Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Energètiques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Energètiques. Mostrar tots els missatges

5 d’abr. 2016

TTIP: energía y cambio climático


Serie documental sobre el TTIP, el Tratado Transatlántico de Comercio e Inversiones, que negocian Estados Unidos y Europa. En este capítulo analizamos como afectarían las políticas energéticas que defiende el TTIP al medioambiente y al cambio climático.

_._

16 de jul. 2014

Així s’ha dissenyat el traçat de la MAT per Collserola

Red Eléctrica guarda en un calaix el plànol de la línia a l’espera que es desencalli la de Santa Coloma de Gramenet

Clica a la imatge per ampliar-la

Albert Solé / Ara.Cat 14/07/2014

Red Eléctrica de España (REE) considera estratègic, per reforçar energèticament la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana, unir Santa Coloma de Gramenet i Sant Just Desvern amb una línia de molt alta tensió (MAT) aèria per Collserola. ¿Però per on passaria? Aquest és un dels secrets més ben guardats per l’operador del sistema elèctric (REE era una empresa pública i ara l’Estat en té el 20% de les accions), conscient que el projecte pot generar tant o més rebuig social que la MAT de Girona, perquè en aquest cas travessa el Parc Natural de la Serra de Collserola.

L’ARA ha tingut accés al plànol oficial de REE que l’empresa va elaborar fa una mica més d’un any, el juny del 2013, per a l’estudi d’impacte ambiental d’aquest tram, tot i que Red Eléctrica ha negat a aquest diari que n’hagin elaborat cap. Asseguren que només estan en converses amb els diversos ajuntaments afectats per discutir el traçat.

Pendent de la moratòria

El plànol a què ha tingut accés aquest diari és molt detallat, marca on està previst construir cadascuna de les 35 torres -que a Girona tenen 70 metres d’alçada- i especifica totes les zones protegides, com la reserva natural parcial de la Font Groga, les àrees d’interès faunístic, les espècies de flora d’interès i els boscos singulars. Al mapa també apareixen les altres línies d’alta tensió (220, 110 i 66 kV) que ja travessen el parc natural. Una de les poques persones que ha pogut veure aquest plànol es pregunta per què REE no aprofita el passadís obert per a la línia de 220 kv. I és que una línia de la potència de la MAT té unes servituds importants -per allà on passa s’ha d’eliminar la vegetació per evitar incendis- i, tal com està dissenyada ara, no es podrien aprofitar les servituds de les línies existents.

El polèmic tram de la MAT per Collserola està inclòs en la planificació energètica de l’Estat 2012-2020, però arran de la crisi el 2012 el govern espanyol, amb una moratòria, va aturar tots els projectes. Amb tot, alguns avancen en la tramitació, com el de Collserola. Dos anys després, el ministeri d’Indústria continua sense prendre cap decisió. En canvi abans de la moratòria sí que es va aprovar la transformació de la línia entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet de 220 kV a 400 kV (MAT) i construir-hi una subestació, tot i que divendres Europa va renyar Espanya per la tramitació deficient del projecte. La Generalitat ja va explicar a l’ARA al maig que no tindria sentit fer aquesta obra si després REE no volgués allargar la MAT fins a Sant Just Desvern per Collserola. El Govern i els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja han dit que no és necessària.

La subestació de Santa Coloma, que ja té tots els permisos, es va començar a construir el dia de Sant Jordi d’aquest any, però l’Ajuntament va aconseguir una treva fins després de l’estiu. REE va enviar una contraproposta a finals de juny -manté la subestació al costat del cementiri, i només mou alguna torre de lloc-, que l’alcaldessa Núria Parlon qualifica de “presa de pèl” .

Des del Consorci del Parc Natural de Collserola -ens públic- expliquen a l’ARA que no tenen gaire informació oficial sobre la MAT que travessaria el parc natural, i que ningú els ha ensenyat aquest plànol. “Això de la MAT per Collserola és com el Guadiana, apareix i desapareix de tant en tant”, afirma Marià Martí, gerent del consorci. Tot i que l’ens encara no s’ha pronunciat formalment, no els fa gaire gràcia el projecte, sobretot perquè segurament toparia amb moltes de les normatives ambientals del pla especial. El Parc de Collserola es regeix per un pla especial redactat el 1987 que encara no té en compte la declaració de parc natural del 2010. Per això s’està redactant l’avantprojecte del nou pla, que estarà acabat a finals d’any i que regularà les línies elèctriques. L’únic que sap del cert el gerent del consorci és que el 2011 REE va demanar permís per construir la subestació de 400 kV de Sant Just Desvern en terrenys que pertanyen al parc natural, i que els hi van desaconsellar. Ara Red Eléctrica medita si repotenciar la subestació de 220 kV que ja funciona a Sant Just.

