“L´estudi de la Generalitat conclou que no és necessari el ramal de la MAT a Riudarenes”

Felip Puig afirma que defensaran davant l'Estat que aquest tram dels 400 kV no s'executi perquè «hi ha alternatives»

 El de Riudarenes és l´últim ramal per completar la MAT a les comarques gironines.
A la imatge, la MAT a Fellines. Marc Martí

Diari de Girona 09/11/2015

RIUDARENES | ACN L'estudi encarregat per la Generalitat conclou que el polèmic ramal de la MAT a Riudarenes no és necessari. L'informe, que porta el segell del Col·legi d'Enginyers, conclou que hi ha altres alternatives per assegurar el subministrament al TAV i a la Costa Brava Sud que no passen per aixecar torres de 400 kV enmig de les Guilleries. En concret, proposa reforçar línies ja existents i construir-ne alguna de nova, però que com explica el conseller d'Empresa, Felip Puig, en cap cas tindrien «el gran impacte ambiental» del projecte de Red Eléctrica. Puig afirma que la Generalitat reclamarà a Madrid que el ramal no es faci i lamenta que en la planificació elèctrica sigui l'Estat qui tingui la darrera paraula.

El ramal de Riudarenes és l'última peça que falta per completar el projecte de la MAT a les comarques gironines. Si més no, el que vol tirar endavant Red Eléctrica (REE). Sobre plànol, aquest tram de línia de 400 kV neix al mig de les Guilleries, a l'alçada de la torre 134 de l'estesa Sentmenat-Bescanó.

El ramal té 17,5 quilòmetres, 41 torres i ha d'enllaçar amb la futura subestació de Riudarenes. Segons defensa REE, és necessari per alimentar tant el TAV com per injectar energia a la xarxa elèctrica de 132 i 110 kV de la zona sud de les comarques gironines.

La fèrria oposició ciutadana a aquest ramal, traslladada en mocions a ajuntaments i Diputació, i fins i tot una consulta popular, va portar el Parlament a instar el Govern que encarregués un estudi per revisar-ne la idoneïtat. L'informe havia de determinar si el ramal dels 400 kV és imprescindible, veure si es podia soterrar en cas que s'hagués de fer de totes totes i estudiar la possibilitat de reforçar la línia actual (passant-la de 132 a 220 kV).

Les conclusions de l'estudi

El Departament d'Empresa i Ocupació, d'on penja Energia, va encarregar l'informe al Col·legi d'Enginyers. I ahir, el conseller Felip Puig, en va fer públiques les conclusions. Ja d'entrada, l'estudi assegura que el tram dels 400 kV no és necessari, i que hi ha alternatives millors -tant tècniques com ambientals- que no passen per aixecar més torres de gran alçada com les de la MAT enmig de les Guilleries. «Es tracta de traçats alternatius a aquesta variant elèctrica de gran impacte», va afirmar Puig.

En concret, l'informe del Col·legi d'Enginyers proposa reforçar línies actuals, tot i que també aixecar-ne alguna de nova, que permetin cobrir el subministrament. En tots els casos -va afegir el conseller- s'està parlant de tensions d'entre 140 i 220 kV. «Per tant, amb línies de menor voltatge, es pot donar resposta tant a les necessitats del TAV com de la zona», va concretar el conseller. I hi va afegir: «Amb traçats diferents, s'aconsegueix un impacte menor sobre el territori».

Demanaran que no es faci

Un cop rebut l'estudi, la Generalitat reclamarà ara a Madrid que no autoritzi la construcció del ramal de la MAT a Riudarenes. «Veiem que hi ha alternatives a l'opció que defensa el Ministeri, i per això defensarem que no s'executi la variant de la manera com està dissenyada», va dir el conseller, en referència a les torres de 400 kV.

Puig també va lamentar que, malauradament, serà l'executiu espanyol qui tindrà la darrera paraula. «Avui per avui, la planificació elèctrica continua depenent de l'Estat; fins ara no ens ha escoltat cap proposta i espero que canviï d'opinió, però nosaltres no deixarem d'intentar-ho», va concloure.

El president de REE, Luis Atienza, Artur Mas, Xavier Soy i Lluís Pinós
durant la inauguració de la subestació de la MAT a Bescanó. 2011.

-.-

Ha passat el Rally, un any més

Tornen el Rally RACC Catalunya i els talls de carreteres al Priorat

Fins a set carreteres es veuran afectades

Foto: Parlant del Priorat / Facebook

Més enllà del Ral·li

Clàudia Bonet 

Reus Digital 26/10/2015

El pas del Ral·li RACC pel Priorat obre el debat sobre la compatibilitat d'aquest acte amb els valors i el model turístic que es vol potenciar.

Brutícia acumulada a unes vinyes del Priorat. Clàudia Bonet

La 51a edició del Ral·li Racc Catalunya Costa Daurada 2015 també ha tingut trams al Priorat. La tranquil·litat i el ritme lent que caracteritzen la comarca s'han vist alterats per l'afluència massiva de públic que no s'ha volgut perdre aquesta competició. En un moment que s'està debatent i decidint sobre quin ha de ser el model de turisme propi, la celebració d'aquest acte genera diferents reaccions.

El Priorat, en un dia qualsevol, és sinònim de tranquil·litat i autenticitat. La seva orografia el caracteritza com una terra amb una personalitat pròpia. El paisatge és un dels trets distintius i les carreteres de la comarca, on abunden els revolts, afavoreixen aquest ritme més pausat que permet a qui hi circula gaudir del que l'envolta. Però precisament aquesta orografia complicada també és el que crida l'atenció als amants del motor, que aquest cap de setmana hi han pogut veure córrer els pilots del Ral·li RACC en l'etapa del mundial que se celebra a Catalunya i que també ha tingut presència al Priorat.

El turisme, actualment, és un dels motors econòmics potents de la comarca, per això s'està treballant per definir quin ha de ser el model turístic propi i quina estratègia s'ha de seguir per aconseguir-ho. El respecte pel paisatge, la natura, el silenci i la tranquil·litat, són alguns dels valors que es volen transmetre. Per això, es posa en dubte si el pas del Ral·li i el que això comporta són compatibles amb aquesta manera de voler fer i ser de la comarca. Reusdigital.cat ha parlat amb persones implicades amb el turisme i el territori per saber com es viu aquesta realitat.

Neus Miró, directora del Parc Natural de Montsant explica que “segurament la nostra comarca, no és el lloc més idoni per poder compatibilitzar aquests tipus d’actuacions motoritzades. Volem fer una aposta per un territori sense presses, on cal escoltar el silenci, gaudir del paisatge, de les olors, del gust de terra, del vi, de l’oli i de la seva gent”. En la mateixa línia, Isabel Vilà, presidenta de Priorat Enoturisme i propietària de la casa rural Cal Porrerà (Porrera), exposa a títol personal que “no entenc com encara des de la comarca, quan tots estem implicats amb la Carta Europea de Turisme Sostenible i la candidatura de la UNESCO, fins i tot la Diputació, deixin fer aquest tipus d'actes aquí”. Afegeix que “el Priorat és l'autenticitat del paisatge i de la terra” i que “la gent treballa i viu d'això. Al turisme que ens dediquem aquí és un turisme que no té res a veure amb el que mou el Ral·li”.

