Durant molt de temps s’ha condemnat la zona a un “setge
informatiu”. El silenci, la manipulació i l’evasió de responsabilitats han
estat la resposta que s’ha donat des de les institucions públiques i les
mateixes empreses davant les contínues agressions contaminants de la indústria
cap a la població i el territori. La informació en relació als episodis de
contaminació produïts per les empreses del complex petroquímic, i la seva
posterior difusió, no han estat mai a l’abast de la població. El seu tractament, interessat i opac, ha generat confusió i
desprotecció als afectats. Aquest
constant i continuat “setge
informatiu" es fa palès en la manca de dades i rigor dels registres de
control d’immissions de contaminants de la Generalitat com en les
justificacions evasives que exposen les empreses del complex davant els
repetitius episodis alarmants. Per això és necessari exigir la creació d’un
“equip de control dels compostos contaminants” efectiu, objectiu i transparent
que només pot ser extern a les empreses implicades.
.
.
Aquest estudi no va en contra de ningú, sinó a favor de
tothom. Els resultats volen ser un punt de partida per tal que la ciutadania,
les institucions públiques i les empreses privades es comprometin a col·laborar
amb un únic objectiu comú: el de millorar les condicions de vida, salut i treball
de les poblacions properes al complex petroquímic. Treballar per al present significa
treballar per a les generacions futures i per la conservació del nostre
territori. Celebrem que els ajuntaments del Morell, Constantí, Vilallonga del
Camp i Perafort-Puigdelfí hagin fet, finalment, un pas per trencar la
desinformació i l’opacitat davant la contaminació atmosfèrica produïda per la
indústria petroquímica a les poblacions de la Vall del Francolí. De la mateixa
manera, lamentem la no participació d’altres ajuntaments de poblacions
especialment afectades.
.
.
L’estudi presentat va més enllà del mer anàlisi de la
qualitat real de l’aire a la Vall del Francolí. Posa de manifest les mancances
actuals que presenta el nostre país en quant a la protecció i control de les
emissions contaminants i a les mesures de prevenció i protecció enfront dels seus
efectes en la salut de la població i el medi. Denunciem que els interessos
econòmics de les grans empreses passin per davant dels interessos de la
població i de la construcció d’un entorn de sostenibilitat ecològica i social.
.
.
L’estudi s’ha contextualitzat en la qualitat de l’aire i
les immissions atmosfèriques. Som conscients que la falta de control i
informació resulta extrapolable a altres tipus de contaminació que afecten i
condicionen el benestar de la població. Exigim, així, un control transparent,
rigorós i real sobre tots els contaminants sòlids, líquids, lumínics i acústics
als que estem sotmesos.
.
.
Les evidències reflectides en els resultats de l’estudi
fan indispensable demanar un canvi normatiu i dels criteris d’avaluació de la
qualitat de l’aire, que passa per incloure tots aquells compostos químics
potencialment nocius per a la salut i el medi ambient, amb estàndards de
qualitat reconeguts a nivell internacional. Així mateix, demanem que s’accepti,
s’estudiï i s’assenyali públicament la relació causa efecte entre els diferents
compostos contaminants i els seus efectes en la salut i el medi.
.
.
Igualment, ens és inevitable interpretar els resultats
d’aquest estudi dins d’una realitat molt més àmplia. Actualment, pel que fa al
medi ambient, estem vivint una nova època on conceptes com globalització,
escalfament global, desertització, canvi climàtic o guerres de l’aigua ja no
són paraules buides de sentit, sinó la realitat del dia a dia. En l’àmbit de la
salut les malalties cròniques, els càncers, els problemes respiratoris, les
al·lèrgies i les intoleràncies estan a l’ordre del dia. I pel que fa a
l’economia, el vell discurs que contraposava el concepte d’ocupació amb els de
salut i medi ambient, ja no serveix. Preocupar-se del medi ambient i de la salut
no significa anar en contra del treball i l’economia. Ans el contrari, qui es
fa càrrec dels costos mèdics dels danys produïts per aquest tipus de
contaminats? Qui es fa càrrec dels danys morals i emocionals que aquestes
malalties comporten als familiars dels afectats? Qui pagarà els costos del que
implica l’escalfament global del planeta? I els costos derivats de la
desertització del nostre país? Qui es farà càrrec de la cada cop més evident
manca d’aigua?
.
.
Necessitem una nova forma d’entendre la productivitat i
el benefici: cal començar a pensar en una economia del bé comú, i aquestes
grans indústries tenen un paper més que rellevant en aquest nou futur. Ara, més
que mai, es fa necessari retrobar la col·laboració entre institucions
públiques, ciutadania i grans empreses per tal que tots els agents implicats
puguin millorar la situació actual. Cal que retrobem una certa confiança mútua
i, finalment, una nova forma de col·laboració per tal de millorar la situació.
