Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terres de l’Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terres de l’Ebre. Mostrar tots els missatges

4 de maig 2017

El magatzem Castor: la història d'un fiasco multimilionari

El Castor costa als ciutadans 1.350 milions d'euros, que ja es paguen amb el rebut del gas


El fallit i polèmic magatzem de gas Castor es troba en hibernació (temporalment aturat) des del 2015. Però el Castor va deixar d'emmagatzemar gas abans, el 2013, quan es van detectar els primers moviments sísmics a la costa de l'Ebre i el Maestrat.

El projecte va arribar a causar més de 500 terratrèmols, una crisi sísmica amb sacsejades de fins a 4,3 graus a l'escala de Richter, que va tenir lloc durant la fase d'injecció de gas matalàs al magatzem. Entre el setembre i l'octubre de 2013, van atemorir -tot i la seva baixa intesitat- els habitants del delta de l'Ebre.

Els primers estudis van confirmar el que tothom sospitava: la injecció de gas al magatzem submarí de davant la costa de Vinaròs havia despertat una falla submarina i va provocar les tremolors. Ara, un informe internacional ho ha confirma. És per això que el govern espanyol no desmantellarà el magatzem, de moment, per l'"elevat risc" de nous terratrèmols.

Els costos del Castor


Per un acord signat en el seu moment entre el govern Zapatero i ACS, propietària majoritària d'Euscal UGS (promotora del magatzem), l'aturada de l'activitat del Castor ens costa a tots els ciutadans 1.350 milions d'euros.  El govern del PP va aprovar l'octubre del 2014 que aquests diners es retornarien en 30 anys amb el rebut del gas.


A les factures dels consumidors d'aquest 2017 s'hi inclouran 96,3 milions d'euros, la mateixa xifra que el 2016: 15,8 milions d'euros per mantenir-lo aturat i 80,6 per sufragar la indemnització a la promotora.

El cost de manteniment és gairebé el mateix que el del magatzem de gas submarí Gaviota, al País Basc, l'únic en funcionament a l'estat espanyol. 

El procés d'hibernació de les instal·lacions ja havia costat 17 milions d'euros públics.

Font: 324.Cat 03.05.2017

Noticies relacionades 
-.-

El MIT confirma que Florentino Pérez mentia sobre els efectes del Castor

L'informe de la prestigiosa universitat nord-americana deixa retratat el president d'ACS que s'hi va referir amb to burleta



L’informe encarregat al Massachusetts Institute of Technology (MIT) sobre l’impacte ecològic del magatzem de gas Castor confirma que va causar milers de sismes al Maestrat i a les Terres de l’Ebre. Aquest document s’afegeix al que va fer l’Institut Geogràfic espanyol, segons el qual hi havia una relació directa entre els moviments sísmics i les injeccions de gas del projecte Castor. Les conclusions de tots dos estudis desmenteixen el president d’ACS, Florentino Pérez, responsable de la planta. Pérez, que ha rebut 1.350 milions d’euros d’indemnització per l’aturada del projecte, va arribar a qüestionar amb un to burleta que mai hi hagués hagut aquells sismes.

En una entrevista a La Sexta, va dir: ‘Es va crear una alarma que no es corresponia amb la realitat. Si jo us dic que no va passar res, oi que és difícil d’entendre? La gent es va espantar per no res. No hi va haver cap vobració a cap casa.’

Font: Vilaweb 03.05.2017

-.-

Castor, un perill que de moment no es toca

El govern espanyol descarta que el magatzem de gas torni a funcionar perquè suposaria un "risc elevat" de terratrèmols, segons un informe del Massachusetts Institute of Technology

La plataforma Castor va provocar més de 500 de terratrèmols

El magatzem de gas Castor, situat davant les costes de Vinaròs, no es desmantellarà, de moment. Així ho anunciat aquest matí Àlvaro Nadal, ministre d'Energia d'Espanya, després de rebre l'informe encarregat al Massachussetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard fa tres anys. El govern espanyol també ha deixat clar que mai més podrà tornar a funcionar.

Segons l'informe, l'eventual represa de les operacions en el magatzem o el seu desmantellament suposaria un "risc elevat" de nous moviments sísmics. Els experts conclouen que la injecció de gas natural va desestabilitzar la falla d'Amposta i altres ramificacions i que això podria provocar tremolors de fins a 6,8 graus a l'escala de Richter.

En vista d'aquest informe, el govern espanyol ha decidit, doncs, no tocar el magatzem per evitar mals majors.

La situació és estable

El ministre espanyol ha volgut destacar, però, que la situació a la zona és estable i que des que es va aturar la injecció de gas no s'ha registrat un increment de l'activitat sísmica.



A partir d'aquest últim informe, el govern de Rajoy reconeix que el Castor i, per tant, l'empresa ACS, és responsable de tots aquells terratrèmols: més de 500, que van tenir lloc el 2013. El MIT confirma, doncs, el que ja apuntaven l'Institut Geogràfic Nacional i l'Institut Geològic i Miner el 2014.

L'informe, encarregat pel govern espanyol i que ha costat 600.000 euros, també destaca que no es podia preveure el que va passar. 

Fa un any i mig l'exconcessiònaria del projecte, Escal UGS -en mans, majoritàriament, del grup ACS- es va desvincular del Castor i va ser indemnitzada amb 1.350 milions d'euros. El govern espanyol va encarregar llavors a Enagás la gestió de la instal·lació i va ordenar la seva hibernació fins a comptar amb prou informació per decidir sobre el seu futur.


El govern de Rajoy demanarà més informes sobre un futur desmantellament, que és el que demanen el gruix de les entitats del territori. Això podria tenir un cost de 300 milions, que se sumarien als més de 1.700 milions que ja s'han enterrat en aquest magatzem submarí.

Font: 324.Cat 03.05.2017

Noticies relacionades 

-.-

Un estudi del MIT certifica que Castor va provocar milers de sismes al Maestrat i les Terres de l’Ebre

El govern espanyol diu que de moment no desmantellarà el magatzem de gas i que esperarà nous informes 

Pla general de la plataforma marítima del projecte Castor, davant la costa del Sénia (imatge d'arxiu).

El magatzem de gas Castor no es desmantellarà, de moment. Així ho ha anunciat Àlvaro Nadal, ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital d’Espanya, després de rebre l’informe encarregat al Massachussetts Institute of Technology (MIT) fa tres anys. Segons que ha dit el mateix ministre, l’informe confirma que el procés d’injecció del gas matalàs al magatzem va desencadenar els sismes a les Terres de l’Ebre i la costa de Vinaròs, i que van fer que el Govern paralitzés el projecte.

Amb aquest informe a la mà el govern de Mariano Rajoy havia de decidir el futur del magatzem que es troba en hibernació des de l’any passat. L’executiu espanyol haurà de valorar més endavant si la infraestructura és viable reformulant-se tècnicament i reduint els canals d’injecció per reduir els sismes, o bé si opta per desmantellar el projecte definitivament. Això que és el que demana majoritàriament el gruix de les entitats del territori, però que podria tenir un cost de 300 milions, que se sumen als més de 1.700 milions que ja s’han enterrat en aquest magatzem submarí.

Un informe de l’Institut Geogràfic espanyol ja havia certificat la relació directa entre les operacions d’injeccions de gas del projecte Castor i els tremolors que es van registrar a la zona i que molts veïns van denunciar.

Font: Vilaweb 03.05.2017
-.-

19 de nov. 2016

Tarragona és la segona demarcació que produeix més emissions de CO2

Amb un 22,1% del total de Catalunya, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre més d'un 60% dels gasos amb efecte hivernacle (GEH) provenen del processament de l'energia 

Més d'un 60% del fum prové del processament d'energia

La demarcació de Tarragona és la segona demarcació que produeix més emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH), a molta distància de Barcelona que és la primera, segons dades publicades per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. En total són 9.668 milions de tones de CO2 durant el 2014, que representen un 22,1% del total de Catalunya, i un 10% més que l'any anterior amb 8.738,57 milions de tones. Al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, més d'un 60% de les emissions de CO2, 6.120 milions de tones, les produeixen els processaments d'energia i, d'aquests, bàsicament les activitats de combustió com les indústries del sector energètic i el transport. Els processos industrials generen 2.965 milions de tones durant el 2014, la gran majoria provinents de la indústria química. Pel que fa a l'agricultura, es produeixen 414 milions de tones de CO2 bàsicament en gestió de fems, sòls agrícoles i en el cultiu de l'arròs. Per últim, el tractament i eliminació de residus generen 168 milions de tones, bona part de les quals pel dipòsit en abocadors. El càlcul s'ha fet a partir de les dades facilitades pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient corresponents als anys 2005, i del 2010 al 2014.

