Gas Natural Fenosa i les energètiques espanyoles campen per les amèriques

El pa de cada dia ...

Onada d'atacs contra opositors al projecte eòlic d'Unión Fenosa - Gas Natural: Dos camperols "jutxitecs" (de Juchitán, Oxaca. Mèxic) van ser agredits a trets.

El diumenge 19 de maig, dos companys camperols participants en l'Assemblea Popular del Poble Juchiteco van ser agredits a trets: "Al voltant de les 11 hores, quan el company Celestino Bartolo Terán es trobava pasturant el seu bestiar, prop dels terrenys on l'empresa UNION FENOSA - Gas Natural pretén establir el parc eòlic Bii-Hioxo, va ser agredit a trets per uns individus que es trobaven a bord d'una camioneta blanca tipus suburban. Afortunadament el va salvar-se en muntar el seu cavall i internar-se a la muntanya. El company és un camperol indígena binniza, qui des de l'any 2007 està a la lluita contra Unión Fenosa. El 2009 després de denúncies i mobilitzacions, ell i altres pagesos binniza vam aconseguir la anul·lació dels contractes amb l'empresa. No obstant això, ara UNION FENOSA-GAS NATURAL no està respectant les terres dels companys i pretenen apropiar-se de terrenys comunals de Juchitán." Llegir més..

Denuncien davant l'ONU violacions per projectes eòlics al Istme de Tehuantepec

Aquest dilluns, a les oficines de Nova York, el Relator Especial per als Pobles Indígenes, el Dr James Anaya va rebre a una comissió d'integrants de l'Aliança de Dones Indígenes de Mèxic i Amèrica Central i de la Xarxa de Joves Indígenes d'Amèrica Central i Mèxic , que van presentar una denúncia per les greus violacions als drets dels pobles indígenes de l'Istme de Tehuantepec per la imposició de parcs eòlics.

En particular es va denunciar al Govern Federal per emetre permisos per a la generació d'energia elèctrica sense tenir en compte que els terrenys són propietat de comunitats indígenes i que hi ha una legislació internacional que l'obliga a informar a consultar a aquests pobles. Així mateix es va denunciar al Govern de Oaxaca el qual ha utilitzat de manera recurrent a les forces policíaques per imposar diferents projectes i ha criminalitzat als opositors. 

També existeixen acusacions contra del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) i les empreses transnacionals Marena Renovables i Gas Natural Fenosa per utilitzar mitjans il·legals i suborns per contractar terres sota condicions lleonines, les quals signifiquen una despulla disfressada de legalitat. 

James Anaya comentar a les comissionades que ja ha emès recomanacions sobre aquest tema al Govern mexicà i ha expressat la seva preocupació per la gran quantitat de queixes expressades pels pobles indígenes al voltant de la violació al seu dret a la Consulta.

Informació relacionada:
31/03/2013 Ni una agressió més a les ràdios comunitàries de l'Istme de Oaxaca

29/03/2013 Gas Natural Fenosa inicia a Oaxaca les obres de construcció del seu primer parc eòlic a Amèrica Llatina

17/03/2013 Agressió el dia d'avui sobre l'Assemblea Popular del Poble Jutxitec

19/09/2012 Iberdrola i Gas Natural Fenosa va vendre un 14,1% de Gas Natural México 

19/09/2012 Gas Natural i les participacions preferents d'Unión Fenosa

-.-

 

Més informació:

Gas Natural SDG, S.A., amb nom comercial Gas Natural Fenosa (antigament Gas Natural i fins 1992 Catalana de Gas). Després l'adquisicion de la compania electrica Union Fenosa, tercera del mercat espanol, Gas Natural Fenosa ha culminat el seu objectiu d'integrar els negocis de gas i electricitat. Gas Natural Fenosa és una de les companyies multinacionals líders en el sector del gas i l'electricitat, és present a 25 països i compta amb més de 20 milions de clients, opera principalment a Espanya, Itàlia, Mèxic, Colòmbia, Argentina, Puerto Rico i Marroc. El seu màxim interès es distribuir gas natural al sud-oest d'Europa i Sud-Amèrica així com la generació i comercialització d'electricitat als mercats elèctrics liberalitzats recentment.

La seu central es troba situada a Barcelona. 

L'edifici corporatiu, obra d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, es troba al solar que ocupava l'antiga fàbrica de gas de la ciutat, a l'actual plaça del Gas, situada al barri de la Barceloneta.

Els seus màxims accionistes són La Caixa i la petroliera Repsol.

Recordem que un dels recents fitxatges fou Felipe González Márquez (PSOE) com a membre del Consell d'Administració de dita empresa. L'expresident percebrà un mínim de 126.500 euros, més els 80.000 que percep com ex-president ... i ves sumant.

Web oficial: http://gasnatural.com.es

07/02/2013 Gas Natural Distribució invertirà 12,5 milions a la província de Tarragona aquest any

19/02/2013 Gas Natural Fenosa guanya 1.441 milions d'euros el 2012, un 8,9% més que l'any anterior (Crisi?)

Vídeos:

Els danys de Gas Natural Fenosa

-.-

Teresa Forcades: 'Aprofitarem el procés constituent per expropiar la banca i les energètiques'

Teresa Forcades: 'Aprofitarem el procés constituent per expropiar la banca i les energètiques'

Us oferim el vídeo d'un fragment de la intervenció de la impulsora de Procés Constituent a l'escola els Encants

Expropiar la banca i les energètiques

La candidatura per un Procés Constituent impulsada per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres continua sumant adhesions, i ja és a tocar de les 30.000. Mentrestant, Forcades i Oliveres han començat a explicar al carrer en què consisteix el seu projecte. Fa uns quants dies, Forcades participava en una trobada a l'escola els Encants organitzada per Encants en Lluita, un grup de famílies i mestres que s'han organitzat en defensa de l'educació pública. En aquest vídeo, hi explica la diferència de Procés Constituent amb entitats com ara l'ANC i Òmnium Cultural, defensa que el debat social no es pot deixar per a l'endemà de la independència i concreta algunes de les seves propostes.

