L'economista Oleguer Presas constata el fracàs del model eòlic a partir del cas de la Fatarella

Gustau Moreno Pérez
La Marfanta 22/12/2014

 LA FATARELLA (Terra Alta).- "La implantació de l'energia eòlica a la Fatarella ha tingut una incidència econòmica molt desigual sobre els diferents agents implicats". Aquesta és la primera frase de les conclusions de l'estudi que l'economista Oleguer Presas ha fet sobre el procés d'implantació d'una central eòlica al municipi. Un punt de partida que li ha servit per analitzar la situació a nivell més global, i que conclou, entre altres, que més de la meitat de la potència eòlica a l'estat espanyol està en mans de tan sols cinc grups empresarials -amb els criteris de rendibilitat econòmica que això suposa-, o que les centrals eòliques a Catalunya estan concentrades a les demarcacions de Tarragona i Lleida.

El treball 'Energia eòlica i transformació del territori. Anàlisi del procés d'implantació d'una central eòlica a la Fatarella', sorgeix de la demanda feta per la Fundació el Solà del municipi al Seminari d'Economia Crítica Taifa. És a partir d'aquesta proposta que l'economista -i exfutbolista- Oleguer Presas, amb la guia i supervisió de Miren Etzezarreta, elabora l'estudi.

"Intento no fer una crítica a les energies renovables, que em semblen fonamentals i imprescindibles per aconseguir un canvi de model energètic -cap a la sobirania energètica-", ha assegurat Presas a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), "però sí que faig la crítica que les energies renovables, per elles mateixes, no aconseguiran aquest canvi de model". I és que l'estudi aprofundeix en el fet que el desplegament de l'energia eòlica "només segueix criteris de rendibilitat econòmica", ha apuntat, "i no aconsegueix el desenvolupament del territori que havia promès".

En aquesta línia, l'economista ha alertat que hi ha una concentració territorial de centrals eòliques a les demarcacions de Tarragona i Lleida, mentre que a les comarques gironines o a l'àrea metropolitana de Barcelona no n'hi ha cap. "No pretenc entrar en una competència entre comarques", ha aclarit, "però aquesta concentració no es pot explicar només a partir dels rangs de vent", ha dit. A més, la situació dels parcs suposa una pèrdua del 15% de l'energia que produeixen, ha assenyalat, ja que cal transportar-la, transformar-la i distribuir-la perquè els territoris productors estan allunyats dels principals centres de consum i, per tant, "el model és ineficient".

L'energia eòlica als territoris rurals 

Les centrals eòliques "s'intenten promoure amb la idea que aconseguiran el desenvolupament d'un territori, i es pot demostrar que aquest model ha fracassat", ha sentenciat Presas. Així, ha detallat que no aconsegueixen revertir dinàmiques ni de despoblament ni d'atur, per exemple. Tot i això, ha volgut deixar clar que "els problemes que afecten aquests territoris són estructurals, molt més de fons, i és un error importantíssim pretendre que aquestes centrals siguin capaces de revertir aquests problemes".

L'estudi també analitza els beneficis econòmics que generen els parcs i com reverteixen en el territori. En el cas de la Fatarella, l'any 2012 només un 5,61% dels diners generats per la central -uns 300.000 euros- van revertir sobre el conjunt del territori. Una quantitat que "pot millorar el benestar de la població, però s'ha d'anar molt més enllà per parlar del desenvolupament del territori", ha manifestat l'economista.

Finalment, el treball dóna un consell als municipis que tenen centrals eòliques: reduir la seva dependència respecte les empreses energètiques que exploten aquestes instal·lacions. "La situació hauria estat molt diferent si s'haguessin afrontat aquestes iniciatives de manera comarcal o més global", ha assegurat Presas. D'aquesta manera, el territori hauria pogut decidir on instal·lar les centrals, com distribuir els ingressos que aporten o quines són les retribucions que s'han de rebre, "prioritzant els criteris socials enfront dels econòmics", ha finalitzat l'economista.  / Via ACN

Imatge La Voz Libre

-.-