Joan Vaqué, membre de PRIORITAT i veí de la Vilella Baixa explica que “ens agrada que vinguin persones que siguin respectuoses amb uns valors i uns principis. Estem d'acord que vingui gent, de fet volem que vinguin, però el que ens hem de preguntar és quin tipus de persones”. A títol personal exposa que “nosaltres estem parlant de quin tipus de turisme volem, quins valors hem de transmetre, com hem de gestionar la vinguda de gent i resulta que algú de fora li passa pel cap que el Ral·li ha de passar per aquí i ho fa sense plantejar-se res de tot això”. Afegeix que “el Ral·li és un dia o una setmana però una setmana que xoca frontalment amb els valors que nosaltres estem plantejant. Parlem del silenci, la tranquil·litat, l'harmonia de l'entorn natural i l'activitat humana i aquestes activitats són de tot menys equilibrades”.

El respecte pel medi ambient, un tema pendent

Plataforma Parlant del Priorat

Un dels problemes, i de les conseqüències més visibles del Ral·li, és la brossa que queda escampada per la muntanya i els voltants dels trams de la carretera on es concentren els aficionats, així com l'acampada a finques que són de propietat privada. Des del RACC, aquest any, s'ha fet una campanya per conscienciar als aficionats remarcant la importància de la seguretat i el respecte pel medi ambient. Aquesta actitud poc respectuosa amb l'entorn no vol dir que sigui generalitzada, però al repetir-se cada any el mateix problema, acaba perjudicant la imatge general dels aficionats. És una qüestió de civisme i educació.

En aquesta edició, des del RACC, es va avisar al públic que posessin les escombraries dins de bosses de brossa i les deixessin al costat de la carretera perquè l'organització, una vegada finalitzada la competició, les recolliria. En aquest sentit, Josep Maria Díaz, alcalde de Poboleda, explica que “la brutícia hi és. Ara haurem d'esperar a veure quan tardaran a recollir la brossa, i si només es recull la del costat de la carretera o també es mira la de les finques i els boscos que la voregen, on també hi han deixat restes”. Joan Vaqué, veí de la Vilella Baixa, explica que “no puc entendre com algú es pot prendre una llauna de refresc i quan acaba llençar-la a terra. Per molt que després vinguin els del Ral·li a recollir-ho darrere, ja comencem malament. El problema és en llençar-ho”.

L'impacte econòmic és un altre interrogant

Un aspecte a valorar són els possibles beneficis que pugui generar la celebració del Ral·li per als pobles on passa. En aquest sentit, Neus Miró, afirma que “per saber l’impacte econòmic caldria valorar què es queda a la comarca i fer-ne un estudi,  ja que l’impacte ambiental sí que el rep la comarca (deixalles, aparcament en finques privades, soroll, pertorbació d’àrees de nidificació amb els helicòpters, desgast de les vies de comunicació...)”. Des de Priorat Enoturisme, associació privada que aplega més de seixanta empreses del territori, al llarg d'aquesta setmana faran una valoració i emetran un comunicat exposant les seves opinions, però de moment, afirmen que “el que promou el Ral·li no està en la línia de valors que venem i no pensem que aporti res”.

Josep Maria Díaz, alcalde de Poboleda, un dels municipis que acollia un nou tram d'aquesta edició, fa una valoració positiva de l'organització: “el tram que va passar per Poboleda estava ben senyalitzat, no hi va haver cap tipus d'incidència i els Mossos van estar controlant el pas per la carretera”, però considera que “al poble no ha comportat despeses” però tampoc creu “que hagi pogut portar massa beneficis”. Per tant, “s'haurà de valorar parlant amb la gent del poble i escoltant a tothom”. Des de l'Ajuntament de Poboleda, tenint en compte el nombre de cotxes aparcats al municipi, al voltant d'uns 290, es calcula que es van aplegar unes 1.500 persones al llarg del dissabte.

Pel que fa els comerços, hi ha diversitats d'opinions. Núria Ferrando de l'Hostal Populetus (Poboleda) explica que “el turisme que ha vingut pel Ral·li a l'hostal no és gaire diferent del d'altres caps de setmana, ja que molts han aprofitat per fer dues nits de mitja pensió i conèixer la comarca”.  Pel que fa el negoci considera que “la valoració és positiva, però cal que hi hagi control perquè es deixin els espais igual o millor de com els han trobat. En definitiva, cal civisme”. Un altre cas és el de la Isabel Vilà, de Cal Porrerà (Porrera), que explica que “aquests dies he tancat, perquè el tipus de públic que tinc ve a buscar silenci i a gaudir del paisatge, i aquest cap de setmana era impossible. Per això vaig trucar als clients per avisar-los.”

De l'impacte real no se'n té cap dada objectiva, per això des de Prioritat, la plataforma ciutadana que ha impulsat la candidatura del Priorat a la UNESCO, es demana que es faci un estudi sobre l'impacte econòmic a la comarca i un altre estudi aprofundit del perfil de turisme que comporta. Amb dades objectives, podran posicionar-se envers aquest acte, ja que ara mateix no hi ha una opinió unànime dins l'entitat. Joan Vaqué, membre de Prioritat, exposa que “és evident que parlem d'intuïcions perquè mai ningú ens ha portat números damunt la taula i això és una necessitat molt urgent. Per poder parlar de beneficis o de pèrdues, hauríem de saber de quins ingressos i quines contrapartides parlem. Aquest estudi no està fet i no s'ha fet mai, perquè no interessa a ningú fer-lo”.

L'alcalde dels Guiamets, Miquel Perelló, diu que “entenem que el model turístic de la comarca cal que es desenvolupi d'una altra manera, però com que el Ral·li no havia passat mai abans pels Guiamets, al llarg d'aquesta setmana ho valorarem i donarem la nostra opinió”.

Els pròxims dies serviran per analitzar què ha suposat el pas del Ral·li pel Priorat i compartir impressions. Entitats, comerços, associacions i ajuntaments podran valorar quin ha estat l'impacte en tots els aspectes i treure'n les respectives conclusions, tenint en compte el debat present sobre quin ha de ser el model turístic propi. De fet, aquest dimarts se celebrarà al Castell del Vi de Falset la jornada tècnica ‘La sostenibilitat, el model per al Priorat’. Tenir clar cap on es vol anar i de quina manera. En conclusió, decidir des de la comarca per a la comarca. 

Més informació:

— Plànol carreteres tallades comarca Priorat afectació Ral·li.pdf (web Consell Comarcal Priorat)
— Guia dels trams (web rallyracc.com)
— Pàgina web oficial del ral·li

-.-

La llum puja el doble a Espanya que a la UE durant la crisi

L’increment afecta més les famílies que les empreses pels impostos i costos regulats 

Xavier Grau
Ara.Cat 21/10/2015

El preu de l’electricitat a les llars espanyoles va pujar pràcticament el doble que la mitjana de la Unió Europea (UE) entre el segon semestre del 2008 i el segon semestre del 2014. Segons un estudi presentat ahir per David Robinson, investigador de l’Oxford Institute for Energy Studies (un important think tank del sector energètic), el preu del megawatt per hora per a les llars a Espanya va pujar 81 euros, mentre que la pujada mitjana a la UE va ser de 42 euros. Així, en total el preu de la llum a Espanya va pujar un 52% entre el 2008 i el 2014, segons va explicar Robinson.

Aquesta pujada situa Espanya gairebé al podi dels estats europeus amb el subministrament elèctric més car per a les llars (vegeu el gràfic). La llum és més cara que a la mitjana de la UE i també que als països de l’eurozona. Només paguen més per la llum les llars d’Irlanda, Alemanya i Dinamarca, i en aquests dos últims estats s’ha de tenir en compte que el poder adquisitiu de les famílies és més elevat. Però a Espanya en el preu hi tenen un pes especialment important els impostos i costos regulats, tal com demostren les dades de l’Eurostat.

Segons l’estudi de Robinson, una gran part de l’augment del preu de l’electricitat a Espanya es deu al que ell denomina “falca governamental”. Sota aquesta denominació inclou els impostos, taxes i altres regulacions energètiques que imposa l’Estat, i que al seu parer expliquen gairebé tres quartes parts (73%) de la pujada del preu. Aquests costos públics, segons l’informe, suposaven el 32% del preu de la llum el segon semestre del 2008, mentre que el desembre del 2014 havien passat a ser el 46%, gairebé la meitat.

Per això, i amb la finalitat d’abaratir el preu de l’energia a les llars, Robinson proposa passar alguns d’aquests costos als pressupostos generals de l’Estat i treure’ls del rebut elèctric. Així, s’haurien de passar als comptes públics -amb càrrec als impostos generals- alguns elements que ara són al rebut de la llum, com els costos extrapeninsulars -derivats d’haver de garantir el subministrament a les Balears i les Canàries- i algunes partides de subvencions a les energies renovables.

Ineficiència estatal

Segons l’expert, la falca governamental només és “un símbol de la intervenció de l’Estat, ineficient i costós”. Tot i això, afirma que aquest cost ha baixat lleugerament amb la reforma elèctrica iniciada l’any 2013 pel ministre José Manuel Soria, que entre altres factors va reduir les primes a les renovables.

Les dades del ministeri d’Indústria i Energia corroboren aquesta tesi. El ministeri té estadístiques del preu de la llum sense impostos que indiquen que el 2010 el preu del quilowatt hora a Espanya era de 0,145 euros, quan la mitjana europea era de 0,139 euros, i va pujar fins a 0,177 euros el 2014 a Espanya i a la UE ho va fer fins als 0,139 euros. Segons les dades del ministeri, la reforma es va notar especialment entre el primer semestre del 2013 i el primer semestre del 2014, amb taxes de variació interanual negatives (quasi el 3% el primer semestre del 2014). Després, però, va tornar la tendència alcista: el segon semestre del 2014 la taxa va ser del 4,2%, i el primer semestre del 2015, del 6,6%.

Aquestes pujades de la llum afecten el rebut de les famílies però no passa el mateix amb el preu que paguen les indústries. Segons l’estudi britànic, el preu per a les empreses mitjanes entre el segon semestre del 2008 i el segon semestre del 2014 va pujar el 9%, i per a les grans empreses l’augment encara va ser més baix, del 7%. La conclusió que en treu l’autor és que la falca governamental suposa el 28% del rebut per a les empreses mitjanes i el 20% per a les grans empreses. “Les decisions del govern estan afectant més els consumidors que la indústria”, conclou Robinson, raó per la qual “els consumidors més petits han sigut més penalitzats”. Tot i això, el preu de la llum per a la indústria a Espanya és el doble de car del que tenen les empreses als Estats Units.

Un element més que reforça la tesi que gran part de la pujada de la llum obeeix a costos públics són els beneficis de les grans elèctriques. L’any passat les cinc companyies que formen part d’Unesa -Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo i EDP- van guanyar 2.443 milions d’euros, una xifra que suposa un 5,5% menys que l’any anterior i que és la més baixa de l’última dècada, segons es recull en la Memòria estadística – Informe elèctric de la patronal Unesa, conegut ahir.

-.-

Crema una torre de propilè de Dow Chemical a la Pobla de Mafumet

· Una torre de propilè altament inflamable s'incendia a la Pobla de Mafumet

La situació ha tornat a la normalitat al migdia i s'ha desactivat el Pla d'Emergències

La torre que crema a la Pobla de Mafumet, de propilè, un material altament
inflamable, però no tòxic. Foto: Lluís Milián

Diari de Tarragona 08/10/2015

Una de les torres de propilè del polígon nord de Tarragona (la Pobla de Mafumet) ha cremat aquest matí degut a un incendi provocat per  una incidència a les instal·lacions d'Hidrocarburs de Dow Chemical Ibérica que ha tingut lloc a les 11:50 hores, segons ha detallat la mateixa companyía. 

La torre que ha crenmat és de propilè, un producte altament inflamable però que segons els bombers  no és tòxic. El cos ha demanat a la població de l'entorn que no s'apropés a la zona de forma preventiva i finalment no hi ha hagut danys personals, ni afectacions en les pròpies instal·lacions del complex petroquímic. A més, com a mesura preventiva, Dow ha decidit aturar el Cracker d'etilè, fet que ha provocat la torxa associada a les parades d'aquest tipus.

Vuit dotacions dels bombers s'han traslladat fins la zonade l'incendi i ha treballat amb els empleats de l'empresa i el bombers del parc químic per evaluar si calia o no una actuació del cos d'emergències de Catalunya. Segons han assegurat els Bombers al Diari de Tarragona, s'ha determinat que els recursos de l'empresa estaven preparats per actuar i que no calia la intervenció dels funcionaris públics per a resoldre l'incendi. 

A les 12:20h, la situació ha tornat a la normalitat i s'ha desactivat el Pla d'Emergència Interior. La companyia ha obert una investigació per conèixer les causes de l'incident.

Cos d'emerències 

Per la seva banda, Protecció Civil de la Generalitat del Departament d’Interior havia activat, a les 12.12 hores, la fase d’Alerta del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de Catalunya PLASEQCAT per l'incendi i fuita de propilè a la indústria Dow Chemical Ibèrica (Dow Nord) de la Pobla de Mafumet. El propilè, insisteixen, és altament inflamable però no és tòxic.

En la resolució de l’incident també han estat alertats, a banda dels Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra i el Sistema d’Emergències Mèdiques SEM. Els Bombers de la Generalitat han activat vuit dotacions que un cop han arribar al lloc de l’incident s’han coordinat amb els bombers del Parc Químic de Tarragona. Tècnics de Medi Ambient del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat s’han desplaçat a l’entorn de l’empresa per prendre mesures de control ambiental.

Protecció Civil de la Generalitat, a través del Centre d’Emergències de Catalunya CECAT ha avisat i informat als municipis del voltant. Per això, s'ha recomanat a la ciutadania no apropar-se a la zona de l’incident. El CECAT i els responsables de seguretat de l’empresa han estat en contacte permanent.

-.-

La CUP demanarà a JxSí la retirada de BCN World per donar suport al seu govern

· El cabeza de lista cupaire por Tarragona, Sergi Saladié, reconoce que será una de las demandas que su partido pondrá sobre la mesa.

La CUP ofreció el pasado 22 de septiembre una rueda de prensa en los
terrenos donde está previsto BCN World. Foto: Laura Busquets (ACN)

Javier Díaz Plaza 
Diari de Tarragona 04/10/2015

BCN World se colará en las negociaciones entre la CUP y Junts pel Sí. La formación liderada por Antonio Baños exigirá la retirada de este proyecto como condición para poder llegar a un acuerdo. Será uno de los puntos de la batería de medidas que presentará a la coalición encabezada por Artur Mas. Los cupaires se han mostrado desde el principio contrarios a la construcción de un macromplejo de hoteles y casinos en el ámbito del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Salou y Vila-seca.

«Las conversaciones (con JxS) están de momento en un plano más general, es decir, sobre lo que debemos hacer: plan de choque, proceso constituyente... No se ha entrado en aspectos concretos, pero la retirada de BCN World estará sobre la mesa. Será una demanda de la CUP, no para formar gobierno, porque no queremos entrar, sino para apoyar la formación del Govern», aseguró el jueves al Diari Sergi Saladié, diputado electo en el Parlament y cabeza de lista de la CUP por Tarragona en las pasadas elecciones autonómicas.

Durante la campaña electoral Saladié ya reclamó la paralización «inmediata» de la tramitación del plan director urbanístico del CRT. En una rueda de prensa celebrada el 22 de septiembre en los terrenos donde está prevista la construcción de BCN World, Saladié criticó que «proyectos como éste han roto el consenso que había en la zona sobre el modelo turístico, que en ningún caso pasaba por un turismo intensivo, sino por incluir recursos territoriales y patrimoniales».

La CUP, muy vinculada a la plataforma Aturem BCN World, plantea que los terrenos, ahora propiedad de La Caixa, se puedan «reexpropiar». «Si en nombre del interés general un día se expropiaron a unos particulares, pasados veinte años y en vista de que no se ha hecho nada, ¿por qué no los pueden recuperar los antiguos propietarios?», preguntó Saladié en aquella comparecencia ante los medios de comunicación.

En su programa electoral de 2012, la CUP ya incluía un punto en el que expresaba su rechazo «a modelos como el de Eurovegas, BCN World y Terra Mítica».

Dudas en ERC

BCN World también ha generado discrepancias entre los dos socios principales de Junts pel Sí. CDC defiende el proyecto a capa y espada; en cambio, en el seno de ERC hay dudas. Los republicanos se han mostrado siempre críticos con el modelo turístico que plantea. De hecho, no apoyaron al 100% la ley que permite su implantación, se opusieron a algunos puntos. Fue aprobada por el Parlament de Catalunya, el 28 de mayo de 2014, gracias a los votos favorables de CiU y PSC y la abstención del PP.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicó el pasado 10 de septiembre las bases de la segunda fase del concurso para acceder a las licencias de casino de BCN World. Optan a ellas tres compañías, Melco, Hard Rock y Grup Peralada, que podrán presentar sus proyectos hasta principios de 2016, fecha en la que el Govern prevé aprobar de manera definitiva el plan director urbanístico del CRT. Cada complejo turístico integrado (CTI) incluirá un casino, alojamientos, restaurantes, centros de reuniones, convenciones y congresos, una zona comercial, teatros y salas de espectáculos.

-.-

REPSOL - Tarragona. La 10a indústria que amb més CO2 contamina d'Espanya i primera de Catalunya

La burbuja del gas nocivo

· Las fábricas más contaminantes del país pueden comprar derechos de emisión de dióxido de carbono a precio de saldo

En el continente funciona desde hace diez años el llamado régimen de comercio de derechos de emisiones, supuestamente pensado para crear incentivos para que un conjunto de plantas industriales reduzcan colectivamente las emisiones de gases contaminantes. Llegir més:

http://economia.elpais.com/economia/2015/10/01/actualidad/1443718513_341476.html

Font: GEPEC en Xarxa

 

Más información

• España, entre los países con más tolerancia a la contaminación

• Cómo la sequía aumenta las emisiones de dióxido de carbono

• Compartir el cielo

• Un año de contaminación en solo un minuto

• Europa pacta un 40% menos de CO2 en 2030 y más renovables

-.-

La CUP aposta per desmuntar la MAT i les centrals nuclears

• Assegura que la línia de molt alta tensió no fa falta i que l'energia atòmica té uns costos molt alts 

• Defensa un model basat en les renovables 

Jordi Nadal

El Punt - Avui 15/09/2015

 

La CUP es va mostrar partidària ahir a Salt de canviar el model energètic al conjunt del país i desmantellar tant la línia de molt alta tensió (MAT) com les centrals nuclears. Benet Salellas, número u a la llista de la CUP per les comarques gironines, va defensar que el canvi de model energètic és un tema “candent i prioritari” per la candidatura. En aquest sentit, va dir que cal un model de transició que ha de tenir com a principal prioritat la desnuclearització del país.

La número dos de la llista, Marta Ball-llosera, hi va afegir que cal iniciar un procés per canviar el model energètic cap a energies renovables. Va recordar que l'impacte ambiental i econòmic de les centrals nuclears “és brutal”. Va quantificar en 60.000 euros diaris el que paga Catalunya per tenir residus nuclears a l'Estat francès. D'altra banda, va concloure que “és mentida” que les comarques gironines necessitin la MAT i va assegurar que la CUP en promourà el desmantellament si en té l'ocasió. La formació aposta per un model descentralitzat i autosuficient. Ball-llosera apunta que les comarques gironines tenen abundància de recursos per generar energies sostenibles, com el sol, el vent, el mar i els rius. Hi afegeix, però, que les renovables no poden imposar-se “a qualsevol preu”. En aquest sentit, va dir que a l'Alt Empordà hi ha uns 300 aerogeneradors, i va qualificar aquesta situació de “model insostenible”. Va dir que el que cal és fer un pla territorialitzat de què pot aportar cada comarca en aquesta implementació de parcs i plantes de generació d'energies renovables.

Jordi Navarro, tercer a la llista, hi va afegir que el procés d'independència que viu Catalunya és entre altres coses “una oportunitat per trencar velles dependències, com el sistema energètic actual”. Navarro recorda que l'energia “és un dret”, i que hauria de ser de lliure accés per a tothom.

-.-

Entrevista a Joan Martí, portaveu de la plataforma NO a la MAT. El Punt

“Es va fer una intoxicació a favor de la MAT” 

Joan Martí Foto: Joan Sabater.

· Es mostra molt orgullós de la capacitat d'activació que va tenir la plataforma contra la línia i creu que ha servit de mirall per a altres moviments

· És molt dur amb tots els partits sense excepció

A LA NATURA

Després de tants anys de lluita a favor del medi ambient, la fotografia de Joan Martí per a aquesta entrevista es va fer davant dels arbres d'un parc a Girona

Lurdes Artigas

El Punt Avui 06/09/2015

 

Joan Martí (Foixà, 1960) és metge cirurgià de professió i des del 2003 és una de les cares visibles de la plataforma No a la MAT. Ara que la línia ja està construïda i només falta el tram subterrani per posar-se en marxa d'aquí a poc temps, fa balanç del moviment, des del gran èxit de mobilització dels seus inicis fins als aspectes que han fet que s'acabés perdent la batalla contra un “gegant” com Red Eléctrica. L'esperança és la via judicial.

Com entra a Salvem l'Empordà?

Poc després de la seva fundació, una noia que conec m'explica que han fet una plataforma per lluitar contra la bogeria de carreteres, ampliacions i urbanitzacions de l'Empordà. A mi m'interessa, perquè crec que és de sentit comú que no podem consumir tot el territori i els seus recursos. I a l'Empordà, que jo m'estimo. I començo a anar a alguna mobilització com les de cala Tamariu, el Port de la Selva... Era el 2002. Salvem l'Empordà s'havia fundat al juny i jo hi entro a finals d'any.

Com sorgeix la plataforma No a la MAT?

Des de Salvem l'Empordà teníem contacte amb entitats de la Catalunya del Nord i decidim participar en una manifestació allà de la plataforma contra aquesta línia. Nosaltres som els únics de Catalunya que ens n'assabentem i hi anem amb un parell d'autocars. A partir d'aquí, decidim que uns quants s'incorporin aquí a una plataforma juntament amb altres entitats per poder lluitar contra aquesta infraestructura.

Entenc que tot just es començava a parlar de la línia.

Sí, era quan a la Catalunya del Nord veien imminent tot el procés legal de la línia.

I aquí s'hi va unir gent de diversos fronts.

Sí, a la fundació de la plataforma, el 2004 a Cistella, hi va venir gent molt variada, fins i tot grups sardanistes, i de tot el territori. Sobretot, i sempre els ho agrairem, vull destacar el grup de Bescanó, que tenien la llum d'anar repassant tècnicament tota la documentació. Arran de la línia de les Gavarres, tenien més experiència i sobretot tècnicament sabien molt bé de què parlaven.

Van fer una gran tasca de conscienciació al territori i hi va haver mobilitzacions molt grans.

Sí, però perquè hi hagués mobilitzacions, abans vam fer assemblees a cada poble. És a dir, anar a tot arreu i fer xerrades informatives. Hi havia setmanes que cadascú feia tres xerrades. Era molta feina, molts quilòmetres i molta despesa, però ho fèiem pensant que hi podia haver una nova cultura de l'energia.

Quines eren les principals línies del que explicaven?

En una energia centralitzada i basada en aquesta línia de transport que és la MAT, nosaltres no hi estem d'acord, perquè no és més segura ni eficient per al ciutadà. Pensem que és millor una xarxa de distribució local a petita escala, energia renovable creada a prop del ciutadà i controlada per ens locals i no per grans grups empresarials.

A més, vostè, com a metge, també alertava dels perills que suposava la línia, no?

Sí, sí. Nosaltres, des del punt de vista mèdic, hem fet una recerca i fins i tot hem anat a Ginebra a la biblioteca de l'OMS per veure el gran bagatge que hi ha en això dels camps electromagnètics, i ho hem denunciat.

I quins són els grans perills?

Pel que fa a les persones que viuen permanentment a menys de 400 metres de la MAT, sobretot nadons i gent gran, hi ha una clara relació amb malalties. I una de les quals és la leucèmia, a part de migranyes, mals de cap, alteracions de marcapassos... No és una cosa banal. Hi ha articles científics que ho demostren. Ara bé, a partir de 400 metres s'hauria de fer un estudi epidemiològic molt ben fet, independent i no patrocinat per grups empresarials, i s'hi hauria d'implicar la sanitat pública.

Ells diuen que respecten les distàncies...

Evidentment, però sabem perfectament, perquè ho hem vist, que en aquest segon tram hi ha cases a menys de 100 metres! Això també ho hem denunciat a la Generalitat, que és la que s'ocupa de controlar la distància.

I com responien als vostres arguments energètics?

Quan els presentem, ens diuen que som de la cultura del no i és quan hi ha una forta pressió mediàtica. Ells tenen molts diners i fan propaganda a la població, jo en diria intoxicació, amb amenaces que no hi haurà llum als hospitals, etc.

Això, però, no va aturar la gent a l'hora de sortir al carrer.

No, perquè va veure que això no era veritat. Quan es van produir les grans nevades i la gran apagada aquell estiu a Barcelona, es va veure que el problema era de xarxa de distribució, no de transport. Va ser un problema que ens va donar la raó malgrat que no ho vulguin reconèixer. El quid de la qüestió és que no volen canviar el model energètic, perquè tenen el control. Són les portes giratòries que denunciem des de fa anys. Passes d'una empresa energètica a la política, i de la política com a premi de jubilació a un consell d'administració. Hi ha infinitat de casos. Nosaltres tenim clar que, si es tracta de cúpules de partit, no ens en fiem de cap.

Aquí inclouen tots els partits?

Sí, sí, tots. Ens han fallat tots. El problema és el model de partits polítics. Tenen una manera de funcionar molt jeràrquica. Volem sentit comú, coherència, que ens haguessin escoltat, que l'administració com a mínim hagués estat imparcial. Com a l'Estat francès, on d'administració és impecable. Governi qui governi, si fan una línia tens un debat públic i ets tractat com a ciutadà europeu, no com aquí, que ets tractat com un súbdit africà. Aquí hi ha la diferència. Ens hem entrevistat amb polítics importants dels partits i ens han tractat de manera totalment descabellada. Ara que es parla tant de la independència, molta gent que estira en aquesta direcció hauria de ser primer independent, no dependre de certs partits, ni de lobbies ni de grups professionals. Ara sembla que tots els mals vinguin de Madrid, però quan va ser l'hora de defensar-nos mediambientalment en qüestions d'infraestructures en l'àmbit català, els de Barcelona són tant o més que els de Madrid.

Entenc que la “cultura més democràtica” de l'Estat francès va ser clau perquè la MAT es fes subterrània a la Catalunya del Nord...

Sí, i la mobilització conjunta de la plataforma cívica, els alcaldes i els diputats. Sempre han anat units, sobretot en l'àmbit dels partits. La plataforma cívica va arrossegar la plataforma d'alcaldes i diputats perquè anessin tots junts. Nosaltres aquí vam collar al màxim perquè es formés la plataforma d'alcaldes, l'AMMAT. Van firmar les dues declaracions del Pertús i van dir que cap alcalde podia negociar pel seu compte amb REE, però a l'hora de la veritat ho van fer. I, és clar, quan t'assabentes d'això, tens la plataforma cívica en certa manera sola.

I la partició en tres trams encara va contribuir més a la desunió.

Sí, quan es divideix en tres trams, cadascú va a la seva. I la desmobilització es produeix perquè el primer tram va per un costat, amb Mario Monti, que d'alguna manera desmunta la unió. Ell sap que per la Catalunya del Nord no hi passarà si no és per sota terra. I ens va dir que havíem tingut un gran èxit de poder-la tenir subterrània fins a Figueres, però a nosaltres aquest argument no ens val. No la volem ni aquí ni enlloc, perquè creiem en un altre tipus de cultura energètica. A la Catalunya del Nord no la volien visible, no hi havia tanta filosofia energètica al darrere. Nosaltres potser som més filosòfics. Per què el cobriment de la línia no es podia fer fins a Girona o Bescanó? Tècnicament es pot fer. És un problema de voluntat política.

O fins a Sentmenat, no?

És que al primer tram hi vam arribar una mica tard. Quan vam començar la plataforma, la tramitació legal ja estava feta. Vam lluitar, vam fer grans mobilitzacions aquí, a Vic, a Barcelona..., però legalment no vam poder impedir que arribés fins a Bescanó.

Parlava de la demanda de fer la línia subterrània de Bescanó a Santa Llogaia...

Sí, quan Monti ens diu que no hi pot fer res perquè el tram pertany a l'Estat, li diem que era l'interlocutor de tota la línia. Ell se'n renta les mans amb la complicitat, és clar, dels dos estats. I aquest segon tram és un tram de pobles petits, i ells, amb l'experiència del primer tram, donen més diners per torre i per tram. Encara que ells ho neguin, tenim contactes amb els propietaris i ho sabem. Vam defensar al màxim que anés sota terra, encara que no volíem la línia, però sols es va poder moure alguna torre una mica per qüestió de distàncies respecte a les cases.

En el segon tram ja no van optar tant per les mobilitzacions, sinó per la batalla jurídica.

Sí, només hi ha hagut petites mobilitzacions. En l'àmbit jurídic anem a totes, anem des de Catalunya fins a Madrid i també fins a Europa. Tenim diverses batalles jurídiques, però entenem això com un bloc. Contra cada projecte que s'ha anat fent, hi hem presentat recurs, i a partir d'aquí s'ha anat agrupant. Però no es jutjarà tot de cop, sinó per trams. En el primer tram, no hi tenim res a fer. En el segon, estem pendents que es dicti sentència des del Tribunal Suprem, després que al maig es practiquessin les proves pericials i després d'haver presentat, fa poc, el nostre escrit de conclusions. Si cal anirem al Tribunal Constitucional i, si no, a Brussel·les. I també hem presentat coses a Brussel·les del tercer tram com ara per la subestació de Santa Llogaia.

I què s'hi pot guanyar? La línia ja està feta...

Ja, però a partir d'aquí hi ha una responsabilitat jurídica, política i econòmica. Seria un dels primers casos. Nosaltres creiem que no es poden basar en una llei de l'any 1956, una llei franquista no derogada, per dir que per utilitat pública això és una ordre d'estat i això s'ha de fer. Creiem que Europa necessita altres maneres de fer.

Què en queda, del moviment? Se'n pot aprendre alguna cosa positiva quant a la capacitat d'activació i de conscienciació de la gent?

Totes les persones amb què he parlat, tot i que la MAT estigui feta, diuen que no se senten decebudes ni pensen que tota la feina ha estat en va. Ha estat com un gra de sorra d'activació, que pensem que ha servit per fer altres moviments i també per crear altres sensacions en la societat. Ens sentim molt orgullosos d'haver-hi participat i per a molts és una lluita que queda en el record. Quan veuen la línia els fa mal al cor, perquè les torres són gegants i trenquen l'ànima d'aquestes comarques. No he trobat ningú que digui que tot plegat no ha servit de res i que s'hagi tornat passiu.

-.-

A l'Estat francès hi ha debat públic i ets tractat com un ciutadà europeu; aquí ets tractat com un súbdit africà  

El cobriment de la línia entre Bescanó i Santa Llogaia era possible tècnicament, però no hi va haver voluntat política

-.-

Desenes d'entitats ens oposem als experiments amb transgènics

07/08/2015 

Xarxa Sud, agrupació d’entitats de defensa del territori del Camp i Terres de l’Ebre, juntament amb el sindicat agrari Unió de Pagesos, GEPEC-EdC, Som lo que sembrem, Orgànic Fruit, El Brot, SCCL, La Fava, CUP Reus  i  Procés Constituent, ens vam reunir ahir a Reus, a la seu del GEPEC-EdC, amb l’objectiu d’unir esforços i coordinar-nos per treballar en contra del projecte presentat per Oxitec, que es volia portar a terme per a l’ IRTA, al Camp de Tarragona, consistent en un experiment d ’alliberament de  mosques de l’olivera transgèniques.

Donat que el mateix dia, hores abans de la reunió, es va retirar el projecte, les entitats sota-signants mostrem la nostra satisfacció  que el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya  hagi notificat aquesta retirada. Al mateix temps, però, aprofitem per fer pública  la nostra ferma oposició als OGM (Organisme modificat genèticament) i la seva experimentació en el territori.

Així mateix considerem molt greu que, tot i haver una resolució al Parlament de Catalunya,  de l’any 2013, en que es rebutjava el mateix experiment, tan sols dos anys després s’intenti novament portar a terme aquest projecte, mostrant un total menyspreu a la decisió parlamentària. 

La gravetat i perillositat de l’experiment que es plantejava es  fa palesa en la preocupació mostrada pel propi Síndic de Greuges, que fa pocs dies va fer pública la seva intenció d’obrir investigació sobre aquest projecte. 

Les entitats sota signants ens reafirmem, com sempre hem fet, en la voluntat de confrontar qualsevol intent d’agressió que es faci al territori, sigui del tipus que sigui, per fer valer el nostre territori, la seva pagesia i la nostra salut.

Les entitats sota signants restarem amatents i ens oposarem a qualsevol altre projecte o experiment amb organismes transgènics que es vulgui portar a terme en el nostre territori i apostem per un model agrari tradicional, respectuós amb l’entorn, de proximitat, de respecte a la feina de la pagesia i a la salut.

Xarxa sud. Coordinadora d’entitats de defensa del Territori (GEPEC-EdC, Alveolus, Aturem Bcn World,  Defenterra, Delterpa, Geven, La Canonja 3 - Poble, paisatge i sostenibilitat, Plataforma Cel Net, Plataforma de l’Aleixar, Plataforma del Camp, en defensa de la terra i del territorio, Plataforma Martí Verd, Plataforma No a la MAT Almoster, Plataforma del Priorat, Plataforma Salvem la Platja Llarga), les associacions de consumidors Cooperativa el Brot i Grup de consumidors la Fava, Unió de Pagesos, Orgànic fruit (empresa productora oli ecològic), Som lo que sembrem, Procés Constituent i CUP de Reus.

Font: Candidatura d'Unitat Popular Reus

-.-

Negativa d'Agricultura a que s'alliberin a Tarragona mosques modificades genèticament

· El departament considera que no es pot garantir el confinament dels insectes

07/08/2015 reusdigital.cat 

El Departament d'Agricultura no dóna el vist i plau a les proves que l'empresa britànica Oxitec es plantejava fer en laboratoris de l'IRTA, a prop de Tarragona, alliberant fins a 5.000 mosques transgèniques per setmana durant un any, gairebé dos milions en total. Segons la companyia, l'assaig ocuparia una àrea, coberta amb xarxes, de mil metres quadrats. Agricultura, però, considera que no es pot garantir el confinament dels insectes i ha comunicat a Oxitec la seva negativa. L'empresa ha retirat formalment la seva sol·licitud per alliberar mosques de l'olivera modificades genèticament. Ja al 2013 Oxitec va voler realitzar una acció similar que també va ser denegada per la Generalitat de Catalunya.  

