28 d’abr. 2016

1r Volt Oligotòxic, el documental

1r Volt Oligotòxic, un material visual que ens recorda la primera experiència d'aquesta visita guiada i participada a diferents lluites locals que resisteixen davant grans projectes energètics imposats!


Observatori del Deute en la Globalització ODG

La Xarxa per la sobirania energètica (http://www.xse.cat) va realitzar el 1r Volt Oligotòxic el setembre de 2014. Aquest documental és el testimoni visual de l'experiència, de la mà de Zink in Films (http://www.zinkinfilms.com).

El Volt va ser un recorregut pels indrets del territori català que pateixen els impactes de model energètic oligopòlic, fòssil i nuclear, donant protagonisme als grups i comunitats locals que el denuncien, i a aquells que construeixen alternatives:

"En l'energia, també volem decidir!"

El TC anul·la l'impost a les nuclears de la Generalitat

· L'alt tribunal considera que la norma catalana vulnera la llei de finançament autonòmic 
· Albiol anuncia cinc acords entre Estat i Generalitat 
· Junqueras els desconeix i el govern els limita a tres

La nuclear d'Ascó facilita l'energia elèctrica subjecte a l'impost
del govern que el TC ha anul·lat Foto: LURDES MORESO.

Aquest nou cop contra una norma jurídica catalana podria afectar directament les arques del govern, que havia previst recaptar fins a 50 milions d'euros anuals amb el tribut. De fet, a principis d'abril, la Generalitat i els municipis més propers a les tres nuclears d'Ascó i Vandellòs van acordar que el 10% de la recaptació es destinés a la creació d'un fons de recaptació per a programes de protecció i reactivació econòmica de la zona un cop les centrals acabin la seva vida útil. Precisament per això, el vicepresident Oriol Junqueras lamentava ahir que es tracta d'una demostració més “de la insensibilitat social'' del TC i el govern espanyol. Segons ell, l'impost era una figura fiscal clau en la regulació de l'activitat de les nuclears.

El delegat a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarés, també denunciava que

la trobada entre Puigdemont i Rajoy no hagi servit per “subscriure una no-agressió cap a Catalunya”, però confia que, “d'una manera o d'una altra”, es pugui reconduir la situació. Segons la Generalitat, la llei aprovada pel Parlament no representa un duplicat d'impostos, perquè es tracta d'un tribut que afecta una fase de la producció energètica diferent de la que està gravada per la normativa espanyola. “És una mostra més de la intransigència i el menyspreu de l'Estat espanyol cap a Catalunya i les Terres de l'Ebre”, va assegurar ahir el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, que també va acusar l'Estat “d'atemptar contra el futur econòmic i laboral de les Terres de l'Ebre”. Qui també va respondre a la decisió de l'alt tribunal

va ser expresident Artur Mas, que va acusar l'Estat de “decidir-ho tot amb una insensibilitat molt gran i amb una intromissió permanent sobre les decisions que prenen les institucions catalanes”. La suspensió de l'impost arriba després que el mateix TC aixequés, a principis de desembre, la suspensió cautelar de la llei. Aleshores, però, va deixar pendent el pronunciament sobre el reglament que desenvolupa la llei.

Tres acords... o cinc
Els governs espanyol i català, en canvi, sí que han arribat a acords puntuals les últimes setmanes en el marc de la subcomissió de seguiment normatiu, prevenció i solució de conflictes de la comissió bilateral Estat-Generalitat. L'Estat s'ha compromès a no dur al TC la modificació de la llei reguladora de l'Institut Català de Finances (ICF), que el govern va aprovar al juliol per adaptar-se a la normativa europea que obliga que els òrgans de govern els formin majoritàriament independents. El Ministeri d'Hisenda va jutjar que els canvis convertien l'ICF en una entitat de crèdit, i que el govern no tenia competències per fer-los, però al final els serveis jurídics s'han posat d'acord en la interpretació, que ara es publicarà al DOGC i al BOE. Així mateix, s'ha pactat que la Generalitat no durà al TC la llei espanyola de protecció de la infància, ja que s'han considerat salvades les competències pròpies sobre el sistema d'adopcions. Per acabar, també se “salva” d'anar al TC la major part de la llei catalana de simplificació de l'activitat administrativa, tot i que l'Estat ja n'ha denunciat la part referida a la creació d'entitats municipals descentralitzades.

Tal com és preceptiu, els acords han estat signats l'última setmana pels presidents de la comissió bilateral; la vicepresidenta estatal, Soraya Sáenz de Santamaría, i el conseller de Relacions Institucionals, Raül Romeva, tot i que fonts del govern negaven categòricament ahir que formin part de cap “distensió” i els van desvincular de la reunió entre Rajoy i Puigdemont. De fet, asseguren que són acords “tècnics” a què ja s'havia arribat abans “per videoconferència”.

En tot cas, el líder del PP català, Xavier García Albiol, va aprofitar ahir, després d'una reunió amb la mateixa vicepresidenta, per inflar el pit sobre els “cinc acords” assolits, segons ell. Albiol els va fer servir com a exemple de la “clara voluntat” estatal d'arribar a enteses en tots els aspectes “que s'ajusten al marc legal”, i va retreure que és la Generalitat la que fa un ús “exagerat i una mica pervertit” del TC, ja que hi ha presentat 51 recursos a lleis estatals, mentre que l'Estat n'ha presentat 36 contra lleis catalanes. Junqueras, en canvi, va afirmar ahir a la tarda que no coneixia cap dels acords anunciats per Albiol.

LA FRASE

"És una mostra més del menyspreu de l'Estat espanyol cap a Catalunya"

Lluís Salvadó
secretari d'hisenda de la generalitat
LA XIFRA

50 milions d'euros

tenia previst recaptar anualment la Generalitat amb el tribut sobre les centrals nuclears.
 “Poques expectatives” per avui
 
Junqueras es trobarà aquest migdia amb Sáenz de Santamaría per explorar acords en els 44 punts que Puigdemont va reclamar a Rajoy fa vuit dies. Segons la vicepresidenta, serà una “primera aproximació”, en què li oferirà la “màxima col·laboració” dins de la llei, fixaran un calendari de treball i valoraran els punts en què hi pot haver una entesa més fàcil. Junqueras també hi va “amb la millor predisposició” per assolir acords, però admetia ahir que té “poques expectatives” vistos els recents recursos al TC. El vicepresident participarà després en el Consell de Política Fiscal i Financera, en què es queixarà perquè veu “insuficient” el límit de dèficit del 0,7% fixat a les comunitats.

Més informació: El TC suspèn tres lleis catalanes més

_._

25 d’abr. 2016

L'AVE Barcelona-París, un altre negoci fallit de Florentino Pérez que pagaran els contribuents

L'Estat haurà de pagar al consorci TP Ferro -on hi ha ACS- 400 milions d'euros en concepte de responsabilitat patrimonial per cobrir el desastre de la línia d'alta velocitat

Felip VI, Mariano Rajoy, Ana Pastor i Artur Mas
durant la inauguració d'un tram de l'AVE

Alèxia L. Ferret 
El Món 25/04/2016

Després d'anys d'inversions milionàries i vuit mesos de retard, el desembre de 2013 es va inaugurar la connexió ferroviària d'alta velocitat que unia Catalunya i França, enllaçant disset ciutats sense transbords ni canvi d'ample de via. Els polítics es van afanyar a promocionar l'AVE Barcelona-París, una línia que ja es veia que no seria competitiva, perquè la distància que separava ambdues ciutats era de més de 1.000 quilòmetres. Però aquesta evidència no va importar al govern espanyol. Durant el seu primer any d'ús, només va tenir 190.000 passatgers. Una demanda molt baixa, ja que es calcula que l'ocupació dels combois és només del 30%. 

El doctor en Economia per la UB Daniel Albalate explica en declaracions a El Món que en aquest projecte s'hi han invertit prop de 1.200 milions d'euros, dels quals "600 eren subsidis públics de fons de la UE i 400 de crèdits bancaris amb el BBVA, Bankia i Caixabank. Els accionistes només van posar uns 108 milions d'euros i això és només el que perdran. Tota la resta ho assumirà el contribuent". L'empresa constructora va fer fallida i el futur de la línia és incert.  

