4 de des. 2013

Catalunya obligarà les elèctriques a no tallar la llum a la gent sense recursos

http://www.324.cat/video/4798233/Brusselles-debat-sobre-el-cost-de-lenergia

Font: 324.Cat 04/12/2013

Catalunya aplicarà una moratòria que impedirà a les companyies tallar el subministrament energètic a les famílies més necessitades. La mesura, que ja tenen el Regne Unit i França, s'aprovarà en la llei d'acompanyament de pressupostos.

La iniciativa parlamentària l'ha impulsat el mateix govern en constatar l'augment de l'anomenada pobresa energètica. El 2012, gairebé 200.000 abonats es van quedar sense llum per no poder pagar i aquest any la situació també és límit per a moltes famílies.

La crisi i els reiterats augments del preu de la llum fan que cada vegada més famílies deixin de pagar les factures, i moltes d'altres no posen la calefacció o mantenen la llar per sota d'una temperatura adequada. A Catalunya, el 60% d'edificis són anteriors al 1980, i, per tant, a la primera normativa d'aïllament tèrmic dels edificis, un fet que agreuja el problema de moltes famílies.

A qui afecta la pobresa energètica?

Les poques xifres publicades per Iberdrola i Endesa mostren que a Espanya, el 2012, els talls de llum per impagament van arribar al 5% dels clients. És a dir, en conjunt, van executar més de 1.100.000 desconnexions.

A Catalunya, segons el Síndic de Greuges, actualment 193.000 famílies no poden pagar els rebuts de la llum, l'aigua o el gas en un termini adequat.

Per aquest motiu, la Generalitat obligarà les companyies elèctriques a no tallar el subministrament elèctric durant els mesos de més fred. L'aplicació serà immediata aquest mateix hivern per ajudar les famílies més vulnerables.

A més, la Generalitat vol anar més enllà d'aquest pla de xoc contra la pobresa energètica i ha demanat al govern espanyol que li transfereixi les competències per establir una tarifa social.

A Catalunya hi ha cada cop més afectats per l'anomenada pobresa energètica.
-.-

Presentació de la Plataforma del Camp en defensa de la terra i el territori

-.-

Front comú de les comarques contra la línia de molt alta tensió

Representants de l'Alt Camp, Baix Camp, Priorat, Terra Alta i Tarragonès volen reunir-se amb el director general d'Energia

Foto: CCBC

Les cinc comarques no consideren necessària la construcció de la MAT per al territori
.
Diari de Tarragona 03/12/2013
.
Els presidents dels consells comarcals de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Priorat, el Tarragonès, la Terra Alta i 13 alcaldes i alcaldesses de municipis de les diferents comarques afectats pel projecte de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) Escatrón – la Secuita han decidit fer front comú contra la construcció d’aquesta línia que impulsa Red Eléctrica Española (REE).
.
En un primer pas de l’acció conjunta, els representants comarcals demanaran una entrevista amb el director general d’Energia, Pere Palacín, i els directors dels serveis territorials d’Empresa i Ocupació de la Generalitat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, per tal de conèixer amb detall els estudis i la posició de la Generalitat davant el projecte de la MAT, i posteriorment determinar les accions d’oposició a emprendre conjuntament.
.
L ’oposició de les cinc comarques es basa en què no es considera necessària la construcció de la MAT per al territori, ni per l’abastament de la població ni de la indústria; no es considera necessari incrementar la potència instal·lada en grans centres productors; per l’afectació i l’impacte que pot tenir sobre la salut de les persones i sobre la riquesa paisatgística i agrària; per la greu afectació als municipis per on està projectat que transcorri la MAT, i perquè es considera que el territori ja suporta suficients grans infrastructures que l’afecten.
.
Per iniciar aquesta acció conjunta el Consell Comarcal del Baix Camp va albergar una reunió on hi van assistir els presidents dels consells comarcals esmentats i els alcaldes i alcaldesses de: la Secuita, Perafort, Renau, Vilallonga, Masroig, Corbera d’Ebre, Alforja, l’Aleixar, Riudecols, la Selva del Camp, Almoster i Duesaigües.
.
A la reunió celebrada aquest dilluns també va assistir-hi el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, que va exposar la posició de la comarca a favor de la MAT perquè «és necessària per a l’impuls de diversos projectes de parcs eòlics previstos a la Ribera d’Ebre». Jardí també es va oferir a acompanyar la resta de comarques a dialogar amb els responsables de REE.
.
-.-

21 de nov. 2013

Puig afirma que una Catalunya independent tindria garantida l'autosuficiència energètica

El conseller d'Empresa defensa que n'hi hauria prou d'augmentar la producció de les centrals de cicle combinat per assegurar el subministrament.

Central eòlica de Trucafort, al costat de Torre de Fontaubella Foto: Àlex Tarroja

Rafa Julve
elPeriódico.cat 21/11/2013 

El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha assegurat aquest dijous al Parlament que una Catalunya independent "tindria autosuficiència energètica". A preguntes de la CUP, Puig ha manifestat que el sistema energètic català és "més eficient que l'espanyol" i s'ha mostrat convençut que "només augmentant la producció de les centrals de cicle combinat", aquesta autosuficiència estaria més que garantida.

Segons les dades facilitades pel conseller d'Empresa, el 32% del subministrament energètic de Catalunya procedeix de les centrals tèrmiques de cicle combinat; el 24%, de les nuclears; el 16% de les d'hidrocarburs i el 4%, de les de fuel-gas. "Per descomptat, no som autosuficients en gas i petroli --ha admès--, però tampoc ho són molts altres països".

Malgrat insistir en l'autosuficiència energètica de Catalunya, Puig ha defensat la interconnexió elèctrica amb França a través de la MAT com una operació positiva i que segueix les indicacions de la Unió Europea de tenir aquest tipus de connexions amb altres zones per garantir el subministrament.

-.-

Apunt

(Pel que es veu l'honorable conseller s'oblida de les energies renovables i dels més de 700 molins plantats a les contrades de Tarragona per tal de produir energia eòlica).

20 de nov. 2013

El Govern s'oposa a la línia d'alta tensió Escatrón-La Secuita perquè 'no té cap utilitat'

La línia Escatrón-La Secuita qualificada de «desfavorable» per la Generalitat

El conseller Felip Puig ho anunciat després d'una pregunta del diputat reusenc Carles Pellicer sobre la «utilitat real» d'aquest línia d'alta tensió que ha de travessar el Camp de Tarragona

Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació, avui al Parlament Foto: Parlament.cat

Aquest matí al Parlament de Catalunya el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, ha contestat a una pregunta de Carles Pellicer, diputat per Tarragona, sobre la «utilitat real» de la línia d'alta tensió de 400Kv Escatrón-La Secuita, assegurant que la Generalitat havia fet un informe sobre la línia i l’ha acabat qualificant de «desfavorable». Segons el conseller Puig, «la nostra filosofia en polítiques energètiques i infraestructures és només aquella que tingui una clara justificació econòmica i social», i ha afegit que aquest projecte «pot tenir un impacte innecessari sobre el medi i un cost innecessari que han d’acabar pagant famílies i empreses».  

Aquest projecte que afecta 26 municipis amb més de 100km de distància «ha generat un debat intens i una gran preocupació» al territori. El diputat reusenc ha concretat que aquest projecte elaborat a l’any 2008 afectaria a les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Tarragonès. Pellicer ha assegurat que aquesta infraestructura «és innecessària tenint en compte que el govern espanyol la va projectar per donar sortida a la producció energètica de parcs eòlics que no s’han construït». En acabar la sessió de control, Pellicer ha concretat que aquest projecte «no ha tingut en compte el posicionament del territori i s’ha fet d’esquena a les comarques afectades».

El també alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha mostrat la seva oposició al projecte i ha recordat «encara té menys sentit» perquè «les actuals condicions de la retribució d’energies renovables són inexistents, de manera que dificulten la viabilitat econòmica d’aquest sector i la instal·lació d’aquests parcs eòlics». 

-.-

El Govern s'oposa a la línia d'alta tensió Escatrón-La Secuita perquè 'no té cap utilitat'
Puig culpa a "l'erratica planificació" de l'Estat i el seu "marc regulatori" de l'informe "desfavorable" de l'executiu al projecte de REE. Llegir-ne més ... ReusDigital 

El Govern rechaza la línea de alta tensión Escatrón-La Secuita que impulsa el Estado
El conseller de Empresa y Empleo de la Generalitat, Felip Puig, ha lamentado que el Gobierno central tiene un "comportamiento errático" en el ámbito de la energía. Llegir-ne més ... Diari de Tarragona

-.-  

19 de nov. 2013

Mig milió d'euros de multa a Repsol per vessar 6.000 tones de nafta

La fuita es va produir l'octubre de 2012 i va afectar als aqüífers de la Baix Francolí

Imatge del cómplex de Repsol a Tarragona Foto: TarragonaDiari.cat
TarragonaDiari.Cat
19/11/2013

El Govern ha aprovat aquest dimarts la imposició d'una sanció de 500.000 euros a Repsol pel vessament de 6.000 tones de nafta (derivat del petroli) en una canonada soterrada de la seva planta dins el terme municipal de la Pobla de Mafumet, a la comarca del Tarragonès.

El vessament es va produir l'octubre de l'any passat i va afectar els aqüífers de la zona —al·luvial del Baix Francolí i plioquaternari del Camp de Tarragona—. Per tant, segons apunta l'Executiu, la sanció va encaminada a poder restituir el medi en les seves condicions prèvies al vessament.

D'aquesta manera es desestima el recurs interposat per l'empresa química davant del Govern català el juliol passat.

-.-

17 de nov. 2013

Adéu al monocultiu energètic

EL REPTE Buscar l'equilibri econòmic més enllà de la indústria, i apostar pel turisme i l'agricultura EL PROBLEMA La concentració de centrals energètiques i d'indústries ha conduït el territori al monocultiu



Alba Om
Ara.Cat 17/11/2013

El riu Ebre vertebra la comarca de nord a sud i ho és tot: punt de trobada i alhora frontera, eina indispensable per a la indústria i, en menor mesura, atractiu turístic. Per als riberencs el seu gran repte és dir adéu al monocultiu energètic i industrial que domina el territori. Per analitzar-ho l'Ara TV ha convidat Joan Piñol, alcalde de Móra d'Ebre; Joan Sabanza, director de la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE); Jaume Masip, president de l'Associació Cultural La Cana i treballador d'Ercros, i Marc Piñol, gerent del Grup Fruiter de Benissanet. 

La Ribera d'Ebre té dues centrals nuclears i una hidroelèctrica, i és una de les zones de desenvolupament prioritari de parcs eòlics. El sector industrial, i bàsicament la generació d'energia, representen el 76% del PIB comarcal. Segons l'Instituto Nacional de Estadística, la Ribera d'Ebre té el producte interior brut per càpita més alt de Catalunya, 65.100 € per habitant, més del doble que la mitjana catalana, que és de 27.000 €. Els mateixos riberencs identifiquen aquesta gran dependència del sector industrial com un perill. Joan Piñol, alcalde de Móra d'Ebre, alerta: "Bona part d'aquest 76% del PIB es queda a Madrid. Per tant, hi ha distorsió sobre el potencial econòmic que tenim realment". 

L'any 2010 la Ribera d'Ebre es va declarar comarca energètica amb la voluntat de convertir-se en un pol energètic a nivell de producció, recerca i formació. Joan Sabanza, director de la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya, discrepa que sigui un perill i recorda que "la indústria és qui crea més llocs de treball estables", i afegeix que s'ha de saber treure profit de l'especialització del territori, convertint-la en oportunitat. La MADE treballa per aconseguir a principis del 2014 una rebaixa en el preu per quilowatt hora per a les indústries que s'instal·lin a la Ribera d'Ebre, i alhora per canviar la imatge negativa que envolta la producció d'energia. 

Crònica d'una mort anunciada  

El poble de Flix té avui 3.961 habitants, lluny dels 5.600 que havia tingut quan l'empresa electroquímica Ercros estava en ple rendiment i donava feina a més de 1.600 treballadors. L'empresa, de capital alemany, va apostar per fer-hi dissolvents, "un error estratègic", segons Jaume Masip, treballador d'Ercros, perquè una normativa europea que entrarà en vigor el 2018 prohibeix la utilització de mercuri per produir clor, el sistema que utilitza Ercros. 

La fàbrica està condemnada. "Tant de bo arribi al 2018", diu Masip, que explica que es va acollir voluntàriament a la jubilació anticipada per reduir l'ERO que afecta l'empresa. De les diverses reduccions de plantilla que ha anat fent l'empresa, l'última afecta 75 treballadors dels 200 actuals, i avui encara en queden 12 pendents de marxar. "Durant molts anys ens hem cregut que Flix era un poble industrial, però estàvem equivocats. Érem un poble amb una indústria", diu Masip, que encara hi treballa. Flix manté l'esperança de trobar una alternativa que permeti retenir la població. 

Nous mercats

El futur ideal de la Ribera d'Ebre és un equilibri entre els diversos sectors econòmics. "Tenim el riu, que hem de saber explotar a nivell turístic, i tenim aigua per regar els camps", diu l'alcalde de Móra d'Ebre. La navegació fluvial del riu Ebre és una bona manera de vendre el territori, expliquen els riberencs: "Quan portem algú de fora a navegar pel riu, a visitar el castell de Miravet i els convidem a menjar una clotxa -plat de pagès típic de la zona- queden meravellats". Però denuncien que encara hi falten infraestructures turístiques que permetin acabar de tancar el cercle: "Ens falten places hoteleres". Jaume Masip explica que fa uns deu anys que la comarca ha entès que ha de diversificar la seva economia i apostar pel turisme: "El capital privat és qui s'ha de creure de veritat que aquesta és una oportunitat per a nosaltres".  

L'agricultura ja és un mercat existent al territori i que en alguns pobles com la Palma d'Ebre ocupa el 50% de la població. Per Marc Piñol, gerent del Grup Fruiter de Benissanet -el més important de la província de Tarragona de fruita dolça-, el repte és mantenir l'agricultura i la qualitat que proporcionen el clima i l'aigua del riu Ebre. El Grup Fruiter produeix 8 milions de quilos de fruita dolça i n'exporta el 75% a mercats estrangers, entre els quals Rússia i Europa. 

Piñol reivindica la poca visibilitat que té la producció de vinya del territori: "Queda amagada al costat de les DO veïnes del Priorat i la Terra Alta, les dues molt fortes". Volen aconseguir que el bon veïnatge sigui un reclam de vendes i visites.  

Caràcter i cultura 

L'associacionisme és elevat a la comarca i en molts casos "motivat per l'estabilitat que han donat les indústries", explica el president de l'Associació Cultural La Cana. El patrimoni històric és un gran valor afegit de la Ribera d'Ebre. Ahir mateix a Flix s'hi van celebrar els actes de commemoració del 75è aniversari de la Batalla de l'Ebre. Els refugis antiaeris i les restes de la línia del front són atractius turístics exclusius de la comarca: "Hem de saber aprofitar el nostre patrimoni històric". 

Els riberencs creuen que l'equilibri de la comarca s'aconseguirà si es planifica pensant en gran: "Ens agradaria dir que vivim en una ciutat que es diu la Ribera d'Ebre, que té 23.867 habitants, repartits en 14 barris".

