Inauguren la MAT, una línia gegantina rebuda amb molta oposició al territori

Interconnectarà elèctricament els estats espanyol i francès 

Fotografia: ACN.

Autor/s: Xavier Pi (ACN) i Redacció 

Vilaweb 20/02/2015

Avui s'inaugura oficialment la línia de molt alta tensió (MAT). Una línia amb unes característiques úniques al món: 250 quilòmetres de cable soterrat, un túnel que travessa el Pirineu, 700 milions d'euros d'inversió i 2.000 megawatts de potència. D'aquesta dimensió són algunes de les dades que mou la interconnexió elèctrica amb l'estat francès, un projecte que ja encara la recta final i que ha mogut polèmica al territori, fins al punt que hi ha calgut mediació europea. Avui se'n talla la cinta, però l'entrada en servei de la línia subterrània no arribarà fins a final de juny, quan s'hagi acabat el període de proves. Des d'aleshores, l'energia que circularà a 320 kV pel subsòl de l'Alt Empordà doblarà la capacitat d'intercanvi entre els estats espanyol i francès, però encara no s'haurà arribat a la recomanada per Europa.

Han passat set anys d'ençà que el mitjancer europeu Mario Monti va proposar de soterrar el tram transfronterer dels 400 kV. El primer informe que recomanava de fer passar la MAT pel subsòl va arribar a la Comissió Europea el desembre del 2007.

Avui Inelfe, la societat formada per l'espanyola Red Eléctrica i la francesa RTE, ja ha enllestit la interconnexió. Les obres han durat poc més de dos anys i mig. S'han alçat les estacions conversores, s'han excavat i recobert les rases, s'ha perforat el túnel del Pirineu i s'ha estès el cable que enllaça Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) amb Baixàs (Rossellò).

Al tram transfronterer, el període de proves va començar el mes de novembre i s'allargarà ben bé fins a final de juny. Serà aleshores quan entrarà en servei efectivament la interconnexió de la MAT. La línia soterrada que travessa el Pirineu té 320 kV i una potència de 2.000 MW.

Per rasa i en túnel

El tram de la interconnexió té 64,5 quilòmetres: de l'estació conversora de Santa Llogaia d'Àlguema a la de Baixàs. És aquí on es rebaixa la tensió de la MAT (de 400 kV a 320) i el corrent altern es converteix a continu mitjançant els 5.400 mòduls de potència amb què compta cada planta.

Quan la MAT s'enfonsa al subsòl, circula soterrada mitjançant una rasa de més de 50 quilòmetres. El calaix de formigó per on passen els cables (en total n'hi ha quatre, perquè són dos circuits) és a 3 metres de fondària.

A l'Alt Empordà, la interconnexió travessa onze termes municipals (Santa Llogaia, Vilafant, Figueres, Llers, Pont de Molins, Cabanes, Biure, Capmany, Darnius, Agullana i la Jonquera). Al tram rossellonès, la MAT soterrada passa per quinze municipis més.

La línia travessa el Pirineu mitjançant un túnel, perforat paral·lelament al del TGV. Té 8,5 quilòmetres de llargada (dels quals 1,1 són a l'Empordà) i un diàmetre de 3 metres i mig. Per construir-lo, es van fer servir dues perforadores de túnels fabricades expressament per al projecte (anomenades Albera i Canigó).

En total, la interconnexió elèctrica ha costat 700 milions. D'aquests, 225 milions s'han pagat amb una subvenció de la Unió Europea. A més, el Banc Europeu d'Inversions va concedir un préstec de 350 milions a Inelfe.

Duplicar la capacitat d'intercanvi

Segons l'estat espanyol, la interconnexió era necessària per a reduir la situació d'illa energètica en què es trobava. Quan entri en servei la MAT soterrada es podrà duplicar la capacitat d'intercanvi amb l'estat francès, que passarà de 1.400 megawatts a 2.800; és a dir, del 3% actual de la demanda al 6%.

Però encara no se satisfarà la recomanació de la Unió Europea, que diu que la capacitat d'intercanvi entre països ha de ser d'un 10%. Per això Red Eléctrica avança que més endavant caldrà fer més interconnexions.

