14 de juny 2016

Els infants de Flix neixen amb concentracions «elevades» de mercuri segons els ecologistes

Ecologistes en acció denuncia especialment la contaminació química d’Ercros a la localitat ebrenca

Imatge de la draga treballant al pantà de Flix. Foto: delCamp.cat.


Del Camp.Cat 14/06/2016

Ecologistes en acció ha alertat que els nens de Flix han mostrat concentracions «elevades» de mercuri, metilmercuri i hexaclorobenzè des del naixement fins als 4 anys «a causa de la contaminació ambiental». L’oenagé ho explica a l’informe ‘Banderes negres’ del 2016, en el qual atorga un d’aquests distintius a la demarcació de Tarragona per la contaminació química de l'empresa Ercros. L’entitat fa un repàs de l’activitat d'aquesta firma a la vora del riu Ebre i denuncia els últims esdeveniments que l’afecten, com ara la detenció de la cúpula de l’empresa Acuamed, responsable de la descontaminació del pantà de Flix, que ha aturat el projecte d’extracció dels fangs contaminats que Ercros hi ha abocat durant anys.

L’oenagé subratlla que Ercros és considerada «la instal·lació química més contaminant del riu Ebre». Ecologistes en acció recorda que tot i que el 2003 es va considerar l’empresa culpable de contaminar el medi ambient de manera continuada, la firma va començar un procediment legal que va durar 13 anys en desacord amb la sentència. Finalment se l’ha responsabilitzat dels vessaments entre els anys 1988 i 1993, i se l’ha obligat a assumir un 5% del cost de descontaminació, 10 milions d’euros.
   
La qüestió s’ha complicat amb la detenció de la cúpula d’Acuamed, que ha deixat aturat el projecte d’extracció dels fangs contaminats. Fins a aquest moment se n’han extret un 6%, quan la previsió era d’entre un 10 i un 20%. A banda, Ecologistes en acció alerta que l’aigua estancada continua dins del recinte. També denuncia «irregularitats» durant l’extracció dels fangs, que va començar el 2013, «que han pogut repercutir negativament en la salut dels treballadors».

Altres banderes negres

Ecologistes en acció ha atorgat diverses banderes negres més a Catalunya. A la circumscripció de Barcelona en posa a la capital catalana per la contaminació dels creuers, «ciutats en miniatura» que consumeixen «l’equivalent a 12.000 cotxes» però amb combustible barat «que no estan obligats a filtrar en l’emissió». L’oenagé en denuncia tant la contaminació de l’aigua com la de l’aire al port. En aquest sentit, es remet a dades de l’organització alemanya Unió per a la Conservació de la Natura i la Biodiversitat segons les quals s’han mesurat concentracions de partícules ultra fines a prop de les terminals de creuers fins a 100 vegades més elevades que a les ciutats.
   
Una altra bandera negra és per al Pla Urbanístic al Delta del riu Llobregat, l’activitat econòmica del qual «s’intenta reorientar» després del «fracàs» del projecte Eurovegas. En concret, es pretén un creixement urbanístic «desmesurat» a canvi de la «destrucció» de grans hectàrees de territori. A parer de l’oenagé, el pla afectaria sectors com l’agricultura, ja que es perdrien unes 200 hectàrees agrícoles que «serien substituïdes per asfalt». També hi hauria impactes «greus» al connector ecològic del massís del Garaf i del Delta, a través de la Riera dels Canyars i el sector agrícola de l’entorn.

A la demarcació de Girona s’atorga bandera negra al complex marí residencial Marina d’Empuriabrava, de 10.000 habitatges, 5.000 embarcadors i uns 24 quilòmetres de canals. El complex, a més, es troba en una zona humida, refugi d’aus internacionals i de repòs per a aus migratòries de rutes anuals. Finalment, a la demarcació de Tarragona se li atorga una altra bandera negra, en aquest cas per mala gestió, per les prospeccions petrolíferes i l’extracció d’hidrocarburs. Es tracta de l’única província, segons Ecologistes en acció, amb plataforma petrolífera instal·lada al mar en la fase de producció, l’àrea dels estudis sísmics i d’explotació de petroli, a només 17 quilòmetres del parc natural del Delta de l’Ebre.

Segons l’entitat, els abocaments d’hidrocarburs al mar són «recurrents», tant des de les plataformes petrolíferes com des del moll de pilons que l’empresa Repsol té al port de Tarragona, on es transvasa el petroli que arriba d’altres indrets.

-.-

23 de maig 2016

Salten les alarmes al Camp de Tarragona per un incident a Dow i Repsol


Vista des d'Almoster
 
Reus Digital 23/05/2016

El telèfon d'emergències del 112 ha rebut un centenar de trucades, des de les 11 i 8 minuts d'aquest matí, per les dues columnes de fum que surten de les xemeneies de les fàbriques de Dow i Repsol. Segons informa el twitter del 112, les grans flames que surten corresponen a la crema de producte per aturada de la planta, i per tant, no hi ha cap accident ni fuita. No obstant, el fum que sort ha provocat l'alarma. La plataforma Cel Net ha penjat diversos vídeos i fotografies denunciant aquesta situació al seu compte de Facebook.

En una nota informativa, Repsol ha assegurat que com a conseqüència d'un problema tècnic, que ha afectat el subministrament d'aire als instruments de control de les plantes, s'ha produït una aturada de seguretat de dues unitats d'Olefinas. Això ha provocat que s'hagin encès les torxes de seguretat del Polígon Nord. La incidència també ha provocat que no s'hagi aportat vapor d'aigua a les torxes, un fet que hauria evitat les columnes de fum.

Repsol explica que, com és habitual, s'ha comunicat la incidència al 112, així com als alcaldes dels municipis del voltant. Les plantes ja estan en procés de posada en marxa i recuperació progressiva de la seva activitat, un fet que suposa una disminució del fum visible.

Per la seva banda, Dow ha informat que a causa d'aquesta incidència s'ha hagut d'aturar el cracker d'etilè i s'ha activtat la torxa com a element de seguretat. "Seguint amb el protocol establert, farem ús de la torxa fins que el cracker arribi al seu ritme normal de funcionament", indica la companyia, per després assegurar que és habitual que aquestes torxes funcionin durant processos d'aturada, anomalies i posada en marxa de les unitats de producció. Per últim, Dow es disculpa "per les molèsties causades".