La línia, en perill

Es tracta d'una línia amb molt poc trànsit, fins i tot menys del que s'esperava, una circumstància que ha generat un problema financer pel tram del Túnel del Pertús, una obra singular de 8.350 metres de longitud. A diferència de la resta, aquest tram és una concessió privada de l'empresa TP Ferro, constituïda per ACS (la constructora del president del Madrid, Florentino Pérez) i Eifagge. Fa un any, l'empresa es va acollir a un concurs voluntari de creditors perquè no podia fer-se càrrec del préstec bancari de gairebé 400 milions d'euros.
Un cas Castor 2? 

La ministra de Foment, Ana Pastor, amb el ministre de
Transport francès, Frederic Couvillier
  |   Reuters

ACS, que va aconseguir que el govern espanyol la compensés pel gasoducte del cas Castor amb més de 1.300 milions, reclama ara que la constructora sigui indemnitzada amb 485 milions si no pot sortir del concurs de creditors. El 2009, la companyia ja va rebre 128 milions de diners públics més pels retards en l'entrada del funcionament de l'AVE. Tot i això, TP Ferro ha presentat diverses demandes judicials contra Espanya i França en les quals sol·licitaven una compensació pel menor tràfic de trens que s'havia previst i pels sobrecostos. Però un jutge de Suïssa va fallar a favor dels dos governs.
En aquest punt, el professor Albalate recorda que des del govern espanyol "es van fer uns estudis molt limitats. Van fer informes que simplement estaven pensats per justificar l'obra. No són estudis realment rigorosos, ni als quals es dediqui molt esforç perquè l'objectiu és fer la infraestructura". 
 
L'Estat haurà de pagar els 400 milions

Tot i guanyar les demandes judicials, l'Estat sí que s'haurà de fer càrrec de gairebé 400 milions d'euros. "S'haurà d'aplicar la responsabilitat patrimonial de l'Estat que implica un rescat. No pot deixar-ho córrer perquè hi ha unes garanties de legislació espanyola, la llei de contractes del sector públic que obliga l'Estat a fer-se càrrec amb aquest tipus de concessions. El contribuent no s'escaparà de pagar-ho, per una via o per una altra", afirma. 
Avió molt més competitiu 

Ruta de la línia   |   Renfe


Un dels principals motius pels quals la línia ha fracassat és la quantitat d'hores que separen una ciutat de l'altra. El trajecte dura un total de 6 hores i 25 minuts. Una distància massa gran com per poder competir amb l'avió, que triga 1 hora i 50 minuts. Però això no és tot, el preu dels bitllets també és molt significatiu. El cost mitjà de l'AVE oscil·la entre els 250 i 350 euros, en canvi, es pot anar i tornar amb avió per 40 euros. 

En aquest sentit, Albalate considera que "pensar que la gent de Barcelona i París utilitzarien l'alta velocitat com a alternativa a l'avió és una bogeria. Això només ho fas per motius d'oci o perquè et fa por volar". "No és una alternativa eficient, i el preu tampoc ho és. La gent que fa aquest recorregut ho fa en èpoques en què hi ha molts descomptes, això vol dir que amb el que paguen no es recupera ni tan sols el cost que suposa el viatge", afegeix. Per altra banda, el també economista Roger Senserrich assenyala en declaracions a El Món que "mai ha estat un AVE a París, sinó al Sud de França. Els polítics ho han volgut vendre així. Si un trajecte en tren són més de tres hores, deixa de ser competitiu amb l'avió".

Entre Perpinyà i Montpellier, velocitat normal
El fet que entre les ciutats de Perpinyà i Montpellier el trajecte no sigui en alta velocitat també és un dels aspectes que ha induït a què aquest servei no sigui competitiu. El govern francès ja ha anunciat que no destinarà esforços en solucionar-ho fins a l'any 2020, i fins i tot es pot allargar fins al 2030. Actualment, en aquest últim tram només es pot anar a 150km/h, una velocitat que es troba força lluny de les prestacions que ofereix l'AVE.

"Els francesos no prioritzen aquestes línies perquè realment no hi veuen prou demanda. A França han fet molts més estudis de cadascuna de les línies, i han exigit un retorn social elevat, no qualsevol retorn per acceptar fer un projecte d'aquest tipus. No s'espera que es pugui guanyar massa més eficiència en aquest trajecte", manifesta Albalate.

 
_._

14 d’abr. 2016

REE xifra en 100 milions l'estalvi per la connexió amb França

· La companyia projecta 18 noves subestacions a Catalunya fins a l'any 2020, de les quals 9 estaran a l'àrea de Barcelona

· Va invertir 86,88 milions l'any passat

Torres de molt alta tensió al seu pas per les comarques
gironines Foto: Arxiu / Joan Sabater.