Els trams denunciats

Mentre s'inaugura la interconnexió el Tribunal Suprem espanyol estudia uns informes oposats al tram aeri entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema. L'enginyer industrial Pep Puig, autor d'un d'aquests informes, diu que la MAT no és necessària per al territori: 'És una infrastructura que serveix a altres finalitats, com ara l'intercanvi d'electricitat entre les grans companyies elèctriques europees, inclosos els oligopolis espanyols, però no és necessària ni per al TGV ni per al subministrament a les comarques de Girona.'

Segons Puig, és una inversió imprudent perquè entrebanca el desenvolupament del futur sistema elèctric a Catalunya i a Europa, que es basarà en energies renovables.

Les organitzacions contràries a la línia faran un acte de protesta aquest matí (10.30) a Viladasens.

Durant molt anys hi ha hagut protestes al territori per l'impacte ambiental de les torres de la MAT. En aquest reportatge alguns dels activistes expliquen com veuen la situació en aquest moment.

Tot aquest temps, VilaWeb ha seguit amb detall la polèmica. Us oferim ací alguns dels articles publicats:

La MAT, al Suprem la mateixa setmana de la interconnexió (16-02-2015)

Mas creu que la MAT aconseguirà l'objectiu que Catalunya deixi de ser una 'illa energètica' (16-02-2015)

Santa Coloma de Gramenet es revolta contra la MAT (26-04-2014)

La Plataforma No a la MAT planta creus al Gironès i l'Empordà (13-04-2014)

Forcadell, Colau i Aicart criden a la desobediència des de Santa Coloma (13-02-2014)

Santa Coloma de Farners, Riudarenes i Sils es mobilitzen en contra de la MAT (26-01-2014)

Onze hores de resistència sota terra contra la MAT (09-01-2014)

El rescat de l'activista que s'ha soterrat contra la MAT s'allarga (08-01-2014)

El túnel de la MAT ja és una realitat (24-04-2013)

Ramon Folch: 'Serem el pas energètic d'Espanya a Europa' (17-11-2012)

Opinió de Joan Martí Colomer: 'La MAT no ho hauria arreglat pas' (16-03-2010)

No a la MAT critica que ara s'estudiï tan sols el soterrament a Collserola (02-03-2009)

No a la MAT, indignada amb les respostes a les al·legacions (24-01-2009)

Red Eléctrica reitera que no enterrarà cap tram de la MAT fora del Pirineu (13-11-2008)

'No he negociat res, tinc pilones de la MAT a casa i no he vist ni un duro' (03-06-2008)

'La MAT es pot soterrar pertot arreu' (28-03-2008)

Ací trobareu tots els articles publicats a l'hemeroteca de VilaWeb sobre aquest tema.

-.-

Red Eléctrica posarà en marxa el tram aeri de la MAT a mitjan setembre

· Les 115 torres que uneixen Bescanó i Santa Llogaia ja estan aixecades i els cables de 400 kV ja estan col·locats.

Dues torres de la MAT, amb els cables completament estesos, al seu pas per
Cartellà · Aniol Resclosa

En poc més d´un any, Red Eléctrica ha aixecat les 115 torres del tram aeri de la MAT i ha col·locat el cable que ha de transportar la corrent de 400 kV. A falta de quatre retocs per donar per acabada l´obra, la companyia preveu poder posar en marxa aquest segment de la línia a mitjan mes que ve. A partir de llavors, tan sols quedarà acabar els treballs del tram soterrat transfronterer.

Girona | Robert Van Eeckhout
Diari de Girona 08/08/2014

Ja està tot gairebé enllestit i la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia es podrà posar en marxa a partir de mitjan proper mes de setembre. Els operaris ja han aixecat les 115 torres que conformen aquest tram de la línia, i en les darreres setmanes s’ha acabat de col·locar el cable que transportarà la corrent de 400 kV que, entre altres coses, ha de servir per alimentar el tren d’Alta Velocitat, amb la subestació d’Adif, i millorar el subministrament a les comarques gironines, a través de la subestació que ha d’aixecar Endesa. A més, aquesta línia s’estendrà fins a territori francès mitjançant un tram soterrat que travessa els Pirineus i arriba fins a Baixàs, però l’obra d’aquest segment no estarà acabada fins a mitjan novembre i no es podrà posar en servei fins al maig del 2015.

Tan sols falten quatre retocs, segons explicaven ahir des de Red Eléctrica, i a partir de mitjan mes que ve el tram Bescanó-Santa Llogaia de la MAT es podrà posar en marxa. De fet, durant aquest mes ja es podrà donar per conclosa l’obra, però no podrà entrar en funcionament fins al setembre perquè prèviament ha de passar una inspecció dels tècnics de la Generalitat per revisar que l’obra compleixi amb tots els requisits.

