Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragonès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragonès. Mostrar tots els missatges

11 de jul. 2016

La petroquímica del Camp de Tarragona, més enllà de la cadena de producció

El sector petroquímic és un actor econòmic molt rellevant al territori. Tot i això, la convivència amb l'entorn natural i les afectacions que té en la salut pública han reobert el debat sobre la necessitat de millorar l'anàlisi del seu impacte 

Els darrers anys, la indústria petroquímica del Camp de Tarragona ha registrat diversos episodis que han alertat el veïnat de les poblacions properes, tant pel seu impacte visual com per les olors .
Plataforma Cel Net

El 23 de maig passat, una torxa de la petroquímica Dow Chermical va emetre fum negre amb residus tòxics sobre el Camp de Tarragona durant més de 48 hores. Això no obstant, el Departament de Territori i Sostenibilitat afirma que es tracta d'un fet "sense transcendència". Però, arran d'aquest esdeveniment i d'altres que s'han produït amb unes característiques similars, s'han tornat a posar sobre la taula el debat sobre l'impacte de la indústria petroquímica al territori i la petició d'un estudi complet de la qualitat de l'aire per part de veus expertes i plataformes civils.

Neus Roig, membre de la Plataforma Cel Net, assegura que "sempre que hi ha una parada programada de manteniment, hi ha algun problema que perjudica les veïnes, ja siguin episodis de flama, fums o soroll". Afegeix que aquests casos "són l'altaveu d'una problemàtica silenciada" a la qual són sotmeses les habitants del Camp de Tarragona dia a dia. La darrera problemàtica registrada, segons Francesc Borrull, investigador de l'àrea de Química analítica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), indica un "mal funcionament en el procés", ja que "les torxes són mesures de seguretat de les empreses i, quan hi ha un error o un mal funcionament, s'activen".

Els darrers anys, la indústria petroquímica del Camp de Tarragona havia registrat diversos episodis que havien alertat el veïnat de les poblacions properes, ja fos per l'impacte visual o per les olors. Ara bé, Joan Pons, ambientòleg i activista del territori, adverteix que "la societat del Camp de Tarragona ja no està en condicions de suportar episodis tan violents com els que s'han donat". No existeix una diagnosi completa dels residus que s'emeten a l'aire i, per això, explica Pons, diferents plataformes i treballadores del sector demanen, "des de fa molts anys", estudis complets a l'administració. Martí Nadal, investigador del Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental de la URV, diu que "la qüestió clau que cal respondre no és saber qui contamina, sinó assegurar que la salut de l'entorn no es veu afectada, independentment de la indústria que en sigui responsable".

Analitzar l'aire de les poblacions del complex petroquímic

L'any 2014, la Plataforma Cel Net –amb el suport dels ajuntaments de Constantí, el Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp, la Secció de Seguretat Industrial, Automòbils i Metrologia de la Generalitat de Catalunya i el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya (GEPEC)– va presentar un estudi de la qualitat de l'aire de la zona elaborat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La investigació tenia com a objectiu avaluar "les emissions atmosfèriques contaminants a la Vall de Francolí a partir de controls socials, químics i de modelització numèrica", segons Cel Net.

El Camp de Tarragona representa el "punt més important del sud d'Europa" de la indústria petroquímica, a més de tenir "un seguit d'indústries potencialment contaminants". Nadal comenta que "cadascuna d'aquestes empreses pot esgrimir que compleix amb els límits d'emissió d'un nombre conegut i limitat de contaminats marcats per la legislació" i que la població propera a les indústries "pot estar exposada a tots aquests contaminants", que són emesos per "moltes fonts d'emissió en petites quantitats".

Francesc Borrull explica que "la singularitat del Camp de Tarragona radica precisament en el fet que les empreses treballen amb alguns productes que no estan regulats i, per tant, no es poden determinar de manera automàtica". Així doncs, es posa de manifest la necessitat de tenir dades aprovades per l'administració i uns estàndards de qualitat de producció i cura del medi ambient per poder investigar i treballar per uns models que siguin millors per a les habitants dels pobles i la relació amb l'exterior, tenint en compte la feina que s'està fent a les empreses en qüestió. Al mateix temps, tampoc no es poden fer vinculacions entre l'aire i la incidència de malalties de tipus respiratori o càncers per aquesta mateixa raó. El doctor Nadal és taxatiu: "De moment, no hi ha hagut la voluntat, especialment per part de la indústria, de fer un estudi epidemiològic per poder-ho contrastar a causa dels costos elevats".

Els elements que es poden trobar a l'aire dels territoris que alberguen la indústria química i petroquímica són mesurats per la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Ambiental, òrgan que depèn de la Generalitat i que té diversos captadors repartits per la geografia catalana que recullen els compostos a estudiar. Les empreses també tenen una instal·lació pròpia, però els resultats són privats i els organismes independents no els poden consultar. Això no obstant, Borrull recalca que aquests sensors "només se centren en els compostos que estan regulats per normativa". És a dir, contaminants majoritaris com els que resulten de la combustió d'un cotxe, per exemple, i alguns minoritaris que tenen una toxicologia contrastada, com ara el benzè o el benzo(a) pirè. Justament, Mercè Rius, directora general de qualitat ambiental, es basa en la normativa europea quan diu que el departament està analitzant, "des de l'any 2015 i durant aquest 2016" un total de 24 compostos volàtils, marcats per la legislació europea, arran del "compromís" establert amb l'entorn i la societat.

Gran part dels productes que arriben a l'atmosfera provinents del procés de treball amb petroli –que són els més nocius– formen part del grup de contaminants secundaris, elements que no són percebuts per la maquinària analítica ni recollits pels textos legals. Així doncs, quan es parla d'uns nivells correctes de concentració a l'aire no s'estan tenint en compte tots els factors. L'estudi dut a terme per la UPC revela que, entre els anys 2011 i 2015, es van registrar un total de 942 episodis a les poblacions de Constantí, el Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp, amb un decreixement accentuat els últims anys. Els incidents mesuraven la presència d'olor a les localitats en una escala de l'u al cinc.

L'arrel del problema es troba, comenta Pons, en el fet que "l'Estat espanyol i Catalunya no tenen una normativa que estableixi unes concentracions màximes de contaminants secundaris". Així doncs, les actuacions només es poden emparar en allò que marca la legislació europea, que posa topalls en la presència de contaminants de primer nivell a través de la directiva de l'any 2010 sobre les emissions industrials (2010/75/UE) i la directiva de 2001 sobre limitació d'emissions a l'atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans instal·lacions de combustió (2001/80/CE).

La resposta de l'administració

El Departament de Territori i Sostenibilitat va crear la Taula de Qualitat de l'Aire l'any 2015, per donar resposta a les peticions formulades per part de diferents col·lectius de reunir les diferents parts que formaven part de l'àmbit de la petroquímica. Neix amb "la voluntat d'esdevenir la plataforma que aglutini, comparteixi i canalitzi les actuacions generades per qualsevol agent i de mantenir informats els ciutadans del territori".

Tot i això, la taula no inclou tots els agents que els sectors pròxims a Cel Net creuen convenients. A més, l'estructura només té un caràcter consultiu i, per tant, no pot proposar accions reals. La primavera passada, la representació del laboratori de la UPC, a qui es va encarregar l'elaboració d'un estudi independent sobre la qualitat de l'aire al Tarragonès Nord, va abandonar l'espai de diàleg "per la falta de voluntat real de millorar la qualitat ambiental de la zona", segons es detallava a la premsa local.

Reconversió de la indústria

L'existència de models alternatius fan replantejar la vigència del sector petroquímic en un futur. Diferents veus coincideixen a destacar la necessitat d'una indústria petroquímica basada en uns principis de convivència amb l'entorn natural. Veus com la d'Esperanza Picó opinen que el sector "té l'oportunitat d'utilitzar recursos biològics com l'etanol obtingut a partir de la canya de sucre o la remolatxa i el gas de síntesi a partir de l'hidrogen generat per energies renovables o per subproductes de biorefineries".

La reconversió a l'energia solar d'alguna d'aquestes plantes, a Texas, ha estat possible gràcies a l'acord amb un parc eòlic que té 200 megawatts de potència. A Alemanya, altres espais utilitzen la canya de sucre com a matèria primera i, d'aquesta manera, es camina cap a una química més ecològica i la "veritable revolució verda", segons Picó. Caldrà veure quins plans té el govern català i cap a on evoluciona el seu model actual. 

Notícies relacionades:  


-.-

25 d’abr. 2014

La Plataforma Salvem Muntanyans aconsegueix que la urbanització Muntanyans II no es faci


Torredembarra ha rebut molta pressió urbanística. El GEPEC-EdC varem ser l'única entitat pública o privada que va fer al·legacions al Pla General d'Ordenació Urbana per a evitar aquesta i altres urbanitzacions.

L'any 2001 varem lliurar un dossier de més de 100 pàgines als regidors de l'Ajuntament llavors presidit per Manuel Jiménez i sent regidor d'urbanisme Ramon Ripoll. Aquest dossier indicava els motius i les opcions a tirar endavant per a no construir en una zona humida i inundable.

Aquest treball previ, i especialment, haver observat la construcció de l'anòmala Nova Torredembarra (Muntanyans I) va contribuir a què un grup de veïns creessin la Plataforma Salvem Els Muntanyans. 

Aquesta Plataforma va aconseguir les mobilitzacions ciutadanes de protesta més importants de la vila fins a la data, a més de múltiples informes, gestions i el finançament de tot el caríssim procés judicial.

El Tribunal Suprem acaba de ratificar una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la línia d'altres sentències anteriors a favor de no construir en zones inundables. Malgrat el trist paper d'Ajuntaments i Generalitat que s'han alineat, sempre, a favor de les immobiliàries i no de l'interès públic (de la natura ni de les generacions actuals i futures de ciutadans).

Durant aquest temps, la immobiliària va construir uns vials, infraestructures i canal. També es va instal·lar una caseta d'una estació de bombament de clavegueram cap a la depuradora, construïda en terrenys inundables per la pròpia Agència Catalana de l'Aigua. Des del GEPEC-EdC exigim que s'enretirin en la major brevetat possible i amb el mínim cost per als ciutadans, per a recuperar l'estat anterior, lliure de construccions artificials. 

Hem de recordar que amb la protecció d'aquest espai ja res impedeix unir en un sol espai natural els espais agrícoles i forestals situats al cantó de muntanya de l'autovia amb els Muntanyans (ja protegits per la normativa local) per a augmentar al màxim la connectivitat de persones, flora, fauna i aigua entre totes les àrees compromeses.

Més informació: Ramon Ferré (675484707)

Font: Gepec
-.-

17 de gen. 2014

La línia elèctrica de Molt Alta Tensió entre l'Aragó i el Tarragonès no es farà

El govern espanyol arxiva el projecte de la MAT entre la Secuita i Escatron perquè el tràmit ambiental havia caducat.

La nova línia elèctrica d'Alta Tensió que havia de connectar l'Aragó i el Tarragonès no es farà.

Recorregut que hauria de fer la MAT.


324.Cat 17/01/2014

El govern espanyol ha arxivat el projecte de la MAT entre Secuita i Escatrón desprès de reconèixer que l'expedient d'avaluació ambiental que va presentar Red Eléctrica Española va fer-se fora del termini establert.

El 2010, el Ministeri d'Indústria va proposar una nova línia elèctrica que connectava Escatrón, a l'Aragó, amb la Secuita, al Tarragonès. La línia plantejava un doble circuit, un d'alta tensió i un de molt alta tensió, amb subestacions a Móra d'Ebre i la Secuita.

Els alcaldes de la zona s'oposaven a aquest projecte, sobretot per l'impacte ambiental.

En el cas que Red Eléctrica Espanyola (REE) volgués tornar a posar en marxa el projecte, hauria de reiniciar tot el procés "des de zero", segons ha subratllat l'alcalde de la Secuita, Eudald Roca. Els ajuntaments han celebrat la decisió, adoptada el passat setembre i comunicada la setmana passada, però ja han avisat que es mantindran alerta davant d'un possible nou intent de ressuscitar la MAT.

Aquesta batalla s'ha guanyat, de moment, per un defecte de forma, però els ajuntaments diuen que ara estan més organitzats per tornar a lluitar si el Ministeri d'Indústria el tornar a engegar el projecte.

Informació relacionada:

17/01/2014 El govern espanyol arxiva el projecte de la MAT entre la Secuita i Escatron perquè el tràmit ambiental havia caducat. Els ajuntaments afectats celebren la victòria, que obligaria a reiniciar el projecte des de zero, i asseguren estar preparats per fer front a noves amenaces.

17/01/2014 El Ministeri arxiva el projecte de la MAT i si el promotor vol tornar-hi, el territori està preparat per al·legar. L’alcalde de la Secuita fa pública la resposta que el Ministeri li envia on diu que arxiva l’expedient d’avaluació ambiental. Diversos ajuntaments, a proposta d’ERC, van demanar l’arxivament per defecte jurídic en l’informe mediambiental.
.
D'esquerra a dreta: Cèsar López (vicepresident Consell Comarcal Priorat), Rosa Abelló (les Borges del Camp); Josep Maria Piqué (alcalde de Marçà); Josep Andreu (diputat); Josep Puxeu (alcalde de Falset); Eudald Roca (alcalde de la Secuita); Jordi Cartanyà (Valls); Daniel Rodríguez (Constantí); i Aleix Cortés (membre de la plataforma No a la MAT).
-.-

13 de gen. 2014

El vaixell carregat amb armes químiques siriana va rumb a una fabrica de Tarragona

GRECAT HA REBUT UNA SOL·LICITUD D'UNA ALTRA COMPANYIA


L'empresa
concessionària del servei públic d'incineració de residus perillosos en Catalunyala diu que la sol·licitud "està en fase d'estudi"
.

Gestió de Residus Especials de Catalunya (Grecat) - empresa concessionària del servei públic d'incineració de residus perillosos a Catalunya - ha rebut la sol·licitud d'una altra companyia per fer-se càrrec de l'última fase de destrucció de part de les armes químiques procedents de Síria.
La planta, situada a Constantí (Tarragona), ha emès un comunicat en el qual confirma que la sol·licitud "està en fase d'estudi", en línia amb el que s'ha avançat aquest dijous per 'El Periódico' sobre la petició del president dels EUA., Barack Obama, el seu homòleg espanyol Mariano Rajoy per acollir part de l'arsenal químic sirià.

Segons Grecat, l'Organisme per a la Prohibició d'Armes Químiques (OPAQ) ha preseleccionat a diverses empreses europees perquè es presentin a un concurs per a tractar agents químics procedents del país àrab, i una d'aquestes s'ha posat en contacte amb la planta, especialitzada en el tractament de residus especials.

SEGON
PROCÉS TERRA

En concret, segons el comunicat, es tracta d'"oferir el tractament d'algunes de les matèries primeres i fluxos que després d'haver rebut un tractament previ seran residus especials", ja que les armes es sotmeten a un primer procés d'incineració en un vaixell en alta mar.

Grecat es va constituir el 2000 per operar el servei públic de gestió de residus perillosos a Catalunya, mitjançant la unió de tres empreses accionistes: la multinacional alemanya Basf, Comsa Emte Medi Ambient i el Grup Ecocat.

La planta
de Constantí operada per Grecat es troba en procés de privatització, des que al març de 2012 la Generalitat decidís vendre per un valor de 42,2 milions d'euros.

Més informació:

-.-

9 de gen. 2014

Armes químiques sirianes poden acabar a Tarragona

Estudien que residus químics d'armes sirianes siguin tractats a Tarragona

El Govern nord-americà ha sol·licitat un port de la mediterrània per descarregar l'arsenal sirià per al seu posterior tractament.
.

Foto: Vicenç Llurba

23/12/2013. El Govern nord-americà ha sol·licitat a Espanya, França i Itàlia la possibilitat d'utilitzar un dels seus ports en el Mediterrani per descarregar residus químics de l'arsenal sirià, segons han avançat fonts diplomàtiques al diari digital Público.es. «Estan buscant un port en el Mediterrani per descarregar aquests residus per al seu posterior tractament», han explicat les fonts, que han precisat que la decisió encara no s'ha tancat. Llegir més a NotíciesTarragona.cat

09/01/2014 Obama demana a Rajoy dipositar a Tarragona residus químics sirians.

Washington pretén descarregar 15 tones de gas sarín i mostassa
, entre d'altres. Llegir més a El Periódico


09/01/2014 Obama demana a Rajoy dipositar a Tarragona residus químics sirians.
El govern dels Estats Units ha sol·licitat a l'executiu espanyol dipositar al port de Tarragona residus procedents de les armes químiques sirianes. Es tracta d'un carregament de quinze tones de gas sarín i mostassa, ja neutralitzats en un vaixell especialitzat a alta mar, que en arribar a port presenten una toxicitat molt baixa i es tracten com a residus urbans o normals.
Llegir més a 324.Cat

09/01/2014 Indignació i estupor a Twitter davant la petició d'Obama d'emmagatzemar a Tarragona residus sirians. Llegir més a El Periódico

09/01/2014
L'empresa tarragonina Grecat estudia el possible tractament dels residus químics sirians.
Una de les firmes accionistes del grup de Constantí va rebre la petició de l'Organisme per a la Prohibició d'Armes Químiques.
Llegir més a El Periódico

09/01/2014
L'alcalde de Tarragona no sap "res" de la proposta dels EUA d'acollir armes químiques al port.
Josep Fèlix Ballesteros afirma que ningú s'ha posat en contacte amb l'ajuntament per informar-lo de la sol·licitud d'Obama a Rajoy. Llegir més a El Periódico

09/01/2014 La incineradora de Constantí estudia tractar els residus químics de Síria.
La planta està gestionada per l'empresa Grecat que ha rebut la sol · licitud d'una companyia per dur a terme la tasca. Llegir més a La Vanguardia

