Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bescanó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bescanó. Mostrar tots els missatges

20 de febr. 2015

Els opositors qualifiquen la MAT de línia de la vergonya i de les mentides

Els col·lectius anti-MAT mantenen un recurs al Tribunal Suprem contra la línia de molt alta tensió i anuncien que acudiran a Brussel·les si s'esgota el recorregut judicial a l'Estat

Els col·lectius anti-MAT van demanar el soterrament de la lína en el tram
entre Bescanó i Santa Llogaia

324.Cat 20/02/2014

Coincidint amb l'acte d'inauguració de la línia de molt alta tensió (MAT), que connecta Espanya i França, els col·lectius anti-MAT han convocat actes de protesta contra aquesta infraestructura, que qualifiquen de línia de la vergonya i les mentides.

Hi mantenen l'oposició amb un recurs al Tribunal Suprem, i tenen la ferma voluntat d'acudir a Brussel·les si s'esgota el recorregut judicial a l'Estat. Una via que també segueixen els contraris a la MAT al nucli de Fellines, que en els últims anys han protagonitzat les protestes més visibles.

En una roda de premsa a Fellines, integrants dels col·lectius anti-MAT han explicat que tot el procés de construcció els ha desgastat, i els ha faltat temps i mitjans per fer efectiva la seva protesta. Els opositors al projecte no han vist satisfetes les seves reivindicacions. No s'ha soterrat el tram entre Bescanó i Santa Llogaia ni tampoc s'han escoltat les propostes per minimitzar l'impacte ambiental.

La veterana plataforma No a la MAT diu que s'han sentit sols, a diferència del que ha passat a la Catalunya Nord, on tots els partits i institucions van fer un front comú i van aconseguir que se soterrés la línia als Pirineus.

Suport de la CUP

Els grups contraris a la construcció de la línia han rebut el suport del diputat de la CUP al Parlament Quim Arrufat, que ha dit que l'entrada en funcionament de la línia és un pas de gegant enrere cap a la independència energètica de Catalunya.

Per Arrufat, aquest és un projecte que s'ha construït sense tenir en compte la gent del territori i amb mentides i diu que és exemple d'un model energètic esgotat.

Coincidint amb la roda de premsa, els opositors a la MAT han fet una mostra de l'alt índex de radiacions que, segons ells, emeten les torres de molt alta tensió. La medició s'ha fet en el mateix lloc on, temps enrere, un dels opositors es va enterrar dins del seu cotxe.

-.-

Inauguren la MAT, una línia gegantina rebuda amb molta oposició al territori

Interconnectarà elèctricament els estats espanyol i francès 

Fotografia: ACN.

Autor/s: Xavier Pi (ACN) i Redacció 
Vilaweb 20/02/2015

Avui s'inaugura oficialment la línia de molt alta tensió (MAT). Una línia amb unes característiques úniques al món: 250 quilòmetres de cable soterrat, un túnel que travessa el Pirineu, 700 milions d'euros d'inversió i 2.000 megawatts de potència. D'aquesta dimensió són algunes de les dades que mou la interconnexió elèctrica amb l'estat francès, un projecte que ja encara la recta final i que ha mogut polèmica al territori, fins al punt que hi ha calgut mediació europea. Avui se'n talla la cinta, però l'entrada en servei de la línia subterrània no arribarà fins a final de juny, quan s'hagi acabat el període de proves. Des d'aleshores, l'energia que circularà a 320 kV pel subsòl de l'Alt Empordà doblarà la capacitat d'intercanvi entre els estats espanyol i francès, però encara no s'haurà arribat a la recomanada per Europa.

Han passat set anys d'ençà que el mitjancer europeu Mario Monti va proposar de soterrar el tram transfronterer dels 400 kV. El primer informe que recomanava de fer passar la MAT pel subsòl va arribar a la Comissió Europea el desembre del 2007.

Avui Inelfe, la societat formada per l'espanyola Red Eléctrica i la francesa RTE, ja ha enllestit la interconnexió. Les obres han durat poc més de dos anys i mig. S'han alçat les estacions conversores, s'han excavat i recobert les rases, s'ha perforat el túnel del Pirineu i s'ha estès el cable que enllaça Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) amb Baixàs (Rossellò).

Al tram transfronterer, el període de proves va començar el mes de novembre i s'allargarà ben bé fins a final de juny. Serà aleshores quan entrarà en servei efectivament la interconnexió de la MAT. La línia soterrada que travessa el Pirineu té 320 kV i una potència de 2.000 MW.

Per rasa i en túnel

El tram de la interconnexió té 64,5 quilòmetres: de l'estació conversora de Santa Llogaia d'Àlguema a la de Baixàs. És aquí on es rebaixa la tensió de la MAT (de 400 kV a 320) i el corrent altern es converteix a continu mitjançant els 5.400 mòduls de potència amb què compta cada planta.

Quan la MAT s'enfonsa al subsòl, circula soterrada mitjançant una rasa de més de 50 quilòmetres. El calaix de formigó per on passen els cables (en total n'hi ha quatre, perquè són dos circuits) és a 3 metres de fondària.

A l'Alt Empordà, la interconnexió travessa onze termes municipals (Santa Llogaia, Vilafant, Figueres, Llers, Pont de Molins, Cabanes, Biure, Capmany, Darnius, Agullana i la Jonquera). Al tram rossellonès, la MAT soterrada passa per quinze municipis més.

La línia travessa el Pirineu mitjançant un túnel, perforat paral·lelament al del TGV. Té 8,5 quilòmetres de llargada (dels quals 1,1 són a l'Empordà) i un diàmetre de 3 metres i mig. Per construir-lo, es van fer servir dues perforadores de túnels fabricades expressament per al projecte (anomenades Albera i Canigó).

En total, la interconnexió elèctrica ha costat 700 milions. D'aquests, 225 milions s'han pagat amb una subvenció de la Unió Europea. A més, el Banc Europeu d'Inversions va concedir un préstec de 350 milions a Inelfe.

Duplicar la capacitat d'intercanvi

Segons l'estat espanyol, la interconnexió era necessària per a reduir la situació d'illa energètica en què es trobava. Quan entri en servei la MAT soterrada es podrà duplicar la capacitat d'intercanvi amb l'estat francès, que passarà de 1.400 megawatts a 2.800; és a dir, del 3% actual de la demanda al 6%.

Però encara no se satisfarà la recomanació de la Unió Europea, que diu que la capacitat d'intercanvi entre països ha de ser d'un 10%. Per això Red Eléctrica avança que més endavant caldrà fer més interconnexions.

Els trams denunciats

Mentre s'inaugura la interconnexió el Tribunal Suprem espanyol estudia uns informes oposats al tram aeri entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema. L'enginyer industrial Pep Puig, autor d'un d'aquests informes, diu que la MAT no és necessària per al territori: 'És una infrastructura que serveix a altres finalitats, com ara l'intercanvi d'electricitat entre les grans companyies elèctriques europees, inclosos els oligopolis espanyols, però no és necessària ni per al TGV ni per al subministrament a les comarques de Girona.'

Segons Puig, és una inversió imprudent perquè entrebanca el desenvolupament del futur sistema elèctric a Catalunya i a Europa, que es basarà en energies renovables.

Les organitzacions contràries a la línia faran un acte de protesta aquest matí (10.30) a Viladasens.

Durant molt anys hi ha hagut protestes al territori per l'impacte ambiental de les torres de la MAT. En aquest reportatge alguns dels activistes expliquen com veuen la situació en aquest moment.