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va rebre, en data 29 d'abril de 2015, una sol·licitud per part de l'empresa Oxitec Ltd del Regne Unit per fer un alliberament voluntari amb mosques de l'olivera modificades genèticament a Catalunya. L'expedient presentat va iniciar la tramitació administrativa a través de la Comissió Catalana de Bioseguretat del DARP, òrgan competent de la Generalitat de Catalunya per l'autorització o denegació d'activitats amb organismes modificats genèticament (OMG) a Catalunya, tal i com determina el Decret 62/2015, de 28 d'abril, pel qual s'estableixen mesures per a l'exercici de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria dels OMG.

El DARP es va reunir amb l'empresa el passat 30 de juliol per informar-la de les dificultats tècniques que s'observaven per garantir el confinament de l'alliberament de mosques modificades genèticament. Per això, en aplicació del principi de prevenció el departament, no donarà el vist i plau a les proves que es plantejava fer en laboratoris de l'IRTA. Davant el posicionament del departament, (que ja va denegar una actuació similar el 2013), en data 5 d'agost de 2015, l'empresa Oxitec Ltd ha fet arribar un escrit al Director General d'Agricultura i Ramaderia, informant-lo de la seva decisió de retirar formalment la seva sol·licitud.

Les mosques OX3097D-Bol olive fly que es volien alliberar estaven manipulades amb un ADN resultat d'una barreja d'organismes marins, bactèries, virus i altres insectes. Segons el projecte de l'empresa la intenció era que les mosques transgèniques mascle s'aparellessin amb les mosques femella nadiues i, per tant, introduïssin els seus gens modificats en la població existent. Així, es creu que la població nadiua de mosca de l'olivera disminuiria, la qual cosa eliminaria, presumptament, les pèrdues econòmiques en la producció d'oliva.

-.-

Promouen tres nous parcs eòlics més a la Terra Alta

· Els promotors de tres parcs eòlics a la Terra Alta inicien els tràmits per a la seva construcció

324.Cat 04/08/2015

Gandesa (ACN).- Les empreses Gas Natural i Alstom Wind, guanyadores del concurs per construir parcs eòlics a la zona de desenvolupament prioritari ZDP VII, a la Terra Alta, han mostrat el seu interès per executar el projecte. Els tràmits administratius ja s'han iniciat i, en concret, es construiran tres parcs eòlics de 30 MW cadascun amb deu aerogeneradors entre els termes de Batea, Vilalba dels Arcs i La Pobla de Massaluca. El secretari d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres, ha mostrat la seva satisfacció per l'interès dels promotors a tirar endavant el projecte després d'anys d'aturada per la desaparició i rebaixa de les primes estatals de les energies renovables.

-.- 

Un excedent d'energía que s'ha d'evacuar.
Com? per on? Amb quina MAT? Ho tenen previst?

Recuperarem la MAT: Escatrón - La Secuita?

-.-

Estudien usar mosques transgèniques per aturar la plaga de l'olivera a Tarragona

· L'empresa britànica Oxitec vol experimentar en uns terrenys protegits amb una malla

Les mosques s'alliberarien en una àrea protegida amb una malla (Gino/Flickr)

02/08/2015 324.Cat

La Generalitat decidirà cap a l'octubre si tira endavant el projecte d'una empresa britànica per fer una prova experimental amb mosques transgèniques en uns terrenys a prop de Tarragona. L'objectiu és alliberar-les en una àrea que es protegiria amb una malla, per lluitar contra la plaga de la mosca de l'olivera.

L'empresa OXITEC ja va fer una sol·licitud semblant fa 2 anys, però no va prosperar. Ara, fa 2 mesos, ho ha tornat a demanar. El director general d'Agricultura, Alfons Vilarrasa, ha explicat a Catalunya Ràdio que qui prendrà la decisió serà la comissió catalana de bioseguretat. Això sí, rebrà un informe no vinculant des de Madrid i també de la Comissió Europea.

La clau per donar el vist-i-plau al projecte serà la seguretat, segons ha explicat Vilarassa.

"La comissió catalana de bioseguretat haurà de valorar si les mesures són suficients per garantir la seguretat de l'experiment"

Des del sindicat Unió de Pagesos tenen reserves pel risc que les mosques transgèniques puguin sortir de la xarxa. Miquel Blanc, el responsable nacional del sector de l'olivera, assenyala els perjudicis que pot comportar que hi hagi alguna fuita i les mosques transgèniques surtin de la zona delimitada.

"No hi ha garanties absolutes de res. Hi podria haver un tipus de contaminació i que sigui inevitable que això condicioni la producció ecològica"

Greenpeace ja va expressar el seu rebuig a aquesta prova a principis de setmana. Considera que posa en risc la biodiversitat i la producció de les oliveres.

La mosca de l'olivera comporta pèrdues importants de producció al sector, ja que la femella posa els ous a les olives i la larva es menja el fruit. L'empresa OXITEC ha modificat genèticament els mascles d'aquestes mosques perquè es creuin amb les femelles i tinguin descendència estèril.

-.-

Diversos col·lectius engeguen una campanya per la qualitat de l’ aire al camp de Tarragona: ara, el polígon sud

Avui, 5 de juny, aprofitant el dia del Medi Ambient i celebrant un any des de la presentació dels resultats de l'estudi sobre qualitat de l'aire a la Vall del Francolí, la Plataforma Cel Net engega una campanya conjunta amb altres col·lectius ecologistes, socials i veïnals del Camp de Tarragona per reclamar dades reals de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona i la realització d’un estudi a Tarragona, Vila-Seca i La Canonja. 

Des del 2012, en diferents municipis de la Vall del Francolí veïns del polígon nord del complex petroquímic de Tarragona, els ajuntaments del Morell, Vilallonga del Camp, Constantí i Perafort-Puigdelfí financen un estudi de qualitat de l'aire realitzat per la LCMA de la UPC i impulsat per la Plataforma Cel Net. 

Després de la finalització d’una primera part dels estudis s’han tret resultats alarmants que mostren una presència elevada de compostos químics nocius i cancerígens tals com el Benzè, el 1-3 Butadiè i el Benzo(a)pirè i posen de manifest les mancances actuals de la legislació en quant al control de les emissions contaminants difuses i a les mesures de prevenció i protecció enfront dels seus efectes en la salut i el medi.

Des dels col·lectius creiem que aquest estudi ha posat fi al silenci al qual s'havia condemnat la zona en quant a respostes davant les contínues agressions contaminants de la indústria i la manca de responsabilitat, tal i com evidencia el passat episodi que fa tenir lloc el passat 25 de maig a la Canonja davant la fuga d'òxid de nitrogen d'una empresa situada al polígon sud. No ha estat fins que els propis ajuntaments, a petició de Plataforma Cel Net, han finançat aquests estudis que hi ha hagut dades reals i a l’abast de la població de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona.

Tot i les dificultats, l’estudi en aquestes poblacions continua però ara també es creu necessari ampliar l’estudi a Tarragona, Vila-seca i La Canonja, municipis propers al polígon sud del complex. És per això, que la Plataforma Cel Net juntament amb els diversos col·lectius adherits tiren endavant la campanya conjunta: ARA, EL POLÍGON SUD!