'Per què hem de començar demà passat? Comencem avui', defensa Forcades, que diu que hi havia un espai social sense omplir i que Òmnium i l'ANC n'ocupaven un altre: 'Són entitats pel dret de decidir en qüestió nacional, i tenen aquest encàrrec social, que és molt important. Però hi havia un espai polític i social per a una iniciativa que fos clarament rupturista des d'un punt de vista social'.

'Ara s'han de debatre i estudiar les mesures del manifest. Què vol dir expropiar la banca? Tots tindrem els diners sota el llit? No en tindrem? Hi haurà caixes que no es lucrin amb els diners? A l'estat espanyol, l'exèrcit gasta 53 milions cada dia. Recordeu la Marató de TV3 que deia que havien recollit 4 milions i semblava una cosa extraordinària? Això són dues hores de despesa militar. Tot plegat ens fan veure que la cosa no s'ha de canviar només una mica, sinó que ha de ser un canvi radical. Pacífic i democràtic, però radical', sentencia. 

A més de l'existència d'un espai social per omplir, també defensa el naixement del projecte perquè, a parer seu, 'el moviment dels indignats de base no tenia cap candidatura per a presentar-se a les eleccions'. En aquest sentit, explica que la candidatura no neix amb voluntat de governar, sinó per a obrir un procés constituent: 'Primer impulsem un debat d'assemblees locals que discuteixin tots aquests punts socials; i també el nacional, perquè si no tenim la capacitat de declarar la sobirania plena tot això no es podrà pas canviar. Si les assemblees van endavant, es faran primàries entre tots perquè surti una llista de candidats que vagin a les eleccions i, en cas de guanyar, l'endemà proclamin un període constituent. És a dir, que comenci oficialment, legalment i legítimament un període per discutir totes aquestes qüestions. I mentre dura el procés, uns dos anys, d'alguna manera s'haurà de governar. O sigui que mentrestant ho aprofitarem per expropiar la banca i les energètiques! Que si després surt que volen tornar a la banca privada, almenys haurem passat dos anyets amb un projecte social diferent.'

-.-

La independència “energètica” de Catalunya

Deia Martí Gassiotal al Diari Avui el passat 01 d'octubre de 2012:

Sense cap mena de dubte, evitar o minimitzar qualsevol tipus de dependència de tercers, és sinònim de maduresa, seny i, per descomptat, també de llibertat.

Crec, per tant, que en paral·lel a l'exercici d'aquest dret sobirà en l'àmbit polític, no ens podem pas oblidar de fer el mateix en altres sectors, com per exemple en l'estratègic terreny energètic, en què la nostra dependència de tercers és brutal i ens fa vulnerables.

Catalunya, té recursos renovables i capacitat humana i industrial suficients per donar també el gran salt endavant cap a la pròpia sobirania energètica. Aquesta consistiria a aprofitar els abundants recursos energètics autòctons, de proximitat (sol, vent, biomassa, etc.) i l'important teixit industrial i, sobretot, la capacitat laboral existent, per tal d'oferir una resposta catalana en el sector energètic.

Donar aquest gran pas significaria sostenibilitat, independència, ocupació i, per tant, també llibertat.

-.-

Nostrosinyor de la LLum mos agafi confessats

*Està vist que s'omplen la boca d'independència i sobirania, però tan aviat els oligopolis aixequen el dit els cauen les calces.

Seguirem dependents dels mercats? i en especial de les energètiques?. Aquest és el país que volem?

Si volem tirar un país endavant, triem entre la nacionalització de les energètiques o supeditació als despòtics oligarques i dels seus titelles "mamporreros" (altrament dits polítics) que els fan donar la cara per defensar els interessos de les elits. 

-.-

Més informació:

Oligopoly2: L'imperi elèctric contra tots

El 16 de maig s'estrenava "Oligopoly2: L'imperi elèctric contra tots i totes" de manera simultània en 37 localitats. L'estrena va ser un gran èxit, reunint a mil persones el mateix dia de la seva projecció. Aquest projecte, que ha aconseguit reunir més de 4.000 euros mitjançant microfinançament, ha estat promogut per la Plataforma per un Nou Model Energètic de la qual forma part Amics de la Terra. Llegir més..

Solidaritat Catalana per la Independència i dependéncia energètica

A Catalunya no tenim recursos energètics propis importants i la dependència de l'exterior cada vegada s'amplia per culpa de les politiques energètiques..

Una Catalunya independent disposarà dels recursos energètics necessaris per funcionar?

Catalunya, com gairebé tots els països del món, és depenent de tercers en matèria energètica. La dependència del país en combustibles és del 97%, pel 91% d’Espanya i el 53% de la Unió Europea. “La dependència del total d’energia (incloent l’electricitat), és del 76,6% segons les estadístiques convencionals de considerar l’electricitat nuclear com producció local”, segons un estudi sobre el sector. Aquest informe sosté que la capacitat de generació elèctrica actual és suficient per cobrir la demanda màxima, al temps que disposa de les instal·lacions adequades per transformar i emmagatzemar el petroli i el gas natural que necessita el país pel seu correcte funcionament. Un dels problemes a resoldre serà la creació d'un centre de control propi de l'electricitat, ja que actualment aquesta es gestiona des d'un centre de Red Eléctrica de España (REE) a Alcobendas (Madrid). Llegir més..

Herrera demana la independència energètica per aconseguir una independència política real  

El candidat d'ICV-EUiA a la Generalitat, Joan Herrera, ha advocat aquest dimecres per la independència energètica de Catalunya, com a manera de garantir l'exercici del dret a decidir i la independència política real.
En un esmorzar informatiu a la Llotja de Mar, organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona, Herrera ha advocat perquè l'any 2020, el 30% de l'energia que s'emeti a Catalunya provingui de les fonts renovables, i arribar a també un estalvi energètic del 30%. Llegir més..