-.-

Més informació:
 








-.-

5 de maig 2016

Festa pel Territori - 7 de maig de 2016


Una festa amb activitats per grans i petits, elements festius, xerrades, música......trobaré informació sobra la programació en la nostra pàgina web (https://festapelterritori.wordpress.com)

Programa

Les ponències es duran a terme al Mas de l'Hort d'Iglésies, situat al bell mig de l’Hort Iglesies, el punt central de la Festa pel Territori.


Horari de les ponències:

10.00 h
  • Presentació de la jornada, a càrrec d’un representant de l’Ajuntament de La Selva del Camp i representació de Xarxa – Sud, amb presència de representants de la resta d’entitats i plataformes de la xarxa
  • Presentació de la iniciativa “Borsa de Terres” (Unió de Pagesos)
10.30h
  • Relació entre Aigua i Humanitat (Josep Vallverdú)
11.45h
  • Contaminació en el pantà de Flix (Marta Pujadas i Joan Martínez Alier)
13h
  • Història de la Defensa de l’Ebre (Joan Ribas i Paco Inglada)
16h
  • La biodiversitat als rius i rieres del Camp de Tarragona (Jesús Ortiz)
17.15h
  • Actualitat en la Defensa de l’Ebre (Susana Abellà de la PDE)
18.30h
  • El futur complicat del delta de l’Ebre davant el canvi climatic i el pla hidrològic (Carles Ibáñez)
19.45h
  • Cabals ecològics del riu Siurana (Jordi Aixalà)
 
Concerts i activitats

Lloc: Parc de l’Hort d’Iglésies (La Selva del Camp)
  • 10.30 a 13h Taller Escola de Naturalistes del GEPEC
  • 12.00h Èlia Bastida, Joan Chamorro, Andrea Motis i Carla Motis
  • 13.30h Fito Luri
  • 14.15h Nano Galderic i Grallers
  • 16.00h Cercavila de gegants de La Selva del Camp i Gegants de Riudoms
  • 16.30h Castellers d’Alcover
  • 17.00h Laia Masdeu & Georgy Olshanetsky
  • 17.30h Ball de Gitanes de La Selva del Camp
  • 18h Llunàtics
  • 19h Veus de la Terra
  • 20h Joan Reig & Sergi Esteve
  • 21h Colla de Diables i el Diabló de La Selva del Camp
  • 22h The Seventies
  • 23.30h Apalanke
                                      Organitza:                                           Amb el suport de: 










_._

28 d’abr. 2016

1r Volt Oligotòxic, el documental

1r Volt Oligotòxic, un material visual que ens recorda la primera experiència d'aquesta visita guiada i participada a diferents lluites locals que resisteixen davant grans projectes energètics imposats!


Observatori del Deute en la Globalització ODG

La Xarxa per la sobirania energètica (http://www.xse.cat) va realitzar el 1r Volt Oligotòxic el setembre de 2014. Aquest documental és el testimoni visual de l'experiència, de la mà de Zink in Films (http://www.zinkinfilms.com).

El Volt va ser un recorregut pels indrets del territori català que pateixen els impactes de model energètic oligopòlic, fòssil i nuclear, donant protagonisme als grups i comunitats locals que el denuncien, i a aquells que construeixen alternatives:

"En l'energia, també volem decidir!"

El TC anul·la l'impost a les nuclears de la Generalitat

· L'alt tribunal considera que la norma catalana vulnera la llei de finançament autonòmic 
· Albiol anuncia cinc acords entre Estat i Generalitat 
· Junqueras els desconeix i el govern els limita a tres

La nuclear d'Ascó facilita l'energia elèctrica subjecte a l'impost
del govern que el TC ha anul·lat Foto: LURDES MORESO.

Aquest nou cop contra una norma jurídica catalana podria afectar directament les arques del govern, que havia previst recaptar fins a 50 milions d'euros anuals amb el tribut. De fet, a principis d'abril, la Generalitat i els municipis més propers a les tres nuclears d'Ascó i Vandellòs van acordar que el 10% de la recaptació es destinés a la creació d'un fons de recaptació per a programes de protecció i reactivació econòmica de la zona un cop les centrals acabin la seva vida útil. Precisament per això, el vicepresident Oriol Junqueras lamentava ahir que es tracta d'una demostració més “de la insensibilitat social'' del TC i el govern espanyol. Segons ell, l'impost era una figura fiscal clau en la regulació de l'activitat de les nuclears.

El delegat a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarés, també denunciava que

la trobada entre Puigdemont i Rajoy no hagi servit per “subscriure una no-agressió cap a Catalunya”, però confia que, “d'una manera o d'una altra”, es pugui reconduir la situació. Segons la Generalitat, la llei aprovada pel Parlament no representa un duplicat d'impostos, perquè es tracta d'un tribut que afecta una fase de la producció energètica diferent de la que està gravada per la normativa espanyola. “És una mostra més de la intransigència i el menyspreu de l'Estat espanyol cap a Catalunya i les Terres de l'Ebre”, va assegurar ahir el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, que també va acusar l'Estat “d'atemptar contra el futur econòmic i laboral de les Terres de l'Ebre”. Qui també va respondre a la decisió de l'alt tribunal

va ser expresident Artur Mas, que va acusar l'Estat de “decidir-ho tot amb una insensibilitat molt gran i amb una intromissió permanent sobre les decisions que prenen les institucions catalanes”. La suspensió de l'impost arriba després que el mateix TC aixequés, a principis de desembre, la suspensió cautelar de la llei. Aleshores, però, va deixar pendent el pronunciament sobre el reglament que desenvolupa la llei.

Tres acords... o cinc
Els governs espanyol i català, en canvi, sí que han arribat a acords puntuals les últimes setmanes en el marc de la subcomissió de seguiment normatiu, prevenció i solució de conflictes de la comissió bilateral Estat-Generalitat. L'Estat s'ha compromès a no dur al TC la modificació de la llei reguladora de l'Institut Català de Finances (ICF), que el govern va aprovar al juliol per adaptar-se a la normativa europea que obliga que els òrgans de govern els formin majoritàriament independents. El Ministeri d'Hisenda va jutjar que els canvis convertien l'ICF en una entitat de crèdit, i que el govern no tenia competències per fer-los, però al final els serveis jurídics s'han posat d'acord en la interpretació, que ara es publicarà al DOGC i al BOE. Així mateix, s'ha pactat que la Generalitat no durà al TC la llei espanyola de protecció de la infància, ja que s'han considerat salvades les competències pròpies sobre el sistema d'adopcions. Per acabar, també se “salva” d'anar al TC la major part de la llei catalana de simplificació de l'activitat administrativa, tot i que l'Estat ja n'ha denunciat la part referida a la creació d'entitats municipals descentralitzades.

Tal com és preceptiu, els acords han estat signats l'última setmana pels presidents de la comissió bilateral; la vicepresidenta estatal, Soraya Sáenz de Santamaría, i el conseller de Relacions Institucionals, Raül Romeva, tot i que fonts del govern negaven categòricament ahir que formin part de cap “distensió” i els van desvincular de la reunió entre Rajoy i Puigdemont. De fet, asseguren que són acords “tècnics” a què ja s'havia arribat abans “per videoconferència”.

En tot cas, el líder del PP català, Xavier García Albiol, va aprofitar ahir, després d'una reunió amb la mateixa vicepresidenta, per inflar el pit sobre els “cinc acords” assolits, segons ell. Albiol els va fer servir com a exemple de la “clara voluntat” estatal d'arribar a enteses en tots els aspectes “que s'ajusten al marc legal”, i va retreure que és la Generalitat la que fa un ús “exagerat i una mica pervertit” del TC, ja que hi ha presentat 51 recursos a lleis estatals, mentre que l'Estat n'ha presentat 36 contra lleis catalanes. Junqueras, en canvi, va afirmar ahir a la tarda que no coneixia cap dels acords anunciats per Albiol.

LA FRASE

"És una mostra més del menyspreu de l'Estat espanyol cap a Catalunya"

Lluís Salvadó
secretari d'hisenda de la generalitat
LA XIFRA

50 milions d'euros

tenia previst recaptar anualment la Generalitat amb el tribut sobre les centrals nuclears.
 “Poques expectatives” per avui
 
Junqueras es trobarà aquest migdia amb Sáenz de Santamaría per explorar acords en els 44 punts que Puigdemont va reclamar a Rajoy fa vuit dies. Segons la vicepresidenta, serà una “primera aproximació”, en què li oferirà la “màxima col·laboració” dins de la llei, fixaran un calendari de treball i valoraran els punts en què hi pot haver una entesa més fàcil. Junqueras també hi va “amb la millor predisposició” per assolir acords, però admetia ahir que té “poques expectatives” vistos els recents recursos al TC. El vicepresident participarà després en el Consell de Política Fiscal i Financera, en què es queixarà perquè veu “insuficient” el límit de dèficit del 0,7% fixat a les comunitats.

Més informació: El TC suspèn tres lleis catalanes més

_._

25 d’abr. 2016

L'AVE Barcelona-París, un altre negoci fallit de Florentino Pérez que pagaran els contribuents

L'Estat haurà de pagar al consorci TP Ferro -on hi ha ACS- 400 milions d'euros en concepte de responsabilitat patrimonial per cobrir el desastre de la línia d'alta velocitat

Felip VI, Mariano Rajoy, Ana Pastor i Artur Mas
durant la inauguració d'un tram de l'AVE

Alèxia L. Ferret 
El Món 25/04/2016

Després d'anys d'inversions milionàries i vuit mesos de retard, el desembre de 2013 es va inaugurar la connexió ferroviària d'alta velocitat que unia Catalunya i França, enllaçant disset ciutats sense transbords ni canvi d'ample de via. Els polítics es van afanyar a promocionar l'AVE Barcelona-París, una línia que ja es veia que no seria competitiva, perquè la distància que separava ambdues ciutats era de més de 1.000 quilòmetres. Però aquesta evidència no va importar al govern espanyol. Durant el seu primer any d'ús, només va tenir 190.000 passatgers. Una demanda molt baixa, ja que es calcula que l'ocupació dels combois és només del 30%. 

El doctor en Economia per la UB Daniel Albalate explica en declaracions a El Món que en aquest projecte s'hi han invertit prop de 1.200 milions d'euros, dels quals "600 eren subsidis públics de fons de la UE i 400 de crèdits bancaris amb el BBVA, Bankia i Caixabank. Els accionistes només van posar uns 108 milions d'euros i això és només el que perdran. Tota la resta ho assumirà el contribuent". L'empresa constructora va fer fallida i el futur de la línia és incert.  

La línia, en perill

Es tracta d'una línia amb molt poc trànsit, fins i tot menys del que s'esperava, una circumstància que ha generat un problema financer pel tram del Túnel del Pertús, una obra singular de 8.350 metres de longitud. A diferència de la resta, aquest tram és una concessió privada de l'empresa TP Ferro, constituïda per ACS (la constructora del president del Madrid, Florentino Pérez) i Eifagge. Fa un any, l'empresa es va acollir a un concurs voluntari de creditors perquè no podia fer-se càrrec del préstec bancari de gairebé 400 milions d'euros.
Un cas Castor 2? 

La ministra de Foment, Ana Pastor, amb el ministre de
Transport francès, Frederic Couvillier
  |   Reuters

ACS, que va aconseguir que el govern espanyol la compensés pel gasoducte del cas Castor amb més de 1.300 milions, reclama ara que la constructora sigui indemnitzada amb 485 milions si no pot sortir del concurs de creditors. El 2009, la companyia ja va rebre 128 milions de diners públics més pels retards en l'entrada del funcionament de l'AVE. Tot i això, TP Ferro ha presentat diverses demandes judicials contra Espanya i França en les quals sol·licitaven una compensació pel menor tràfic de trens que s'havia previst i pels sobrecostos. Però un jutge de Suïssa va fallar a favor dels dos governs.
En aquest punt, el professor Albalate recorda que des del govern espanyol "es van fer uns estudis molt limitats. Van fer informes que simplement estaven pensats per justificar l'obra. No són estudis realment rigorosos, ni als quals es dediqui molt esforç perquè l'objectiu és fer la infraestructura". 
 
L'Estat haurà de pagar els 400 milions

Tot i guanyar les demandes judicials, l'Estat sí que s'haurà de fer càrrec de gairebé 400 milions d'euros. "S'haurà d'aplicar la responsabilitat patrimonial de l'Estat que implica un rescat. No pot deixar-ho córrer perquè hi ha unes garanties de legislació espanyola, la llei de contractes del sector públic que obliga l'Estat a fer-se càrrec amb aquest tipus de concessions. El contribuent no s'escaparà de pagar-ho, per una via o per una altra", afirma. 
Avió molt més competitiu 

Ruta de la línia   |   Renfe


Un dels principals motius pels quals la línia ha fracassat és la quantitat d'hores que separen una ciutat de l'altra. El trajecte dura un total de 6 hores i 25 minuts. Una distància massa gran com per poder competir amb l'avió, que triga 1 hora i 50 minuts. Però això no és tot, el preu dels bitllets també és molt significatiu. El cost mitjà de l'AVE oscil·la entre els 250 i 350 euros, en canvi, es pot anar i tornar amb avió per 40 euros. 

En aquest sentit, Albalate considera que "pensar que la gent de Barcelona i París utilitzarien l'alta velocitat com a alternativa a l'avió és una bogeria. Això només ho fas per motius d'oci o perquè et fa por volar". "No és una alternativa eficient, i el preu tampoc ho és. La gent que fa aquest recorregut ho fa en èpoques en què hi ha molts descomptes, això vol dir que amb el que paguen no es recupera ni tan sols el cost que suposa el viatge", afegeix. Per altra banda, el també economista Roger Senserrich assenyala en declaracions a El Món que "mai ha estat un AVE a París, sinó al Sud de França. Els polítics ho han volgut vendre així. Si un trajecte en tren són més de tres hores, deixa de ser competitiu amb l'avió".

Entre Perpinyà i Montpellier, velocitat normal
El fet que entre les ciutats de Perpinyà i Montpellier el trajecte no sigui en alta velocitat també és un dels aspectes que ha induït a què aquest servei no sigui competitiu. El govern francès ja ha anunciat que no destinarà esforços en solucionar-ho fins a l'any 2020, i fins i tot es pot allargar fins al 2030. Actualment, en aquest últim tram només es pot anar a 150km/h, una velocitat que es troba força lluny de les prestacions que ofereix l'AVE.

"Els francesos no prioritzen aquestes línies perquè realment no hi veuen prou demanda. A França han fet molts més estudis de cadascuna de les línies, i han exigit un retorn social elevat, no qualsevol retorn per acceptar fer un projecte d'aquest tipus. No s'espera que es pugui guanyar massa més eficiència en aquest trajecte", manifesta Albalate.

 
_._

14 d’abr. 2016

REE xifra en 100 milions l'estalvi per la connexió amb França

· La companyia projecta 18 noves subestacions a Catalunya fins a l'any 2020, de les quals 9 estaran a l'àrea de Barcelona

· Va invertir 86,88 milions l'any passat

Torres de molt alta tensió al seu pas per les comarques
gironines Foto: Arxiu / Joan Sabater.

Eva Garcia Pagán - Madrid 
El Punt Avui 14/04/2016

La interconnexió elèctrica a través dels Pirineus en la línia soterrada entre Santa Llogaia i Baixàs comporta un estalvi de 100 milions d'euros anuals al sistema elèctric, segons les estimacions de Red Eléctrica de España (REE). Segons explicava ahir el director general d'operacions de la companyia, Miguel Duvisón, el fet que el preu de l'electricitat sigui més barat a França que no pas a l'Estat fa abaratir la factura cada cop que se n'importa al global del sistema. Segons Lluís Pinós, delegat de REE a Catalunya, aquest estalvi també haurà de repercutir a la factura del consumidor final. La xifra de l'estalvi és una estimació ja que la nova interconnexió va entrar en funcionament a l'octubre de l'any passat i encara no s'ha complert un exercici sencer, però el que sí és cert és que ha permès duplicar la capacitat d'intercanvi d'energia amb els països del centre d'Europa, passant d'una capacitat de 1.400 MW als 2.800 MW actuals. La línia consta de 64,5 quilòmetres de traçat soterrat i va suposar un cost total de 700 milions d'euros.


La companyia, que avui celebrarà junta general d'accionistes a Madrid, va realitzar inversions a Catalunya durant l'any 2015 per valor de 86,88 milions d'euros, dins un pla inversor de 410,7 milions al conjunt de l'Estat. A més, projecta inversions per valor de 476 milions a Catalunya per al període 2015-2020, entre les quals hi ha la nova línia elèctrica entre Lleida i Barcelona, que ha d'unir les subestacions del barri dels Mangraners i la de Begues, al Baix Llobregat, i que comportarà una inversió estimada de 80 milions d'euros.

Altres projectes en curs són el ramal de Riudarenes de la MAT a Girona que, segons va recordar la directora general de Transport de REE, Eva Pagán, “és un projecte viu que serà reprès tan bon punt sigui possible”. La companyia insisteix que el projecte de la MAT queda coix si no es fa el ramal de Riudarenes. També està obert el projecte de MAT entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet així com “el diàleg amb l'ajuntament per trobar una solució”, segons Pagán.

LA FRASE 
La interconnexió amb França ens ha permès duplicar la capacitat d'intercanvi amb Europa Central
Eva Pagán
Dtora, gral, de transport de REE

LA XIFRA

2.800
MW de potència té la interconnexió a la frontera francesa amb la nova línia soterrada, que ha doblat la capacitat.
Actuacions planificades fins al 2020 i més enllà
Les actuacions previstes per Red Eléctrica en territori català fins al 2020, xifrades en 476 milions d'euros, inclouen actuacions importants que estan encallades, com les del ramal de Riudarenes o la MAT entre Sentmenat i Santa Coloma i la nova línia entre Lleida i Begues, de la qual s'espera que el projecte i el traçat definitiu estiguin enllestits a primers o bé a mitjan any que ve.

D'altra banda, també ha projectat la renovació o creació de divuit noves subestacions en territori català, de les quals quatre seran de 400 kV (la Farga a Sant Julià de Ramis, al Gironès, la del ramal de Riudarenes a la Selva o la de Santa Coloma de Gramenet). La resta estan projectades a les ciutats de Barcelona, Badalona, Viladecans, Sant Just Desvern, Sant Celoni, Pujalt o Juneda, entre d'altres.

Més enllà del 2020, i amb la voluntat de començar a gestionar tràmits administratius, REE ha anunciat altres projectes com la voluntat de fer un eix elèctric des de Vic fins a una subestació que entronqui amb la línia Pierola-Vandellòs de 400 kV o una nova interconnexió, en aquest cas entre Adrall (a l'Alt Urgell) i Andorra amb una línia de doble circuit de 220 kV.

_._

5 d’abr. 2016

TTIP: energía y cambio climático


Serie documental sobre el TTIP, el Tratado Transatlántico de Comercio e Inversiones, que negocian Estados Unidos y Europa. En este capítulo analizamos como afectarían las políticas energéticas que defiende el TTIP al medioambiente y al cambio climático.

