 |
| Joan Martí Foto: Joan Sabater. |
· Es mostra molt orgullós de la capacitat
d'activació que va tenir la plataforma contra la línia i creu que ha
servit de mirall per a altres moviments
· És molt dur amb tots els partits sense excepció
A LA NATURA
Després
de tants anys de lluita a favor del medi ambient, la fotografia de Joan
Martí per a aquesta entrevista es va fer davant dels arbres d'un parc a
Girona
Joan Martí (Foixà, 1960) és metge cirurgià de
professió i des del 2003 és una de les cares visibles de la plataforma
No a la MAT. Ara que la línia ja està construïda i només falta el tram
subterrani per posar-se en marxa d'aquí a poc temps, fa balanç del
moviment, des del gran èxit de mobilització dels seus inicis fins als
aspectes que han fet que s'acabés perdent la batalla contra un “gegant”
com Red Eléctrica. L'esperança és la via judicial.
Com entra a Salvem l'Empordà?
Poc
després de la seva fundació, una noia que conec m'explica que han fet
una plataforma per lluitar contra la bogeria de carreteres, ampliacions i
urbanitzacions de l'Empordà. A mi m'interessa, perquè crec que és de
sentit comú que no podem consumir tot el territori i els seus recursos. I
a l'Empordà, que jo m'estimo. I començo a anar a alguna mobilització
com les de cala Tamariu, el Port de la Selva... Era el 2002. Salvem
l'Empordà s'havia fundat al juny i jo hi entro a finals d'any.
Com sorgeix la plataforma No a la MAT?
Des
de Salvem l'Empordà teníem contacte amb entitats de la Catalunya del
Nord i decidim participar en una manifestació allà de la plataforma
contra aquesta línia. Nosaltres som els únics de Catalunya que ens
n'assabentem i hi anem amb un parell d'autocars. A partir d'aquí,
decidim que uns quants s'incorporin aquí a una plataforma juntament amb
altres entitats per poder lluitar contra aquesta infraestructura.
Entenc que tot just es començava a parlar de la línia.
Sí, era quan a la Catalunya del Nord veien imminent tot el procés legal de la línia.
I aquí s'hi va unir gent de diversos fronts.
Sí,
a la fundació de la plataforma, el 2004 a Cistella, hi va venir gent
molt variada, fins i tot grups sardanistes, i de tot el territori.
Sobretot, i sempre els ho agrairem, vull destacar el grup de Bescanó,
que tenien la llum d'anar repassant tècnicament tota la documentació.
Arran de la línia de les Gavarres, tenien més experiència i sobretot
tècnicament sabien molt bé de què parlaven.
Van fer una gran tasca de conscienciació al territori i hi va haver mobilitzacions molt grans.
Sí,
però perquè hi hagués mobilitzacions, abans vam fer assemblees a cada
poble. És a dir, anar a tot arreu i fer xerrades informatives. Hi havia
setmanes que cadascú feia tres xerrades. Era molta feina, molts
quilòmetres i molta despesa, però ho fèiem pensant que hi podia haver
una nova cultura de l'energia.
Quines eren les principals línies del que explicaven?
En
una energia centralitzada i basada en aquesta línia de transport que és
la MAT, nosaltres no hi estem d'acord, perquè no és més segura ni
eficient per al ciutadà. Pensem que és millor una xarxa de distribució
local a petita escala, energia renovable creada a prop del ciutadà i
controlada per ens locals i no per grans grups empresarials.
A més, vostè, com a metge, també alertava dels perills que suposava la línia, no?
Sí,
sí. Nosaltres, des del punt de vista mèdic, hem fet una recerca i fins i
tot hem anat a Ginebra a la biblioteca de l'OMS per veure el gran
bagatge que hi ha en això dels camps electromagnètics, i ho hem
denunciat.
I quins són els grans perills?