La UE toca el crostó a l’Estat

Dijous la direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea (CE) va anunciar que havia obert un procediment sancionador al govern espanyol pel traçat de la MAT entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet. La CE qüestiona la transformació de la línia en una de molt alta tensió perquè, “abans d’autoritzar un projecte, haurien d’haver-se assegurat que s’ha fet l’estudi d’impacte ambiental corresponent”. La resposta de REE és que la línia ja va passar l’estudi ambiental quan es va construir, fa 40 anys. Però en temps de la dictadura franquista les lleis ambientals de l’Estat no tenien res a veure amb les que marca actualment la UE. La Comissió Europea es va fer seus els arguments de l’Ajuntament de Santa Coloma per obrir l’expedient a Espanya: “Aquesta línia pot tenir efectes significatius en el medi ambient i també en les persones. Cal tenir en compte que la línia elèctrica, que transportarà molta més potència, creua una de les regions més poblades d’Espanya, l’àrea metropolitana de Barcelona”. L’Ajuntament va fer servir el mateix argumentari en el recurs al Tribunal Suprem el 2012, que va ser rebutjat al cap de tres mesos.

-.-

Camí de França
-.-

26 d’abr. 2014

La MAT arribarà a Santa Coloma de Gramenet trinxant el Territori


Miedo Ambiente MiR 26/04/2014

Divendres 25 d’Abril, el veïnat de Santa Coloma de Gramenet va sortir de nou al carrer per manifestar-se i mostrar el seu rebuig a la línia elèctrica de Molt Alta Tensió (MAT) que vol construir Red Eléctrica Española.

La Comissió Ciutadana No a la MAT van convocar urgentment  aquesta manifestació davant l’evidència de l’inici de les obres de la subestació transformadora en terrenys que hi ha tot just al costat del cementiri municipal al barri de les Oliveres.

L’impacte ambiental sobre el PARC DE LA SERRA DE MARINA, i els problemes que suposen la MAT per a la salut, són els motius per no voler la MAT ni a Santa Coloma ni enlloc.

REE ha confirmat l’inici de les obres.

Operaris de Red Eléctrica Española procedien al tancament de la parcel·la on vol construir una subestació transformadora de la línia de Molt Alta Tensió, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet per evitar el pas de maquinària pesada a la zona, a fet una rasa tot just a l’entrada del recinte.

La Comissió Ciutadana No a la MAT degut a l’imminent amenaça, ha convocat assemblees i altres accions, com l’Acampada Contra la MAT i d’altres accions que s’aniran anunciant.

Mobilitzacions a Montcada i Reixac en rebuig a la MAT.

A Montcada i Reixac aquest tema sembla que no té una importància rellevant per l’equip del govern, ja que durant aquests anys no es menciona cap paraula de suport a nostre municipi veí.

La problemàtica i el traçat de la MAT esquitlla de ple a Montcada i Reixac amenaçant un entorn natural, i és per això que demanem a l’equip del govern i a entitats de Montcada i Reixac a mobilitzar-se en suport a nostre municipi veí.




-.-

25 d’abr. 2014

Manifest unitari “Aturem la MAT”. Santa Coloma de Gramenet

Manifest unitari “Aturem la MAT” 


Red Eléctrica Española vol construir una línia de molt alta tensió (400kV) aprofitant el filat ja existent d’alta tensió (220kV), que travessa la muntanya de Santa Coloma i d’altres municipis.

Aquest projecte té un fort impacte mediambiental i sobre la salut de la població. Ens oposem frontalment a l’execució del projecte de Red Eléctrica Española i n’exigim la seva aturada immediata.

Hem conegut que Red Eléctrica Española (REE) vol projectar una línia de molt alta tensió (MAT) travessant diferents termes municipals, entre els quals es troba Santa Coloma de Gramenet, tot afectant barris, veïnat, béns i infraestructures de la zona urbana i, molt directament, la zona forestal protegida de la serra de Marina.

Tot i entenent que Santa Coloma és una zona estratègica per la seva situació geogràfica a la conurbació metropolitana de Barcelona volem expressar el següent:

• Que la línia MAT projectada passa a menys de 150 metres del barri de Les Oliveres i a 75 metres de Can Franquesa.

• Que la línia de 400kV es vol estendre pel traçat actual de les torres de 220kV que travessen el parc natural de la serra de Marina i afecta directament la zona d’habitatges de tot el districte III de Santa Coloma (barris de les Oliveres, Can Franquesa, el Singuerlín i la Guinardera). A més, el traçat de REE trinxa la zona més frondosa del torrent de les Bruixes (el bosc de ribera central).

• Que aquest projecte suposa impactes substancials a nivell paisatgístic per la seva alçada, on les línies modificades afectaran el parc de la serra de Marina, no respecta la distància recomanada de precaució pel que fa als edificis i habitatges, suposa un impacte pel que fa a la contaminació acústica i produeix efectes negatius sobre la vegetació, per desforestacions totals i increment de l’erosió de les zones tractades, així com també greus conseqüències sobre la salut.

• Que rebutgem que REE vulgui crear una autopista elèctrica de màxim voltatge travessant la muntanya de Santa Coloma sense comptar amb la participació, el debat i el consens ciutadà.

• Que demanem la nul·litat de la declaració d’utilitat pública del projecte de la línea i del de la subestació.

• Que considerem necessari obrir un debat ciutadà sobre l’actual model de subministrament, distribució i consum energètic, debat que obri la porta a un altre model que acosti producció i consum.


Info relacionada:

La MAT arribarà a Santa Coloma de Gramenet trinxant el Territori

-.-

20 de maig 2013

Teresa Forcades: 'Aprofitarem el procés constituent per expropiar la banca i les energètiques'

Teresa Forcades: 'Aprofitarem el procés constituent per expropiar la banca i les energètiques'

Us oferim el vídeo d'un fragment de la intervenció de la impulsora de Procés Constituent a l'escola els Encants


La candidatura per un Procés Constituent impulsada per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres continua sumant adhesions, i ja és a tocar de les 30.000. Mentrestant, Forcades i Oliveres han començat a explicar al carrer en què consisteix el seu projecte. Fa uns quants dies, Forcades participava en una trobada a l'escola els Encants organitzada per Encants en Lluita, un grup de famílies i mestres que s'han organitzat en defensa de l'educació pública. En aquest vídeo, hi explica la diferència de Procés Constituent amb entitats com ara l'ANC i Òmnium Cultural, defensa que el debat social no es pot deixar per a l'endemà de la independència i concreta algunes de les seves propostes.

'Per què hem de començar demà passat? Comencem avui', defensa Forcades, que diu que hi havia un espai social sense omplir i que Òmnium i l'ANC n'ocupaven un altre: 'Són entitats pel dret de decidir en qüestió nacional, i tenen aquest encàrrec social, que és molt important. Però hi havia un espai polític i social per a una iniciativa que fos clarament rupturista des d'un punt de vista social'.

'Ara s'han de debatre i estudiar les mesures del manifest. Què vol dir expropiar la banca? Tots tindrem els diners sota el llit? No en tindrem? Hi haurà caixes que no es lucrin amb els diners? A l'estat espanyol, l'exèrcit gasta 53 milions cada dia. Recordeu la Marató de TV3 que deia que havien recollit 4 milions i semblava una cosa extraordinària? Això són dues hores de despesa militar. Tot plegat ens fan veure que la cosa no s'ha de canviar només una mica, sinó que ha de ser un canvi radical. Pacífic i democràtic, però radical', sentencia. 

A més de l'existència d'un espai social per omplir, també defensa el naixement del projecte perquè, a parer seu, 'el moviment dels indignats de base no tenia cap candidatura per a presentar-se a les eleccions'. En aquest sentit, explica que la candidatura no neix amb voluntat de governar, sinó per a obrir un procés constituent: 'Primer impulsem un debat d'assemblees locals que discuteixin tots aquests punts socials; i també el nacional, perquè si no tenim la capacitat de declarar la sobirania plena tot això no es podrà pas canviar. Si les assemblees van endavant, es faran primàries entre tots perquè surti una llista de candidats que vagin a les eleccions i, en cas de guanyar, l'endemà proclamin un període constituent. És a dir, que comenci oficialment, legalment i legítimament un període per discutir totes aquestes qüestions. I mentre dura el procés, uns dos anys, d'alguna manera s'haurà de governar. O sigui que mentrestant ho aprofitarem per expropiar la banca i les energètiques! Que si després surt que volen tornar a la banca privada, almenys haurem passat dos anyets amb un projecte social diferent.'