09/01/2014 Una empresa de Tarragona estudia una sol · licitud per tractar residus d'armes químiques de Síria.Gestió de Residus Especials de Catalunya (Grecat) empresa concessionària del servei públic d'incineració de residus perillosos a Catalunya-ha rebut la sol·licitud d'una altra companyia per fer-se càrrec de l'última fase de destrucció de part de les armes químiques procedents de Síria. La planta, situada a Constantí (Tarragona), ha emès un comunicat en el qual confirma que la sol · licitud "estan en fase d'estudi". Més a TVE

12/01/2014 El Govern desemborsa 9,3 milions per privatitzar la planta que opta a tractar armes químiques a Tarragona.Es tracta de la indemnització a l'empresa Grecat per un procés iniciat el març de 2012. Llegir més Diari de Tarragona


-.-

20 de nov. 2013

El Govern s'oposa a la línia d'alta tensió Escatrón-La Secuita perquè 'no té cap utilitat'

La línia Escatrón-La Secuita qualificada de «desfavorable» per la Generalitat

El conseller Felip Puig ho anunciat després d'una pregunta del diputat reusenc Carles Pellicer sobre la «utilitat real» d'aquest línia d'alta tensió que ha de travessar el Camp de Tarragona

Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació, avui al Parlament Foto: Parlament.cat

Aquest matí al Parlament de Catalunya el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, ha contestat a una pregunta de Carles Pellicer, diputat per Tarragona, sobre la «utilitat real» de la línia d'alta tensió de 400Kv Escatrón-La Secuita, assegurant que la Generalitat havia fet un informe sobre la línia i l’ha acabat qualificant de «desfavorable». Segons el conseller Puig, «la nostra filosofia en polítiques energètiques i infraestructures és només aquella que tingui una clara justificació econòmica i social», i ha afegit que aquest projecte «pot tenir un impacte innecessari sobre el medi i un cost innecessari que han d’acabar pagant famílies i empreses».  

Aquest projecte que afecta 26 municipis amb més de 100km de distància «ha generat un debat intens i una gran preocupació» al territori. El diputat reusenc ha concretat que aquest projecte elaborat a l’any 2008 afectaria a les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Tarragonès. Pellicer ha assegurat que aquesta infraestructura «és innecessària tenint en compte que el govern espanyol la va projectar per donar sortida a la producció energètica de parcs eòlics que no s’han construït». En acabar la sessió de control, Pellicer ha concretat que aquest projecte «no ha tingut en compte el posicionament del territori i s’ha fet d’esquena a les comarques afectades».

El també alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha mostrat la seva oposició al projecte i ha recordat «encara té menys sentit» perquè «les actuals condicions de la retribució d’energies renovables són inexistents, de manera que dificulten la viabilitat econòmica d’aquest sector i la instal·lació d’aquests parcs eòlics». 

-.-

El Govern s'oposa a la línia d'alta tensió Escatrón-La Secuita perquè 'no té cap utilitat'
Puig culpa a "l'erratica planificació" de l'Estat i el seu "marc regulatori" de l'informe "desfavorable" de l'executiu al projecte de REE. Llegir-ne més ... ReusDigital 

El Govern rechaza la línea de alta tensión Escatrón-La Secuita que impulsa el Estado
El conseller de Empresa y Empleo de la Generalitat, Felip Puig, ha lamentado que el Gobierno central tiene un "comportamiento errático" en el ámbito de la energía. Llegir-ne més ... Diari de Tarragona

-.-  

4 d’oct. 2013

Recull de Noticies. No a la MAT: Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita

Recull de Noticies. del dia 23/07/2013  fins el 04/10/2013


Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita

30/09/2013 El govern del PP autoritza nous trams de la MAT
.

A Girona

23/09/2013 Article diari Ara : “La MAT avança malgrat l’oposició”

14/09/2013 Preveuen 75 torres de la MAT entre Santa Llogaia i Bescanó

12/09/2013 Crònica del setge policial a l’acampada contra la MAT i els entorns.

04/09/2013 Assetjament policial contra els ciutadans que s'oposen a la MAT

04/09/2013 Plataforma NO A LA MAT. Comunicat de Premsa 4 de setembre de 2013

04/09/2013 Els últims de la MAT. Uns joves ocupen una masia amb el suport de veïns i sota nodrida vigilància dels Mossos

02/09/2013 Operació policial contra un grup antisistema contrari a la MAT a Fellines 

02/09/2013 Els Mossos renuncien a desallotjar una masia de Bàscara que planta resistència a la línia de la MAT

07/08/2013 Entrevista de TV Girona a Pasqual Aguilar de la Plataforma NO A LA MAT i Xavi Amat de NO A LA MAT SELVA 


A Madrid

30/08/2013 El Gobierno simplifica el papeleo ambiental para levantar proyectos



Internacional

13/09/2013 “Després de Fukushima”, jornada d’alternatives pel tancament de les nuclears, a Reus 

25/08/2013 Gas Natural Fenosa, La Caixa y la brutal represión a la Asamblea Popular del Pueblo Juchiteco (México)


No a la MAT Escatrón - La Secuita


A ca nostra ...

01/10/2013 El ple de l'Ajuntament d'Almoster aprova una moció en contra de la MAT

27/09/2013 El Consell Comarcal de l’Alt Camp en contra de la línia de Molt Alta Tensió i a favor de la vaga indefinida a les Illes

13/09/2013 “Després de Fukushima”, jornada d’alternatives pel tancament de les nuclears, a Reus 

11/09/2013 No a la Mat també present a la Via Catalana

03/10/2013 II Jornada cap a la construcció d’una futura xarxa per la sobirania energètica

08/09/2013 «És maco oi? Doncs tot això està a punt d'acabar-se

30/08/2013 Lo Priorat pinta contra la MAT!!