Dependència energètica / Mònica Terribas

Per què no ens preguntem com construirem la nostra independència energètica? El preu de l'electricitat i els carburants és la causa fonamental de la inflació que acompanya amb la baixada salarial la pèrdua de poder adquisitiu. Els experts alerten que la Comissió Nacional d'Energia que ha de temperar-ne els preus és captiu de l'oligopoli de les elèctriques. No controlarem ni la llum al final del túnel, quan hi arribem. Per què no ens assegurem que els amos de l'energia no puguin obrir els llums a qualsevol preu? Amb fred i a les fosques, les decisions sempre semblen més difícils.  ... Llegir més..

La dependència energètica de Catalunya

El 96% de l'energia que consumim prové de fora de Catalunya. Aquesta situació de dependència és un dels aspectes que tots els partits volen capgirar, ni que sigui a llarg termini. Més inversió en infraestructures i un impuls decidit a les energies renovables són les principals propostes polítiques.

-.-

El Govern respon a les preguntes d’ICV sobre la MAT

Després que el grup parlamentari d’ICV plantegés dues preguntes a la Mesa del Parlament, sobre la línia elèctrica i el seu impacte, el Departament d’Empresa i Ocupació a través del conseller Felip Puig ha enviat resposta. Us adjuntem els dos document de resposta: 

 Resposta sobre l’impacte ambiental de la MAT (pdf) 

Resposta sobre el projecte de la MAT (pdf)

Font: Xarxa Sud

-.-

Beneficis de REE (Red Eléctrica d'España)

Beneficios de REE ( 2009 )

18/12/2009  José dos Penedos, investigado por corrupción, abandona el consejo de REE

El presidente del gestor técnico de la red eléctrica portuguesa, REN-Redes Energéticas Nacionais, José Rodriguez Pereira dos Penedos, ha abandonado el consejo de administración de Red Eléctrica de España (REE) por la instrucción de un proceso judicial en su contra.

25/02/2011 Las inversiones en la red de transporte se incrementan en un 18% hasta los 865,4 millones de euros
El beneficio del Grupo Red Eléctrica ha ascendido a 390,2 millones de euros en el 2010
"..Nos dicen que somos deficitarios en la producción de electricidad, y luego resulta que vendemos excedentes a Portugal y Francia". <- (Ho diuen ells; excedents per vendre. Després menteixen quan ens diuen que és necessari per nosaltres)

2011 REE: Suma y sigue en el 2010
Red Eléctrica de España ha presentado sus resultados de 2010 y han estado por encima de las expectativas.
Su beneficio después de impuestos ha sido de 390,14 millones de euros, un 18,1% más que en 2009.

28/02/2012 Red Eléctrica de España incrementa un 18% sus beneficios durante 2011
La compañía obtiene un beneficio neto de 460,34 millones de euros


28/02/2012 Red Eléctrica incrementa su beneficio un 18% y mantiene su ritmo inversor

REE sigue ganando a nuestra costa. Beneficios 2011.

26/11/2012 ¿Quién dijo crisis? El beneficio de OHL, Inditex, REE y Enagás sube desde 2008

Todas han incrementado sus ganancias desde que empezó la crisis

Las empresas que funcionan como monopolios y oligopolios pueden mantener sus niveles de beneficio incluso en esta depresión porque:

1. Los proveedores no tienen poder de negociación, al no tener clientes alternativos y ser en su mayoría PYME.
2. Los clientes no tienen poder de negociación, al no tener proveedores alternativos.
3. Los competidores, incluso siendo sólidas multinacionales extranjeras, no pueden superar las barreras de entrada que establecen los mono/oligo polios locales.
4. El Estado protege a las empresas que operan en régimen de monopolio, como AENA, RENFE, REE y otras debido a que son de interés general estratégico. Entiéndase estado / España y estado / Europa, que subvencionan a REE, como podéis leer en los carteles de las subestaciones eléctricas de su propiedad.

Y, quitando el último punto, los otros se deben a que... A que en España no hay democracia. Porque los políticos están al servicio de las 1.000 familias que controlan las empresas del IBEX-35. Lo podéis comprobar en las declaraciones de bienes e ingresos de los representantes parlamentarios y los cargos ministeriales. ... Llegir més ->

27/02/2013 Red Eléctrica aumenta su beneficio un 6,9% en 2012. Beneficio neto 492 millones de euros.
Repartirá un dividendo de 2,3651 euros Red Eléctrica aumenta su beneficio un 6,9% en 2012
Red Eléctrica ha cerrado el año 2012 con un beneficio neto de 492 millones de euros, cifra que supone un incremento del 6,9% respecto al mismo periodo del ejercicio anterior.

28/02/2012 REE mejora un 18% su beneficio, hasta los 460 millones de euros
La compañía presidida por Luis Atienza logró una mejora del 18% en su beneficio en 2011, ejercicio en el que ha ganado 460,3 millones de euros. Repartirá un dividendo de 2,2124 euros, que supone un 'pay-out' del 65%.

28/02/2013 Luis Atienza se llevó 2,3 millones de indemnización al salir de la semipública REE

La compañía también pagó otros 2,2 millones a dos altos directivos a los que despidió el actual presidente, José Folgado.

No patiu, de penes no en passarà, s'ha tirat al vi. Per sí esteu interessats/des, aquí la web del celler: Morlanda (D.O.Q. Priorat). Qui avui no té una vinya al Priorat no és ningú.

26/04/2013 REE obtuvo 149,6 millones de euros hasta el mes de marzo, un 6,8% más.
Red Eléctrica de España (REE) obtuvo un beneficio neto de 149,6 millones de euros en el primer trimestre de 2013, un 6,8% más que en el mismo periodo de 2012, según la información remitida por el operador y transportista del sistema a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV). Llegir més.. ->

Barruts

La recompensa del poder
Un bon grapat de ministres d'Aznar, i alguns González, han passat a empreses i consells d'administració després de deixar el càrrec. Llegir més ->

-.-

Oligopoly - El joc de l'energía. Salvados - Jordi Évole

Aquí una mica d'informació per conèixer com i qui realment mou els fils del guinyol i de l'energia.

“OLIGOPOLY: el juego de la energía”

Enmig d'un context de crisi com l'actual el preu de l'energia no para de pujar fins al punt que a Espanya paguem una electricitat i una benzina de les més cares d'Europa. Per què? Per què totes les companyies de llum ens cobren el mateix? Per què és igual a quina gasolinera vagis que sempre acabes pagant la gasolina més o menys al mateix preu? ¿No és un mercat liberalitzat?

  

Intentarem entendre el complex món de l'energia, començant per la factura de la llum. Què estem pagant realment en aquest paperet incomprensible per a la majoria? Com es fixa el preu del que consumim?

Parlarem amb Jorge Fabra, Expresident de Red Elèctrica Espanyola i ex-conseller de la Comissió Nacional de l'Energia i amb Carmen Monforte, periodista de Cinco Días especialitzada en energia.

Visitarem la gasolinera més barata de Madrid que ens demostrarà que, en realitat, la nostra gasolina podria ser més barata. Per què llavors els preus no baixen i sempre pugen? Qui marca els preus? Hi ha algú que reguli aquest mercat?

En cas que no funcioni bé l'enllaç, aquí teniu el programa sencer a YouTube:

Oligopoly - El juego de la energía - part 1

Oligopoly - El juego de la energía - part 2

Oligopoly - El juego de la energía - part 3

  

Oligopoli:  Un oligopoli és un tipus de mercat de competència imperfecta, que es caracteritza per tenir pocs oferents i molts demandants ... Llegir més -> 

Què és un oligopoli? 

Un oligopoli consisteix en la producció o venda d'un producte per part d'uns pocs comerciants. Generalment aquests comerciants estan relacionats entre si, pel que més que competència, tendeixen a fixar regles generals de comercialització, preus, metes i topalls de producció, etc.

Aquestes pràctiques frenen el comerç i augmenten els preus, moltes vegades desmesuradament, doncs al no existir competència, els comerciants o industrials fixen al seu antull els preus. 

El terme d'oligopoli s'aplica també en altres àmbits, com en la política, on es considera oligopoli quan dos o més partits d'ideologies semblants, alternen en els càrrecs principals, portant constantment la mateixa línia de govern. A més pot existir oligopolis estatals, que és el cas quan un producte o servei és controlat en la producció o comercialització per empreses pertanyents al govern, en aquests casos, generalment per controlar la seva venda i distribució, així com per garantir preus baixos. 

Hi oligopolis sobretot entre les empreses de comunicacions, telecomunicacions, energètiques, aigües ... ja que en ser un sector que requereix infraestructura especialitzada, són pocs els que competeixen, pel que és més senzill ubicar en condicions comercials semblants planejades amb els altres prestadors de serveis, per a poder aconseguir els fins comercials.

-.-

Llista de barruts al servei dels oligopolis que després de passar per la política actualment serveixen a les energètiques (bé, de fet ja ho feien des dels seus privilegiats càrrecs polítics):

José Folgado Blanco (PP) -> Red Eléctrica Española (des del mes d'abril figura com presidente del Consejo de Administración de REE. Ex-Secretari d'Estado de Presupuestos i Gastos des de llavors Ministerio de Economía y Hacienda. A l'abril de 2000 Secretario de Estado de Economía, de Energía y de la Petita i Mitjana Empresa i des de juliol de 2002 fins març de 2004 Secretario de Estado de la Energía, Desarrollo Industrial i de la Petita i Mitjana Empresa, en el llavors Ministerio de Economía.)
Luis María Atienza Serna (PSOE) -> Red Eléctrica Española (Ex-Ministre d'agricultura amb Felipe González. Ex-president del Consell d'Administració de REE. El passat mes de febrer va se substituït del càrrec per José Folgado pel mòdic preu de 2,3 milions d'euros)
Miguel Boyer Salvador (PSOE) -> Red Eléctrica Española

Arantza Mendizábal Gorostiaga (PSOE) -> Red Eléctrica Española

María de los Ángeles Amador (PSOE) -> Red Eléctrica Española

Ignacio López del Hierro Bravo (PP) -> Red Eléctrica Española (Conegut corrupte i marit de María Dolores de Cospedal)

Felipe González Márquez (PSOE) -> Gas Natural Fenosa

Narcís Serra Serra (PSOE) -> Gas Natural Fenosa (ho va deixar el desembre passat)

José Mª Aznar López (PP) -> Endesa 

Elena Salgado Méndez (PSOE) -> Endesa

Miquel Roca i Junyent (CiU) -> Endesa

Luis de Guindos Jurado (PP) -> Endesa (ho va deixar el 2011 per ocupar el càrrec de ministre d'economia) 

Pedro Solbes Mira (PSOE) -> Enel

José Luis Olivas Martínez (PP) -> Iberdrola 

Ángel Jesús Acebes Paniagua (PP) -> Iberdrola

Ana Palacio Vallelersundi (PP) -> Hidroeléctrica del Cantábrico

Continarà... (en coneixeu algun altre cas? de ser així, sí us plau ens ho feu arribar que anirem ampliant llista de barruts)

Com podreu veure en el cas de la REE (els plantatorres) s'ho van canviant, ara teva, ara meva. Quan no hi ha el PSOE hi ha el PP.

-.-

Almoster reclama que la línia de molt alta tensió no travessi el poble.

Xarxa Sud vol crear un moviment social contrari al seu desplegament (de la MAT), que agrupi tots els municipis afectats. 

L'alcalde anuncia reunions amb els altres municipis afectats.

Francesc Gras (Diari de Tarragona 14/05/2013)

 

Els veïns d'Almoster no volen sentir a parlar de l'arribada d'una línia de molt alta tensió (MAT) -400kV- que travessi el poble. Així ho van manifestar ahir en el transcurs d'una reunió en la què l'alcalde del municipi, Àngel Xifré, va exposar els detalls que en aquests moments es coneixen del projecte.

Alguns assistents a la reunió eren membres de la plataforma ecologista Xarxa Sud, que van que tenen intenció de coordinar un moviment social contrari a la línia de molt alta tensió. La seva idea és crear un fòrum de debat que inclogui tots els municipis afectats de la comarca del Baix Camp i Priorat per exigir que no s'implanti la infraestructura energètica. També demanaran reunions amb els alcaldes d'aquests municipis i el suport dels consells comarcals dels territoris per on està projectada la línia. Tant els veïns d'Almoster com els membres de la plataforma estan molt preocupats per l'impacte mediambiental que pot tenir.

En aquests moments ha finalitzat el període d'exposició públic de l'estudi sobre de l'estudi mediambiental, previ a la redacció del projecte definitiu. L'alcalde d'Almoster explicava ahir que estan recollint l'opinió dels veïns i que hi ha la voluntat d'iniciar un conjunt de reunions amb els pobles afectats per consensuar una posició comuna. Per aquest motiu, Xifré espera donar la seva valoració final més endavant, i més tenint en compte que hi ha la possibilitat que Red Eléctrica -promotora de la infraestructura- retiri la línia d'alta tensió que travessa la Urbanització Picarany si implanta la MAT. Això sí, en cas que finalment es volguessin mantenir les dues línies, l'alcalde es posicionaria fermament en contra.

-.- 

Almoster. Reunió informativa sobre la Línea de Molt Alta Tensió (MAT) Escatrón - La Secuita

L'Ajuntament D'Almoster (Baix Camp) 

ens convoca a una reunió informativa sobre la sobre 

la Línea d'Alta Tensió Escatrón - La Secuita.

Data: dilluns dia 13 de maig de 2013

Hora: a les 19 h

Lloc: Ajuntament d'Almoster

(Pare Aymamí, 14)

-.-

*(Alta Tensió? Serà que hi ha hagut un error humà o bé ganes de seguir ocultant les coses?).

Que no us enganyin. En tot cas a l'enunciat hi hauria de posar: "sobre la Línea de Molt Alta Tensió (MAT) Escatrón - La Secuita de 400 kV"

Diferencies entre una Línea d'Alta Tensió i una Línea de Molt Alta Tensió (MAT):

Línea d'Alta Tensió: (A.T.) Alta Tensió. De 50 kV, passant per 220 kV fins a 300 kV.      

(Transport)Aquestes tensions són molt utilitzades però no per dins de ciutats sinó com a medi de transport de llarg recorregut (entre ciutats o pobles).

Línea de Molt Alta Tensió: (M.A.T) Molt Alta Tensió. De 300 kV fins a 800 kV.      (Transport)Aquestes tensions són molt utilitzades però no per dins de ciutats sinó com a medi de transport de llarg recorregut (entre la generació i ciutats molt allunyades): per exemple que es fes a França i transcorregués fins a Barcelona.

-.-

Es constitueix la Xarxa-Sud

Fins a 18 entitats, plataformes i col·laboradors del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’han unit per formar Xarxa Sud, una plataforma pensada per unificar criteris i sumar esforços en la defensa del territori i lluitar contra les agressions de forma coordinadora, potenciant i defensant els valors identitaris d’aquestes comarques. Des de Xarxa Sud s’aposta per un model de desenvolupament territorial que reverteixi en el seus habitants, que respecti el medi ambient i els béns culturals i naturals, els paisatges i els activitats agràries, pensant, també en les generacions futures.

Davant d’aquesta unió s’hi troba el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), qui ha impulsat la unió entre grups i col·laboradors de comarques com la Ribera d’Ebre, el Baix Camp, el Priorat, el Tarragonès, la Terra Alta i el Baix Penedès.

7 maig 2013

 -.-

Manifest

Nosaltres, entitats, plataformes i persones reunides a Reus, l’1 de març del 2013, manifestem que:

Davant de les agressions ambientals que han deixat nombroses ferides en el territori, esquarterant-lo amb noves infraestructures abans de millorar les existents, fent que les inversions en qualsevol àmbit de l’economia siguin a gran escala; turisme de masses i indústria petroquímica a la costa; indústries energètiques a les muntanyes i abocadors i extractives a l’interior o bé que les inversions siguin inexistents, etc. Pensem que aquesta manera de funcionar no fa més que reproduir els models de desenvolupament que ens han portat a la crisi actual.

Pensem que el creixement no pot consistir en la saturació i la destrucció de l’entorn. Així, volem que es conservin, es promoguin i es valoritzin uns espais que, per sobre de tot, estimem i necessitem.

No podem girar l’esquena al lloc on vivim. Creiem que la gent del territori tenim el dret i el deure d’implicar-nos en les decisions públiques. No involucrar-nos en la transformació territorial és fer ulls clucs als valors naturals, paisatgístics, culturals i humans que ens envolten i que hem de deixar en herència als nostres descendents.

El progrés de les nostres terres ha d’anar de la mà de la conservació d’aquests valors.

És per tot plegat que ens hem unit persones, plataformes i entitats decidides a defensar el medi ambient i la qualitat de vida dels territoris del sud de Catalunya, creant la Xarxa Ambiental dels Territoris del Sud (Xarxa Sud).

Des de Xarxa Sud apostem per un model de desenvolupament territorial que reverteixi en els seus habitants, que respecti el medi ambient i els béns culturals i naturals, els paisatges i les activitats agràries. En definitiva, els valors humans que han deixat la seva empremta al llarg dels segles i que han forjat la nostra identitat.

Volem un progrés que salvaguardi aquests béns i valors, un creixement compatible amb la sensibilitat necessària per a protegir-los i promoure’ls, un desenvolupament acompanyat del bon estat ecològic de l’entorn. Volem una economia relocalitzada per tal de garantir la seguretat i la sobirania alimentàries, amb l’enfortiment de la ramaderia, l’agricultura i l’artesania agroalimentària, amb cicles curts distribució, una economia capaç de crear ocupació i de fixar la població al territori.

Defensem la qualitat del nostre entorn perquè aquest pugui contribuir a l’assoliment del benestar de la col·lectivitat i de l’individu.

Volem una xarxa agrícola i forestal ben conservada, amb connectors biològics que assegurin la preservació de la flora i fauna locals i la protecció de la diversitat del paisatge. Reivindiquem la rendibilització i la millora de les infraestructures ja existents –carreteres, ferrocarrils, línies elèctriques, sanejament- i la creació només d’aquelles necessàries per augmentar l’autosuficiència local i la qualitat ambiental.

Volem donar a conèixer més bé aquest patrimoni dins i fora de les nostres comarques, posar-lo en valor i assegurar-ne el reconeixement. El territori és la nostra essència i la nostra identitat.

Amb l’objectiu de fer-nos més forts gràcies a la unió de les nostres veus, defensar el territori i encaminar-nos de manera conjunta al que volem esdevenir, neix la Xarxa Ambiental dels Territoris del Sud, constituïda per les persones, plataformes i entitats sotasignades i quantes es vulguin unir sota aquests principis i en representació dels nostres pobles de les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, el Montsià i el Priorat, la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp,Tarragonès i Baix Penedès. 

Signants: GEPEC-EdC, GEVEN, Plataforma del Priorat, Plataforma Salvem Platges, Assamblea Aturem Bcn World, Plataforma de la Terra Alta, Plataforma Móra d’Ebre, Alveolus, La Canonja 3, DEFENTERRA, DELTERPA, Centre d’Estudis d’Alforgenencs Ramon de Ganagod, Plataforma Martí Verd, Plaforma Cel Net, Plataforma de la Conca de Barberà, Modest Guinjoan, Xavier Joanpere, Sergi Saladié.

Manifest (pdf)

-.-

Entitats i plataformes: 

• GEPEC-EdC,
• GEVEN,
• Plataforma del Priorat,
• Plataforma Salvem la Platja Llarga,
• Assamblea Aturem Bcn World,
• Plataforma de la Terra Alta,
• Plataforma Móra d’Ebre,
• Alveolus,
• La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat,
• DEFENTERRA,
• DELTERPA,
• Centre d’Estudis Alforgenencs Ramon de Ganagod,
• Plataforma Martí Verd,
• Plaforma Cel Net,
• Plataforma de la Conca de Barberà,
• Persones a títol individual: Modest Guinjoan, Xavier Joanpere, Sergi Saladié

Font: Xarxa Sud

-.-

Recull de Noticies sobre la MAT Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita

27/04/2013 Alta tensió a Tarragona (Triangle) La lluita contra la MAT s’estén de les comarques de Girona a les de Tarragona contra un projecte de línia de 400kV que entra a Catalunya per Batea i va fins a la Secuita.

03/05/2013 ERC demana transparència, consens territorial i la reducció de l'impacte ambiental al màxim en la línia de molt alta tensió Escatrón. Creu que REE ha de justificar la necessitat absoluta de construcció tenint en compte l’actual decreixement de l'economia.

19/04/2013 Més tensió al territori? La CUP Priorat mostra el seu rebuig al projecte de MAT. La CUP Priorat, després de conèixer el projecte de línia de molt alta tensió (MAT), que té previst Red Eléctrica Espanyola des  d’Escatrón fins a la  Secuita, malmetent un altre cop el nostre territori, ens manifestem contraris  al projecte i execució d'aquesta MAT (400.000V) que travessaria el Matarranya, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat (El Masroig, Falset i Pradell de la Teixeta), el Baix Camp i el Tarragonès, entre altres comarques. Seguir llegint ->  

02/04/2013 Ecologistas instan a aprobar mociones contra la red eléctrica Tarragona-Aragón. La plataforma Xarxa Sud pretende que los 26 ayuntamientos tarraconenses afectados por el trazado de la línea se posicionen en contra del proyecto. (La Vanguardia).

24/03/2013 Més tensió al Priorat? (Plataforma del Priorat). Red Eléctrica Española pretén construir una nova línia de molt alta tensió (MAT) entre les poblacions d’Escatrón i La Secuita, passant per diversos termes municipals de les nostres comarques: Caseres, Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, La Fatarella, Ascó, Mora d’Ebre, Mora la Nova, Garcia a les terres de l’Ebre; el Masroig, Falset, Pradell de La Teixeta al Priorat; i Duesaigües, Riudecols, Alforja, L’Aleixar, Almoster, La Selva del Camp, Alcover, El Rourell, Vallmoll, La Secuita, Els Garidells, Perafort i Vilallonga del Camp al Camp de Tarragona. Els motius que presenten en el document inicial de projecte són les sobrecàrregues d’energia que hi ha a les línies actuals de les nostres comarques, i la possibilitat d’evacuar en el futur l’energia de noves centrals de producció. Aquest document està signat el juliol de 2010, i a dia d’avui encara no hi ha hagut cap convocatòria pública per a debatre o ni tan sols informar sobre el projecte. Seguir llegint ->

22/03/2013 El Gobierno central reduce al mínimo las inversiones eléctricas en Cataluña. La MAT copa más del 50% de los fondos para instalaciones que escapan a los recortes. (El País)

22/03/2013 Els municipis afectats per la nova línia d'alta tensió comencen a fer notar el seu rebuig a la instal·lació. Els ecologistes rebutgen la infraestructura perquè "trinxa" el territori i no aporta cap benefici. (La Vanguardia)

21/03/2013 Ecologistas se oponen a una línea eléctrica que atravesará cinco comarcas de Tarragona. Según el Gepec, la línea, con una extensión de 163 kilómetros totales, contará con torres de hasta 15 pisos de altura que cruzarán campos, ríos y bosques. (La Vanguardia).

20/01/2013 Reunió informativa de La Plataforma del Priorat (Falset) sobre la línia d’Alta tensió

04/12/2012 BOE Advirtiéndose error en la publicación en el «Boletín Oficial del Estado» número 174, de 21 de julio de 2012, relativa a los municipios afectados en la provincia de Tarragona por la Línea aéreo/subterránea de transporte de energía eléctrica a 400 kV, doble circuito, "Escatrón-Els Aubals-La Selva-Entronque E1-La Secuita" (Zaragoza, Teruel y Tarragona), publicándose a continuación correctamente para general conocimiento y con el fin de que surta los efectos oportunos.
Municipios afectados en el ámbito de los Serveis Territorials a Tarragona: Seguir llegint ->

21/09/2012  Los alcaldes de Tarragona recelan de la construcción de una línea de alta tensión. REE solicita autorización para un nuevo tendido que una Aragón y Cataluña (El País)

21/07/2012 BOE. Anuncio del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Zaragoza de información pública sobre la línea aéreo/subterránea de transporte de energía eléctrica a 400 kV doble circuito "Escatrón-Els Aubals-La Selva-Entronque E1-La Secuita" (Zaragoza, Teruel y Tarragona); las subestaciones eléctricas de transporte Els Aubals 400 kV y La Secuita 400 kV (Tarragona) y la línea aérea de transporte de energía eléctrica a 400 kV Entrada/Salida en La Secuita de la línea "Vandellós-Garraf" (Tarragona). Seguir llegint ->

Altres noticies ...