En els darrers mesos, els operaris de Red Eléctrica han aixecat les 115 torres d’entre 50 i 60 metres, ja visibles des de les poblacions properes al pas de la línia. Aquest tram, que s’estén per un recorregut de 41,66 quilòmetres, travessa 13 municipis de tres comarques gironines (Gironès, Pla de l’Estany i Alt Empordà), com són Bescanó, Sant Gregori, Canet d'Adri, Palol de Revardit, Cornellà del Terri, Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Viladasens, Bàscara, Camallera, Garrigàs, Borrassà i Santa Llogaia d'Àlguema.

Els treballs per aixecar les torres van començar el mes de maig del 2013, i la companyia va iniciar l’extensió dels cables el passat mes de març amb l’ajuda d’helicòpters.

Aquest tram de la MAT, que es dóna per acabat a la seva arribada a la subestació de Santa Llogaia, que també està acabada, ha de tenir diverses utilitats. D’una banda, es connectarà amb el tram transfronterer de la línia, que va soterrat entre Santa Llogaia i Baixàs passant per un túnel de 8,5 quilòmetres per sota els Pirineus, que ha de permetre doblar la capacitat d’intercanvi energètic de l’Estat espanyol. Aquesta obra, però, no es posarà en marxa fins al maig que ve. De l’altra, la infraestructura estava ideada per alimentar el tren d’alta velocitat a través de la subestació que tindrà Adif, malgrat que el tren ja fa més d’un any que funciona. A més, la línia també ha de permetre millorar el subministrament elèctric a les comarques gironines amb la subestació transformadora d’Endesa, que encara no s’ha començat a construir.

-.-

Assetjament policial contra els ciutadans que s'oposen a la MAT

Un helicòpter va seguir la marxa pacífica dels manifestants, que més tard van ser encerclats per dotacions d’agents antiavalots de la Brigada Mòbil

Els Mossos intimiden els manifestants que s'oposen a la MAT
a les comarques gironines

Font: Llibertat.cat 04/09/2013

L’avanç que ha pres la MAT aquest estiu a les comarques gironines no ha frenat les mobilitzacions de ciutadans en contra de la injustificada infraestructura. Al contrari: s’ha generat un nou moviment de protesta en forma d’acampada.

Aquesta mena de resistència per la defensa del territori va començar el 23 d’agost i fins diumenge s’havia instal·lat, amb el permís dels propietaris, en un terreny afectat per la MAT. Les persones acampades han organitzat activitats de sensibilització i informació, i han realitzat marxes pels paisatges que quedaran degradats quan acabin les obres.

La repressió, però, ja hi era des dels primers dies: els Mossos d’Esquadra han fet nombrosos registres, identificacions, intimidacions i canvis deliberats de les senyalitzacions per arribar al campament.

Divendres passat l’assetjament va augmentar quan un helicòpter de la policia sobrevolava els acampats. L’endemà hi havia tot un seguit d’actes al poble de Cervià de Ter, entre els quals, una excursió a la zona d’aquest municipi afectada per les obres. L’helicòpter, doncs, va seguir la marxa i més tard s’hi van unir nombroses dotacions d’agents antiavalots de la Brigada Mòbil, que van encerclar els excursionistes i de retruc van provocar un tall de circulació no previst a la N-II.

L’acampada va traslladar-se diumenge al Mas Castelló d’Orriols, una construcció abandonada i afectada també per la MAT, i on ha continuat l’actitud amenaçadora i violenta dels Mossos, que volen provocar un enfrontament i justificar-ne el desallotjament.

La Plataforma No a la MAT denuncia “l’assetjament injustificat envers un col·lectiu que no està practicant accions violentes” i també que “en un moment de crisi i retallades brutals es malbaratin ingents recursos públics per intimidar i criminalitzar un col·lectiu que de manera pacífica i legítima es manifesta contra la MAT”.