L'activitat derivada del processament de l'energia, com són les industries del sector energètic, les indústries manufactureres i de la construcció, el transport i les emissions de combustibles sòlids, petroli i gas natural, lidera el rànquing dels milions de tones de CO2 que es van emetre des de Tarragona l'any 2014. En total van ser 6.120, 28 milions de tones, una xifra que es redueix progressivament des del 2005, quan les emissions d'aquest sector eren de 9.550 milions de tones.

La xifra global d'emissions de CO2 a la demarcació durant el 2.014, 9.668 milions de tones, representa un 10% més que l'any 2013 quan va ser de 8.738,57%, però encara per sota de les dades del 2012, 2011, 2010, i també 2005 quan les emissions que es produïen a la demarcació eren de 14.000 milions de tones.

L'elaboració d'aquest inventari requereix d'un any de recull i processament de dades i de sis mesos de verificació per part de la Comissió Europea. Segons informa la Generalitat, aquest és el motiu del retard entre la publicació de l'inventari i l'any analitzat.

Més Informació

Tarragona és la segona demarcació que produeix més emissions de CO2
Amb un 22,1% del total de Catalunya, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre més d'un 60% dels gasos amb efecte hivernacle (GEH) provenen del processament de l'energia

-.-

18 de març 2015

El grupo Ercros ha ocultado a las autoridades la cantidad real de mercurio que acumula en Tarragona

La empresa ha falseado el balance que remitía a la Comisión Europea a través de una contabilidad "real" y otra "oficial" sobre este contaminante.

Correos electrónicos a los que ha accedido eldiario.es a través de filtrala.org constatan que esta práctica era conocida por varios directores de la fábrica

El mercurio es "extremadamente tóxico", por lo que Europa obliga a que se dé parte de "la cantidad total de mercurio almacenado en la instalación"

Zona industrial de Flix (Tarragona)

Raúl Rejón / Diario.es 18/03/2015

El grupo Ercros ha ocultado a las autoridades la cantidad real de mercurio que acumula en su planta de Flix (Tarragona). La fábrica ha mantenido una doble contabilidad de este metal pesado altamente contaminante utilizado en la producción de cloro, según los  documentos a los que ha tenido acceso eldiario.es. Por un lado, ha enviado unas cifras de stock a la Comisión Europea y la patronal del sector EuroChlor y por otra manejaba cantidades diferentes de manera interna. El mercurio almacenado en Tarragona sirve, en ocasiones, para reponer el que se pierde en otras plantas del grupo.
"El mercurio no se gasta en este proceso industrial y solo hay que reponer el que se pierde. Pero ¿cuánto se pierde?", se pregunta Leticia Baselga, de Ecologistas en Acción. Las diferencias en las cantidades de utilización de esta sustancia crean dudas sobre cuánto contaminante podría haberse liberado al medio ambiente.  

En un correo electrónico obtenido a través del buzón de filtraciones seguras  Filtra.la –que eldiario.es comparte con los medios Diagonal, Mongolia y La Marea–, fechado el 20 de enero de 2010, el entonces jefe de planta en Flix informa a los directores y al responsable de medio ambiente sobre un "nuevo balance de Hg [mercurio] modificado". Ese correo lleva adjunto una evolución de balances bajo el epígrafe "modificado". En el archivo se ve una diferencia sostenida desde 2001 a 2009 entre la cantidad "oficial" y "real" de este metal almacenado al principio y al final de cada año.

Así por ejemplo, en 2009, Ercros informa de que arrancó el año con 347 toneladas en Flix ("stock oficial"). Sin embargo la columna de "real" recoge 359,959 toneladas. Hay 12,9 toneladas de mercurio  fantasma. Al acabar ese año, el balance "oficial" dice que quedan 348,92 toneladas (se habían ganado 1.900 kilos). La medición real llega a 368,82 toneladas, 8.800 kilos más que la cifra "real" al inicio de 2009 y casi 20 toneladas de diferencia de este metal respecto a la cifra que el grupo remitió para control público. Ercros envía a EuroChlor la cifra que denomina "oficial".

El texto del mensaje añade: "Cuando reciba vuestra conformidad lo enviaré a Chantal". Se refiere a la persona que funciona como interlocutor habitual con EuroChlor. Y esa cantidad "oficial" es la que aparece en los archivos de la Comisión Europea. Tanto en la entrada de 2009 como en la de 2010 se especifica que son "cantidades de mercurio remitidas de acuerdo a la regulación".

Otros mensajes internos dan cuenta de que estas prácticas eran conocidas por diversos encargados de la empresa. Durante años, la cantidad declarada era menor a la clasificada como real, según los documentos. Uno de los mensajes, fechado en 2013, confiesa que hay entre 8 y 10 toneladas menos que las que se ha dicho.  

El mercurio que se acumula en Flix ha hecho las veces de almacén para reponer este material en otras fábricas del grupo. Así, una carta de porte firmada por el departamento de Logística de Ercros el 29 de abril de 2013 informa de que 3.000 kilos de mercurio son expedidos desde Flix hacia la planta del grupo en Palos de la Frontera (Huelva). Uno de los mensajes internos analizados por eldiario.es con fecha de 18 de mayo de 2013 también habla de ese –y otros– trasvases.

"Existen dos formas de medición"

Teresa Conesa, secretaria general de Ercros, ha explicado a eldiario.es que esta discrepancia de cifras se debe a diferentes métodos de medición. "Existen dos formas de medición del stock de mercurio, una por niveles y otra por técnica radiométrica. Para tener un mejor control, se opta por hacer un seguimiento por los dos métodos", asegura Conesa en un escrito. También insiste en que "hay una coincidencia, como no podía ser de otra manera, entre el stock a final de cada año con el stock a inicio del año siguiente para cada técnica utilizada". Sin embargo no aclara por qué se optó por enviar la cifra menor.

La secretaria general del grupo ha reconocido a eldiario.es que los datos de la tabla histórica de cantidades (con diferencias marcadas como "oficial" y "real", no como de distintas mediciones) reflejan la realidad pero, sin embargo, no ha querido pronunciarse sobre las prácticas que atestiguan los textos de los correos electrónicos: "Las personas implicadas no los han entregado a terceros voluntariamente", ha sido su contestación. "No puedo decir que sean reales o no".

Pero las discrepancias de datos han ido en ambos sentidos. En el correo electrónico de 18 de mayo de 2013, del jefe de Planta de Cloro-Álcali de Flix cuenta que "la declaración de existencias en la fábrica de Flix fue: TOTAL: 336,68 t (sin especificar más)". Luego, el mensaje incide en "datos para uso interno" en los que cuenta los métodos de medición y remata: "En la práctica teníamos unas 8-10 t menos".

El texto contiene en esas cuentas internas que 15 toneladas de mercurio metálico se han movido de esa planta a otras del grupo. 12 para Vil-I (Villaseca) y "3 para Palos" (Palos de la Frontesa, Huelva). Teresa Conesa subraya que "el balance de mercurio está perfectamente controlado, sin que sea posible tener salidas no reflejadas. Toda salida o entrada de mercurio con destino o procedencia de otro centro se notifica a EuroChlor en el informe anual correspondiente".

"Extremadamente tóxico"

El mercurio es una sustancia "extremadamente tóxica para los seres humanos, los ecosistemas y la naturaleza. Puede ser mortal en dosis elevadas y dosis relativamente bajas bastan para dañar el sistema nervioso", según lo define la Comisión Europea. Para controlar este producto peligroso, la CE tiene un reglamento "relativo a la prohibición de exportación de mercurio metálico". Allí se consigna que las empresas comunicarán a las autoridades y a la Comisión "la cantidad total de mercurio almacenado en la instalación". La CE se compromete a poner a disposición del público la información.