23/08/2013 REE demana prorrogar els tràmits administratius de la MAT Escatrón-La Secuita que els alcaldes 

16/09/2013 Aturem la MAT! Recollida de signatures a través de Change.org 

01/09/2013  El govern vol més raons per a la MAT del sud

01/08/2013 Assemblea Informativa sobre la MAT. Dijous 1 d'agost a Vilallonga

31/07/2013 La Generalitat demana ara a l'Estat que justifiqui la MAT   

30/07/2013 Aturar BCNWorld i la MAT és possible i necessari 

30.07/2013 El PSC del Camp es posiciona contra la línia de MAT 

28/07/2013 Trinxats per l'alta tensió 

26/07/2013 El Consell d'Alcaldes i Alcaldesses es posiciona en contra de la línia de molt alta tensió entre Escatrón i la Secuita

25/07/2013 Riudecols demana que s'arxivi el projecte de la línia de molt alta tensió

24/07/2013 Els efectes de BCNWorld i la línia de Molt Alta Tensió a debat a Valls

23/07/2013 Alcaldes i ecologistes reclamen l'arxivament de l'expedient mediambiental de la MAT

23/07/2013 ERC denuncia la caducitat de l'estudi ambiental de la MAT

22/07/2013 El Baix Camp, contra la MAT
 

Més coses

01/10/2013 El projecte Castor de Florentino Pérez desencadena una llarga sèrie de terratrèmols a Vinaròs

03/08/2013 Desobediència Solar i com contractar electricitat verda sense haver de pagar més

01/08/2013 La hipersensibilitat elèctrica, una afectació mèdica poc comuna

31/07/2013 El sol ja no és gratis


Documentals

LA MAT - ¿A dónde nos lleva el progreso? (Documental)

GasLand: La extracción de gas mediante “fracking”

Oligopoly - El joc de l'energía. Salvados - Jordi Évole
-.-

23 d’ag. 2013

REE demana prorrogar els tràmits administratius de la MAT Escatrón-La Secuita que els alcaldes

324.Cat - ANC 23/08/2013
La Secuita (ACN).- Red Eléctrica Española (REE) ha demanat una pròrroga per la tramitació de l'expedient mediambiental de la nova línia de molt alta tensió (MAT) que projecta entre Aragó i el Tarragonès. Aquesta ha estat la resposta que han rebut alguns dels municipis afectats que havien demanat al Ministeri de Medi Ambient que arxivés i invalidés l'expedient per haver vençut l'agost de l'any passat. L'Ajuntament de la Secuita ja ha demanat informació sobre la tramitació d'aquesta pròrroga. Els opositors a la MAT han destacat la carta que la Generalitat va enviar al Ministeri d'Indústria qüestionant la necessitat d'aquesta línia elèctrica, i que valoren com un "suport" a la seva oposició al projecte.

-.-

Informació relacionada:

25 de juliol de 2013. El Consell d'Alcaldes i Alcaldesses es posiciona en contra de la línia de molt alta tensió entre Escatrón i la Secuita

1 d’ag. 2013

Assemblea Informativa sobre la MAT. Dijous 1 d'agost a Vilallonga

Avui dijous, a les 20.30 h, a la Sala d'Actes del Centre Recreatiu, Assemblea Informativa sobre la MAT (línea de molt alta tensió)

-.-

28 de jul. 2013

Trinxats per l'alta tensió

El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre es mobilitzen en contra d'una línia elèctrica que s'hi ha començat a projectar. Red Eléctrica defensa la necessitat d'una interconnexió amb l'Aragó, i el territori tem l'impacte paisatgístic.
Batea és el municipi de la Terra Alta més afectat per la línia, i tem l'impacte sobre el conreu de la vinya.
Foto: ELISABETH MAGRE
· La línia travessarà la Terra Alta, però les indústries no s'hi poden implantar perquè no hi ha prou potència elèctrica.  

· El territori dubta que la iniciativa hagi de beneficiar el seu subministrament i denuncia l'excés de línies i centrals. 

· REE preveu una línia de 400.000 volts que travessarà la demarcació per l'interior. El projecte està en fase preliminar. 
Foto: ELISABETH MAGRE
L. Moreso / A. Palomares
elpuntavui.cat 28/07/13

.
La línia ha de discórrer per Pradell
de la Teixeta, al Priorat,
entre d'altres municipis.
Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.
El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre comencen a organitzar-se per dir prou a la instal·lació de més infraestructures elèctriques al seu territori. El motiu, una nova línia de les anomenades de molt alta tensió (400.000 volts), tota una autopista elèctrica que ha de discórrer entre Escatrón (Aragó) i la Secuita (Tarragonès), travessant de punta a punta la demarcació per l'interior. Tot i algunes excepcions, com pot ser la Ribera d'Ebre, la resta de comarques afectades per la futura línia (Terra Alta, Priorat, Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès) han començat a alçar ja la veu contra un projecte que creuen que no beneficiarà directament un territori que ja acull diverses infraestructures de producció i transport d'energia, i que, a més, temen especialment pel seu impacte paisatgístic. Les mocions en contra del projecte han començat ja a proliferar als plens, i algunes poblacions fins i tot han iniciat una lluita de caire jurídic i demanen l'arxiu de tot l'expedient per un problema de terminis.

El projecte es troba de moment en una fase preliminar, segons n'ha confirmat la impulsora, Red Eléctrica Española (REE). Així, s'ha aprovat l'informe ambiental i els territoris afectats han rebut l'avantprojecte, que es troba en informació pública des de fa gairebé un any. La perspectiva és que, fins d'aquí un any com a mínim, no es comenci la redacció definitiva del projecte i tota la seva tramitació, per la qual cosa les obres ni tan sols tenen un calendari fixat encara. La nova línia ha de substituir una altra existent actualment i que segueix pràcticament el mateix traçat que la nova, però amb la meitat de càrrega, 200.000 volts. Ha de servir també, segons els plans de REE, per eliminar una segona línia de mitjana tensió de la zona, que s'integraria a la nova, tot i els recels del territori sobre la realitat d'aquesta previsió.

“Les principals prioritats són tres: reforçar la interconnexió entre Aragó i Catalunya, remodelar i potenciar la línia actual entre Escatrón i Tarragona, i facilitar l'evacuació dels futurs parcs eòlics a la zona dels Aubals, a la Ribera d'Ebre”, detalla el delegat de REE a Catalunya, Lluís Pinós. El mateix Pinós reconeix que la millora del subministrament de la demarcació tarragonina estaria en quart lloc en l'ordre de prioritats.

