La CUP aposta per desmuntar la MAT i les centrals nuclears

• Assegura que la línia de molt alta tensió no fa falta i que l'energia atòmica té uns costos molt alts 

• Defensa un model basat en les renovables 

Jordi Nadal

El Punt - Avui 15/09/2015

 

La CUP es va mostrar partidària ahir a Salt de canviar el model energètic al conjunt del país i desmantellar tant la línia de molt alta tensió (MAT) com les centrals nuclears. Benet Salellas, número u a la llista de la CUP per les comarques gironines, va defensar que el canvi de model energètic és un tema “candent i prioritari” per la candidatura. En aquest sentit, va dir que cal un model de transició que ha de tenir com a principal prioritat la desnuclearització del país.

La número dos de la llista, Marta Ball-llosera, hi va afegir que cal iniciar un procés per canviar el model energètic cap a energies renovables. Va recordar que l'impacte ambiental i econòmic de les centrals nuclears “és brutal”. Va quantificar en 60.000 euros diaris el que paga Catalunya per tenir residus nuclears a l'Estat francès. D'altra banda, va concloure que “és mentida” que les comarques gironines necessitin la MAT i va assegurar que la CUP en promourà el desmantellament si en té l'ocasió. La formació aposta per un model descentralitzat i autosuficient. Ball-llosera apunta que les comarques gironines tenen abundància de recursos per generar energies sostenibles, com el sol, el vent, el mar i els rius. Hi afegeix, però, que les renovables no poden imposar-se “a qualsevol preu”. En aquest sentit, va dir que a l'Alt Empordà hi ha uns 300 aerogeneradors, i va qualificar aquesta situació de “model insostenible”. Va dir que el que cal és fer un pla territorialitzat de què pot aportar cada comarca en aquesta implementació de parcs i plantes de generació d'energies renovables.

Jordi Navarro, tercer a la llista, hi va afegir que el procés d'independència que viu Catalunya és entre altres coses “una oportunitat per trencar velles dependències, com el sistema energètic actual”. Navarro recorda que l'energia “és un dret”, i que hauria de ser de lliure accés per a tothom.

-.-

Entrevista a Joan Martí, portaveu de la plataforma NO a la MAT. El Punt

“Es va fer una intoxicació a favor de la MAT” 

Joan Martí Foto: Joan Sabater.

· Es mostra molt orgullós de la capacitat d'activació que va tenir la plataforma contra la línia i creu que ha servit de mirall per a altres moviments

· És molt dur amb tots els partits sense excepció

A LA NATURA

Després de tants anys de lluita a favor del medi ambient, la fotografia de Joan Martí per a aquesta entrevista es va fer davant dels arbres d'un parc a Girona

Lurdes Artigas

El Punt Avui 06/09/2015

 

Joan Martí (Foixà, 1960) és metge cirurgià de professió i des del 2003 és una de les cares visibles de la plataforma No a la MAT. Ara que la línia ja està construïda i només falta el tram subterrani per posar-se en marxa d'aquí a poc temps, fa balanç del moviment, des del gran èxit de mobilització dels seus inicis fins als aspectes que han fet que s'acabés perdent la batalla contra un “gegant” com Red Eléctrica. L'esperança és la via judicial.

Com entra a Salvem l'Empordà?

Poc després de la seva fundació, una noia que conec m'explica que han fet una plataforma per lluitar contra la bogeria de carreteres, ampliacions i urbanitzacions de l'Empordà. A mi m'interessa, perquè crec que és de sentit comú que no podem consumir tot el territori i els seus recursos. I a l'Empordà, que jo m'estimo. I començo a anar a alguna mobilització com les de cala Tamariu, el Port de la Selva... Era el 2002. Salvem l'Empordà s'havia fundat al juny i jo hi entro a finals d'any.

Com sorgeix la plataforma No a la MAT?

Des de Salvem l'Empordà teníem contacte amb entitats de la Catalunya del Nord i decidim participar en una manifestació allà de la plataforma contra aquesta línia. Nosaltres som els únics de Catalunya que ens n'assabentem i hi anem amb un parell d'autocars. A partir d'aquí, decidim que uns quants s'incorporin aquí a una plataforma juntament amb altres entitats per poder lluitar contra aquesta infraestructura.

Entenc que tot just es començava a parlar de la línia.

Sí, era quan a la Catalunya del Nord veien imminent tot el procés legal de la línia.

I aquí s'hi va unir gent de diversos fronts.

Sí, a la fundació de la plataforma, el 2004 a Cistella, hi va venir gent molt variada, fins i tot grups sardanistes, i de tot el territori. Sobretot, i sempre els ho agrairem, vull destacar el grup de Bescanó, que tenien la llum d'anar repassant tècnicament tota la documentació. Arran de la línia de les Gavarres, tenien més experiència i sobretot tècnicament sabien molt bé de què parlaven.

Van fer una gran tasca de conscienciació al territori i hi va haver mobilitzacions molt grans.

Sí, però perquè hi hagués mobilitzacions, abans vam fer assemblees a cada poble. És a dir, anar a tot arreu i fer xerrades informatives. Hi havia setmanes que cadascú feia tres xerrades. Era molta feina, molts quilòmetres i molta despesa, però ho fèiem pensant que hi podia haver una nova cultura de l'energia.

Quines eren les principals línies del que explicaven?

En una energia centralitzada i basada en aquesta línia de transport que és la MAT, nosaltres no hi estem d'acord, perquè no és més segura ni eficient per al ciutadà. Pensem que és millor una xarxa de distribució local a petita escala, energia renovable creada a prop del ciutadà i controlada per ens locals i no per grans grups empresarials.

A més, vostè, com a metge, també alertava dels perills que suposava la línia, no?

Sí, sí. Nosaltres, des del punt de vista mèdic, hem fet una recerca i fins i tot hem anat a Ginebra a la biblioteca de l'OMS per veure el gran bagatge que hi ha en això dels camps electromagnètics, i ho hem denunciat.

I quins són els grans perills?

Pel que fa a les persones que viuen permanentment a menys de 400 metres de la MAT, sobretot nadons i gent gran, hi ha una clara relació amb malalties. I una de les quals és la leucèmia, a part de migranyes, mals de cap, alteracions de marcapassos... No és una cosa banal. Hi ha articles científics que ho demostren. Ara bé, a partir de 400 metres s'hauria de fer un estudi epidemiològic molt ben fet, independent i no patrocinat per grups empresarials, i s'hi hauria d'implicar la sanitat pública.

Ells diuen que respecten les distàncies...

Evidentment, però sabem perfectament, perquè ho hem vist, que en aquest segon tram hi ha cases a menys de 100 metres! Això també ho hem denunciat a la Generalitat, que és la que s'ocupa de controlar la distància.

I com responien als vostres arguments energètics?

Quan els presentem, ens diuen que som de la cultura del no i és quan hi ha una forta pressió mediàtica. Ells tenen molts diners i fan propaganda a la població, jo en diria intoxicació, amb amenaces que no hi haurà llum als hospitals, etc.

Això, però, no va aturar la gent a l'hora de sortir al carrer.

No, perquè va veure que això no era veritat. Quan es van produir les grans nevades i la gran apagada aquell estiu a Barcelona, es va veure que el problema era de xarxa de distribució, no de transport. Va ser un problema que ens va donar la raó malgrat que no ho vulguin reconèixer. El quid de la qüestió és que no volen canviar el model energètic, perquè tenen el control. Són les portes giratòries que denunciem des de fa anys. Passes d'una empresa energètica a la política, i de la política com a premi de jubilació a un consell d'administració. Hi ha infinitat de casos. Nosaltres tenim clar que, si es tracta de cúpules de partit, no ens en fiem de cap.

