Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espanya. Mostrar tots els missatges

28 d’abr. 2016

El TC anul·la l'impost a les nuclears de la Generalitat

· L'alt tribunal considera que la norma catalana vulnera la llei de finançament autonòmic 
· Albiol anuncia cinc acords entre Estat i Generalitat 
· Junqueras els desconeix i el govern els limita a tres

La nuclear d'Ascó facilita l'energia elèctrica subjecte a l'impost
del govern que el TC ha anul·lat Foto: LURDES MORESO.

Aquest nou cop contra una norma jurídica catalana podria afectar directament les arques del govern, que havia previst recaptar fins a 50 milions d'euros anuals amb el tribut. De fet, a principis d'abril, la Generalitat i els municipis més propers a les tres nuclears d'Ascó i Vandellòs van acordar que el 10% de la recaptació es destinés a la creació d'un fons de recaptació per a programes de protecció i reactivació econòmica de la zona un cop les centrals acabin la seva vida útil. Precisament per això, el vicepresident Oriol Junqueras lamentava ahir que es tracta d'una demostració més “de la insensibilitat social'' del TC i el govern espanyol. Segons ell, l'impost era una figura fiscal clau en la regulació de l'activitat de les nuclears.

El delegat a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarés, també denunciava que

la trobada entre Puigdemont i Rajoy no hagi servit per “subscriure una no-agressió cap a Catalunya”, però confia que, “d'una manera o d'una altra”, es pugui reconduir la situació. Segons la Generalitat, la llei aprovada pel Parlament no representa un duplicat d'impostos, perquè es tracta d'un tribut que afecta una fase de la producció energètica diferent de la que està gravada per la normativa espanyola. “És una mostra més de la intransigència i el menyspreu de l'Estat espanyol cap a Catalunya i les Terres de l'Ebre”, va assegurar ahir el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, que també va acusar l'Estat “d'atemptar contra el futur econòmic i laboral de les Terres de l'Ebre”. Qui també va respondre a la decisió de l'alt tribunal

va ser expresident Artur Mas, que va acusar l'Estat de “decidir-ho tot amb una insensibilitat molt gran i amb una intromissió permanent sobre les decisions que prenen les institucions catalanes”. La suspensió de l'impost arriba després que el mateix TC aixequés, a principis de desembre, la suspensió cautelar de la llei. Aleshores, però, va deixar pendent el pronunciament sobre el reglament que desenvolupa la llei.

Tres acords... o cinc
Els governs espanyol i català, en canvi, sí que han arribat a acords puntuals les últimes setmanes en el marc de la subcomissió de seguiment normatiu, prevenció i solució de conflictes de la comissió bilateral Estat-Generalitat. L'Estat s'ha compromès a no dur al TC la modificació de la llei reguladora de l'Institut Català de Finances (ICF), que el govern va aprovar al juliol per adaptar-se a la normativa europea que obliga que els òrgans de govern els formin majoritàriament independents. El Ministeri d'Hisenda va jutjar que els canvis convertien l'ICF en una entitat de crèdit, i que el govern no tenia competències per fer-los, però al final els serveis jurídics s'han posat d'acord en la interpretació, que ara es publicarà al DOGC i al BOE. Així mateix, s'ha pactat que la Generalitat no durà al TC la llei espanyola de protecció de la infància, ja que s'han considerat salvades les competències pròpies sobre el sistema d'adopcions. Per acabar, també se “salva” d'anar al TC la major part de la llei catalana de simplificació de l'activitat administrativa, tot i que l'Estat ja n'ha denunciat la part referida a la creació d'entitats municipals descentralitzades.

Tal com és preceptiu, els acords han estat signats l'última setmana pels presidents de la comissió bilateral; la vicepresidenta estatal, Soraya Sáenz de Santamaría, i el conseller de Relacions Institucionals, Raül Romeva, tot i que fonts del govern negaven categòricament ahir que formin part de cap “distensió” i els van desvincular de la reunió entre Rajoy i Puigdemont. De fet, asseguren que són acords “tècnics” a què ja s'havia arribat abans “per videoconferència”.

En tot cas, el líder del PP català, Xavier García Albiol, va aprofitar ahir, després d'una reunió amb la mateixa vicepresidenta, per inflar el pit sobre els “cinc acords” assolits, segons ell. Albiol els va fer servir com a exemple de la “clara voluntat” estatal d'arribar a enteses en tots els aspectes “que s'ajusten al marc legal”, i va retreure que és la Generalitat la que fa un ús “exagerat i una mica pervertit” del TC, ja que hi ha presentat 51 recursos a lleis estatals, mentre que l'Estat n'ha presentat 36 contra lleis catalanes. Junqueras, en canvi, va afirmar ahir a la tarda que no coneixia cap dels acords anunciats per Albiol.

LA FRASE

"És una mostra més del menyspreu de l'Estat espanyol cap a Catalunya"

Lluís Salvadó
secretari d'hisenda de la generalitat
LA XIFRA

50 milions d'euros

tenia previst recaptar anualment la Generalitat amb el tribut sobre les centrals nuclears.
 “Poques expectatives” per avui
 
Junqueras es trobarà aquest migdia amb Sáenz de Santamaría per explorar acords en els 44 punts que Puigdemont va reclamar a Rajoy fa vuit dies. Segons la vicepresidenta, serà una “primera aproximació”, en què li oferirà la “màxima col·laboració” dins de la llei, fixaran un calendari de treball i valoraran els punts en què hi pot haver una entesa més fàcil. Junqueras també hi va “amb la millor predisposició” per assolir acords, però admetia ahir que té “poques expectatives” vistos els recents recursos al TC. El vicepresident participarà després en el Consell de Política Fiscal i Financera, en què es queixarà perquè veu “insuficient” el límit de dèficit del 0,7% fixat a les comunitats.

Més informació: El TC suspèn tres lleis catalanes més

_._

9 de febr. 2016

Europa va invertir 26.400 milions en eòlica el 2015, Espanya res

Recordem que ens van encolomar la MAT dient que havia de servir per facilitar l'evacuació dels futurs parcs eòlics!.

