Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sud de Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sud de Catalunya. Mostrar tots els missatges

11 d’ag. 2016

Iª Fira de les Merdes de Catalunya - FemsCAT

Iª FIRA DE LES MERDES DE CATALUNYA - FemsCAT

Bon dia!

Us escrivim des d'uns poblets del municipi de Tàrrega, capital de l'Urgell i de la comarca catalana amb més porcs per habitant. També aviat serem la zona amb més abocadors de purins i gallinassa per habitant perquè tant porc i aviram produeix molta merda.

Resulta, que ara ens volen posar un altre d'aquests abocadors, mal dits plantes de compostatge per a confondre l’opinió pública, amb l'objectiu de poder crear més macrogranges a la comarca. El seu bestiar servirà per alimentar les arques de l'amo de les nostres contrades, la Corporació Alimentària de Guissona (BonArea). En canvi, nosaltres ens hem d'empassar les pestilències dels seus residus. A més, s'afegiran més tòxics als nostres sols i les nostres aigües ja completament contaminats. Podeu trobar més informació de la nostra lluita a www.facebook.com/Plataforma-Salvem-els-Plans-de-Conill.

Ens sentim com el cul de Catalunya. Però hem aixecat el cap i hem vist que no estem sols ni soles. Que hi ha bastant més gent i zones com la nostra que pateixen la nocivitat d'unes formes de producció i vida cada vegada més insostenibles. No tan sols gent afectada per la ramaderia industrial, com a les terres de Ponent i a les comarques de Girona. Déu n'hi do les merdes que s'han d'empassar la gent de Tarragona amb les seves centrals nuclears, refineries, petroquímiques i un llarg etcètera! I quants petits grups hi ha a Catalunya els quals, de forma més o menys aïllada, s'oposen a un abocador industrial, una planta química, l'ampliació d'un aeroport...

Veient aquest panorama, se'ns ha acudit d'unir els culs de Catalunya en una Fira de les Merdes de Catalunya (FemsCat). Organitzar un dia per trobar-nos, per denunciar les barbaritats que estan passant a les nostres terres i per riure'ns a la cara dels polítics i grans corporacions que ens estan amargant la vida.

També us volem proposar, si teniu temps i ganes, de preparar algun tipus d'activitat que, en clau d'humor, expliqui la vostra problemàtica i la vostra lluita (tallers, cançons, teatre, poesia,...), com per exemple “taller de perfums de purins” o “taller de bidonets radioactius”

Aquesta Iª FemsCat tindrà lloc el dissabte 17 de setembre a la Figuerosa (Urgell). Per poder fer una bona difusió, i per organitzar millor l'estada, demanem que els grups i entitats interessats confirmin la seva assistència fins al 15 d'agost i, si pot ser, també l'activitat que proposeu per explicar la vostra lluita. Us demanem també que ens ajudeu a fer difusió d’aquesta fira i no dubteu de contactar amb nosaltres per a qualsevol dubte i/o suggeriment.

Moltes gràcies i fins aviat!

Els Culs de Catalunya / Comitè organitzador de la 1ª FEMSCAT

info@elsculsdecatalunya.org

Xavi (649109702) Lídia (625331178)


Signeu i compartiu


 


-.-

22 d’abr. 2015

Festa pel Territori (25 d’abril de 2015 a la Selva del Camp)



Festa pel Territori.
25 d’abril de 2015 a la Selva del Camp

Ponències

Les ponències es duran a terme al Mas d’Iglesies, situat al bell mig de l’Hort Iglesies, el punt central de la Festa pel Territori.

Horari de les ponències:

10:00 h: Presentació de la jornada, a càrrec d’un representant de l’Ajuntament de La Selva del Camp i Andreu Escolà, president GEPEC-EdC, en representació de Xarxa – Sud, amb presència de representants de la resta d’entitats i plataformes de la xarxa

BLOC 1: Sabem què respirem?

10:30-11:20 h
Contaminació Atmosfèrica (Neus Roig, Plataforma Cel Net)
Contaminació Wi-Fi i 4G (Alejandro Mir)

BLOC 2: Recuperem l’aigua i l’energia

11:30-13:00h
Per què vaig deixar de ser pescador (Xavier Veciana, ex-pescador del Serrallo)
Plataforma Aigua és Vida (Quim Pérez)
Plataforma en Defensa de l’Ebre ( Susana/Manolo)
Cas Castor (Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia)

13:10-14:00h
Ponència a càrrec de Sergi Saladié
Taula Rodona amb: Ecologistes en Acció (Eloi Nolla) + Xarxa Sobirania Energètica

BLOC 3: Quin model turístic ens convé?

17:00-17:50 h
Ponència a càrrec de Jaume Salvat
Taula Rodona amb: Aturem BCN World (Joan Pons) + Prioritat (Joan Vaqué)

BLOC 4: Cap a un nou model de gestió del territori

18:00 – 19-30h
Ponència a càrrec de Josep Oliveres
Taula Rodona amb representants de DEFENTERRA + DELTERPA + Alveolus + GEPEC-EdC + Unió de Pagesos La Selva


Actes lúdics i concerts de dia
Lloc: Parc de l’Hort d’Iglésies (La Selva del Camp)

Horari:
  • 10:30 Batucada
  • 11:30 Coral Veus de la Terra
  • 12:30 Motis&Chamorro Trio (Jazz)
  • 13:30 Fito Luri (Cantautor)
  • 16:00 Cercavila de gegants
  • 16:30 Castellers de la URV
  • 17:00 Olla Barrejada ( Havaneres)
  • 18:00 Gerard Sesé ( Cantaautor)
  • 19:00 Scola Cantorum ( No posseu “Escola”)
  • 19:30 Colla Infantil de Diables de La Selva del Camp
  • 21:15 Sortida dels Diables i Timbalers de La Selva del Camp, acompanyats pels Timbalers d’Alforja fins al pavelló.


Concert de nit
Lloc: Poliesportiu de la Selva del Camp
A partir de les 22h:
  • CREEPY GENTLEMAN
  • OH WELL
  • JULIO LOBOS
  • AMADEU CASAS
  • LA BANDA DEL YUYU
  • IVORY
  • SELVATEK

(entrada gratuïta)
-.-

Entitats organitzadores

Xarxa Sud d’entitats i plataformes en defensa del territori de les comarques del sud de Catalunya:
  • Alveolus
  • Aturem Bcn World
  • DEFENTERRA
  • DELTERPA
  • GEPEC-EdC GEVEN
  • La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat
  • Plataforma Cel Net
  • Plataforma de l’Aleixar
  • Plataforma del Camp, en defensa de la terra i del territori
  • Plataforma Martí Verd
  • Plataforma No a la MAT Almoster
  • Plataforma del Priorat
  • Plataforma Salvem la Platja Llarga


Les entitats que col·laboren a la Festa del Territori són les següents:
  • Batucada Engrescats de Tarragona
  • Ca Rosset –  fruits autèntics i autòctons
  • Celler Burgos Porta (Poboleda)
  • Cellers de Scala Dei (Escaladei)
  • Club Excursionista Arítjol
  • Col·lectiu 25 d’Abril de La Selva del Camp
  • Colla Castellera Els Pataquers de la URV
  • Colla Gegantera Pirates de l’Ebre: Grallers del territori, de Móra d’Ebre
  • Colla Gegantera de La Selva del Camp
  • Cooperativa El Brot
  • Cooperativa de La Selva del Camp (Cooselva)
  • Cooperativa L’Avellanera (Infrusec)
  • Coral Veus de la Terra
  • Coral Scola Cantorum
  • Diables de La Selva del Camp
  • Enginyers Sense Fronteres
  • Ecologistes en Acció
  • Grallers del Ball de Diables de La Selva del Camp
  • Horticultura Germans Crusells
  • Justícia i Pau de La Selva del Camp
  • La Conreria d’Scala Dei
  • LaReus, cultural i solidària per la pau
  • Nano Galderic de La Selva del Camp (Patró dels pagesos catalans)
  • Plataforma Aigua es Vida
  • Plataforma en Defensa de l’Ebre
  • Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia
  • Slow Food Priorat
  • Som lo que Sembrem
  • Xarxa de Sobirania Energètica
  • Prioritat
  • Unió Corporativa Alimentària
  • Vermuts Miró


Els músics que col·laboren a la Festa del Territori són els següents:
  • Fito Luri (Cantautor)
  • Gerard Sesé (Cantautor)
  • Greepy Gentleman
  • Ivory
  • Julio Lobos/Oh Well/ Amadeu Casas
  • La Banda del Yuyu
  • Motis&Chamorro trio
  • Olla Barrejada
  • Selvatek


Les persones que col·laboren a la Festa del Territori són les seguents:
  • Josep Oliveras (Catedràtic d’Anàlisis Geogràfic Regional i professor del Departament de Geografia de la URV)
  • Agustí Perelló (vi natural, el Molar)
  • Sergi Saladié (gèograf i professor associat a la URV)
  • Jaume Salvat (professor Dep Geografia URV, investigador Unitat Transferència i Desenvolupament Parc Científic i Tecnològic Turisme i Oci de Catalunya)
  • Xavier Veciana (ex-pescador del Serrallo)

Amb el suport de l’Ajuntament de La Selva del Camp.