El método de celdas de mercurio utiliza este metal para conducir la corriente eléctrica que descompone el cloruro sódico para obtener el cloro y la sosa. Es un método anticuado y condenado a extinguirse. La  estrategia comunitaria sobre el mercurio está destinada a "reducir las cantidades de este material en la Unión Europea, su circulación y la exposición de las poblaciones a dicha sustancia". Con esta manera de producir, las empresas tienen que reponer parte del mercurio usado en la electrólisis.

El mercurio se pierde y se filtra por varios caminos: en los propios productos que se fabrican, en el agua residual durante la fabricación y la ventilación de las celdas que liberan la sustancia a la atmósfera. La secretaria general Conesa ha insistido en que las emisiones de mercurio de Flix están por debajo de lo permitido: "Tenemos un sistema que ya nos avisa cuando las emisiones al agua son un 75% más bajas de lo permitido y ante cualquier situación anómala se opta por parar la planta". Lo cierto es que las cifras que aparecen en los documentos muestran cifras menores del umbral adoptado por la industria de 1 gramo por tonelada de cloro.

La tabla de almacenamientos que ha analizado eldiario.es tiene una parte dedicada a los consumos de mercurio de cada año. Aparecen en rojo y con la leyenda "los datos en rojo no se han introducido [en el balance oficial], son datos calculados". Ahí, para el año 2008, por ejemplo, aparece un consumo de mercurio de 25,33 gramos por tonelada de cloro que fabrican en Flix. La producción de esta planta en aquel año, según informa la empresa, es de 150.000 toneladas. Es decir, se reporta un gasto de 3.799 kilos de mercurio. Esa cantidad es la que aparece en los informes sobre pérdidas de mercurio del Convenio de protección medioambiental OSPAR (al que está adherido y obliga a España): 25,33 gramos (pág.36).

Sin embargo, en otras celdas extra, en la parte "real", la tabla de consumo es de 92,273 gramos. Eso daría un total de 13.840 kilos. Multiplica por 3,6 veces el consumo del metal tóxico respecto a lo que aparece en la parte real y que quedó consignada en el informe oficial del convenio internacional.
Visita inesperada de la inspección
La toxicidad probada del mercurio es la que ha motivado que esta tecnología deba desaparecer. Aun así, otro de los correos a los que ha accedido este medio relata cómo actuar si hay una visita de inspección inesperada de la Agencia Catalana del Agua (ACA) o de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE).

El texto viene fechado en febrero de 2010. Como origen aparece el jefe de Planta, y como destinatarios una técnica de medio ambiente y los directores. El texto dice: "Respecto a la posibilidad de que llegue la ACA/CHE y en ese momento tengamos la salida del C-12b cagada (Hg, PH...) no quedaría más remedio que una parada inmediata de la planta de FBC [fosfato bicálcico] y cortar todos los aportes a la EDAR [depuradora de agua] para que no salga ni gota por el colector". Luego prosigue: "Se les explica que hemos tenido una emergencia en el FBC y que no sabemos cuándo arrancaremos". Es decir, ante un control sobrevenido, la estrategia es parar la producción con la excusa de un desperfecto. El texto termina añadiendo que "este supuesto ya se ha llevado a la práctica".

Conesa defiende que no tendría sentido una situación así porque sus sistemas internos de control entrarían antes en funcionamiento y porque "hay un medidor aguas abajo de la Generalitat que detectaría cualquier medición mala". Un segundo correo de ese mismo 10 de febrero, que parte de Antonio Alegre para Verónica Miró y con copia para los destinatarios del anterior mensaje, pregunta a la técnica medioambiental "qué hacer si llegan a estar [ACA o CHE]". Se informa de que un "problema quedó resuelto antes de finalizar la tarde y después de las acciones tomadas lo que no quita que estuvimos las horas mencionadas muy mal".
 .
Denuncias ecologistas

Las cifras sobre el mercurio dependen de lo que las propias empresas remiten a su patronal y de ahí a otros organismos oficiales. Así, el mencionado Convenio OSPAR especifica en su  informe 2013 sobre pérdidas de mercurio en 2011 que "sobre la base de los datos facilitados por EuroChlor y los Estados firmantes", la fábrica de Flix (ES/4) "ha decrecido notablemente su capacidad de celdas de mercurio". Este informe viene registrando de esta manera una continuada disminución en las emisiones de mercurio. El OSPAR entró en vigor en 1998, según explica el Ministerio de Medio Ambiente. Un portavoz de Eurochlor contestó a eldiario.es acerca del balance de mercurio en las plantas del grupo Ercros que no disponen de "información específica sobre esta compañía. Sólo conocemos la cifras de la capacidad instalada".

Las organizaciones ambientalistas han denunciado recurrentemente la contaminación derivada de esta fábrica. Ecologistas en Acción ha visitado en varias ocasiones el entorno de la planta de Ercros en Flix para medir las concentraciones de mercurio en el aire. En 2007, "nuestros muestreos detectaron 4.793 nanogramos de mercurio/m3 de aire en las inmediaciones de la planta, al lado de varias viviendas y de un parque infantil".

Para 2010 las mediciones llegaron, cuentan los ecologistas, a 27.439 ng/m3. "Un nivel que no se encuentra ni siquiera en las zonas históricamente más contaminadas por mercurio de Almadén". Sara del Río, de Greenpeace, recuerda que los niveles de productos tóxicos derivados de la actividad de la planta como el hexaclorobenzeno medidos en la población han sido muy altos. Del Río se pregunta: "¿Hay que pagar ese precio por mantener una industria?"

-.-

3 de des. 2014

Jordi Marsal: 'Del Castor no interessa que se'n parli perquè les implicacions abasten destacats prohoms de l’oligarquia estatal i també catalana'

Parlem amb l'autor de 'Castor:la bombolla sísmica' sobre els escàndols que amaga aquest gran projecte gasista


Font: Racó Català

El 2013, una onada de moviments sísmics va sacsejar les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat. Van sonar totes les alarmes i el projecte Castor es va catapultar a les portades dels mitjans. I tot per un magatzem submarí de gas instal·lat vint-i-dos quilòmetres mar endins, davant de Vinaròs i Alcanar, gestat amb 'estiuenca nocturnitat' i sense els informes sísmics exigibles, al costat mateix d’una falla de dimensions considerables. Les advertències insistents van ser obviades i els promotors van tirar pel dret, ocultant el fracàs de les proves d’injecció. El projecte es va aturar però no només no s'han depurat responsabilitat sinó que l’entramat d’empreses que hi ha darrera —l’ACS de Florentino Pérez al capdavant— acaben de cobrar una sucosa indemnització de 1.350 milions d'euros per part del govern espanyol, factura que pagaran els contribuents els propers 30 anys.

El periodista ebrenc Jordi Marsal és l'autor de Castor: la bombolla sísmica, el llibre que han publicat el Grup de Periodistes Ramon Barnils i Edicions Saldonar i que posa llum a tots els detalls del projecte gasista que s'han intentat amagar. Parlem amb ell sobre les últimes notícies de Castor i sobre l'incert futur que es dibuixa.

1- Per què s'han pagat tan ràpid els 1.350 milions d'euros a Esgal UGS?

Podríem dir que forma part d’un altre capítol del compendi de despropòsits desplegats pel govern espanyol per intentar tancar en fals el nyap del projecte Castor. Des d’un punt de vista social, el missatge que Madrid envia a la ciutadania és demolidor: en un escenari de constant desmembrament a destralades del pírric estat del benestar, de la inhumana voracitat de la plutocràcia financera i corporativa que realment ens governa, serveixen en safata de plata a l’oligarquia estatal una compensació multimilionària per un projecte que ja resultava inviable des de bon principi i en el qual es van concatenar negligències, omissions administratives i arbitrarietats político-econòmiques a dojo.