Pel
que fa a les persones que viuen permanentment a menys de 400 metres de
la MAT, sobretot nadons i gent gran, hi ha una clara relació amb
malalties. I una de les quals és la leucèmia, a part de migranyes, mals
de cap, alteracions de marcapassos... No és una cosa banal. Hi ha
articles científics que ho demostren. Ara bé, a partir de 400 metres
s'hauria de fer un estudi epidemiològic molt ben fet, independent i no
patrocinat per grups empresarials, i s'hi hauria d'implicar la sanitat
pública.
Ells diuen que respecten les distàncies...
Evidentment,
però sabem perfectament, perquè ho hem vist, que en aquest segon tram
hi ha cases a menys de 100 metres! Això també ho hem denunciat a la
Generalitat, que és la que s'ocupa de controlar la distància.
I com responien als vostres arguments energètics?
Quan
els presentem, ens diuen que som de la cultura del no i és quan hi ha
una forta pressió mediàtica. Ells tenen molts diners i fan propaganda a
la població, jo en diria intoxicació, amb amenaces que no hi haurà llum
als hospitals, etc.
Això, però, no va aturar la gent a l'hora de sortir al carrer.
No,
perquè va veure que això no era veritat. Quan es van produir les grans
nevades i la gran apagada aquell estiu a Barcelona, es va veure que el
problema era de xarxa de distribució, no de transport. Va ser un
problema que ens va donar la raó malgrat que no ho vulguin reconèixer.
El quid de la qüestió és que no volen canviar el model energètic, perquè
tenen el control. Són les portes giratòries que denunciem des de fa
anys. Passes d'una empresa energètica a la política, i de la política
com a premi de jubilació a un consell d'administració. Hi ha infinitat
de casos. Nosaltres tenim clar que, si es tracta de cúpules de partit,
no ens en fiem de cap.
Aquí inclouen tots els partits?
Sí,
sí, tots. Ens han fallat tots. El problema és el model de partits
polítics. Tenen una manera de funcionar molt jeràrquica. Volem sentit
comú, coherència, que ens haguessin escoltat, que l'administració com a
mínim hagués estat imparcial. Com a l'Estat francès, on d'administració
és impecable. Governi qui governi, si fan una línia tens un debat públic
i ets tractat com a ciutadà europeu, no com aquí, que ets tractat com
un súbdit africà. Aquí hi ha la diferència. Ens hem entrevistat amb
polítics importants dels partits i ens han tractat de manera totalment
descabellada. Ara que es parla tant de la independència, molta gent que
estira en aquesta direcció hauria de ser primer independent, no dependre
de certs partits, ni de lobbies ni de grups professionals. Ara sembla
que tots els mals vinguin de Madrid, però quan va ser l'hora de
defensar-nos mediambientalment en qüestions d'infraestructures en
l'àmbit català, els de Barcelona són tant o més que els de Madrid.
Entenc que la “cultura més democràtica” de l'Estat francès va ser clau perquè la MAT es fes subterrània a la Catalunya del Nord...
Sí,
i la mobilització conjunta de la plataforma cívica, els alcaldes i els
diputats. Sempre han anat units, sobretot en l'àmbit dels partits. La
plataforma cívica va arrossegar la plataforma d'alcaldes i diputats
perquè anessin tots junts. Nosaltres aquí vam collar al màxim perquè es
formés la plataforma d'alcaldes, l'AMMAT. Van firmar les dues
declaracions del Pertús i van dir que cap alcalde podia negociar pel seu
compte amb REE, però a l'hora de la veritat ho van fer. I, és clar,
quan t'assabentes d'això, tens la plataforma cívica en certa manera
sola.
I la partició en tres trams encara va contribuir més a la desunió.