Més informació:

https://festapelterritori.wordpress.com
http://noalamatdelcamp.blogspot.com.es/2015/04/festa-pel-territori-25-dabril-de-2015.html
http://gepec.cat/show_events.php?id=392

-.-

5 d’abr. 2015

Festa pel Territori. 25 d’abril de 2015 a la Selva del Camp

Organitzada per la Xarxa Sud
(Xarxa ambiental dels territoris del sud de Catalunya)

Motivació de la festa

És ben conegut de tothom l’ús i l’abús que fem de la natura en general i de l’entorn més proper en particular. La mala gestió del sòl, la discontinuïtat del paisatge, els abocadors incontrolats, els vessaments de productes tòxics al mar, rius, barrancs i rieres, la construcció d’urbanitzacions i polígons industrials disseminats i en molts casos innecessaris, la creació de parcs temàtics desproporcionats niu d’activitats de dubtosa bona intencionalitat, les proliferacions de pedreres, parcs eòlics o torres d’alta tensió a les carenes de les serralades, la contaminació atmosfèrica, el perill de les nuclears, la mala gestió dels aqüífers amb la constant amenaça de transvasament de les aigües de l’Ebre... Són moltes de les agressions que pateix el nostre país, la majoria d’elles concentrades a les terres anomenades del sud, és a dir, a la demarcació de Tarragona, fins el punt de ser reconeguda com l’abocador de Catalunya.

Sense voler pecar de catastrofistes ni de contraris al progrés, però moguts pel convenciment de què el canvi de model de progrés és possible molta gent es mobilitza. Des d’aquesta òptica, ja fa anys, un conjunt d’entitats i associacions formades per veïns i veïnes, lluny d’interessos econòmics, polítics o de personalismes, conscients de l’alt deteriorament que pateix el nostre territori, han anat organitzant-se per tal de plantar cara a un model d’expansió decidit des de les voluntats vinculades a l’especulació i grans empreses que imposen decisions sense comptar o consensuar amb el territori, i menystenint la idea de desenvolupament que aquest desitja i al qual hi tenim dret. 

Fruit de les lluites que aquestes associacions i entitats han dut a terme s’han aconseguit èxits, tant a nivell d’aturar actuacions molt agressives, com de fer- les visibles i influir en la conscienciació de la població sobre el valor del nostre paisatge i el respecte per la nostra fauna. Tot plegat una inversió de futur que trobaran les properes generacions.

Convençuts que la solidaritat és la millor eina per aconseguir canvis, el març de 2013, va néixer XARXA-SUD. Apareix amb objectius molt ambiciosos que passen per la voluntat de què les organitzacions existents, algunes molt petites i localitzades, es coneguin i es donin a conèixer, que es difonguin les problemàtiques i les actuacions de totes i es promogui la col·laboració entre elles, de manera solidària i en les mesures que cadascuna consideri més al seu abast i més propera al seu tarannà, com:
  • Difondre problemes ambientals de poc o gens ressò mediàtic.
  • Presentar al·legacions i/o contenciosos de manera conjunta.
  • Elaborar projectes de millora del territori.
  • Organitzar i difondre activitats formatives i lúdiques com sortides, publicacions, tallers.
  • Organitzar i difondre actes reivindicatius com festes, manifestacions, concentracions.
  • Ajudar-nos econòmicament en els processos judicials.
  • Inventar maneres d’autofinançament més enllà de les quotes de les entitats que les tinguin (fires, sortides, sortejos, concerts, paradetes de venda d’autoproducció o donacions...).
  • Difondre l’estat de les problemàtiques i els èxits obtinguts.
  • Organitzar i difondre actes divulgatius, reivindicatius i festius amb la intenció de donar-nos a conèixer i cercar finançament.
Seguint aquesta línia estem organitzant el dia 25 d’abril a la Selva del Camp la Festa pel Territori, un acte per reivindicar de manera festiva que cal un nou model de territori que respecti l’entorn i la seva gent i el preservi per les generacions futures.

La bona disposició tant de l’Ajuntament de la Selva del Camp com d’entitats del municipi, han permès comptar amb infraestructures excel·lents i la implicació de tot el poble.

Contingut provisional de la jornada

La jornada es preveu estructurada en tres parts:
  • 1. Actes de caire lúdic i cultural al Parc de l’Hort d’Iglésies, com actuacions de colles castelleres, gegants, diables, havaneres, concerts de cantautors, entre d’altres. També hi haurà petits parlaments sobre els casos ambientals que afecten el territori.
Hort d'Iglésies de la Selva del Camp


Horari previst:

10.30h Batucada Engrescats de Tarragona
11.30h Veus de la Terra (Coral)
12.30h Motis&Chamorro Trio (Jazz)
13.30h Fito Luri (Cantautor)

16.00h Actuació gegantera i dels Castellers de la URV

17.00h Olla Barrejada (Havaneres)

18.00h Gerard Sesé (Cantautor)

19.00h Escola Cantorum (Coral)

20.00h Diables de La Selva del Camp

  • 2. Ponències informatives, durant tot el dia, sobre els diferents conflictes ambientals presents al territori. Conjuntament amb una fira de les entitats participants.
(veure programa adjunt, al final del document)

  • 3. Concert de nit al Pavelló esportiu de la Selva del Camp.

Pavelló esportiu de la Selva del Camp
Horari previst:

21.30h CREEPY GENTLEMAN

22.20h JULIO LOBOS/ OH WELL/ AMADEU CASAS

23.10h IVORY

00.30h LA BANDA DEL YUYU

01.20h SELVATEK

Entitats organitzadores:

Xarxa Sud, formada per les entitats següents:

Altres entitats que col·laboren en l’organització:

Unió de Pagesos de les comarques de Tarragona / Joves d’Esquerra Verda /  CUP Camp

Entitats i persones col·laboradores:

Les persones que col·laboren a la Festa del Territori són les seguents:
  • Josep Oliveras (Catedràtic d'Anàlisis Geogràfic Regional i professor del Departament de Geografia de la URV)
  • Agustí Perelló (vi natural, el Molar)
  • Sergi Saladié ( gèograf i professor associat a la URV)
  • Jaume Salvat (professor Dep Geografia URV, investigador Unitat Transferència i Desenvolupament Parc Científic i Tecnològic Turisme i Oci de Catalunya. 
  • Xavier Veciana (ex-pescador del Serrallo)
Les entitats que col·laboren a la Festa del Territori són les següents:
  • Batucada Engrescats de Tarragona
  • Celler Burgos Porta (Poboleda)
  • Cellers de Scala Dei (Escaladei)
  • Club Excursionista Arítjol
  • Col·lectiu 25 d’Abril de La Selva del Camp
  • Colla Castellera Els Pataquers de la URV
  • Colla Gegantera Pirates de l'Ebre: Grallers del territori, de Móra d’Ebre
  • Colla Gegantera de La Selva del Camp
  • Cooperativa El Brot
  • Cooperativa de La Selva del Camp (Cooselva)
  • Cooperativa L’Avellanera (Infrusec)
  • Coral Veus de la Terra
  • Coral Scola Cantorum
  • Diables de La Selva del Camp
  • Enginyers Sense Fronteres
  • Ecologistes en Acció
  • Grallers del Ball de Diables de La Selva del Camp
  • Horticultura Germans Crusells
  • Justícia i Pau de La Selva del Camp
  • Nano Galderic de La Selva del Camp (Patró dels pagesos catalans)
  • Plataforma Aigua es Vida
  • Plataforma en Defensa de l’Ebre
  • Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia (Castor)
  • Plataforma Prioritat
  • Slow Food Priorat
  • Som lo que Sembrem
  • Xarxa de Sobirania Energètica
Els músics que col·laboren a la Festa del Territori són els següents:
  • Fito Luri (Cantautor)
  • Gerard Sesé (Cantautor)
  • Greepy Gentleman
  • Ivory
  • Julio Lobos/Oh Well/ Amadeu Casas
  • La Banda del Yuyu
  • Motis&Chamorro trio
  • Olla Barrejada
  • Selvatek
Amb el suport de:
  • L'Ajuntament de La Selva del Camp

Ponències

Festa pel Territori, 25 d’abril de 2015 a La Selva del Camp

10:00 h
  • Presentació de la jornada, a càrrec d’un representant de l’Ajuntament de La Selva del Camp i Andreu Escolà, president GEPEC-EdC, en representació de Xarxa – Sud, amb presència de representants de la resta d’entitats i plataformes de la xarxa
BLOC 1: Sabem què respirem?
  • Contaminació Atmosfèrica (Neus Roig, Plataforma Cel Net)
  • Contaminació Wi-Fi i 4G (Alejandro Mir)
BLOC 2: Recuperem l'aigua i l'energia

11:30-13:00h
  • Per què vaig deixar de ser pescador (Xavier Veciana, ex-pescador del Serrallo)
  • Plataforma Aigua és Vida (Quim Pérez)
  • Plataforma en Defensa de l’Ebre (Susana Abella / Manolo Tomàs)
  • Cas Castor (Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia)
13:10-14:00h
  • Ponència a càrrec de Sergi Saladié
  • Taula Rodona amb: Ecologistes en Acció (Eloi Nolla) + Xarxa Sobirania Energètica + Enginyers sense fronteres 
BLOC 3: Quin model turístic ens convé?

17:00-17:50 h
  • Ponència a càrrec de Jaume Salvat
  • Taula Rodona amb: Aturem BCN World (Joan Pons) + Prioritat (Joan Vaqué)
BLOC 4: Cap a un nou model de gestió del territori

18:00 – 19-30h
  • Ponència a càrrec de Josep Oliveras
  • Taula Rodona amb representants de Alveolus + DEFENTERRA + DELTERPA + GEPEC-EdC + Unió de Pagesos La Selva
-.-

26 de nov. 2014

Vertido de gasoil durante la carga de un buque en el pantalán de Asesa

La cantidad de producto derramado fue de unos 20 litros, según la empresa. Inicialmente se habló de un centenar 

Se colocaron 300 metros de barrera de contención alrededor del barco.
Foto: Lluís Milián

Àngel Juanpere
Diari de Tarragona 25/11/2014

Segundo vertido en diez días en el puerto de Tarragona. Si el pasado día 16 se derramaron 100 kilos de aceite de palma, ayer se produjo un nuevo episodio, en este caso en el pantalán de Asfaltos Españoles SA (Asesa) durante la carga de un buque. Fuentes oficiales aseguraron que se vertieron al mar entre diez y veinte litros de gasoil, aunque inicialmente se hablaba de un centenar.

El incidente se produjo sobre las diez de la mañana en el buque de bandera de Malta Sichem Croisic, atracado en el pantalán de Asesa. Durante las labores de carga de 5.000 toneladas de gasoil, hubo un problema en una de las válvulas de seguridad del barco, que se activan por ejemplo ante una sobrepresión. Ello provocó el vertido del combustible sobre la cubierta y que posteriormente cayera al mar.

Asfaltos Españoles activó el Plan Interior Marítimo (PIM) en fase de alerta. Con la ayuda de tres remolcadores de Boteros y Amarradores se colocó una barrera de contención de unos 300 metros de largo alrededor del barco para confinar el producto.

Los propios remolcadores se dedicaron a dispersar con las hélices el gasoil vertido, ya que se trata de un producto altamente volátil. Unas labores que se prolongaron hasta poco antes de la una de la tarde, según informaron al Diari fuentes de la empresa. Las mismas subrayaron que a las 12.54 fue desactivado el PIM. Por su parte, Salvamento Marítimo siguió de cerca las labores de limpieza. Asimismo, recogió muestras del producto para analizar, cuyos resultados se incluirán en el caso de que se abra algún expediente sancionador por parte de la administración.

Las autoridades consideraron que no era necesario activar el Pla d’Emergència Interior (PEI) del Port ni tampoco el Pla d’Emergències per Contaminació Accidental de les Aigües Marines de Catalunya (Camcat), pero que sí se puso en prealerta.

El segundo episodio

Sobre las tres de la tarde del domingo 16 de noviembre se vertieron unos cien kilos de aceite de palma durante las labores de carga de un buque en el Moll de la Química del puerto de Tarragona. En este caso también se desplegaron las barreras de contención. Desde fuentes oficiales se dijo que en poco más de dos horas se habría recogido el producto. Sin embargo, al día siguiente continuaban las labores. El destino de las 6.000 toneladas de aceite que cargaba el buque Gennaro Ievoli era posiblemente la producción de biodiésel y su destino era Casablanca.

Fianza de hasta 25.000 euros  

Fuentes de Capitanía Marítima de Tarragona apuntaron al Diari que impondrán una fianza de entre 20.000 y 25.000 euros para hacer frente al pago ocasionado por las labores de limpieza de ayer (labores de limpieza y activación del Plan de Emergencia). El importe debe hacerse efectivo en la cuenta corriente del Ministerio de Hacienda. Hasta que no se deposite dicha cantidad, el barco no puede abandonar las dependencias portuarias. Ayer por la noche, el Sichem Croisic seguía atracado en el pantalán de Asesa. El buque-tanque, cuando tenga el permiso, partirá hacia el puerto de Huelva para descargas las 5.000 toneladas de gasoil con destino a la refinería La Rábida que la Compañía Española de Petróleos SA (Cepsa) tiene en Palos de la Frontera (Huelva), según señalaron fuentes de Asesa al Diari. Dicha empresa sólo suministra productos a las dos compañías que son accionistas: Cepsa y Repsol.- J.CABRÉ

-.-

El Govern tiene 'un plan B' para BCN World por si Veremonte renuncia

El conseller Felip Puig asegura que hay otros operadores interesados en desarrollar el proyecto si la compañía de Bañuelos no adquiriera los terrenos

Imagen virtual del macrocomplejo de turismo y juego proyecto
en Salou y Vila-seca, junto a PortAventura.
Diari de Tarragona 25/11/2014
El conseller de Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, aseguró ayer que BCN World será una realidad independientemente de los operadores que estén detrás. Afirmó que si Veremonte no ejecuta la compra de los terrenos sobre los que está previsto el macrocomplejo de ocio, turismo y juego –el plazo acaba el 6 de diciembre–, «hay operadores internacionales y del país que tienen interés en realizar esta oferta turística». «El Govern tiene un plan B», añadió en declaraciones al programa Els Matins de Catalunya Ràdio.

Puig considera, no obstante, que es «improbable» que Veremonte renuncie al proyecto, aunque si fuera así, su puesta en marcha estaría garantizada. Y se mostró convencido que el futuro macrocomplejo de Vila-seca y Salou «empezará a materializarse a lo largo del próximo año». Fuentes de Veremonte subrayan que la empresa de Enrique Bañuelos sigue adelante con sus planes y está a la espera de que de la Generalitat apruebe el plan director urbanístico para empezar la construcción de BCN World.

377 millones de euros

El plazo de compra de los terrenos, cuyo propietario es la sociedad Mediterránea Beach & Golf Community, finalizaba el pasado 6 de septiembre. Veremonte pactó con La Caixa prorrogarlo tres meses. Fuentes conocedoras de la negociación precisaron entonces que el precio pactado por estos terrenos es prácticamente el mismo negociado inicialmente, y que será ligeramente superior a los 377 millones de euros acordados.

Veremonte pidió esta prórroga para tener garantías suficientes de que el plan director urbanístico comenzaba a modificarse antes de adquirir estos terrenos. Fuentes de Veremonte aseguraron que en ningún caso responde a falta de financiación para asumir la compra de los terrenos.

