Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ENRESA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ENRESA. Mostrar tots els missatges

19 de febr. 2015

Enresa transportarà per carretera els residus fins al magatzem nuclear

· L'estudi d'impacte preveu una ruta a través de la C-12, la C-44 i l'AP-7 per als residus d'Ascó i Vandellòs II

· Alcaldes afectats de l'Ebre mostren la seva sorpresa i preocupació davant l'anunci 

Imatge del magatzem individual de residus nuclears de la central nuclear d'Ascó.
Foto: JOAN REVILLAS

A.Caralt
Diari de Trragona 19/02/2015

L’estudi d’impacte ambiental del projecte de construcció del magatzem central de residus nuclears (MTC) a Villar de Cañas inclou les rutes de transport que hauran de seguir els residus emmagatzemats a les centrals espanyoles fins al petit poble de Conca, unes rutes sempre per carretera que viatgen per vies incloses a la xarxa d’itineraris de mercaderies perilloses de Catalunya.

L’estudi està promogut per l’empresa nacional de residus radioactius (Enresa) i es troba amb fase d’avaluació final per part del Govern. El Consell de Seguretat Nuclear ja ha donat el seu vist-i-plau a l’estudi i el període d’al·legacions va expirar fa mesos.

En el cas d’Ascó I i II, l’opció és la carretera C-12, l’Eix de l’Ebre, d’Ascó fins al municipi de Móra la Nova, on connecta amb la C-44, que transcorre pels municipis de Tivissa i Vandellòs, fins a assolir l’autopista AP-7. El transport enfilaria llavors l’autopista en direcció a València creuant municipis del Baix Ebre i el Montsià. En el cas de Vandellòs II, la via utilitzada també és l’AP-7 amb el mateix recorregut en direcció sud.

Els residus viatjaran dins de contenidors, un per comboi. Es dissenyen uns contenidors cilíndrics d’acer, de vuit metres i 130 tones. Del total del pes del contenidor, entre 10 i 14 tones corresponen al residu nuclear mentre que la resta a material de protecció. L’estudi estima que les característiques dels contenidors «garanteixen que les radiacions a l’exterior durant el transport siguin nul·les o pràcticament nul·les i sense conseqüències per a l’entorn i les persones».

Es preveu que els contenidors superin tres assajos per garantir la seva seguretat: una caiguda lliure sobre un blanc rígid des de nou metres d’alçada, una caiguda des d’un metre d’alçada sobre una barra d’acer en forma de punxó, l’impacte d’una massa de 500 quilos, l’exposició durant mitja hora a un foc de 800 graus centígrads i la seva immersió sota l’aigua un mínim de vuit hores.

El comboi que s’utilitzarà, sempre que sigui possible, és un transport amb semiremolc de vuit línies. Si no és possible pel tipus de via a seguir s’emprarà un transport similar amb la càrrega rebaixada. Un vehicle pilot advertirà les resta de vehicles del pas del comboi. Les rutes de les dues centrals catalanes estableixen una velocitat de transport de 40 km/hora, a banda de la mesura generalitzada de disposar de dos conductors. D’altra banda, Enresa estableix mesures addicionals com una xarxa de tallers durant el recorregut per atendre incidències abans de dos hores. Es preveuen 40 transports anuals en totes les rutes dissenyades a l’Estat, poc més de tres cada mes.

L’estudi analitza les dues vies de transport possible, la carretera i el ferrocarril, i la segona opció perd en tots els casos. En el cas d’Ascó i Vandellòs, les raons són que l’opció del tren suposa un increment del temps de recorregut entre un 15 i un 25 per cent més i sobretot la necessitat de realitzar obres de condicionament prop de les estacions de ferrocarril on es carregaria el combustible gastat. En el cas d’Ascó, uns treballs estimats entre 2 i 4 milions d’euros i a Vandellòs, d’entre 3 i 6 milions d’euros.

Sorpresa i preocupació

Alcaldes de municipis per on transiten les rutes han mostrat al Diari la seva sorpresa davant l’estudi d’Enresa. L’alcalde de Móra la Nova, Ferran Bladé, assegurà ahir que ho desconeixia i que ni l’Associació de Municipis en Àrees Nuclears ni la Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya (MADE), de la qual és membre el municipi, ho havia comunicat. Abans de pronunciar-se en un sentit o altre, assegurà que estudiaria amb detall el document.