_._

27 de març 2016

El gasoducto más sangriento de la historia: 250.000 muertos y 11 millones de desplazados sirios

José Luis Utrilla  Licenciado en Ciencias Económicas por la Universidad Autónoma de Madrid, España. Presidente y Director de Rae Cloud, (Red de Asesores de Empresa). Presidente de “La Otra Cara del Estado del Bienestar”. Miembro de Amnistía Internacional España.

No se ha llegado a construir y ha causado la devastadora guerra de Siria con 250.000 muertos y 11 millones de desplazados. Es el gaseoducto que Qatar, a iniciativa de Estados Unidos, propuso construir en 2009 para suministrar gas a Europa a través de Arabia Saudí, Jordania, Siria y Turquía, con objeto de romper la mayor fuente de ingresos de Rusia junto con el petróleo. El presidente sirio, Bashar al-Asad, rechazó el proyecto porque iba contra los intereses de su aliado Vladimir Putin. Obama se puso al frente de la coalición para derrocar al dictador sirio y dio luz verde para que príncipes saudíes y qataríes inundasen de dinero al Estado Islámico.

Este es el relato de la tubería más sangrienta de la historia

Todo empezó en 2009 cuando el Emirato de Qatar propuso, impulsado por Estados Unidos con objeto de reducir el control de Rusia sobre la energía de Europa, la construcción de un gran gaseoducto de casi 5.000 kilómetros para enviar el gas natural qatarí a Europa a través de Arabia Saudí, Jordania, Siria y Turquía. 

Presidente sirio, Bashar al-Asad

El presidente sirio, Bashar al-Asad, rechazó el proyecto al entender que perjudicaba los intereses gasistas de su aliado ruso, el mayor proveedor de gas natural al viejo continente. Apenas un año después, Al-Asad comenzó a negociar con Irán la construcción de un gaseoducto alternativo que llevaría el gas iraní del campo de South Pars a Europa a través de Irak, Siria y Turquía.

Putin dio su visto bueno al proyecto, ya que tenía un mayor control tanto sobre su aliado sirio como sobre el régimen iraní. En esa época los medios de comunicación especializados publicaron que Damasco y Moscú trabajaban juntos para bloquear el gasoducto qatarí. Los expertos afirman que esa fue la “semilla” de la Tercera Guerra Mundial en la que nos encontramos inmersos.


Derrocar al régimen de Damasco 

Obama entró en escena y vio que la única forma de seguir adelante con el gaseoducto qatarí y de acabar con la principal fuente de financiación de la economía rusa, junto con las exportaciones de petróleo, era derrocar al régimen de Al-Asad. La operación permitía, de paso, neutralizar el gaseoducto iraní.

De ahí que uno de los objetivos de las negociaciones entre Washington y Teherán sobre el programa nuclear iraní, acuerdo que incluía el levantamiento de las sanciones económicas contra Irán, era convencer a los líderes iraníes de que desistieran del proyectado gaseoducto.

Para mantener su control sobre el mercado de la energía en Europa, Putin debe atender a dos frentes: Ucrania, con el Gobierno de Kiev apoyado por Estados Unidos y la OTAN, y Siria con el Estado Islámico o Daesh y una miríada de grupos de oposición luchando para acabar con el régimen de Damasco.

Europa, la guerra en casa

Por su parte, Europa se marcó como prioridad limitar la dependencia de Rusia y veía en el gaseoducto qatarí la solución, confiada en que Estados Unidos resolvería sobre la marcha los problemas que surgieran. Los dirigentes de Bruselas nunca llegaron a pensar que buscar un suministro de gas alternativo nos traería la guerra a casa de la mano del yihadismo.

Para terminar con la dictadura de Bashar al-Asad, a Estados Unidos no se le ocurrió mejor estrategia que apoyar al Estado Islámico, al Frente al-Nusra (la franquicia de Al-Qaeda en Siria) y a otras organizaciones afines. Un apoyo que, a juicio de analistas y expertos, se les ha ido de las manos.

Príncipes saudíes y qataríes financian el Daesh

Príncipes saudíes y qataríes han financiado generosamente desde el principio a los yihadistas salafistas del Daesh que, en paralelo, han ido engrasando sus propios mecanismos de autofinanciación, como la venta al clan Erdogan del petróleo que extraen y refinan en los territorios de Irak y Siria bajo su control.


Occidente hacía oídos sordos hasta que Rusia ha destapado mediante contundentes pruebas fotográficas el contrabando de cientos de miles de barriles diarios cuya venta, por debajo del precio del mercado, ha llenado en los tres últimos años las arcas del Daesh.

Tras año y medio de teóricos bombardeos contra los islamistas por parte de la coalición internacional liderada por Estados Unidos, la opinión pública mundial descubre el pasado verano que mayoritariamente se bombardeaba al Ejército de al-Asad y que los terroristas, bien pertrechados de armamento, campaban por sus respetos controlando cada vez mayor territorio sirio e iraquí.

Moscú dinamita el Estado Islámico

Descubierto el pastel, el 30 de septiembre de 2015, Putin decide intervenir y envía sus aviones de combate más modernos. En apenas ocho semanas liquida la mayoría de los puestos de mando y las infraestructuras del Daesh y terroristas afines. Obviamente, sus bombarderos protegen al Ejército de al-Asad, que comienza a recuperar y asegurar zonas del oeste de Siria, el territorio más poblado y feraz del país frente a un este desértico. Comportamiento que desata el nerviosismo de Estados Unidos, que ve cómo el escenario cambia de signo a favor de Rusia, Irán y China.

Asimismo es evidente, según coinciden la mayoría de analistas, que la presencia rusa en Siria -al margen de las importantes facilidades militares que al-Asad otorga a Putin con la base naval de Tartus y la aérea de Jmeimim-, está dirigida a defender los intereses económicos de Moscú, impidiendo la construcción del gasoducto qatarí.

Una descripción ilustrativa del papel determinante del gas en la guerra civil siria la aporta el analista ruso Dmitry Minin, quien escribía en mayo de 2013: “En cualquiera de las dos rutas que tome el gasoducto, Siria termina siendo un eslabón clave en esta cadena que ahora se inclina a favor de Irán y Rusia, por eso las capitales occidentales decidieron que era necesario derrocar al régimen de Damasco”.