El Govern ya ha iniciado la tramitación del plan director urbanístico. Pretende tenerlo listo en julio para que las obras puedan comenzar el próximo otoño. Asimismo prevé hacer pública la resolución de la primera fase del concurso de casinos antes del 30 de noviembre. La Generalitat admitió en agosto cuatro de las cinco solicitudes de licencia de casino que ha recibido para operar en BCN World: Grupo Peralada, Melco, la sociedad participada por Hard Rock y Veremonte y otra integrada por Melco y Veremonte.

-.-

16 de nov. 2014

Repsol vol ampliar l’extracció d’hidrocarburs a dos espais protegits

El Ministeri d’Agricultura desestima les al·legacions d’Ecologistes en Acció i la multinacional només necessita el permís definitiu del Ministeri d’Indústria per iniciar noves prospeccions petrolíferes.

La plataforma Casablanca, ubicada a 52 quilòmetres de la ciutat de Tarragona

David Bou
Directa 16/11/2014

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar, el 23 d’octubre, una resolució del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient on s’aprova la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) favorable a les prospeccions de Repsol a la recerca de possibles reserves d’hidrocarburs davant del delta de l’Ebre. Superat aquest escull, només manca el permís del Ministeri d’Indústria perquè la totpoderosa multinacional tiri endavant el projecte anomenat Treballs de sísmica 3D a Casablanca. L’objectiu del pla és “l’obtenció d’un nou registre que permeti millorar la imatge sísmica del subsòl a l’àrea de la concessió de Casablanca i els voltants”, tasca que la companyia abordaria amb la utilització d’un mètode basat en l’ús d’ones ultrasonores.

En concret, les actuacions previstes es desenvoluparien en una àrea rectangular de 732 quilòmetres quadrats situada a divuit quilòmetres de la costa de Tarragona, amb una profunditat d’entre 2.400 i 3.000 metres. Ecologistes en Acció denuncia que es tracta d’una àrea que afecta dos espais protegits, el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc Natural de les Illes Columbretes, ambdós pertanyents a la Xarxa Natura 2000. L’entitat assegura que aquestes zones “podrien veure’s greument perjudicades per l’activitat petroliera”.

Repsol és present sobre el terreny des de l’any 1981 i explota sis pous a la zona. La joia de la seva infraestructura és la plataforma Casablanca, situada a 52 quilòmetres de Tarragona. Per ella, passen aproximadament 2.000 barrils de cru diaris procedents del jaciment que porta el mateix nom, i també de quatre pous més: Rodaballo, Boquerón, Barracuda i Chipirón. Aquest complex està format per la plataforma fixa, els pous submarins i l’oleoducte que trasllada el cru des del mar fins al terminal marítim de Repsol, anomenat el Pantalà, que ocupa gairebé 9.000 m2 de superfície i serveix per traslladar el cru a terra ferma i, posteriorment, distribuir-lo fins al complex petroquímic de Repsol al Camp. El Pantalà disposa de cinc fronts d’atracament per a la descàrrega de vaixells de fins a cent-mil tones, a més d’una monoboia a tres quilòmetres de la costa, on els grans petroliers poden descarregar el seu contingut. Ara fa dos anys, es van obrir dos pous nous: Lubina i Montanazo, amb una producció diària de sis mil barrils, que eleven fins a vuit mil la xifra total de barrils de petroli que Repsol produeix diàriament a la demarcació de Tarragona.

Aquesta quantitat suposa un percentatge ínfim dels més de tres-cents mil barrils que la multinacional obté cada dia arreu del món. Segons els càlculs d’Ecologistes en Acció, el 99,8% del cru consumit a l’Estat espanyol és importat i les noves prospeccions que es derivarien d’aquests estudis sísmics tan sols disminuirien aquesta quantitat en un 0,6% aproximadament. A part d’esgrimir aquesta dada com a argument contra el projecte, l’ONG creu que la protecció de les àrees valuoses ambientalment ha de prevaldre davant els interessos econòmics de la petroliera. L’organització ecologista reclama als governs de Catalunya i del País Valencià que es mobilitzin per tal que Repsol no aconsegueixi el permís definitiu. El llarg historial d’abocaments i greuges ambientals provocats per la companyia a les costes catalanes augura un futur tan negre com el color del cru amb el qual es continua fent d’or.

*Article publicat al número 372 de l'edició en paper de la DIRECTA. T'hi pots subscriure aquí. 


-.-

3 de nov. 2014

Només un 11,5% dels llots tòxics extrets fins ara del pantà de Flix han requerit tractament de descontaminació



Gustau Moreno Pérez
La Marfanta 02/11/2014

FLIX (Ribera d'Ebre).- Fins a finals del mes d'octubre s'han retirat del pantà de Flix un 65% dels fangs contaminats per l'activitat de la planta electroquímica d'Ercros, uns 600.000 metres cúbics dels 960.000 totals. D'aquests, només un 11,5% s'han hagut de tractar abans de ser dipositats a l'abocador, menys del que es preveia en un inici. El procés, segons ha explicat la directora del projecte, Azahara Peralta, "avança en els terminis previstos", i es manté com a data d'acabament el final del 2015. Peralta també ha apuntat que cap a la primavera ja s'hauran extret tots els llots tòxics i que, en aquest punt, s'haurà de fer una campanya d'assajos per saber si la llera del riu està o no contaminada.

Del total dels sediments que s'han dragat fins ara, només un 11,5% han necessitat tractament per trobar-se contaminats per sobre de la normativa vigent, mentre que el projecte preveia una xifra d'entre un 15 i un 20%. Un fet del qual la directora s'ha mostrat satisfeta, tot i que ha alertat que des d'ara i fins al final de l'extracció pot ser que la xifra augmenti i acabi apropant-se més a la que es va marcar sobre el paper.

La directora també ha dit que cap a la primavera es podria haver enllestit la retirada de tots els llots, un moment en què caldrà comprovar si continua havent-hi contaminació a la llera del riu. "Si l'al·luvial està contaminat continuaríem dragant", ha assenyalat, mentre que "si no està contaminat, aturaríem el dragatge i finalitzaria el procés d'extracció".

El procés de descontaminació

Els treballs de neteja de l'embassament s'han dividit per lòbuls -grans masses de material acumulades al llarg dels prop de dos quilòmetres de riba on es concentren els col·lectors de la planta química-. Fins ara s'han extret tots els fangs del primer lòbul, el més proper a la presa. Es trobava situat davant de la planta de fosfats d'Ercros i contenia, principalment, residus de radionúclids. El segon, que ja s'ha retirat gairebé totalment, estava contaminat majoritàriament pel que s'anomena PCB, bifenil policlorat.

Per acabar l'extracció manca el tercer lòbul, fruit de l'activitat de la planta de tricloroetilè, en què el contaminant principal són organoclorats. Aquest lòbul té un nivell de contaminació més alt que la resta, i la principal preocupació de Peralta és que les plantes de tractament puguin treballar a ple rendiment, "sense solapar-se", per poder netejar aquests residus i dipositar els fangs, degudament, a l'abocador del Racó de la Pubilla, a quatre quilòmetres del municipi.

Quan acabi la neteja dels fangs començarà un període d'uns sis mesos en què es depurarà l'aigua del recinte, s'acabaran de traslladar els llots a l'abocador, se segellarà el Racó de la Pubilla i es desmantellaran les instal·lacions -situades en un espai de 3.000 metres quadrats vora el riu Ebre que la companyia Ercros ha cedit-. Tot plegat, per donar l'obra per acabada a finals del 2015.

Dirigida per Acuamed i executada per l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), l'obra té un cost total de 165 milions d'euros, cofinançats en un 70% per la Unió Europea. La finalització dels treballs abans del 2016 respon, precisament, a la possibilitat de perdre aquest finançament comunitari si no es compleix el termini. Es tracta d'una operació pionera en el món científic per l'elevada concentració i diversitat de contaminants en un sol espai. A més, l'obra s'executa mentre la fàbrica d'Ercros es manté en funcionament. Entre operaris i equip tècnic, dóna feina a més d'un centenar de persones.

-.-

23 d’oct. 2014

“Vandellòs I: la central construïda per fer bombes nuclears franceses.”

El 19 d’octubre del 1989 es va incendiar la central nuclear. Els tècnics van evitar per sort, i sense ordinador, un accident nuclear gravíssim. La central va acabar la segona fase del desmantellament el 2012, i caldrà esperar 25 anys més fins que el nucli del reactor perdi la càrrega radioactiva. Encara no se sap quan costarà tota l’operació. Segueix sent l’accident nuclear més greu de l’estat espanyol de la història. ALBERT SOLÉ BCN

Imatge de l’interior de Vandellós I el 1989 un cop apagat l’incendi / EFE
Amb el record encara fresc de l’ accident de Txernòbil (1986), el 19 d’octubre del 1989 una de les tres centrals nuclears espanyoles d’aquell moment, Vandellòs I –Garoña i Zorita eren les altres–, va patir un incendi molt greu. Tant, que tot i tenir només 17 anys de vida –es va inaugurar el 1972 i tenia una vida útil de 40 anys–, l’Estat va preferir desmantellar la central abans que reparar-la.

No va hi haver cap fuga radioactiva, per sort o per l’habilitat dels tècnics que van saber aturar el reactor de manera manual –l’ordenador s’havia cremat amb l’incendi– abans no fos massa tard. Sense fuita radioactiva l’accident va ser qualificat de nivell 3 –l’ Escala Internacional d’Accidents Nuclears té 7 nivells (Txernòbil va ser 7)–, i no va tenir conseqüències per repensar-se la presència de centrals nuclears a Catalunya o Espanya, on actualment n’hi ha sis d’actives, però sí per repensar els protocols d’emergències nuclears, ja que aquell dia es va demostrar que no estaven preparats.
.

Història: bombes nuclears franceses

L’Espanya del final del franquisme produïa prou energia amb les dues centrals nuclears existents i les hidroelèctriques, però França va convèncer el règim perquè acceptés construir una tercera central a Catalunya –Vandellòs– que feia servir una tecnologia genuïna de la indústria francesa: el reactor de grafit-gas. Marcel Coderch, enginyer expert en energia, explica a l’ARA que l’Espanya franquista va vendre aquella adquisició com la darrera tecnologia, però en realitat era un reactor molt primitiu, dels anys 50, i que França els el va vendre en unes condicions molt favorables, començant perquè el país veí es va comprometre a comprar el 50% de l’excedent d’energia que produís. Per aquest motiu es va construir la primera línia MAT que travessa els Pirineus, i es va projectar la segona, que es va acabar el mes passat. França, però, en aquell moment, ja havia decidit anar eliminant les centrals amb el reactor de grafit. Vandellòs I es va inaugurar el 1972.

França no va fer cap acte caritatiu amb Espanya en vendre-li a preu de saldo una tecnologia ja obsoleta en aquell moment, sinó que es formava part del projecte armamentístic nuclear de l’estat francès. “El reactor de grafit-gas és el que produeix com a residu el plutoni més pur amb el qual es fabricaven les bombes atòmiques”, explica Coderch. Durant molts anys, el plutoni que sortia de Vandellòs I viatjava en trens de mercaderies fins a França, passant per sota de Barcelona –el carrer Aragó–, fins que algú va tenir la brillant idea de construir una via per a mercaderies que passava pel Vallès. Anys més tard, França va dir a Espanya que ja no necessitava més plutoni de Vandellòs I, però l’Estat no volia tampoc aquells residus radioactius, ni tenia cap lloc on guardar-los, i va demanar als francesos que els hi guardessin. Espanya paga a França 10.000 euros al dia per guardar aquests residus nuclears, però ja els ha dit que no ho vol fer més, i per això l’Estat ha començat a construir un cementiri nuclear a Villar de Cañas (Conca, Castella la Manxa) –Ascó hi va optar–, i va provocar, i provoca, molta oposició entre la població.

La nit de l’incendi

“La nit del dijous 19 d’octubre de 1989 havíem anat a sopar a Riudoms amb els companys de l’ajuntament després d’haver inaugurat l’institut del poble, i em van trucar al mòbil per avisar-me”, recorda Carles Barceló, alcalde de Vandellòs llavors. El 1989 poquíssima gent tenia mòbil, però l’alcalde d’un poble amb una central nuclear n’havia de tenir. “Vaig trucar a Vandellòs II, que feia poc que s’havia inaugurat (1988) i havia tingut moltes incidències en poc temps, però em van dir que no, que l’incendi era a Vandellòs I”. Barceló explica que van agafar el cotxe i van anar fins a la planta, i van entrar fins a la sala de control. “Ens van explicar que havia sigut una averia convencional sense perill radioactiu, tot i ser un incendi molt espectacular”, recorda l’exalcalde, per això diu que se’n va anar a casa i va dormir tranquil. “La gent del poble va seguir la informació de l’incendi pels mitjans, però sense patir perquè coneixia el risc; quan vius al costat d’una central no et fa tanta por la paraula ‘nuclear'”.

Tot i que l’exalcalde de Vandellòs parli d’una “averia convencional”, l’enginyer Marcel Coderch hi discrepa: “La tecnologia de Vandellòs I era bastant bàsica. El 1973 quan era estudiant de ‘telecos’ ens van convidar a fer una visita a la central, i quan ens van ensenyar la sala de l’ordinador vaig quedar sorprès perquè era una computadora antiga fins i tot per aquella època. Un altre dels defectes que tenia la central era que les connexions elèctriques no eren ignífugues, cosa que va ser clau en l’incendi”.

L’incendi va començar a última hora del dia. Segons algunes trucades de veïns i de la Guàrdia Civil que van veure flames, va ser a les 21.15 hores d’aquell dijous 19 d’octubre, però el director de la central, Carles Fernández Palomares va dir que el foc va començar a les 21.39 hores, que va avisar a Protecció Civil cinc minuts després, i que a les 22.11 hores va comunicar l’incident al Consell de Seguretat Nuclear (CSN). El motiu de l’accident, que sempre ha sigut considerat així i mai se n’ha responsabilitzat a ningú, va ser per un defecte mecànic de la turbina, que va provocar unes vibracions, que al seu torn van provocar una fuita d’hidrogen que en contacte amb l’aire va explotar i va causar l’incendi, i l’incendi va fer que entrés l’aigua del mar dins el reactor. Les cròniques de l’època indiquen que mai hi va haver perill de fuita radioactiva, però Coderch assegura que de perill n’hi va haver, i molt, però que es va evitar. L’incendi es va propagar per les conduccions elèctriques, i van cremar l’ordinador central, el que controlava el reactor. “Expliquen els que van viure aquella nit a dins de Vandellòs I que es cridava ‘el reactor se’ns en va!'”, comenta l’enginyer expert en energia. “Amb l’ordinador cremat, els tècnics van haver d’aturar el reactor manualment abans no fos massa tard, i ho van aconseguir a temps, abans que es produís cap fuita radioactiva i haguéssim tingut un Txernòbil 2″.
.
La central nuclear de Vandellós II, amb el reactor de Vandellós I al fons
TJERK VAN DER MEULEN
 L’any 2009, en el 20è aniversari de l’accident, Ecologistes en acció va realitzar un reportatge amb protagonistes que expliquen què podria haver passat a Vandellòs I.

L’actual alcalde de Vandellòs, Alfons Garcia, tenia 30 anys la nit de l’incendi i estava a casa amb els seus fills. Llavors era professor d’un institut a Reus. “Vandellós I era com una colònia industrial del Llobregat en què la majoria de treballadors vivien en cases al costat de la central i tenien la seva pròpia escola i transport públic. La nit de l’incendi es van abocar tots per ajudar a apagar el foc”, recorda l’actual alcalde, que aquella nit se’ va anar a dormir i fins l’endemà no es va adonar de l’abast de l’accident.

L’ordre de tancament i desmantellament de la central nuclear va tardar uns mesos, i durant aquell temps a Vandellós hi va haver incertesa amb els llocs de treball, “però al final es va resoldre bé per part de l’empresa i no va suposar cap daltabaix”, recorda Alfons Garcia. Uns treballadors es van reubicar a Vandellós II i a Ascó, d’altres a l’empresa que es va encarregar del desmantellament, ENRESA, i d’altres es van acollir a baixes incentivades.

Què n’hem après, d’aquell accident?

“Doncs que no cal un gran incident per provocar un accident nuclear molt greu”, reflexiona l’enginyer Marcel Coderch”. Una altra de les lliçons de l’incendi de Vandellòs I és que cal tenir plans d’evacuació precisos, cosa que no hi havia aquell 1989. Tot i això, Coderch afirma que encara ara, no hi ha un pla provat d’evacuació per als ciutadans dels pobles propers a les centrals nuclears. “Va ser un avís important dels perills potencials de les centrals”.