L’ alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, també ignorava l’establiment de les rutes. Amb tot, afirmà que la C-44 és una via inclosa en la xarxa de mercaderies perilloses i que confia en la seguretat dels combois nuclears si finalment es construeix l’MTC. «A mi no em generà cap preocupació», afirmà.

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, en canvi, es mostrà preocupar per l’anunci i va lamentar la manca d’informació d’Enresa. «No hem rebut cap comunicació oficial i volem saber com es produirien aquests combois, a quines hores, i quins efectes poden tenir».

Ferré s’estranyà que el consistori no hagi rebut cap informació atesa la seva condició de municipi del pla d’emergències nuclear de Tarragona.

Dures crítiques de Greenpeace

L'organització ecologista Greenpeace ha criticat que l'establiment d'aquestes rutes no s'hagi comunicat als municipis afectats i alertat que al llarg de 60 anys viatjaran per les carreteres espanyoles unes 6.700 tones de residus radioactius. La portaveu de la campanya nuclear de l'organització, Raquel Montón, afirma que el risc zero no existeix i que als Estats Units s'han comptabilitzat fins a 58 accidents en trasllats de residus. La portaveu alerta que els itineraris perjudicaran l'economia dels municipis per on circulen els transports i que la població no rebrà, a canvi, cap compensació. Per aquesta raó, Greenpeace trametrà una carta als 210 municipis afectats. L'organització s'oposa a la construcció del magatzem nuclear i opta per consolidar els magatzems a cada planta atòmica. 

-.-

23 d’oct. 2014

“Vandellòs I: la central construïda per fer bombes nuclears franceses.”

El 19 d’octubre del 1989 es va incendiar la central nuclear. Els tècnics van evitar per sort, i sense ordinador, un accident nuclear gravíssim. La central va acabar la segona fase del desmantellament el 2012, i caldrà esperar 25 anys més fins que el nucli del reactor perdi la càrrega radioactiva. Encara no se sap quan costarà tota l’operació. Segueix sent l’accident nuclear més greu de l’estat espanyol de la història. ALBERT SOLÉ BCN

Imatge de l’interior de Vandellós I el 1989 un cop apagat l’incendi / EFE
Amb el record encara fresc de l’ accident de Txernòbil (1986), el 19 d’octubre del 1989 una de les tres centrals nuclears espanyoles d’aquell moment, Vandellòs I –Garoña i Zorita eren les altres–, va patir un incendi molt greu. Tant, que tot i tenir només 17 anys de vida –es va inaugurar el 1972 i tenia una vida útil de 40 anys–, l’Estat va preferir desmantellar la central abans que reparar-la.

No va hi haver cap fuga radioactiva, per sort o per l’habilitat dels tècnics que van saber aturar el reactor de manera manual –l’ordenador s’havia cremat amb l’incendi– abans no fos massa tard. Sense fuita radioactiva l’accident va ser qualificat de nivell 3 –l’ Escala Internacional d’Accidents Nuclears té 7 nivells (Txernòbil va ser 7)–, i no va tenir conseqüències per repensar-se la presència de centrals nuclears a Catalunya o Espanya, on actualment n’hi ha sis d’actives, però sí per repensar els protocols d’emergències nuclears, ja que aquell dia es va demostrar que no estaven preparats.
.

Història: bombes nuclears franceses

L’Espanya del final del franquisme produïa prou energia amb les dues centrals nuclears existents i les hidroelèctriques, però França va convèncer el règim perquè acceptés construir una tercera central a Catalunya –Vandellòs– que feia servir una tecnologia genuïna de la indústria francesa: el reactor de grafit-gas. Marcel Coderch, enginyer expert en energia, explica a l’ARA que l’Espanya franquista va vendre aquella adquisició com la darrera tecnologia, però en realitat era un reactor molt primitiu, dels anys 50, i que França els el va vendre en unes condicions molt favorables, començant perquè el país veí es va comprometre a comprar el 50% de l’excedent d’energia que produís. Per aquest motiu es va construir la primera línia MAT que travessa els Pirineus, i es va projectar la segona, que es va acabar el mes passat. França, però, en aquell moment, ja havia decidit anar eliminant les centrals amb el reactor de grafit. Vandellòs I es va inaugurar el 1972.