Gran parte de lo que está ocurriendo fue adelantado por un informe de la Rand Corporation encargado en 2008 por el Ejército de Estados Unidos, titulado “Desvelando el futuro de la guerra prolongada” en el que se afirmaba que “la zona geográfica de las reservas probadas de petróleo coincide con la base del poder de gran parte de la red salafista yihadista. En el futuro previsible la producción mundial de petróleo estará dominada por los recursos del Golfo Pérsico. La región seguirá siendo, por tanto, una prioridad estratégica que interactuará con una guerra de larga duración”.

El documento aconsejaba “seguir la estrategia de divide y vencerás entre suníes y chiíes para debilitar sus energías en conflictos internos y de esta manera mantener el predominio del Golfo Pérsico sobre los mercados del petróleo”.


Guerra no convencional

Proponía al Ejército de Estados Unidos que la estrategia se basase, en gran medida, en “acciones encubiertas, operaciones de inteligencia y guerra no convencional”.

Concluía el documento de la Rand que el eje sobre el que tenía que girar toda la estrategia debía estar formado por: Estados Unidos, Reino Unido, Turquía, Qatar, Arabia Saudí y Francia, en contra de Siria, Rusia e Irán. El tiempo ha demostrado que los “consejos” de la Rand han funcionado a modo de profecía autocumplida.

El desconocido papel británico

Un testimonio revelador de cómo comenzó a prepararse la guerra de Siria fue el del exministro francés de Asuntos Exteriores Roland Dumas, quien afirmó en la televisión gala que Gran Bretaña había planeado acciones encubiertas en Siria ya en 2009. “Yo estaba en Inglaterra dos años antes de que estallase la violencia en Siria, y me reuní con altos funcionarios británicos que me confesaron que estaban preparando algo en Siria. Gran Bretaña preparaba pistoleros para invadir Siria”, concluía tajante el político francés.



Fuente: mil21.es
Autor: Enrique Montanchez
_._

19 de febr. 2016

El Parlament es pronuncia contra la MAT de Ponent

· La CUP, JxSí i Ciutadans aproven instar el Ministeri d'Indústria a paralitzar les noves línies elèctriques d'alta tensió a Catalunya 

· El govern d'Aragó sí que es mostra partidari de completar el mapa d'interconnexions

Torres elèctriques abandones a Binèfar i que es podrien reutilitzar
amb la nova MAT Foto: D.M.

David Marín - lleida
El Punt Avui 19/02/2016

El Parlament va aprovar dimarts instar el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme a paralitzar la construcció de línies elèctriques de molt alta tensió (MAT). Es va aprovar amb els 94 vots de Junts pel Sí (JxSí), la CUP i Ciutadans; 11 abstencions de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), i els 26 vots en contra del PSC i el PP. El rebuig a les noves línies de molt alta tensió formava part d'una moció presentada per la CUP sobre una nova cultura de l'aigua i del territori a Catalunya, en què també es va aprovar revisar el projecte de regadius del canal Segarra-Garrigues i de nous projectes hidràulics més al país i eliminar la possibilitat d'un transvasament entre conques.

El rebuig a les línies de molt alta tensió afecta sobretot la MAT que l'empresa pública Red Eléctrica de España (REE) pretén construir entre Penyalba, a Aragó, i Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà. L'anomenada MAT de Ponent pretén connectar els excedents de producció de la vall de l'Ebre amb la xarxa catalana a través d'un enllaç a Figuerola d'Orcau, al municipi d'Isona, on connectarà amb la línia de molt alta tensió existent que porta electricitat des de les centrals hidroelèctriques del Pirineu fins a Sentmenat i la regió metropolitana de Barcelona. Red Eléctrica ja ha adquirit els terrenys on vol construir la subestació transformadora on connectarà aquestes línies, i va presentar el 2011 als alcaldes del territori un projecte de traçat amb diverses alternatives que de moment ha quedat sobre la taula. Els municipis i consells comarcals afectats s'hi oposen: creuen que la línia és innecessària, se'n podria reaprofitar alguna de ja existent per fer la mateixa funció, i el traçat afecta dues àrees protegides i zones de reserva de fauna.

La diputada de la CUP de la demarcació de Lleida, l'aranesa Mireia Boya, ha explicat que ara aquest grup portarà el cas de la MAT de Ponent a la comissió d'Energia del Parlament perquè sigui tractat de forma concreta i l'oposició política a la seva realització sigui encara més forta. Les competències sobre les grans línies de distribució elèctrica són de l'Estat, però tot i això la moció insta ara el govern de la Generalitat a defensar davant del ministeri aquesta oposició a la realització de la MAT de Ponent, segons ha explicat Boya. Igualment, la diputada anticapitalista ha anunciat que la CUP treballarà també per enfortir una xarxa al territori en contra del projecte.

Aragó, amb les interconnexions

La MAT de Ponent també és aquests dies al Parlament d’Aragó. Dilluns les Corts d’Aragó van debatre en la comissió d’Economia el cas de la línia de torres elèctriques construïdes el 1999 però abandonades des de llavors i que ara REE vol reaprofitar en el projecte entre Penyalba i Isona. La intenció l’any 1999 era connectar amb la xarxa elèctrica de l’Estat francès pel Pirineu aragonès fins a la localitat occitana de Casarilh, però l’oposició ecologista francesa va fer que el govern de París abandonés el projecte. Des de llavors, les cigonyes nien en una fantasmal filera de torres sense cables que s’estén per les comarques aragoneses i de la Franja de Ponent fins a la localitat de Graus, a la Ribagorça. Durant el debat parlamentari a les Corts d’Aragó, i a proposta del grup de Podem, va comparèixer el director general d’Energia i Mines del govern d’Aragó, Alfonso Gómez, que va fer una defensa de la interconnexió de línies europees que recomana la Comissió Europea, i també de l’aprofitament de les torres ja construïdes per a la línia entre Penyalba i Isona. A Aragó, Podem, Chunta i IU defensen la retirada de les torres, mentre que el PP i C’s volen que s’aprofitin.

_._

9 de febr. 2016

Europa va invertir 26.400 milions en eòlica el 2015, Espanya res

Recordem que ens van encolomar la MAT dient que havia de servir per facilitar l'evacuació dels futurs parcs eòlics!.

Alemanya va instal·lar més de 6.000 megawatts, gairebé la meitat de tot el continent

Xavier Grau
Ara.Cat 09/02/2016 

Un parc eòlic construït abans de la retallada de les primes
i la reforma elèctrica. / Jaume Ignes / EFE
Espanya va ser un dels estats capdavanters en les energies renovables, sobretot l'eòlica, la qual cosa ha donat pas a grans empreses del sector de la fabricació d'equipaments, com Gamesa. Però el cert és que la retallada de les primes a les renovables ha paralitzat totalment les inversions.