Precisament, a aquesta falta de justificació pel que fa a les necessitats directes del territori, juntament amb el descens del consum elèctric els darrers anys i la tendència també a la baixa prevista per al futur, són els arguments a què s'acullen els opositors a la línia, tant des del món polític de la majoria de comarques afectades com des de l'àmbit social. Molts subratllen especialment la forta càrrega d'infraestructures elèctriques que suporta la demarcació: presència de múltiples línies d'alta tensió (set tan sols a les comarques del Camp de Tarragona), tres centrals nuclears, diversos parcs eòlics en funcionament i en projecte i, a més, el gegant del polígon petroquímic. “Aquesta terra ja no pot aguantar més coses, sigui quina sigui la necessitat d'aquesta línia”, explica Joaquim Calatayud, president del Consell Comarcal del Baix Camp. Argument que des de REE relativitzen: “És normal que un territori dedicat a la producció d'energia hagi de tenir les línies per al seu transport”, diu Pinós.

Traçat de la línia d'alta tensió Escatrón - La Secuita Foto: EL PUNT AVUI.
plataformes en marxa

La Xarxa Sud, una agrupació d'entitats majoritàriament ecologistes però de signe molt divers (i algunes també polítiques), s'està convertint en una de les cares més visibles de la lluita social contra aquesta línia elèctrica, agrupant i impulsant plataformes opositores arreu del territori afectat. Amb el president del Gepec, Andreu Escolà, al capdavant, estan organitzant diverses reunions informatives i cercant noves complicitats en la lluita contra el projecte. “Som un territori que produïm el 70% de l'energia que es consumeix a Catalunya, però tan sols en consumim el 13%. Aquesta línia serà una piconadora”, detalla Escolà, qui, com molts opositors, veu el projecte com una estratègia per beneficiar el futur mercat únic europeu de l'energia i connectar el nord d'Àfrica amb el nord d'Europa.

Un dels objectius és aconseguir la implicació en el terreny polític dels diferents municipis i consells comarcals afectats pel traçat, una forma de pressionar també el govern català perquè intenti forçar REE a replantejar la línia. Tot i que des del Departament d'Empresa i Ocupació es manté que el projecte s'està estudiant tècnicament, així com la possibilitat de plantejar alternatives (REE, però, sí que ha rebut una alternativa de traçat per part de Medi Ambient, que s'està estudiant), des del territori es manté certa confusió sobre el paper del govern, dividits entre els recels cap a un possible suport al projecte, fins a d'altres que confien tenir-lo al seu costat en l'oposició. Tots, però, coincideixen a criticar la poca informació que han rebut, sovint a destemps i fora ja del termini d'al·legacions, tot i que REE es mostra disposada a atendre els seus suggeriments també ara.

L'entrada al territori català de la futura línia es produeix per la Terra Alta, on els alcaldes han demanat per escrit una modificació a REE. La zona, que viu principalment de l'agricultura, no entén que es faci una altra línia elèctrica (la que podria ser la tercera de la comarca), trinxant encara més el territori. “No li veiem cap sentit al traçat, tindrà un impacte brutal, amb torres de 50 metres d'alçada”, ha explicat l'alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz. El consell d'alcaldes ha aprovat també un manifest reclamant a Endesa que millori el subministrament elèctric, tant domèstic com industrial, ja que, paradoxalment, les mancances actuals fan que s'esvaeixin les possibles inversions de petites i mitjanes indústries. Batea és el municipi de la Terra Alta més afectat. “La riquesa de la Terra Alta depèn de la vinya, de la natura i el paisatge, i un projecte d'aquestes característiques tindrà un gran impacte” ha alertat el seu alcalde, Joaquim Paladella, que recorda que les Terres de l'Ebre estan declarades reserva de la biosfera per la Unesco. A més, el batlle de Batea apunta que no hi haurà cap estació de transferència de l'energia fins a Garcia. “No rebrem cap contraprestació, i tot i que la línia travessarà la comarca no poden implantar-se empreses a la Terra Alta perquè no tenim prou potència elèctrica”, ha dit.

L'impacte paisatgístic és també el que més capfica a la comarca del Priorat, on recentment es va aprovar el Catàleg del Paisatge i es treballa també pel reconeixement per part de la Unesco. El consell d'alcaldes va acordar la setmana passada elaborar un manifest unitari en contra del projecte, i el seu president, César López, així com l'alcalde de Falset, Jordi Puxeu, ja adverteixen de la incompatibilitat entre la línia i el potencial ecològic i també econòmic de la comarca. Precisament, a la comarca del Priorat és on s'ha creat una de les plataformes opositores més actives, que fins i tot plantegen una acció conjunta amb diversos artistes de la zona. “No respecten una comarca forjada gràcies al treball de moltes generacions des del segle XI”, detalla la portaveu, Núria Sedó. Algunes veus han demanat que, en cas que la línia hagi de passar pel Priorat, es faci soterrada, tal i com ha passat en gran part de la línia de molt alta tensió a Girona.

Al Baix Camp, també els alcaldes treballen en una moció conjunta en contra del projecte, i alcaldes com el de la Selva del Camp, Josep M. Puig, lamenten que el traçat discorri just pel mig d'uns terrenys agrícoles, fet que està provocant la mobilització dels pagesos. A Almoster, per exemple, tot i ser un terme petit de cinc km2, es podrien trobar a l'extrem d'estar travessats per fins a tres línies d'alta tensió.

70%
energia
que es consumeix a Catalunya es produeix a Tarragona, que sols en gasta un 13%

7
línies 
d'alta tensió ja passen actualment pel territori

Nova via de lluita


La Secuita (Tarragonès) és el nucli on s'acaba el traçat, amb la construcció d'una gran subestació de nou hectàrees a uns terrenys ara ocupats per vinyes. L'Ajuntament, governat per ERC, ha plantejat alternatives, però també va demanar dilluns passat que quedi sense efecte tot el tràmit per la caducitat de l'informe ambiental. Ara es fa una crida a tots els municipis afectats perquè facin el mateix.