.
.
S’ha de tenir en
compte que som les mateixes persones que
juguem el paper de treballadores de les empreses, les que també formem part de
les poblacions que conviuen amb aquestes.
.
.
Per això hem de ser partícips i responsables de tot allò
que ens afecta: ja no són temps de girar la vista cap a una altra banda, la
situació actual no ens ho permet. Cal que les institucions públiques recordin
que el centre del sistema que volem són la vida i les persones i que, per tant,
el seu deure és vetllar pels interessos de la població. La indústria i les
grans empreses multinacionals no poden viure d’esquena a la societat i al medi
ambient.
.
.
En un moment en què grans empreses de diversos sectors
industrials ja estan promovent mesures de desenvolupament per a la sostenibilitat,
demanem a les empreses implicades que més enllà d’actuacions de responsabilitat
social i mediambiental corporativa, accelerin els seus esforços per eliminar al
màxim les emissions contaminants. Els projectes de R+D+I són fonamentals per
canviar de paradigma cap una economia sostenible, així com simples mesures de
millor gestió, com per exemple el què està passant aquests mateixos mesos
coincidint amb l’estudi on s’estan registrant menors nivells d’immissions en
determinats compostos. Aquesta reconversió s’anticipa obligada per garantir el
manteniment en un futur mitjà dels llocs de treball tan anhelats per tothom.
.
Tot i així, aquesta reducció dels episodis de pudors no pot negar l’evident existència d’importants fugues que perjudiquen greument la nostra salut i el nostre entorn. És molt preocupant, doncs, escoltar frases com: “no està tan malament” o “no n’hi ha per tant”, quan en algunes poblacions la concentració mitjana de 24h de benzè ha arribat a 1 microgram/m3, essent el llindar òptim de 5 micrograms/m3, o el d’1,3 butadiè a 122 micrograms /m3, sent el límit de qualitat a 11μg/m3, és a dir, 10 vegades per sobre de l’establert..
.
Per tot això, des de la Plataforma Cel Net reclamem:
.
.
1. Fer extensiu aquest estudi a altres poblacions properes
al complex petroquímic.
.
.
2. Reduir immediatament de les emissions localitzades i
difuses dels compostos químics detectats en aquest estudi que sobrepassen els
estàndards de qualitat de l’aire així com la incorporació i el control dels que
encara no figuren en la Xarxa de Vigilància de Prevenció de la Contaminació
(XVPC) de
la Generalitat de Catalunya.
.
.
3. Demanar la regulació d’ aquells contaminants que
actualment no es contemplen en els programes d'avaluació de la contaminació i
que a nivell internacional se'n coneixen límits de qualitat.
.
.
4. La creació d’un equip de control, extern i transparent.
Això implica una nova forma de control:
.
.
a. Que no es limiti només a controlar la contaminació
atmosfèrica i aposti per controlar també la contaminació del sòl i de l’aigua,
així com també la contaminació acústica i lumínica.
.
.
b. Que aposti per la transparència i l’exhaustivitat dels
resultats, amb exposició pública i continuada dels mateixos.
.
.
c. Que es reubiquin les casetes de control de
la Generalitat, seguint els criteris exposats en aquest estudi.
.
.
5. Fer palesa la responsabilitat que té la Generalitat de
Catalunya i altres òrgans de l’administració pública en el control i la
regulació de la contaminació.
.
.
6. Investigar sobre els efectes de les emissions
atmosfèriques en la salut de la població al Camp de Tarragona.
.
.
7. Que el conjunt de les Empreses Químiques del Camp de
Tarragona assumeixin la responsabilitat que els pertoca, agafant un paper
d’implicació activa, positiu i constructiu en la protecció del medi ambient i
la salut de la població. Situant-se, així, en una nova forma de producció del
segle XXI, la denominada “economia verda”.
.
.
8. Que els costos dels futurs controls i les anàlisis
recaiguin sobre les mateixes empreses que desenvolupen la seva activitat en el
territori i que, en definitiva, són els responsables de la contaminació.
.
Des de la Plataforma Cel Net hem apostat i seguirem
recorrent el camí de lluita pacífica que ja fa anys vàrem iniciar des de les
poblacions de la Vall del Francolí. Un camí de defensa del nostre territori i
la nostra salut que aposta per construir una sostenibilitat social i local
oposada al creixement del complex petroquímic i a la falta de control i
regulació de les seves emissions contaminants.
. Plataforma Cel Net. Vall del Francolí, 6 de juny de 2014
. Plataforma Cel Net. Vall del Francolí, 6 de juny de 2014
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada