Les cúpules de les tres grans elèctriques s'han repartit 469 milions en el que va de crisi

Desde 2008 hasta junio de este año, los altos directivos de Iberdrola, Endesa y Gas Natural Fenosa han cobrado 253 millones y los consejeros, 216 millones. En el primer semestre, la retribución de los vocales ha crecido un 9,1% y el beneficio ha caído un 11,6%.

Una subestación eléctrica. Foto:Jorge Franganillo vía Flickr

Vozpopuli 31/07/2014

Las cúpulas de las tres grandes eléctricas españolas, Iberdrola, Endesa y Gas Natural Fenosa, se han repartido casi 470 millones de euros desde el inicio de la crisis, en 2008, hasta el pasado mes de junio. La remuneración total de consejeros y altos directivos ha ascendido a 469,1 millones, equivalentes a apenas el 0,8% de los 52.803 millones de beneficio registrado por las compañías en estos seis años y medio, en un periodo en el que el recibo de la luz se ha desbocado por el crecimiento descontrolado del denominado déficit tarifario.

De esa cuantía, 253 millones de euros corresponden a los miembros de la alta dirección y los 216 millones restantes, a los consejeros, incluyendo a los ejecutivos. Como es lógico, el grueso de la retribución ha correspondido a los vocales que además tienen funciones ejecutivas, que entre 2008 y 2013 (último ejercicio para el que hay desglose) se han embolsado el 68% de las retribuciones al consejo.

Por empresas, la más generosa con sus consejeros ha sido Iberdrola, con una retribución agregada de 84 millones de euros entre 2008 y junio pasado, devengada sin que en estos años se hayan activado blindajes en la primera línea de gestión por cambios de control en la compañía.

En Endesa, la nómina para los consejeros ha ascendido a 77,7 millones, aunque la mitad de esa cantidad (38,4 millones) se abonó en un solo ejercicio, 2009, cuando tras la salida de Acciona y la toma de control definitiva de la italiana Enel la empresa se gastó casi 30 millones en indemnizaciones o prejubilaciones para los consejeros ejecutivos que dejaron la compañía en ese ejercicio.

Por su parte, Gas Natural Fenosa ha retribuido en estos años a sus vocales con 54,3 millones, incluyendo los 7,2 millones que pagó a su consejo Unión Fenosa en 2008, ejercicio en el que la compañía acordó la compra de esa eléctrica a la constructora ACS.

En cuanto a la alta dirección, más de la mitad de esos 253 millones corresponden a Endesa, que ha pagado a sus altos directivos un total de 143,8 millones de euros desde 2008. De nuevo, la cifra está condicionada por los más de 25 millones de euros que se gastó la eléctrica en indemnizar en 2008 y 2009 a trece exmiembros de la alta dirección.

Por su parte, Gas Natural ha abonado a sus altos directivos 58,3 millones de euros en estos seis años y medio de crisis, mientras que Iberdrola ha destinado 50,8 millones.

En el primer semestre de este año, las eléctricas han pagado a sus consejos de administración 19,8 millones, un 9,1% más, en un periodo en el que el beneficio conjunto de esas tres empresas ha caído un 11,6%, hasta 3.200,1 millones, por el impacto de la reforma energética en España y la depreciación de divisas en Latinoamérica.

La más generosa con sus vocales ha sido Iberdrola, con 12,207 millones, un 13,2% más, tras reducirse el beneficio en la misma proporción, un 13%, hasta 1.503 millones. Por su parte, Endesa (la última en presentar sus cuentas semestrales, este miércoles) les ha pagado 3,8 millones, un 5% más, tras ganar un 31% menos (765 millones). Gas Natural, que en la primera mitad del año ha igualado la retribución de sus consejeros con respecto a hace un año (3,7 millones), es la única que ha aumentado su beneficio en estos seis meses: un 19,5%, hasta 932 millones.

-.-

Cerdanyola s’oposa a la MAT

Al ple de dijous es va aprovar una moció, amb l’abstenció del PP, que s’oposava al pas de la línea MAT (Molt Alta Tensió) per Collserola.

Font: Cerdanyola Informa 30/07/2014

La línia de Molt Alta Tensió projectada és innecessària, perillosa per a la salut i el medi ambient i ruïnosa econòmicament. La justificació inicial de la MAT es trobava en la necessitat d’augmentar la interconnexió entre xarxes estatals i en el fet que l’estat espanyol era importador d’energia elèctrica provinent de França. Aquesta era la situació fa més d’una dècada però en l’actualitat a l’estat espanyol hi ha una capacitat de generació instal·lada de 108 Gigawatts per a un consum mitjà de 32 i un consum màxim de 45 assolit abans de la crisi. Es dona la situació de que hi ha plantes de generació elèctrica que s’han construït i no han arribat a entrar en marxa mai per manca de demanda. Avui dia l’estat espanyol exporta energia elèctrica a França, Portugal i Marroc, la MAT ha esdevingut innecessària.

La MAT i d’altres infraestructures similars basades en la generació a gran escala en base a combustibles fòssils i en l’augment del consum són polítiques contraries al canvi de model energètic proposat per la UE i els objectius per al 2020 que passen per reduccions del consum, per la generació a partir de renovables i criteris de proximitat. Construir la MAT aniria contra els criteris de política energètica de la UE.

Instal·lacions del tipus de la MAT són inútils per a la integració de fonts de generació locals perquè requereixen d’una aportació contínua molt gran d’energia i un problema a qualsevol punt de la línia s’estén ràpidament a tots. Des del punt de vista de la seguretat del subministrament és millor tenir xarxes i sub-xarxes de menys importància ben interconnectades. Els ciutadans paguem inversions mal fetes i innecessàries com la MAT que només beneficien a les empreses que s’encarreguen de fer-les i a l’oligopoli elèctric que ens repercuteix el preu sense assumir mai les pèrdues d’una mala planificació augmentant-nos les tarifes.

Les línies de tensió tan alta (el doble de les de més tensió habituals) tenen efectes negatius per la salut humana. El fet que les línies, en alguns punts, estiguessin a prop de nuclis habitats com Canaletes resultaria en una afectació a la salut humana donat que les emissions de radicació de baixa freqüència que produeixen aquestes línies estan associades a determinats tipus de càncers com: leucèmia infantil o càncer cerebral en adults.

La MAT tindria, a més un impacte ambiental i paisatgístic molt important arreu del territori en tant que les línies de molt alta tensió passarien per boscos que caldria tallar en desenes de metres per evitar incendis.

En conclusió, la MAT només té sentit per als interessos econòmics creats al voltant de la seva construcció que es va planificar erròniament, en una altra època, amb tendències econòmiques molt diferents i expectatives irreals i, si s’arriba a construir serà una més de tantes infraestructures que no es faran servir mai o tindrà un us molt marginal.

-.-

Gran vídeo dedicat a les 40 imputades per la lluita contra la MAT a les terres gironines!!

Acció en defensa de la TERRA. Gran vídeo de L’autogestionària Produccions dedicat a les 40 imputades per la lluita contra la MAT a les terres gironines!! 
.

Sílvia Tomàs - Terra from L'autogestionària Produccions on Vimeo.

Sílvia Tomàs - Terra

Acció en defensa de la terra per part de l'assemblea No a la MAT (molt alta tensió). Video dedicat a les 40 imputades i a totes aquelles que estàn en peu de "guerra" per la terra en qualsevol punt del planeta.

Fellines, torre 64. 11-06-2014

Per escoltar i baixar el disc sencer de Sílvia Tomàs: silviatomas.bandcamp.com

Si vols recolzar el projecte d'aquesta jove cantautora, pots comprar-nos el disc posant-te en contacte amb info@autogestionaria.net

Blog No a la MAT - Girona: noalamatgirona.wordpress.com

l'Autogestionària: autogestionaria.net

Ariet: ariet.cat

Ecodiari: naciodigital.cat/ecodiari

RADI.ms: radi.ms/ca

Si vols recolzar l'Autogestionària, pots fer-ho a través de la nostra campanya de micromecenatge a Coopfunding: coopfunding.net/campaigns/lautogestionaria

-.-

Aliança per demanar la intervenció de la Convenció Ramsar contra el pla de conca

La Plataforma en Defensa de l’Ebre, SEO/BirdLife, WWF, Ecologistes en Acció, Greenpeace i Amics de la Terra, sol·liciten que Ramsar faça complir al Govern el seu compromís internacional de conservar el Delta de l'Ebre.

Un moment de la roda de premsa a la vora del riu, a Tortosa. Foto: PDE

Aguaita.Cat
Redacció , Tortosa 23/07/2014

La Plataforma en Defensa de l’Ebre, juntament amb les cinc grans ONG ambientals de l'Estat, -SEO/BirdLife, WWF, Ecologistes en Acció, Greenpeace i Amics de la Terra-, s’ha aliat per demanar la intervenció de la Convenció Ramsar per evitar que la implantació del Pla Hidrològic de l'Ebre perjudique els ecosistemes del seu Delta.

Els responsables de les entitats ambientals han consensuat i signat una carta i un informe tècnic amb la Plataforma, que han estat dirigits al secretariat europeu d'esta convenció mundial que té com a objectiu la preservació de la biodiversitat i els aiguamolls de tot el planeta, i que compromet a Espanya com a país signatari de la convenció des de 1982.

En la carta, segons van explicar ahir en una roda de premsa a Tortosa, advertixen dels perills que comporta el pla hidrològic aprovat pel Govern d'Espanya, en concret degut a la disminució de cabals d'aigua que contempla i a la previsible deterioració de la seva qualitat a causa de l'augment desmesurat de regadius al llarg la conca. També alerten de la retenció de sediments en les nombroses preses i infraestructures hidràuliques, tant existents com a noves previstes pel Pla. De fet, són riscos que, tal com van explicar ahir, s’afegixen als problemes que ja patix el tram final del riu degut a que en les últimes dècades el cabal del riu ja s’ha reduït a la meitat, la salinització de l’aigua ha augmentat en un 80% i l’aportació de sediments ha quedat reduïda al 0,15% dels que duia el riu.

Davant esta situació, les entitats signants sol·liciten que Ramsar demane informació tècnica al govern del PP sobre els impactes previsibles del Pla Hidrològic de l'Ebre sobre els ecosistemes fluvials i el delta, a més de que demane informació científica sobre el règim de cabals i l’aportació de sediments necessaris per garantir un bon estat dels aiguamolls.

També se sol·licita la intervenció d’una Missió Ramsar d'assessorament que analitze de forma independent i puga emetre l'informe tècnic pertinent sobre les amenaces creades per la política hidràulica del govern sobre el lloc Ramsar Delta d'Ebre.

Les ONG ambientals han ofert tot el seu suport i informació científica sobre l'important patrimoni natural del delta, que acull nombrosos hàbitats naturals d'interès prioritari i centenars de milers d'aus aquàtiques, entre altres valors naturals, socials i econòmics que han de transmetre's a les generacions futures.

Cal recordar, pel que fa a altres aspectes de l’actualitat de la PDE, que el Tribunal Suprem ha acceptat el recurs contenciós administratiu que va presentar contra el Pla i s'està preparant una queixa a la Comissió Europea.

-.-

L'estudi sobre la qualitat de l'aire detecta contaminants potencialment cancerigens a la Vall del Francolí

Els controls actuals de la Generalitat només mesuren un dels 160 components orgànics volàtils que emeten les indústries químiques.

Ciutadania i Municipis de la Vall del Francolí reclamen millors controls de l'aire.

Els participants a la xerrada proposen que l'Ajuntament de Valls se sumi a l'estudi i també controli la qualitat de l'aire.

 

Cup Valls 17/07/2014

Valls, 17/07/2014. La Plataforma Cel Net ha presentat aquest dijous a Valls davant una cinquantena de persones l'estudi d'avaluació de la qualitat de l'aire al voltant del Polígon Nord de Tarragona, en el marc del cicle de xerrades a la fresca organitzat per la CUP.

Segons els ponents, aquest estudi ha tret en evidència les mancances actuals que hi ha en el nostre país en quant a protecció de la qualitat de l’aire per a la salut de les persones. Entre tots els contaminants detectats, s’ha observat la superació dels nivells de qualitat d’alguns compostos tòxics com el benzè al terme municipal de Constantí, l’1,3-butadiè al terme municipal del Morell o PM10 al Morell, Constantí, Vilallonga del Camp i Perafort-Puigdelfí, declarats tots com a potencials cancerígens per organismes de referència com la Organització Mundial de la Salut o l’Agència de Protecció Ambiental Americana.

Actualment la Xarxa de Vigilància i Protecció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, únicament té instal·lats tres punts de control al voltant del Polígon Nord. En aquests, de tots els compostos orgànics volàtils (COVs) que es poden generar en aquest tipus d’activitats, únicament s’analitza el benzè, i en la majoria d’ocasions el valor acaba essent ‘’per determinar’’. En l’estudi realitzat, s’han arribat a detectar fins a 160 COVs que diariàment respiren els veïns dels municipis afectats.

La Plataforma Cel Net critica el control actual que s’està fent de la qualitat de l’aire de les zones urbanes i a exigeix als responsables polítics que incrementin el control de les substàncies analitzades en les XVPCA, així com també les sancions imposades a les activitats responsables de la seva emissió. “No creiem just que els contaminants que s’analitzin en una zona rural siguin els mateixos d’una zona urbana situada al costat del polígon químic i petroquímic més gran del sud d’Europa, amb tot el risc que això comporta”. També exigeixen un control real de les emissions difuses que es produeixen en certes activitats industrials, com és el cas del complex químic i petroquímic de Tarragona i un augment de la transparència en quant al control d’aquestes activitats. En altres països s'ha aconseguit disminuir aquestes emissions un 70% amb mesures de control i seguretat.

L’estudi és fruit de l’acord de col·laboració entre els ajuntaments de Constantí , El Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp, la Plataforma Cel Net i el Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya. L’acord, signat el juny del 2012, té com a principal objectiu disposar d’una avaluació molt més complerta i específica de la qualitat de l’aire actual en aquests municipis situats a la Vall del Francolí.

És el primer cop que un estudi analitza tots els compostos volàtils de l'aire.

Els participants a la xerrada proposen que Valls faci controls de l'aire

Les conclusions de l'estudi recomanen la continuació de l'avaluació realitzada i la Plataforma Cel Net impulsa una segona fase d'estudi ampliada a més municipis de la Vall del Francolí, per tal de conèixer l'abast de l'impacte d'aquests contaminants al Camp.

En les intervencions del públic, els participants han demanat que Valls s'afegeixi a aquesta ampliació de l'estudi, ja que la ciutat també s'ha vist afectada per episodis de pudors i l'activitat del polígon industrial ho recomana.

Cel Net creu que de la mateixa manera que es fan controls regulars de l'aigua, també se n'haurien de fer de l'aire. Segons els seus portaveus, “actualment hi ha els mitjans tècnics necessaris per a dur un control de l'aire continuat i només cal instal·lar un aparell que costa 2.000€”. Segons Cel Net, a Valls no caldria fer un estudi tant complert com el què s'ha fet al Polígon Nord, sinó que amb molts menys recursos podria controlar la qualitat de l'aire i saber si està afectat per la indústria química o bé per altres focus de contaminació no controlats; en aquest sentit, cal recordar que l'estudi que s'ha fet ha identificat la fàbrica de tractament d'olis d'Alcover com a un dels focus contaminants origen dels episodis de contaminació detectats.

La CUP de Valls ha recollit aquest punt de vista i la proposta d'actuació local per portar-la a debat a l'Ajuntament.

Més informació (09/06/2014): 

Posicionament de la Plataforma Cel Net davant els resultats de l’estudi "Saps què respires? Estudi d'avaluació real de la qualitat de l'aire a la vall de francolí"

-.-

Girona: “Absolen les dones que es van lligar contra la MAT”.

Les declaracions de les acusades i de dos agents corroboren que no hi va haver cap delicte de desobediència.

Les dues dones que es van encadenar el mes de març a bidons de ciment en plena Gran Via Jaume I de Girona en una acció contra la MAT van ser ahir jutjades i absoltes. Les activistes, dues veïnes del nucli de Fellines, a Viladasens, s’enfrontaven a possibles multes per dos delictes de desobediència a l’autoritat i alteració de l’ordre públic, però després de les seves declaracions i de les de dos agents dels Mossos d’Esquadra presents el dia dels fets va quedar demostrat que no hi havia hagut cap falta i tant la fiscal com la defensa van fer la petició d’absolució, que no serà oficial fins que no es dicti sentència.

No hi va haver delicte de desobediència i els protestants no es van enfrontar en cap moment al dispositiu policial. Les dues dones que es van encadenar a bidons de ciment a Girona en un acte de protesta contra la MAT, així com l’home que va llogar la furgoneta amb la que es van transportar els bidons, van passar a declarar ahir davant del jutge perquè l’informe previ del ministeri fiscal els imputava delictes de desobediència a l’autoritat i de pertorbació de l’ordre públic, basat en l’atestat emès pels Mossos d’Esquadra que van coordinar el dispositiu dels fets del 6 de març.

Tot va quedar, però, en un no-res. Després de les declaracions dels tres acusats i de dos agents dels Mossos d’Esquadra, la fiscal va concloure que no es podia acreditar cap dels dos delictes i va demanar una sentència absolutòria, una resolució que ja demanava d’entrada l’advocat de la defensa, Benet Salellas. Al final de la sessió, el lletrat va puntualitzar que tenint en compte com havien anat els esdeveniments, ni tan sols s’hauria d’haver celebrat el judici perquè no hi havia cap delicte de desobediència.

Una de les dues dones acusades, veïna de Fellines, va assegurar que va tirar endavant amb l’acció perquè és “inacceptable que per beneficiar les grans multinacionals s’hagi de malmetre la salut de les persones i l’economia de subsistència”. L’acusada va defensar que abans d’ocupar la via, poc abans de les nou del matí, cap membre dels Mossos d’Esquadra els va impedir que ho fessin i que, per tant, no havien desobeït cap ordre. Posteriorment, va arribar una furgoneta que es va aturar al mig del carrer i que allà “tres o quatre persones” van baixar els bidons a peu d’asfalt, on immediatament les dues dones es van encadenar.

La veïna de Fellines va exposar que va ser únicament a partir d’aquest moment quan va tenir contacte amb un agent dels Mossos d’Esquadra, qui li va demanar que s’identifiqués. Una versió similar és la que va donar l’altra veïna. Pel que fa a l’home acusat de llogar la furgoneta amb la qual es van transportar els bidons, va admetre haver fet la gestió, i que sabia que seria “per protestar contra aquesta línia”, però va negar saber ben bé què es faria. A més, davant les preguntes de la fiscal, va negar ser el conductor del vehicle, ja que segons va defensar va desplaçar-se fins a Girona en el seu vehicle.

Els agents ho corroboren

Els testimoni de dos agents dels Mossos d’Esquadra que formaven part del dispositiu policial present el dia dels fets van corroborar les declaracions dels acusats. Un dels inspectors va assegurar que “no hi va haver la possibilitat” d’intervenir abans que els manifestants ocupessin la Gran Via Jaume I perquè “tot va anar molt ràpid”. A més, va aclarir que tan sols havia estat en contacte amb les dues dones després que s’encadenessin als bidons de ciment, i que ho va fer per demanar que s’identifiquessin, per saber si es podien deslligar i per consultar si estaven bé de salut. L’altre inspector va afegir també que quan es va demanar a la resta de manifestants que s’apartessin de la via, aquests ho van fer sense causar cap problema.

Les activistes van estar encadenades gairebé quatre hores durant el matí del 6 de març, interrompent la circulació del trànsit pel centre de la ciutat de Girona, i el seu alliberament va requerir l’actuació dels agents dels Bombers, que van haver d’actuar amb serres radials i martells per poder trencar el ciment dels bidons on havien introduït el braç.

Enllaç notícia Diari de Girona

-.-

Imputen l'exdirector de Medi Ambient de les Terres de l'Ebre per obres al canal Xerta-Sénia

El titular del juzgado número 2 de Tortosa atribuye a Víctor Gimeno supuestos delitos urbanísticos y ambientales a raíz de la investigación para la construcción de una balsa que denunció la PDE 

Víctor Gimeno

La Vanguardia 17/07/2014

Tortosa. (ACN).- El titular del juzgado número 2 de Tortosa ha imputado al exdirector de los servicios territoriales del Departament de Medi Ambient en las Terres de l'Ebre, Víctor Gimeno, en la investigación abierta sobre las obras del canal Xerta-Sénia a partir de una denuncia de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) para la construcción de una balsa dentro del parque natural de los Ports. El juez lo imputó hace unos seis meses, a instancias de Fiscalia, por supuestos delitos urbanísticos y ambientales en el marco de unas diligencias que van más allá de la obra concreta para cuestionar la utilidad y la dimensión del proyecto. Gimeno, que todavía tiene que prestar declaración, se ha mostrado sorprendido y contrariado.

Aunque la comparecencia judicial estaba inicialmente prevista durante esta pasada primavera, el juez de Tortosa decidió aplazarla a la espera de documentación técnica adicional que todavía no había obtenido. Las diligencias, de hecho, continúan todavía abiertas y bajo secreto de sumario. La investigación, que inició Fiscalía de Medi Ambient de Tarragona, arranca de la denuncia que la PDE presentó ante el Seprona de la Guardia Civil en el mes de marzo del pasado 2010.

La agrupación antitrasvase apuntaba que, dentro de las obras del Xerta-Sénia, se había construido la balsa de regulación de la Ossera, en el término municipal de Alfara de Carles (Baix Ebre) en terrenos dentro del perímetro del parque natural de los Ports, un espacio protegido. A partir de aquí, denunciaban que tanto la balsa como el canal no habían sido programados de acuerdo con las dimensiones que requeriría un proyecto pensado para el regadío sino que excedían estas supuestas capacidades con el objetivo de regular y materializar un trasvase de agua del Ebro hacia la Comunidad Valenciana.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/terres-de-lebre/20140717/54411198614/imputan-exdirector-medi-ambien-ebro-xerta-senia.html#ixzz3BKjYMoOv

MÁS INFORMACIÓN

• El juez ve indicios delictivos en los pagos de Ambulancias Baix Ebre a Prat
• ICV reclama al Gobierno que pare el proyecto de regadío del canal Xerta- Sénia para estudiar la viabilidad

-.-

Girona. Absolts els activistes que es van encadenar per protestar contra la MAT

Els activistes s'enfrontaven a multes per desobediència per una acció de protesta que va durar quatre hores.

Concentració de suport i roda de premsa prèvia al judici.

Font: No a la MAT Girona

El judici als activistes contraris a la MAT que es van encadenar a bidons plens de ciment al mig de l’avinguda Jaume I de Girona el març passat acabarà en sentència absolutòria. Aquest dijous les dues veïnes de Viladasens (Gironès) que es van lligar per protestar contra la signatura de les últimes expropiacions i l’home que va llogar la furgoneta amb la qual van traslladar els bidons s’han assegut al banc dels acusats del jutjat d’instrucció número 3 de Girona.

S’enfrontaven a multes per faltes de desobediència. Després de la declaració dels activistes i dels dos Mossos d’Esquadra encarregats del dispositiu, tant la fiscal com la defensa han demanat que els absolguin.

Enllaç notícia diari Ara

Enllaç notícia diari Girona

-.-

El ministeri fiscal demana l’absolució per a les tres veïnes que es van encadenar contra la MAT

El ministeri fiscal i la defensa han demanat l’absolució per a les tres veïnes de Fellines acusades de participar en una acció contra la MAT en què es va aturar el trànsit de la Gran Via de Girona més de cinc hores mentre a la Subdelegació de l’Estat espanyol es portaven a terme les darreres expropiacions forçoses a propietàries afectades pel traçat de la línia.

Miquel Toll / Ariet 17/07/2014

En el judici de faltes, les tres imputades han defensat la seva participació a l’acció adduint que formen part del moviment opositor a la MAT, i que es veuen obligades a passar a l’acció per tal de visibilitzar l’oposició del territori i les irregularitats d’aquesta gran infraestructura. Al mateix temps, l’advocat defensor, Benet Salelles, ha declarat que és un orgull que hi hagi persones que es mobilitzin d’aquesta manera en defensa del territori.

Convocatòria unitària

La convocatòria organitzada des del Grup Antirepressiu Girona ha comptat amb la participació i l’adhesió d’organitzacions i col·lectius que porten a terme la campanya Desmuntem la MAT: IAEDEN-Salvem l’Empordà, Xarxa per a la Sobirania Energètica, CUP, Assemblea No a la MAT i AlarMAT.

Durant la concentració, que ha aplegat més de 50 persones, s’ha portat a terme una roda de premsa en què han intervingut una imputada, l’advocat, un membre del Grup Antirepressiu Girona i un membre de la campanya Desmuntem la MAT. En les seves declaracions han carregat durament contra un projecte que, asseguren, respon tan sols als interessos del lobby energètic. Han denunciat, també, la participació de la Generalitat de Catalunya, que ha posat el Departament d’Interior a disposició d’una empresa privada perquè faci la feina bruta.

Context de l’acció

L’acció, emmarcada en la campanya Desmuntem la MAT, pretenia visbilitzar les expropiacions forçoses que es portaven a terme de manera simultània a la Subdelegació del Govern de l’Estat espanyol. Aquestes expropiacions forçoses van ser les darreres del tram de la línia que passa per Fellines, després que els respectius propietaris no acceptessin cap pacte amb Red Eléctrica de España, decisió amb què s’oposaven d’aquesta manera al projecte de la MAT.

De fet, aquestes expropiacions s’haurien d’haver produït a finals de desembre passat, però es van haver de posposar quan les veïnes de Viladesens i Fellines van col·lapsar el poble i van evitar així l’aixecament d’actes. Per aquest motiu, la delgada del govern de l’Estat espanyol, Llanos de Luna, va citar les propietàries un mes després a la Subdelegació. Tot i així, les propietàries sotmeses al procés d’expropiació forçosa consideren nuls els aixecaments d’acta que es van portar a terme ja que no es va personar cap representant del municipi i les propietàries es van acollir al dret de ser expropiades a casa. De totes maneres, tal com ens explica Sergi Saus, propietari afectat, “REE ha tirat pel dret i ha fet ús de propietats privades sense respectar el dret de vol”.

Ferma oposició al territori

Com hem comprovat aquests darrers mesos, la posició de les veïnes de Viladesens i Fellines ha estat d’absolut rebuig a la MAT, i no s’han cansat de protagonitzar accions espectaculars de desobediència per tal de demostrar-ho.

D’altra banda, els resultats obtinguts del multireferèndum  han evidenciat un contundent resultat en contra de la MAT a les terres de Girona, amb un 84% en contra de la infraestructura.

De totes maneres, Red Eléctrica de España assegura que l’oposició del territori ha estat minsa i que han pactat amb les propietàries afectades la venda dels terrenys, de manera que obvien totes les expropiacions portades a terme entre el desembre i el gener.

-.-

Així s’ha dissenyat el traçat de la MAT per Collserola

Red Eléctrica guarda en un calaix el plànol de la línia a l’espera que es desencalli la de Santa Coloma de Gramenet

Clica a la imatge per ampliar-la

Albert Solé / Ara.Cat 14/07/2014

Red Eléctrica de España (REE) considera estratègic, per reforçar energèticament la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana, unir Santa Coloma de Gramenet i Sant Just Desvern amb una línia de molt alta tensió (MAT) aèria per Collserola. ¿Però per on passaria? Aquest és un dels secrets més ben guardats per l’operador del sistema elèctric (REE era una empresa pública i ara l’Estat en té el 20% de les accions), conscient que el projecte pot generar tant o més rebuig social que la MAT de Girona, perquè en aquest cas travessa el Parc Natural de la Serra de Collserola.

L’ARA ha tingut accés al plànol oficial de REE que l’empresa va elaborar fa una mica més d’un any, el juny del 2013, per a l’estudi d’impacte ambiental d’aquest tram, tot i que Red Eléctrica ha negat a aquest diari que n’hagin elaborat cap. Asseguren que només estan en converses amb els diversos ajuntaments afectats per discutir el traçat.

Pendent de la moratòria

El plànol a què ha tingut accés aquest diari és molt detallat, marca on està previst construir cadascuna de les 35 torres -que a Girona tenen 70 metres d’alçada- i especifica totes les zones protegides, com la reserva natural parcial de la Font Groga, les àrees d’interès faunístic, les espècies de flora d’interès i els boscos singulars. Al mapa també apareixen les altres línies d’alta tensió (220, 110 i 66 kV) que ja travessen el parc natural. Una de les poques persones que ha pogut veure aquest plànol es pregunta per què REE no aprofita el passadís obert per a la línia de 220 kv. I és que una línia de la potència de la MAT té unes servituds importants -per allà on passa s’ha d’eliminar la vegetació per evitar incendis- i, tal com està dissenyada ara, no es podrien aprofitar les servituds de les línies existents.

El polèmic tram de la MAT per Collserola està inclòs en la planificació energètica de l’Estat 2012-2020, però arran de la crisi el 2012 el govern espanyol, amb una moratòria, va aturar tots els projectes. Amb tot, alguns avancen en la tramitació, com el de Collserola. Dos anys després, el ministeri d’Indústria continua sense prendre cap decisió. En canvi abans de la moratòria sí que es va aprovar la transformació de la línia entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet de 220 kV a 400 kV (MAT) i construir-hi una subestació, tot i que divendres Europa va renyar Espanya per la tramitació deficient del projecte. La Generalitat ja va explicar a l’ARA al maig que no tindria sentit fer aquesta obra si després REE no volgués allargar la MAT fins a Sant Just Desvern per Collserola. El Govern i els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja han dit que no és necessària.

La subestació de Santa Coloma, que ja té tots els permisos, es va començar a construir el dia de Sant Jordi d’aquest any, però l’Ajuntament va aconseguir una treva fins després de l’estiu. REE va enviar una contraproposta a finals de juny -manté la subestació al costat del cementiri, i només mou alguna torre de lloc-, que l’alcaldessa Núria Parlon qualifica de “presa de pèl” .

Des del Consorci del Parc Natural de Collserola -ens públic- expliquen a l’ARA que no tenen gaire informació oficial sobre la MAT que travessaria el parc natural, i que ningú els ha ensenyat aquest plànol. “Això de la MAT per Collserola és com el Guadiana, apareix i desapareix de tant en tant”, afirma Marià Martí, gerent del consorci. Tot i que l’ens encara no s’ha pronunciat formalment, no els fa gaire gràcia el projecte, sobretot perquè segurament toparia amb moltes de les normatives ambientals del pla especial. El Parc de Collserola es regeix per un pla especial redactat el 1987 que encara no té en compte la declaració de parc natural del 2010. Per això s’està redactant l’avantprojecte del nou pla, que estarà acabat a finals d’any i que regularà les línies elèctriques. L’únic que sap del cert el gerent del consorci és que el 2011 REE va demanar permís per construir la subestació de 400 kV de Sant Just Desvern en terrenys que pertanyen al parc natural, i que els hi van desaconsellar. Ara Red Eléctrica medita si repotenciar la subestació de 220 kV que ja funciona a Sant Just.

La UE toca el crostó a l’Estat

Dijous la direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea (CE) va anunciar que havia obert un procediment sancionador al govern espanyol pel traçat de la MAT entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet. La CE qüestiona la transformació de la línia en una de molt alta tensió perquè, “abans d’autoritzar un projecte, haurien d’haver-se assegurat que s’ha fet l’estudi d’impacte ambiental corresponent”. La resposta de REE és que la línia ja va passar l’estudi ambiental quan es va construir, fa 40 anys. Però en temps de la dictadura franquista les lleis ambientals de l’Estat no tenien res a veure amb les que marca actualment la UE. La Comissió Europea es va fer seus els arguments de l’Ajuntament de Santa Coloma per obrir l’expedient a Espanya: “Aquesta línia pot tenir efectes significatius en el medi ambient i també en les persones. Cal tenir en compte que la línia elèctrica, que transportarà molta més potència, creua una de les regions més poblades d’Espanya, l’àrea metropolitana de Barcelona”. L’Ajuntament va fer servir el mateix argumentari en el recurs al Tribunal Suprem el 2012, que va ser rebutjat al cap de tres mesos.

-.-

Camí de França

-.-

Tomàs: «El minitransvasament és la sangonera de les Terres de l’Ebre»

La PDE respon al "triomfalisme" de l'acte institucional commemoratiu del 25è aniversari de l'arribada de l'aigua de l'Ebre a Tarragona i a les declaracions del president Mas

Instal·lacions del CAT a l'Ampolla. Foto: S.B.

Sílvia Berbís , Tortosa
Nació Digital.Cat 15/07/2014

L’aclamació de què va ser objecte el minitransvasament en l’acte institucional del 25 aniversari de l’arribada de l’aigua de l’Ebre a Tarragona, celebrat a l’Ampolla dijous passat, ha tingut avui la rèplica. La Plataforma en Defensa de l’Ebre s’ha vist en la necessitat de respondre, “per responsabilitat”, a declaracions com la que va fer el president de la Generalitat, Artur Mas, quan va assegurar que hagués estat “un desastre” que no s’hagués dut a terme l’obra. No hi pot haver discurs més contraposat: “És la sangonera de les Terres de l’Ebre”, ha afirmat avui Manolo Tomàs, portaveu de la PDE, en roda de premsa. La Plataforma ha demanat de nou “la progressiva tornada de cabals de l’Ebre”, tal com ha exposat el també portaveu antitransvasament Joan Antoni Panisello.

En 25 anys transcorreguts des de l’inici de l’enviament de l’aigua de l’Ebre, i sense “tindre res a celebrar”, apunta la PDE, hi ha hagut temps necessari “per construir infraestructures i no dependre de l’aigua de l’Ebre”, ha afirmat Panisello, tot reclamant el retorn progressiu dels cabals, una petició que ja ve de lluny i que de fet va aprovar en plenari l’Ajuntament de Tortosa.

La Plataforma ha volgut deixar clar que “este és un model equivocat, contrari a la nostra idea de país i de gestió de l’aigua, i si este ha de ser el model, no el compartim, mane qui mane”, segons Tomàs. Les crítiques van al fons, a la comercialització de l’aigua de l’Ebre que ha servit, apunta la PDE, per “recapitalitzar molts ajuntaments a través del rebut de l’aigua” i que a més, ha implicat “fer negoci a costelles de les Terres de l’Ebre”, critica Panisello.

També han criticat “l’opacitat” que observen entorn a quina és la captació real d’aigua que xucla el CAT, davant la impossibilitat de comprovar-ho, diuen, i de la “intuïció de que agafa més aigua en determinades puntes de consum dels 4m3/seg estipulats”, ha senyalat Tomàs.

-.-

La PDE prepara noves denúncies contra el pla hidrològic de l'Ebre

Els antitransvasistes duen a terme una campanya a les xarxes per intentar evitar que Arias Cañete sigui comissari europeu

Arribada dels participants a la Piraguada, ahir al migdia a Tortosa.
Foto: m. millan

M.Millan  / Diari de Tarragona 14/07/2014

Unes 200 persones van participar ahir en la catorzena edició de la Piraguada en Defensa de l’Ebre, coincidint amb la jornada reivindicativa del Big Jump i que va recórrer el riu Ebre entre Xerta i Tortosa. La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va voler donar un caire reivindicatiu a la jornada lúdica, en el marc de la lluita contra el nou pla hidrològic de la conca de l’Ebre.

La Plataforma prepara noves denúncies contra el pla de conca, que preveuen presentar «de manera sistemàtica», mentre va endavant el recurs contenciós presentat al Tribunal Suprem. També ultimen la queixa a la Unió Europea, segons va detallar ahir el portaveu del moviment, Manolo Tomàs, que s’ha retardat per qüestions tècniques. «Estem a l’espera d’una documentació sobre els plans de gestió dels espais naturals inclosos a la Xarxa Natura 2000, que correspon al govern de la Generalitat», va explicar Tomàs.

La queixa conté molta documentació tècnica i inclou una petició formal a la Comissió Europea perquè intervingui directament i insti l’Estat a aturar el pla hidrològic de l’Ebre, el qual inclou uns cabals ecològics per al tram final del riu Ebre insuficients per al bon manteniment ambiental del Delta.

La Plataforma també ha intensificat la seva lluita a Europa. Des de fa tres mesos i a les xarxes socials du a terme una campanya per intentar evitar que l’exministre Miguel Arias Cañete sigui finalment nomenat comissari europeu, tal i com voldria el govern del Partit Popular. Tomàs recorda la trajectòria d’Arias Cañete com a ministre d’Agricultura i Medi Ambient, des d’on va impulsar el transvasament de l’Ebre i el pla hidrològic nacional. La PDE tem que el nou rol europeu d’Arias Cañete serveixi per aplanar el camí al nou pacte de l’aigua i pla hidrològic nacional que vol impulsar aquest mateix any el govern espanyol, un cop ja ha finalitzat la planificació hidrològica de totes les conques estatals (les darreres, del Xúquer i el Segura, es van aprovar en el Consell de Ministres de divendres).

A més, preparen un acord amb entitats i ONG ambientalistes en l’àmbit europeu en pro de la protecció del Delta.

Tot plegat, mentre el moviment es planteja novament mobilitzacions a la tardor, sempre que aquestes siguin útils en la seva estratègia per aturar l’aplicació del pla de conca tal i com està redactat actualment.

-.-

Resultats Multireferèndum : 85,3% vots en contra de la MAT

Resultats i valoració del Multireferèndum 2014.

El grup promotor del Multireferèndum ha presentat els resultats de les votacions de les 37.495 persones que van participar en la consulta ciutadana. Malgrat les prohibicions de la Junta Electoral Central, 1.210 voluntaris van instal·lar 271 taules de votació en 120 municipis del país. Entre altres assumptes, el 73% dels enquestats rebutgen el projecte de Barcelona World, el 93,1% vol deixar de pagar l’anomenat deute il·legítim i el 91,5% vol una agricultura sense transgènics a Catalunya. Des de les entitats organitzadores destaquem el ‘valor democràtic’ de la iniciativa i valorem positivament l’actitud del miler de voluntaris que ‘desobeïren l’Estat espanyol’ col·locant les urnes.

Els resultats mostren com a opcions àmpliament majoritàries les postures de tots els grups promotors de preguntes del Multireferèndum.  El 98% dels participants exigeixen un control democràtic directe sobre el sector energètic, i el 96,7% vol decidir les Iniciatives Legislatives Populars (ILP) en referèndum vinculant.

Entre les preguntes locals, el 85,3% dels enquestats de les comarques de l’Alt Empordà, el Gironès i la Selva rebutgen la línia de Molt Alta Tensió (MAT) de 400 Kv.
.

Pel que fa a la MAT, recordem que el Conveni Internacional d’Aarhus, que fa referència a l’accés a la informació, la participació del públic i accés a la justícia en temes de medi ambient i concretament per a infraestructures de transport d’energia amb esteses elèctriques de 220 kV o més, legitima totalment, processos de democràcia participativa com és el MRF. Per tant, davant del silenci i la negativa en l’aplicació per part del govern central i de la Generalitat d’aquest conveni d’Aarhus,  ratificat per l’estat espanyol el dia 29 de desembre de 2004, pel que fa a la MAT, podem donar com a vinculants, els resultats obtinguts en aquest Multireferèndum.

enllaç resultats Multireferèndum 2014.

-.-

Europa expedienta l'Estat per la construcció de la MAT a Santa Coloma de Gramenet

Brussel·les "creu que l'Estat no ha complert les seves obligacions", com la de fer l'estudi d'impacte ambiental, i ara li dóna dos mesos de termini per respondre a la seva carta i donar explicacions

Ara.Cat 10/07/2014

La Comissió Europea ha obert aquest dijous un procediment d'infracció a l'estat espanyol perquè no hauria fet estudis d'impacte ambiental abans de construir la línia de molt alta tensió (MAT) entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramanet. 

Brussel·les "ha llançat una investigació per esbrinar si les autoritats espanyoles han aplicat correctament la important legislació mediambiental comunitària", segons informen fonts comunitàries. "Abans d'autoritzar un projecte, les autoritats competents han d'haver-se assegurat que s'ha fet l'estudi d'impacte ambiental corresponent i, a més, l'han de posar a disposició del públic", recorda la Comissió, que ja ha enviat una carta al ministeri d'Afers Estrangers espanyol. 

Brussel·les "creu que l'Estat no ha complert les seves obligacions" i ara li dóna dos mesos de termini per respondre a la seva carta i donar explicacions. La Comissió Europea considera que la construcció de la MAT entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet pot provocar "efectes significatius en el medi ambient i també en les persones, per la naturalesa i la situació del projecte". 

L'executiu comunitari adverteix que cal "tenir en compte especialment que la línia elèctrica que transportarà molta més potència creua una de les regions més poblades d'Espanya, l'àrea metropolitana de Barcelona".

La Comissió obre aquest expedient a l'estat espanyol després de "les preocupacions expressades en una pregunta parlamentària" per un eurodiputat. El govern espanyol té ara dos mesos de termini per respondre i si la resposta no és satisfactòria la Comissió Europea passarà a la següent fase, la de l'"avís motivat". Brussel·les aportarà aleshores "proves que s'està incomplint la legislació i que hi ha una infracció".

Informació relacionada:

· REE atura les obres de la subestació de la MAT a Santa Coloma de Gramenet

· Red Eléctrica defensa que la MAT de Santa Coloma de Gramanet ja va passar l'estudi d'impacte ambiental als anys 70  

La Comissió Europea obre un expedient a Espanya pel traçat de la MAT a Santa Coloma de Gramenet 324.Cat

-.-

Juncker exige a Rajoy que presente alternativas a Cañete

El futuro presidente de la Comisión no ha dado a ningún país garantías sobre las carteras y exige, para elegir, un abanico de aspirantes y más mujeres

Beatriz Navarro

La Vanguardia 07/07/2014

La necesidad de que la composición de la próxima Comisión Europea respete mínimamente la igualdad de sexos puede complicar el nombramiento del eurodiputado popular Miguel Arias Cañete como comisario europeo por España. Jean Claude Juncker, propuesto por los Gobiernos europeos como presidente del futuro ejecutivo comunitario, no se conforma con que los gobiernos le envíen un solo candidato para formar su equipo, sobre todo porque la mayoría de nombres que le han sugerido corresponden a hombres. De ahí que el futuro presidente de la Comisión haya exigido a los líderes europeos que le propongan un mínimo de "dos o tres nombres" y que al menos uno de ellos sea el de una mujer, según explicaron fuentes del entorno del ex primer ministro luxemburgués.

Este es el mensaje que Jean Claude Juncker ha transmitido al presidente español, Mariano Rajoy, que contaba con que Arias Cañete pudiera pasar en poco tiempo de jefe de la delegación del Partido Popular en el Parlamento Europeo (y que ocupa uno de sus 751 escaños desde el uno de julio) a comisario europeo. Sin embargo, Juncker niega haber dado garantías a ningún país sobre la cartera que ocupará o sobre la persona que aceptará para el cargo y ha exigido que se le presente un abanico de aspirantes entre los que pueda elegir.