Allunyar-se dels localismes és la recepta que dóna el mateix alcalde de la capital de comarca: "Volem ser el motor de les Terres de l'Ebre".

-.-

La línia MAT. El territori malmès i el Terme de la Selva en dansa



Font: http://laselvadelcamp.socialistes.cat

-.-

31 d’oct. 2013

Referèndum per la remunicipalització de l’electricitat a Berlín


Roger Suso / @EUROSUSO
Directa
| 31/10/2013

El debat energètic i ecològic a Alemanya sempre s’ha portat a terme a diferents nivells. Des de dalt i des de baix. Més de 33 anys després de la fundació del partit verd, la seva branca més conservadora controla la formació i l’ha convertit en un partit neoliberal amb tons ecologistes que ha greixat els aparells de l’Estat sense realment canviar-los substancialment, en tot cas, modernitzant-los. La controvèrsia nuclear posterior a la catàstrofe de Fukushima i l’accident de Marcoule va catapultar Winfried Kretschmann d’Els Verds a desterrar la CDU del govern de Baden-Württemberg -hi governava des dels anys 50, convertint-se en el primer president d’un Estat federat alemany no provinent dels partits tradicionals. Per la seva part, la cancellera Angela Merkel va fer-se seves les propostes de l’oposició, com la de tancar les centrals nuclears construïdes abans del 1980 -set dels disset reactors del país- i tancar l’última central nuclear alemanya el proper 2022 substituint-les per energies renovables. És la reconversió energètica, d’àtoms d’urani a molins de vent, que pregona l’establishment teutó obrint la porta a la liberalització i l’especulació.

En paral·lel, els serveis i empreses que van ser privatitzades de forma exprés, al nou Estat, després de la reunificació alemanya per iniciativa de Helmut Kohl, poc a poc es tornen a municipalitzar, a renacionalitzar, a través d’iniciatives ciutadanes i la pressió dels moviments socials. En els darrers anys, a Berlín, Stuttgart Munic, l’aigua; i a Hamburg, aquest proppassat setembre, l’electricitat, l’aigua i el gas. La degana és la petita població de Schönau, a la Selva Negra, que des de 1990 gestiona, a través d’una cooperativa, el seu propi sistema de distribució energètica no nuclear.

Van aconseguir 265.000 signatures favorables a la consulta

En aquesta línia Berlín serà escenari aquest diumenge 3 de novembre d’un referèndum vinculant per decidir sí o no a la remunicipalització de l’electricitat i la seva distribució i comercialització. La llei alemanya permet aquest tipus de referèndums promoguts per la ciutadania només a nivell regional, però no al federal. Per portar a terme el referèndum, el col·lectiu Berliner Energietisch (Taula d’Energia Berlinesa), una aliança formada per associacions ecologistes, veïnals, sindicals, esglésies luteranes i consumidors, amb el suport dels partits SPD, Els Verds, Die Linke, Pirata i ÖDP (la CDU de la cancellera Angela Merkel i l’FDP hi estan en contra), així com de vàries plataformes vinculades als moviments socials va aconseguir reunir 265.000 signatures, més de les necessàries per forçar el govern de la capital alemanya a convocar la consulta que decidirà si la ciutat ha de remunicipalitzar la seva xarxa elèctrica amb fons públics.

La xarxa elèctrica de Berlín és un monopoli regulat al que només es pot accedir mitjançant una concessió que surt a la venda cada 20 anys. En l’actualitat es troba en mans de la multinacional sueca Vattenfall, amb generació basada en centrals de carbó, i pel cas, el proper concurs serà al 2014. Aprofitant aquesta conjuntura s’ha organitzat el referèndum. Amb la predisposició de promoure una gestió pública, transparent i democràtica de la xarxa de distribució elèctrica, amb l’èmfasi en la substitució de l’energia fòssil per una de renovable. “Un canvi cap a un model descentralitzat d’energies renovables en mas públiques sense que depengui de grans empreses que, òbviament, es deuen als interessos dels seus accionistes”, sosté Stefan Taschner, portaveu de l’aliança “on els beneficis i les decisions estratègiques sobre tarifes i llocs de treball s’adequaran a les necessitats de les persones”. L’any passat Vattenfall va obtenir uns guanys de 80 milions d’euros i en cas de remunicipalització aquests diners es quedarien a la ciutat.

Remunicipalització o cooperativització 

Independentment del resultat del referèndum, l’electricitat de Berlín sortirà a concurs públic. La posició de Berliner Energietisch és que el govern de Berlín remunicipalitzi el servei amb diner públic. Tanmateix, en cas que la cosa no tiri endavant, ha aparegut una cooperativa ciutadana, anomenada BürgerEnergie Berlin (Energia Ciutadana Berlín) i impulsada per les joves Arwen Colell i Luise Neumann-Cosel, que ha aconseguit recaptar gairebé 8 milions d’euros en donacions per tal de presentar-se al concurs, una xifra, gens menyspreable, del valor de la licitació, que és d’uns 370 milions d’euros. La cooperativa no serà l’única que licitarà en la subhasta per la xarxa el proper any. Amb la possibilitat de convertir-se en un servei municipal, l’electricitat serà licitada per la pròpia Vattenfall, l’empresa neerlandesa Alliander, la corporació xinesa State Grid Corporation i les empreses alemanya Thüga i enviaM. “Som optimistes. La participació serà elevada i estem convençudes que guanyarà el sí”, afirma Taschner. Amb un 25% de participació, unes 625.000 berlineses, el referèndum -que ja és un èxit per sí mateix- serà vàlid. Tanmateix, només la ciutadania alemanya empadronada a Berlín és electora. Les ciutadanes de la UE, no hi poden votar, la llei no ho permet i aquest fet ha rebut moltes crítiques.  


-.-

28 d’oct. 2013

Unió de Pagesos i la MAT

Xavier Frigola Costa
Coordinador Territorial de Girona
de la Unió de Pagesos
El procés que ha seguit la Unió de Pagesos amb la MAT, no ha estat diferent del que ha seguit en la resta d’infraestructures que amenacen l’espai agrari i la terra de la pagesia afectada. A nosaltres, no ens agrada la MAT, i per això vam formar part del moviment d’oposició des del començament. Per aturar-la, ens vam unir a altres actors del territori amb els quals hi ha sensibilitats diferents però voluntats coincidents, com per exemple els sectors més ecologistes. 

La nostra prioritat però, és la defensa dels interessos de la pagesia, i sense cap miopia corporativista. Aquesta prioritat és vigent des del començament, és a dir, quan comença a haver-hi els primers plànols d’un projecte o senzillament les primeres propostes d’un traçat, fins al final. Prioritzem la continuïtat de l’activitat agrícola i ramadera, lluitant per fer-la rendible amb uns preus justos al pagès quan no ho són, sense resignacions, però també reclamem la indemnització justa quan una infraestructura passa irremissiblement per una explotació i en contra de la voluntat del pagès o pagesa.

La MAT es farà contra la nostra voluntat. Però fins i tot en aquesta infraestructura hem aconseguit millores importants i canvis de traçat, per aquells afectats o aquells pobles que han confiat en nosaltres i en els nostres serveis tècnics. Desgraciadament, no hem tingut l’èxit social que vam tenir liderant l’oposició a Eurovegas, que recentment amenaçava el Parc Agrari del Baix Llobregat, mentre altres es resignaven al discurs oficial amb l’humiliant argument que “com això de la terra no dóna... com a mínim tindrem la indemnització”. De vegades, hem aconseguit la desestimació d’un projecte o l’ajornament durant molts anys d’una obra agressiva per l’espai agrari. Estem bregats en la lluita contra torres d’alta tensió, parcs eòlics, carreteres de diversa índole o casinos que amenacen l’espai agrari. 

Així mateix, una vegada les torres d’alta tensió estan aprovades i previstes en el terreny d’un pagès, la nostra missió fundacional és que se’l compensi en la mesura justa per aquesta agressió no volguda. Aquesta és també la tasca del sindicat i dels professionals de la seva empresa de serveis, Agroxarxa, i per això el sindicat de pagesos i pageses ens vam dotar d’un projecte nacional de serveis. Llavors, és el moment de fer un seguiment acurat i continuat de l’obra per tal que tots els elements quedin restituïts com cal. A més, es defensa qualsevol pagès o pagesa que ho demana, petit o gran, ja sigui que li expropiïn 50 metres quadrats, o 5.000, prioritzant per tant els seus interessos, i mai els de l’organització, a diferència d’alguns despatxos particulars, als que només els interessa agafar els “grans” propietaris afectats.

Vull dir també que l’estratègia a seguir es defineix d’acord amb allò que majoritàriament ha  volgut la pagesia afectada, valorant si és possible l’acord o no amb els expropiadors. Hi ha ocasions en les que no és possible i recomanem enviar tots els expedients al Jurat d’Expropiació. Aquest és l’exemple del TGV en el tram internacional, amb TPFerro, on hi vam enviar més de 400 parcel·les, i on per cert, hem aconseguit de mitjana entre un 30% i un 60% més d’ingressos pels afectats i en alguns casos concrets fins a un 400% més. En canvi, hi ha altres ocasions, com per exemple el cas de la MAT, on recomanar això seria només fer perdre temps i els diners als afectats. Els tècnics assessoren de forma rigorosa, amb independència d’interessos aliens i amb solidaritat amb el pagès o pagesa, i sempre és aquest qui decideix.

El que sí que trobem vergonyós, i ens ho han reconegut tots els responsables polítics, des del propi conseller de Territori, Santi Vila, passant per directors generals i fins a responsables dels partits polítics, és la situació d’aturada total en els pagaments de projectes com el de la C-31 i d’altres arreu de Catalunya. Per això, des del sindicat continuem treballant i no pararem. Ara, però, el Govern té la possibilitat d’obrir la porta a que es pagui la totalitat del deute a la pagesia el 2014, tot incorporant la partida necessària al pressupost que ja s’està elaborant. Aquest pas i la consideració de pagament prioritari des del punt de vista de tresoreria, és l’oportunitat que té el Govern de no fer més el ridícul, mentre condemna a la pagesia a fer malabarismes per obtenir el finançament que la Generalitat li nega. 


Xavier Frigola Costa
Coordinador Territorial de Girona de la Unió de Pagesos

-.-

Informació relacionada:

Unió de Pagesos i la MAT Diari de Girona 28/10/2013
Unió de Pagesos, ¿un sindicat al servei dels pagesos i de la terra?
08/10/2013

-.-

15 d’oct. 2013

Consell Comarcal i Consell d’Alcaldes del Priorat aproven la moció contra la MAT Escatrón-La Secuita

Consell Comarcal i Consell d’Alcaldes del Priorat aproven la moció contra la línia d’alta tensió Escatrón-La Secuita

Joan Carles Garcia, president del Consell Comarcal afirma que “no podem acceptar tirar per terra el treball fet durant molts anys, que ha servit per bastir un model de desenvolupament sostenible per a la nostra comarca, ni podem restar valor a la Carta del Paisatge ni a la candidatura Patrimoni de la Unesco, en les que tenim posades moltes esperances”.


El ple del Consell Comarcal i el Consell d’Alcaldes del Priorat van fer palès dilluns el rebuig total a la línia d’alta tensió Escatrón-La Secuita després d’aprovar per unanimitat la moció contrària al projecte impulsat per Red Eléctrica Española.

La moció constata que aquesta línia de transport d’energia elèctrica de 400 KW entra directament en conflicte amb el model de desenvolupament econòmic impulsat a la comarca. Aquest se sustenta en pilars com el paisatge, amb espais com el Parc Natural de la Serra de Montsant, el turisme de qualitat i en el desenvolupament territorial equilibrat, que passa per l’excel·lència de productes agrícoles com són els vins de la DOQ Priorat i de la DO Montsant i els olis de la DOP Siurana.

La moció també subratlla que el projecte Escatrón-La Secuita col·lideix amb les directrius de la Carta del Paisatge del Priorat, aprovada recentment, i que, com recorda també el president del Consell Comarcal, Joan Carles Garcia, “compta amb centenars de compromisos concrets de la societat civil prioratina i amb el suport explícit del Govern de la Generalitat de Catalunya i de la gran majoria d’institucions i entitats d’aquesta comarca”.

A més, s’afirma que aquest projecte va contra un model de desenvolupament rural sostenible com el que ara té el Priorat, i en el que en els darrers 25 anys s’hi ha invertit gran quantitat de diners públics i privats. 

En la moció es constata també que, en aquests moments, la comarca del Priorat opta a ser declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO, amb el beneplàcit oficial de la Generalitat de Catalunya. I, en aquest sentit, un projecte com el d’aquesta línia de transport d’energia hi entra clarament en conflicte.

Finalment, també s’apunta que no s’entén la necessitat d’aquesta nova línia, una necessitat que també va posar en entredit la Conselleria d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya en una carta dirigida al Ministeri d’Indústria.

Joan Carles Garcia resumia el sentit de la moció afirmant que “no podem acceptar tirar per terra el treball fet durant molts anys, que ha servit per bastir un model de desenvolupament sostenible per a la nostra comarca, ni podem restar valor a la Carta del Paisatge ni a la candidatura Patrimoni de la Unesco, en les que tenim posades moltes esperances pel que poden significar en un futur per al Priorat”.

Comissió de seguiment de la Carta del Paisatge del Priorat

El president del Consell Comarcal del Priorat, Joan Carles Garcia, va informar ahir el Consell d’Alcaldes i el ple de la voluntat de constituir la comissió de seguiment de la Carta del Paisatge aquest mes de novembre. Aquesta comissió, un compromís dels impulsors de la Carta del Paisatge,  entre aquests el Consell Comarcal, ha de ser un instrument de participació de les administracions públiques conjuntament amb els agents econòmics, socials, culturals i ambientals de la comarca per dinamitzar el debat, mitjançar entre els diferents interessos existents sobre el territori i que afectin la seva dimensió paisatgística, fer propostes i dur a terme el seguiment de les polítiques i actuacions sobre el paisatge al Priorat. Una de les principals funcions d’aquesta comissió serà formular les estratègies per al desenvolupament dels acords i compromisos assolits a la Carta del Paisatge del Priorat. A més, aquesta comissió de seguiment crearà i definirà les tasques d’una comissió tècnica que executarà les accions específiques de la Carta del Paisatge d’acord amb la priorització i el calendari establert. Serà responsabilitat d’aquesta comissió tècnica administrar el fons per a la conservació i gestió del paisatge i redactar els convenis de gestió d’aquest. 

Candidatura a Patrimoni de la Unesco

El president del Consell Comarcal del Priorat, Joan Carles Garcia, la diputada provincial, Núria Crivillé, i el president de Prioritat, Toni Alcover, van informar els alcaldes de la comarca de l’estat del procés en què es troba la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni de la Unesco. El passat mes de maig, la Generalitat de Catalunya donava el vistiplau a l’avantprojecte que fonamenta les bases del dossier definitiu, i es feia seva la candidatura per tal de defensar-la davant del Consejo del Patrimonio Histórico de Madrid, que l’ha d’incloure a la llista indicativa de l’Estat Espanyol, pas previ a la presentació a la Convenció del Patrimoni Mundial. 

Joan Carles Garcia apuntava que en aquesta fase del procés la candidatura presentada per Prioritat “incorpora el Consell Comarcal del Priorat i la Diputació de Tarragona com a implusors, reflectint-ne d’aquesta manera el suport institucional”.

Joan Carles Garcia també recordava que “l’impuls i el suport a la candidatura és un dels compromisos estructurants de la Carta del Paisatge del Priorat”.

Font: Web del Consell Comarcal del Priorat

-.-

8 d’oct. 2013

Unió de Pagesos, ¿un sindicat al servei dels pagesos i de la terra?


Unió de pagesos, a través de la seva empresa de serveis, Agroxarxa SLU, ha capitalitzat les negociacions entre Red Eléctrica de España (en endavant REE) i els propietaris de terrenys afectats pel projecte del segon tram de la MAT, línia de quàdruple circuit de 400/220 i 400/132 kv, entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema.

Unió de Pagesos van ser els primers en tenir, de mà de la pròpia REE, el projecte d’execució de la línia, fins i tot abans que els ajuntaments afectats, garantint-se d’aquesta manera l’avantatge de poder treballar la documentació amb temps, abans no es publiqués la llista d’afectats al BOE (Boletín Oficial del Estado).

Recordem que Unió de Pagesos i de retruc Agroxarxa, tenen en cartera una part molt important dels pagesos de les comarques gironines, per tant, de propietaris i/o arrendataris de terres. D’aquí que REE, els hi hagi cedit a ells, bona part de les negociacions amb els afectats pel projecte.

Fins aquí, res de nou, però el que ens resulta totalment vergonyós, és el missatge que ha estat donant fins ara Unió de Pagesos als seus clients, per a més inri, amb la campanya “defensa’t de la MAT…apunta’t al col.lectiu majoritari”.

Podem assegurar que aquesta informació, en tots els casos, ha estat contrastada, i segons la nostra opinió i judici, el missatges d’Unió de Pagesos, sempre són clars i contundents a favor de la rendició dels seus pagesos a la massacre que REE esta duent a terme; aquests tan sols son uns quants exemples del to de manipulació del sindicat; “signa que no hi tens res a fer”, “si no acceptes la compensació de REE i vas al tribunal d’expropiacions no cobraràs gairebé res”, “si signes, demà mateix t’ingressem la bestreta”, [...]

D’aquesta manera molts pagesos, ràpidament es van deixar endur per la por i cediren a una ridícula compensació econòmica. Tanmateix, amb aquells qui no accepten la oferta o bé no compartien el projecte, es manifesten insistents fins a dia d’avui.

Potser algú diria que tot això és prou comprensible, si no fos perquè, aquests qui pressionen als propietaris perquè cedeixin, s’emporten al voltant d’un 8% del valor de la compensació que ofereix REE.

Estem rotundament en contra!! NO!! El sindicat de Pagesos, majoritari a Catalunya i adherit a la plataforma No a la MAT, hauria de tenir uns valors ètics mínims i lluitar per la defensa d’aquells que treballen la terra i sobretot la mateixa terra. La nostra Terra!!

Recordem que parlem d’una línia de quàdruple circuit de 400.000 volts que comportarà un impacte brutal sobre el territori, amb un traçat aeri de 44 quilòmetres, 118 torres de fins a 90 metres d’alçada, amb 654.736 metres quadrats de bosc talat -a on mai més hi haurà un sol arbre- masies exposades a tan sols 17 metres de la línia- a un camp magnètic 60 vegades superior als límits, que s’han demostrat darrerament, com a generadors de leucèmies infantils i càncers i, un llarg etcètera de perjudicis per la salut i pel territori.

Finalment, ens agradaria saber si la resta d’afiliats d’Unió de Pagesos, coneixen aquestes pràctiques i el més important, ¿les comparteixen?


-.-

Informació relacionada:

Unió de Pagesos i la MAT 28/10/2013
Unió de Pagesos i la MAT Diari de Girona 28/10/2013

-.-

El ple d'Almoster aprova una moció contra la línia de molt alta tensió

L'Ajuntament exigeix al Ministeri d'Indústria que arxivi l'expedient d'una construcció que está previst que travessi el municipi

Almoster també rebutja l'arribada de la línia de molt alta tensió al territori.
Foto: Alba Mariné


Almoster s’uneix a la llista de pobles contraris a l’arribada d’una línia de molt alta tensió (MAT) –400 kV– que està previst que travessi part del terme municipal. La setmana passada el ple de l’Ajuntament va aprovar, per unanimitat, una moció conjunta –ERC, CiU i PSC-AM– per exigir al Ministeri d’Indústria que arxivi la construcció de la línia de molt alta tensió al·legant un defecte de forma. Per aquest motiu, el ple va ratificar sol·licitar al ministeri «la declaració de caducitat de l’expedient».

Més concretament, la MAT travessa la part més elevada del poble on es troba la Urbanització Picarany. La notícia de la construcció d’aquesta infraestructura genera un gran malestar entre els veïns d’Almoster. De fet, ja han creat un moviment social contrari a la seva creació sota el nom de No a la MAT del Camp. Altres municipis de la demarcació també han creat plataformes i moviments, com la Xarxa Sud que agrupa fins a 18 entitats, que s’oposen frontalment a l’arribada de la línia de molt alta tensió al territori. 

La línia que preveu implantar Red Eléctrica afecta fins a 26 municipis de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona. Per la seva banda, la mateixa empresa ja va anunciar fa mesos  que considerava que l’estudi sobre l’impacte mediambiental que havia portat a terme era favorable i d’afectació «moderada».

-.-

5 d’oct. 2013

El ple de l'Ajuntament d'Almoster aprova una moció en contra de la MAT

Dins dels punts de l'ordre del dia del ple del passat dimarts hi havia l'aprovació d'una petició al Ministeri d'Indústria perquè arxivi l'expedient per construir la línia de molt alta tensió que està previst que passi pel terme municipal d'Almoster i uneix els municipis d'Escatron a l'Aragó amb la Secuita.


En el mateix ple es va aprovar una modificació de l'Impost de plusvàlues que suposa una rebaixa substancial del mateix impost en el cas d'una transmissió d'immobles a causa d'una mort per beneficiar els hereus que conviuen amb el difunt.  També es van aprovar una modificació de crèdit per otorgar les subvencions a les entitats del poble, una moció per adherir-se com Ajuntament al Pacte pel Dret a Decidir, i per últim el ple va donar suport a la comunitat educativa de les Illes Balears que està mobilitzada en contra del Tractament Integral de les Llengües que ha imposat el Govern de les Illes.

Font: Web oficial de l'Ajuntament d'Almoster

-.-

4 d’oct. 2013

Recull de Noticies. No a la MAT: Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita

Recull de Noticies. del dia 23/07/2013  fins el 04/10/2013


Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita

30/09/2013 El govern del PP autoritza nous trams de la MAT
.

A Girona

23/09/2013 Article diari Ara : “La MAT avança malgrat l’oposició”

14/09/2013 Preveuen 75 torres de la MAT entre Santa Llogaia i Bescanó

12/09/2013 Crònica del setge policial a l’acampada contra la MAT i els entorns.

04/09/2013 Assetjament policial contra els ciutadans que s'oposen a la MAT

04/09/2013 Plataforma NO A LA MAT. Comunicat de Premsa 4 de setembre de 2013

04/09/2013 Els últims de la MAT. Uns joves ocupen una masia amb el suport de veïns i sota nodrida vigilància dels Mossos

02/09/2013 Operació policial contra un grup antisistema contrari a la MAT a Fellines 

02/09/2013 Els Mossos renuncien a desallotjar una masia de Bàscara que planta resistència a la línia de la MAT

07/08/2013 Entrevista de TV Girona a Pasqual Aguilar de la Plataforma NO A LA MAT i Xavi Amat de NO A LA MAT SELVA 


A Madrid

30/08/2013 El Gobierno simplifica el papeleo ambiental para levantar proyectos



Internacional

13/09/2013 “Després de Fukushima”, jornada d’alternatives pel tancament de les nuclears, a Reus 

25/08/2013 Gas Natural Fenosa, La Caixa y la brutal represión a la Asamblea Popular del Pueblo Juchiteco (México)


No a la MAT Escatrón - La Secuita


A ca nostra ...

01/10/2013 El ple de l'Ajuntament d'Almoster aprova una moció en contra de la MAT

27/09/2013 El Consell Comarcal de l’Alt Camp en contra de la línia de Molt Alta Tensió i a favor de la vaga indefinida a les Illes

13/09/2013 “Després de Fukushima”, jornada d’alternatives pel tancament de les nuclears, a Reus 

11/09/2013 No a la Mat també present a la Via Catalana

03/10/2013 II Jornada cap a la construcció d’una futura xarxa per la sobirania energètica

08/09/2013 «És maco oi? Doncs tot això està a punt d'acabar-se

30/08/2013 Lo Priorat pinta contra la MAT!!

23/08/2013 REE demana prorrogar els tràmits administratius de la MAT Escatrón-La Secuita que els alcaldes 

16/09/2013 Aturem la MAT! Recollida de signatures a través de Change.org 

01/09/2013  El govern vol més raons per a la MAT del sud

01/08/2013 Assemblea Informativa sobre la MAT. Dijous 1 d'agost a Vilallonga

31/07/2013 La Generalitat demana ara a l'Estat que justifiqui la MAT   

30/07/2013 Aturar BCNWorld i la MAT és possible i necessari 

30.07/2013 El PSC del Camp es posiciona contra la línia de MAT 

28/07/2013 Trinxats per l'alta tensió 

26/07/2013 El Consell d'Alcaldes i Alcaldesses es posiciona en contra de la línia de molt alta tensió entre Escatrón i la Secuita

25/07/2013 Riudecols demana que s'arxivi el projecte de la línia de molt alta tensió

24/07/2013 Els efectes de BCNWorld i la línia de Molt Alta Tensió a debat a Valls

23/07/2013 Alcaldes i ecologistes reclamen l'arxivament de l'expedient mediambiental de la MAT

23/07/2013 ERC denuncia la caducitat de l'estudi ambiental de la MAT

22/07/2013 El Baix Camp, contra la MAT
 

Més coses

01/10/2013 El projecte Castor de Florentino Pérez desencadena una llarga sèrie de terratrèmols a Vinaròs

03/08/2013 Desobediència Solar i com contractar electricitat verda sense haver de pagar més

01/08/2013 La hipersensibilitat elèctrica, una afectació mèdica poc comuna

31/07/2013 El sol ja no és gratis


Documentals

LA MAT - ¿A dónde nos lleva el progreso? (Documental)

GasLand: La extracción de gas mediante “fracking”

Oligopoly - El joc de l'energía. Salvados - Jordi Évole
-.-

3 d’oct. 2013

II Jornada cap a la construcció d’una futura xarxa per la sobirania energètica

Dissabte 5 d’octubre de 2013, Centre Cívic de Pla de Palau, Girona



Estem sent testimonis de la mort d’un paradigma energètic que sustenta un paradigma econòmic i social impossible. La creació d’un nou paradigma, ho volguem o no, està en marxa i, a diferència del que passava al període immediatament anterior a l’actual, les portes estàn obertes a totes les opcions. Diuen que als períodes de crisi es multipliquen els interrogants. Sembla ser que a més de les noves preguntes que sorgeixen com a conseqüència de la nova situació, altres qüestions ocultes que ja existien al temps anterior surten a la llum. Al món de l’energia, convivim amb multitud d’interrogants des de fa dècades: energia nuclear, integritat del territori, plataformes petrolíferes, propietat de les fonts energètiques, gestió oligopòlica, formació de preus, contaminació als nuclis urbans, malbaratament, pobresa energètica, etc. Darrerament, s’han afegit les qüestions relacionades amb el declivi dels combustibles fòssils (fractura hidràulica-fracking, prospeccions marines) i altres (mineria d’urani). Totes representen diferents cares d’una mateixa crisi. La manera de respondre als interrogants en el passat ens ha abocat a aquesta situació.

Ens trobem davant l’oportunitat d’avançar en el procés per la sobirania energètica, que està començant a donar les primeres passes en la recerca de respostes per a les persones en un momento històric únic, on l’energia disponible serà decreixent. De la capacitat d’organitzar projectes viables, de la flexibilitat i adaptació a les circumstàncies que es vagin presentant, i de la integració de diferents actors socials, dependrà el tipus de model energètic que tinguem en el futur. El principi einsteinià de transitar nous camins per trobar noves solucions és clar, només resta el més complicat: les solucions concretes a les necessitats de les persones.

Preparant les II Jornades del dissabte 5 d’octubre 2013 a Girona

El model energètic actual es troba estretament vinculat al creixement del PIB i és depenent dels combustibles fòssils. L’energia està mercantilitzada i deixa de banda aspectes d’equitat o de justícia social. El control del mercat està en mans dels poders fàctics.

Al voltant d’una vintena de col·lectius i més d’una seixantena de ciutadans i ciutadanes d’arreu del territori català es trobaren dissabte 8 de juny  de 2013 al voltant d’una «Jornada per una xarxa de transició del model energètic, cap a la sobirania energètica» amb la intenció de crear un espai de confluència i establir sinèrgies que condueixin cap a la formació d’un front polític de transformació en el camp de l’energia.  

Reunits al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona, es va veure com a necessària i urgent la transició cap a un model més democràtic, més sostenible, viable en el futur, més descentralitzat i basat en una cultura del decreixement energètic i adaptat al context i al territori on es desenvolupa.

Per això ens volem trobar novament a Girona el proper 5 d’octubre, per continuar la sessió en comú i per fer realitat una xarxa per la sobirania d’un nou model energètic. Podreu veure el programa al pertinent apartat del blog (al menú de la capçalera). Es farà un DINAR pels assistents a preu popular (8€), ecològic i vegà.

Per tal d’inscriure-us a la jornada us demanem que visiteu la secció “Inscripció” al nostre bolg. Així com també, que feu una visita per conèixer una mica millor aquest moviment, del qual seria de grat que en prenguessiu part. 

Programa
Dia: dissabte 5 d’octubre de 2013
Hora:  a les 10 del matí
Lloc: Centre cívic de Pla de Palau, Girona 



PROGRAMA
Sessió I
10:00-11:00h Xerrada introductòria: Conjuntura energètica i propostes per obrir vies cap a la sobirania energètica i la desconnexió de l’Oligopoli.
Ponent: Pep Puig
Sessió II
11:00-12:00h  Per què aquest procés? Recorregut fins a la data. Explicació de la jornada i presentació propostes concretes d’actuació.
12:00-12:30h. Pausa cafè. 
12:30-14:00h Treball en grups de discussió al voltant de les propostes.
Dinar
Sessió III

16:00-16:45h Relatoria dels Grups i valoració general de les propostes.  Cap a una Xarxa per la Sobirania Energètica I.16:45-17:30h Propostes generals de treball en Xarxa. Què, com, quan, qui … cap a una Xarxa per la Sobirania Energètica II.17:30-18:00  Síntesi, anuncis varis i acabament.
Font: No a la Mat Girona
-.-

1 d’oct. 2013

El projecte Castor de Florentino Pérez desencadena una llarga sèrie de terratrèmols a Vinaròs

El projecte Castor fou projectat pel govern de Zapatero l'any 2006, es va fer la licitació pública l'any 2007 i es van iniciar les obres de perforació l'any 2010. L'arribada de la crisi va posar en dubte que la seva execució arribés fins al final, però un cop de mà d'última hora del ministre d'indústria del govern de Mariano Rajoy ha permès resoldre la viabilitat econòmica del projecte impulsat per l'empresa Escal UGS, amb dues terceres parts de l'accionariat en mans de Florentino Pérez (ACS).