França no va fer cap acte caritatiu amb Espanya en vendre-li a preu de saldo una tecnologia ja obsoleta en aquell moment, sinó que es formava part del projecte armamentístic nuclear de l’estat francès. “El reactor de grafit-gas és el que produeix com a residu el plutoni més pur amb el qual es fabricaven les bombes atòmiques”, explica Coderch. Durant molts anys, el plutoni que sortia de Vandellòs I viatjava en trens de mercaderies fins a França, passant per sota de Barcelona –el carrer Aragó–, fins que algú va tenir la brillant idea de construir una via per a mercaderies que passava pel Vallès. Anys més tard, França va dir a Espanya que ja no necessitava més plutoni de Vandellòs I, però l’Estat no volia tampoc aquells residus radioactius, ni tenia cap lloc on guardar-los, i va demanar als francesos que els hi guardessin. Espanya paga a França 10.000 euros al dia per guardar aquests residus nuclears, però ja els ha dit que no ho vol fer més, i per això l’Estat ha començat a construir un cementiri nuclear a Villar de Cañas (Conca, Castella la Manxa) –Ascó hi va optar–, i va provocar, i provoca, molta oposició entre la població.

La nit de l’incendi

“La nit del dijous 19 d’octubre de 1989 havíem anat a sopar a Riudoms amb els companys de l’ajuntament després d’haver inaugurat l’institut del poble, i em van trucar al mòbil per avisar-me”, recorda Carles Barceló, alcalde de Vandellòs llavors. El 1989 poquíssima gent tenia mòbil, però l’alcalde d’un poble amb una central nuclear n’havia de tenir. “Vaig trucar a Vandellòs II, que feia poc que s’havia inaugurat (1988) i havia tingut moltes incidències en poc temps, però em van dir que no, que l’incendi era a Vandellòs I”. Barceló explica que van agafar el cotxe i van anar fins a la planta, i van entrar fins a la sala de control. “Ens van explicar que havia sigut una averia convencional sense perill radioactiu, tot i ser un incendi molt espectacular”, recorda l’exalcalde, per això diu que se’n va anar a casa i va dormir tranquil. “La gent del poble va seguir la informació de l’incendi pels mitjans, però sense patir perquè coneixia el risc; quan vius al costat d’una central no et fa tanta por la paraula ‘nuclear'”.

Tot i que l’exalcalde de Vandellòs parli d’una “averia convencional”, l’enginyer Marcel Coderch hi discrepa: “La tecnologia de Vandellòs I era bastant bàsica. El 1973 quan era estudiant de ‘telecos’ ens van convidar a fer una visita a la central, i quan ens van ensenyar la sala de l’ordinador vaig quedar sorprès perquè era una computadora antiga fins i tot per aquella època. Un altre dels defectes que tenia la central era que les connexions elèctriques no eren ignífugues, cosa que va ser clau en l’incendi”.