Esta exigencia obligará al presidente del Gobierno español a enviar a Bruselas una lista con más nombres que el de Arias Cañete y que, por lo tanto, incluya personalidades políticas a las que esté dispuesto a renunciar a nivel nacional, ya que, en teoría, la decisión final está en manos del presidente de la Comisión Europea.

Juncker espera obtener el respaldo del pleno del Parlamento Europeo el próximo 15 de julio. Pero para conquistar el Berlaymont, la sede de la Comisión Europea, todo su equipo deberá pasar un voto de confianza y empieza a temer que sea rechazado si no respeta mínimamente el equilibrio de sexos. "Es difícil de imaginar que el Parlamento europeo vaya a aceptar un colegio de comisarios que tenga menos mujeres que el actual", explica la portavoz de Juncker. Tan pronto como sea elegido al frente de la Comisión, Jean Claude Juncker se lanzará a formar equipo y a negociar con las capitales los nombres y la distribución de carteras que lo conformarán. Las mujeres han sido las grandes olvidadas por los gobiernos a la hora de sugerir candidatos a comisarios. "Por el momento, oímos hablar sobre todo de hombres y, si seguimos así, el equipo podría acabar formado por 26 hombres y sólo dos mujeres, con diez candidatos aspirando a una cartera de peso en el ámbito económico", ironizan fuentes cercanas a Juncker, que sugieren que se podría premiar con mejores puestos a los países que envíen candidatas femeninas bien preparadas a Bruselas.

La otra incertidumbre que planea sobre la candidatura de Miguel Arias Cañete, que dejó la cartera del Ministerio de Agricultura en el Gobierno de Mariano Rajoy para ser comisario europeo con el peaje habitual en el Partido Popular de hacer campaña durante las elecciones al Parlamento Europeo, es el impacto que sus declaraciones machistas durante la campaña electoral pueden tener durante las audiencias que celebrará la Eurocámara en septiembre para evaluar a los candidatos.

La polémica generada por las afirmaciones de Cañete -que excusó su escasa brillantez en el debate con la socialista Valenciano porque competía con una mujer- cobró dimensión europea cuando varios eurodiputados socialistas y medios de comunicación arremetieron contra el sesgo sexista de esas declaraciones. Fuentes parlamentarias indican que la incertidumbre está haciendo mella en el exministro español, mientras el PSOE reclama a Rajoy que proponga a otro comisario.

-.-

Las claves del documento sobre 'fracking' que el Gobierno mantiene oculto

· El Ministerio de Medio Ambiente silencia un estudio que advierte de los riesgos que puede generar esta técnica de extracción de gas

· La guía, elaborada por el Instituto Geológico y Minero, detalla los peligros de contaminación de aguas subterráneas y asocia los terremotos a la fractura hidráulica

· El documento incluye exigencias muy amplias a las promotoras interesadas en explotar los yacimientos de gas

Un pozo preparado para la extracción de gas a través del fracking en Texas,
Estados Unidos. / EFE

Raúl Rejón
ElDiario.es 06/07/2014

El Instituto Geológico y Minero de España (IGME) elaboró en 2013 un estudio para el Ministerio de Medio Ambiente  sobre las medidas de prevención y corrección que deberían adoptar las empresas que quisieran extraer gas en España medianta la factura hidráulica, más conocida como fracking. Su contenido subraya peligros sobre las sustancias que se inyectan al perforar las rocas, sobre la contaminación de acuíferos, la polución del aire y los riesgos de terremotos. A pesar de reconocer haberlo recibido en "julio de 2013", el ministerio lo mantiene oculto y secreto. Fuentes del IMGE entienden que era demasiado proteccionista.

El informe no sólo avisa de los riesgos ya constatados en otros países que llevan años practicando la extracción de gas mediante fractura, sino que subraya algunas de las medidas legislativas, regulaciones y restricciones que se han desarrollado en esos países, especialmente en Estados Unidos.

El pasado 9 de junio el Partido Castellano denunció la existencia de este informe y su silenciamiento, el Ministerio de Medio Ambiente (MAGRAMA) contestó mediante un comunicado que "es rotundamente falso que haya censurado la guía elaborada por el IGME". 24 horas después, el insituto emitió su propio texto que repetía: "En ningún caso el MAGRAMA ha presionado para modificar el documento de trabajo". Un portavoz del instituto reconoció al eldiario.es: "Tenemos el documento pero debe ponerlo a disposición del público el ministerio, que es el propietario".

A pesar de estas declaraciones, el ministerio sigue sin hacer público el documento, que eldiario.es ha solicitado formalmente desde hace más de un mes. Este periódico ha tenido acceso al informe a través del Partido Castellano y también en el buzón de Fíltrala.org, la herramienta de filtraciones anónimas en la que colabora con Diagonal, La Marea y la revista Mongolia. El texto debería servir para establecer las declaraciones de impacto ambiental obligatorias para abrir un pozo de fractura hidráulica. El IGME pertenece orgánicamente al Ministerio de Economía y Competitividad.

Un pozo de extracción de gas no convencional en Brasil.

El Partido Castellano ha presentado a través del diputado de Compromís Joan Baldoví una pregunta al Ejecutivo acerca de qué está pasando con este documento del Instituto Geológico y Minero de España, ya que consideran que las exigencias que recomienda a las empresas interesadas en poner en práctica esta técnica han silenciado la guía. Estas son algunas de las conclusiones claves de ese estudio, que aquí puede verse completo:

1. Liberación de sustancias radioactivas

Las rocas que se rompen para extraer el gas contienen elementos que, al quebrarse, pueden pasar al agua que retorna a la superficie o que se queda en el subsuelo. "Entre los elementos inorgánicos se encuentra el uranio, elemento radioactivo (...) que tiende a desintegrarse emitiendo radioactividad y dando lugar a otro elemento radioactivo".

Entre todos los que se registran aparece el radón 222: "Un gas inodoro, incoloro e insípido, muy soluble en el agua, por lo que puede ascender disuelto en el agua de retorno, que puede pasar al aire por descompresión". El radón se adhiere a aerosoles, polvo y partículas del aire. Por esa razón cuando aspiramos el radón, se deposita en la piel que reviste las vías respiratorias "donde las partículas alfa pueden dañar el ADN y causar cáncer pulmonar".

Además, el informe explicita que en los yacimientos de gas y roca viven bacterias que no precisan de aire para proliferar y cuyo metabolismo produce ácido sulfídrico. Ese ácido tóxico también es capaz de disolverse en el agua y alcanzar de esa manera la atmósfera. La explotación por fracking impone la utilización de biocidas en el agua para matarlas.

2. Tóxicos en el agua que extrae el gas

El IGME reseña que se han realizado estudios tanto de la Agencia Alemana de Medio Ambiente como del Congreso de los Estados Unidos para identificar las sustancias que se añaden al líquido con el que se fracturan los yacimientos y se libera el gas. En Alemania, la agencia cuantificó en 7,3 toneladas de aditivos los que se usan en cada explotación. De los 88 añadidos, 6 se clasifican como tóxicos, 6 nocivos para el medio ambiente, 25 peligrosos, 14 irritantes, 12 corrosivos y 27 no peligrosos. 8 no se identifican.