Quan Escal UGS, la promotora del Castor –propietat en dos terceres parts de l’ACS de Florentino Pérez-, va decidir renunciar a la concessió el juliol, ho va fer amb la seguretat que s’embutxacaria ràpidament la indemnització. Així ho van veure el mateix Banc Europeu d’Inversions (BEI) i les mateixes agències de qualificació creditícia. De fet, quan al 2013 es va signar l’acord de finançament de 1.400 milions d’euros amb l’emissió de bons del BEI, existia una condició clau: si el magatzem no obtenia els permisos del govern espanyol i no es posava en marxa, aquest 30 de novembre de 2014 Escal havia de començar a retornar als inversors tot el préstec. El primer Project Bond que atorga el BEI acaba convertit en un fiasco absolut i, novament, el govern de Madrid prioritza salvaguardar la seva imatge davant la Unió Europea i els inversors privats, abans que defensar els interessos generals.

2- L'empresa de Florentino Pérez ja va cobrar 110 milions d'euros el 2012 de les retribucions que cada any el govern espanyol paga pel sistema gasista de l'any posterior. La indemnització neta abonada, doncs, ja supera el 1.640 milions d'euros. És una quantitat definitiva, o podria ampliar-se?

Efectivament, el govern espanyol va autoritzar el pagament de 110 milions d’euros a Escal UGS en concepte de retribució provisional pel Castor i, al 2012, va tancar momentàniament l’aixeta. De fet, els 1.350 milions d’euros famosos que aprova el consell de ministres el 3 d’octubre surten de restar aquesta xifra dels 1.460 milions que el Ministeri Indústria li reconeix en concepte de retorn de la inversió. Tot emana del famós decret de concessió del maig del 2008, aprovat pel govern del PSOE: fes el que fes l’empresa, recuperaria la inversió. Si les instal·lacions es trobaven operatives, rebria el valor net dels diners destinats. Si es produïa negligència o dol per part de l’empresa, només el valor residual –que descompta les amortitzacions-.  Atès que no s’ha començat a amortitzar, totes dues xifres coincideixen. Finalment, sense haver-se posat en marxa, predestinada a no fer-ho mai, i després d’haver atemorit milers de persones, Florentino Pérez rep íntegrament aquesta milionada. Però és que la broma encara ens resultarà molt més pesada. L’OCU i l’Observatori del Deute en la Globalització calculen que la xifra, afegint els interessos d’una operació financera a 30 anys –on, recordem, tornaran a treure tallada també tres bancs estatals, algun del qual ha estat objecte d’un dolorós rescat, i que han acompanyat tradicionalment les aventures empresarials de l’empresari madrileny: Caixabank, Banc de Santander i Bankia-, es pot acabar disparant fins els 4.700 milions d’euros. Aquí caldria sumar-hi els 162 milions d’euros que Enagás va pagar pel gas, matalàs que en el moment d’injectar-se va causar els terratrèmols, el cost de mantenir-la oberta però aturada des de fa un any, els 100 milions d’euros que pot costar el manteniment de la “hibernació” o els 300 milions d’un més que previsible desmantellament. La factura econòmica que haurem de pagar per tot plegat és desorbitadament grotesca, indecent, per un projecte que l’any 2005 havia de costar poc més de 500 milions d’euros i que, segons l'empresa i el govern socialista, resultava més barat que instal·lar catorze dipòsits de gas liquat amb la mateixa capacitat i una regasificadora: al voltant de 1.650 milions.

3- El Govern català ja ha dit que recorrerà el pagament. Servirà d'alguna cosa?

No només el Govern català. El Síndic de Greuges i la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, juntament amb altres entitats, es mouen a Madrid per aconseguir el suport de 50 diputats o senadors per presentar recurs d’inconstitucionalitat. Fins i tot el PSOE, que des del govern espanyol va impulsar el projecte i el va blindar econòmicament (va aprovar la famosa concessió que garantia el retorn de la inversió malgrat existís dol o negligència, un atac en tota regla als interessos generals i un espoli sense precedents de les arques públiques) ha dit que també hi recorrerà, portant la hipocresia política més enllà dels límits del paroxisme. Si tenim en compte el grau d’arbitrarietat i politització que campa pel Constitucional, sembla difícil preveure una marxa enrere forçada. Cal recordar també que, des de fa un any, la Fiscalia de Castelló investiga el cas i, teòricament, està a punt de presentar el seu informe i decidir si demana que s’obrin diligències judicials. De moment, però, sense notícies. No hi ha pressa en aquest cas, vaja. Malgrat tot, crec que és absolutament necessari esgotar totes les vies legals, tant a l’Estat espanyol com a la Unió Europea perquè es tracta d’una decisió totalment arbitrària, injustificada  i fora de lloc, que atempta no només contra les nostres butxaques sinó que posa de manifest la perversió inherent en l’ordre polític i econòmic establert. Tot plegat és un exponent, un paradigma gravíssim del càncer terminal del capitalisme i la seva perversa i gairebé indestructible aliança amb unes institucions que es fan dir democràtiques.

4- Què passarà amb Castor a partir d'ara?

Malgrat l’eufemística ”hibernació” i l’aparent indecisió del govern espanyol a l’hora de pronunciar-se sobre el seu futur a mig termini, sembla força evident que l’únic camí possible per a les instal·lacions del projecte Castor és el seu desmantellament, la restitució de l’entorn al seu estat anterior i, molt important, la compensació a les persones i entitats del territori que han hagut de patir no només els terratrèmols sinó tots els excessos i barrabassades quan se’ls va imposar un projecte del tot inviable per la via administrativa i també judicial. Si bé és cert que Florentino Pérez ha colonitzat el consell d’administració d’Enagás amb personatges del PP assidus a la llotja del Bernabéu, mantenir aturat aquest monstre al mig del mar té un cost econòmic i també els seus riscos. És evident que el Castor, com molts altres projectes impossibles que ha parit aquest Estat espanyol, acabarà convertit en un munt de ferralla inútil. No és una història nova, ni molt menys: la central nuclear de Lemóniz, a Euskadi, que després de construir-se no va entrar mai en funcionament i encara la paguem al rebut de la llum. Exemples, actualment, en tenim un bon grapat: hem vist autopistes sense cotxes, trens d’alta velocitat sense passatgers i aeroports sense avions. I aquí ve el quid de la qüestió: el gran negoci era posar en marxa un magatzem submarí de gas sense criteris tècnics i econòmics que avalessin el projecte o bé els beneficis darrere de la faraònica construcció, en la qual van ser subcontractades nombroses empreses del conglomerat ACS? Crec que tot plegat resulta força revelador.

5- Creus que s'assumiran responsabilitats? Qui les hauria d'assumir?