Sí,
quan es divideix en tres trams, cadascú va a la seva. I la
desmobilització es produeix perquè el primer tram va per un costat, amb
Mario Monti, que d'alguna manera desmunta la unió. Ell sap que per la
Catalunya del Nord no hi passarà si no és per sota terra. I ens va dir
que havíem tingut un gran èxit de poder-la tenir subterrània fins a
Figueres, però a nosaltres aquest argument no ens val. No la volem ni
aquí ni enlloc, perquè creiem en un altre tipus de cultura energètica. A
la Catalunya del Nord no la volien visible, no hi havia tanta filosofia
energètica al darrere. Nosaltres potser som més filosòfics. Per què el
cobriment de la línia no es podia fer fins a Girona o Bescanó?
Tècnicament es pot fer. És un problema de voluntat política.
O fins a Sentmenat, no?
És
que al primer tram hi vam arribar una mica tard. Quan vam començar la
plataforma, la tramitació legal ja estava feta. Vam lluitar, vam fer
grans mobilitzacions aquí, a Vic, a Barcelona..., però legalment no vam
poder impedir que arribés fins a Bescanó.
Parlava de la demanda de fer la línia subterrània de Bescanó a Santa Llogaia...
Sí,
quan Monti ens diu que no hi pot fer res perquè el tram pertany a
l'Estat, li diem que era l'interlocutor de tota la línia. Ell se'n renta
les mans amb la complicitat, és clar, dels dos estats. I aquest segon
tram és un tram de pobles petits, i ells, amb l'experiència del primer
tram, donen més diners per torre i per tram. Encara que ells ho neguin,
tenim contactes amb els propietaris i ho sabem. Vam defensar al màxim
que anés sota terra, encara que no volíem la línia, però sols es va
poder moure alguna torre una mica per qüestió de distàncies respecte a
les cases.
En el segon tram ja no van optar tant per les mobilitzacions, sinó per la batalla jurídica.
Sí,
només hi ha hagut petites mobilitzacions. En l'àmbit jurídic anem a
totes, anem des de Catalunya fins a Madrid i també fins a Europa. Tenim
diverses batalles jurídiques, però entenem això com un bloc. Contra cada
projecte que s'ha anat fent, hi hem presentat recurs, i a partir d'aquí
s'ha anat agrupant. Però no es jutjarà tot de cop, sinó per trams. En
el primer tram, no hi tenim res a fer. En el segon, estem pendents que
es dicti sentència des del Tribunal Suprem, després que al maig es
practiquessin les proves pericials i després d'haver presentat, fa poc,
el nostre escrit de conclusions. Si cal anirem al Tribunal
Constitucional i, si no, a Brussel·les. I també hem presentat coses a
Brussel·les del tercer tram com ara per la subestació de Santa Llogaia.
I què s'hi pot guanyar? La línia ja està feta...
Ja,
però a partir d'aquí hi ha una responsabilitat jurídica, política i
econòmica. Seria un dels primers casos. Nosaltres creiem que no es poden
basar en una llei de l'any 1956, una llei franquista no derogada, per
dir que per utilitat pública això és una ordre d'estat i això s'ha de
fer. Creiem que Europa necessita altres maneres de fer.
Què en queda, del moviment? Se'n pot aprendre alguna cosa positiva quant a la capacitat d'activació i de conscienciació de la gent?
Totes
les persones amb què he parlat, tot i que la MAT estigui feta, diuen
que no se senten decebudes ni pensen que tota la feina ha estat en va.
Ha estat com un gra de sorra d'activació, que pensem que ha servit per
fer altres moviments i també per crear altres sensacions en la societat.
Ens sentim molt orgullosos d'haver-hi participat i per a molts és una
lluita que queda en el record. Quan veuen la línia els fa mal al cor,
perquè les torres són gegants i trenquen l'ànima d'aquestes comarques.
No he trobat ningú que digui que tot plegat no ha servit de res i que
s'hagi tornat passiu.
-.-
A l'Estat francès hi ha debat públic i ets tractat com un ciutadà europeu; aquí ets tractat com un súbdit africà
El cobriment de la línia entre Bescanó i Santa Llogaia era possible tècnicament, però no hi va haver voluntat política
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada