5 de febr. 2015

Un model extractivista i insostenible

El documental 'Les nostres energies' pretén obrir un debat al voltant del model energètic, actualment un sistema oligopòlic i allunyat del control democràtic. Es projectarà a diverses ciutats de Catalunya durant el febrer 


Miquel Carillo
Directa 05/02/2015

“Per què hi ha tants porcs a casa nostra? Doncs perquè els criem per exportar carn barata. Si hem d'importar pinso des de l'Argentina per donar-los de menjar i, després, ficar-los en un transport fins a Rússia, és clar que això, tard o d'hora, ens petarà als dits”. L'Eudald Rifà, del Grup de Defensa del Ter, obre així Les Nostres Energies, un documental d'Enginyeria Sense Fronteres que vol fer una denúncia de l'actual sistema energètic a Catalunya. Aquest divendres, el documental es presenta al Cinema Truffaut de Girona (20:30h), on s’obrirà un debat després de l’emissió. Més endavant, es presentarà a la resta de Catalunya.

Eudald Rifà sosté que el model productiu i de consum actual es basa en l'accés a l'energia pràcticament “il·limitat” i a preus “irrisoris”. Com apunta David Llistar, de l'Observatori del Deute en la Globalització: “Hem construït una societat basada en aquesta dependència energètica, que ens obliga a mantenir acords, per les bones o per les dolentes, amb els països productors i sostenir tot tipus de règims dictatorials per poder accedir a aquesta energia”. La dependència implica, doncs, els pitjors impactes ambientals i les violacions dels drets humans més esgarrifoses.

Algunes de les conseqüències del model són: el fracking, les prospeccions marítimes, la MAT, les nuclears i els seus residus. Les entitats de cooperació han denunciat els “abusos” d'una economia extractivista que actua impunement lluny de casa i que, ara, pretén foradar el nostre jardí i convertir-nos, també, en víctimes. De passar fred a casa a l'hivern a no poder ni cuinar: el nombre de persones que pateix pobresa energètica a Catalunya, cosa desconeguda fins fa pocs anys, no deixa d'augmentar.

Sens dubte, la crisi econòmica hi té molt a veure, però resulta inaudit que empreses amb beneficis mil milionaris que operen gairebé en règim de monopoli no tinguin l'obligació d'oferir solucions davant un problema com aquest. L'oligopoli energètic imposa les seves polítiques a l'administració, una connivència escandalosa. Les portes giratòries no deixen d'alimentar un sistema que, en pocs anys, ha desmantellat un dels pocs sectors tecnològics punters del país, el de les renovables; clau, d'altra banda, per poder evitar el canvi climàtic i les seves conseqüències imprevisibles, que ja són aquí.

No és casualitat que aquests grups econòmics siguin els mateixos que tenen grans interessos arreu. Tampoc és casual que aquest mercat, més enllà dels impactes i els beneficis, internacionalitzi les lluites comunes i les solidaritats: poques vegades una experiència de lluita popular als EUA, contra el fracking en aquest cas, s'havia compartit de manera tan profitosa a Europa. Una xarxa de moviments socials treballa a tot arreu per denunciar aquest sistema i, afortunadament, comencen a sorgir col·lectius que encara van més enllà: cada dia augmenten les iniciatives ciutadanes organitzades per dotar-se d'energia des de la visió de servei públic i amb l'objectiu de servir el bé comú. “El que estem fent és apuntar a la línia de flotació del negoci de l'oligopoli”, com diu Ana Marco, de Som Energia. “Perquè recuperar l'energia és tornar el país als seus legítims propietaris, tots i totes nosaltres”, rebla David Fernàndez. El documental mostra que, com en altres tantes coses, la democràcia és gran part de la solució, per fer un país i un món nous.
-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada