Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Siurana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Siurana. Mostrar tots els missatges

20 de jul. 2021

El riu Siurana mor mentre les administracions evadeixen responsabilitats

De la web de Gepec

Des del GEPEC-EdC preguntem pel futur del riu i comprovem la manca de voluntat per recuperar el seu cabal ecològic

El passat 9 de juliol, des del GEPEC-EdC vam participar a la “Jornada en línia de presentación del Plan Hidrológico de tercer ciclo (2022 – 2027)” de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CH Ebro) junt a 287 assistents més. 

En aquesta jornada de presentació pública del Pla Hidrològic del riu Ebre, el GEPEC-EdC vam tenir l’ocasió de preguntar als membres de la CH Ebro sobre el futur del riu Siurana en cas que la Taula del Siurana (ajornada) no se celebri. A la conferència, hi van participar la Mº Dolores Pascual Vallés, presidenta de la CH Ebro i Miguel Ángel García Vera, cap de planificació hidráulica de la CH Ebro, entre d’altres membres.

Des de GEPEC-EdC vam formular la següent pregunta: “Respecte als cabals ecològics del riu Siurana, quina decisió prendrà la CH Ebro en cas que no se celebri la Taula del Siurana o en cas que no s’arribi a un acord? L’ACA (Agència Catalana de l’Aigua -ACA) sempre ens diu que la decisió final i legal és de la CH Ebro, què heu previst en aquest escenari?” 

La resposta que ens va donar Miguel Ángel García, el cap de planificació hidràulica, va ser que esperen que el Govern català pugui determinar a la Taula del Siurana els cabals ecològics pel riu Siurana. Si en aquests sis mesos no sorgeix un acord de la taula del Siurana (en cas que n’hi hagi) el responsable final indicat per la presidenta Mº Dolores Pascual és el Ministeri de transició ecològica i el repte demogràfic.

Una vegada més, al GEPEC-EdC restem perplexes enfront de les maniobres de les administracions per no prendre partit i sotmetre’s a la pressió de la Comunitat de Regants i els ajuntaments per endur-se l’aigua del riu.

Tot i que la CH Ebro i l’ACA tenen estudis científics propis que evidencien la necessitat de recuperar urgentment el cabal ecològic del riu Siurana i així salvar-lo, segueixen evadint les responsabilitats que cadascuna té sobre el riu.

On és l'aigua del riu Siurana? 

El riu Siurana és de gran importància mediambiental i, a petició del GEPEC-EdC, forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, juntament amb les Planes del Priorat.

El 90% de l’aigua del riu Siurana, però, es transvasa a la riera de Riudecanyes, deixant el riu eixut durant la major part dels mesos de l’any. El transvasament impedeix arribar al cabal ecològic, és a dir, al volum d’aigua necessari d’un riu per a preservar els hàbitats naturals que acullen la flora i la fauna i desenvolupar les seves funcions ecosistèmiques.

La Comunitat de Regants, una entitat privada, és qui gestiona el transvasament. Des del GEPEC-EdC demanem una gestió pública, justa, sostenible i transparent de l’aigua, vetllant per la seva conservació. El que està passant ara amb el Siurana respon als interessos econòmics de la Comunitat de Regants, de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i d’Ajuntaments del Baix Camp que negocien amb l’aigua per obtenir beneficis econòmics, posant en perill la supervivència del riu.

Tenir un riu sense aigua suposa un gran risc per la vegetació de ribera i la fauna que hi va lligada, però també hipoteca el desenvolupament dels pobles de la vall del Siurana que fa dècades que pateixen. Demanen, per tant, un canvi per atendre les necessitats actuals de demanda d’aigua sense haver de desviar-la del riu.

 -.-

24 d’ag. 2014

El paisatge del Priorat busca ressò internacional per aconseguir el reconeixement de la UNESCO

La manca de recursos fa que el dossier definitiu de la candidatura no es pugui presentar fins l'any que ve.

Reus Digital 24/08/2014

Cartell de la candidatura Priorat- Montsant- Siurana
en el balcó del Consell Comarcal del Priorat
L'any 2007 va néixer l'associació Prioritat, creada des de la societat civil de la comarca del Priorat amb l'objectiu de treballar per presentar una candidatura a la UNESCO com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània. Uns anys després, la proposta ja es troba a la llista indicativa del Ministeri de Cultura, on ha de passar almenys un any abans de ser elevada a la UNESCO. Falta, però, el dossier definitiu que, tot i que estava previst que es pogués presentar aquesta propera tardor, no estarà enllestit fins l'any que ve a causa de la manca de finançament amb què s'han trobat els impulsors. A hores d'ara fan front comú Prioritat, el Consell Comarcal del Priorat i la Diputació de Tarragona.

