Alta tensió a Tarragona

La revista el Triangle en la seva edició de divendres passat (27/04/2013) es fa ressò de la campanya contra la MAT a les nostres comarques.

Foto: Ivan G. Costa

La lluita contra la MAT s’estén de les comarques de Girona a les de Tarragona contra un projecte de línia de 400kV que entra a Catalunya per Batea i va fins a la Secuita.

Diverses entitats ecologistes i socials de les comarques de Tarragona han constituït la Xarxa Ambiental dels Territoris del Sud-Xarxa Sud per lluitar contra un projecte de construcció d’una nova línia de Molta alta tensió (MAT) de 400 kV a Catalunya que afectar aquesta zona. Red Eléctrica de España (REE) és qui l’impulsa i suposa la construcció d’una estesa entre Batea (Terra Alta) fins a la Secuita (Tarragonès) on enllaçaria amb la línia procedent de Vandellòs. Els ecologistes qüestionen la necessitat del projecte i denuncien també la manca d’informació que hi ha sobre aquest tema. Una altra qüestió polèmica és que el traçat transcorre de manera paral·lela a una altra línia existent, de 220 kV, i tot i que REE diu que un cop feta la nova MAT treuran la de 220 kV, Andreu Escolà, portaveu de Xarxa Sud, afirma que «a l’expedient, això no consta enlloc».

La línia, segons el disseny de REE, comença a la localitat aragonesa d’Escatrón, amb una longitud total de 163 quilòmetres. Entra a Catalunya travessant el Matarranya i fins arribar a la Secuita té 101,5 quilòmetres de traçat «per obrir una nova ferida en els nostres paisatges si no l’aturem abans», segons la coordinadora ecologista. Afecta 26 poblacions de cinc comarques: Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès. Escolà afirma que la nova estesa elèctrica «per al territori no és gens necessària». Recorda que en aquesta zona «produïm el 70% de l’energia que es consumeix a Catalunya i només en consumim el 13%.» 

Set línies d’alta tensió 

A les comarques de Girona es va justificar la MAT [la línia Sentmenat-Bescanó-Baixàs] dient que era imprescindible per posar fi a les apagades que hi havia a la Costa Brava, fet que afectava negativament el turisme. Aquesta excusa a Tarragona no hi és. Escolà recorda que a les comarques tarragonines «tenim set línies d’alta tensió en paral·lel», cinc de 400 kV procedents d’Ascó i Vandellòs i dos de 220 kV, que venen de Riba-roja i els Aubals. El portaveu ecologista afirma que respecte el tracte que reben a l’Empordà «semblem dos països diferents». Tot això, afegeix, «ho decideixen a Barcelona i –referint-se a l’àrea entre Tarragona, Reus i Salou– ja quasi semblem la segona àrea metropolitana de Barcelona». No demanen que aquestes infraestructures es facin a Girona, «sinó que nosaltres volem ser com l’Empordà». 

Protecció de la Unesco 

La plataforma Xarxa-Sud es va constituir a finals del març passat. El referent és la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i la lluita que va protagonitzar contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN) del PP de José María Aznar. Escolà admet que la PDE és quasi «un moviment irrepetible» però per aconseguir-ho, «cal que la gent estimi la terra». En aquest sentit ja han començat les primeres escaramusses per a la batalla contra la MAT tarragonina. Al Priorat, per exemple, hi ha gent que ha començat a expressar la seva preocupació per aquesta línia perquè pot posar en greu perill el gran projecte de la comarca que és que, en base a la seva riquesa paisatgística, fer que sigui declarada bé protegit per la Unesco i la declari patrimoni mundial. Escolà lamenta que la majoria dels seus alcaldes «siguin tan poc decidits, i si no n’hi ha un que faci el primer pas...». El portaveu ecologista apel·la un cop més a l’exemple empordanès on fins i tot alcaldes convergents «van fer costat al moviment ciutadà».

En el manifest de Xarxa Sud s’afirma que la línia no és necessària al territori «ni per l’abastament de la població ni de la indústria». També s’afirma que «projectes emergents relacionats íntimament amb la qualitat del paisatge com cases rurals, productes agrícoles de qualitat o l’ecoturisme es poden veure afectats». A l’escrit es deixa constància de la possible afectació «en parcs naturals, espais PEIN, llocs d’importància comunitària (LIC) o àrees ZEPA de protecció d’aus... que només servirà per a l’enriquiment d’unes poques empreses a costa del territori».

Incompareixença de Red Eléctrica

Un altre element que critiquen els ecologistes és la manca d’informació sobre el projecte. Afirmen que les dades que van rebre els ajuntaments només permetien plantejar petites modificacions a base d’al·legacions puntuals i que la línia «significa una veritable autopista d’estesa de cables elèctrics suportats per torres de fins a 50 metres d’alçada –uns quinze pisos– que travesserà camps, rius i barrancs, tallarà boscos i alguns municipis la tindran a menys de 500 metres del seu nucli urbà». 

*Aquesta informació la trobaràs complerta al setmanari EL TRIANGLE que està als quioscos.

-.-