Repsol vol ampliar l’extracció d’hidrocarburs a dos espais protegits

El Ministeri d’Agricultura desestima les al·legacions d’Ecologistes en Acció i la multinacional només necessita el permís definitiu del Ministeri d’Indústria per iniciar noves prospeccions petrolíferes.

La plataforma Casablanca, ubicada a 52 quilòmetres de la ciutat de Tarragona

David Bou
Directa 16/11/2014

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar, el 23 d’octubre, una resolució del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient on s’aprova la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) favorable a les prospeccions de Repsol a la recerca de possibles reserves d’hidrocarburs davant del delta de l’Ebre. Superat aquest escull, només manca el permís del Ministeri d’Indústria perquè la totpoderosa multinacional tiri endavant el projecte anomenat Treballs de sísmica 3D a Casablanca. L’objectiu del pla és “l’obtenció d’un nou registre que permeti millorar la imatge sísmica del subsòl a l’àrea de la concessió de Casablanca i els voltants”, tasca que la companyia abordaria amb la utilització d’un mètode basat en l’ús d’ones ultrasonores.

En concret, les actuacions previstes es desenvoluparien en una àrea rectangular de 732 quilòmetres quadrats situada a divuit quilòmetres de la costa de Tarragona, amb una profunditat d’entre 2.400 i 3.000 metres. Ecologistes en Acció denuncia que es tracta d’una àrea que afecta dos espais protegits, el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc Natural de les Illes Columbretes, ambdós pertanyents a la Xarxa Natura 2000. L’entitat assegura que aquestes zones “podrien veure’s greument perjudicades per l’activitat petroliera”.

Repsol és present sobre el terreny des de l’any 1981 i explota sis pous a la zona. La joia de la seva infraestructura és la plataforma Casablanca, situada a 52 quilòmetres de Tarragona. Per ella, passen aproximadament 2.000 barrils de cru diaris procedents del jaciment que porta el mateix nom, i també de quatre pous més: Rodaballo, Boquerón, Barracuda i Chipirón. Aquest complex està format per la plataforma fixa, els pous submarins i l’oleoducte que trasllada el cru des del mar fins al terminal marítim de Repsol, anomenat el Pantalà, que ocupa gairebé 9.000 m2 de superfície i serveix per traslladar el cru a terra ferma i, posteriorment, distribuir-lo fins al complex petroquímic de Repsol al Camp. El Pantalà disposa de cinc fronts d’atracament per a la descàrrega de vaixells de fins a cent-mil tones, a més d’una monoboia a tres quilòmetres de la costa, on els grans petroliers poden descarregar el seu contingut. Ara fa dos anys, es van obrir dos pous nous: Lubina i Montanazo, amb una producció diària de sis mil barrils, que eleven fins a vuit mil la xifra total de barrils de petroli que Repsol produeix diàriament a la demarcació de Tarragona.

Aquesta quantitat suposa un percentatge ínfim dels més de tres-cents mil barrils que la multinacional obté cada dia arreu del món. Segons els càlculs d’Ecologistes en Acció, el 99,8% del cru consumit a l’Estat espanyol és importat i les noves prospeccions que es derivarien d’aquests estudis sísmics tan sols disminuirien aquesta quantitat en un 0,6% aproximadament. A part d’esgrimir aquesta dada com a argument contra el projecte, l’ONG creu que la protecció de les àrees valuoses ambientalment ha de prevaldre davant els interessos econòmics de la petroliera. L’organització ecologista reclama als governs de Catalunya i del País Valencià que es mobilitzin per tal que Repsol no aconsegueixi el permís definitiu. El llarg historial d’abocaments i greuges ambientals provocats per la companyia a les costes catalanes augura un futur tan negre com el color del cru amb el qual es continua fent d’or.

*Article publicat al número 372 de l'edició en paper de la DIRECTA. T'hi pots subscriure aquí. 

-.-