L’incendi va començar a última hora del dia. Segons algunes trucades de veïns i de la Guàrdia Civil que van veure flames, va ser a les 21.15 hores d’aquell dijous 19 d’octubre, però el director de la central, Carles Fernández Palomares va dir que el foc va començar a les 21.39 hores, que va avisar a Protecció Civil cinc minuts després, i que a les 22.11 hores va comunicar l’incident al Consell de Seguretat Nuclear (CSN). El motiu de l’accident, que sempre ha sigut considerat així i mai se n’ha responsabilitzat a ningú, va ser per un defecte mecànic de la turbina, que va provocar unes vibracions, que al seu torn van provocar una fuita d’hidrogen que en contacte amb l’aire va explotar i va causar l’incendi, i l’incendi va fer que entrés l’aigua del mar dins el reactor. Les cròniques de l’època indiquen que mai hi va haver perill de fuita radioactiva, però Coderch assegura que de perill n’hi va haver, i molt, però que es va evitar. L’incendi es va propagar per les conduccions elèctriques, i van cremar l’ordinador central, el que controlava el reactor. “Expliquen els que van viure aquella nit a dins de Vandellòs I que es cridava ‘el reactor se’ns en va!'”, comenta l’enginyer expert en energia. “Amb l’ordinador cremat, els tècnics van haver d’aturar el reactor manualment abans no fos massa tard, i ho van aconseguir a temps, abans que es produís cap fuita radioactiva i haguéssim tingut un Txernòbil 2″.
.
La central nuclear de Vandellós II, amb el reactor de Vandellós I al fons
TJERK VAN DER MEULEN
 L’any 2009, en el 20è aniversari de l’accident, Ecologistes en acció va realitzar un reportatge amb protagonistes que expliquen què podria haver passat a Vandellòs I.

L’actual alcalde de Vandellòs, Alfons Garcia, tenia 30 anys la nit de l’incendi i estava a casa amb els seus fills. Llavors era professor d’un institut a Reus. “Vandellós I era com una colònia industrial del Llobregat en què la majoria de treballadors vivien en cases al costat de la central i tenien la seva pròpia escola i transport públic. La nit de l’incendi es van abocar tots per ajudar a apagar el foc”, recorda l’actual alcalde, que aquella nit se’ va anar a dormir i fins l’endemà no es va adonar de l’abast de l’accident.

L’ordre de tancament i desmantellament de la central nuclear va tardar uns mesos, i durant aquell temps a Vandellós hi va haver incertesa amb els llocs de treball, “però al final es va resoldre bé per part de l’empresa i no va suposar cap daltabaix”, recorda Alfons Garcia. Uns treballadors es van reubicar a Vandellós II i a Ascó, d’altres a l’empresa que es va encarregar del desmantellament, ENRESA, i d’altres es van acollir a baixes incentivades.

Què n’hem après, d’aquell accident?

“Doncs que no cal un gran incident per provocar un accident nuclear molt greu”, reflexiona l’enginyer Marcel Coderch”. Una altra de les lliçons de l’incendi de Vandellòs I és que cal tenir plans d’evacuació precisos, cosa que no hi havia aquell 1989. Tot i això, Coderch afirma que encara ara, no hi ha un pla provat d’evacuació per als ciutadans dels pobles propers a les centrals nuclears. “Va ser un avís important dels perills potencials de les centrals”.

Vandellòs no té por

“Als pobles del voltant de la central sí que va haver-hi una reacció contrària després de l’incendi, sobretot pels ecologistes, però al poble n’hi va haver, perquè coneix el risc”, explica l’alcalde actual, Alfons Garcia. Segons ells, “els veïns de Vandellós estan contents de poder tenir feina a la central nuclear i disfruten dels ingressos que rep el poble per tenir la central”.

Què en fem amb el reactor?

El desmantellament de Vandellós I va ser el primer que es feia a Europa, i per tant, no hi havia experiència de com s’havia de fer. Se’n va encarregar una empresa pública, ENRESA, que en la fase 1 van desmuntar tots els elements externs de la central, i la fase 2 va ser tancar hermèticament el reactor nuclear. La fase 2 es va acabar el 2012, i ara aquest reactor haurà d’anar perdent radioactivitat durant 25 anys, per acabar la fase 3 del desmantellament. Aquesta fase, però, no se sap com es farà, ni on es posaran els residus –en teoria al cementiri de Conca–, ni quan costarà.

Un enginyer que va participar en el desmantellament va fer un vídeo amb un recull de fotografies de l’evolució de les obres.

L’empresa pública ENRESA, encarregada del desmantellament, també va editar un vídeo per explicar com es va fer el procés.

Les empreses elèctriques paguen un cànon des de fa anys per omplir un fons per pagar les tasques d’ENRESA –ara hi ha uns 8.000 milions. És a dir, el desmantellament de Vandellòs I l’estem pagant tots els ciutadans amb la factura de la llum.

Enllaç notícia Diari Ara

Font: No a la MAT Girona
-.-