Eva Garcia Pagán - Madrid 
El Punt Avui 14/04/2016

La interconnexió elèctrica a través dels Pirineus en la línia soterrada entre Santa Llogaia i Baixàs comporta un estalvi de 100 milions d'euros anuals al sistema elèctric, segons les estimacions de Red Eléctrica de España (REE). Segons explicava ahir el director general d'operacions de la companyia, Miguel Duvisón, el fet que el preu de l'electricitat sigui més barat a França que no pas a l'Estat fa abaratir la factura cada cop que se n'importa al global del sistema. Segons Lluís Pinós, delegat de REE a Catalunya, aquest estalvi també haurà de repercutir a la factura del consumidor final. La xifra de l'estalvi és una estimació ja que la nova interconnexió va entrar en funcionament a l'octubre de l'any passat i encara no s'ha complert un exercici sencer, però el que sí és cert és que ha permès duplicar la capacitat d'intercanvi d'energia amb els països del centre d'Europa, passant d'una capacitat de 1.400 MW als 2.800 MW actuals. La línia consta de 64,5 quilòmetres de traçat soterrat i va suposar un cost total de 700 milions d'euros.


La companyia, que avui celebrarà junta general d'accionistes a Madrid, va realitzar inversions a Catalunya durant l'any 2015 per valor de 86,88 milions d'euros, dins un pla inversor de 410,7 milions al conjunt de l'Estat. A més, projecta inversions per valor de 476 milions a Catalunya per al període 2015-2020, entre les quals hi ha la nova línia elèctrica entre Lleida i Barcelona, que ha d'unir les subestacions del barri dels Mangraners i la de Begues, al Baix Llobregat, i que comportarà una inversió estimada de 80 milions d'euros.

Altres projectes en curs són el ramal de Riudarenes de la MAT a Girona que, segons va recordar la directora general de Transport de REE, Eva Pagán, “és un projecte viu que serà reprès tan bon punt sigui possible”. La companyia insisteix que el projecte de la MAT queda coix si no es fa el ramal de Riudarenes. També està obert el projecte de MAT entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet així com “el diàleg amb l'ajuntament per trobar una solució”, segons Pagán.

LA FRASE 
La interconnexió amb França ens ha permès duplicar la capacitat d'intercanvi amb Europa Central
Eva Pagán
Dtora, gral, de transport de REE

LA XIFRA

2.800
MW de potència té la interconnexió a la frontera francesa amb la nova línia soterrada, que ha doblat la capacitat.
Actuacions planificades fins al 2020 i més enllà
Les actuacions previstes per Red Eléctrica en territori català fins al 2020, xifrades en 476 milions d'euros, inclouen actuacions importants que estan encallades, com les del ramal de Riudarenes o la MAT entre Sentmenat i Santa Coloma i la nova línia entre Lleida i Begues, de la qual s'espera que el projecte i el traçat definitiu estiguin enllestits a primers o bé a mitjan any que ve.

D'altra banda, també ha projectat la renovació o creació de divuit noves subestacions en territori català, de les quals quatre seran de 400 kV (la Farga a Sant Julià de Ramis, al Gironès, la del ramal de Riudarenes a la Selva o la de Santa Coloma de Gramenet). La resta estan projectades a les ciutats de Barcelona, Badalona, Viladecans, Sant Just Desvern, Sant Celoni, Pujalt o Juneda, entre d'altres.

Més enllà del 2020, i amb la voluntat de començar a gestionar tràmits administratius, REE ha anunciat altres projectes com la voluntat de fer un eix elèctric des de Vic fins a una subestació que entronqui amb la línia Pierola-Vandellòs de 400 kV o una nova interconnexió, en aquest cas entre Adrall (a l'Alt Urgell) i Andorra amb una línia de doble circuit de 220 kV.

_._

5 d’abr. 2016

TTIP: energía y cambio climático


Serie documental sobre el TTIP, el Tratado Transatlántico de Comercio e Inversiones, que negocian Estados Unidos y Europa. En este capítulo analizamos como afectarían las políticas energéticas que defiende el TTIP al medioambiente y al cambio climático.

_._