En EEUU, entre 2005 y 2009 "las operadoras americanas utilizaron 750 sustancias químicas diferentes. 12 eran cancerígenos y 24 contaminantes atmosféricos". El inventario público de aditivos usados en cada pozo "es voluntario" para las compañías, avisa el texto.

3. Contaminación de los acuíferos

Todo el proceso de fracking gira en torno al agua que se inyecta a altísima presión para fracturar las rocas y lograr que liberen el gas que alberga. El IGME asegura que "existen evidencias científicas de que la contaminación de acuíferos, especialmente por metano y sólidos disueltos, se podrían transmitir a través de las fracturas producidas, a través de fisuras [...] e incluso a través del casing (tuberías) de antiguos pozos deteriorados".

Esto quiere decir que las grietas subterráneas creadas por los pozos o la mala conservación de éstos sirven para que la contaminación llegue al agua del subsuelo. Y luego añade que "se puede indicar que las mejores zonas para explotar gas no convencional [...] son aquellas que en las que no existen materiales permeables en su entorno tanto los considerados acuíferos como los que no".

A pesar de estas dos conclusiones técnicas –peligro de envenenar acuíferos y mayor idoneidad de zonas impermeables– una superposición del mapa de Permisos de Exploración del Ministerio de Industria con el de Unidades Hidrológicas permitió a Ecologistas en Acción constatar que en España "el 80% de los yacimientos en marcha están sobre acuíferos".

Cantabria advierte al Constitucional del impacto del 'fracking' en el patrimonio
subterráneo de Cantabria

El documento del instituto pone el acento en que, al modificar las condiciones del subsuelo, se "pueden producir conexiones con intercambio de fluidos" entre las perforaciones y los acuíferos. Y no sólo se refiere a la propia zona donde se estén rompiendo las rocas. Es decir, un pozo entraña un riesgo de contaminación para también para un depósito de agua natural muy distante, ya que estos fluidos "pueden llegar a acuíferos mucho más alejados debido al contacto entre las fracturas creadas y previas", detalla. "Estas afecciones no suelen tenerse en cuenta", concluye. 

Mientras España está abriendo la regulación para extraer gas mediante fracking con cierta opacidad en las exigencias medioambientales, en EEUU, país de referencia absoluta en este sector, diferentes estados dan pasos para contener esta búsqueda masiva de hidrocarburos atrapados en el subsuelo. En cuanto a la cuestión del agua, el estado de Massachusets está tramitando una ley para prohibir el fracking durante diez años. La propuesta del Comité de Medio Ambiente, Recursos Naturales y Agricultura no deja lugar a dudas: Ley para proteger nuestra agua potable de la fractura hidráulica. Aún en proceso legislativo, establecería una moratoria desde enero de 2015 a diciembre de 2024.

4. Una industria sedienta: gran gasto de agua

En la guía del IGME también se hace referencia a la cantidad de agua que se necesita para sacar el gas. Aunque el consumo es muy variable, se puede llegar a " 36.000 o 40.000 metros cúbicos por perforación", lo que pone de manifiesto "el considerable volumen necesario". Un campo medio de fracking en explotación se extiende por 25 km2, a razón de un pozo cada 2,5 Km2, lo que llevaría el consumo de agua a "80.000 a 350.000 m3", analiza el documento.

Un estudio de la organización CERES ya explicaba que más de la mitad de los 39.000 pozos abiertos en 2011 en EEUU se abrieron en zonas de "alto o extremadamente alto estrés hídrico".

5. Las inyecciones de agua están detrás de terremotos

Tras el informe del mismo IGME que relacionó los terremotos frente a la costa de Vinaròs (Castellón) con la inyección de gas en el almacen marino Castor, la generación de seísmos es uno de los puntos más preocupantes de la actividad del fracking. El instituto arranca sus observaciones así: "Existen indicios y cada vez más especialistas están de acuerdo en que las operacones de gas no convencional pueden generar sismicidad". Y remacha que "existen además numeroso ejemplos en los que se observa una clara correlación entre inyecciones y terremotos". 

Tanto es así que, meses después de la revisión del IGME para el Ejecutivo, un estudio de la Universidad de Cornell (EEUU), publicado en junio de este año en la revista Sciencie,estableció que "el fuerte incremento de sismicidad en el centro de Oklahoma es inducido por la masiva inyección de agua residual" del fracking. El "20% de los terremotos registrados en la zona pueden estar producido sólo por cuatro pozos", dice el texto.  

El Consejo de Estado dice que las comunidades autónomas "no pueden"
prohibir" el 'fracking' de forma absoluta

En lo que va de 2014, ese estado lleva 240 terremotos de 3.0 grados o más cuando antes de 2008 –cuando arrancó la explotación gasística– tenía una media de uno al año, explican los investigadores. Otro estado americano, Texas, ha iniciado en mayo unas audiencias en su Congreso para establecer si los seísmos en su área norte provienen de los pozos de fracking. La Southern Methodist University cuenta 300 seísmos en una zona tupida de pozos y almacenes subterráneos.

Y a eso, el documento remitido al Ministerio de Medio Ambiente le añade que los terremotos que produce el almacenamiento de agua después de ser utilizada –al ejercer presión durante más tiempo– son "de una magnitud mayor".

6. Metano, ozono y benceno liberados al aire

La evolución de la ingeniería ha permitido a las empresas crear campos de fractura hidráulica con, cada vez, más pozos. Esto ha producido altas concentraciones de gases, partículas y vapores en la atmósfera. Ejemplos que señala el IGME al MAGRAMA: el metano, el ozono y el benceno –este último cancerígeno– del que se registran "altos niveles en los campos de gas", entre otros.

El informe avisa de que la situación en EEUU la Agencia de Proteccion del Medio Ambiente "ha emitido una legislación" específica para que las empresas deban recoger y almacenar el metano para redistribuirlo por gasoductos.

7. Exigencias a las empresas promotoras

Tras la batería de análisis, el IGME remata sus conclusiones con una serie de "recomendaciones" que serían exigibles a las compañías interesadas en explotar los yacimientos en España. Por ejemplo, pide el "establecimiento de una red de control hidrogeológica de un radio de entre 5 y 10 kilómetros" para vigilar las posibles filtraciones, presencia de lodos residuales o metano (entre otros) de los acuíferos, surgencias, manantiales o pozos" mediante análisis periódicos.

Para controlar el aire se recomienda una malla de " estaciones de medición de calidad del aire" para comprobar los niveles antes de la explotación y durante la fase de fractura y extracción del gas.

"Los promotores deben realizar investigacones locales específicas para caracterizar los esfuerzos e identificar las fallas". Es decir, estudiar detalladamente el subsuelo sobre el que quieren actuar para conocer su tendencia a los temblores. Y especifica que "normalmente sólo se han cartografiado las grandes fallas y en superficie" cuando lo que se considera exigible en el asunto del fracking es un informe sobre "fallas en profundidad" que requiere "una cartografía detallada". Incluso "deben tenerse en cuenta la presencia de fallas potenciales que no puedan ser detectadas".

Más info:

• La oposición se compromete a prohibir el 'fracking' cuando el PP deje el Gobierno
• El 'fracking', doble amenaza para las zonas españolas con escasez de agua
• La Comisión Europea cede y da vía libre al 'fracking'
• El negocio del gas amenaza con 'fracturar' España 

-.-