JESÚS RODRÍGUEZ / @ALBERTMARTNEZ 
Directa 01/10/2013

Des del 16 de setembre el veïnat dels municipis del Baix Maestrat i el Montsià viuen amb angoixa la posada en funcionament del magatzem submarí de gas conegut com a projecte Castor. Des d'aleshores s'han produït uns 300 terratrèmols, una desena d'ells perceptibles, i això ha forçat que l'empresa s'hagi vist obligada a aturar la injecció de gas que es realitza des d'una plataforma marina i fins el subsol, a través d'una canonada de 80 centímetres, arribant a una profunditat de 1700 metres sota el nivell del mar. En un primer moment la filial d'ACS no va voler aturar el suministre però la intensitat creixent dels sismes, que ahir a la matinada van arribar fins els 3.9 graus i avui a les sis del matí han superat el perillós llindar dels 4.2 a l'escala de Richter, ha obligat a una suspensió per ordre del govern. L'Instituto Geográfico Nacional està fent una investigació d'urgència per determinar què està passant al subsol de la plataforma marina –a 20 quilòmetres del litoral de Vinaròs– que expliqui l'excepcional sèrie sísmica. El cap del servei de sismologia de l'Institut Geològic de Catalunya, Xavier Goula, ha mostrat aquest matí la seva incredulitat sobre la suspensió de les injeccions de gas, deixant oberta la possibilitat que els directius del projecte Castor hagin ordenat la cotinuitat de la infiltració al subsol d'amagat de les autoritats.

La modificació legislativa 'ad hoc' del ministre Soria

El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va modificar la normativa que regula el mercat del gas per facilitar que Enagas pogués adquirir el gas matalàs, nom amb que es coneix la quantitat de combustible fòssil necessària que s'ha d'injectar durant set mesos per aconseguir assentar el dipòsit abans que entri en funcionament. ACS havia informat prèviament de la seva impossibilitat financera d'adquirir aquest volum de gas, al·legant que les despeses de la infraestructura havien passat dels 500 milions d'euros pressupostats als 1300 milions d'euros amb el projecte acabat. El projecte Castor necessita de dues etapes d'injecció de gas, la del gas matalàs i la del gas d'explotació. El gas d'explotació s'extraurà quan hi hagi més demanda o quan es talli el suministre des d'Argèlia o des de Rússia. Els tècnics calculen que amb el nou dipòsit es podrà donar servei a tot el consum necessari del País Valencià durant tres mesos sense necessitat de connectar-se a la xarxa internacional.

Ecologistes s'hi oposen i els tècnics alerten dels perills

Entitats ecologistes han denunciat que, amb l'actual situació de crisi i el descens del consum de gas, el projecte Castor és del tot innecessari i genera moltes afectacions per al medi ambient marí. La CUP va demanar ahir la immediata paralització del projecte. Malgrat que a la web d'Escal UGS s'assegura que no hi ha perills per a la població, una injecció de gas en una zona tectònica poc coneguda com aquesta podria desencadenar moviments de terres i un desplaçament del talús oceànic que, tal i com assenyalava ahir Jonathan Gómez Cantero, vocal del Col·legi de Geògrafs de l'Estat espanyol, tindria efectes secundaris amb "perturbacions a la superfície del mar i danys a zones costaneres per l'efecte de petits tsunamis".

-.-

30 de set. 2013

El govern del PP autoritza nous trams de la MAT

Article Directa “El govern del PP autoritza nous trams de la MAT “

ENERGIA // LES PLATAFORMES CONTRÀRIES SOSTENEN QUE, AMB L’EXCEDENT ENERGÈTIC ACTUAL, LA MAT NOMÉS SERVIRÀ PERQUÈ REE FACI NEGOCI

Edurne Bagué @nunne344

El govern de Mariano Rajoy ha aprofitat l’estiu per autoritzar Red Eléctrica de España (REE) a fer noves estacions elèctriques de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) i modificar el recorregut d’alguns dels trams inclosos a la MAT que vol unir el municipi vallesà de Sentmenat amb Baixàs, al Rosselló. Segons la informació publicada al Butlletí Oficial de l’Estat durant el juliol i l’agost, la Direcció General de Política Energètica i Mines ha autoritzat i declarat d’utilitat pública l’estació de Riudarenes i el tram fins a Santa Coloma de Farners i ha decidit modificar el recorregut de la línia que haurà de transportar l’energia de Bescanó a Santa Llogaia. No és la primera vegada que es canvien els traçats fruit de les pressions d’alcaldes o regidors que es veien afectats pel pas de la línia. L’anunci ha servit perquè es reactivin les plataformes d’oposició a la MAT a diversos punts del territori, ja que consideren que la línia és una infraestructura innecessària i està pensada “perquè alguns facin negoci”, com diuen Xavier Amat i Pasqual Aguilar, membres de No a la MAT La Selva, que asseguren que es pagarà “un preu molt car per a la salut de les persones”.


Les plataformes d’oposició consideren que la MAT és una infraestructura innecessària

COSITS PER L’ALTA TENSIÓ

La línia de Molt Alta Tensió és un únic projecte, però s’està tramitant a través de projectes territorials diferenciats administrativament i ha crescut en fases successives. El tram que ens ocupa té el seu origen a la cimera europea d’Essen de 1994, on es va signar l’acord de subministrament d’electricitat francoespanyol, en el marc de la creació d’un mercat intern d’electricitat sorgit arran d’una directiva europea. Tot i així, el procés no es va accelerar fins l’any 2000, quan -durant la cimera de Lisboa- el Consell Europeu va demanar-ne l’agilització i es van construir les línies transfrontereres. A principis dels 2000, els sectors partidaris de la MAT argumentaven que era necessària per augmentar els marges d’electricitat que es traspassaven fronteres enllà. Les estimacions de REE asseguraven que, amb la construcció de la nova línia de doble circuit i de 400 quilovolts, es passaria del 3 al 6% d’excedent, fet que aproximaria les xifres espanyoles a les recomanades per la Unió Europea, que situa el percentatge en el 10%, una xifra ja assolida a Catalunya. Arribada la crisi i amb la gran davallada del consum industrial pel tancament d’empreses, les integrants de No a la MAT asseguren que l’excedent “arriba a ser el doble del que es consumeix i assenyalen que l’objectiu de fer la MAT és només “exportar l’excedent de potència instal·lada a l’Estat espanyol a França i a Itàlia”. Només entre 2011 i 2012, segons dades de REE, el saldo net exportador va créixer un 87,7%. Si s’acaba completant, la línia de 400 kv en construcció -subvencionada per la Unió Europea amb 150 milions d’euros- s’afegiria a les línies d’igual potència que ja comuniquen els estats espanyol i francès per Irun al País Basc i pel coll d’Ares al Ripollès. Seria, doncs, la segona a les comarques gironines i la novena a Catalunya. Les set restants es troben al Camp i a les Terres de l’Ebre: cinc de 400kv procedeixen de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs i dues de 220kv de Riba-roja d’Ebre i Els Aubals.

Les integrants de No a la MAT asseguren que l’actual excedent energètic “arriba a ser el doble del que es consumeix”

UN PROJECTE DE NECESSITAT?
Així doncs, la nova línia de la MAT és un projecte necessari? El govern espanyol continua esgrimint els mateixos arguments que abans. A les resolucions, afirmen que la nova línia de MAT ha de “permetre el subministrament del tren d’alta velocitat al tram Barcelona-França (malgrat que el TAV ja funciona amb potència de 220kv) i assegurar els sistemes elèctrics menors de la zona sud de les comarques gironines” per donar resposta a l’activitat turística de la Costa Brava. L’altre argument és que cal evacuar l’energia eòlica produïda al Camp i a les Terres de l’Ebre. Les veus detractores rebaten que l’energia de procedència eòlica està molt per sota de la capacitat de transport de la línia i que, amb la reforma del mercat elèctric aprovada aquest estiu, queda compromès el seu creixement. Per Lucía Aguilar, veïna de Canet d’Adri, un dels municipis afectats, “l’intent de justificació de la MAT per un suposat dèficit energètic a la província de Girona és fals, ja que ens abastim per una línia de 220kV (Vic-Juià) i el consum energètic està en clar descens des de l’any 2007. No s’ha pensat en alternatives, com l’autoabastiment o la microproducció energètica, cosa que provocaria el trencament del lobby energètic”. Per això, la gent de les plataformes opositores gironines defensa que no cal augmentar la capacitat elèctrica i “menys amb una capacitat tan monstruosa com la que ofereix la MAT”. Pasqual Aguilar, de No a la MAT La Selva, recorda que REE és una empresa privada -privatitzada- que es beneficiarà d’unes infraestructures fetes amb fons públics i assenyala la presència de fons d’inversió anglesos, nord-americans i francesos al seu consell d’administració. Per Aguilar, l’objectiu de la MAT és la lliure circulació d’energia per vendre-la als països veïns, França i el Marroc. Això explicaria la importància que el govern està donant a la construcció del traçat del tram que uneix l’Estat espanyol amb el francès i el fet que deixi en segon pla les subestacions que s’encarregarien de redistribuir l’energia pel territori.

VÍCTIMES D’UN MODEL OBSOLET

Les plataformes i els col·lectius contraris parlen de la MAT com un dels últims testimonis d’un sistema econòmic i energètic que consideren “obsolet i suïcida (…) fet a mida de les multinacionals del sector elèctric, que ha contemplat com a única possibilitat la utilització de grans infraestructures, tant de generació com de transport, en detriment de la generació distribuïda, que constitueix l’alternativa d’un model sostenible”. Per No a la MAT Girona, “qualsevol interconnexió que travessi els Pirineus suposarà l’endarreriment de l’aplicació de programes d’eficiència i estalvi i de la implantació de les energies renovables”. La infraestructura, a més, és vista amb mals ulls perquè comporta un seguit de perjudicis al territori que l’aculli. Objectivament, incrementa el risc d’incendis i provoca, necessàriament, la tala de molts arbres per plantar les torres o per construir les pistes forestals per accedir-hi. Tot i així, les detractores creuen que els perjudicis van més enllà i temen que disminueixi el valor patrimonial dels béns immobles o les finques i que l’impacte ambiental paisatgístic afecti l’hostaleria i el turisme rural. Pel que fa a la salut, assenyalen la contaminació acústica, l’emissió de CO2 i el camp electromagnètic com els principals temors. De fet, la proximitat de camps electromagnètics d’aquestes dimensions augmenten el risc de patir alzheimer, leucèmia infantil, tumors cerebrals, problemes respiratoris, mals de cap i insomni en humans i malformacions de fetus i avortaments en animals. Malgrat les possibles conseqüències, el procés d’implantació s’ha fet sense cap consulta pública ni espai de participació ciutadana, motiu pel qual els municipis afectats titllen el procés d’antidemocràtic. El posicionament dels governs espanyol i català, diuen, “és el de l’oligopoli elèctric espanyol. No hi ha cap mena d’esquerda entre ambdós, només cal recordar les connexions entre les elèctriques i els governs de torn”. Durant les legislatures del govern tripartit, els municipis opositors van crear l’Associació de Municipis MAT (AMMAT). Però, amb l’arribada d’Artur Mas a la presidència de la Generalitat, el Nadal de 2010, CiU va desmobilitzar les seves bases i alcaldes convergents i molts municipis van acceptar el pas de la línia pel terme municipal a canvi d’una compensació econòmica abonada per REE. En l’actualitat, alguns municipis del Camp i de les Terres de l’Ebre estan recuperant l’oposició institucional. També a Santa Coloma de Farners, l’equip de govern prepara un recurs d’alçada contra la resolució del govern espanyol.

LA LLUITA PER UNA NOVA CULTURA ENERGÈTICA

La revolta contra la macroinfraestructura s’estén del Camp a la Selva i de la Franja a les terres gironines . 


Els grups contraris a la MAT treballen per coordinar un espai de lluita unitari.

E. B. Or@nunne344

Si bé la principal plataforma opositora al projecte és la plataforma No a la MAT, que fa prop de deu anys que articula la lluita, l’extensió de les línies i el traçat ha fet multiplicar el nombre de plataformes. La Plataforma No a la MAT compta amb nodes a diverses poblacions afectades de la Selva, el Camp i la Franja. Al Camp, hi trobem la Plataforma en Defensa del Priorat, la plataforma ambientalista Xarxa Sud i l’Esquerra Independentista del Camp, d’on han sorgit les assemblees locals de la Selva, la Secuita, el Moster o Villalonga del Camp. No obstant això, actualment, on n’hi ha més és a la zona afectada per la línia Sentmenat-Baixàs: el grup d’Afectats del Llémena al Revardit per la MAT (ALARMAT), l’Associació d’Afectats de Palol, Riudellots i la Mota contra la MAT (APRIMMAT) i Torres més altes han caigut, que agrupa activistes de Mas Castelló i Orriols i que va tirar endavant l’acampada de resistència contra la MAT a Viladesens. Fins ara fragmentats i actualment treballant per coordinar un espai de lluita unitari, els col.lectius no només s’oposen a la MAT i al model que la justifica, sinó que proposen una transició cap a un nou model energètic “més sostenible i menys agressiu pel medi, on es produeixi i es distribueixi en xarxes de proximitat i es promogui l’ús d’energies alternatives i renovables”. Defensen que cal engegar un pla energètic que planifiqui una producció basada en la demanda i posi fi a l’actual malbaratament energètic. Els seus eixos fonamentals serien l’estalvi, l’eficiència energètica i la generació distribuïda amb energies netes i renovables. D’aquesta manera, es podria assolir un sistema energètic sostenible basat en una nova cultura de l’energia que sigui eficaç econòmicament, equitativa socialment, sana ecològicament i acceptable culturalment; un sistema totalment lliure del perill que suposa l’energia nuclear i la dependència actual respecte als combustibles fòssils. “Només un sistema energètic d’aquestes característiques serà capaç de fer que Catalunya sigui independent de les energies brutes i permetrà aprofitar els béns comuns energètics amb tecnologies netes i al servei de les comunitats”, expliquen les impulsores del pla. El grup Torres més altes han caigut va tirar endavant l’acampada de resistència contra la MAT a Viladesens.

La proposta alternativa va més enllà i ja s’ha començat a treballar a indrets com Riudarenes o Santa Coloma de Farners, on s’ha iniciat una campanya informativa perquè les usuàries del mercat elèctric es canviïn de companyia com a mesura de pressió. També volen fer una consulta per poder exercir el dret de decidir sobre la MAT, recollit al Conveni Internacional d’Arhus, que fa referència a l’accés a la informació, la participació del públic i l’accés a la justícia en temes de medi ambient i, concretament, en esteses elèctriques de 220 kV o més.

REE és una empresa privada -privatitzada- que es beneficiarà d’unes infraestructures fetes amb fons públics 


Font: No a la Mat Girona
-.-