17/07/2012 El Vallès Oriental exige la línea de Muy Alta Tensión soterrada. Los municipios afectados por el paso de la MAT consensúan sus reivindicaciones. (La Vanguardia)

05/07/2012 La MAT pasará por el Vallès Oriental. Fomento proyecta la nueva línea eléctrica por La Llagosta y Sant Fost. (La Vanguardia)  

03/04/2012 Consenso entre instituciones y entidades para frenar la MAT del Pallars. La Plataforma unitaria contra la autopista eléctrica creará un consorcio para hacer frente al proyecto. (La Vanguardia) 

-.-

Alta tensió a Tarragona

La revista el Triangle en la seva edició de divendres passat (27/04/2013) es fa ressò de la campanya contra la MAT a les nostres comarques.

Foto: Ivan G. Costa

La lluita contra la MAT s’estén de les comarques de Girona a les de Tarragona contra un projecte de línia de 400kV que entra a Catalunya per Batea i va fins a la Secuita.

Diverses entitats ecologistes i socials de les comarques de Tarragona han constituït la Xarxa Ambiental dels Territoris del Sud-Xarxa Sud per lluitar contra un projecte de construcció d’una nova línia de Molta alta tensió (MAT) de 400 kV a Catalunya que afectar aquesta zona. Red Eléctrica de España (REE) és qui l’impulsa i suposa la construcció d’una estesa entre Batea (Terra Alta) fins a la Secuita (Tarragonès) on enllaçaria amb la línia procedent de Vandellòs. Els ecologistes qüestionen la necessitat del projecte i denuncien també la manca d’informació que hi ha sobre aquest tema. Una altra qüestió polèmica és que el traçat transcorre de manera paral·lela a una altra línia existent, de 220 kV, i tot i que REE diu que un cop feta la nova MAT treuran la de 220 kV, Andreu Escolà, portaveu de Xarxa Sud, afirma que «a l’expedient, això no consta enlloc».

La línia, segons el disseny de REE, comença a la localitat aragonesa d’Escatrón, amb una longitud total de 163 quilòmetres. Entra a Catalunya travessant el Matarranya i fins arribar a la Secuita té 101,5 quilòmetres de traçat «per obrir una nova ferida en els nostres paisatges si no l’aturem abans», segons la coordinadora ecologista. Afecta 26 poblacions de cinc comarques: Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès. Escolà afirma que la nova estesa elèctrica «per al territori no és gens necessària». Recorda que en aquesta zona «produïm el 70% de l’energia que es consumeix a Catalunya i només en consumim el 13%.» 

Set línies d’alta tensió 

A les comarques de Girona es va justificar la MAT [la línia Sentmenat-Bescanó-Baixàs] dient que era imprescindible per posar fi a les apagades que hi havia a la Costa Brava, fet que afectava negativament el turisme. Aquesta excusa a Tarragona no hi és. Escolà recorda que a les comarques tarragonines «tenim set línies d’alta tensió en paral·lel», cinc de 400 kV procedents d’Ascó i Vandellòs i dos de 220 kV, que venen de Riba-roja i els Aubals. El portaveu ecologista afirma que respecte el tracte que reben a l’Empordà «semblem dos països diferents». Tot això, afegeix, «ho decideixen a Barcelona i –referint-se a l’àrea entre Tarragona, Reus i Salou– ja quasi semblem la segona àrea metropolitana de Barcelona». No demanen que aquestes infraestructures es facin a Girona, «sinó que nosaltres volem ser com l’Empordà». 

Protecció de la Unesco 

La plataforma Xarxa-Sud es va constituir a finals del març passat. El referent és la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i la lluita que va protagonitzar contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN) del PP de José María Aznar. Escolà admet que la PDE és quasi «un moviment irrepetible» però per aconseguir-ho, «cal que la gent estimi la terra». En aquest sentit ja han començat les primeres escaramusses per a la batalla contra la MAT tarragonina. Al Priorat, per exemple, hi ha gent que ha començat a expressar la seva preocupació per aquesta línia perquè pot posar en greu perill el gran projecte de la comarca que és que, en base a la seva riquesa paisatgística, fer que sigui declarada bé protegit per la Unesco i la declari patrimoni mundial. Escolà lamenta que la majoria dels seus alcaldes «siguin tan poc decidits, i si no n’hi ha un que faci el primer pas...». El portaveu ecologista apel·la un cop més a l’exemple empordanès on fins i tot alcaldes convergents «van fer costat al moviment ciutadà».

En el manifest de Xarxa Sud s’afirma que la línia no és necessària al territori «ni per l’abastament de la població ni de la indústria». També s’afirma que «projectes emergents relacionats íntimament amb la qualitat del paisatge com cases rurals, productes agrícoles de qualitat o l’ecoturisme es poden veure afectats». A l’escrit es deixa constància de la possible afectació «en parcs naturals, espais PEIN, llocs d’importància comunitària (LIC) o àrees ZEPA de protecció d’aus... que només servirà per a l’enriquiment d’unes poques empreses a costa del territori».

Incompareixença de Red Eléctrica

Un altre element que critiquen els ecologistes és la manca d’informació sobre el projecte. Afirmen que les dades que van rebre els ajuntaments només permetien plantejar petites modificacions a base d’al·legacions puntuals i que la línia «significa una veritable autopista d’estesa de cables elèctrics suportats per torres de fins a 50 metres d’alçada –uns quinze pisos– que travesserà camps, rius i barrancs, tallarà boscos i alguns municipis la tindran a menys de 500 metres del seu nucli urbà». 

*Aquesta informació la trobaràs complerta al setmanari EL TRIANGLE que està als quioscos.

-.-

Esquerra en alerta per la MAT que creuarà el Camp de Tarragona

Hortènsia Grau, d'Iniciativa, ja va presentar una pregunta al Parlament

Nació Dicgital 03/05/2013

Els càrrecs electes d’ERC convocats pel president de la Federació Regional del Camp de Tarragona i diputat al Parlament, Josep Andreu, es van reunir a l’Ajuntament de Marçà per tractar l’afectació i l’impacte de la línia de molt alta tensió, Escatrón-Aubals-La Selva-La Secuita, que tindrà sobre les comarques de Priorat, Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès.

Els càrrecs d’ERC denuncien «la manca de concreció per part de la companyia Red Eléctrica Española (REE) en relació al seu traçat, i manifesten que l’impacte mediambiental sobre el territori pot tenir conseqüències irreparables». A més, creuen que «la REE ha de justificar amb el màxim rigor la necessitat absoluta de construcció de la nova infraestructura tenint present el moment actual de decreixement de l’economia».

En el cas del seu pas pel Priorat, es demana el soterrament de la línia, tal i com ja s’ha fet amb la línia MAT de Girona, ja que, si no es soterra, afectaria negativament la viabilitat econòmica de la comarca i també la candidatura de paisatge patrimoni de la humanitat davant de la UNESCO.

Des d’ERC es demana una visió global i integral de les xarxes elèctriques, actuals i futures, a nivell territorial del Camp de Tarragona sense cap afectació a nuclis urbans i espais naturals, amb total transparència i consens territorial. I en el cas concret de la Secuita, es planteja la reubicació de l’estació transformadora.

-.-

Independents d'Espanya sí, però no de les centrals nuclears

Els experts en energia asseguren que malgrat la independència de Catalunya, el sistema continuaria depenent de l'energia nuclear durant molt temps. Llegir més..

03/05/2013 ERC demana transparència i consens en la construcció de la MAT Escatrón. 

Nació Dicgital. 

Creu que REE ha de justificar la necessitat absoluta de construcció tenint en compte l’actual decreixement de l'economia. Llegir més..

-.-

ERC insta al consens davant l'impacte de la línia de molt alta tensió a l'Alt Camp. 

El Portal Nou (Valls). 03/05/2013

ERC ha denunciat la manca de concreció per part de Red Eléctrica Española (REE) pel que fa al traçat de la nova línia de molt alta tensió que ha de travessar l'Alt Camp als termes d'Alcover, els Garidells, la Masó, el Milà, Nulles, Vallmoll, Valls i Vilabella. Els càrrecs d'ERC del Camp de Tarragona s'han reunit aquest dijous, 2 de maig, per tractar l'afectació i l'impacte d'aquesta la línia entre Escatrón-la Secuita i constaten que "l'impacte mediambiental sobre el territori pot tenir conseqüències irreparables".

Per aquest motiu, els càrrecs republicans consideren que REE "ha de justificar amb el màxim rigor la necessitat absoluta de construcció de la nova infraestructura" tenint en compte el moment actual de decreixement de l'economia. En aquest sentit, es demana una visió global i integral de les xarxes elèctriques, actuals i futures, del conjunt del Camp de Tarragona, "sense cap afectació a nuclis urbans i espais naturals, amb total transparència i consens territorial". En el cas del seu pas pel Priorat, ERC demana el soterrament de la línia com s'ha fet en un tram la línia MAT de Girona, ja que, del contrari, "afectaria negativament la viabilitat econòmica de la comarca i també la candidatura de paisatge patrimoni de la humanitat davant de la UNESCO".

-.-

Plànols, mapes i documents

MAT Almoster-La Selva del Camp

MAT Baix Camp

MAT Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita

BOE 04/12/2012

04/12/2012 BOE Advirtiéndose error en la publicación en el «Boletín Oficial del Estado» número 174, de 21 de julio de 2012, relativa a los municipios afectados en la provincia de Tarragona por la Línea aéreo/subterránea de transporte de energía eléctrica a 400 kV, doble circuito, "Escatrón-Els Aubals-La Selva-Entronque E1-La Secuita" (Zaragoza, Teruel y Tarragona), publicándose a continuación correctamente para general conocimiento y con el fin de que surta los efectos oportunos.
Municipios afectados en el ámbito de los Serveis Territorials a Tarragona: Seguir llegint ->

BOE 21/07/2012

21/07/2012 BOE. Anuncio del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Zaragoza de información pública sobre la línea aéreo/subterránea de transporte de energía eléctrica a 400 kV doble circuito "Escatrón-Els Aubals-La Selva-Entronque E1-La Secuita" (Zaragoza, Teruel y Tarragona); las subestaciones eléctricas de transporte Els Aubals 400 kV y La Secuita 400 kV (Tarragona) y la línea aérea de transporte de energía eléctrica a 400 kV Entrada/Salida en La Secuita de la línea "Vandellós-Garraf" (Tarragona). Seguir llegint ->

-.-

Moció en contra de la MAT

Decarrega't la proposta de moció a presentar als municipis que es vulguin oposar a la MAT: 

Model de moció municipal (.doc)

Proposta de moció

-.-

L'anella de la Mediterrània, fragment que afecta a Catalunya

Plànol oficial del Projecte de la MAT de REE. Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita

Plànol oficial del Projecte de la MAT de REE. Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita

-.-

Vídeo

LA MAT ¿A DÓNDE NOS LLEVA EL PROGRESO?

Aquest documental pretén potenciar les veus de les lluites contra La Mat, des d'accions legals fins a accions més directes, com la primera okupació forestal que s'ha produït a l'Estat. Totes elles s'enfronten a la nova línia elèctrica de 440 KV que travessarà la Península en el 2013.

Premi: Millor curtmetratge en el IV Festival Internacional de Cinema de Drets Humans. Santa Coloma de Gramenet 2012. Clica AQUÍ per visualitzar el vídeo

-.-