Tot aquest temps, VilaWeb ha seguit amb detall la polèmica. Us oferim ací alguns dels articles publicats:

Opinió de Joan Martí Colomer: 'La MAT no ho hauria arreglat pas' (16-03-2010)

Ací trobareu tots els articles publicats a l'hemeroteca de VilaWeb sobre aquest tema.

-.-

28 d’oct. 2014

Vídeo de promoció de la MAT: casta gironina al servei de l’oligopoli.

REE ens presenta un vídeo de promoció de la MAT. En aquest vídeo, hi intervenen tres dels màxims promotors polítics de la MAT a les comarques gironines: Xavier Soy, Narcís Casassa i Domènec Espadalé. No us el perdeu!

-.-

9 d’oct. 2014

Connecten la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia però entrarà en servei al novembre

La línia funcionarà en període de proves i almenys fins a la segona meitat de 2015 no subministrarà les llars

subestació de la MAT a Santa Llogaia d’Àlguema.

Diari de Girona 09/10/2014 - Els 400 kV ja circulen pel cablejat de les 110 torres del tram aeri de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre Bescanó -al Gironès- i Santa Llogaia d'Àlguema -a l'Alt Empordà-. Tot i que Red Eléctrica ha posat en tensió aquest tram de la línia, encara caldrà esperar unes setmanes perquè s'aprofiti l'energia. 

La previsió és que l'estació conversora de la interconnexió engegui aquest novembre, tot i que en període de proves, i encara no hi ha data perquè l'electricitat procedent de la MAT abasteixi les llars de l'Alt Empordà. Per a això, caldrà esperar almenys fins al segon semestre del 2015, perquè encara ni han començat les obres de construcció de la subestació d'Endesa, endarrerida per tràmits urbanístics.
Les primeres torres

Fa poc més d'un any i mig que es van començar a alçar les primeres torres, i ara els 400 kV ja circulen pel total de 44 quilòmetres de cablejat aeri que té la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema. En total, aquest tram que passa a cavall del Gironès i l'Alt Empordà ha costat 66 milions d'euros i l'estesa de l'alta tensió passa a través de 110 torres.

Red Eléctrica en va acabar l'obra a finals de setembre i, com ja va anunciar la companyia aleshores, la intenció era endollar-lo a la linia de molt alta tensió a principis d'aquest mes. Avui, això ja és una realitat. 

De totes maneres, però, caldrà esperar encara algunes setmanes abans no es comencin a aprofitar els 400 kV que arriben fins al complex de Santa Llogaia d'Àlguem, i de fet encara no hi ha data perquè l'electricitat procedent de la MAT subministri les llars de l'Alt Empordà.
D'entrada, al novembre, la MAT permetrà engegar ja l'estació conversora de la interconnexió, tot i que en període de proves. Ja haurà acabat l'estesa del cablejat subterrani -ara es treballa al túnel transfronterer- i el testejat d'aquest tram s'allargarà ben bé sis mesos, fins al mes de maig del 2015.

El projecte de la MAT entre els municipis de Bescanó i Santa Llogaia també porta aparellada la compactació de dues línies amb les torres dels 400 kV. Una primera amb una potència de 220 kV entre Bescanó i Sant Julià de Ramis -ambdós municipis al Gironès-, on hi haurà una subestació de la MAT que es batejarà amb el nom de "La Farga". I una segona, de 132 kV, que sortirà de Sant Julià de Ramis i arribarà fins a Santa Llogaia d'Àlguema.

Les línies existents, però, no es començaran a desmuntar com a mínim fins passat el maig del 2015, un cop hagi entrat en servei la interconnexió. La compactació de línies, un cop comenci, no es farà només al tram Bescanó-Santa Llogaia. 

La companyia Red Eléctrica també la portarà a terme al Vic-Bescanó, un tram de la MAT que es va inaugurar el juliol del 2011 però on encara no s'han desmantellat els antics suports de línies per integrar-los amb les torres dels 400 kV.

De tot el trencaclosques de la ?línia de molt alta tensió, encara queda pendent també el polèmic ramal de Santa Coloma de Farners i la subestació de Riudarenes -a la Selva-. Davant l'oposició del territori, el Parlament de Catalunya ha aprovat que s'estudiï si és necessari i si hi ha alternatives -com ??soterrar-lo o que tingui menys potència.

Red Eléctrica està a l'espera del que concreta l'estudi, però la companyia ja ha insistit que, per a ells, el projecte és necessari. No només perquè, segons indica l'empresa, a Riudarenes hi haurà un altre punt d'alimentació del Tren d'Alta Velocitat (TAV), sinó també perquè des de la subestació situada en aquell municipi es reforçarà tota la xarxa de distribució a la zona centre i sud de les comarques gironines.

Més de 850 milions d'euros

El projecte de la línia elèctrica de molt alta tensió a les comarques gironines, incloent la interconnexió, té un cost de més de 850 milions d'euros.

El tram entre Vic -la capital d'Osona- i Bescanó va suposar un cost de prop de 100 milions d'euros; el sector de la línia elèctrica entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema té un pressupost de 66 milions d'euros; mentre que el tram soterrat, de 700 milions -dels quals, 225 milions d'euros han vingut per part d'ajudes europees.

-.-

27 de set. 2014

S’estrena el segon tram de la MAT sense entendre’n la conveniència

El segon tram de la nova línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) entra en servei aquesta primera setmana d’octubre


El segon tram de la nova línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) entra en servei aquesta primera setmana d’octubre, però entendre la seva conveniència continua sent tan opac com la factura de la llum que cada ciutadà rep puntualment. El subministrament d’electricitat és un servei públic bàsic, explotat per companyies privades que s’han convertit en grans grups econòmics, sota una regulació governamental tan laxa com la del Banc d’Espanya envers els bancs. Els estudis i debats sobre l’impacte ambiental de la cicatriu oberta per la MAT damunt del territori han durat setze anys, però els 44 km del seu estentori traçat entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà) s’han construït en un temps rècord de 18 mesos. Un total de 400 propietaris han estat expropiats per donar pas a les monumentals torres metàl·liques de 55 metres d’alt i 10 d’ample a la base.

El tram que ara entra en servei s’unirà als 86 km ja estrenats el 2010 entre Sentmenat (Vallès Occidental) i Bescanó. En canvi, els 60 km restants entre l’Alt Empordà i Baixàs (al cantó francès de la frontera) seran soterrats per satisfer les nombroses protestes que adduïen motius paisatgístics, com si aquest tercer tram del paisatge fronterer tingués més valor i consideració que l’aclaparador traçat aeri dels altres dos. El primer va comptar amb un pressupost de 100 milions d’euros, el segon 66 milions i el tercer soterrat 700 milions (deu vegades més que si fos aeri com els altres).

D’entrada els responsables van argumentar que la construcció de la MAT era indispensable per assegurar el subministrament de Girona, la Costa Brava i el tren AVE, com una servitud de la vida moderna. En realitat respon a la directiva europea que obliga els països membres a estar enllaçats en un mínim de 10% de la seva capacitat de consum, tot i que la MAT només garantirà el 6% (fins ara era del 3% entre Espanya i França).

El caràcter altament enrevessat de les explicacions públiques sobre la gestió de la xarxa elèctrica, així com de la factura individual que rep cada ciutadà, resulta inadmissible en una societat democràtica i reclama la mateixa transparència que qualsevol altre sector estratègic. També s’ha de reconèixer que l’opacitat de les companyies elèctriques concorda escrupolosament amb la d’uns quants sectors estratègics més, dintre d’una complexitat deliberada que vol encobrir les maniobres dels oligopolis de facto.

-.-

8 d’ag. 2014

Red Eléctrica posarà en marxa el tram aeri de la MAT a mitjan setembre

· Les 115 torres que uneixen Bescanó i Santa Llogaia ja estan aixecades i els cables de 400 kV ja estan col·locats.

Dues torres de la MAT, amb els cables completament estesos, al seu pas per
Cartellà · Aniol Resclosa
En poc més d´un any, Red Eléctrica ha aixecat les 115 torres del tram aeri de la MAT i ha col·locat el cable que ha de transportar la corrent de 400 kV. A falta de quatre retocs per donar per acabada l´obra, la companyia preveu poder posar en marxa aquest segment de la línia a mitjan mes que ve. A partir de llavors, tan sols quedarà acabar els treballs del tram soterrat transfronterer.

Girona | Robert Van Eeckhout
Diari de Girona 08/08/2014

Ja està tot gairebé enllestit i la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia es podrà posar en marxa a partir de mitjan proper mes de setembre. Els operaris ja han aixecat les 115 torres que conformen aquest tram de la línia, i en les darreres setmanes s’ha acabat de col·locar el cable que transportarà la corrent de 400 kV que, entre altres coses, ha de servir per alimentar el tren d’Alta Velocitat, amb la subestació d’Adif, i millorar el subministrament a les comarques gironines, a través de la subestació que ha d’aixecar Endesa. A més, aquesta línia s’estendrà fins a territori francès mitjançant un tram soterrat que travessa els Pirineus i arriba fins a Baixàs, però l’obra d’aquest segment no estarà acabada fins a mitjan novembre i no es podrà posar en servei fins al maig del 2015.

Tan sols falten quatre retocs, segons explicaven ahir des de Red Eléctrica, i a partir de mitjan mes que ve el tram Bescanó-Santa Llogaia de la MAT es podrà posar en marxa. De fet, durant aquest mes ja es podrà donar per conclosa l’obra, però no podrà entrar en funcionament fins al setembre perquè prèviament ha de passar una inspecció dels tècnics de la Generalitat per revisar que l’obra compleixi amb tots els requisits.

En els darrers mesos, els operaris de Red Eléctrica han aixecat les 115 torres d’entre 50 i 60 metres, ja visibles des de les poblacions properes al pas de la línia. Aquest tram, que s’estén per un recorregut de 41,66 quilòmetres, travessa 13 municipis de tres comarques gironines (Gironès, Pla de l’Estany i Alt Empordà), com són Bescanó, Sant Gregori, Canet d'Adri, Palol de Revardit, Cornellà del Terri, Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Viladasens, Bàscara, Camallera, Garrigàs, Borrassà i Santa Llogaia d'Àlguema.

Els treballs per aixecar les torres van començar el mes de maig del 2013, i la companyia va iniciar l’extensió dels cables el passat mes de març amb l’ajuda d’helicòpters.

Aquest tram de la MAT, que es dóna per acabat a la seva arribada a la subestació de Santa Llogaia, que també està acabada, ha de tenir diverses utilitats. D’una banda, es connectarà amb el tram transfronterer de la línia, que va soterrat entre Santa Llogaia i Baixàs passant per un túnel de 8,5 quilòmetres per sota els Pirineus, que ha de permetre doblar la capacitat d’intercanvi energètic de l’Estat espanyol. Aquesta obra, però, no es posarà en marxa fins al maig que ve. De l’altra, la infraestructura estava ideada per alimentar el tren d’alta velocitat a través de la subestació que tindrà Adif, malgrat que el tren ja fa més d’un any que funciona. A més, la línia també ha de permetre millorar el subministrament elèctric a les comarques gironines amb la subestació transformadora d’Endesa, que encara no s’ha començat a construir.

-.-

7 de març 2014

El No a la MAT torna a Girona

· Dues veïnes de Fellines s'encadenen a un bidó a la Gran Via i, amb cent persones, tallen el trànsit durant quatre hores.

· Els col·lectius convocants volen reactivar l'oposició a la línia de fa una dècada.


El Punt Avui 07/03/2014 Els mossos han denunciat les dues joves per desordre públic

Els crits de “No a la MAT! Ni aquí ni enlloc!” van tornar a envair ahir al matí el centre de Girona, on un centenar d'activistes van tallar el trànsit durant unes quatre hores –de poc abans de les nou del matí fins gairebé la una del migdia– en una de les artèries principals de la ciutat, la Gran Via Jaume I, cosa que va complicar la circulació en alguns punts al llarg del matí. L'acte es va fer coincidint amb la convocatòria a la Subdelegació del Govern espanyol de les tres últimes expropiacions del tram aeri Bescanó-Santa Llogaia –les dels tres propietaris pendents de Fellines (Viladasens), on es va suspendre la convocatòria del desembre– i va tenir com a punt fort l'embidonació –encadenament d'un braç a un bidó ple de ciment– de dues veïnes de Fellines contràries a la línia de 400 kV. Els bombers van necessitar gairebé dues hores de treball per alliberar-les i poder restablir el trànsit. Els mossos les van identificar i denunciar per delictes de desordre públic.

Els tres propietaris de Fellines estaven citats per les expropiacions a partir de les nou del matí, i la protesta dels anti-MAT va començar mitja hora abans davant la Subdelegació, que era custodiada per un fort desplegament policial. Els manifestants, que duien pancartes com ara “Prou polítics al servei de les elèctriques” i un munt d'estructures de canyes que simulaven torres amb paraules com ara “leucèmia”, “mort”, “càncer” i ”màfia”, van començar a ocupar la Gran Via Jaume I per tallar el trànsit. Llavors va arribar una furgoneta d'on els activistes van descarregar tot el material que tenien preparat. Així, van situar al mig del carrer dos bidons plens de ciment, als quals dues dones van encadenar el braç. Alhora, a l'edifici de davant –el contigu a la Cambra de Comerç– uns altres activistes van desplegar una gran pancarta.

El trànsit va quedar totalment interromput durant gairebé una hora, fins que a partir de tres quarts de deu els activistes van deixar un carril lliure per al qual van poder circular els autobusos. Els manifestants van voler en tot moment que fos una protesta pacífica i van pactar amb els mossos que, quan vinguessin els bombers, s'apartarien per deixar-los treballar. Les dues dotacions dels bombers van arribar cap a tres quarts d'onze i poc després van iniciar les tasques per alliberar les dues dones. Va ser una feina difícil, ja que van haver d'usar eines com serres radials i martells hidràulics –per trencar el formigó mesclat amb peces de ferro de dins dels bidons– prop del cap de les activistes. Per això, les van protegir amb plàstics, mascaretes, ulleres i casc. A la primera, la van alliberar poc abans d'un quart d'una i a l'altra, mitja hora més tard. Després de treure les restes dels bidons amb una grua, el trànsit va quedar restablert poc abans de la una del migdia.

La Maria Pilar, una de les veïnes de Fellines que es va encadenar, va agrair la tasca als bombers –“ens han tractat molt bé”– i va explicar que té diverses torres prop de casa: “Surts a la terrassa i està ple.” I que es va decidir a fer l'acció perquè va pensar que “no feia res mal fet, era ajudar i res més”.


Desmuntar la MAT

La protesta, la convocaven una dotzena d'entitats. A més de No a la MAT, l'assemblea Anti-MAT, Alarmat i la Xarxa per la Sobirania Energètica, hi havia col·lectius ecologistes com l'Iaeden, Naturalistes de Girona, Grup Antinuclear; partits com ara la CUP, Solidaritat, i Alternativa Verda; moviments com Procés Constituent i Arran, i sindicats com la CGT. La portaveu de l'Iaeden-Salvem l'Empordà, Bàrbara Schmitt, va explicar que l'acte d'ahir era el primer d'una nova campanya Desmuntem l'estafa elèctrica. No a la MAT, que era el lema de la gran pancarta desplegada a l'edifici de davant la protesta. “És perquè els ciutadans es recordin de la MAT i es convencin que això no s'ha acabat, que han aixecat les torres però que farem tot el possible perquè no es connecti. I més al futur, perquè es desmunti tota la línia”, va dir Schimtt. Amb l'objectiu de “tornar a enganxar els milers de persones que van sortir al carrer fa deu anys”, a partir d'ara es faran “més accions i xerrades als pobles”. També va avançar que una de les preguntes locals a Girona al multireferèndum del maig serà sobre la MAT.

Els activistes repartien ahir un manifest explicatiu amb el lema de la nova campanya, en què es denunciava que “l'incompliment de les distàncies de seguretat fa que el traçat sigui il·legal i les expropiacions també. Una oportunitat d'or per aturar la MAT”. S'hi deia que hi ha 14 nuclis on s'incompleix i es fa especial atenció a Fellines. Es parlava de distàncies de 280 i 180 metres, a més dels 17 metres de Can Planelles, on un activista es va enterrar el 8 de gener. Per aquells fets s'han imputat sis persones, que hauran de declarar el 26 de març. Llavors hi haurà el proper acte de Desmuntem la MAT.

Información relacionada:

DOS VEÏNS DE FELLINES S’HAN EMBIDONAT AL MIG DE L’AVINGUDA JAUME I PER MOSTRAR LA SEVA OPOSICIÓ A LA LINEA DE MOLT ALTA TENSIÓ (MAT)!!

Article Directa “Una nova acció de desobediència contra la MAT col·lapsa el centre de Girona durant quatre hores”

-.-

3 de febr. 2014

Tres activistes contràries a la línia MAT, jutjades aquest dimarts

La repressió contra les opositores de la línia de Molt Alta Tensió, contínua. Aquest dimarts vinent 4 de febrer, a les 9h 50 als Jutjats de Girona, se celebrarà un judici de faltes contra tres joves vinculats al moviment d’oposició a la línia.


Font: No a la MAT Girona

Des de l’assemblea No a la MAT Girona, denunciem la reiterada repressió que hem patit les opositores de la línia, aquests darrers mesos en què s’ha revifat la lluita contra la MAT, a causa de la imminència de les expropiacions forçoses a les quals s’han vist sotmeses les propietàries afectades pel traçat de la línia.


Recuperant el fil conductor del qual ja són més de 15 anys de lluita, l’Assemblea i Plataforma No a la MAT, han protagonitzat noves protestes i accions en defensa del territori amb la finalitat d’aturar aquesta infraestructura tan perjudicial pel medi ambient i social, i que es troba ara mateix en la seva darrere fase (pel que fa la línia de Bescanó – St. Llogaia).

La repressió aquests darrers mesos, l’hem patit de diferents maneres: Abusos policials, vexacions, intimidacions, detencions … Aquest dimarts ens enfrontem, al primer judici, tot i que estan oberts nombrosos procediments com els ocupants del bosc de Sant Hilari el 2009, les persones que participaven en la resistència de Mas Castelló i les participants de l’última acció a Fellines aquest Gener, entre altres acusacions.


Entenem aquest judici com un intent de desmobilitzar unes accions i protestes d’oposició totalment legítimes i acusem als Mossos d’esquadra “d’engreixar” els seus atestats policials per tal d’encabir a persones actives en la lluita contra la MAT, produint-se d’aquesta manera, una autèntica persecució i assetjament policial.

Entenem que aquesta és l’estratègia d’un govern que permet a una empresa del lobby energètic com REE, d’explotar al territori per obtenir un sucós benefici. Evidenciant amb aquesta complicitat, la connexió governamental amb les empreses del lobby privat. Per aquest motiu no ens deixarem arronsar i continuarem guanyant força ara més que mai per contribuir a desmantellar el seu sistema energètic – econòmic que sustenta als Estats capitalistes.


Us convoquem a totes a assistir al judici per tal de mostrar solidaritat amb les imputades. Per tal que en comptes de frenar-nos puguem agafar l’embranzida i convicció necessàries per aturar qualsevol imposició.

No a la MAT. Ni aquí ni enlloc. Ni ara ni mai

Assemblea No MAT Girona/
 Grup Antirepressiu  


-.-

2 de febr. 2014

El doble impacte de la MAT

Les imponents estructures de la línia de 400 kV, molt visibles des de l’AP-7 i altres carreteres, conviuran almenys fins al 2016 amb les torres de les línies de 220 kV i 132 kV existents fins ara.

Un rètol de l’AP-7 amb les torres
al fons. Foto: MANEL LLADÓ.
La construcció de les torres de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Bescanó i Santa Llogaia continua a molt bon ritme: ja n’hi ha 80 d’acabades del tot i la previsió de Red Eléctrica de España (REE) és començar a passar cable la setmana que ve o l’altra i tenir tot el tram enllestit a l’estiu. L’impacte del traçat de 44,2 quilòmetres en el territori és més que visible per als ciutadans. Les imponents estructures de la nova línia de 400 kV –que mesuren entre 35 i 55 metres d’alçària i poden arribar a superar les 100 tones de pes– destaquen davant dels ulls de qualsevol que passi per l’AP-7 i altres carreteres properes a la línia, com ara la variant de Banyoles.

L’impacte, a més, és doble. Al costat de la MAT també sobresurt una altra filera de torres: les de les línies d’alta tensió existents fins ara, que no es desmuntaran almenys fins a l’any 2016. El doble impacte es mantindrà, doncs, un mínim de dos anys més.


Tot i que les noves torres no només han de servir per transportar la nova línia elèctrica de 400 kV, sinó que també s’hi han de compactar la línia de 220 kV de Bescanó a Sant Julià de Ramis i la de 132 kV de Sant Julià a Santa Llogaia, els cables d’aquestes línies no es traslladaran fins que la línia de 400 kV ja estigui en funcionament. El desmantellament de les torres, a més, necessita un projecte executiu nou que no es presentarà tampoc almenys fins a mitjan 2015, quan està previst que tota la MAT estigui operativa amb la posada en marxa del tram transfronterer subterrani. L’administració de l’Estat trigarà, en el millor dels casos, com a mínim dos o tres mesos a aprovar-ho i els treballs per desmuntar les torres duraran almenys un altre any. “Trigues el mateix a muntar que a desmuntar i més o menys hi ha el mateix nombre de torres que a la MAT”, expliquen des de REE.


Article El Punt
-.-

10 de des. 2013

Els Mossos salvaguarden els interessos de Red Elèctria i la MAT a Sant Gregori

Avui s'han realitzat les signatures d'actes d'expropiació i d'ocupació de terrenys per deixar passar les màquines que han d'aixecar les torres i fer l'estesa del cablejat elèctric a tres municipis del tram Bescanó-Santa Llogaia     


Opositors a la MAT, encerclats pels Mossos
FOTO: www.diaridegirona.cat
Llibertat.Cat 10/12/2013

Avui han començat a Sant Gregori, Garrigàs i Santa Llogaia d'Alguema les signatures de les darreres actes d'expropiació i d'ocupació de terrenys afectats per la construcció de la MAT.