Vandellòs no té por

“Als pobles del voltant de la central sí que va haver-hi una reacció contrària després de l’incendi, sobretot pels ecologistes, però al poble n’hi va haver, perquè coneix el risc”, explica l’alcalde actual, Alfons Garcia. Segons ells, “els veïns de Vandellós estan contents de poder tenir feina a la central nuclear i disfruten dels ingressos que rep el poble per tenir la central”.

Què en fem amb el reactor?

El desmantellament de Vandellós I va ser el primer que es feia a Europa, i per tant, no hi havia experiència de com s’havia de fer. Se’n va encarregar una empresa pública, ENRESA, que en la fase 1 van desmuntar tots els elements externs de la central, i la fase 2 va ser tancar hermèticament el reactor nuclear. La fase 2 es va acabar el 2012, i ara aquest reactor haurà d’anar perdent radioactivitat durant 25 anys, per acabar la fase 3 del desmantellament. Aquesta fase, però, no se sap com es farà, ni on es posaran els residus –en teoria al cementiri de Conca–, ni quan costarà.

Un enginyer que va participar en el desmantellament va fer un vídeo amb un recull de fotografies de l’evolució de les obres.

L’empresa pública ENRESA, encarregada del desmantellament, també va editar un vídeo per explicar com es va fer el procés.

Les empreses elèctriques paguen un cànon des de fa anys per omplir un fons per pagar les tasques d’ENRESA –ara hi ha uns 8.000 milions. És a dir, el desmantellament de Vandellòs I l’estem pagant tots els ciutadans amb la factura de la llum.

Enllaç notícia Diari Ara

Font: No a la MAT Girona
-.-

21 d’oct. 2014

25 anys de l’accident de Vandellòs, memòria nuclear

Entitats ecologistes i antinuclears han dut a terme un seguit de mobilitzacions per recordar l’episodi i demanar el tancament definitiu de les centrals

 La central de Vandellòs II, encara en funcionament. Foto: David Riken

Olga Margalef
Directa.Cat 21/10/2014

El diumenge va culminar una agenda atapeïda de xerrades i mobilitzacions per la causa antinuclear. Un centenar de persones es van concentrar davant l’antiga central de Vandellòs I per escenificar-hi un enterrament el dia que es complien 25 anys d’un dels accidents nuclears més greus d’Europa. Va ser un acte contra l’oblit. L'organització –vàries entitats ecologistes, sindicals i polítiques– va aprofitar per fer una nova crida per la desnuclearització del territori. L’accident de Vandellòs I va tenir lloc un 19 d’octubre, quan un incendi va estar a punt de produir una fuita d’aigua i gas radioactius. Tot i que les conseqüències no van ser greus per a la salut de les treballadores i la població, l’accident va perjudicar greument la credibilitat de la indústria nuclear i la central va acabar tancant. Vandellòs I encara està en procés de desmantellament, un procés finançat íntegrament per l’erari públic.

La nit de l’accident

L’accident de Vandellòs va ocórrer en un context d’alarma internacional per la seguretat nuclear arran de l’accident de Txernòbil, succeït tres anys abans. Després de la catàstrofe a la ciutat ucraïnesa, la normativa del Consell de Seguretat Nuclear de l’Estat espanyol es va endurir, sobretot en la part que afectava els sistemes de refrigeració. Hifresa, l’empresa propietària de Vandellòs I, incomplia la nova normativa, les connexions elèctriques no eren ignífugues i el sistema de refrigeració no incloïa les millores requerides.

Hifresa, l’empresa propietària de Vandellòs I, incomplia la nova normativa de seguretat

El 19 d’octubre de fa 25 anys, l'incendi va començar per un defecte mecànic d’una de les turbines a l’àrea de generació elèctrica. Les flames van malmetre el sistema informàtic, però el reactor va poder ser aturat providencialment pel personal de la planta de manera manual. Tot i això, va resultar afectat perquè es va inundar amb aigua de mar i aigua provinent de les mànegues dels bombers. Part del sistema de refrigeració va deixar de funcionar i el reactor va adquirir una temperatura límit.

Aquella nit, a Vandellòs I, gairebé es va arribar a la fusió del nucli, fet que hauria comportat una fuita radioactiva semblant a la de l’accident de Txernòbil. Afortunadament, la temperatura es va mantenir sota control i el sinistre va ser catalogat de nivell 3 per l’escala internacional de successos nuclears (INES), que oscil·la entre 0 i 7.

La població dels municipis veïns recorda, sobretot, la manca d’informació sobre la gravetat de l’accident. Eloi Nolla, portaveu d’Ecologistes en Acció i veí de l’Ametlla de Mar l’any del sinistre, denuncia que “el nucli de l’Ametlla es troba només a vuit quilòmetres de la central, però, l’octubre del 89, no vam rebre cap alerta i l’alcalde del municipi no va poder accedir a les instal·lacions de la central per saber què passava. Fins l’endemà no vàrem ser conscients del que havia passat”.

Punt i final de Vandellòs I

Després de l’accident, Hifresa proposava reparar els danys per poder continuar amb la generació d’electricitat. La disconformitat del Consell de Seguretat Nuclear per l’incompliment de la normativa existent i la forta mobilització popular van fer que, finalment, es decidís tancar-la per sempre. Alhora, es va engegar un procés judicial contra els càrrecs directius de l’empresa. Tot i que la sentència reconeixia les irregularitats en matèria de seguretat i la responsabilitat de certs càrrecs, tots van resultar absolts en el judici celebrat l’any 2000.

El cost del desmantellament s’haurà finançat a través de la factura de la llum

L’enderroc de la central va començar l’any 98 i, a hores d’ara, només en queda l’edifici del reactor, que ha de restar segellat i en latència –per rebaixar-ne la radioactivitat interna– fins al 2028, data del seu desmantellament definitiu. La demolició i el tancament s’ha dut a terme a través de l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA). Així doncs, el cost de 270 milions d’euros, pressupost estimat per la tasca, haurà estat finançat, indirectament, per totes les consumidores a través de la factura de la llum, de manera semblant al que succeirà amb el magatzem de gas Castor.

Tecnologia obsoleta, el negoci de la indústria francesa

La central de Vandellòs I va ser polèmica des del seu inici ja que era una central de tipus Grafit-Gas, de primera generació, una tecnologia antiquada fins i tot en el moment de la seva construcció, entre 1968 i 1972. El règim franquista la va adquirir a la indústria francesa a molt bon preu. Els interessos de l’Estat francès per vendre a preu de saldo el reactor eren múltiples. Per una banda, es comprometia a comprar l’excedent d’energia elèctrica que produís, fet que va accelerar la construcció de la primera línia de molt alta tensió (MAT). Per altra banda, el residu provinent de la central, un forma de plutoni molt pur, era la matèria prima de l'armament nuclear francès.

Els darrers residus de la central no es van aprofitar per a finalitats militars, però tampoc no es van poder emmagatzemar a la península, ja que no hi havia les instal·lacions adequades. Per aquest motiu, l’Estat espanyol ja ha pagat més de 200 milions d’euros al francès per retenir aquests antics residus radioactius al seu territori durant anys.

L’actualitat del debat nuclear

L’accident de Fukushima, l’any 2011, va tornar a posar sobre la taula les incerteses d’un tipus de generació d’energia que té una forta oposició ciutadana per l’elevat risc que comporta. Segons Eloi Nolla “cada cop és més evident que s’ha d’avançar en la desnuclearització i la població n’està més conscienciada”. El cas de països com Alemanya –que desmantellarà la darrera central el 2022– o Dinamarca mostren que es pot mantenir la producció d’energia necessària sense aquesta tecnologia. De fet, l’energia provinent de centrals nuclears el 2013 ha suposat un 10,8% de la que s'ha consumit mundialment, molt lluny del màxim (18%) que va adquirir fa quinze anys. Els motius principals esgrimits per les detractores per denunciar la seva inviabilitat són en matèria de seguretat i econòmica, per l’esgotament imminent de les reserves d’urani. Tot i això, la Societat Nuclear Espanyola està aplicant la política d’allargar la vida a les centrals que ja existeixen fins als 40 o 60 anys d’activitat, tot i que la mitjana d’edat de les centrals que se cessen arreu del món és de 28 i mig.