Almenys, això és el que es desprèn del darrer informe elaborat per l' Associació Europea d'Energia Eòlica (EWEA), un informe que destaca que durant el 2015 a tot Europa es van instal·lar 12.800 nous megawatts (MW) de potència eòlica. Però a Espanya, la nova instal·lació de potència eòlica va ser zero.

De fet, els països capdavanters han estat Alemanya, Polònia, França i el Regne Unit. L'estat governat per Angela Merkel va instal·lar 6.013 nous MW eòlics, que suposen el 47% de la nova potència eòlica instal·lada a tot el continent, gairebé la meitat. A Polònia es van instal·lar 1.300 nous MW, i a França –un estat que compta amb moltes centrals nuclears que garanteixen el subministrament– es van instal·lar 1.000 nous MW eòlics. El Regne Unit va comptar amb 975 nous MW.


Aquests nous parcs eòlics que es van fer a Europa el 2015 van mobilitzar una inversió total de 26.400 milions d'euros, una inversió de la qual Espanya va quedar al marge. L'energia eòlica va ser la tecnologia capdavantera de nova instal·lació a Europa, amb el 44% dels nous MW, seguida de la solar fotovoltaica, amb el 29%, i el carbó, amb el 16%. El gas va suposar el 6,4% de la nova capacitat instal·lada.
Amb la inversió feta l'any 2015 la potència eòlica instal·lada a Europa puja a 142.000 MW i pot generar fins a 315 terawatts hora (TWh) per cobrir l'11,4% de les necessitats d'electricitat de la Unió Europea. Dels 12.800 MW eòlics nous instal·lats a Europa el 2015, 9.766 van ser terrestres, mentre que 3.034 van ser marins. L'eòlica va acaparar el 44% de la nova capacitat de generació instal·lada al continent, i va ser la tecnologia que més va créixer.

A Espanya perd pes

Però a Espanya, entre que el 2015 va bufar menys vent i no hi va haver nova inversió, l'eòlica perd pes en la generació elèctrica. Segons les dades de Red Eléctrica, del gener al desembre del 2015 la primera font de generació va ser la nuclear, amb un 21,9% del total, seguida del carbó, amb un 20,3%, i relegant l’eòlica al tercer lloc, amb un 19%. Un any abans, l’electricitat generada a les nuclears suposava el 22% del total, pràcticament igual que el 2015, però el segon lloc el va ocupar l’eòlica, amb un 20,3% del total, exactament el mateix percentatge que el 2015 va aportar el carbó. Aquest combustible el 2014 va aportar un 16,4%.

El conseller delegat d'EWEA, Giles Dickson, ha destacat que l'eòlica "arrossega la transició energètica de la UE" i afegeix que ja es una indústria madura "que té sentit econòmic i contribueix significativament als objectius de la seguretat energètica i la competitivitat europea".

El fet que demostra que és una tecnologia madura és que al gener, quan es va fer a Espanya la primera subhasta de capacitat eòlica després de la reforma elèctrica, es va adjudicar tota a ofertes sense prima.

El conseller delegat d'EWEA ha destacat que tot i el creixement de la capacitat de generació eòlica, les noves instal·lacions es reparteixen de forma molt irregular. "L'eòlica no ho està fent bé  en països on la regulació no és clara o no és eficaç, i els inversors se'n van a un altre lloc", ha indicat.

Segons l' Associació Empresarial Eòlica –la patronal espanyola del sector–, l'Estat és un clar exemple d'això, ja que en la darrera legislatura només s'han instal·lat 1.932 MW eòlics per culpa, primer, de la moratòria verda i, després, de la reforma energètica del ministre José Manuel Soria, "que va allunyar la seguretat jurídica", tal com demostra el fet que Espanya s'ha convertit en l'estat amb més demandes d'arbitratge davant CIADI, l'organisme d'arbitratge del Banc Mundial.

La patronal espanyola del sector considera que aquesta "paràlisi" eòlica allunya l'Estat del compliment dels objectius europeus vinculants per al 2020. Segons l'Associació Empresarial Eòlica, l'única solució passaria perquè es recuperés la seguretat jurídica i s'aprovés un calendari de subhastes per complir amb la planificació energètica del govern espanyol, que xifra en 6.400 MW la necessitat de nova potència eòlica per complir amb els objectius europeus l'any 2020.

_._

7 de febr. 2016

La concentració contra el Pla de Conca Hidrogràfica de l'Ebre

Els manifestants, vinguts d'arreu de Catalunya, apunten que "L'Ebre sense cabals és la mort del Delta" 

 Pla general de diversos membres de la PDE amb el simbòlic nus anti transvasament en la manifestació d'Amposta  |  ACN

La concentració ha estat "la més multitudinària de totes les que s'han fet fins ara" contra el Pla de Conca Hidrogràfica

Vista aèria de la capçalera de la manifestació d'Amposta davant d'una riuada de persones  |  ACN

per Agències / Món.Cat
7 de Febrer 2016

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha qualificat d'"històrica" la marxa a Amposta contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN) sota el lema 'L'Ebre sense cabals és la mort del Delta' i 'Natros pugem sempre, ara baixeu vatros', segons han informat fonts de l'organització. La concentració ha estat "la més multitudinària de totes les que s'han fet fins ara" contra el Pla de Conca Hidrogràfica, i la marxa ha començat al centre d'Amposta i ha acabat al pont d'Amposta, que travessa el riu Ebre. 

Al final de la marxa, la Plataforma en Defensa de l'Ebre ([PDE]) ha llegit un manifest i han intervingut la Catedràtica d'Història de la Comunicació de la UAB, Amparo Moreno, que ha demanat la "intervenció europea per a un altre Pla Hidrològic que garanteixi un Ebre viu i digne".

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha asseverat que necessiten tots els suports possibles, i ha demanat al Govern de la Generalitat que "no afluixi, que no es deixi enganyar en aquests moments de la reivindicació d'un cabal ambiental per al tram final del riu, perquè d'això depèn la supervivència de l'Ebre".
La plataforma ha avisat que alguns dels perills que pot comportar el pla impulsat pel Govern espanyol són l'augment de la salinització, tenint en compte que el Delta no aguantaria l'embat del mar, i l'increment dels períodes de falta d'oxigen a l'aigua i les seves afectacions sobre la biodiversitat.