Aquesta és, en la meva opinió, una de les qüestions essencials. Tots els governs espanyols des de mitjans dels anys 90 sense excepció, començant per la l’època d’Aznar, passant pels executius de Zapataro i els més recents de Rajoy han actuat de forma absolutament irresponsable al respecte. Resulta lamentable veure ara com aquests dos grans partits espanyols es tiren els plats pel cap a compte del Castor. És cert que l’empresa va actuar de forma totalment irresponsable: desoint les advertències científiques, operant sense tenir en compte aspectes tècnics bàsics i fent gala d’una incapacitat total ja no només a l’hora de posar-lo en marxa, sinó també en el moment d’avaluar els riscos d'una infraestructura d’aquesta envergadura. Van optar pel negoci fabulós que garantia el blindatge des de l’Estat amb recursos de tots. Malgrat això, crec que, en aquest cas, la principal responsabilitat del nyap és, sens dubte, dels successius governs espanyols del PP i del PSOE. Va ser l’ínclit Rodrigo Rato qui va impulsar el Castor com a infraestructura estratègica del sistema gasista en un moment econòmic de bogeria especulativa a cavall de la bombolla immobiliària. Els socialistes, amb José Montilla i Joan Clos com a ministres d’Indústria, van endegar de forma definitiva el projecte i li van posar totes les facilitats del món: fins al punt que van garantir el retorn de la inversió passés els que passés, l’any 2008, un any i mig abans que s’acabés aprovant l’estudi d’impacte ambiental que havia de certificar, sobre el paper, la seva viabilitat. Ningú va controlar realment què feia l’empresa ni si Escal UGS i ACS eren prou competents per planificar i executar el projecte. Malgrat superar 42 permisos i tràmits: ningú va demanar-los un estudi de risc sísmic –que els experts recomanen totalment però que, en aquell moment, la legislació espanyola no exigia-. L’executiu de Rajoy ha clavat l’últim clau al taüt: permetent la posada en marxa, la matussera injecció de gas al subsòl –es va multiplicar sobtadament el cabal de gas en contra del que aconsellen els protocols de seguretat habituals a la indústria- que va provocar més de 1.000 terratrèmols. Fins i tot va permetre que Enagás financés aquest gas i va canviar les regles del joc ampliant el termini perquè Florentino Pérez podés retornar la concessió, amb la garantia de recuperar la inversió, dels cinc anys inicials a 25. I així hem arribat al final de la crònica d’una mort anunciada: l’empresa se’n desentén i passa per caixa. Un desenllaç, lamentablement, cantat, però que no oculta un aspecte molt preocupant: més enllà de la ignominiosa indemnització, el decret del  govern de Rajoy sembla concebut com un intent de dissipar, d’esvair les responsabilitats existents, per part de l’administració i per part de l’empresa concessionària, tancant en fals aquest catastròfic episodi, justificant la injustificable socialització d’un deute privat generat a partir d’un nyap descomunal. Diu que continuen esperant informes dels Estats Units però continuen aplicant una peculiar “omertà” entre els tècnics i científics que han participat en el projecte. L’apagada informativa és total i absoluta, els experts independents no poden accedir a les dades: la transparència mínimament exigible a un govern que es vol anomenar democràtic és del tot inexistent. Potser el problema és que si, finalment, decideixen exigir les responsabilitats que té l’empresa en tot l’afer –el Tribunal Suprem va reconèixer la indemnització però no tancava la porta a retre comptes- aquesta podria acabar girant la truita i posar en evidència el pèssim paper de l’Estat i els 42 permisos que no van servir de res.

6- Segons el teu criteri, quines són les tres errades principals que van fer fallar el projecte?

En primer lloc, aquest era el perfecte exemple d’un projecte que mai havia hagut de plantejar-se, més enllà de la teòrica justificació per les suposades mancances del sistema gasista estatal a l’hora de disposar de reserves suficients d’hidrocarburs. La patacada brutal de la crisi ha acabat ridiculitzant i destrossant absolutament aquestes previsions i, per tant, allò que era tant necessari per garantir l’abastament de la indústria i de les centrals tèrmiques de cicle combinat que havien d’exercir de suport del parc d’energies renovables –una paradoxa més del model energètic insostenible que estem patint-. Però, potser el més important de tot plegat, és que la idea d’aprofitar el jaciment petrolífer d'Amposta que havia explotat Shell fins a finals dels anys 80 era una idea, des del punt de vista tècnic i de la seguretat, que no se sostenia. L’empresa sabia que la multinacional holandesa va intentar injectar gas per extreure el petroli que quedava a l’estructura geològica sense èxit. També que Repsol, a pocs quilòmetres del Castor, a la plataforma Casablanca –el jaciment, en termes geològics, més similar al d’Amposta-, va posar en marxa un projecte, curiosament anomenat també Castor (Capture and Storage) per entaforar al subsòl els gasos del seu complex industrial de Tarragona i que va acabar descartant. En diverses compareixences públiques, els responsables d’Escal UGS han demostrat tenir un coneixement molt limitat de la geologia del jaciment. Ho posa de manifest al llibre el geòleg i professor de la UB Josep Giner: molt probablement, tal i com ja va calcular Shell als ja anys 70, el karst on van començar a injectar el gas no tenia, ni molt menys, la porositat que ells havien previst. Però l’empresa, com va plasmar en diversos documents oficials del projecte i al mateix estudi d’impacte ambiental, veia al subsòl una gran cavitat oberta, on el gas, l’aigua i el petroli que hi quedaven circularien sense impediments, sense transferir tensions a les roques i a les falles pròximes. Aquest podria ser l’origen dels problemes: el dia 5 de setembre de 2013 l’empresa de Florentino Pérez va multiplicar el cabal de la injecció de gas sobtadament en prop d’un 150%. El magatzem era viable en la mesura que es podia emplenar i buidar àgilment. El Ministeri d’Indústria, que alguna cosa devia olorar, els havia imposat efectuar una prova de càrrega amb la qual van posar la injecció al màxim cabal previst. I a partir d’aquell dia no només van començar els terratrèmols sinó que els increments més grans de cabal es corresponen, dins de la mateixa seqüència temporal però diferida –setmanes després-, amb els terratrèmols de major intensitat. El pitjor de tot és que, amb posterioritat als terratrèmols, els científics de l’Institut Geològic i Miner van acabar descobrint una falla just al mig del magatzem a partir dels sondejos encarregats per la mateixa empresa, que en cap moment la va veure. I malgrat els advertiments de l’Observatori de l’Ebre en el tràmit d’impacte ambiental i de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ningú, absolutament ningú, va moure un dit per garantir una correcta gestió dels riscos, tant sísmics, ambientals com econòmics.

7- Castor: la bombolla sísmica investiga els orígens del projecte i posa noms i cognoms als implicats. El llibre destaca que ja des del principi Castor té moltes irregularitats, tant polítiques com econòmiques. Per què creus que el tema va ser silenciat?

Va ser silenciat i ho continua sent. Tant el Ministeri d’Indústria, com l’empresa, els principals actors de l’auca, continuen sense badar boca. Em van tancar la porta a mi i ho fan amb molts companys. No interessa que se’n parli massa perquè les implicacions, tant polítiques com corporatives, abasten destacats prohoms de l’oligarquia estatal i també catalana (siguin Montilla, Clos o el conseller d’ACS Miquel Roca). Era el negoci perfecte: Florentino, el grans aconseguidor de la llotja del Bernabéu –un “ésser superior” segons el van batejar anys enrere- preveia embutxacar-se 4.900 milions en 25 anys i els responsables governamentals continuaven, malgrat la tossuda realitat, venent la burra que inflar la bombolla especulativa  fins a l’infinit requeriria aquest tipus de projectes faraònics. I, com sempre, pagant tots posa vi... Però l’esclafit ha estat escandalós i ara ningú en vol ser responsable, malgrat les aclaparadores  i incontestables evidències. L’exministre d’Indústria que va signar la concessió, Miguel Sebastián, com ja em va dir al seu moment, ha posat en marxa el ventilador cap enrere: ell diu que no en sabia res del blindatge de la concessió, de la garantia del retorn de la inversió a Florentino Pérez, que li havia arribat tot fet just quan va agafar la cartera. El també exministre d’Indústria i expresident de la Generalitat, José Montilla, ha respost de forma irada en contra del seu company de partit. Ell, que va ocupar el càrrec prèviament, tampoc diu saber-ne res. Un mal acudit, tot plegat. Sempre he dit que, si alguna virtut van tenir els terratrèmols, va ser posar el focus sobre un disbarat que s’havia cuinat amb tot tipus d’estratagemes destinades a la compra de voluntats des del punt de vista social i polític. En algun moment, fins i tot, els dirigents del Govern tripartit baixaven a les Terres de l’Ebre a vendre les bondats del Castor i a alliçonar els seus quadres locals díscols sobre la necessitat de callar. Únicament la Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia i un empresari que es va veure directament afectat pel projecte i les seves expropiacions han plantat batalla durant set llargs anys, tots sols, sense gairebé suports –a excepció de l’Ajuntament d’Alcanar-,sovint menystinguts com uns llunàtics visionaris de la cultura del no. A Vinaròs, l’arribada del Castor es va traduir en una operació de compra massiva de voluntats i prebendes, amb promeses de quantitats ingents de recursos per a l’Ajuntament, per als pescadors només d’aquest municipi i això va tenir com a conseqüència un silenci social esfereïdor. Fins que els terratrèmols van acabar demostrant que les promeses de milions i llocs de treball no havien estat res més que una immensa cortina de fum. Això explica que molts, potser corcats per un sentiment de culpabilitat, ara no en volen parlar.