Alemanya va instal·lar més de 6.000 megawatts, gairebé la meitat de tot el continent

Xavier Grau
Ara.Cat 09/02/2016 

Un parc eòlic construït abans de la retallada de les primes
i la reforma elèctrica. / Jaume Ignes / EFE
Espanya va ser un dels estats capdavanters en les energies renovables, sobretot l'eòlica, la qual cosa ha donat pas a grans empreses del sector de la fabricació d'equipaments, com Gamesa. Però el cert és que la retallada de les primes a les renovables ha paralitzat totalment les inversions.

Almenys, això és el que es desprèn del darrer informe elaborat per l' Associació Europea d'Energia Eòlica (EWEA), un informe que destaca que durant el 2015 a tot Europa es van instal·lar 12.800 nous megawatts (MW) de potència eòlica. Però a Espanya, la nova instal·lació de potència eòlica va ser zero.

De fet, els països capdavanters han estat Alemanya, Polònia, França i el Regne Unit. L'estat governat per Angela Merkel va instal·lar 6.013 nous MW eòlics, que suposen el 47% de la nova potència eòlica instal·lada a tot el continent, gairebé la meitat. A Polònia es van instal·lar 1.300 nous MW, i a França –un estat que compta amb moltes centrals nuclears que garanteixen el subministrament– es van instal·lar 1.000 nous MW eòlics. El Regne Unit va comptar amb 975 nous MW.


Aquests nous parcs eòlics que es van fer a Europa el 2015 van mobilitzar una inversió total de 26.400 milions d'euros, una inversió de la qual Espanya va quedar al marge. L'energia eòlica va ser la tecnologia capdavantera de nova instal·lació a Europa, amb el 44% dels nous MW, seguida de la solar fotovoltaica, amb el 29%, i el carbó, amb el 16%. El gas va suposar el 6,4% de la nova capacitat instal·lada.
Amb la inversió feta l'any 2015 la potència eòlica instal·lada a Europa puja a 142.000 MW i pot generar fins a 315 terawatts hora (TWh) per cobrir l'11,4% de les necessitats d'electricitat de la Unió Europea. Dels 12.800 MW eòlics nous instal·lats a Europa el 2015, 9.766 van ser terrestres, mentre que 3.034 van ser marins. L'eòlica va acaparar el 44% de la nova capacitat de generació instal·lada al continent, i va ser la tecnologia que més va créixer.

A Espanya perd pes

Però a Espanya, entre que el 2015 va bufar menys vent i no hi va haver nova inversió, l'eòlica perd pes en la generació elèctrica. Segons les dades de Red Eléctrica, del gener al desembre del 2015 la primera font de generació va ser la nuclear, amb un 21,9% del total, seguida del carbó, amb un 20,3%, i relegant l’eòlica al tercer lloc, amb un 19%. Un any abans, l’electricitat generada a les nuclears suposava el 22% del total, pràcticament igual que el 2015, però el segon lloc el va ocupar l’eòlica, amb un 20,3% del total, exactament el mateix percentatge que el 2015 va aportar el carbó. Aquest combustible el 2014 va aportar un 16,4%.

El conseller delegat d'EWEA, Giles Dickson, ha destacat que l'eòlica "arrossega la transició energètica de la UE" i afegeix que ja es una indústria madura "que té sentit econòmic i contribueix significativament als objectius de la seguretat energètica i la competitivitat europea".

El fet que demostra que és una tecnologia madura és que al gener, quan es va fer a Espanya la primera subhasta de capacitat eòlica després de la reforma elèctrica, es va adjudicar tota a ofertes sense prima.

El conseller delegat d'EWEA ha destacat que tot i el creixement de la capacitat de generació eòlica, les noves instal·lacions es reparteixen de forma molt irregular. "L'eòlica no ho està fent bé  en països on la regulació no és clara o no és eficaç, i els inversors se'n van a un altre lloc", ha indicat.

Segons l' Associació Empresarial Eòlica –la patronal espanyola del sector–, l'Estat és un clar exemple d'això, ja que en la darrera legislatura només s'han instal·lat 1.932 MW eòlics per culpa, primer, de la moratòria verda i, després, de la reforma energètica del ministre José Manuel Soria, "que va allunyar la seguretat jurídica", tal com demostra el fet que Espanya s'ha convertit en l'estat amb més demandes d'arbitratge davant CIADI, l'organisme d'arbitratge del Banc Mundial.

La patronal espanyola del sector considera que aquesta "paràlisi" eòlica allunya l'Estat del compliment dels objectius europeus vinculants per al 2020. Segons l'Associació Empresarial Eòlica, l'única solució passaria perquè es recuperés la seguretat jurídica i s'aprovés un calendari de subhastes per complir amb la planificació energètica del govern espanyol, que xifra en 6.400 MW la necessitat de nova potència eòlica per complir amb els objectius europeus l'any 2020.

_._

21 d’oct. 2015

La llum puja el doble a Espanya que a la UE durant la crisi

L’increment afecta més les famílies que les empreses pels impostos i costos regulats 


Xavier Grau
Ara.Cat 21/10/2015

El preu de l’electricitat a les llars espanyoles va pujar pràcticament el doble que la mitjana de la Unió Europea (UE) entre el segon semestre del 2008 i el segon semestre del 2014. Segons un estudi presentat ahir per David Robinson, investigador de l’Oxford Institute for Energy Studies (un important think tank del sector energètic), el preu del megawatt per hora per a les llars a Espanya va pujar 81 euros, mentre que la pujada mitjana a la UE va ser de 42 euros. Així, en total el preu de la llum a Espanya va pujar un 52% entre el 2008 i el 2014, segons va explicar Robinson.