-.-

La independència “energètica” de Catalunya

Deia Martí Gassiotal al Diari Avui el passat 01 d'octubre de 2012:

Sense cap mena de dubte, evitar o minimitzar qualsevol tipus de dependència de tercers, és sinònim de maduresa, seny i, per descomptat, també de llibertat.

Crec, per tant, que en paral·lel a l'exercici d'aquest dret sobirà en l'àmbit polític, no ens podem pas oblidar de fer el mateix en altres sectors, com per exemple en l'estratègic terreny energètic, en què la nostra dependència de tercers és brutal i ens fa vulnerables.

Catalunya, té recursos renovables i capacitat humana i industrial suficients per donar també el gran salt endavant cap a la pròpia sobirania energètica. Aquesta consistiria a aprofitar els abundants recursos energètics autòctons, de proximitat (sol, vent, biomassa, etc.) i l'important teixit industrial i, sobretot, la capacitat laboral existent, per tal d'oferir una resposta catalana en el sector energètic.

Donar aquest gran pas significaria sostenibilitat, independència, ocupació i, per tant, també llibertat.

-.-
Nostrosinyor de la LLum mos agafi confessats

*Està vist que s'omplen la boca d'independència i sobirania, però tan aviat els oligopolis aixequen el dit els cauen les calces.

Seguirem dependents dels mercats? i en especial de les energètiques?. Aquest és el país que volem?

Si volem tirar un país endavant, triem entre la nacionalització de les energètiques o supeditació als despòtics oligarques i dels seus titelles "mamporreros" (altrament dits polítics) que els fan donar la cara per defensar els interessos de les elits. 

-.-

Més informació:

El 16 de maig s'estrenava "Oligopoly2: L'imperi elèctric contra tots i totes" de manera simultània en 37 localitats. L'estrena va ser un gran èxit, reunint a mil persones el mateix dia de la seva projecció. Aquest projecte, que ha aconseguit reunir més de 4.000 euros mitjançant microfinançament, ha estat promogut per la Plataforma per un Nou Model Energètic de la qual forma part Amics de la Terra. Llegir més..

A Catalunya no tenim recursos energètics propis importants i la dependència de l'exterior cada vegada s'amplia per culpa de les politiques energètiques..

Una Catalunya independent disposarà dels recursos energètics necessaris per funcionar?
Catalunya, com gairebé tots els països del món, és depenent de tercers en matèria energètica. La dependència del país en combustibles és del 97%, pel 91% d’Espanya i el 53% de la Unió Europea. “La dependència del total d’energia (incloent l’electricitat), és del 76,6% segons les estadístiques convencionals de considerar l’electricitat nuclear com producció local”, segons un estudi sobre el sector. Aquest informe sosté que la capacitat de generació elèctrica actual és suficient per cobrir la demanda màxima, al temps que disposa de les instal·lacions adequades per transformar i emmagatzemar el petroli i el gas natural que necessita el país pel seu correcte funcionament. Un dels problemes a resoldre serà la creació d'un centre de control propi de l'electricitat, ja que actualment aquesta es gestiona des d'un centre de Red Eléctrica de España (REE) a Alcobendas (Madrid). Llegir més..

El candidat d'ICV-EUiA a la Generalitat, Joan Herrera, ha advocat aquest dimecres per la independència energètica de Catalunya, com a manera de garantir l'exercici del dret a decidir i la independència política real.
En un esmorzar informatiu a la Llotja de Mar, organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona, Herrera ha advocat perquè l'any 2020, el 30% de l'energia que s'emeti a Catalunya provingui de les fonts renovables, i arribar a també un estalvi energètic del 30%. Llegir més..

Dependència energètica / Mònica Terribas
Per què no ens preguntem com construirem la nostra independència energètica? El preu de l'electricitat i els carburants és la causa fonamental de la inflació que acompanya amb la baixada salarial la pèrdua de poder adquisitiu. Els experts alerten que la Comissió Nacional d'Energia que ha de temperar-ne els preus és captiu de l'oligopoli de les elèctriques. No controlarem ni la llum al final del túnel, quan hi arribem. Per què no ens assegurem que els amos de l'energia no puguin obrir els llums a qualsevol preu? Amb fred i a les fosques, les decisions sempre semblen més difícils.  ... Llegir més..

La dependència energètica de Catalunya

El 96% de l'energia que consumim prové de fora de Catalunya. Aquesta situació de dependència és un dels aspectes que tots els partits volen capgirar, ni que sigui a llarg termini. Més inversió en infraestructures i un impuls decidit a les energies renovables són les principals propostes polítiques.
-.-