-.-

La PDE confia que la UE advertirà el govern espanyol sobre el Pla Hidrològic de l'Ebre

Els representants de la coordinadora antitransvasaments demanen a Brussel·les que una delegació d'eurodiputats viatgi a les terres de l'Ebre. La plataforma afirma que els seus arguments han estat secundats per la Comissió Europea  

Foto: Plataforma en Defensa de l'Ebre

Laia Forès / Brussel·les
Ara.Cat 02/12/2014

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha presentat una petició al comitè de peticions del Parlament Europeu per demanar al govern espanyol que canviï el Pla Hidrològic de l'Ebre, ja que consideren que viola normatives comunitàries.  La coordinadora confia que aquesta comissió, que analitza les queixes dels ciutadans i emet un dictamen no vinculant, farà un informe contrari al pla aprovat per l'Estat. "Se li farà una bona estirada d'orelles al govern espanyol", ha assegurat la representant de la plataforma Susanna Abella en declaracions a la premsa des de Brussel·les, on ha intervingut al comitè de Peticions de l'Eurocambra.

"Denunciem que l'anàlisi és fals i tergiversat perquè s'han analitzat menys de la meitat de les masses d'aigua, i només les més senzilles", ha denunciat Abella. "Sabem que l'opinió del comitè de peticions no és vinculant, però serveix com a element de pressió de cara al govern espanyol", ha afegit.

La eurodiputada de Podem, Teresa Rodríguez, ha advertit que "els rius no són canonades, sinó que són ecosistemes que cal protegir. Sobretot l'Ebre, perquè hi ha una falta de cabal ecològic". Per la seva part, l'eurodiputat d'ICV, Ernest Urtasun ha explicat que "en la seva intervenció, la Comissió Europea ha estat inusualment dura" i creu que l'organisme "s'està prenent seriosament el dossier".

En aquest sentit, Abella ha explicat que "tots els arguments de la plataforma han estat secundats" per la Comissió Europea, i s'ha mostrat confiada que l'informe final de Brussel·les anirà en la "mateixa línia". La delegació de la PDE ha demanat que un grup d'eurodiputats viatgi a les terres de l'Ebre per informar-se 'in situ' de la situació.
-.-

20 de nov. 2014

La PDE presenta una queixa pel pla de conca a la Comissió Europea

El moviment social denuncia els perjudicis mediambientals que suposa el pla per al tram final de l'Ebre i demana una reducció dels nous regadius i embassaments previstos

Membres de la PDE, ahir, presentant la queixa a l?oficina de la Comissió
a Barcelona. Foto: ACN
M.Millan 
Diari de Tarragona 20/11/2014

Representants de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) es van desplaçar ahir a Barcelona per lliurar la queixa sobre el pla hidrològic de la conca de l’Ebre a l’oficina que la Comissió Europea té a la capital catalana.

L’objectiu, segons detallà el portaveu del moviment, Manolo Tomàs, és denunciar que el pla hidrològic de l’Ebre incompleix diferents normatives europees i tindrà efectes greus sobre el delta de l’Ebre, una zona protegida en l’àmbit internacional. Així, reclamen a la Comissió que actuï perquè l’Estat espanyol modifiqui el pla.

El document s’ha estat elaborant per part de tècnics i científics des d’abans de l’estiu. La PDE va esperar que el pla fos debatut tècnicament entre la Unió Europea i el govern de Madrid, un procés que va tenir lloc la setmana passada.

A més, la PDE esperava també poder lliurar els documents de suport que va demanar a la Generalitat, que havia d’elaborar l’organisme que gestiona la Xarxa Natura 2000 a Catalunya, però això no ha estat possible i l’espera ha endarrerit tot el procés, comentà Tomàs.

Segons s’explicita a la queixa, el nou pla de conca vulnera la normativa marc d’aigües europea, «perquè l’anàlisi de l’estat de les masses d’aigua acaba a Tortosa i no té en compte el delta de l’Ebre». També demanen que s’investigui l’incompliment de diferents articles de les directives d’hàbitats i d’aus de la Unió Europea. Per últim, consideren que no hi ha cap justificació tècnica, econòmica i social per a la inclusió de 450.000 noves hectàrees de regadius i 40 nous embassaments en la planificació hidrològica de la conca de l’Ebre per als propers anys.

Al parer de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, aquestes noves infraestructures, de les quals el pla no explica els beneficis futurs que haurien d’aportar, comportaran greus perjudicis al delta de l’Ebre en dues vessants: reduiran l’aportació de cabals al tram final de l’Ebre i l’aigua portada estarà més contaminada i, per tant, serà d’una qualitat molt menor; fet que pot perjudicar l’equilibri ambiental del delta de l’Ebre.

La PDE espera que la Comissió atengui aquesta queixa i que la qüestió pugui arribar finalment al Tribunal de Luxemburg, on s’insti l’Estat a una modificació substancial del pla de conca.
Tots aquests aspectes s’analitzaran més a fons en una jornada tècnica que tindrà lloc el 2 de desembre a Tortosa, amb la col·laboració de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua.

Aquesta línia de lluita s’afegeix al front jurídic endegat en els propers mesos. Així, continua en tràmit el recurs contenciós administratiu presentat al Tribunal Suprem, el qual ha requerit documentació addicional a la PDE, així com les investigacions pels canals Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues als jutjats de Tortosa i Lleida, respectivament.

  • Molestos amb la Generalitat
Manolo Tomàs espera que la nova acció permeti a la llarga modificar els punts essencials del pla que afecten les Terres de l'Ebre: «excés de regadius, de nous embassaments i un cabal ecològic insuficient per al tram final del riu». En aquesta lluita la PDE esperava una major implicació de la Generalitat de Catalunya. «Estem molestos. Només hi ha hagut bones paraules però no el treball que requeríem», assegurà ahir el portaveu de la PDE. Aquest malestar fa referència a la demanda, no satisfeta per part del Govern, d'un document elaborat per l'ens responsable del pla de gestió dels espais protegits de la Xarxa Natura 2000, en què s'explicités els perjudicis que el pla ocasionarà a un dels espais inclosos, el delta de l'Ebre. 

-.-

23 d’ag. 2014

S'està morint l'arròs de les parcel·les salinitzades per lluitar contra el caragol poma

Quan acabi la sega, al mes d'octubre, els arrossaires del Delta valoraran l'afectació i discutiran amb la Generalitat la millor estratègia per eradicar la plaga d'aquesta espècie invasora.

Una gran posta de caragol poma, al delta de l'Ebre. Foto: ACN

Diari de Tarragona 23/08/2014

A poc menys d'un mes per començar la sega de l'arròs al delta de l'Ebre, els pagesos han alertat que a les parcel·les que es van inundar amb aigua de mar per eradicar el caragol poma s'està morint l'arròs. Un fet que els preocupa, i molt, ja que en aquests arrossars podria suposar la pèrdua de fins a un 50% de la collita. La plaga en si, però, no ha fet tant mal com en altres temporades, ja que els productors han aplicat mesures per controlar-la. Des d'Unió de Pagesos, el responsable del sector de l'arròs, Dani Forcadell, ha augurat una collita mitjana, d'unes 130.000 tones, i una bona qualitat del producte. Pel que fa al preu, es preveu que es mantingui similar a l'any passat, amb 285 euros per tona.

Un estiu amb unes condicions climatològiques prou bones, tot i que el mes de juliol ha estat una mica més fred que de costum, fa que les previsions de la collita d'arròs al delta de l'Ebre siguin prou bones, tant pel que fa a quantitat com a qualitat. Forcadell, però, ha apuntat que la sega es retardarà una mica i començarà a mitjans de setembre -tot i que alguna varietat primerenca, com l'arròs bomba, es pugui començar a segar abans-.

Seguint la línia iniciada les darreres campanyes, enguany s'ha cultivat, bàsicament, arròs rodó tradicional, i s'està introduint també l'arròs llarg. Tot plegat en detriment de l'arròs de varietat bomba, del qual hi ha superproducció a tot l'estat espanyol. D'aquesta manera els arrossaires del delta poden enfrontar-se millor a la competència, i és que el consumidor compra, principalment, arròs rodó.

