116 projectes d’energies renovables insostenibles

De la web de Gepec

Ens oposem a 116 projectes d’energies renovables insostenibles

Alguns d’aquests projectes s’han dictaminat com a no viables per part de la Ponència Ambiental d’Energies renovables, com ara la central eòlica de Xerta

Hem presentat un total de 116 documents d’abast a projectes d’energies renovables que, sota el nom d’energia verda i sostenible, destrueixen el paisatge, la biodiversitat i el futur del territori. La majoria d’aquests projectes són impulsats per grans multinacionals com Naturgy, Repsol o Enel Green Power.

Els anomenats documents d’abast són uns informes que han servit per demostrar al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya que, aquests projectes, tenen greus afectacions en el futur desenvolupament del territori, en el medi ambient i la biodiversitat. D’aquests 116 documents d’abast, 88 fan referència a projectes de centrals eòliques i 28 a centrals fotovoltaiques.

Des de l’aprovació del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, Catalunya ha experimentat una allau de sol·licituds de projectes, tant de centrals eòliques com solars fotovoltaiques, que posen en evidència la manca de planificació territorial de l’àmbit. Cal destacar que, aquests projectes, s’ubiquen principalment al Camp de Tarragona, a les Terres de l’Ebre, i al Sud de la Província de Lleida.

Des de l’entitat, treballem des de fa mesos per exigir la derogació del Decret Llei 16/2019 i la moratòria de tots els projectes clarament insostenibles, i demanen més planificació en la transició energètica, un model d’energies renovables sostenible, democràtic, just, i amb el mínim impacte ambiental possible.

La tasca del GEPEC-EdC ha servit per aturar projectes que afecten greument al territori, com ara la Central Eòlica de Xerta i Vandellòs II.a

El cas de la central eòlica de Xerta

De totes les entitats consultades, el GEPEC-EdC va ser l’única entitat que va presentar un Document d’Abast. En rebre la notificació del projecte de la central eòlica de Xerta (Baix Ebre) promoguda per l’empresa Planta Enersos III SLU, vam presentar un document d’abast amb les consideracions, especificant que l’emplaçament de la central eòlica Xerta era totalment inviable i insostenible.

Aquest document l’avalua posteriorment la Ponència Ambiental d’Energies Renovables, en contraposició amb el projecte emès per l’empresa. Alguns dels arguments en contra presentats pel GEPEC-EdC són els següents:

Distància del projecte als diferents
espais naturals i àrees de xarxa natura 2000

En primer lloc, per la seva ubicació, totalment inadequada per estar projectada entre diversos espais naturals protegits i de gran importància ecològica i paisatgística. El projecte de la central eòlica Xerta es situava molt a prop d’espais protegits per la Xarxa Natura 2000, com les Serres de Cardó – El Boix, del sistema prelitoral meridional, i a tan sols 1,58 km del Parc Natural dels Ports.

És més que evident la central eòlica projectada està extremadament propera a aquest conjunt d’espais naturals protegits i que comportaria una greu afectació en la biodiversitat i en la conservació de les àrees naturals protegides.

En la mateixa zona, es va projectar anteriorment el projecte Xerta-Sènia, una instal·lació de generació híbrida, que va ser desestimada per la seva ubicació. Si el projecte Xerta-Sènia va ser desestimat per la seva ubicació, que és molt propera a la localització de la central eòlica de Xerta, és més que evident que la central eòlica no està situada en una zona adequada.

La central eòlica de Xerta, al Baix Ebre, també té afectacions sobre la connectivitat i la fauna i flora amenaçada. Vam fer constar totes les afectacions a la biodiversitat en el document d’abast. Algunes d’aquestes són:

Pel que fa a l’afectació del projecte a les aus, quatre dels sis aerogeneradors es troben en zones amb una vulnerabilitat mitjana/alta, és a dir, l’afectació en les aus és molt major per la seva ubicació. Aquest argument té un pes prou significatiu per a desestimar el projecte, tenint en compte, a més a més, que en aquest territori del Baix Ebre hi caça una parella d’Àliga Cuabarrada (Aquila fasciata), un rapinyaire en perill d’extinció. Les principals amenaces per les quals la Cuabarrada està en greu estat de conservació són la pèrdua del seu hàbitat i l’electrocució i col·lisió amb la xarxa elèctrica. Nosaltres mateixos hem pogut constatar que la zona de l’Assut de Xerta i el seu entorn proper forma part del territori d’una parella d’Àguila Cuabarrada (Aquila fasciata).

Aquests són els arguments més potents presentats pel GEPEC-EdC, tot i no ser els únics. Entre altres, també argumentavem l’impacte visual que provocaria la central eòlica en qüestió, ja que s’ubicava en una zona amb un alt interès paisatgístic, i la instal·lació dels aerogeneradors podia provocar l’alteració del fons escènic de l’àrea. Gràcies a aquestes dades i aportacions, la Ponència Ambiental d’Energies Renovables va emetre un informe desfavorable sobre la central eòlica Xerta, amb arguments com per exemple: “com que existien elements determinants que es consideraven insalvables per l’afectació a espècies de fauna protegida (àguila daurada i duc), i fauna amenaçada (àguila cuabarrada i trencalòs)”. Alhora, la Ponència “preveia que els aerogeneradors projectats podien alterar el fons escènic del Parc Natural dels Ports de manera irreversible”, utilitzant així part dels arguments presentats pel GEPEC-EdC.