Informació relacionada:

• Plataforma NO A LA MAT. Comunicat de Premsa 4 de setembre de 2013

• Els últims de la MAT. Uns joves ocupen una masia amb el suport de veïns i sota nodrida vigilància dels Mossos 

• Operació policial contra un grup antisistema contrari a la MAT a Fellines 

• Els Mossos renuncien a desallotjar una masia de Bàscara que planta resistència a la línia de la MAT

-.-

Plataforma NO A LA MAT. Comunicat de Premsa 4 de setembre de 2013

Les tramitacions de la línia d’interconnexió elèctrica Sentmenat – Baixàs (MAT) han rebut un nou impuls aquest estiu. Per una banda, s’ha procedit a atorgar l’autorització administrativa al ramal Coll de l’Espinau (Santa Coloma de Farners) – Riudarenes i, d’altra banda, s’ha declarat d’utilitat pública el tram Bescanó – Santa Llogaia, fet que ha provocat la intensificació de les obres que es realitzen en aquesta zona.

Malgrat l’avanç de la MAT, la gent del territori torna a mobilitzar-se mostrant el seu rebuig contundent a una infraestructura de la qual no s’ha justificat la necessitat amb arguments sòlids i coherents.

La tramitació administrativa del ramal Santa Coloma de Farners – Riudarenes durant el mes d’agost ha reactivat el moviment ciutadà d’oposició a la MAT que, paral·lelament a la seva constitució i organització, ha interpel·lat les administracions i la població amb l’objectiu d’aturar el previsible inici d’obres.

A més a més, les obres en marxa del tram Bescanó – Santa Llogaia no han desanimat la gent del territori a continuar oposant-se a la MAT i, alhora, ha aparegut un moviment de protesta aglutinat al voltant de l’acampada de resistència activa per a la defensa del territori.

Aquesta acampada va començar el 23 d’agost i fins diumenge passat, 1 de setembre, s’havia instal·lat, amb el permís dels propietaris, en tendes de campanya en un terreny afectat pel pas de la MAT. Durant aquesta setmana aquest grup ha realitzat activitats de sensibilització i informació sobre la MAT. Han difós informació als pobles afectats i han realitzat marxes pels paisatges que quedaran definitivament degradats si continua la construcció de la MAT.

Volem denunciar que, des dels primers dies d’existència d’aquesta experiència d’oposició a la MAT, s’ha produït una desmesurada actuació policial. Els Mossos d’Esquadra han pressionat els opositors del campament per fer-los desistir de continuar una lluita, que es planteja des de la desobediència civil. Els registres, les identificacions, les intimidacions i els canvis deliberats de les senyalitzacions per arribar al campament han estat pràctiques quotidianes de la policia catalana.

Divendres passat, 30 d’agost, l’assetjament policial va pujar un grau més i els acampats van haver de suportar els vols d’un helicòpter de la policia. Dissabte 31 d’agost s’havia organitzat una trobada i una sèrie d’actes al poble de Cervià de Ter. Entre els actes programats es va fer una excursió a la zona d’aquest municipi on es fan les obres de la MAT. Un helicòpter va seguir la marxa, i es van desplaçar fins a Cervià nombroses dotacions d’agents antiavalots procedents de la tristament famosa Brigada Mòbil amb seu a Sabadell. La presència policial va ser desproporcionada i l’encerclament dels excursionistes reivindicatius al pas per la Nacional II va provocar un tall de la circulació, que no havien previst els organitzadors de l’acte.

El diumenge 1 de setembre els activistes de l’acampada van decidir instal·lar-se en un espai menys provisional i van ocupar el Mas Castelló d’Orriols, construcció abandonada i afectada també per la MAT. Des del primer moment han patit l’actitud amenaçadora i violenta dels Mossos que busquen la provocació i l’enfrontament per tal de justificar un desallotjament que avui dia seria il·legal.

Des de la Plataforma No a la MAT denunciem aquesta situació d’assetjament injustificat envers un col·lectiu que no està practicant accions violentes. Les declaracions dels responsables policials, que justifiquen la persecució que estan duent a terme pel risc de sabotatges, no tenen cap base ja que en els nombrosos registres que han fet no han trobat res susceptible de produir danys.

També denunciem que en un moment de crisi i retallades brutals es malbaratin ingents recursos públics per intimidar i criminalitzar un col·lectiu que de manera pacífica i legítima es manifesta contra la MAT.

Com a ciutadans ens preocupa que el cos dels Mossos d’Esquadra esdevingui en aquest context de crisi política, econòmica i social una força cada vegada més repressiva que d’ordre públic.

Girona, 4 de setembre de 2013.

Font: El Lokal

-.-