Alerta per la salinització

Malgrat les bones previsions, els pagesos han alertat que, tot i que la salinització ha funcionat molt bé per matar el caragol poma, podria estar afectant negativament el conreu de l'arròs. "Si es salinitza la parcel·la i mor l'arròs", ha explicat Forcadell, "és com si intentes eliminar les puces que tingui un gos matant-lo". En aquest sentit, ha dit que encara és aviat per treure conclusions, i que caldrà esperar al final de la sega, però ha lamentat que una arma "massiva i ecològica" que existeix contra el caragol poma no sigui tan efectiva com es pensava.

Així, quan acabi la collita al mes d'octubre, esperen reunir-se amb la Generalitat per tal de valorar els fets i definir, conjuntament, quina és la millor estratègia per lluitar contra aquesta plaga. Forcadell ha manifestat que cal coordinació entre tots els agents, "Generalitat, pagesos, cooperatives, Unió Europea", per eradicar el caragol poma del delta, "perquè si no, la despesa que ens comportarà, tant als pagesos com a nivell mediambiental, serà tremenda".

Sobredespesa de la pagesia

La plaga d'aquesta espècie invasora, però, enguany ha fet menys mal al conreu que en temporades passades ja que, a més de la salinització, els pagesos han aplicat diverses mesures per controlar el caragol poma. Així, han aplicat saponina i cianamida càlcica (un adob) per contenir el primer cop de la plaga, al moment de sembrar. Unes mesures que els han costat uns 250 euros extra per hectàrea, que s'han de sumar a la resta de despeses que tenen. Forcadell ha exposat que enguany s'ha pogut fer, però que si s'ha de realitzar aquesta inversió de manera fixa la situació es farà "inviable".

Denúncia per sabotatges

A més a més, des d'UP han denunciat que hi ha persones que estan portant caragol poma al marge dret del delta de l'Ebre, "que està net de caragol". Forcadell ha recordat que aquests sabotatges són un delicte penal contra el qual ja estan vetllant agents dels Mossos d'Esquadra i dels Agents Rurals. També ha manifestat la seva preocupació pel fet que la plaga vagi remuntant riu amunt, i pels problemes que això podria comportar en un futur.

-.-

27 de jul. 2014

Aliança per demanar la intervenció de la Convenció Ramsar contra el pla de conca

La Plataforma en Defensa de l’Ebre, SEO/BirdLife, WWF, Ecologistes en Acció, Greenpeace i Amics de la Terra, sol·liciten que Ramsar faça complir al Govern el seu compromís internacional de conservar el Delta de l'Ebre.

Un moment de la roda de premsa a la vora del riu, a Tortosa. Foto: PDE

, Tortosa 23/07/2014

La Plataforma en Defensa de l’Ebre, juntament amb les cinc grans ONG ambientals de l'Estat, -SEO/BirdLife, WWF, Ecologistes en Acció, Greenpeace i Amics de la Terra-, s’ha aliat per demanar la intervenció de la Convenció Ramsar per evitar que la implantació del Pla Hidrològic de l'Ebre perjudique els ecosistemes del seu Delta.

Els responsables de les entitats ambientals han consensuat i signat una carta i un informe tècnic amb la Plataforma, que han estat dirigits al secretariat europeu d'esta convenció mundial que té com a objectiu la preservació de la biodiversitat i els aiguamolls de tot el planeta, i que compromet a Espanya com a país signatari de la convenció des de 1982.

En la carta, segons van explicar ahir en una roda de premsa a Tortosa, advertixen dels perills que comporta el pla hidrològic aprovat pel Govern d'Espanya, en concret degut a la disminució de cabals d'aigua que contempla i a la previsible deterioració de la seva qualitat a causa de l'augment desmesurat de regadius al llarg la conca. També alerten de la retenció de sediments en les nombroses preses i infraestructures hidràuliques, tant existents com a noves previstes pel Pla. De fet, són riscos que, tal com van explicar ahir, s’afegixen als problemes que ja patix el tram final del riu degut a que en les últimes dècades el cabal del riu ja s’ha reduït a la meitat, la salinització de l’aigua ha augmentat en un 80% i l’aportació de sediments ha quedat reduïda al 0,15% dels que duia el riu.

Davant esta situació, les entitats signants sol·liciten que Ramsar demane informació tècnica al govern del PP sobre els impactes previsibles del Pla Hidrològic de l'Ebre sobre els ecosistemes fluvials i el delta, a més de que demane informació científica sobre el règim de cabals i l’aportació de sediments necessaris per garantir un bon estat dels aiguamolls.

També se sol·licita la intervenció d’una Missió Ramsar d'assessorament que analitze de forma independent i puga emetre l'informe tècnic pertinent sobre les amenaces creades per la política hidràulica del govern sobre el lloc Ramsar Delta d'Ebre.

Les ONG ambientals han ofert tot el seu suport i informació científica sobre l'important patrimoni natural del delta, que acull nombrosos hàbitats naturals d'interès prioritari i centenars de milers d'aus aquàtiques, entre altres valors naturals, socials i econòmics que han de transmetre's a les generacions futures.

Cal recordar, pel que fa a altres aspectes de l’actualitat de la PDE, que el Tribunal Suprem ha acceptat el recurs contenciós administratiu que va presentar contra el Pla i s'està preparant una queixa a la Comissió Europea.

-.-

6 de jul. 2014

La meitat dels pobles ebrencs amb risc pels llots no tenen els pous alternatius

Els alcaldes del Pinell de Brai, Garcia i Vinebre lamenten el retard en l'execució dels seus nous pous d'abastament d'aigua

Les obres de retirada dels llots tòxics avances a bon ritme i sense incidències.
Foto: Joan Revillas

A.Caralt / Diari de Tarragona 06/07/2014

Tres dels sis pobles de les Terres de l’Ebre que haurien de ser subministrats amb camions cisterna en cas d’un episodi de contaminació durant l’extracció dels llots tòxics de Flix no tenen, encara, l’abastament alternatiu promès per evitar, precisament, aquesta circumstància crítica.

La societat estatal Acuamed informà la passada setmana que s’han retirat ja la meitat dels fangs, que les obres avancen a bon ritme i sense incidències i que preveuen finalitzar l’extracció el juny de 2015. Restaran, llavors, sis mesos per desmantellar totes les instal·lacions aixecades pels treballs abans de culminar l’operació, pionera a Europa.

Els ajuntaments, l’ens comarcal de la Ribera i la Generalitat havien demanat a Acuamed l’inici de les obres només un cop executats els pous alternatius d’aigua potable previstos en els sis municipis, on existeix un risc de contaminació. L’Estat, tanmateix, va desatendre aquesta prec, en part per evitar més endarreriments en l’obra, i inicià l’extracció dels llots el març de 2013.

Ara, més d’un any després, i malgrat les promeses d’Estat i Generalitat d’accelerar les obres més urgents, la meitat dels pobles continuen sense pous alternatius i amb la preocupació d’un hipotètic accident.

El cas més rocambolesc és el del Pinell de Brai, que veu d’un pou d’aquïfer situat al costat del riu, prop de Benifallet. Acuamed no va poder fer l’any passat l’obra prevista, la construcció d’un nou pou a la falda de la serra de Cavalls, perquè el projecte redactat per l’ACA no incloïa el sondeig previ al lloc on s’havia de fer el pou per captar l’aigua. Així ho va assegurar la cap de l’obra de la retirada dels llots, Azahara Peralta, divendres a Tortosa. En aquests moments, l’ACA ha licitat el pertinent sondeig d’investigació per comprovar que hi hagi aigua. En cas afirmatiu, Acuamed executaria el pou, valorat en un milió d’euros.

L’alcalde del Pinell de Brai, Lluís Melich, es va traslladar divendres a la capital ebrenca, on Peralta oferir una conferència, per preguntar-li obertament sobre l’estat de l’obra.

El segon municipi sense l’obra iniciada és Garcia, a la Ribera d’Ebre. El seu alcalde, Joan Marimon, espera, com ho feia l’any passat, la construcció d’un nou pou allunyat de l’àrea d’influència del riu i d’un dipòsit d’aigua, infraestructura que reclamen fa vuit anys a la Generalitat. Les obres estan pendents d’adjudicació per part d’Acuamed, assegura Marimon. «En tot aquest temps, s’ha demostrat que la única prioritat ha estat retirar els fangs», lamenta.