Els diferents col·lectius han firmat un comunicat on expliquen els motius de la campanya. L’objectiu principal és la difusió dels resultats de l’estudi realitzat als municipis del Morell, Vilallonga del Camp, Constantí i Perafort-Puidelfí, reclamar respostes a les empreses contaminants i l’administració i la demanda als ajuntaments dels municipis de Tarragona, Vila-seca i La Canonja de realitzar el mateix estudi en els seus municipis. 

Les entitats adherides a la campanya són: Plataforma Cel Net, Alveolus, Defenterra, Delterpa, Ecologistes en Acció de Tarragona i l'Ebre (GETE-EeAC), Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona, Gepec- EdC, La Canonja 3 – Poble, Paisatge i Sostenibilitat, Plataforma Cuidem la Platja Llarga, Plataforma del Camp, en defensa de la terra i el territori, Plataforma del Priorat, Plataforma NoalaMat L´Aleixar, Unió de Pagesos de la Selva del Camp. 

Llegiu el comunicat a : http://plataformacelnet.blogspot.com.es/p/ara-poligon-sud.html

Més informació: L'AEQT és favorable a fer un estudi sobre la qualitat de l'aire al Polígon sud de Tarragona. Josep Cartanyà / ReusDigital

Més informació relacionada: http://plataformacelnet.blogspot.com.es/p/resso-mediatic.html

-.-

El Gobierno mantiene la propuesta de impuesto al Sol en el nuevo borrador de regulación de autoconsumo eléctrico

El RD de autoconsumo enviado a la CNMC mantiene el impuesto al sol

Fuente: energias-renovables.com 05/06/2015

La Unión Española Fotovoltaica (UNEF) considera que el proyecto de RD por el que se regula el autoconsumo energético enviado hoy por el Ministerio de Industria a la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) “pretende imponer de manera artificial un modelo energético del pasado basado en las energías fósiles y el mantenimiento del consumidor al margen de la generación de energía”. El proyecto de RD también alude a las instalaciones eólicas de autoconsumo.

En palabras de Jorge Barredo, presidente de UNEF, “resulta paradójico que en el Día Mundial del Medio Ambiente, el Gobierno publique una normativa diseñada específicamente para poner una barrera económica que desincentive a los ciudadanos a invertir en sistemas de ahorro energético basados en las energías limpias. El texto presentado hoy es discriminatorio, atenta contra las libertades individuales y la eficiencia energética y vulnera la legalidad”, asegura.

Un poco de maquillaje

UNEF lamenta que el Gobierno haya publicado prácticamente el mismo texto que ya se conocía, con unos mínimos cambios en la redacción por los que el anterior “peaje de respaldo” se divide ahora en dos “impuestos al sol”, pero manteniendo el mismo espíritu desincentivador.

Lo que hace Industria, en concreto, es diferenciar entre un peaje para sufragar las redes, que el autoconsumidor debe costear cuando esté vertiendo o recibiendo electricidad a la red, y los cargos del sistema, que cubrirán desde las primas a las renovables hasta las anualidades del déficit de tarifa. El autoconsumidor deberá sufragar siempre este segundo concepto. Crea, además,  un "cargo por autoconsumo", destinado a "cubrir los servicios de balance necesarios en el mercado de producción". Este cargo "se aplicará sobre la energía autoconsumida, dado que se beneficia del respaldo del sistema aun cuando no consuma energía del mismo", según señala Industria.

Para justificar la medida, el Gobierno indica que el autoconsumidor "se beneficiará del respaldo que le proporciona el conjunto del sistema, aun cuando pueda estar autoconsumiendo electricidad producida por su instalación de generación asociada, al contrario de lo que ocurriría si este consumidor se encontrara eléctricamente aislado del sistema eléctrico", informa Europa Press.

Sobre el coste de las redes de transporte y distribución, explica que "se aplicarán como contribución a la cobertura de los costes de dichas redes y serán aplicados considerando el uso real que se realiza de ellas". De esta forma, según el borrador de RD, "no existirá aplicación de peaje de acceso a redes por la energía autoconsumida, teniendo en cuenta que no se hace uso de la red”.

Anticonstitucional

Para UNEF, este nuevo texto no ha recogido “ninguna de las críticas al mismo que se han realizado desde el sector fotovoltaico, la sociedad civil –sindicatos, asociaciones de consumidores, ambientalistas-, los organismos reguladores –CNE, CNC- , el propio Gobierno –Defensora del Pueblo-, el grueso de los partidos de la oposición e, incluso, desde el seno del propio partido Popular en Comunidades Autónomas como Extremadura, Murcia o Baleares”.

La patronal solar insiste, asimismo, en que el texto presentado hoy, que pretende aplicarse de forma retroactiva a todas las instalaciones ya existentes, vulnera la Constitución Española y las Directivas 2009/72/CE, de 13 de julio, del mercado interior de la electricidad y 2009/28/CE, de 23 de abril, de fomento del uso de energía procedente de fuentes renovables.

“La medida además afectará gravemente a la transición al nuevo modelo energético basado en las energías renovables, la generación distribuida y la eficiencia energética en nuestro país y pone en considerable riesgo el cumplimiento de los objetivos a 2020 comprometidos con la Unión Europea de reducción de CO2, alimentación con fuentes de energías renovables y eficiencia energética”, añade

De acuerdo con UNEF, el borrador de RD discrimina a aquellos consumidores que deseen hacer uso del autoconsumo como medida de ahorro y eficiencia energética, asumiendo ellos mismos el coste de la instalación y responsabilizándose del pago completo del término fijo de la factura de la compañía convencional con la que tenga su contrato, así como la parte del término de energía consumida. “Penalizar con un peaje extra al consumidor responsable que ahorra con un sistema de autoconsumo es como imponer un impuesto por estar ahorrando a quien decida abanicarse en vez de encender el aire acondicionado todo el día”, comenta Barredo

Rebaja para Canarias y Baleares

El nuevo borrador de Real Decreto introduce una disposición en la que se establece una reducción del peaje de respaldo, hasta el 31 de diciembre de 2019, para las instalaciones ubicadas en los sistemas eléctricos de los territorios no peninsulares. “Reducción que es mayor cuanto mayor es la diferencia del despacho de costes variables en un sistema aislado y el precio del mercado peninsular”, recoge Europa Press.

El secretario de Estado de Energía, Alberto Nadal, ya afirmó esta semana que el autoconsumo tenía “mucho sentido en lugares como Canarias. En la memoria del análisis del impacto normativo del real decreto, Industria señala que un consumidor que instalara un planta de generación para este uso tendría un ahorro de entre 15 y 40 euros por megavatio hora (MWh) consumido, en función del peaje de acceso que le sea de aplicación.

Mientras, en el caso del sistema, la implantación de 10 MW de potencia fotovoltaica, con unas horas medias equivalentes de funcionamiento de 1.600, podría suponer un ahorro para el sistema de hasta 30 euros por MWh, en función de la tarifa, en Baleares y de más de 100 euros MWh en Canarias.

-.-