Productors d'energia


La Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE), formada principalment per municipis de la Ribera d'Ebre però també de la Terra Alta i el Baix Camp, reclama a Red Eléctrica que el traçat de la línia de molt alta tensió tingui el mínim impacte possible sobre el paisatge, però entén que es tracta d'una infraestructura necessària. A més, el president de la MADE, Jordi Jardí, sosté que la gran subestació elèctrica de 400 kV que es farà a la zona dels Aubals, entre Garcia i Móra la Nova, és imprescindible per evacuar l'energia dels parcs eòlics que hi ha projectats. “Som una comarca productora d'energia, hem d'aprofitar-ho i vendre-ho en positiu”, ha comentat Jardí, que proposa que la subestació dels Aubals inclogui el subministrament elèctric als polígons industrials de l'entorn.

Publicat a Presència 2013 Catalunya 28-07-2013 Pàgina 10

-.-

25 de jul. 2013

Riudecols demana que s'arxivi el projecte de la línia de molt alta tensió

La moció municipal, un calc de l'aprovada a fa uns dies la Secuita, exposa que l'informe mediambiental està caducat.
La moció s'ha aprovat a l'Ajuntament de Riudecols. Foto: Alba Mariné

El Ple de l’Ajuntament de Riudecols ha aprovat una moció, a proposta del grup municipal d’ERC, que demana formalment al Ministeri de Foment l’arxivament de la línia de molt alta tensió (MAT) que la companyia Red Eléctrica Española vol construir entre el municipi aragonès d’Escatrón i la Secuita (Tarragonès). El traçat afecta el terme municipal de Riudecols i altres 100 municipis de les comarques de la Ribera d’Ebre, Priorat, Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès.

La moció aprovada per unanimitat (CiU, ERC i PSC) és calcada a la que l’Ajuntament de la Secuita, amb l’alcaldia d’Eudald Roca, va aprovar dilluns. L’acord del Ple de Riudecols exposa que l’expedient  RAT 12994. Línia 440 kV doble circuit Escatron-els Aubals-la Selva entroncament E1 la Secuita va superar els divuit mesos de marge que la llei donava per ser aprovat i va caducar. I la llei obliga l’Administració a arxivar l’expedient administratiu d’on radica tota la MAT, de la qual existeixen expedients menors al voltant de subestacions i bifurcacions de la línia.

El ple de l’Ajuntament de Riudecols és el segon ajuntament de la demarcació, després de la Secuita, que aprova «sol·licitar al Ministeri d’Indústria, a la Dirección General de Calidad, Evaluación Ambiental y Medio Natural del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural Marino i al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya la declaració de caducitat de l’expedient i el seu posterior arxiu».

Tal com va explicar ERC dimarts passat, l’informe mediambiental va caducar el mes d’agost de 2012 i segons l’article 10.2 del Reial Decret Llei 1/2008, sobre la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes, l’administració competent està obligada per llei a arxivar l’expedient administratiu.

Efecte dominó 

Des d’ERC s’espera que, tal com ha fet Riudecols, els diferents ajuntaments de la demarcació afectats pel projecte de la línia MAT aprovin la petició d’arxivament, en un efecte dominó. El Ministeri ha de respondre en 30 dies; en cas de no fer-ho, el silenci administratiu significa un silenci positiu, l’acceptació de la petició.

-.-

22 de jul. 2013

Recull de Noticies sobre la MAT. Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita

Recull de Noticies publicades al bloc No a la MAT (Almoster).
Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita (22/07/2013)

22/07/2013 Convocatòria. Comissió Comunicació No a la MAT

22/07/2013 Creix el rebuig a la línia de molt alta tensió que creuarà la província

22/07/2013 El PSC pregunta al Parlament per la línia de molt alta tensió

19/07/2013 Assemblea 20 de juliol a La Secuita. No a la MAT

17/07/2013 Convocatòria per la propera reunió contra la MAT a La Selva del Camp

11/07/2013 Alcover s'oposa a la línia elèctrica per ser "incesessaria per al territori"
· El consistori s'uneix a la negativa de la Terra Alta i el Priorat.

09/07/2013 L'Ajuntament de Reus rebutja el projecte de línia de molt alta tensió

03/07/2013 La CUP vol que Reus doni suport als ajuntaments que s'oposen a la MAT

03/07/2013 Vilallonga del Camp. Xerrada informativa sobre el projecte de Línea de Molta Alta Tensió (MAT) 

02/07/2013 L'Ajuntament d'Alcover en contra de la MAT

02/07/2013 Denuncien irregularitats en les obres per col·locar les torres de la MAT a Canet

01/07/2013 Jornada reivindicativa contra la MAT a Canet

28/06/2013 Xerrada informativa sobre la MAT a Riudoms
 
28/06/2013 El Priorat acorda redactar un manifest contra la MAT

Articles publicats: 

-.-


#Loriuésvida:

15/07/2013 El moviment contra el pla hidrològic de l'Ebre es revifa i prepararà mobilitzacions
10/07/2013 Plataforma Ebre porta a Brussel.les els plans per al riu
09/07/2013 Sentencia de muerte para el Delta del Ebro, ¡impídelo!
07/07/2013 El Delta de l'Ebre, amenaçat de nou pel cabal imposat pel govern espanyol

 
-.-

Recull de Noticies sobre la MAT Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita (25/06/2013)
Recull de Noticies sobre la MAT Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita (27/04/2013)

-.-

4 de juny 2013

Parlem de la MAT? Parlem-ne. A La Secuita, Tarragonés

.

Sala del Casal de La Secuita 

dissabte 8 de juny de 2013 a les 12:00 h.

-.-

El projecte afectaria disset poblacions i suposaria un important impacte sobre el paisatge, el turisme i la qualitat de vida.

L’amenaça de l’alta tensió plana sobre les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona després que Red Eléctrica de España hagi projectat una línia d’alta tensió que ha de fragmentar de baix a dalt bona part de les comarques ebrenques i del Camp.