-.-

25 aniversari de l’accident de la central nuclear de Vandellòs I.

El 19 d’octubre de 1989 a les 21:40, es va produir l’accident nuclear de Vandellòs I, el més greu de la història nuclear espanyola. L’accident va començar amb un incendi a la sala de turbines que es va propagar fins al reactor i va estar a punt de provocar una fusió del nucli i una fuita de gas i aigua radioactiva, tal com anys després ha esdevingut a Fukushima.


En el desenvolupament de l’accident va ser clau la situació de diversos sistemes de seguretat, la reparació dels quals havia ordenat el 1986 el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) a Hifrensa, l’empresa propietària. Tot i això, al 89 encara no s’hi havien instal·lat la protecció del sistema elèctric ni els bufadors d’emergència. El foc va donar lloc a una inundació que va deixar inservibles dos dels quatre turbo bufadors, peces que serveixen per refrigerar el reactor, i va danyar els altres dos que quedaven, amb el consegüent risc que la reacció en cadena es descontrolés i es produís la fusió del nucli. La temeritat de Hifrensa i la manca de rigor de les autoritats van ser, doncs, claus perquè es produís l’accident. El desconcert després de l’accident va ser majúscul a la central i al CSN, com mostren les gravacions de les converses telefòniques lliurades al Congrés el 1990. Van ser els bombers els que van aconseguir acabar amb l’incendi, evitant de passada una enorme fuita radioactiva. Només la fortuna va impedir que es produís la reacció nuclear i es fongués el nucli. La mateixa bona sort que va fer que no s’arribés a produir una fuita d’aigua ni de gas radioactiu.

L’actuació dels bombers va salvar la vida a moltes persones i evitar la tragèdia. Malgrat tot el que va passar, els responsables de l’accident de Vandellòs I van sortir impunes del judici que hi va haver per determinar responsabilitats.

L’accident de Fukushima al Japó ha tornat a posar en evidencia la perillositat d’aquestes instal·lacions. L’energia nuclear està desacreditada i prova d’això és el seu clar declivi. L’any 2013 va aportar el 10,8 % de l’electricitat mundial, pràcticament la meitat de la que va arribar a aportar en els seus millors temps. Europa i els Països més desenvolupats aposten per un altre tipus d’energies més netes, amb menys perill per la ciutadania i amb menys impacte sobre el medi Ambient i la salut de les persones. Però el Govern espanyol i el català segueixen apostant per perpetuar aquest tipus d’energia , en base a allargar la vida activa d’uns reactors ja de per si mateix envellits, a 60 anys o més d’activitat.

Presentació campanya 25 aniversari accident Vandellòs I
from tanquemlesnuclears

La Campanya 25 anys aniversari de l’accident Vandellòs I conformada per entitats de tota Catalunya, ha realitzat un seguit d’actes, jornades i accions reivindicatives que culminan amb la concentració realitzada aquest diumenge per commemorar l’accident i exigir un calendari de tancament de les Centrals Nuclears pactat amb tots els agents socials, polítics i econòmics tal com s’ha fet en altres Països. Les organitzacions han demanat un canvi radical en l’actual política energètica per la transició a un model basat en fons netes i renovables. 



-.- 

L'abocament "inacceptable per a la salut" d'una empresa química a Tarragona no desapareixerà fins al 2022

· Un informe técnico al que ha tenido acceso eldiario.es a través de filtrala.org constata que la Generalitat conoce desde 2007 los vertidos contaminantes de la planta química Ercros en la localidad de Flix.
· La empresa asegura que ha iniciado los trabajos de limpieza, que no culminarán al menos hasta 2022.
· Los tóxicos en el terreno y el agua suponían "un riesgo toxicológico y cancerígeno inaceptable" para el proyecto de polígono industrial que la Generalitat tenía en la zona.
Zona industrial de Flix (Tarragona)
Raúl Rejón ElDiario.es 21/10/2014

Una contaminación química de "riesgo inaceptable para la salud" ha estado empapando el suelo en Flix (Tarragona) desde hace décadas. La actividad industrial de la firma Ercros en la localidad ha afectado gravemente el terreno en el que ha estado operando desde "los años 70 del siglo pasado". La extensión de terreno con productos tóxicos llega a los 16.000 metros cuadrados.

Una contaminación que presentaba niveles intolerables para la salud humana se coló por el subsuelo afectando a terrenos más allá de la linde de la fábrica, y también afectó a las aguas subterráneas, de acuerdo con un informe técnico de la Agencia de Residuos de Cataluña (ARC) de febrero de 2011, al que ha tenido acceso eldiario.es a través de filtrala.org, el buzón para filtraciones anónimas y seguras en el que participa junto a La Marea, Diagonal y Mongolia. 

Los químicos tóxicos se detectaron en 2007, según un primer estudio de la Agencia Catalana del Agua, fechado en 2008. Los primeros trabajos de limpieza, según informa la ARC, "se iniciaron a finales de 2012". La misma agencia explica que "el proyecto de recuperación se completará en unos 10 años".

La parcela contaminada se llama L'Aubal y la había comprado el Instituto Catalán del Suelo (INCASOL) para ampliar el polígono industrial de Flix. Vista la condición del terreno, el INCASOL rescindió la compra el 11 de abril de 2011. Los tóxicos que Ercros vertió al terreno y al agua suponían "un riesgo toxicológico y cancerígeno inaceptable para los receptores de futuros escenarios de la nave industrial y oficinas", dice el texto. Un peligro inaceptable por los "efectos cancerígenos a partir de los compuestos" hallados, según recoge específicamente la valoración del riesgo para la salud humana del informe.

Tóxicos transportados por el agua

El foco tóxico estaba en otra parcela propiedad de Ercros, denominada Depósito, donde se vertían residuos. Pero el terreno permeable conducía la contaminación hacia otras partes del complejo. La distribución de la contaminación se dio, según los especialistas, por la circulación del agua. Desde que se tuvo conocimiento técnico de este hecho, en 2007, hasta las primeras labores efectivas de limpieza, en 2012, pasaron cinco años.

Sin embargo, Ercros ha explicado a eldiario.es que "desde 2005 se llevan a cabo en la fábrica de Flix estudios sobre la calidad del suelo, subsuelo y aguas subterráneas, tutelados por las administraciones competentes: Agencia de Residus de Catalunya (ACR), Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) y Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE)".

"Ha habido una total falta de información pública sobre este episodio de riesgo para la salud de los ciudadanos", se queja Miquel Llop, de Ecologistas en Acción. Por su parte, la Confederación Hidrográfica del Ebro considera que se trata de "expedientes entre la administración y la empresa interesada" a los que no hay obligación de dar publicidad. Llop asegura que ese "oscurantismo atenta contra cualquier sentido común" y pide respuestas a los responsables políticos acerca de "qué efectos puede haber tenido o estar teniendo la contaminación sobre la salud de los vecinos".

El peligro del que se han hecho eco las agencias gubernamentales de la Generalitat se basa en la inhalación de vapores "como consecuencia de las elevadas concentraciones detectadas en las aguas subterráneas", tal y como figura en la propuesta de resolución de Suelo Contaminado de la ARC, fechada el 21 de febrero de 2011.

La burocracia como prórroga

La tramitación burocrática de los expedientes le ha otorgado una prórroga a la contaminación en Flix. La ACR ha hecho responsable oficialmente a Ercros de vertidos nocivos, pero hasta 2012 no empezaron a realizarse las tareas para solventar este problema. "En 2012 se aprobó el proyecto de recuperación ambiental correspondiente a los dos sectores: el Depósito y L'Aubal. En el caso del primero, la tarea consiste en la extracción de la fase contaminante más pesada, el sellado del depósito y la adecuación y corrección del torrente adyacente", explica una portavoz de la ARC.

Es decir, se trata de sacar los productos que se fueron arrojando, tapar el vertedero e impedir que el agua siga fluyendo. "En el caso de L’Aubal, la tarea consiste en la intercepción del penacho de contaminación y la extracción y tratamiento de los efluentes contaminantes", indica. Esto es, limpiar el suelo de los productos que llegaron desde la fábrica de Ercros.