Aquesta pujada situa Espanya gairebé al podi dels estats europeus amb el subministrament elèctric més car per a les llars (vegeu el gràfic). La llum és més cara que a la mitjana de la UE i també que als països de l’eurozona. Només paguen més per la llum les llars d’Irlanda, Alemanya i Dinamarca, i en aquests dos últims estats s’ha de tenir en compte que el poder adquisitiu de les famílies és més elevat. Però a Espanya en el preu hi tenen un pes especialment important els impostos i costos regulats, tal com demostren les dades de l’Eurostat.

Segons l’estudi de Robinson, una gran part de l’augment del preu de l’electricitat a Espanya es deu al que ell denomina “falca governamental”. Sota aquesta denominació inclou els impostos, taxes i altres regulacions energètiques que imposa l’Estat, i que al seu parer expliquen gairebé tres quartes parts (73%) de la pujada del preu. Aquests costos públics, segons l’informe, suposaven el 32% del preu de la llum el segon semestre del 2008, mentre que el desembre del 2014 havien passat a ser el 46%, gairebé la meitat.

Per això, i amb la finalitat d’abaratir el preu de l’energia a les llars, Robinson proposa passar alguns d’aquests costos als pressupostos generals de l’Estat i treure’ls del rebut elèctric. Així, s’haurien de passar als comptes públics -amb càrrec als impostos generals- alguns elements que ara són al rebut de la llum, com els costos extrapeninsulars -derivats d’haver de garantir el subministrament a les Balears i les Canàries- i algunes partides de subvencions a les energies renovables.

Ineficiència estatal

Segons l’expert, la falca governamental només és “un símbol de la intervenció de l’Estat, ineficient i costós”. Tot i això, afirma que aquest cost ha baixat lleugerament amb la reforma elèctrica iniciada l’any 2013 pel ministre José Manuel Soria, que entre altres factors va reduir les primes a les renovables.

Les dades del ministeri d’Indústria i Energia corroboren aquesta tesi. El ministeri té estadístiques del preu de la llum sense impostos que indiquen que el 2010 el preu del quilowatt hora a Espanya era de 0,145 euros, quan la mitjana europea era de 0,139 euros, i va pujar fins a 0,177 euros el 2014 a Espanya i a la UE ho va fer fins als 0,139 euros. Segons les dades del ministeri, la reforma es va notar especialment entre el primer semestre del 2013 i el primer semestre del 2014, amb taxes de variació interanual negatives (quasi el 3% el primer semestre del 2014). Després, però, va tornar la tendència alcista: el segon semestre del 2014 la taxa va ser del 4,2%, i el primer semestre del 2015, del 6,6%.

Aquestes pujades de la llum afecten el rebut de les famílies però no passa el mateix amb el preu que paguen les indústries. Segons l’estudi britànic, el preu per a les empreses mitjanes entre el segon semestre del 2008 i el segon semestre del 2014 va pujar el 9%, i per a les grans empreses l’augment encara va ser més baix, del 7%. La conclusió que en treu l’autor és que la falca governamental suposa el 28% del rebut per a les empreses mitjanes i el 20% per a les grans empreses. “Les decisions del govern estan afectant més els consumidors que la indústria”, conclou Robinson, raó per la qual “els consumidors més petits han sigut més penalitzats”. Tot i això, el preu de la llum per a la indústria a Espanya és el doble de car del que tenen les empreses als Estats Units.

Un element més que reforça la tesi que gran part de la pujada de la llum obeeix a costos públics són els beneficis de les grans elèctriques. L’any passat les cinc companyies que formen part d’Unesa -Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo i EDP- van guanyar 2.443 milions d’euros, una xifra que suposa un 5,5% menys que l’any anterior i que és la més baixa de l’última dècada, segons es recull en la Memòria estadística – Informe elèctric de la patronal Unesa, conegut ahir.

-.-

10 de juny 2015

El Gobierno mantiene la propuesta de impuesto al Sol en el nuevo borrador de regulación de autoconsumo eléctrico

El RD de autoconsumo enviado a la CNMC mantiene el impuesto al sol

Fuente: energias-renovables.com 05/06/2015

La Unión Española Fotovoltaica (UNEF) considera que el proyecto de RD por el que se regula el autoconsumo energético enviado hoy por el Ministerio de Industria a la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) “pretende imponer de manera artificial un modelo energético del pasado basado en las energías fósiles y el mantenimiento del consumidor al margen de la generación de energía”. El proyecto de RD también alude a las instalaciones eólicas de autoconsumo.


En palabras de Jorge Barredo, presidente de UNEF, “resulta paradójico que en el Día Mundial del Medio Ambiente, el Gobierno publique una normativa diseñada específicamente para poner una barrera económica que desincentive a los ciudadanos a invertir en sistemas de ahorro energético basados en las energías limpias. El texto presentado hoy es discriminatorio, atenta contra las libertades individuales y la eficiencia energética y vulnera la legalidad”, asegura.

Un poco de maquillaje

UNEF lamenta que el Gobierno haya publicado prácticamente el mismo texto que ya se conocía, con unos mínimos cambios en la redacción por los que el anterior “peaje de respaldo” se divide ahora en dos “impuestos al sol”, pero manteniendo el mismo espíritu desincentivador.

Lo que hace Industria, en concreto, es diferenciar entre un peaje para sufragar las redes, que el autoconsumidor debe costear cuando esté vertiendo o recibiendo electricidad a la red, y los cargos del sistema, que cubrirán desde las primas a las renovables hasta las anualidades del déficit de tarifa. El autoconsumidor deberá sufragar siempre este segundo concepto. Crea, además,  un "cargo por autoconsumo", destinado a "cubrir los servicios de balance necesarios en el mercado de producción". Este cargo "se aplicará sobre la energía autoconsumida, dado que se beneficia del respaldo del sistema aun cuando no consuma energía del mismo", según señala Industria.

Para justificar la medida, el Gobierno indica que el autoconsumidor "se beneficiará del respaldo que le proporciona el conjunto del sistema, aun cuando pueda estar autoconsumiendo electricidad producida por su instalación de generación asociada, al contrario de lo que ocurriría si este consumidor se encontrara eléctricamente aislado del sistema eléctrico", informa Europa Press.