Red Eléctrica ha citat més d'una vintena de propietaris a catorze ajuntaments del tram Bescanó-Santa Llogaia, per signar els darrers tràmits administratius en els propers tres dies. Unes citacions que es porten a terme quan les torres ja estan situades a bona part del territori. 

Salvaguardar els interessos privats amb la força

Els positors a la línia s'han presentat a l'Ajuntament de Sant Gregori per manifestar-se, però agents dels Mossos no els han deixat acostar-s'hi. Un fort desplegament de la policia autonòmica ha barrat tots els punts d'accés fins a la sala del centre cívic on s'han fet les signatures.

Els agents dels Mossos d'Esquadra han custodiat els tècnics de Red Eléctrica en un vehicle policial fins a les portes del mateix centre cívic, i han impedit que un gruix de concentrats que s'oposen a la línia de Molt Alta Tensió (MAT) s'acostessin a l'espai.

Indignació per l'actuació contra els opositors

Jordi Navarro, regidor de la CUP a Girona, ha destacat que "Aquest migdia, a Sant Gregori la Policia ens ha tractat com delinqüents comuns i ha impedit que exercissim lliurement el nostre dret a manifestar-nos."

El portaveu de la CUP ha assenyalat que "La MAT avança i la destrucció del territori ja s'ha consumat davant dels nostres ulls, que amb impotència contemplen un paisatge devastat en mans de REE. 10 anys de lluita incombustible de la ma de la Plataforma No a la MAT potser no han servit per aturar els interessos de les grans elèctriques però si per demostrar que l'amor a la terra bull amb força a les comarques gironines."

-.-  

8 d’oct. 2013

Unió de Pagesos, ¿un sindicat al servei dels pagesos i de la terra?


Unió de pagesos, a través de la seva empresa de serveis, Agroxarxa SLU, ha capitalitzat les negociacions entre Red Eléctrica de España (en endavant REE) i els propietaris de terrenys afectats pel projecte del segon tram de la MAT, línia de quàdruple circuit de 400/220 i 400/132 kv, entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema.

Unió de Pagesos van ser els primers en tenir, de mà de la pròpia REE, el projecte d’execució de la línia, fins i tot abans que els ajuntaments afectats, garantint-se d’aquesta manera l’avantatge de poder treballar la documentació amb temps, abans no es publiqués la llista d’afectats al BOE (Boletín Oficial del Estado).

Recordem que Unió de Pagesos i de retruc Agroxarxa, tenen en cartera una part molt important dels pagesos de les comarques gironines, per tant, de propietaris i/o arrendataris de terres. D’aquí que REE, els hi hagi cedit a ells, bona part de les negociacions amb els afectats pel projecte.

Fins aquí, res de nou, però el que ens resulta totalment vergonyós, és el missatge que ha estat donant fins ara Unió de Pagesos als seus clients, per a més inri, amb la campanya “defensa’t de la MAT…apunta’t al col.lectiu majoritari”.

Podem assegurar que aquesta informació, en tots els casos, ha estat contrastada, i segons la nostra opinió i judici, el missatges d’Unió de Pagesos, sempre són clars i contundents a favor de la rendició dels seus pagesos a la massacre que REE esta duent a terme; aquests tan sols son uns quants exemples del to de manipulació del sindicat; “signa que no hi tens res a fer”, “si no acceptes la compensació de REE i vas al tribunal d’expropiacions no cobraràs gairebé res”, “si signes, demà mateix t’ingressem la bestreta”, [...]

D’aquesta manera molts pagesos, ràpidament es van deixar endur per la por i cediren a una ridícula compensació econòmica. Tanmateix, amb aquells qui no accepten la oferta o bé no compartien el projecte, es manifesten insistents fins a dia d’avui.

Potser algú diria que tot això és prou comprensible, si no fos perquè, aquests qui pressionen als propietaris perquè cedeixin, s’emporten al voltant d’un 8% del valor de la compensació que ofereix REE.

Estem rotundament en contra!! NO!! El sindicat de Pagesos, majoritari a Catalunya i adherit a la plataforma No a la MAT, hauria de tenir uns valors ètics mínims i lluitar per la defensa d’aquells que treballen la terra i sobretot la mateixa terra. La nostra Terra!!

Recordem que parlem d’una línia de quàdruple circuit de 400.000 volts que comportarà un impacte brutal sobre el territori, amb un traçat aeri de 44 quilòmetres, 118 torres de fins a 90 metres d’alçada, amb 654.736 metres quadrats de bosc talat -a on mai més hi haurà un sol arbre- masies exposades a tan sols 17 metres de la línia- a un camp magnètic 60 vegades superior als límits, que s’han demostrat darrerament, com a generadors de leucèmies infantils i càncers i, un llarg etcètera de perjudicis per la salut i pel territori.

Finalment, ens agradaria saber si la resta d’afiliats d’Unió de Pagesos, coneixen aquestes pràctiques i el més important, ¿les comparteixen?


-.-

Informació relacionada:

Unió de Pagesos i la MAT 28/10/2013
Unió de Pagesos i la MAT Diari de Girona 28/10/2013

-.-

14 de set. 2013

La MAT s’imposa

· La primera de les 115 torres que formaran part del tram entre Bescanó i Santa Llogaia ja s’ha començat a aixecar.
· A finals d’any n’hi haurà 75 d’instal·lades i el 2015 es preveu que entri en servei tota la línia.
.


14/09/13 02:00 – Santa Llogaia d’Àlguema
Núria Astorch / El PuntAvui


La primera de les 115 torres que formaran part del tram aeri de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Bescanó i Santa Llogaia ja s’ha començat a aixecar i d’aquí a una setmana estarà acabada. La primera d’aquestes torres, que tindrà una alçària de 55 metres, està situada dins del terme municipal de Santa Llogaia, i Red Eléctrica de España (REE) treballa amb l’objectiu de tenir-ne 75 de col·locades a finals d’any.

Els treballs en aquest tram de la MAT es van desencallar el dia 2 d’agost amb l’aprovació, per part del Consell de Ministres, del projecte d’execució i la declaració d’utilitat pública. “L’obra està plenament en marxa”, va manifestar ahir el delegat de Red Eléctrica a Catalunya, Lluís Pinós, en una visita a les obres de muntatge d’aquesta primera torre.

L’objectiu és que les 115 torres d’aquest tram, amb tot el cablejat, estiguin a punt a finals del segon trimestre o principis del tercer trimestre del 2014, moment en què entrarà en funcionament. I la idea de REE és que tota la línia de 400 kV entre Sentmenat i Baixàs entri en funcionament el primer trimestre del 2015. “Aquest és el calendari que tenim damunt la taula”, va indicar Pinós. Aquest tram aeri té una extensió de 44,2 quilòmetres i afecta tretze municipis gironins.De manera paral·lela a la construcció del tram aeri, els treballs en la interconnexió subterrània avancen a bon ritme. Quant a aquests treballs, Pinós va assenyalar que el 50% de la rasa està construïda i la perforació del túnel va acabar a l’abril. El túnel de la MAT té 8,5 quilòmetres i la previsió és que a finals del 2013 els operaris ja hi hagin col·locat els 240 quilòmetres de cable que hi discorreran per l’interior.

El delegat de Red Eléctrica també va explicar que les obres corresponents a la subestació de la MAT a Riudarenes –que va obtenir el vistiplau del Ministeri d’Indústria al juliol– trigaran sis mesos a començar.

Més informació:

La Vanguardia - la MAT toma forma en el Alt Empordà


La Vanguardia - Red Eléctrica empieza a erigir la primera torre del tramo aéreo de la MAT


-.-

Preveuen 75 torres de la MAT entre Santa Llogaia i Bescanó

Red Eléctrica (REE) ha signat acords d'expropiació amb el 95% dels propietaris afectats
.
Preveuen 75 torres de la MAT entre Santa Llogaia i Bescanó.
Santa Llogaia | Robert Van Eeckhout
Diari de Girona 14/09/2013

L'aixecament de les torres de la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema ja comença a ser una realitat. Red Eléctrica ha iniciat aquesta setmana les obres per construir una de les torres del recorregut, concretament la número 104, ubicada al terme municipal de Santa Llogaia, al costat de dues de les altres grans infraestructures de les comarques gironines, com són l'AP-7 i les vies del TAV. La companyia elèctrica treballa amb la previsió de poder aixecar fins a 75 torres des d'ara fins a finals d'any, i compta poder tenir tota la infraestructura llesta per poder començar a fer les proves de funcionament definitives durant el tercer trimestre de 2014.

El Consell de Ministres va donar a principis d'agost el llum verd definitiu al projecte de la línia aèria, i a partir d'aquest moment Red Eléctrica ja va poder començar a fer els preparatius per l'aixecament de les 115 torres que conformaran la línia. La que s'ha començat a aixecar aquesta setmana tindrà uns 55 metres d'alçada i una base de 10x10 metres. La previsió és que per cada torre, entre les quals hi haurà uns 500 metres de mitjana, les obres durin dues setmanes. 

La companyia ja portava treballant sobre el terreny des del mes de maig, avançant les bases i els suports que han de sostenir les torres. Concretament, el delegat de Red Eléctrica a Catalunya, Lluís Pinós, va afirmar que ja s'ha pogut actuar en 70 dels terrenys on hi haurà torres. Les intervencions s'han anat fent a mesura que se signaven els acords amb els propietaris afectats. Segons va explicar Pinós, a dia d'avui ja s'han signat un 95% dels pactes, i confia que el nombre d'expropiacions per manca d'entesa sigui mínim.

La previsió amb la que treballa Red Eléctrica és poder començar a fer les proves de funcionament de la xarxa, tant del tram aeri com del soterrat (Santa Llogaia-Baixàs) a principis del tercer trimestre del 2014. Per això, el calendari de la companyia marca que durant el segon trimestre de l'any vinent s'hauria de començar a fer l'estesa del cable, tant aeri com soterrat, durant el segon semestre del 2014.
Per això, els operaris continuen treballant per habilitar les rases que transportaran el cable soterrat entre Santa Llogaia i Baixàs, i de moment ja se n'han fet el 50% en el tram gironí, així com el 57% de les perforacions dirigides.

-.-  

5 de set. 2013

Assetjament policial contra els ciutadans que s'oposen a la MAT

Un helicòpter va seguir la marxa pacífica dels manifestants, que més tard van ser encerclats per dotacions d’agents antiavalots de la Brigada Mòbil

Els Mossos intimiden els manifestants que s'oposen a la MAT
a les comarques gironines
Font: Llibertat.cat 04/09/2013

L’avanç que ha pres la MAT aquest estiu a les comarques gironines no ha frenat les mobilitzacions de ciutadans en contra de la injustificada infraestructura. Al contrari: s’ha generat un nou moviment de protesta en forma d’acampada.

Aquesta mena de resistència per la defensa del territori va començar el 23 d’agost i fins diumenge s’havia instal·lat, amb el permís dels propietaris, en un terreny afectat per la MAT. Les persones acampades han organitzat activitats de sensibilització i informació, i han realitzat marxes pels paisatges que quedaran degradats quan acabin les obres.

La repressió, però, ja hi era des dels primers dies: els Mossos d’Esquadra han fet nombrosos registres, identificacions, intimidacions i canvis deliberats de les senyalitzacions per arribar al campament.

Divendres passat l’assetjament va augmentar quan un helicòpter de la policia sobrevolava els acampats. L’endemà hi havia tot un seguit d’actes al poble de Cervià de Ter, entre els quals, una excursió a la zona d’aquest municipi afectada per les obres. L’helicòpter, doncs, va seguir la marxa i més tard s’hi van unir nombroses dotacions d’agents antiavalots de la Brigada Mòbil, que van encerclar els excursionistes i de retruc van provocar un tall de circulació no previst a la N-II.

L’acampada va traslladar-se diumenge al Mas Castelló d’Orriols, una construcció abandonada i afectada també per la MAT, i on ha continuat l’actitud amenaçadora i violenta dels Mossos, que volen provocar un enfrontament i justificar-ne el desallotjament.

La Plataforma No a la MAT denuncia “l’assetjament injustificat envers un col·lectiu que no està practicant accions violentes” i també que “en un moment de crisi i retallades brutals es malbaratin ingents recursos públics per intimidar i criminalitzar un col·lectiu que de manera pacífica i legítima es manifesta contra la MAT”.

Informació relacionada:

-.-

4 de set. 2013

Plataforma NO A LA MAT. Comunicat de Premsa 4 de setembre de 2013


Les tramitacions de la línia d’interconnexió elèctrica Sentmenat – Baixàs (MAT) han rebut un nou impuls aquest estiu. Per una banda, s’ha procedit a atorgar l’autorització administrativa al ramal Coll de l’Espinau (Santa Coloma de Farners) – Riudarenes i, d’altra banda, s’ha declarat d’utilitat pública el tram Bescanó – Santa Llogaia, fet que ha provocat la intensificació de les obres que es realitzen en aquesta zona.


Malgrat l’avanç de la MAT, la gent del territori torna a mobilitzar-se mostrant el seu rebuig contundent a una infraestructura de la qual no s’ha justificat la necessitat amb arguments sòlids i coherents.

La tramitació administrativa del ramal Santa Coloma de Farners – Riudarenes durant el mes d’agost ha reactivat el moviment ciutadà d’oposició a la MAT que, paral·lelament a la seva constitució i organització, ha interpel·lat les administracions i la població amb l’objectiu d’aturar el previsible inici d’obres.


A més a més, les obres en marxa del tram Bescanó – Santa Llogaia no han desanimat la gent del territori a continuar oposant-se a la MAT i, alhora, ha aparegut un moviment de protesta aglutinat al voltant de l’acampada de resistència activa per a la defensa del territori.

Aquesta acampada va començar el 23 d’agost i fins diumenge passat, 1 de setembre, s’havia instal·lat, amb el permís dels propietaris, en tendes de campanya en un terreny afectat pel pas de la MAT. Durant aquesta setmana aquest grup ha realitzat activitats de sensibilització i informació sobre la MAT. Han difós informació als pobles afectats i han realitzat marxes pels paisatges que quedaran definitivament degradats si continua la construcció de la MAT.


Volem denunciar que, des dels primers dies d’existència d’aquesta experiència d’oposició a la MAT, s’ha produït una desmesurada actuació policial. Els Mossos d’Esquadra han pressionat els opositors del campament per fer-los desistir de continuar una lluita, que es planteja des de la desobediència civil. Els registres, les identificacions, les intimidacions i els canvis deliberats de les senyalitzacions per arribar al campament han estat pràctiques quotidianes de la policia catalana.

Divendres passat, 30 d’agost, l’assetjament policial va pujar un grau més i els acampats van haver de suportar els vols d’un helicòpter de la policia. Dissabte 31 d’agost s’havia organitzat una trobada i una sèrie d’actes al poble de Cervià de Ter. Entre els actes programats es va fer una excursió a la zona d’aquest municipi on es fan les obres de la MAT. Un helicòpter va seguir la marxa, i es van desplaçar fins a Cervià nombroses dotacions d’agents antiavalots procedents de la tristament famosa Brigada Mòbil amb seu a Sabadell. La presència policial va ser desproporcionada i l’encerclament dels excursionistes reivindicatius al pas per la Nacional II va provocar un tall de la circulació, que no havien previst els organitzadors de l’acte.


El diumenge 1 de setembre els activistes de l’acampada van decidir instal·lar-se en un espai menys provisional i van ocupar el Mas Castelló d’Orriols, construcció abandonada i afectada també per la MAT. Des del primer moment han patit l’actitud amenaçadora i violenta dels Mossos que busquen la provocació i l’enfrontament per tal de justificar un desallotjament que avui dia seria il·legal.

Des de la Plataforma No a la MAT denunciem aquesta situació d’assetjament injustificat envers un col·lectiu que no està practicant accions violentes. Les declaracions dels responsables policials, que justifiquen la persecució que estan duent a terme pel risc de sabotatges, no tenen cap base ja que en els nombrosos registres que han fet no han trobat res susceptible de produir danys.


També denunciem que en un moment de crisi i retallades brutals es malbaratin ingents recursos públics per intimidar i criminalitzar un col·lectiu que de manera pacífica i legítima es manifesta contra la MAT.

Com a ciutadans ens preocupa que el cos dels Mossos d’Esquadra esdevingui en aquest context de crisi política, econòmica i social una força cada vegada més repressiva que d’ordre públic.
Girona, 4 de setembre de 2013.

Font: El Lokal

-.-

3 de set. 2013

Operació policial contra un grup antisistema contrari a la MAT a Fellines

Els Mossos van carregar a les furgonetes onze joves i els van identificar en una gasolinera.

La policia va actuar per evitar un sabotatge en una torre.



Viladasens - Tura Soler / Jordi Gonzalo
El Punt Avui 02/08/2013

Els Mossos d'Esquadra van fer ahir una operació, a efectes de frustrar possibles sabotatges, en el campament que el grup contrari a la MAT Torres Més Altes Han Caigut ha aixecat al costat d'una masia de Fellines, a Viladasens. Els Mossos van fer pujar a les furgonetes antidisturbis onze dels activistes i els van anar a identificar arran de la gasolinera que hi ha al costat de la carretera de l'Escala, a Orriols. Els Mossos van justificar l'actuació dels agents per la possibilitat que els activistes sabotegessin la base d'una torre de la futura MAT a la zona. Al final, cap dels joves identificats no va quedar detingut tot i que des del seu portal d'internet, els membres de Torres Més Altes Han Caigut anunciaven que els Mossos havien fet onze detencions a part de destrossar-los les barricades i apedregar-los. Els joves, que neguen el contacte amb els mitjans de comunicació convencionals, afirmen que informen de les seves accions a través d'emissores radicals italianes. També proclamaven la seva “resistència” a la teulada de la “casa ocupada” Can Castelló, on afirmaven que hi havien portat provisions a base de cuscús i meló per resistir. Per la seva banda, l'alcalde de Viladasens té constància que aquest grup, que ja ha acampat al poble en altres ocasions, té l'autorització de l'amo dels terrenys per acampar-hi, però, en canvi, no li consta que la masia estigui ocupada. L'alcalde va remarcar que des que el grup hi ha acampat hi han aparegut pintades amb lemes contraris a la MAT. Aquest cap de setmana havien muntat diverses activitats, entre les quals una marxa en què se sortia de Cervià i es resseguia el futur trajecte de la MAT.

-.-

2 de set. 2013

Els Mossos renuncien a desallotjar una masia de Bàscara que planta resistència a la línia de la MAT



REDACCIÓ DIRECTA / 02/09/2013

L'oposició a la línia de Molt Alta Tensió ha protagonitzat un cap de setmana de protestes contra la construcció del tram entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d'Alguema (Alt Empordà). El dissabte una manifestació va ser bloquejada pels mossos amb un enorme dispositiu de control a Cervià de Ter. L'endemà diumenge una acció al peatge de l'autopista va acabar amb onze persones retingudes durant hores i escorcollades.

A quarts d'una del migdia l'ampli dispositiu d'antiavalots ha desistit de l'intent de desallotjar la finca de Mas Castelló. Els furgons han abandonat la zona i s'han reobert els camins. La gent concentrada ha accedit a la casa, i des de l'assemblea dels resistents a la MAT han fet una crida perquè s'hi sumi més gent. Una desena de persones ha estat tot el matí sobre la teulada del mas esperant l'entrada dels agents, però sembla que finalment no han aconseguit l'ordre de desallotjament. Segons han informat testimonis presencials, poc abans de les nou del matí d'avui dilluns un ampli dispositiu de furgonetes d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra havia arribat al municipi de Bàscara per tal de procedir al desallotjament del Mas Castelló, nom amb el que es coneix la finca de Can Viella d'Orriols. L'edifici fou okupat la setmana passada en senyal de resistència a les obres de la línia de molta alta tensió. Una dotzena de persones resisteixen a la teulada i dins de l'edifici, mentre els agents, que no havien mostrat cap ordre judicial encerclaven el perímetre de la masia i retiraven les barricades que bloquejaven els camins d'accés. Alguns activistes i veïns de la zona s'han apropat a 300 metres del lloc dels fets, on un cordó policial impedia avançar. Fonts policials havien informat que estaven a l'espera de rebre l'ordre per entrar dins la casa, però l'actuació finalment ha quedat suspesa.

La masia estava abandonada i és de l'antic director del Port de Barcelona

Més enllà de l'acampada de resistència que es perllonga des de fa dies al nucli de Fellines, al llarg de la setmana passada un grup d'activistes va entrar a la masia de Can Viella d'Orriols, més coneguda com Mas Castelló, dins el terme municipal de Bàscara. L'immoble és propietat de l'antic director del Port de Barcelona i fa molts anys que està buida, presentant un avançat estat d'abandó. Diumenge a la tarda un dispositiu dels mossos es va apropar fins l'edifici, que és a menys de 100 metres del traçat de la línia elèctrica, i va identificar una de les persones que hi eren. L'objectiu de l'acció és prendre posicions dins una de les finques per on ha de passar la línia de molt alta tensió que ja es troba marcada sobre el territori mitjançant la cimentació del peu de les torres que, segons pretèn Red Eléctrica Espanyola, s'hauran d'alçar sobre el paisatge de l'interior empordanès ben aviat. Són més de 20 els propietaris que s'han negat a signar les actes d'expropiació, i molts d'ells donen suport a les accions de protesta amb la cessió de les seves finques per tal que s'hi desenvolupin les mobilitzacions, acampades i accions. Un dels afectats ha manifestat en declaracions a aquest setmanari: "faran bona feina aquests nois a la masia de Can Viella, allà no s'hi feia res des de fa molts anys". La gravetat de les intencions del govern espanyol i la companyia de distribució es pot entendre de la simple lectura de les dades de l'operació: els cables d'alta tensió passaran a 17 metres d'un habitatge, a 140 metres d'un nucli habitat i a menys de 300 metres del nucli de Fellines, alhora que atravessa granges passant pràcticament per la seva vertical. Totes les dades de la mobilització a Fellines i les novetats de l'okupació de la masia, les podeu actualitzar a través d'aquest web. 