Al estar implicada el agua subterránea, también tuvo conocimiento de este caso la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE), que en mayo de 2012 todavía estaba requiriendo a Ercros que le enviara una "propuesta de valores objetivos de la restauración" del acuífero que se había contaminado con los químicos de la fábrica. La CHE ha respondido a este diario que "los trabajos para la recuperación de la calidad del agua se están llevando a cabo en tiempo y forma". Aunque también indican que el calendario de finalización supera los cuatro años. Esta contaminación, afirman, no ha afectado al río Ebro.
Un portavoz de la empresa asegura que "Ercros ha provisionado contablemente, en el ejercicio 2012, un importe de 3,66 millones de euros para satisfacer el coste de estas actuaciones" que "avanzan a buen ritmo". Además, destacan que los trabajos de limpieza "no suponen ningún riesgo para las personas". La ARC dice que "los trabajadores que hay son los de la empresa que se encarga de la descontaminación". Hasta 2022, fecha fijada para la culminación de las labores de recuperación, no estará claro si este terreno de Flix deja de ser un peligro para las personas.

-.-

28 de març 2014

La PDE fa una crida a omplir el Delta el proper 30 de març


Per la manifestació del dia 30 a les 11.30h, recordeu que la nit del 29-30 els rellotges s'avancen una hora!




La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha presentat aquest dimarts la manifestació que recorrerà els carrers de Sant Jaume d'Enveja i Deltebre diumenge 30 de març contra el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre aprovat pel Consell de Ministres. Els antitransvasament tenen a punt la batalla jurídica contra el Pla, amb un contenciós al Tribunal Suprem i una queixa a la Comissió Europea, però han assegurat que cal una contundent mobilització social per donar-li sentit. Així, sota el lema "L'Ebre sense cabal és la mort del Delta", la PDE ha fet una crida a la mobilització social per aturar el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre tot remarcant que el 30 de març s'inicia l'activació del front social contra aquest Pla, i que és vital per tenir èxit en la batalla jurídica que s'emprendrà paral·lelament.

En aquest sentit, la Plataforma ha agraït la mobilització institucional que estan duent a terme ajuntaments, consells comarcals, i la Diputació de Tarragona, així com el Govern contra el Pla Hidrològic de l'Ebre, i han destacat que és la primera manifestació en la que tenen el suport de tots els partits polítics, excepte el PP.

La manifestació sortirà a dos quarts de dotze del matí de les escoles de Sant Jaume d'Enveja, enfilarà el carrer Major, i passarà pel pont del 'Passador' que uneix el cor del Delta. Un cop a Deltebre, recorrerà el carrer Girona, Robert Graupera, i Generalitat, fins a acabar just davant de l'Ajuntament de Deltebre on es llegirà el manifest i hi haurà actuacions musicals. La PDE ha deixat clar que les primeres pancartes seran de gent de la Plataforma amb les samarretes blaves i que la resta d'entitats i partits polítics que vulguin portar pancartes estaran repartides al llarg de tota la manifestació.

La PDE ha activat de nou el merchandising encarregant noves samarretes blaves amb el nus que es poden adquirir a l'agrobotiga de l'embarcador d'Amposta, al mercat de Tortosa, o a la web www.productesdelaterra.cat.

Recorregut, zones d'aparcament, etc. (Ampliar)
Informació relacionada:

Ebre: la lluita continua d'Àlex de la Guia

27/03/2014 Manifest unitari de les joventuts d'ICV, PSC, ERC, CDC i UDC en contra del pla hidrològic de l'Ebre

27/03/2014 TRIBUNA: 'L’Ebre, creador de futur, creador d’esperança', article de Carme Franch

27/03/2014 Ramon Carles : “Si no baixa prou aigua, tot el marisc queda sota amenaça”

27/03/2014 La Cambra de Tortosa rebutja el pla de conca i reclama el cabal ecològic aprovat pel Parlament 

27/03/2014 L'ANC se sumarà a la manifestació del diumenge 30 

25/03/2014 El PSC confirma la presència de Pere Navarro a la manifestació del Delta contra el pla hidrològic

23/03/2014 L'ANC i Carme Forcadell participaran a la manifestació de diumenge 

23/03/2014 Las nuevas batallas por el agua se libran en el Tajo y el Ebro

21/03/2014 El xantatge permanent. Artícle de la Portaveu de la PDE, Susanna Abella.

21/03/2014 La PDE suma suports i autocars per la manifestació contra el pla de conca

20/03/2014 Junqueras: 'Fem una crida a participar en la manifestació del 30 de març en defensa del riu i del delta de l'Ebre perquè ens hi juguem el futur

La PDE a Twitter
La PDE a Facebook

-.-

11 de març 2014

Cañete: "El Pla Hidrològic de l'Ebre contribueix a integrar territoris i a cohesionar l'Estat espanyol"

El ministre d'Agricultura ha recordat als senadors catalans que "la Generalitat ha tingut una intervenció constant" durant l'elaboració del Pla, tot i que es manté obert a "dialogar", contradient així les paraules del conseller Santi Vila 

Els titulars espanyol i català d'Agricultura, Miguel Arias Cañete i Josep Maria Pelegrí / ACN

ACN / Ara 11/03/2014

El ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, s'ha mostrat de nou disposat a "dialogar" i "negociar" amb la Generalitat un augment dels cabals al tram final de l'Ebre en el marc de la revisió del pla de conca de l'Ebre, però sempre que ho demanin els "informes científics".

Cañete, però, ha recordat que el pla es basa "en criteris científics" i "de nou comunitats autònomes, vuit estan a favor", totes menys Catalunya, on "els regants també estan d'acord amb el pla". "Considerem que l'acord final contribueix a integrar territoris i a cohesionar l'Estat espanyol", ha recalcat.

Segons Cañete, l'executiu espanyol està disposat a analitzar "totes les preocupacions de Catalunya" i el dia 18 es reunirà amb Santi Vila, però en cap cas satisfarà totes les peticions del Govern català perquè implicaria deixar sense aigua bona part dels regants catalans.

El pla de conca de l'Ebre que l'Estat va aprovar el 28 de febrer reserva al tram final del riu un cabal ecològic "per sobre dels 3.000 hectòmetres cúbics".

Arias Cañete ha fet aquestes manifestacions al Senat en resposta a les preguntes del senador de l'Entesa Joan Sabaté i del de CiU Ferran Bel, que li han demanat que augmenti aquests cabals ecològics per "donar garanties" de la supervivència del Delta. Tots dos han instat a Cañete a dialogar amb la Generalitat i consensuï el pla.

Cañete els ha recordat que "la Generalitat ha tingut una intervenció constant" en l'elaboració del pla, cosa que contradiu el que va dir el conseller de Territori i Sostenibilitat la setmana passada, que va dir que en els últims vuit mesos el ministeri no havia parlat amb ells d'aquest tema.

Segons el ministre, els cabals es defineixen "per criteris tècnics i científics" i el nou pla hidrològic de l'Ebre s'assenta en aquests cabals a 42 trams, de manera que es podrà comprovar el seu compliment "en tot moment".

També ha afirmat que el pla hidrològic ha estat "consensuat" amb el màxim d'actors i entitats implicades i "fixa per primera vegada un cabal ecològic al tram final de l'Ebre" que supera en un 10% la que marcava el pla anterior –el PHN–, de manera que "garanteix els drets de tots els usuaris de la conca". Segons el ministre, si per contra es complís el pla de conca que demana la Generalitat "un terç de Catalunya es quedaria sense aigua".

El precedent de CiU


El ministre va aprofitar per recordar que Convergència i Unió va votar a favor del Pla de l'Ebre del 1998 en què el cabal mínim per al Delta era inferior al que fixa l'últim pla aprovat: "No entenc perquè ara la Generalitat rebutja una situació millor.

Reunió amb Santi Vila

El ministre ha promès que la revisió del pla servirà per "ampliar" el conjunt d'indicadors fisico-químics i biològics utilitzats per determinar quin ha de ser el cabal mínim, i ha anunciat que el pròxim dimarts 18 es reunirà amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, per abordar aquesta qüestió.

En definitiva, segons Cañete, els cabals ecològics es podran modificar "sempre que els estudis tècnics revelin que els actuals no permeten mantenir de forma sostenible la funcionalitat i estructura dels ecosistemes o posin en perill el bon estat o potencial ecològic del riu en alguns trams".

-.-