Aquí inclouen tots els partits?

Sí, sí, tots. Ens han fallat tots. El problema és el model de partits polítics. Tenen una manera de funcionar molt jeràrquica. Volem sentit comú, coherència, que ens haguessin escoltat, que l'administració com a mínim hagués estat imparcial. Com a l'Estat francès, on d'administració és impecable. Governi qui governi, si fan una línia tens un debat públic i ets tractat com a ciutadà europeu, no com aquí, que ets tractat com un súbdit africà. Aquí hi ha la diferència. Ens hem entrevistat amb polítics importants dels partits i ens han tractat de manera totalment descabellada. Ara que es parla tant de la independència, molta gent que estira en aquesta direcció hauria de ser primer independent, no dependre de certs partits, ni de lobbies ni de grups professionals. Ara sembla que tots els mals vinguin de Madrid, però quan va ser l'hora de defensar-nos mediambientalment en qüestions d'infraestructures en l'àmbit català, els de Barcelona són tant o més que els de Madrid.

Entenc que la “cultura més democràtica” de l'Estat francès va ser clau perquè la MAT es fes subterrània a la Catalunya del Nord...

Sí, i la mobilització conjunta de la plataforma cívica, els alcaldes i els diputats. Sempre han anat units, sobretot en l'àmbit dels partits. La plataforma cívica va arrossegar la plataforma d'alcaldes i diputats perquè anessin tots junts. Nosaltres aquí vam collar al màxim perquè es formés la plataforma d'alcaldes, l'AMMAT. Van firmar les dues declaracions del Pertús i van dir que cap alcalde podia negociar pel seu compte amb REE, però a l'hora de la veritat ho van fer. I, és clar, quan t'assabentes d'això, tens la plataforma cívica en certa manera sola.

I la partició en tres trams encara va contribuir més a la desunió.

Sí, quan es divideix en tres trams, cadascú va a la seva. I la desmobilització es produeix perquè el primer tram va per un costat, amb Mario Monti, que d'alguna manera desmunta la unió. Ell sap que per la Catalunya del Nord no hi passarà si no és per sota terra. I ens va dir que havíem tingut un gran èxit de poder-la tenir subterrània fins a Figueres, però a nosaltres aquest argument no ens val. No la volem ni aquí ni enlloc, perquè creiem en un altre tipus de cultura energètica. A la Catalunya del Nord no la volien visible, no hi havia tanta filosofia energètica al darrere. Nosaltres potser som més filosòfics. Per què el cobriment de la línia no es podia fer fins a Girona o Bescanó? Tècnicament es pot fer. És un problema de voluntat política.

O fins a Sentmenat, no?

És que al primer tram hi vam arribar una mica tard. Quan vam començar la plataforma, la tramitació legal ja estava feta. Vam lluitar, vam fer grans mobilitzacions aquí, a Vic, a Barcelona..., però legalment no vam poder impedir que arribés fins a Bescanó.

Parlava de la demanda de fer la línia subterrània de Bescanó a Santa Llogaia...

Sí, quan Monti ens diu que no hi pot fer res perquè el tram pertany a l'Estat, li diem que era l'interlocutor de tota la línia. Ell se'n renta les mans amb la complicitat, és clar, dels dos estats. I aquest segon tram és un tram de pobles petits, i ells, amb l'experiència del primer tram, donen més diners per torre i per tram. Encara que ells ho neguin, tenim contactes amb els propietaris i ho sabem. Vam defensar al màxim que anés sota terra, encara que no volíem la línia, però sols es va poder moure alguna torre una mica per qüestió de distàncies respecte a les cases.

En el segon tram ja no van optar tant per les mobilitzacions, sinó per la batalla jurídica.

Sí, només hi ha hagut petites mobilitzacions. En l'àmbit jurídic anem a totes, anem des de Catalunya fins a Madrid i també fins a Europa. Tenim diverses batalles jurídiques, però entenem això com un bloc. Contra cada projecte que s'ha anat fent, hi hem presentat recurs, i a partir d'aquí s'ha anat agrupant. Però no es jutjarà tot de cop, sinó per trams. En el primer tram, no hi tenim res a fer. En el segon, estem pendents que es dicti sentència des del Tribunal Suprem, després que al maig es practiquessin les proves pericials i després d'haver presentat, fa poc, el nostre escrit de conclusions. Si cal anirem al Tribunal Constitucional i, si no, a Brussel·les. I també hem presentat coses a Brussel·les del tercer tram com ara per la subestació de Santa Llogaia.

I què s'hi pot guanyar? La línia ja està feta...

Ja, però a partir d'aquí hi ha una responsabilitat jurídica, política i econòmica. Seria un dels primers casos. Nosaltres creiem que no es poden basar en una llei de l'any 1956, una llei franquista no derogada, per dir que per utilitat pública això és una ordre d'estat i això s'ha de fer. Creiem que Europa necessita altres maneres de fer.

Què en queda, del moviment? Se'n pot aprendre alguna cosa positiva quant a la capacitat d'activació i de conscienciació de la gent?

Totes les persones amb què he parlat, tot i que la MAT estigui feta, diuen que no se senten decebudes ni pensen que tota la feina ha estat en va. Ha estat com un gra de sorra d'activació, que pensem que ha servit per fer altres moviments i també per crear altres sensacions en la societat. Ens sentim molt orgullosos d'haver-hi participat i per a molts és una lluita que queda en el record. Quan veuen la línia els fa mal al cor, perquè les torres són gegants i trenquen l'ànima d'aquestes comarques. No he trobat ningú que digui que tot plegat no ha servit de res i que s'hagi tornat passiu.

-.-

A l'Estat francès hi ha debat públic i ets tractat com un ciutadà europeu; aquí ets tractat com un súbdit africà  

El cobriment de la línia entre Bescanó i Santa Llogaia era possible tècnicament, però no hi va haver voluntat política

-.-

Desenes d'entitats ens oposem als experiments amb transgènics

07/08/2015 

Xarxa Sud, agrupació d’entitats de defensa del territori del Camp i Terres de l’Ebre, juntament amb el sindicat agrari Unió de Pagesos, GEPEC-EdC, Som lo que sembrem, Orgànic Fruit, El Brot, SCCL, La Fava, CUP Reus  i  Procés Constituent, ens vam reunir ahir a Reus, a la seu del GEPEC-EdC, amb l’objectiu d’unir esforços i coordinar-nos per treballar en contra del projecte presentat per Oxitec, que es volia portar a terme per a l’ IRTA, al Camp de Tarragona, consistent en un experiment d ’alliberament de  mosques de l’olivera transgèniques.

Donat que el mateix dia, hores abans de la reunió, es va retirar el projecte, les entitats sota-signants mostrem la nostra satisfacció  que el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya  hagi notificat aquesta retirada. Al mateix temps, però, aprofitem per fer pública  la nostra ferma oposició als OGM (Organisme modificat genèticament) i la seva experimentació en el territori.

Així mateix considerem molt greu que, tot i haver una resolució al Parlament de Catalunya,  de l’any 2013, en que es rebutjava el mateix experiment, tan sols dos anys després s’intenti novament portar a terme aquest projecte, mostrant un total menyspreu a la decisió parlamentària. 

La gravetat i perillositat de l’experiment que es plantejava es  fa palesa en la preocupació mostrada pel propi Síndic de Greuges, que fa pocs dies va fer pública la seva intenció d’obrir investigació sobre aquest projecte. 

Les entitats sota signants ens reafirmem, com sempre hem fet, en la voluntat de confrontar qualsevol intent d’agressió que es faci al territori, sigui del tipus que sigui, per fer valer el nostre territori, la seva pagesia i la nostra salut.

Les entitats sota signants restarem amatents i ens oposarem a qualsevol altre projecte o experiment amb organismes transgènics que es vulgui portar a terme en el nostre territori i apostem per un model agrari tradicional, respectuós amb l’entorn, de proximitat, de respecte a la feina de la pagesia i a la salut.

Xarxa sud. Coordinadora d’entitats de defensa del Territori (GEPEC-EdC, Alveolus, Aturem Bcn World,  Defenterra, Delterpa, Geven, La Canonja 3 - Poble, paisatge i sostenibilitat, Plataforma Cel Net, Plataforma de l’Aleixar, Plataforma del Camp, en defensa de la terra i del territorio, Plataforma Martí Verd, Plataforma No a la MAT Almoster, Plataforma del Priorat, Plataforma Salvem la Platja Llarga), les associacions de consumidors Cooperativa el Brot i Grup de consumidors la Fava, Unió de Pagesos, Orgànic fruit (empresa productora oli ecològic), Som lo que sembrem, Procés Constituent i CUP de Reus.

Font: Candidatura d'Unitat Popular Reus

-.-

Negativa d'Agricultura a que s'alliberin a Tarragona mosques modificades genèticament

· El departament considera que no es pot garantir el confinament dels insectes

07/08/2015 reusdigital.cat 

El Departament d'Agricultura no dóna el vist i plau a les proves que l'empresa britànica Oxitec es plantejava fer en laboratoris de l'IRTA, a prop de Tarragona, alliberant fins a 5.000 mosques transgèniques per setmana durant un any, gairebé dos milions en total. Segons la companyia, l'assaig ocuparia una àrea, coberta amb xarxes, de mil metres quadrats. Agricultura, però, considera que no es pot garantir el confinament dels insectes i ha comunicat a Oxitec la seva negativa. L'empresa ha retirat formalment la seva sol·licitud per alliberar mosques de l'olivera modificades genèticament. Ja al 2013 Oxitec va voler realitzar una acció similar que també va ser denegada per la Generalitat de Catalunya.  

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va rebre, en data 29 d'abril de 2015, una sol·licitud per part de l'empresa Oxitec Ltd del Regne Unit per fer un alliberament voluntari amb mosques de l'olivera modificades genèticament a Catalunya. L'expedient presentat va iniciar la tramitació administrativa a través de la Comissió Catalana de Bioseguretat del DARP, òrgan competent de la Generalitat de Catalunya per l'autorització o denegació d'activitats amb organismes modificats genèticament (OMG) a Catalunya, tal i com determina el Decret 62/2015, de 28 d'abril, pel qual s'estableixen mesures per a l'exercici de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria dels OMG.

El DARP es va reunir amb l'empresa el passat 30 de juliol per informar-la de les dificultats tècniques que s'observaven per garantir el confinament de l'alliberament de mosques modificades genèticament. Per això, en aplicació del principi de prevenció el departament, no donarà el vist i plau a les proves que es plantejava fer en laboratoris de l'IRTA. Davant el posicionament del departament, (que ja va denegar una actuació similar el 2013), en data 5 d'agost de 2015, l'empresa Oxitec Ltd ha fet arribar un escrit al Director General d'Agricultura i Ramaderia, informant-lo de la seva decisió de retirar formalment la seva sol·licitud.

Les mosques OX3097D-Bol olive fly que es volien alliberar estaven manipulades amb un ADN resultat d'una barreja d'organismes marins, bactèries, virus i altres insectes. Segons el projecte de l'empresa la intenció era que les mosques transgèniques mascle s'aparellessin amb les mosques femella nadiues i, per tant, introduïssin els seus gens modificats en la població existent. Així, es creu que la població nadiua de mosca de l'olivera disminuiria, la qual cosa eliminaria, presumptament, les pèrdues econòmiques en la producció d'oliva.

-.-

Promouen tres nous parcs eòlics més a la Terra Alta

· Els promotors de tres parcs eòlics a la Terra Alta inicien els tràmits per a la seva construcció

324.Cat 04/08/2015

Gandesa (ACN).- Les empreses Gas Natural i Alstom Wind, guanyadores del concurs per construir parcs eòlics a la zona de desenvolupament prioritari ZDP VII, a la Terra Alta, han mostrat el seu interès per executar el projecte. Els tràmits administratius ja s'han iniciat i, en concret, es construiran tres parcs eòlics de 30 MW cadascun amb deu aerogeneradors entre els termes de Batea, Vilalba dels Arcs i La Pobla de Massaluca. El secretari d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres, ha mostrat la seva satisfacció per l'interès dels promotors a tirar endavant el projecte després d'anys d'aturada per la desaparició i rebaixa de les primes estatals de les energies renovables.

-.- 

Un excedent d'energía que s'ha d'evacuar.
Com? per on? Amb quina MAT? Ho tenen previst?

Recuperarem la MAT: Escatrón - La Secuita?

-.-

Estudien usar mosques transgèniques per aturar la plaga de l'olivera a Tarragona

· L'empresa britànica Oxitec vol experimentar en uns terrenys protegits amb una malla

Les mosques s'alliberarien en una àrea protegida amb una malla (Gino/Flickr)

02/08/2015 324.Cat

La Generalitat decidirà cap a l'octubre si tira endavant el projecte d'una empresa britànica per fer una prova experimental amb mosques transgèniques en uns terrenys a prop de Tarragona. L'objectiu és alliberar-les en una àrea que es protegiria amb una malla, per lluitar contra la plaga de la mosca de l'olivera.

L'empresa OXITEC ja va fer una sol·licitud semblant fa 2 anys, però no va prosperar. Ara, fa 2 mesos, ho ha tornat a demanar. El director general d'Agricultura, Alfons Vilarrasa, ha explicat a Catalunya Ràdio que qui prendrà la decisió serà la comissió catalana de bioseguretat. Això sí, rebrà un informe no vinculant des de Madrid i també de la Comissió Europea.

La clau per donar el vist-i-plau al projecte serà la seguretat, segons ha explicat Vilarassa.

"La comissió catalana de bioseguretat haurà de valorar si les mesures són suficients per garantir la seguretat de l'experiment"

Des del sindicat Unió de Pagesos tenen reserves pel risc que les mosques transgèniques puguin sortir de la xarxa. Miquel Blanc, el responsable nacional del sector de l'olivera, assenyala els perjudicis que pot comportar que hi hagi alguna fuita i les mosques transgèniques surtin de la zona delimitada.

"No hi ha garanties absolutes de res. Hi podria haver un tipus de contaminació i que sigui inevitable que això condicioni la producció ecològica"

Greenpeace ja va expressar el seu rebuig a aquesta prova a principis de setmana. Considera que posa en risc la biodiversitat i la producció de les oliveres.

La mosca de l'olivera comporta pèrdues importants de producció al sector, ja que la femella posa els ous a les olives i la larva es menja el fruit. L'empresa OXITEC ha modificat genèticament els mascles d'aquestes mosques perquè es creuin amb les femelles i tinguin descendència estèril.