Sobre el coste de las redes de transporte y distribución, explica que "se aplicarán como contribución a la cobertura de los costes de dichas redes y serán aplicados considerando el uso real que se realiza de ellas". De esta forma, según el borrador de RD, "no existirá aplicación de peaje de acceso a redes por la energía autoconsumida, teniendo en cuenta que no se hace uso de la red”.

Anticonstitucional

Para UNEF, este nuevo texto no ha recogido “ninguna de las críticas al mismo que se han realizado desde el sector fotovoltaico, la sociedad civil –sindicatos, asociaciones de consumidores, ambientalistas-, los organismos reguladores –CNE, CNC- , el propio Gobierno –Defensora del Pueblo-, el grueso de los partidos de la oposición e, incluso, desde el seno del propio partido Popular en Comunidades Autónomas como Extremadura, Murcia o Baleares”.

La patronal solar insiste, asimismo, en que el texto presentado hoy, que pretende aplicarse de forma retroactiva a todas las instalaciones ya existentes, vulnera la Constitución Española y las Directivas 2009/72/CE, de 13 de julio, del mercado interior de la electricidad y 2009/28/CE, de 23 de abril, de fomento del uso de energía procedente de fuentes renovables.

“La medida además afectará gravemente a la transición al nuevo modelo energético basado en las energías renovables, la generación distribuida y la eficiencia energética en nuestro país y pone en considerable riesgo el cumplimiento de los objetivos a 2020 comprometidos con la Unión Europea de reducción de CO2, alimentación con fuentes de energías renovables y eficiencia energética”, añade

De acuerdo con UNEF, el borrador de RD discrimina a aquellos consumidores que deseen hacer uso del autoconsumo como medida de ahorro y eficiencia energética, asumiendo ellos mismos el coste de la instalación y responsabilizándose del pago completo del término fijo de la factura de la compañía convencional con la que tenga su contrato, así como la parte del término de energía consumida. “Penalizar con un peaje extra al consumidor responsable que ahorra con un sistema de autoconsumo es como imponer un impuesto por estar ahorrando a quien decida abanicarse en vez de encender el aire acondicionado todo el día”, comenta Barredo

Rebaja para Canarias y Baleares

El nuevo borrador de Real Decreto introduce una disposición en la que se establece una reducción del peaje de respaldo, hasta el 31 de diciembre de 2019, para las instalaciones ubicadas en los sistemas eléctricos de los territorios no peninsulares. “Reducción que es mayor cuanto mayor es la diferencia del despacho de costes variables en un sistema aislado y el precio del mercado peninsular”, recoge Europa Press.

El secretario de Estado de Energía, Alberto Nadal, ya afirmó esta semana que el autoconsumo tenía “mucho sentido en lugares como Canarias. En la memoria del análisis del impacto normativo del real decreto, Industria señala que un consumidor que instalara un planta de generación para este uso tendría un ahorro de entre 15 y 40 euros por megavatio hora (MWh) consumido, en función del peaje de acceso que le sea de aplicación.

Mientras, en el caso del sistema, la implantación de 10 MW de potencia fotovoltaica, con unas horas medias equivalentes de funcionamiento de 1.600, podría suponer un ahorro para el sistema de hasta 30 euros por MWh, en función de la tarifa, en Baleares y de más de 100 euros MWh en Canarias.

-.-

20 de febr. 2015

Inauguren la MAT, una línia gegantina rebuda amb molta oposició al territori

Interconnectarà elèctricament els estats espanyol i francès 

Fotografia: ACN.

Autor/s: Xavier Pi (ACN) i Redacció 
Vilaweb 20/02/2015

Avui s'inaugura oficialment la línia de molt alta tensió (MAT). Una línia amb unes característiques úniques al món: 250 quilòmetres de cable soterrat, un túnel que travessa el Pirineu, 700 milions d'euros d'inversió i 2.000 megawatts de potència. D'aquesta dimensió són algunes de les dades que mou la interconnexió elèctrica amb l'estat francès, un projecte que ja encara la recta final i que ha mogut polèmica al territori, fins al punt que hi ha calgut mediació europea. Avui se'n talla la cinta, però l'entrada en servei de la línia subterrània no arribarà fins a final de juny, quan s'hagi acabat el període de proves. Des d'aleshores, l'energia que circularà a 320 kV pel subsòl de l'Alt Empordà doblarà la capacitat d'intercanvi entre els estats espanyol i francès, però encara no s'haurà arribat a la recomanada per Europa.

Han passat set anys d'ençà que el mitjancer europeu Mario Monti va proposar de soterrar el tram transfronterer dels 400 kV. El primer informe que recomanava de fer passar la MAT pel subsòl va arribar a la Comissió Europea el desembre del 2007.

Avui Inelfe, la societat formada per l'espanyola Red Eléctrica i la francesa RTE, ja ha enllestit la interconnexió. Les obres han durat poc més de dos anys i mig. S'han alçat les estacions conversores, s'han excavat i recobert les rases, s'ha perforat el túnel del Pirineu i s'ha estès el cable que enllaça Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) amb Baixàs (Rossellò).

Al tram transfronterer, el període de proves va començar el mes de novembre i s'allargarà ben bé fins a final de juny. Serà aleshores quan entrarà en servei efectivament la interconnexió de la MAT. La línia soterrada que travessa el Pirineu té 320 kV i una potència de 2.000 MW.

Per rasa i en túnel

El tram de la interconnexió té 64,5 quilòmetres: de l'estació conversora de Santa Llogaia d'Àlguema a la de Baixàs. És aquí on es rebaixa la tensió de la MAT (de 400 kV a 320) i el corrent altern es converteix a continu mitjançant els 5.400 mòduls de potència amb què compta cada planta.

Quan la MAT s'enfonsa al subsòl, circula soterrada mitjançant una rasa de més de 50 quilòmetres. El calaix de formigó per on passen els cables (en total n'hi ha quatre, perquè són dos circuits) és a 3 metres de fondària.

A l'Alt Empordà, la interconnexió travessa onze termes municipals (Santa Llogaia, Vilafant, Figueres, Llers, Pont de Molins, Cabanes, Biure, Capmany, Darnius, Agullana i la Jonquera). Al tram rossellonès, la MAT soterrada passa per quinze municipis més.

La línia travessa el Pirineu mitjançant un túnel, perforat paral·lelament al del TGV. Té 8,5 quilòmetres de llargada (dels quals 1,1 són a l'Empordà) i un diàmetre de 3 metres i mig. Per construir-lo, es van fer servir dues perforadores de túnels fabricades expressament per al projecte (anomenades Albera i Canigó).

En total, la interconnexió elèctrica ha costat 700 milions. D'aquests, 225 milions s'han pagat amb una subvenció de la Unió Europea. A més, el Banc Europeu d'Inversions va concedir un préstec de 350 milions a Inelfe.

Duplicar la capacitat d'intercanvi

Segons l'estat espanyol, la interconnexió era necessària per a reduir la situació d'illa energètica en què es trobava. Quan entri en servei la MAT soterrada es podrà duplicar la capacitat d'intercanvi amb l'estat francès, que passarà de 1.400 megawatts a 2.800; és a dir, del 3% actual de la demanda al 6%.

Però encara no se satisfarà la recomanació de la Unió Europea, que diu que la capacitat d'intercanvi entre països ha de ser d'un 10%. Per això Red Eléctrica avança que més endavant caldrà fer més interconnexions.

Els trams denunciats

Mentre s'inaugura la interconnexió el Tribunal Suprem espanyol estudia uns informes oposats al tram aeri entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema. L'enginyer industrial Pep Puig, autor d'un d'aquests informes, diu que la MAT no és necessària per al territori: 'És una infrastructura que serveix a altres finalitats, com ara l'intercanvi d'electricitat entre les grans companyies elèctriques europees, inclosos els oligopolis espanyols, però no és necessària ni per al TGV ni per al subministrament a les comarques de Girona.'

Segons Puig, és una inversió imprudent perquè entrebanca el desenvolupament del futur sistema elèctric a Catalunya i a Europa, que es basarà en energies renovables.

Les organitzacions contràries a la línia faran un acte de protesta aquest matí (10.30) a Viladasens.

Durant molt anys hi ha hagut protestes al territori per l'impacte ambiental de les torres de la MAT. En aquest reportatge alguns dels activistes expliquen com veuen la situació en aquest moment.

Tot aquest temps, VilaWeb ha seguit amb detall la polèmica. Us oferim ací alguns dels articles publicats:

Opinió de Joan Martí Colomer: 'La MAT no ho hauria arreglat pas' (16-03-2010)

Ací trobareu tots els articles publicats a l'hemeroteca de VilaWeb sobre aquest tema.

-.-

La MAT i la bombolla elèctrica espanyola

El sistema elèctric espanyol no és res més que una altra bombolla, com la immobiliària. Per tenir una idea de la magnitud d’aquesta, només cal dir que la potència instal·lada a finals de 2014 éren 108.000 MW.

Per situar-nos, la demanda punta de potència els darrers anys, es situa en 43.010 MW, concretament el dia 13/2/12. Estem parlant d’un marge de reserva operatiu del 59%, i pujant. S’estima un valor de reserva òptim del 25%, (França 22%).

I tot això sense tenir en compte, tota la potència latent que hauria d’aportar l’autoconsum elèctric i que s’està bloquejant, aferrissadament (Real Decreto Autoconsumo), des del govern i el lobby elèctric.



L’objectiu real de la MAT és rescatar el sector elèctric espanyol i permetre-li exportar els seus brutals excedents elèctrics  cap a Europa i així evitar, el fet de, tenir aturades les noves centrals de cicle combinat de gas i haver de rebaixar la potència o bé aturar reactors nuclears.

Extret del l’informe de REE 2012: “…El saldo d’intercanvis internacionals d’energia elèctrica ha mantingut el signe exportador per novè any consecutiu. Les exportacions es van elevar a 18.857 GWh (14.023 GWh el 2011), mentre que la xifra d’importacions es va reduir a 7.427 GWh (7.932 el 2011). Com a resultat, el saldo net exportador va ser d’11.430 GWh, un 87,7 % superior al del 2011. Aquest saldo ha representat el 4,2 % de la producció total peninsular. …”


Amb la MAT, l’estat espanyol doblarà la capacitat d’interconnexió, passarà d’un 3% al 6%. Cal dir que Catalunya, com a estat independent, ja compta amb una capacitat d’inteconnexió superior al 10%, recomanació de la UE, SENSE COMPTAR AMB LA MAT.


I per acabar-ho d’adobar, ens diuen que la MAT ha de servir per aprofitar al màxim l’electricitat de fonts renovables, cosa que topa frontalment amb la darrera reforma energètica on es bloqueja totalment l’autoconsum : 


d’aquí s’entén que boicotegin les renovables, perquè els hi resten hores de funcionament a la seva generació fòssil, que hagin cancel.lat la central de cicle combinat de gas que havia de construir-se a Bescanó i que posposin per al 2016 la subestació de Ramis, perquè l’únic que els interessa és exportar, per no entrar més en fallida.

Recordem que els arguments del lobby elèctric  per encolomar-nos la MAT, eren:
  • “a Girona ens quedarem a les fosques”, sí que ens hi vam quedar però no perquè no hi hagués prou energia disponible sinó perquè una simple nevada va deixar al descobert la ineficiència  del sistema centralitzat de producció d’energia.
  • “evacuar l’energia eòlica”. ¿Ens preguntem quina energia eòlica? A Catalunya tant sols tenim uns 1258 MW eòlics i majoritàriament al sud. La MAT és al nord i té una capacitat de transport de més de 6000 MVA , és a dir cinc vegades més i amb unes pèrdues associades al transport al voltant d’un 20%.
  • “a la província de Girona no tenim connexió de 400kv”. Que ens expliquin de quin voltatge és la línia de Coll d’Ares i la que ara arriba a Bescanó.
  • “per poder funcionar el TGV calen també 400 kv”. El TGV ja porta uns mesos funcionant i no és que funcioni sense 400 kv, sinó que ni tan sols funciona amb 220 kv. La darrera excusa és que funciona amb “energia interina”.
  • Com s’ha vist, tots aquests arguments són falsos, i ara que el TGV ja funciona la darrera excusa és que cal la MAT per augmentar la freqüència d’aquests gran infraestructura,  que segons la mateixa RENFE, un de cada quatre trajectes del TGV tant sols té un passatger al dia. Per no parlar dels 97.000 milions del cost total del projecte, del cost real del bitllet on per cada euro que paga el viatger l’estat el subvenciona amb dos euros més.