-.-

13 de jul. 2013

L'Estat dóna llum verda al ramal de la MAT de Riudarenes

Red Eléctrica construirà un tram de 400 kV que s'estén al llarg de 17,5 quilòmetres i tindrà una quarantena de torres.


L'Estat ha donat llum verda a Red Eléctrica perquè construeixi el ramal i la subestació de la MAT a Riudarenes (Selva). De tot el projecte dels 400 kV a les comarques gironines, aquesta és l'obra que estava més endarrerida. Segons publica el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el ramal sortirà del tram Sentmenat-Bescanó (que ja ha entrat en servei), tindrà 41 torres i una llargada de 17,5 quilòmetres. La línia anirà a parar a la subestació de Riudarenes, que alimentarà la línia del TAV i permetrà reforçar el subministrament elèctric a la Costa Brava Sud. D'altra banda, l'Estat també ha declarat d'utilitat pública la subestació dels 400 kV a Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà).

El ramal de la MAT i la subestació de Riudarenes és la part del projecte dels 400 kV a la demarcació que té la tramitació més endarrerida. De fet, a la resta de trams, o bé Red Eléctrica ja ha acabat l'obra (com és el cas del Sentmenat-Bescanó) o bé les màquines ja han entrat sobre terreny.

A mitjans maig, la companyia va començar a aixecar les 115 torres que transportaran els 400 kV des de la subestació de Bescanó fins a Santa Llogaia d'Àlguema. I des d'aquest punt de l'Alt Empordà fins a la frontera, on la línia se soterrarà, Red Eléctrica també està foradant la rasa que portarà l'alta tensió per sota terra fins arribar al túnel de la interconnexió (que es va acabar de perforar a finals d'abril).

Ara, el Ministeri d'Indústria ha desencallat la darrera peça que faltava perquè Red Eléctrica pugui començar les obres del ramal de Riudarenes. Segons publica el BOE, la Direcció General de Política Energètica i Mines ha autoritzat la companyia a aixecar les torres i la subestació que s'han projectat en aquesta part de la comarca de la Selva.

El ramal de Riudarenes sortirà del tram dels 400 kV entre Sentmenat i Bescanó (en concret, de la torre número 134). El traçat d'aquest ramal té 17,5 quilòmetres i passa sobretot per zona boscosa, a cavall dels termes municipals de Santa Coloma de Farners i Riudarenes. Aquí, la MAT tindrà 41 torres.

La línia anirà a parar a la nova subestació de Riudarenes, que ocuparà una superfície d'unes dues hectàrees. El Ministeri d'Indústria concreta que "la instal·lació té com a objectiu alimentar el tren d'alta velocitat i assegurar els sistemes elèctrics de 110 kV i 132 kV que hi ha a la zona sud de les comarques gironines".

Segons recull el BOE, l'autorització ha tirat endavant tot i que tant l'Ajuntament de Riudarenes com la Diputació de Girona s'han oposat al projecte i a l'estudi d'impacte ambiental. Amb l'aval del Ministeri, la companyia Red Eléctrica ja pot començar a negociar les compensacions amb els propietaris i ajuntaments afectats. En paral·lel, el projecte constructiu sortirà a informació pública. 

La subestació de Santa Llogaia, d'utilitat pública

D'altra banda, el BOE també ha declarat d'utilitat pública la subestació dels 400 kV a Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà). Aquesta subestació és la que es trobarà al costat de l'estació conversora, de la qual Red Eléctrica ja en té gairebé enllestida l'estructura (i que passarà el corrent de la MAT d'altern a continu perquè la línia pugui soterrar-se).

"La finalitat de la instal·lació és reforçar la xarxa de la zona a conseqüència de l'augment de demanda, garantir la fiabilitat de la interconnexió amb França i permetre alimentar el tren d'alta velocitat", indica el Ministeri d'Indústria. I és que, de fet, la nova subestació és la que subministrarà l'energia de la MAT a dues més que hi haurà a tocar: la d'Adif (ja construïda, que donarà energia al TAV) i la d'Endesa (que enllaçarà amb una línia de 132 kV).

-.-

2 de jul. 2013

Denuncien irregularitats en les obres per col·locar les torres de la MAT a Canet

Els signants exposen que hi ha abocaments a la llera del Torrent del Gàrrep i manca de mesures de seguretat a l'obra.

Les terres extretes arriben fins la llera del Gàrrep.


Una agrupació de veïns de Canet d'Adri ha presentat una demanda davant del Departament d'Empresa i Ocupació per denunciar irregularitats en les obres de les bases de les torres de la MAT que s'estan fent al municipi. Els signants consideren que les perforacions posen en perill les aigües del Torrent del Gàrrep i també que la terra excavada s'està abocant al mateix torrent sense cap mena de control per part de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). En la demanda, afirmen que s'han intentat posar en contacte amb l'ACA per posar de relleu aquesta situació, però que no han obtingut resposta. És per això que en els signants sol·liciten que s'aturin immediatament les obres; que hi hagi un expedient sancionador per afectació de la llera amb el material d'excavació de les obres; que s'inspeccionin les mesures de seguretat i salut en els treballs; i que també s'obri un expedient per aquestes irregularitats en salut i seguretat.

En l'exposició de les irregularitats que consideren que s'estan cometent, afirmen que l'informe de l'ACA sobre la línia aèria de Bescanó a Santa Llogaia no va avaluar l'emplaçament de la Torre 26 i que no referencia el pas del Torrent del Gàrrep entre les torres 26 i 27. En aquest sentit, afirmen que en el projecte s'hi va referència com a "torrentera", que en rebaixa la categoria hidrogràfica. Els denunciants ho qualifiquen com un error "greu" ja que recorden que el Gàrrep ha estat preseleccionat com a àrea amb risc potencial d'inundació en l'Avaluació Preliminar del Risc a les Conques Internes de Catalunya de l'ACA.

Abocaments a la llera


En l'exposició de fets també denuncien que qualsevol obra en la Zona de Policia, on està ubicada la Torre 26, requereix autorització administrativa prèvia de l'Agència. La demanda també exposa que les pedres extretes de l'excavació dels fonaments per la torre s'estan apilant a la riba del Gàrrep, esllavissant-se cap a la llera.

Una altra de les denúncies que formulen els veïns és la manca de mesures de seguretat a la zona excavada. "La senyalització dels pous es redueix a unes tanques baixes sense relligar i la seva coberta ni tan sols és contínua, esdevenint totalment accessibles per les persones alienes a l'obra i pels animals", afirmen en la demanda. Així, consideren que amb una profunditat de cinc metres als pous i sense les mesures pertinents, s'incompleix la legislació de seguretat i salut en l'execució de les obres.

El regidor de Medi Ambient de Canet d'Adri, Albert Riera, va explicar que tot i la demanda i que s'han intentat posar en contacte amb l'ACA, encara no han rebut cap resposta. "S'ha trucat a l'ACA i ens han dit que no havien rebut res però que ells no es posicionaran en contra d'una infraestructura promoguda per la Generalitat", afirmava Riera. "Creia que el promotor era Red Eléctrica de Espanya però potser sí que cada cop és més senzill confondre què és política i què són les empreses", afegia.

Les obres per construir els fonaments de les torres del tram aeri de la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia van començar el passat mes de maig. En total, s'aixecaran 115 torres que substituiran les ja existents al llarg de 13 municipis en un recorregut que tindrà 42 quilòmetres.


-.-