El tercer municipi afectat és Vinebre. Després de provar sense èxit l’arranjament d’un pou ja existent, l’ajuntament espera que ACA i Acuamed accelerin la construcció el nou pou alternatiu previst. L’alcaldessa, Gemma Carim, tem com la resta que l’avançat estat de la retirada dels fangs perjudiqui la construcció de les infraestructures, imprescindibles per aquests pobles menuts.

Informació relacionada:

-.-

17 de juny 2014

La Fiscalia investiga si hi ha irregularitats al Segarra-Garrigues

Les diligències del fiscal de Lleida són conseqüència de la denúncia presentada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre

Les diligències són conseqüència d'una denúncia de la PDE. Foto: S.B.
Aguaita.Cat 17/06/2014

La Fiscalia de Medi Ambient de Lleida ha obert diligències informatives per determinar si hi ha indicis d'irregularitats en el projecte del canal Segarra-Garrigues després de la denúncia de la Plataforma en Defensa de l'Ebre contra l'obra hidràulica, segons ha confirmat el fiscal en cap de l'Audiència de Lleida, Juan Boné.

Les diligències són conseqüència de la decisió de la l’entitat antitransvasament de presentar el febrer una denúncia perquè el fiscal determine si el projecte del canal està sobredimensionat, si hi ha hagut sobrecostos injustificats i si hi ha perjudicis mediambientals arran de les obres d'irrigació, segons ha informat el diari Segre.

La Fiscalia de Barcelona va derivar la denúncia a la de Lleida i aquesta ha decidit incoar diligències per descobrir si hi ha algun rerefons delictiu en la gestió del projecte.

Notícies relacionades
-.-

1 de maig 2014

Florentino prepararia la devolució del Castor a l'Estat

La Defensora del Poble admet a tràmit una reclamació de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia contra el Castor

Especial: Crisi sísmica

Florentino Pérez. Foto: Europa Press
Nació Digital 28/04/2014

Florentino Pérez, president d'ACS, i soci majoritari d'Escal UGS, la companyia que explota el Castor, no les té totes i ja ha començat a moure fils per no sortir perdent en l'afer del magatzem submarí de gas ubicat davant les costes de les terres del Sénia.

Així, segons apunta el digital Vozpópuli , el president del Reial Madrid s'està plantejant tornar a l'Estat la concessió per a l'explotació del magatzem de gas subterrani que té un termini de 25 anys i cobrar la indemnització corresponent, que rondaria els 1.400 MEUR, sense avaluar els costos de desmantellament, que arribarien als 300 MEUR.

Segons han confirmat a Vozpópuli diverses fonts al corrent del procés, Florentino ha sondejat al ministre d'Indústria i Energia, José Manuel Soria, amb l'objectiu de polsar l'opinió del Govern sobre això.

Cal tenir en compte que ACS, pretenia despendre's de la meitat de les seues accions sobre el Castor venent-les a Enagás, però la gasista ha rebutjat finalment entrar en l'opració, ja que el preacord anava lligat a l'execució i la posada en marxa del Castor.

La Defensora del Poble escolta la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia


La Defensora del Poble, Soledad Becerril, ha admès a tràmit la reclamació presentada per la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, en relació amb la tramitació administrativa del projecte Castor d’emmagatzematge de gas natural.

“L’admissió a tràmit de la nostra queixa suposa una bona noticia, sobretot perquè des d’esta institució s’anunciava que s’havia obert una investigació per avaluar el risc sísmic del projecte Castor, davant les possibles negligències que van provocar l’onada sísmica de finals de l’any passat,” ha valorat la Plataforma en un comunicat.

En este mateix sentit, la Plataforma recorda que en l'informe anual de 2013 elaborat per la Defensora del Poble es recollia la següent consideració: “L'avaluació del risc sísmic que pogués estar associat a l'activitat d'injecció de gas a la planta d'emmagatzematge Castor, sobre la qual ja han enviat la documentació sol·licitada tant el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient com el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, es troba en estudi quan es redacta aquest informe”.

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia s’ha posat a disposició de la Defensora del Poble “per a facilitar tota aquella informació que li puga ser d’interès” en relació a “la falta de resposta tant del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, com per part del Ministeri de Medi Ambient, perquè el silenci negatiu no ha de ser una excusa per no respondre”.

Una altra de les queixes que ha formulat la PDTS davant la Defensora del Pueblo ha estat que “no es reconegués en cap moment” l’entitat com a part interessada,” tot i les reiterades peticions fetes davant els organismes competents”. La Plataforma també ha reiterat “la falta d’estudis sísmics tot i els advertiments” que ha vingut fent i les al·legacions presentades durant la tramitació del projecte.

NOTÍCIA RELACIONADA: El ministeri respon a Alcanar que no reobrirà el Castor sense garanties "absolutes" de seguretat

28/04/2014 Indústria respon a Alcanar que no reobrirà el Castor sense garanties "absolutes" de seguretat
20/04/2014 «El Castor no és segur ni viable. Són 1.700 MEUR tirats al mar»
15/04/2014 L'informe de Fiscalia sobre el Castor estarà llest «en breu»
15/04/2014 Nou terratrèmol de 2,1 graus al voltant del magatzem Castor
10/04/2014 Dos punts negres ebrencs senyalats a mapamundi de la Justícia Ambiental
04/04/2014 Els ajuntaments de banda i banda del Sénia fan front comú davant el Castor
25/03/2014 Tota la veritat sobre el Castor veurà la llum dissabte a Alcanar 
14/03/2014 Benicarló crema el Castor a les falles

Més infromació relacionada:

Castor: la bombolla sísmica

01/10/2013 El projecte Castor de Florentino Pérez desencadena una llarga sèrie de terratrèmols a Vinaròs

-.-

Castor: la bombolla sísmica

Investigació periodística per conèixer la gestació del Castor, les maniobres polítiques, l'entramat empresarial amb Florentino Pérez al davant i la resposta ciutadana. 

Editorial: EDICIONS SALDONAR

Autor: Marsal, Jordi

Colecció: PERIODISTES
Materies: ENSAYO ACTUAL;
ISBN: 978-84-941164-6-9
EAN: 9788494116469
Preu: 11.54 €
Preu amb IVA: 12.00 €

Sinopsis 

El 2013, una onada de moviments sísmics va sacsejar les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat. Van sonar totes les alarmes i el projecte Castor es va catapultar a les portades dels mitjans. I tot per un magatzem submarí de gas instal·lat vint-i-dos quilòmetres mar endins, davant de Vinaròs i Alcanar, gestat amb «estiuenca nocturnitat» i sense els informes sísmics exigibles, al costat mateix d’una falla de dimensions considerables. Les advertències insistents van ser obviades i els promotors van tirar pel dret, ocultant el fracàs de les proves d’injecció. El llibre investiga els orígens del projecte i l’entramat d’empreses —l’ACS de Florentino Pérez al capdavant— que li han donat forma, sempre amb la benedicció dels governs socialista i popular. Jordi Marsal posa llum a la compra de voluntats, els interessos inconfessables i els intents barroers —de l’empresa i del govern espanyol— per evitar que les administracions catalanes intervinguessin en el procés d’autorització.

El llibre als mitjans

Lèxit de Castor: la bombolla sísmica (TV3, 26 abril 2014)
El projecte Castor i els seus efectes en el medi ambient és el centre d"un llibre que està tenint molt èxit a les Terres de l"Ebre.
Escal UGS va incrementar un 150% el cabal d’injecció de gas i això va generar una tensió al subsòl que va provocar la crisi sísmica

Els sismes del Castor els van provocar les injeccions de gas a màxima potència (Ara, 26 abril 2014)
Una de les informacions més destacades és la prova que demostra que les injeccions de gas coixí els primers dies de setembre són la causa directa dels terratrèmols més forts que es van produir entre finals de setembre i principis d’octubre.
El periodista ebrenc Jordi Marsal publica "Castor: la bombolla sísmica", en què demostra com el magatzem ha provocat els terratrèmols a les Terres del Sénia i que el projecte no pot operar amb les condicions que havia previst

-.-