Tot i que algunes de les Administracions públiques també presentessin consideracions (en alguns casos, molt possiblement favorables a la instal·lació de la central eòlica Xerta), creiem que la Ponència Ambiental d’Energies Renovables ha analitzat exhaustivament el Document d’Abast presentat pel GEPEC-EdC, fet que ha permès observar que el projecte tenia una gran quantitat de mancances i podria comportar greus afectacions en la biodiversitat i el medi ambient.

Des del GEPEC-EdC recorden que, Ecologistes de Catalunya (dels quals formen part) ha impulsat un manifest “Per un model energètic sostenible a Catalunya”, i animen a entitats, institucions, ajuntaments, i a persones que, a títol individual ho vulguin fer, signin el manifest.

-.-

El Tribunal Suprem admet a tràmit el contenciós de la Plataforma en Defensa de l’Ebre contra el Pla Hidrològic de Conca

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, i la portaveu Mireia Palos

03/07/2014 per Aigua Vida

El Tribunal Suprem ha admès a tràmit el contenciós-administratiu presentat el passat mes de maig per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i Depana contra el Pla Hidrològic de la Conca aprovat pel govern espanyol. El recurs davant l’alt tribunal espanyol és un dels fronts oberts pel moviment social per lluitar contra la llei que redueix el cabal ambiental del tram final de l’Ebre prioritzant els regadius aigües amunt del riu. Durant les pròximes setmanes, de fet, la PDE té previst formalitzar finalment davant la Comissió Europea la presentació d’una queixa contra el Pla. Aquestes reivindicacions es visualitzaran també en la catorzena piraguada per l’Ebre convocada pel pròxim 13 de juliol.

La lluita jurídica dins l’Estat espanyol és un dels àmbits estratègics en la lluita contra el Pla Hidrològic de l’Ebre que la PDE va decidir obrir arran l’aprovació definitiva del document a finals del passat mes de febrer. L’acceptació a tràmit per part del Suprem suposa, doncs, per al moviment social, una reafirmació de les seves tesis sobre la política del govern al PP al respecte, a qui retreuen que l’aplicació del Pla pot liquidar ambiental, econòmica i socialment el tram final del riu i el seu Delta. En l’àmbit jurídic espanyol, la PDE treballa colze a colze amb les principals organitzacions ambientals de l’Estat.

Conscient, però, que la influència de l’executiu espanyol al territori estatal pot resultar un escull important per avançar exitosament en aquest procés judicial, l’atenció se centra en bona mesura cap a les decisions que pugui prendre Brussel·les. “A nivell europeu, el nivell de pressió del govern espanyol és mínim. Però aquí és molt forta. A Brussel·les està molt desacreditat. I fins i tot ens pot anar bé que ens pressioni”, ha assegurat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.

Recorda el portaveu que l’executiu del PP té “molts contenciosos” oberts a Europa en matèria ambiental “i els perd tots”. La possibilitat que l’exministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, arribés a comissari del ram seria, a ulls de Tomàs, un “greu error” i un “descrèdit total” per a la Unió Europea, a qui han fet arribar els seus incompliments quan va passar pel govern espanyol.

Durant les pròximes setmanes, el moviment social formalitzarà la presentació de la queixa contra el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre davant la Comissió Europea. Confien que la legislació comunitària, “modèlica” en temes ambientals, pot acabar incidint favorablement en la protecció del tram final del riu. El text, ha precisat Tomàs, es troba fet i redactat, però encara no s’ha pogut revisar completament ni signar, fet que ha retardat la presentació.

Com a tercer àmbit de l’estratègia, i per reforçar la lluita europea, la PDE continua apostant també per la mobilització social, en sentit ampli. Aquí s’inscriu la catorzena edició de la tradicional piraguada en defensa de l’Ebre, que tindrà lloc el pròxim diumenge 13 de juliol amb l’habitual recorregut de dotze quilòmetres entre Xerta, Aldover i Tortosa. El moviment social ofereix un total de 174 places en piragües individuals, dobles i, fins i tot, unes poques en barques amb motor. Els tiquets es vendran als punts habituals del 4 a l’11 de juliol per 15 euros cadascun. També s’hi poden afegir persones que disposin d’embarcacions pròpies.

Segons ha explicat Tomàs, la catorzena edició d’aquesta piraguada tindrà un caire més reivindicatiu, atès que l’acció a l’Ebre serà el referent a l’Estat dels actes reivindicactius del Big Jump, en defensa de la conservació dels rius europeus. “Mantenim la lluita, baixem el riu, això no s’atura sinó que agafem embranzida i qui vulgui prendre’n nota, que la prengui”, ha tancat el mateix portaveu.

Font: Diari de Tarragona

-.-