La mateixa història de sempre, privatitzar beneficis i socialitzar les pèrdues, però amb l’agravant  que comporta la destrucció del territori i la salut de molts catalans


-.- 

1 de febr. 2015

Qui ens ha obligat a eliminar la indústria fotovoltaica?

Sabent que el clima Mediterrani és més sec que el clima Continental i molt més sec que el Oceànic, a la vista del següent mapa, En quin lloc d'Europa instal·laries centrals solars fotovoltaiques?
.


Involución de la Fotovoltaica en España 

¿20-20-20?

Sens dubte la Península Ibèrica no seria un mal lloc. En qualsevol cas, indiscutiblement molt millor que les illes britàniques, oi? Doncs resulta que durant aquest últim any 2014, la potència fotovoltaica total instal·lada a UK supera la instal·lada a Espanya (5000 MWp front a 4672MWp).
.

Com és això possible?

Resulta que quan mirem a les gràfiques de creixement anual, veiem que el país que menys creix és Espanya. I és que en els últims cinc anys, pràcticament no s'ha instal·lat fotovoltaica al nostre país.


En aquesta gràfica es veu com Alemanya decreix el seu ritme de creixement fotovoltaic (però clar té 8,2 vegades més potència instal·lada que Espanya) i que el Regne Unit l'augmenta sensiblement (creixent un 46% el 2014), mentre que Espanya des de 2009 decreix el seu ritme de creixement fins a fer virtualment zero (hem crescut un 0,1% el 2014).

Aquestes dades mostren justificadament que es necessita un canvi de rumb en la política energètica d'aquest país.

Autor: 

Carlos Olmos Pérez
Tècnic en Desenvolupament
Laener Soluciones Energéticas SRL  

Encara ets a temps de participar en el canvi de rumb. SI US PLAU et demanem que visitis la web www.quieroauditoriaenergetica.org i signiss a favor d'aquesta Iniciativa Popular perquè es realitzi una auditoria del sector elèctric. Els polítics que han governat aquest país no estan mirant pel bé de la societat, sinó per les Companyies Elèctriques perquè segueixin tenint milionaris beneficis, i tot i així ens diuen que els devem 30.000 milions d'euros. No estem bojos, ens estan enganyant simplement.

http://www.quieroauditoriaenergetica.org


-.-

3 de des. 2014

París i Madrid avancen en les interconnexions elèctriques

Francia echa en falta que España no luchara por el fondo de crecimiento

Construcción de una línea de muy alta tensión en Girona. / Pere Duran
Gabriela Cañas
El País

Francia y España celebran hoy en el palacio del Elíseo su XXIV Cumbre bilateral. Sobre la mesa están los proyectos que más convienen a las eléctricas españolas: las interconexiones para poder acceder a los mercados europeos de la energía a través del país vecino. También tratarán la posibilidad de trasladar a más de 50 presos etarras, la mitad de los que permanecen en cárceles galas, como ayer adelantó EL PAÍS.

Entre los documentos que suscribirán ambos países, hay cinco proyectos de interconexión eléctrica ya identificados que conjuntamente podrían aumentar de manera importante la ahora baja capacidad de intercambio (menos del 3% de la capacidad instalada).

Ambos Gobiernos van a constatar la próxima apertura de la línea de alta tensión Baixas-Santa Llogaïa y el avance de otras cuatro nuevas infraestructuras. Se trata del cable submarino a través del Golfo de Vizcaya que unirá el País Vasco y la Aquitania en 2020 y que ya cuenta con financiación europea. Identificadas están también las líneas Navarra-Burdeos, Sabiñánigo-Marsillón y Monzón-Cazaril. Los proyectos se han encarecido en la medida en que Francia exige que tales líneas sean subterráneas para reducir el impacto medioambiental. El hecho de que la ministra de Ecología, Ségolène Royal, sea sustituida en la cumbre por el titular de Economía, Emmanuel Macron, se considera una gran oportunidad para impulsar estos proyectos que nunca han contado con el entusiasmo francés.

Las relaciones políticas a alto nivel entre ambos países no atraviesan, sin embargo, su mejor momento. La férrea alianza de Madrid con la política de austeridad de Berlín no es bien percibida en París. Francia no logró el apoyo explícito de España para la propuesta franco-italiana de promover el crecimiento con un fondo comunitario de 310.000 millones de euros que la UE acaba de aprobar. Es un fondo que llega en el momento en que Francia más lo necesita para dinamizar la economía y reducir el desempleo, que sigue aumentando hasta cotas inimaginables en este país. El jueves se conoció el último dato disponible: un aumento del 0,8% en octubre, hasta alcanzar los 3,46 millones de parados, cifra histórica.

Francia considera, sin embargo, que si hay un país especialmente beneficiado de ese nuevo fondo europeo para el crecimiento es España, con una tasa de paro próxima al 20% y una economía que sigue estancada. “En lo que sí coinciden plenamente Madrid y París es la profundización de la coordinación de las políticas económicas de la zona euro”.

Hollande recibe a Rajoy en el Elíseo / Reuters-Live

-.-

Les 4 MATs que França i Espanya volen construïr pels Pirineus

-.-

14 de nov. 2014

Florentino ja ha cobrat. La constructora ACS ja ha cobrat els 1.350 milions d'indemnització per aturar Castor

La plataforma Castor. (Foto: ACN)

TVC - 13/11/2014

La indemnització de 1.350 milions d'euros a l'empresa constructora del magatzem de gas Castor ja ha estat pagada. Segons ha pogut saber TV3, la constructora ACS ha comunicat aquest dijous a la tarda a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que dimarts passat, dia 11, li van ser abonats els 1.350 milions per compensar l'obligació d'aturar l'activitat a la planta.

Els diners els han avançat un grup de bancs, però els pagaran els consumidors a través de les factures del gas els pròxims 30 anys. El termini per fer el pagament acabava aquest divendres, segons el decret aprovat pel consell de ministres en què també s'ordenava la hibernació de la planta situada davant de la costa d'Alcanar i Vinaròs.

La injecció de gas al magatzem va provocar centenars de petits terratrèmols que van alertar la població i que van acabar provocant-ne el tancament.

-.-

Florentino ja ha cobrat



Nació Digital.Cat 13/11/2014 - L'empresa ACS comunica a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que els 1.350 milions de la indemnització pactada ja han estat abonats

Este dimarts passat, Florentino Pérez va cobrar els 1.350 milions que el Govern va aprovar concedir-li com a indemnització per renunciar a la concessió del magatzem de gas Castor. Tres dies abans que s’acabés el termini fixat pel reial decret aprovat fa poc més d’un mes per fer efectiva la indemnització, Escal UGS ja té els diners a la butxaca. Així ho ha informat avui l’empresa de Florentino, ACS, que és propietària del 66% d’Escal UGS, a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

La informació aportada per ACS avui en un informe de resultats, concretament en un apartat on informa de l’aprovació del reial decret i del seu contingut, exposa que “la compensació a Escal UGS per la inversió realitzada en el projecte (€ 1.350,7 milions) ha estat abonada el passat 11 de novembre”.

Justament avui diverses organitzacions de la societat civil (entre elles l'Aliança contra la pobresa energètica, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia i la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético), han mostrat el seu rebuig davant el desenllaç del projecte d'emmagatzematge submarí de gas natural Castor. En un comunicat, les entitats signants urgixen als representants dels diferents grups polítics que duguen a terme una impugnació del RDL que contempla la indemnització davant el Tribunal Constitucional abans que acabe el plaç per presentar-lo, el 3 gener 2015.

De fet, el mateix dia que es feia el traspàs dels diners el Govern de la Generalitat acordava sol·licitar un dictamen preceptiu al Consell de Garanties Estatutàries per analitzar la constitucionalitat del reial decret llei espanyol que fixava les condicions per indemnitzar l’empresa promotora. El govern entén que s’estan vulnerant “els drets i interessos dels usuaris del sistema gasista a Catalunya, afecta l’autonomia de la Generalitat i no fa un ús adequat de l’ordenament jurídic”.

6 de nov. 2014

El síndic de greuges demana que es paralitzi la indemnització a l'empresa del Castor


TVC - 06/11/2014

El síndic de greuges, Rafael Ribó, reclama que es paralitzi la indemnització a l'empresa constructora de la plataforma Castor, que segons el decret del govern espanyol s'ha de pagar abans del 14 de novembre. Amb aquest objectiu, Ribó ha traslladat al defensor del poble espanyol i a l'europeu l'informe amb un seguit d'irregularitats que ha trobat en la gestió de la planta, tant pel que fa a la falta d'informes ambientals com el menysteniment dels riscos sísmics. Afirma que el Tribunal Constitucional podria aturar-ho i que ja ha demostrat que, quan vol, és molt àgil.

Segons el síndic, el govern espanyol ha fet una "gestió fatal" del magatzem de gas, situat davant de les costes de l'Ebre i Castelló. En un informe que ha lliurat al Parlament, Ribó demana concretament que la defensora del poble, Soledad Becerril, presenti un recurs urgent davant del Tribunal Constitucional perquè aturi de manera cautelar la indemnització de 1.350 milions d'euros a l'empresa concessionària, a la Generalitat que defensi els drets dels consumidors catalans i del medi ambient, i a les institucions europees que investiguin si es pot haver vulnerat la lliure competència.

Al govern de l'Estat, Ribó l'acusa també d'actuar de forma precipitada i sense transparència. En concret, es recrimina que no es fes cas a diversos informes geològics del 2005 que desaconsellaven la instal·lació del magatzem, que es van subestimar o fins i tot ignorar els riscos sísmics i que no es van seguir les bones pràctiques recomanades en matèria de mineria i indústria gasista. Per això, es considera que hi ha responsabilitats ambientals, però també de reparació dels danys materials causats a les cases afectades pels terratrèmols. A més, afecta, diu, els consumidors pel fet que es carregui al rebut de gas durant els propers 30 anys l'import de la indemnització, de 1.350 milions, però que alguns càlculs situen el cost total en 3.500 milions.

-.-

10 d’oct. 2014

Juan Irnzo, conseller de REE També va participar en el festí de Caja Madrid


JUAN IRANZO. El conseller de Red Eléctrica Española (REE), participada majoritàriament per l’Estat i membre dimissionari del consell econòmic i social (CES) no va usar per a res el caixer en la seva despesa de 46.848 euros. Els seus càrrecs eren sempre compres. La més important correspon al 30 de desembre del 2010. El dia anterior a la revetlla de Cap d’Any del pitjor any de la crisi, el també degà del Col·legi d’Economistes de Madrid es va gastar 3.000 euros a Hipercor i el supermercat d’El Corte Inglés, segons els extractes de la seva targeta fantasma. També hi ha despeses de 2.109 euros en gasolina. En la relació consten 5.965 euros els estius del 2010 i el 2011 a l’agència de viatges d’El Corte Inglés i 2.400 euros al juny del 2010 a la joieria Carlos Jiménez. També hi ha entrades de cinema i consumicions, per un total de 408 euros a la discoteca Snobissimo. A Loewe Hermanos, Iranzo va pagar 620 euros el Nadal del 2010. El gruix de la despesa d’Iranzo ‒7.943 euros‒ és en confecció tèxtil. Botigues de grans cadenes com Etam, Women’s Secret o Calzedonia coincideixen amb d’altres més exclusives, com Carolina Herrera, Divina, Devernois, Ángel Schlesser o Bimba y Lola, per esmentar-ne només algunes. En sabateria es va gastar almenys 1.427 euros, dels quals 840 corresponen a un sol dia d’agost del 2011 a la sabateria de Santander Lucio Herrezuelo.

-.-


http://www.eldiario.es/gastos_tarjetas_black/Juan-Iranzo-tarjeta-lenceria-regalos_0_312169459.html#gastos

Les despeses de Juan Iranzo amb la targeta 'black': copes, llenceria, joies, flors, regals de noces ...

· El conseller de Red Eléctrica es va gastar 5.326 euros en joieries i més de 900 en locals d'oci nocturn. 
· A la cadena de llenceria Women'Secret es va deixar 246 euros i en flors i plantes, 421 euros.
· Només en roba es va gastar prop de 8.000 euros a establiments com Loewe, Louis Vuitton i Devernois. Llegir-ne més ...

Iranzo dimiteix com a conseller del CES i Red Eléctrica estudia el cas per les targetes 'black'

Tots els partits polítics van participar en el festí de Caja Madrid

Les 81.571 proves de la impunitat a la cúpula de Caja Madrid

Així se'ls van gastar els 86 de Caja Madrid

Anatomia del rescat a Bankia: últims dies de les targetes

-.-

6 d’oct. 2014

El Síndic promourà una impugnació contra la indemnització al Castor

Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya, durant una visita a Tarragona.
Foto: Oriol Montesó

Naciódigital.Cat 06/10/2014

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, promourà accions d'impugnació contra el reial decret llei, aprovat divendres pel govern, a partir del qual es concedeix una indemnització de 1.350,7 milions a la companyia promotora del projecte de gas subterrani Castor.

El Consell de Ministres va aprovar este divendres un reial decret llei pel qual ha acceptat la renúncia d'Escal UGS, empresa participada pel grup ACS de Florentino Pérez en un 66,67 %, a la concessió del magatzem subterrani de gas Castor, situat davant de les costes del Delta de l'Ebre i fixa una indemnització per a la companyia de 1.350 milions.

Ribó es reunirà enles pròximes setmanes amb entitats de defensa dels drets dels consumidors, col·legis professionals afectats -advocats i enginyers- i moviments veïnals per estudiar accions legals contra una decisió que ha qualificat d '"indignant".

El Síndic analitzarà si han existit irregularitats en l'adjudicació de la plataforma per part dels governs de Mariano Rajoy i José Luis Rodríguez Zapatero, així com l'afectació mediambiental que han patit algunes zones de la costa ebrenca.

Així mateix, Ribó ha denunciat la decisió que la indemnització es carregue al rebut del gas durant 30 anys i s'ha compromès a animar els defensors del poble de totes les comunitats perquè se sumen a l'ofensiva per estudiar accions legals contra un decret "aberrant".

Entre els arguments que preveu el Síndic per defensar la il·legalitat del decret llei és la desestimació del Tribunal Suprem del recurs que l'Executiu va presentar l'any passat, en què es preveien indemnitzacions a Escal UGS, la concessionària de l'emmagatzematge de gas Castor. L'alt tribunal va considerar llavors que el precepte recorregut "s'adequava al complet a la legalitat" i no xocava amb la Llei del sector d'hidrocarburs, com sostenia l'administració, i va recordar que el seu manteniment no exclou la possibilitat que la companyia es quedés sense compensació en cas de "dol o negligència".

És en aquest últim punt en el qual el Síndic considera que les indemnitzacions a la concessionària podrien no estar justificades, ja que l'activitat de la plataforma gasista ha provocat sismes que, segons Ribó, han afectat "la vida de milers de persones".

En este sentit, el Síndic ha explicat que al setembre va rebre més de 500 queixes per part de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, en què expressaven el rebuig al projecte i exigien responsabilitats a les administracions.

"Hi ha hagut una manifesta mala gestió del govern d'Espanya a la Plataforma Castor. És aberrant que el pagament de les conseqüències del tancament recaiga en tots els consumidors", ha asseverat Ribó.

El Síndic també analitzarà si la concessió per a l'explotació de la plataforma gasista es va fer "sense incorporar cap estudi d'impacte mediambiental" previ, una decisió que, si es confirma, transgredeix la normativa europea. A més, Ribó ha denunciat el govern, així com als responsables de la plataforma, per ignorar un dictamen de l'Observatori de l'Ebre en el qual s'advertia del risc de sismes en el cas que s'iniciessen prospeccions gasistes a la zona.

El Síndic ha recordat que continuen en marxa els estudis per avaluar els riscos i les conseqüències dels sismes que es van produir a la zona, així com les possibles indemnitzacions, en el cas que finalment s'aproven.

Finalment, ha criticat la poca capacitat de lideratge de la Defensora del Poble, Soledad Becerril, l'única amb competències davant el ministeri d'Indústria, mentre que ha urgit a la seua homòloga europea, Emily O'Reilly, que tinga en compte accions judicials contra el projecte a partir del material que té a la seua disposició.

Al setembre de 2013, durant la fase d'injecció de gas matalàs en Castor, es van produir terratrèmols que van aconseguir un valor màxim de 4,2 graus en l'escala de Richter a la zona de la costa de Castelló i les Terres de l'Ebre.

L'Executiu va paralitzar les obres i encarregar estudis a l'Institut Geològic i Miner i al Geogràfic Nacional, així com a altres entitats internacionals, que van concloure que hi havia relació entre els sismes i l'activitat al magatzem.

D'altra banda, el grup polític valencià Compromís ha encarregat estudis jurídics per impugnar els actes administratius que han donat lloc al rescat de la concessió de la planta de gas Castor, a fi de depurar "responsabilitats econòmiques i polítiques".

Més informació:

Especial: Crisi sísmica

-.-