herrero, fundador de Ecooo, un proyecto que tiene como objetivo la transformación energética, la reforma impulsada por el Gobierno tiene una triple dimensión que no se debe obviar. “En primer lugar, aquellos aspectos que guardan una relación directa con la factura de la luz, y que pasan por el incremento del término fijo de potencia y la disminución del importe variable en función del consumo eléctrico real, lo que desincentiva de manera brutal el ahorro y la eficiencia”. En segundo lugar, subraya Sánchez Herrero, “se desactiva la democratización energética a través de instalaciones de autoconsumo, con dos medidas sin parangón, como son el impuesto al sol, por el cual de cada kilowatio/hora (KWh) producido con un valor de 12,5 céntimos, siete de ellos serán para el peaje de respaldo, y a través de la amenaza, a quienes haciendo autoconsumo se nieguen a registrarse, de multas de entre seis y 60 millones de euros”. Para Sánchez Herrero, “este despropósito culmina con la culpabilización de las renovables del déficit de tarifa”.

Sobre el déficit de tarifa y el desequilibrio financiero del sistema eléctrico español, García Breva opina que “si algo queda claro en las normas con las que el Gobierno pretende equilibrar las cuentas del sistema eléctrico es la triple penalización al consumidor. Establece una subida de la luz automática y permanente, hace inviables el ahorro de energía y el autoconsumo, y la diferencia del déficit se carga a los presupuestos del Estado, es decir, al dinero del contribuyente”. Para la Fundación Renovables, “si el objetivo es elevar los ingresos del sistema, la visión recaudatoria de las medidas va a conseguir aumentar el déficit eléctrico al alentar un descenso aún mayor de la demanda”.

Respuestas a la normativa

La dimensión del dispositivo regulatorio propulsado por el ministro de Industria y Energía, José Manuel Soria, con el apoyo de Unesa, patronal de la industria eléctrica, es de tal calibre que ha unido críticas de agentes y sectores muy variados, como es el caso de la Federación de Empre­sarios del Metal, que considera que el borrador del decreto de autoconsumo “contiene unas disfunciones e incoherencias que impiden el cumplimiento de sus propios objetivos. Son tales las disfunciones detectadas que, al contrario que en los países de nuestro entorno, en el caso español puede provocar una paralización total de la industria fotovoltaica, eólica de pequeña y media potencia y de otras tecnologías renovables aplicadas al autoconsumo, como consecuencia de la indebida creación de los nuevos peajes bajo el concepto de ‘peajes de respaldo’, que en la práctica hacen inviable el autoconsumo”.

La propia base del PP se ha dividido a propósito de la iniciativa de Soria, lo que se ha evidenciado en los encarnizados y turbios enfrentamientos entre el gabinete de Montoro con el equipo de Soria. La tensión interna del Ejecutivo se ha elevado cuando, además, gobiernos autonómicos conservadores (Nava­rra, Murcia y Extremadura) han presentado recursos de inconstitucionalidad contra el Real Decreto Ley 9/2013, donde se adelantaban algunos de los elementos más corrosivos de la contrarreforma.

Por su parte, la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, entidad que aglutina a más de 120 organizaciones y cuenta con más de diez nodos territoriales en los que participan miles de activistas, está lanzando diferentes iniciativas. Como recuerda Cote Romero, una de sus coordinadoras: “Hemos interpuesto hasta cinco denuncias ante la UE por el actual sistema energético español, hemos instado a cientos de ayuntamientos a condenar la contrarreforma de Soria. Para el 14 de diciembre tendremos nuestro primer encuentro estatal por un nuevo modelo energético y estamos analizando las posibilidades reales para lanzar una campaña de desobediencia civil. La ciudadanía no puede consentir que también le roben el sol y el viento”.

*José Vicente Barcia Magaz es responsable de Comunicación de Ecooo y Cocoordinador de la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético.

-.-

'Desolbediencia', justicia social y sostenibilidad


Bajo el concepto de 'Desolbediencia', Som Energía, Ecooo, Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, Goiner y otras entidades, han lanzado una campaña de agitación a través de la edición de un “kit” en el que se recogen las críticas al actual modelo energético y se plantean alternativas sostenibles y solventes que aúnan ecología, economía y democratización energética. Pancarta, chapas, pegatas y panfletos. Una forma de apoyar a las organizaciones energéticas de la economía social y mostrar un rechazo frontal tanto a Unesa como a su Gobierno. 

Información relacionada:

12 de jul. 2013

El preu de la llum s'apujarà un 3,2% de manera immediata per als consumidors

324.cat 12/07/2013

Reforma sector elèctric
El Consell de Ministres ha aprovat la reforma elèctrica per reduir l'anomenat dèficit de tarifa, la diferència entre el que paguen els consumidors i el cost de l'energia. Entre les mesures adoptades, encarir la factura de la llum, un nou impost per a les empreses generadores o la reducció de primes a les renovables. El ministre d'Indústria i Energia ha anunciat que el preu de la llum s'apujarà un 8% en total per als consumidors des de l'1 de gener de 2012, que suposarà un 3,2% més immediat. Aquest augment s'afegeix així al 63% que s'ha incrementat des del 2003 fins el 2011, quan la factura elèctrica va passar a costar a les llars de 360 a 588,5 euros de mitjana.

E titular d'Indústria ha justificat l'augment de la llum dient que en els anys 2012 i 2013 s'acumulava un dèficit de 10.500 milions i que per corregir-lo, la llum s'hauria d'haver apujat un 42% per als consumidors. En canvi, amb les mesures de l'executiu, ha explicat el ministre, la llum es rebaixarà un 8% en aquests dos anys, entre d'altres coses perquè la reforma energètica reparteix l'impacte del dèficit entre els diferents agents. Només comptant les mesures del govern espanyol, ha dit, la llum ja s'hauria rebaixat un 19% per als consumidors.

El ministre també ha anunciat que els peatges elèctrics, que suposen el 50% de la factura, pujaran un 6,5%. La pujada s'inscriu en el repartiment de costos de la reforma energètica, que permetrà retallar en 4.500 milions el desequilibri estructural del sistema elèctric. Dels 4.500 milions, els consumidors assumiran 900 milions d'euros, mentre que altres 900 aniran a càrrec als pressupostos generals de l'Estat (PGE) per assumir els costos extrapeninsulars i altres 2.700 milions, a les empreses.

Per la seva banda, la Tarifa d'Últim Recurs (TUR), que tenen la majoria de llars i algunes petites i mitjanes empreses, es passarà a dir-se preu voluntari per al petit consumidor.

La reforma neix amb la vocació de solucionar el dèficit de tarifa "de manera definitiva", ha dit la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Saénz de Santamaría. Ara bé, el ministre ha admès que "no són mesures fàcils", però assegura que són "totalment imprescindibles" per evitar acumular deutes econòmics ja que "el que el problema de tarifa aniria en augment" sense la nova reforma.

Soria ha dit que si a les empreses no els agraden les mesures adoptades poden presentar plets, però que el govern es basa en el principi de la rendibilitat raonable que busca.

José Manuel Soria, servidor dels oligopolis energètics

Més informació
-.-