-.-

Diversos col·lectius engeguen una campanya per la qualitat de l’ aire al camp de Tarragona: ara, el polígon sud

Avui, 5 de juny, aprofitant el dia del Medi Ambient i celebrant un any des de la presentació dels resultats de l'estudi sobre qualitat de l'aire a la Vall del Francolí, la Plataforma Cel Net engega una campanya conjunta amb altres col·lectius ecologistes, socials i veïnals del Camp de Tarragona per reclamar dades reals de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona i la realització d’un estudi a Tarragona, Vila-Seca i La Canonja. 

Des del 2012, en diferents municipis de la Vall del Francolí veïns del polígon nord del complex petroquímic de Tarragona, els ajuntaments del Morell, Vilallonga del Camp, Constantí i Perafort-Puigdelfí financen un estudi de qualitat de l'aire realitzat per la LCMA de la UPC i impulsat per la Plataforma Cel Net. 

Després de la finalització d’una primera part dels estudis s’han tret resultats alarmants que mostren una presència elevada de compostos químics nocius i cancerígens tals com el Benzè, el 1-3 Butadiè i el Benzo(a)pirè i posen de manifest les mancances actuals de la legislació en quant al control de les emissions contaminants difuses i a les mesures de prevenció i protecció enfront dels seus efectes en la salut i el medi.

Des dels col·lectius creiem que aquest estudi ha posat fi al silenci al qual s'havia condemnat la zona en quant a respostes davant les contínues agressions contaminants de la indústria i la manca de responsabilitat, tal i com evidencia el passat episodi que fa tenir lloc el passat 25 de maig a la Canonja davant la fuga d'òxid de nitrogen d'una empresa situada al polígon sud. No ha estat fins que els propis ajuntaments, a petició de Plataforma Cel Net, han finançat aquests estudis que hi ha hagut dades reals i a l’abast de la població de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona.

Tot i les dificultats, l’estudi en aquestes poblacions continua però ara també es creu necessari ampliar l’estudi a Tarragona, Vila-seca i La Canonja, municipis propers al polígon sud del complex. És per això, que la Plataforma Cel Net juntament amb els diversos col·lectius adherits tiren endavant la campanya conjunta: ARA, EL POLÍGON SUD!

Els diferents col·lectius han firmat un comunicat on expliquen els motius de la campanya. L’objectiu principal és la difusió dels resultats de l’estudi realitzat als municipis del Morell, Vilallonga del Camp, Constantí i Perafort-Puidelfí, reclamar respostes a les empreses contaminants i l’administració i la demanda als ajuntaments dels municipis de Tarragona, Vila-seca i La Canonja de realitzar el mateix estudi en els seus municipis. 

Les entitats adherides a la campanya són: Plataforma Cel Net, Alveolus, Defenterra, Delterpa, Ecologistes en Acció de Tarragona i l'Ebre (GETE-EeAC), Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona, Gepec- EdC, La Canonja 3 – Poble, Paisatge i Sostenibilitat, Plataforma Cuidem la Platja Llarga, Plataforma del Camp, en defensa de la terra i el territori, Plataforma del Priorat, Plataforma NoalaMat L´Aleixar, Unió de Pagesos de la Selva del Camp. 

Llegiu el comunicat a : http://plataformacelnet.blogspot.com.es/p/ara-poligon-sud.html

Més informació: L'AEQT és favorable a fer un estudi sobre la qualitat de l'aire al Polígon sud de Tarragona. Josep Cartanyà / ReusDigital

Més informació relacionada: http://plataformacelnet.blogspot.com.es/p/resso-mediatic.html

-.-

El Gobierno mantiene la propuesta de impuesto al Sol en el nuevo borrador de regulación de autoconsumo eléctrico

El RD de autoconsumo enviado a la CNMC mantiene el impuesto al sol

Fuente: energias-renovables.com 05/06/2015

La Unión Española Fotovoltaica (UNEF) considera que el proyecto de RD por el que se regula el autoconsumo energético enviado hoy por el Ministerio de Industria a la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) “pretende imponer de manera artificial un modelo energético del pasado basado en las energías fósiles y el mantenimiento del consumidor al margen de la generación de energía”. El proyecto de RD también alude a las instalaciones eólicas de autoconsumo.

En palabras de Jorge Barredo, presidente de UNEF, “resulta paradójico que en el Día Mundial del Medio Ambiente, el Gobierno publique una normativa diseñada específicamente para poner una barrera económica que desincentive a los ciudadanos a invertir en sistemas de ahorro energético basados en las energías limpias. El texto presentado hoy es discriminatorio, atenta contra las libertades individuales y la eficiencia energética y vulnera la legalidad”, asegura.

Un poco de maquillaje

UNEF lamenta que el Gobierno haya publicado prácticamente el mismo texto que ya se conocía, con unos mínimos cambios en la redacción por los que el anterior “peaje de respaldo” se divide ahora en dos “impuestos al sol”, pero manteniendo el mismo espíritu desincentivador.

Lo que hace Industria, en concreto, es diferenciar entre un peaje para sufragar las redes, que el autoconsumidor debe costear cuando esté vertiendo o recibiendo electricidad a la red, y los cargos del sistema, que cubrirán desde las primas a las renovables hasta las anualidades del déficit de tarifa. El autoconsumidor deberá sufragar siempre este segundo concepto. Crea, además,  un "cargo por autoconsumo", destinado a "cubrir los servicios de balance necesarios en el mercado de producción". Este cargo "se aplicará sobre la energía autoconsumida, dado que se beneficia del respaldo del sistema aun cuando no consuma energía del mismo", según señala Industria.

Para justificar la medida, el Gobierno indica que el autoconsumidor "se beneficiará del respaldo que le proporciona el conjunto del sistema, aun cuando pueda estar autoconsumiendo electricidad producida por su instalación de generación asociada, al contrario de lo que ocurriría si este consumidor se encontrara eléctricamente aislado del sistema eléctrico", informa Europa Press.

Sobre el coste de las redes de transporte y distribución, explica que "se aplicarán como contribución a la cobertura de los costes de dichas redes y serán aplicados considerando el uso real que se realiza de ellas". De esta forma, según el borrador de RD, "no existirá aplicación de peaje de acceso a redes por la energía autoconsumida, teniendo en cuenta que no se hace uso de la red”.

Anticonstitucional

Para UNEF, este nuevo texto no ha recogido “ninguna de las críticas al mismo que se han realizado desde el sector fotovoltaico, la sociedad civil –sindicatos, asociaciones de consumidores, ambientalistas-, los organismos reguladores –CNE, CNC- , el propio Gobierno –Defensora del Pueblo-, el grueso de los partidos de la oposición e, incluso, desde el seno del propio partido Popular en Comunidades Autónomas como Extremadura, Murcia o Baleares”.

La patronal solar insiste, asimismo, en que el texto presentado hoy, que pretende aplicarse de forma retroactiva a todas las instalaciones ya existentes, vulnera la Constitución Española y las Directivas 2009/72/CE, de 13 de julio, del mercado interior de la electricidad y 2009/28/CE, de 23 de abril, de fomento del uso de energía procedente de fuentes renovables.

“La medida además afectará gravemente a la transición al nuevo modelo energético basado en las energías renovables, la generación distribuida y la eficiencia energética en nuestro país y pone en considerable riesgo el cumplimiento de los objetivos a 2020 comprometidos con la Unión Europea de reducción de CO2, alimentación con fuentes de energías renovables y eficiencia energética”, añade

De acuerdo con UNEF, el borrador de RD discrimina a aquellos consumidores que deseen hacer uso del autoconsumo como medida de ahorro y eficiencia energética, asumiendo ellos mismos el coste de la instalación y responsabilizándose del pago completo del término fijo de la factura de la compañía convencional con la que tenga su contrato, así como la parte del término de energía consumida. “Penalizar con un peaje extra al consumidor responsable que ahorra con un sistema de autoconsumo es como imponer un impuesto por estar ahorrando a quien decida abanicarse en vez de encender el aire acondicionado todo el día”, comenta Barredo

Rebaja para Canarias y Baleares

El nuevo borrador de Real Decreto introduce una disposición en la que se establece una reducción del peaje de respaldo, hasta el 31 de diciembre de 2019, para las instalaciones ubicadas en los sistemas eléctricos de los territorios no peninsulares. “Reducción que es mayor cuanto mayor es la diferencia del despacho de costes variables en un sistema aislado y el precio del mercado peninsular”, recoge Europa Press.

El secretario de Estado de Energía, Alberto Nadal, ya afirmó esta semana que el autoconsumo tenía “mucho sentido en lugares como Canarias. En la memoria del análisis del impacto normativo del real decreto, Industria señala que un consumidor que instalara un planta de generación para este uso tendría un ahorro de entre 15 y 40 euros por megavatio hora (MWh) consumido, en función del peaje de acceso que le sea de aplicación.

Mientras, en el caso del sistema, la implantación de 10 MW de potencia fotovoltaica, con unas horas medias equivalentes de funcionamiento de 1.600, podría suponer un ahorro para el sistema de hasta 30 euros por MWh, en función de la tarifa, en Baleares y de más de 100 euros MWh en Canarias.

-.-

Mapa d’afectats per projectes energètics

Font: noalamatgirona

Aquest mapa col·laboratiu realitzat entre diverses organitzacions i coordinat per l’Observatori del Deute en la Globalització reflecteix l’altra cara dels projectes energètics. S’emmarca dins l’activitat “agafant el tren del desenvolupament” que es realitza en coordinació amb altres entitats europees amb l’objectiu d’aportar una visió crítica dins l’any europeu del desenvolupament.

Accés al mapa
.

El mapa vol visibilitzar i donar veu als territoris afectats per presents i futures infraestructures energètiques, i vol donar resposta als Projectes d’Interés Comú (PCI al mapa) i al Pla Juncker, dos grans plans que rebran suport de diner públic a través del BEI, del BERD i del fons CEF, i que acceleraran els tràmits administratius necessaris per l’execució dels projectes.

Aquesta nova ofensiva europea pretèn redefinir i privatitzar el significat de l’interès comú, ignorant l’opinió dels afectats directes en els territoris, i els afectats indirectes, aquells que tenen una visió crítica del futur que la UE està promovent en matèria energètica.

Els casos mapats inicialment responen als projectes d’interconnexions gasístiques i elèctriques.

Si vols reportar un cas contacte amb: mca@odg.cat

Si vols compartir o inserir el mapa al teu web clica a la icona de la part superior dreta del mapa.

-.-

Veremonte anuncia que es retira definitivament de BCN World

Fonts de l'empresa confirmen la informació avançada per 'La Vanguardia' aquest dijous després de saber-se que Xavier Adserà, cap visible del projecte, abandona Veremonte

L'ex conseller delegat de Veremonte, Xavier Adserà / ACN

Dani Revenga / ACN Tarragona 04/06/2015

Veremonte abandona del tot el projecte que va impulsar: BCN World. Fonts de l'empresa han confirmat a l'ARA la informació avançada aquest dijous per 'La Vanguardia', que es retiren de la cursa per optar a dos dels casinos, després d'haver renunciat a la compra dels terrenys de la Caixa.

La notícia arriba després de saber-se que Veremonte ha perdut el seu conseller delegat, Xavier Adserà, considerat la mà dreta d'Enrique Bañuelos, impulsor a través de l'empresa d'inversions de BCN World. Junt amb Adserà, també ha deixat la companyia la responsable de relacions externes, Sonia De Maré.

Adserà ha estat la cara visible al territori de Veremonte de la iniciativa privada que havia de crear el projecte ludicoturístic BCN World, ara en mans de la Generalitat, que treballa amb altres operadors turístics que han de gestionar els futurs casinos.

La sortida d'Adserà i De Maré coincideix amb què el conseller Felip Puig hagi donat per fet l'abandó definitiu de Veremonte per tirar endavant el BCN World. Puig ha assegurat que aquest pas "no és un problema" per tirar endavant el complex turístic. Al contrari, Puig ha afirmat que "l'operació és avui molt més viable", ja que els operadors interessats en apostar pel projecte poden negociar amb la Generalitat "directament i sense intermediaris".

En unes declaracions aquest dijous després d'inaugurar el congrés Catalunya Emprèn, el conseller ha recordat que la Generalitat va agafar el "lideratge" del projecte un cop Veremonte va decidir no exercir la opció de compra dels terrenys on s'ha d'ubicar el complex hoteler de BCN World.

"Continuo pensant que el projecte és molt més sòlid, ja que els operadors podran negociar directament amb la Generalitat, sense intermediaris ni costos afegits", ha sentenciat Puig responent a preguntes dels periodistes. "En aquests moments, la viabilitat del projecte està més clara, més definida i amb un calendari més ràpid. Els operadors internacionals veuen millor aquesta interlocució directa sense intermediaris", ha afegit.

Sobre la retirada de Veremonte, Puig ha recordat que "després de l'impuls inicial, Veremonte no va executar l'opció de compra que tenia sobre els terrenys. En aquell moment, la Generalitat agafa el lideratge del projecte". El conseller ha agraït a l'empresa "el seu paper de posar sobre la taula un projecte amb una clara viabilitat i ha indicat que Veremonte "llença projectes i en busca el finançament".

El Govern confia que operadors com Melco, Hard Rock, Grup Peralada i Value Retail (propietari de La Roca Village) es mantinguin en el projecte, després de la retirada de Veremonte i els seus principals promotors, Enrique Bañuelos i Xavier Adserà.

Info relacionada:

Veremonte no descarta abandonar BCN World

-.-

Festa pel Territori (Vídeo CanalCamp)

Canal Camp Notícies

Mai abans la frase la unió fa la força havia pres una dimensió tan gran. Almenys en qüestions relacionades amb l’afectació territorial. I és que el passat 25 d’abril la Selva del Camp va ser l’escenari de la Festa pel Territori, una jornada lúdica i festiva en què associacions i plataformes van posar de manifest les grans problemàtiques mediambientals del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

La UE expedienta l'Estat per no avaluar l'impacte ambiental de la MAT Sentmenat-Santa Coloma de Gramenet

Exigeix que es compleixin les directives europees i es garanteixi que la línia "no planteja riscos per al medi ambient"

Les obres de Red Eléctrica Española davant del cementiri
de Santa Coloma de Gramenet. / GUILLEM TRIUS

Ara.Cat 29/04/2015

La Comissió Europea ha anunciat aquest dijous un expedient contra Espanya per no haver avaluat l'impacte ambiental d'una línia elèctrica a l'àrea metropolitana de Barcelona, en el tram situat entre les localitats de Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet, malgrat que el projecte representa un "considerable augment de la tensió".

Brussel·les ha enviat un dictamen motivat, segona fase d'un procediment de infracció, en el qual exigeix a les autoritats espanyoles responsables que compleixin la directiva de la UE sobre avaluació d'impacte ambiental i garanteixin que la línia elèctrica en qüestió "no planteja riscos per al medi ambient".

"El projecte de línia elèctrica travessa una de les zones més densament poblades d'Espanya, i pot tenir un impacte considerable en el medi ambient, de manera que la Comissió demana a Espanya que estableixi la necessitat d'una avaluació mediambiental", ha dit l'Executiu comunitari en un comunicat.

El dictamen motivat remès aquest dimecres segueix a una primera carta d'emplaçament que es va enviar el 14 de juliol de 2014, perquè la resposta no ha satisfet a Brussel·les. Espanya té ara dos mesos per actuar. En cas contrari, l'Executiu comunitari podria portar el cas davant el Tribunal de Justícia de la UE.

Infor relacionada:

Europa expedienta l'Estat per la construcció de la MAT a Santa Coloma de Gramenet

REE atura les obres de la subestació de la MAT a Santa Coloma de Gramenet

REE disposada a fer l'estudi ambiental de la línia

-.-   

Festa pel Territori (25 d’abril de 2015 a la Selva del Camp)

Festa pel Territori.
25 d’abril de 2015 a la Selva del Camp

Ponències

Les ponències es duran a terme al Mas d’Iglesies, situat al bell mig de l’Hort Iglesies, el punt central de la Festa pel Territori.

Horari de les ponències:

10:00 h: Presentació de la jornada, a càrrec d’un representant de l’Ajuntament de La Selva del Camp i Andreu Escolà, president GEPEC-EdC, en representació de Xarxa – Sud, amb presència de representants de la resta d’entitats i plataformes de la xarxa

BLOC 1: Sabem què respirem?

10:30-11:20 h
Contaminació Atmosfèrica (Neus Roig, Plataforma Cel Net)
Contaminació Wi-Fi i 4G (Alejandro Mir)

BLOC 2: Recuperem l’aigua i l’energia

11:30-13:00h
Per què vaig deixar de ser pescador (Xavier Veciana, ex-pescador del Serrallo)
Plataforma Aigua és Vida (Quim Pérez)
Plataforma en Defensa de l’Ebre ( Susana/Manolo)
Cas Castor (Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia)

13:10-14:00h
Ponència a càrrec de Sergi Saladié
Taula Rodona amb: Ecologistes en Acció (Eloi Nolla) + Xarxa Sobirania Energètica

BLOC 3: Quin model turístic ens convé?

17:00-17:50 h
Ponència a càrrec de Jaume Salvat
Taula Rodona amb: Aturem BCN World (Joan Pons) + Prioritat (Joan Vaqué)

BLOC 4: Cap a un nou model de gestió del territori

18:00 – 19-30h
Ponència a càrrec de Josep Oliveres
Taula Rodona amb representants de DEFENTERRA + DELTERPA + Alveolus + GEPEC-EdC + Unió de Pagesos La Selva

Actes lúdics i concerts de dia
Lloc: Parc de l’Hort d’Iglésies (La Selva del Camp)

Horari:

• 10:30 Batucada
• 11:30 Coral Veus de la Terra
• 12:30 Motis&Chamorro Trio (Jazz)
• 13:30 Fito Luri (Cantautor)
• 16:00 Cercavila de gegants
• 16:30 Castellers de la URV
• 17:00 Olla Barrejada ( Havaneres)
• 18:00 Gerard Sesé ( Cantaautor)
• 19:00 Scola Cantorum ( No posseu “Escola”)
• 19:30 Colla Infantil de Diables de La Selva del Camp
• 21:15 Sortida dels Diables i Timbalers de La Selva del Camp, acompanyats pels Timbalers d’Alforja fins al pavelló.

Concert de nit
Lloc: Poliesportiu de la Selva del Camp
A partir de les 22h:

• CREEPY GENTLEMAN
• OH WELL
• JULIO LOBOS
• AMADEU CASAS
• LA BANDA DEL YUYU
• IVORY
• SELVATEK

(entrada gratuïta)

-.-

Entitats organitzadores

Xarxa Sud d’entitats i plataformes en defensa del territori de les comarques del sud de Catalunya:

• Alveolus
• Aturem Bcn World
• DEFENTERRA
• DELTERPA
• GEPEC-EdC GEVEN
• La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat
• Plataforma Cel Net
• Plataforma de l’Aleixar
• Plataforma del Camp, en defensa de la terra i del territori
• Plataforma Martí Verd
• Plataforma No a la MAT Almoster
• Plataforma del Priorat
• Plataforma Salvem la Platja Llarga

Les entitats que col·laboren a la Festa del Territori són les següents:

• Batucada Engrescats de Tarragona
• Ca Rosset –  fruits autèntics i autòctons
• Celler Burgos Porta (Poboleda)
• Cellers de Scala Dei (Escaladei)
• Club Excursionista Arítjol
• Col·lectiu 25 d’Abril de La Selva del Camp
• Colla Castellera Els Pataquers de la URV
• Colla Gegantera Pirates de l’Ebre: Grallers del territori, de Móra d’Ebre
• Colla Gegantera de La Selva del Camp
• Cooperativa El Brot
• Cooperativa de La Selva del Camp (Cooselva)
• Cooperativa L’Avellanera (Infrusec)
• Coral Veus de la Terra
• Coral Scola Cantorum
• Diables de La Selva del Camp
• Enginyers Sense Fronteres
• Ecologistes en Acció
• Grallers del Ball de Diables de La Selva del Camp
• Horticultura Germans Crusells
• Justícia i Pau de La Selva del Camp
• La Conreria d’Scala Dei
• LaReus, cultural i solidària per la pau
• Nano Galderic de La Selva del Camp (Patró dels pagesos catalans)
• Plataforma Aigua es Vida
• Plataforma en Defensa de l’Ebre
• Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia
• Slow Food Priorat
• Som lo que Sembrem
• Xarxa de Sobirania Energètica
• Prioritat
• Unió Corporativa Alimentària
• Vermuts Miró

Els músics que col·laboren a la Festa del Territori són els següents:

• Fito Luri (Cantautor)
• Gerard Sesé (Cantautor)
• Greepy Gentleman
• Ivory
• Julio Lobos/Oh Well/ Amadeu Casas
• La Banda del Yuyu
• Motis&Chamorro trio
• Olla Barrejada
• Selvatek

Les persones que col·laboren a la Festa del Territori són les seguents:

• Josep Oliveras (Catedràtic d’Anàlisis Geogràfic Regional i professor del Departament de Geografia de la URV)
• Agustí Perelló (vi natural, el Molar)
• Sergi Saladié (gèograf i professor associat a la URV)
• Jaume Salvat (professor Dep Geografia URV, investigador Unitat Transferència i Desenvolupament Parc Científic i Tecnològic Turisme i Oci de Catalunya)
• Xavier Veciana (ex-pescador del Serrallo)

Amb el suport de l’Ajuntament de La Selva del Camp.

Més informació:

https://festapelterritori.wordpress.com
http://noalamatdelcamp.blogspot.com.es/2015/04/festa-pel-territori-25-dabril-de-2015.html
http://gepec.cat/show_events.php?id=392

-.-

Hisenda detecta comissions en l’autorització de parcs eòlics

· L'Agència Tributària denúncia una trama de 110 milions a Castella i Lleó
· Càrrecs regionals i constructors afins van agilitar tràmits després dels pagaments

Parc Eòlic Serra del Tallat a Vallbona de les Monges. / Hermínia Sirvent

  

Fernando Garea / Rafael Méndez ElPaís 20/04/2015

L’Agència Tributària ha denunciat a la Fiscalia Anticorrupció el presumpte pagament de comissions per facilitar la instal·lació de parcs eòlics a Castella i Lleó. Un informe de 94 folis elaborat per la inspecció de l’Agència Tributària i datat del 30 de desembre passat, al qual ha tingut accés aquest diari, conclou “l'existència organitzada d'un conjunt de persones i societats amb repartiment de funcions i mantinguda al llarg del temps” que van cobrar de les elèctriques almenys 110 milions d'euros per agilitar la tramitació de parcs eòlics en aquesta comunitat.

Hisenda inclou en aquesta organització “autoritats públiques de Castella i Lleó”, “les empreses elèctriques que anaven a fer la instal·lació i explotació dels parcs”, “els intermediaris promotors dels parcs eòlics que van obtenir les autoritzacions administratives precises” i “les societats propietat dels empresaris locals que, sense motius econòmics vàlids, van rebre les transferències de fons o d'accions per import superior a 110 milions d'euros”.

L'informe detalla set operacions en què les elèctriques van acabar pagant a empresaris locals o alts càrrecs aquestes quantitats directament o mitjançant la transmissió d'accions en societats creades per a l'explotació dels parcs i sense que es produís cap contraprestació o actuació concreta.

La conclusió és que les elèctriques van transferir les accions de les societat creades de tal manera que “es multiplica per centenars de vegades, fins i tot milers, el capital inicialment aportat, sense que en la majoria dels casos hagin arribat a instal·lar-se els aerogeneradors per a la producció d'energia”.

L’Agència Tributària ha detectat que entre els beneficiaris hi ha persones que llavors ocupaven càrrecs de responsabilitat en la Conselleria d’Economia de Castella i Lleó, la que autoritzava els parcs.

Un és el llavors viceconseller Rafael Delgado Núñez, el que signava les autoritzacions administratives “en virtut d'acords d'avocació específics”. Aquest diari ha intentat sense èxit localitzar-lo. Com molts dels citats, sí que va declarar davant la inspecció. Allà va afirmar que el procés en aquesta comunitat havia estat “altament eficaç”, perquè amb prou feines hi havia recursos davant els tribunals i que valoraven que “les empreses sol·licitants tinguessin interès regional”, sempre segons l'informe.

No obstant això, el principal assenyalat pel document és Alberto Esgueva, que va ser fins al 2006 conseller delegat d’Excal, empresa pública de la Junta dedicada a fomentar exportacions. El seu grup empresarial és un dels més beneficiats per les operacions. Des del mes de setembre passat resideix a Polònia, on dirigeix una empresa immobiliària. No ha volgut parlar per a aquest diari malgrat les reiterades peticions a la seva secretària.

El responsable de la Conselleria d’Economia és Tomás Villanueva, que està en el càrrec des del 2003 i és considerat la mà dreta del president autonòmic, Juan Vicente Herrera (PP). El seu nom s'esmenta en l'informe per assenyalar que Delgado Núñez “va exercir una funció molt important en dues conselleries de la Junta de Castella i Lleó (Economia i Educació), la titularitat de la qual va correspondre al conseller Tomás Villanueva, de manera que quan el conseller canviava de conselleria també ho feia Rafael [Delgado], ja fos com a viceconseller o secretari general”.

Un portaveu de la conselleria va assenyalar que desconeixen tot el que diu l'informe, que pel que saben les autoritzacions es van donar correctament i que si va haver-hi transferències entre empreses això no els consta. El conseller no va voler fer declaracions.

L'inspector documenta una gran quantitat de pagaments que tenen una resposta immediata en concessions administratives o decisions de la Junta per engegar els parcs eòlics. En algun dels casos, els pagaments desbloquejaven decisions que estaven pendents des de feia més de sis anys. En d’altres, al final de la transmissió de les accions li segueix la signatura de Rafael Delgado, només dos dies després de l'autorització administrativa que estava parada des de fa tres anys.

El “sistema” de funcionament era que les elèctriques que volien instal·lar parcs eòlics formaven empreses mixtes amb càrrecs de la conselleria o empresaris locals “relacionats amb el poder autonòmic”.

Ho feien malgrat que eren les mateixes elèctriques les que “presenten el projecte, l'estudi d'impacte ambiental i actuen com a promotores del parc eòlic, ja que són les que fan els estudis de mesurament del vent [...] i els que fan la totalitat dels tràmits administratius per a l'obtenció dels permisos, llicències i autoritzacions sense cap participació dels empresaris de Castella i Lleó”.

En associar-se amb un empresari local o un alt càrrec autonòmic, agilitaven els tràmits. Una vegada aconseguida l'autorització per instal·lar el parc, les elèctriques recompraven les accions al soci local per un preu que multiplicava el capital que aquests havien desemborsat.

“Els fets descrits semblen indicar que perquè pogués avançar la tramitació administrativa i perquè fos atorgada l'autorització dels parcs eòlics calia dur a terme una aparent associació teledirigida amb algun dels grans grups econòmics de la comunitat, propietat de persones que havien exercit llocs de rellevància en societats participades per organismes públics integrats en la Conselleria d’Economia i Hisenda de la Junta de Castella i Lleó (com el cas d’Alberto Esgueva Gutiérrez), que bé havien exercit càrrecs de rellevància o bé tenien importants relacions econòmiques amb les diferents conselleries de la Junta (com el Grup Collosa i el Grup Parqueolid)”, assenyala l'inspector d’Hisenda.

 -
La investigació d’Hisenda afecta 35 parcs eòlics aprovats entre el 2004 i el 2007. No obstant això, hi ha pagaments posteriors i arriben fins al 2009, a mesura que els aerogeneradors es van posar en marxa.

Una de les empreses de renovables que més va pagar per la instal·lació de parcs eòlics és Preneal, una societat dirigida per l'expresident de Visa a Espanya i exsecretari d’Estat amb la UCD, Eduardo Merigó. Davant Hisenda, aquest “va manifestar en reiterades ocasions que la seva societat se sentia víctima del sistema”. Merigó no ha respost a les múltiples trucades d'aquest diari.

Preneal va pagar sis milions a San Cayetano Wind, empresa de l'alt càrrec Rafael Esgueva, i ho va fer “sense cap obligació ni contraprestació”. També va abonar set milions a Cronos Global (propietat al 50% d’Esgueva). El desembre del 2014, un representant de Preneal va declarar davant Hisenda que aquesta firma era la que havia fet tots els treballs, que “no necessitava en absolut la prestació de serveis de cap altra societat” i que Cronos Global “no va col·laborar en cap moment en l'obtenció d'autoritzacions administratives” “ni va fer ni va presentar els projectes d'instal·lació de parcs eòlics”. Aquests parcs segueixen avui sense estar aprovats, però Cronos Global sí que va rebre set milions d'euros després d'haver-ne posat 1,5 milions.

En aquests anys, Cronos Global va tenir un “important moviment de divises impropi del final d'una fase alta del cicle econòmic i de l'inici de la recessió. No cal dir res més que una societat que podria catalogar-se de petita, tenia unes sortides de divises per import de 100 milions d'euros (amb destinació a Polònia i en una quantitat inferior, als Estats Units) i unes entrades de 38 milions”.

L'altre 50% de Cronos Global pertany a Luis María García Clerigó i la seva família. Clerigó és president de Parqueolid, una constructora de Valladolid. Clerigó va afirmar a aquest diari que fa set anys va tenir un ictus i que no recorda res d'allò. Parqueolid ja està tancada. Aquesta empresa, segons Hisenda, va rebre de la Conselleria d’Economia 50 milions per un edifici en què reordenava les seves seus. Hisenda ja va remetre a la Fiscalia aquesta operació. Per això, un jutjat de Valladolid investiga els comptes personals de Rafael Delgado, número dos d’Economia durant vuit anys i imputat en aquest cas.

Preneal a més va pagar 10,48 milions al Grup Collosa, una important constructora de Valladolid, que havia col·locat 51.000 euros. “L'inspector no ha trobat cap prova, si més no indicis, que entre les dues societats hi hagués una prestació de serveis a càrrec d’Inverduero”. Un portaveu de Collosa va assenyalar que “l'empresa no té constància de l'existència d'aquest informe i prefereix no opinar fins a saber què diu”.

No és només Preneal la que va pagar. Una de les filials de Collosa, Inverduero, va signar el 2005 amb Endesa un acord per desenvolupar parcs eòlics. Van fundar Prodener I per construir un parc eòlic a Burgos. L'empresa local va posar-hi 15.000 euros, i dos anys i 26 dies després Endesa va recomprar les accions per 2,485 milions. Un portaveu d’Endesa assenyala que han revisat el contracte i que no veuen res d'anòmal. Explica que per problemes de finançament d’Inverduero va decidir vendre per no bloquejar el projecte i que ho va fer per 2,5 milions quan estava taxat en 4,2. “Actualment, es mantenen amb Inverduero dos projectes eòlics més, a través d’Enel Green Power. Un és anterior a aquesta operació i l'altre, posterior. Els dos parcs es troben operatius, motiu pel qual queda patent que Inverduero no era ni és un soci financer o instrumental, sinó un soci clarament industrial local i implicat en el desenvolupament dels projectes, si bé va haver de sortir de l’esmentat anteriorment pels problemes financers que el van afectar el 2009”, explica per correu.

Collosa va participar amb un 35% en l'empresa que va construir l'edifici de les Corts de Castella i Lleó. Entre el 2006 i el 2007 va facturar 134,4 milions a la Junta de Castella i Lleó. A més, unions d'empreses en què va participar Collosa van facturar 304,2 milions més a la Junta en aquest període.

Hisenda fa ressaltar que “totes aquestes actuacions d'aparents opcions de compra, compres i vendes de valors culminen amb traspassos de quantitats de milions ingents a grups econòmics de Castella i Lleó i de la seqüència temporal del procés administratiu i dels fets descrits es pot inferir, presumiblement, certa correlació entre els dos”.

“Resulta com a mínim sorprenent que en els mesos previs al 12 de juliol del 2007, quan Rafael Delgado va deixar el seu lloc de viceconseller d’Economia, per ocupar el de secretari general de la mateixa conselleria, es produís la signatura d'un gran nombre de resolucions, fet que resulta inusual si s’hagués seguit la seqüència temporal que hauria d'haver portat el procés d'autorització dels parcs”, afegeix.

La seva conclusió és que “l'exorbitant volum de les quantitats de diners transferits als grans grups econòmics de Castella i Lleó que, prenent en consideració, exclusivament els set casos exposats, sense tenir en compte que n’hi hagin pogut haver molts més, ascendeix a imports de 47, 35, 10, 7, 6, 4 i 2 milions d'euros, en total més de 110 milions d'euros, fa considerar que no ens trobem davant el supòsit col·loquialment conegut com aconseguidors, ja que els imports transferits, per la seva qualitat d'exorbitants, multipliquen per desenes de vegades els que són habituals en el que se sol anomenar casos de comissions il·legals”.

L'inspector de l’Agència Tributària conclou el seu informe recordant que la seva finalitat és investigar els deutes tributaris pendents i que els seus descobriments poden constituir “indici o prova de blanqueig de capitals”. Per això ho envia a la Fiscalia Anticorrupció i al Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals del Ministeri d’Economia perquè “continuïn les investigacions mitjançant l'ocupació de més mitjans”.

Comunitat líder

Castella i Lleó és la comunitat amb més megawatts eòlics instal·lats, 5.560, un 25% del total d’Espanya.

Els parcs eòlics tenen garantides primes que paguen els consumidors en el rebut de la llum durant 25 anys de funcionament.

L'eòlica va rebre el 2014 uns 1.250 milions d'euros en primes, d'un total de 6.500 per a la resta de tecnologies renovables, els residus i la cogeneració.

Segons la potència instal·lada, als parcs eòlics de Castella i Lleó l'any passat els van correspondre al voltant de 300 milions en primes.

El 2014, l'eòlica va ser la segona font d'electricitat d’Espanya (un 20,4%), només darrere de la nuclear (21,2%).

Entre el 2004 i el 2009 la potència eòlica a Castella i Lleó es va multiplicar per 2,5: va passar de 1.531 megawatts instal·lats a 3.952.

Quan els parcs eòlics no superen determinada potència l'aprovació ambiental i l'autorització administrativa depenen de la comunitat autònoma.

Algunes comunitats van dur a terme concursos eòlics. Castella i Lleó va optar per un altre model: la Junta aprovava els emplaçaments que presentaven els promotors en funció de criteris ambientals i de la connexió a la xarxa elèctrica.

47,1 milions a un alt càrrec que va posar-hi 24.400 euros

L’operació eòlica més gran sota la lupa d’Hisenda és una que es va dur a terme entre Iberdrola Renovables a Castella i Lleó, Ibercyl, i l'empresa San Cayetano Wind, propietat d’Alberto Esgueva. Aquest va ser conseller delegat de l'empresa pública Excal SA, depenent de la Conselleria d’Economia, fins al 2006.

El 2005, mentre era alt càrrec de la conselleria que autoritza els parcs eòlics, Alberto Esgueva va fundar l'empresa Energía Global Castellana. Ho va fer amb Ibercyl, filial d’Iberdrola a la comunitat. Esgueva va posar-hi 24.400 euros pel 40% del capital social i Iberdrola, 36.600 pel 60% restant. Esgueva va utilitzar per fer-ho la seva societat San Cayetano Wind, que tenia la seu en un edifici de Madrid, “en què ni estava situada ni era coneguda”. San Cayetano és el nom de l'empresa de la família d’Esgueva de fabricació d'embalatges de cartró. Entre el 2005 i el 2008, Castella i Lleó va autoritzar a l'empresa mixta la construcció de 18 parcs eòlics a Sòria, Burgos i Lleó, que sumaven 492 megawatts. El febrer del 2007, dos anys després de constituir la societat, Iberdrola va acordar comprar les accions d’Esgueva per una quantitat que depenia dels megawatts que instal·lessin i de la producció elèctrica. La primera liquidació va ser de 13,595 milions d'euros. La transferència l'havien de signar dos apoderats d’Iberdrola, a causa de l'enorme xifra.

Fins al 29 d'octubre del 2009, Hisenda ha detectat deu transferències d’Iberdrola a San Cayetano Wind, que sumen 47,1 milions d'euros. Una vegada que l'elèctrica va obtenir el 100% de les accions d’Energía Global Castellana, la va dissoldre i es va quedar amb els parcs eòlics que l’empresa havia desenvolupat.

L’Agència Tributària assenyala que “no ha trobat cap prova, ni tan sols indicis, que existís una prestació de serveis a càrrec de San Cayetano Wind a favor d’Ibercyl”. I considera “sense cap mena de dubte inversemblant” que un alt càrrec autonòmic rebés 47 milions d'euros després d'haver invertit 24.400 euros.

Un portaveu d’Iberdrola no va voler comentar el cas en desconèixer si està a Anticorrupció. En les seves al·legacions davant Hisenda, que figuren en l'informe de l'inspector, Iberdrola assegura que Castella i Lleó és la comunitat en què es tramitaven més ràpid les autoritzacions d'explotació i les gestions administratives.

-.-