L'ANC ha mobilitzat unes 7.000 persones que s'han sumat a la manifestació, i han arribat a Amposta en més de 60 autocars i la resta en vehicles particulars.

Polítics i entitats

A la manifestació han assistit el vicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras; els diputats de JxSí Germà Bel, Jordi Turull (CDC), Antoni Castellà (Demòcrates) i Roger Torrent (ERC); l'expresidenta del Parlament, Núria de Gispert; i els diputats de la CUP Mireia Boya, Joan Garriga 'Nana', Sergi Saladié i Gabriela Serra.
En representació del PSC han acudit la diputada Assumpta Escarp i el dirigent Jordi Terrades; en nom de EnComúPodem Xavier Domènech i Fèlix Alonso; per part d'UDC l'eurodiputat Francesc Gambús i el secretari general Ramon Espadaler, i també acudiran els presidents d'Òmnium, Jordi Cuixart, de l'AMI, Josep Andreu, i de l'ANC, Jordi Sànchez.
Una delegació d'eurodiputats liderada pel vicepresident de la comissió de Peticions, Pál Csáky, i amb Pilar Ayuso, Rosa Estaràs (PP), Javi López (PSC) i Ernest Urtasun (ICV), entre d'altres, visitarà aquest dilluns la zona i es reunirà amb col·lectius contraris al Pla de Conca Hidrogràfica. 

-:-


 
Informació relacionada:

· "Marea blava" a Amposta contra el nou Pla Hidrològic de l'Ebre
· Una gran ‘marea blava’ inunda Amposta en defensa del Delta 
· La Plataforma en Defensa de l'Ebre qualifica d'"històrica" la marxa contra el Pla Hidrològic
· 50.000 persones fan pinya contra el Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre 
· Forcadell: "Les decisions que afecten a Catalunya, s'han de prendre des de Catalunya"

Més:

· La manifestació d’Amposta en imatges
· Fotogaleria de la manifestació contra el Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre
· Els regants de Lleida denuncien que el Govern "s'ha tirat en braços de la gent del delta"
· Què és i com afectarà el Pla Hidrològic de l'Ebre?

· El Pla Hidrològic de l'Ebre des del punt de vista científic




-:-

9 de nov. 2015

“L´estudi de la Generalitat conclou que no és necessari el ramal de la MAT a Riudarenes”

Felip Puig afirma que defensaran davant l'Estat que aquest tram dels 400 kV no s'executi perquè «hi ha alternatives»

 El de Riudarenes és l´últim ramal per completar la MAT a les comarques gironines.
A la imatge, la MAT a Fellines. Marc Martí

Diari de Girona 09/11/2015

L'estudi encarregat per la Generalitat conclou que el polèmic ramal de la MAT a Riudarenes no és necessari. L'informe, que porta el segell del Col·legi d'Enginyers, conclou que hi ha altres alternatives per assegurar el subministrament al TAV i a la Costa Brava Sud que no passen per aixecar torres de 400 kV enmig de les Guilleries. En concret, proposa reforçar línies ja existents i construir-ne alguna de nova, però que com explica el conseller d'Empresa, Felip Puig, en cap cas tindrien «el gran impacte ambiental» del projecte de Red Eléctrica. Puig afirma que la Generalitat reclamarà a Madrid que el ramal no es faci i lamenta que en la planificació elèctrica sigui l'Estat qui tingui la darrera paraula.

El ramal de Riudarenes és l'última peça que falta per completar el projecte de la MAT a les comarques gironines. Si més no, el que vol tirar endavant Red Eléctrica (REE). Sobre plànol, aquest tram de línia de 400 kV neix al mig de les Guilleries, a l'alçada de la torre 134 de l'estesa Sentmenat-Bescanó.

El ramal té 17,5 quilòmetres, 41 torres i ha d'enllaçar amb la futura subestació de Riudarenes. Segons defensa REE, és necessari per alimentar tant el TAV com per injectar energia a la xarxa elèctrica de 132 i 110 kV de la zona sud de les comarques gironines.

La fèrria oposició ciutadana a aquest ramal, traslladada en mocions a ajuntaments i Diputació, i fins i tot una consulta popular, va portar el Parlament a instar el Govern que encarregués un estudi per revisar-ne la idoneïtat. L'informe havia de determinar si el ramal dels 400 kV és imprescindible, veure si es podia soterrar en cas que s'hagués de fer de totes totes i estudiar la possibilitat de reforçar la línia actual (passant-la de 132 a 220 kV).

Les conclusions de l'estudi

El Departament d'Empresa i Ocupació, d'on penja Energia, va encarregar l'informe al Col·legi d'Enginyers. I ahir, el conseller Felip Puig, en va fer públiques les conclusions. Ja d'entrada, l'estudi assegura que el tram dels 400 kV no és necessari, i que hi ha alternatives millors -tant tècniques com ambientals- que no passen per aixecar més torres de gran alçada com les de la MAT enmig de les Guilleries. «Es tracta de traçats alternatius a aquesta variant elèctrica de gran impacte», va afirmar Puig.

En concret, l'informe del Col·legi d'Enginyers proposa reforçar línies actuals, tot i que també aixecar-ne alguna de nova, que permetin cobrir el subministrament. En tots els casos -va afegir el conseller- s'està parlant de tensions d'entre 140 i 220 kV. «Per tant, amb línies de menor voltatge, es pot donar resposta tant a les necessitats del TAV com de la zona», va concretar el conseller. I hi va afegir: «Amb traçats diferents, s'aconsegueix un impacte menor sobre el territori».

Demanaran que no es faci

Un cop rebut l'estudi, la Generalitat reclamarà ara a Madrid que no autoritzi la construcció del ramal de la MAT a Riudarenes. «Veiem que hi ha alternatives a l'opció que defensa el Ministeri, i per això defensarem que no s'executi la variant de la manera com està dissenyada», va dir el conseller, en referència a les torres de 400 kV.

Puig també va lamentar que, malauradament, serà l'executiu espanyol qui tindrà la darrera paraula. «Avui per avui, la planificació elèctrica continua depenent de l'Estat; fins ara no ens ha escoltat cap proposta i espero que canviï d'opinió, però nosaltres no deixarem d'intentar-ho», va concloure.

El president de REE, Luis Atienza, Artur Mas, Xavier Soy i Lluís Pinós
durant la inauguració de la subestació de la MAT a Bescanó. 2011.

-.-