Roser Vernet, coordinadora de Prioritat, té claríssim que, malgrat els obstacles, el paisatge del Priorat-Montsant-Siurana acabarà esdevenint Patrimoni Mundial de la UNESCO. "Si tot va bé, si l'any que ve presentem el dossier, vol dir que al 2016 l'estat espanyol ens pot presentar, i que a la sessió del Patrimoni Mundial del 2017 ens podríem inscriure", ha detallat, esperançada, a l'ACN.

De fet, la candidatura està inclosa a la llista indicativa espanyola des del novembre del 2013, i a partir d'aquesta propera tardor ja podria ser presentada a la UNESCO sempre que el dossier final estigués acabat. "La nostra primera intenció era tenir-ho enllestit a finals d'enguany", ha explicat Vernet, "però la manca de recursos ens fa ser realistes i ens donem un any més de coll". Una situació que, ha afirmat, "ens va bé", ja que s'avança de manera que cada pas "queda ben consolidat".

Actualment, segons comenta la coordinadora, el projecte camina amb tres fronts paral·lels: el front territorial -fent conèixer la candidatura i implicant-hi el màxim de gent del territori-, el front acadèmic -el dossier que s'ha de presentar a la UNESCO, amb un guió molt pautat- i el front institucional -ja que són els estats els que presenten les candidatures, en funció de les propostes que fan les comunitats autònomes-.

Posant en valor les característiques del paisatge prioratí

Vernet ha assegurat que el paisatge de la comarca té valors molt diversos, però n'ha destacat un parell: la llegibilitat i l'heterogeneïtat. En aquest sentit, ha posat com a exemple el patrimoni de pedra seca, "que et permet llegir com ha evolucionat i com viu aquest paisatge", i demostra que no és homogeni "perquè no tots els marges estan fets amb el mateix tipus de pedra".

La realització del dossier de la candidatura, ha exposat, "ens obliga a conèixer d'una manera molt detallada els valors que tenim, i nosaltres mateixos estem descobrint coses que no sabíem". "Només estimes, defenses i promociones una cosa que la coneixes i la valores", ha remarcat la coordinadora. "Si estem aprenent a conèixer més el nostre territori, nosaltres mateixos ens el reconeixem i el farem reconèixer a fora", ha reblat.

El pla de gestió, de la mà de la Carta del paisatge

A més del dossier, per aconseguir el reconeixement de Patrimoni Mundial s'ha d'aportar un pla de gestió "que garanteixi que aquells valors que dius que tens, els continuaràs tenint", com ha relatat Vernet. En aquest punt la candidatura s'uneix amb la Carta del paisatge del Priorat, un document que diversos agents van signar al 2012 i que defineix les accions que cal dur a terme per potenciar l'entorn paisatgístic de la comarca i preservar-lo.

Joan Carles Garcia, president del Consell Comarcal del Priorat, ha manifestat, en aquesta línia, que la candidatura i la Carta del paisatge "avancen juntes", i que la comissió de seguiment de la Carta del paisatge -que es va constituir a finals del 2013- s'hauria de convertir en l'embrió del pla de gestió. "Quan persones, empreses, administracions... entre tots, podem posar-nos d'acord sobre què volem ser quan siguem grans, no té preu", ha celebrat Vernet.

Els beneficis del reconeixement

És indiscutible que el reconeixement del Priorat-Montsant-Siurana com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània per part de la UNESCO suposaria beneficis per a la comarca. A més, seria el primer paisatge cultural que l'organització reconeixeria a Catalunya. Des de la Denominació d'Origen Qualificada Priorat, el president del Consell Regulador, Toni Alcover, ha dit que l'entrada a la llista del Patrimoni Mundial com un bé més "revaloritzarà la nostra copa de vi i li donarà un valor afegit". Segons la coordinadora de Prioritat, a més del profit que aconsegueixen durant el procés, tot plegat comportaria "un reconeixement a escala mundial", una situació que "no et pagaria cap campanya publicitària", ha bromejat.

Més informació:

El paisatge del Priorat busca ressò internacional per ser Patrimoni Mundial
Diari de Tarragona

-.-