Diferents organitzacions i plataformes del Camp i les Terres de l’Ebre s’han ajuntat per activar el moviment contrari a la línia de Molt Alta Tensió que Red Eléctrica de España pretén construïr. La línia afectaria a 6 comarques en els seus 101,10 km de recorregut (Matarranya, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès). En total es comptabilitzen fins a 17 poblacions que estarien afectades: el Masroig, Falset, Pradell de la Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, l’Aleixar, Almoster, la Selva del Camp, Alcover, el Rourell, Vallmoll, la Secuita, els Garidells, Perafort i Vilallonga del Camp. 

Els contraris a la MAT consideren que el projecte reforça un model energètic caduc que només beneficia a les grans empreses i perjudica el territori i la població. La nova situació de crisi avala caminar cap a un model de consum conscient i racional de l’energia, i de producció descentralitzada i no massificada d’energies renovables. La nova línia MAT afectaria molt negativament a projectes econòmics i socials sostenibles i suposaria una amenaça per la salut de les persones.

http://xarxasud.wordpress.com 


Aquí podem veure una part del recorregut i l'impacte sobre el territori ...
 


Per a més informació:

Comunicat de premsa de la Xarxa-Sud contra la MAT

-.-

7 de maig 2013

Es constitueix la Xarxa-Sud

Fins a 18 entitats, plataformes i col·laboradors del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’han unit per formar Xarxa Sud, una plataforma pensada per unificar criteris i sumar esforços en la defensa del territori i lluitar contra les agressions de forma coordinadora, potenciant i defensant els valors identitaris d’aquestes comarques. Des de Xarxa Sud s’aposta per un model de desenvolupament territorial que reverteixi en el seus habitants, que respecti el medi ambient i els béns culturals i naturals, els paisatges i els activitats agràries, pensant, també en les generacions futures.

Davant d’aquesta unió s’hi troba el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), qui ha impulsat la unió entre grups i col·laboradors de comarques com la Ribera d’Ebre, el Baix Camp, el Priorat, el Tarragonès, la Terra Alta i el Baix Penedès.


 -.-

Manifest

Nosaltres, entitats, plataformes i persones reunides a Reus, l’1 de març del 2013, manifestem que:

Davant de les agressions ambientals que han deixat nombroses ferides en el territori, esquarterant-lo amb noves infraestructures abans de millorar les existents, fent que les inversions en qualsevol àmbit de l’economia siguin a gran escala; turisme de masses i indústria petroquímica a la costa; indústries energètiques a les muntanyes i abocadors i extractives a l’interior o bé que les inversions siguin inexistents, etc. Pensem que aquesta manera de funcionar no fa més que reproduir els models de desenvolupament que ens han portat a la crisi actual.

Pensem que el creixement no pot consistir en la saturació i la destrucció de l’entorn. Així, volem que es conservin, es promoguin i es valoritzin uns espais que, per sobre de tot, estimem i necessitem.

No podem girar l’esquena al lloc on vivim. Creiem que la gent del territori tenim el dret i el deure d’implicar-nos en les decisions públiques. No involucrar-nos en la transformació territorial és fer ulls clucs als valors naturals, paisatgístics, culturals i humans que ens envolten i que hem de deixar en herència als nostres descendents.

El progrés de les nostres terres ha d’anar de la mà de la conservació d’aquests valors.

És per tot plegat que ens hem unit persones, plataformes i entitats decidides a defensar el medi ambient i la qualitat de vida dels territoris del sud de Catalunya, creant la Xarxa Ambiental dels Territoris del Sud (Xarxa Sud).

Des de Xarxa Sud apostem per un model de desenvolupament territorial que reverteixi en els seus habitants, que respecti el medi ambient i els béns culturals i naturals, els paisatges i les activitats agràries. En definitiva, els valors humans que han deixat la seva empremta al llarg dels segles i que han forjat la nostra identitat.

Volem un progrés que salvaguardi aquests béns i valors, un creixement compatible amb la sensibilitat necessària per a protegir-los i promoure’ls, un desenvolupament acompanyat del bon estat ecològic de l’entorn. Volem una economia relocalitzada per tal de garantir la seguretat i la sobirania alimentàries, amb l’enfortiment de la ramaderia, l’agricultura i l’artesania agroalimentària, amb cicles curts distribució, una economia capaç de crear ocupació i de fixar la població al territori.

Defensem la qualitat del nostre entorn perquè aquest pugui contribuir a l’assoliment del benestar de la col·lectivitat i de l’individu.

Volem una xarxa agrícola i forestal ben conservada, amb connectors biològics que assegurin la preservació de la flora i fauna locals i la protecció de la diversitat del paisatge. Reivindiquem la rendibilització i la millora de les infraestructures ja existents –carreteres, ferrocarrils, línies elèctriques, sanejament- i la creació només d’aquelles necessàries per augmentar l’autosuficiència local i la qualitat ambiental.

Volem donar a conèixer més bé aquest patrimoni dins i fora de les nostres comarques, posar-lo en valor i assegurar-ne el reconeixement. El territori és la nostra essència i la nostra identitat.

Amb l’objectiu de fer-nos més forts gràcies a la unió de les nostres veus, defensar el territori i encaminar-nos de manera conjunta al que volem esdevenir, neix la Xarxa Ambiental dels Territoris del Sud, constituïda per les persones, plataformes i entitats sotasignades i quantes es vulguin unir sota aquests principis i en representació dels nostres pobles de les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, el Montsià i el Priorat, la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp,Tarragonès i Baix Penedès. 

Signants: GEPEC-EdC, GEVEN, Plataforma del Priorat, Plataforma Salvem Platges, Assamblea Aturem Bcn World, Plataforma de la Terra Alta, Plataforma Móra d’Ebre, Alveolus, La Canonja 3, DEFENTERRA, DELTERPA, Centre d’Estudis d’Alforgenencs Ramon de Ganagod, Plataforma Martí Verd, Plaforma Cel Net, Plataforma de la Conca de Barberà, Modest Guinjoan, Xavier Joanpere, Sergi Saladié.


Manifest (pdf)

-.-

Entitats i plataformes: 

Font: Xarxa Sud
-.-