L'Institut recomana al govern fer exàmens més exhaustius. |
Un informe de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) apunta que els sismes que es van registrar a la zona de Benicarló
i Vinaròs tindrien, segons les dades disponibles, relació amb les
operacions d'injecció de gas matalàs que es van dur a terme el setembre
del 2013. L'estudi, considerat el definitiu, afirma que una part
d'aquestes tremolors són d'origen natural, però aquestes injeccions haurien activat falles que eren desconegudes fins ara.
La segona part dels sismes que es van registrar a la zona en aquesta època és "diferent" i amb terratrèmols de magnitud superior, de tipus "disparat". El document considera que aquests moviments tel·lúrics, un cop aturades les injeccions de gas, són resposta al canvi tensional produït en algunes falles existents al voltant dels magatzems subterranis. En un informe de l'Institut Geogràfic Nacional anterior, també s'apuntava l'existència d'una falla fins ara desconeguda.
L'estudi de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) assegura que la sismicitat en activitats de l'home que comporten modificar
l'estat dels esforços naturals de l'escorça terrestre és un fenomen
molt conegut i cada vegada més comú a causa del "gran desenvolupament"
de les tècniques d'explotació dels recursos subterranis. Per això,
adverteix que el fenomen de la sismicitat induïda pot tenir lloc en
activitats que comportin tant l'extracció com la injecció de fluids al subsòl.
"En alguns casos, la sismicitat relacionada amb aquestes activitats pot arribar a produir terratrèmols
que facin mal a les infraestructures civils, especialment quan hi ha
una desestabilització de les falles tectòniques pròximes al seu punt de
trencament.
Respecte a les falles que han produït la sismicitat més important,
l'IGME conclou que són les de dimensions "relativament petites", que es
localitzen a l'interior del magatzem i que no surten a la superfície. En
concret, estimen que la magnitud que podria assolir un terratrèmol
originat per aquestes falles podria ser d'una magnitud del 4,8.
Aquest institut recomana al govern que es realitzin un seguit
d'estudis geològics i geofísics de més detall per caracteritzar amb més
fiabilitat la magnitud dels terratrèmols a la zona i el seu entorn.
El govern espanyol demana "prudència" abans de paralitzar el projecte Castor
El PP ha manifestat el seu rebuig a
una iniciativa de CiU per paralitzar de forma definitiva i permanent el
projecte Castor, després dels informes de l'Institut Geològic que
confirmen la relació directa entre els prop de 600 sismes registrats i
les injeccions de gas en el magatzem subterrani.
Durant el debat a la Comissió de Medi Ambient, la diputada Teresa Lara ha avançat que el Grup Popular votarà en contra de la proposta i ha explicat que estan a l'espera d'informes internacionals que confirmin les conclusions de l'IGME.
Una vegada acabats els treballs en tots els eixos en curs, "es
comptarà amb una base tècnica sòlida sobre la qual es prendrà una
decisió definitiva, inclòs el desmantellament". Per al govern, primarà
"de manera determinant" la seguretat de les persones i el respecte al
medi ambient i ha sol·licitat "cautela i prudència".
En la seva proposta, CiU demanava també, i entre d'altres punts,
utilitzar tots els mecanismes tècnics, polítics i jurídics per conèixer i
aclarir les causes concretes, i depurar les responsabilitats tècniques i
polítiques i impulsar les accions necessàries perquè no s'hagi de pagar
amb diners públics el valor net o residual de les instal·lacions de
Castor.
Antecedents
Des del 5 de setembre fins al mes d'octubre es va produir una sèrie
de terratrèmols amb l'epicentre a la zona marítima en què es localitza
el magatzem de gas Castor, coincidint amb la injecció de gas matalàs a
la instal·lació. El 24 de setembre es va registrar un sisme de magnitud
3,5 i els següents dies la població propera va sentir fins a 14
terratrèmols. Fins al 4 d'octubre no es van deixar de sentir moviments
sísmics.
Davant la situació, el Ministeri d'Indústria va ordenar el 26 de setembre el cessament temporal de les activitats del magatzem fins a saber l'origen dels sismes.
L'Institut considera que la sèrie sísmica de setembre de 2013 és una
"anomalia" rellevant si se la compara amb la sèrie sísmica en el mateix
entorn en el que va d'aquest segle. Fins 2013, únicament s'havien
registrat 34 terratrèmols de magnitud fins a 3,3. No obstant això, la
sèrie sísmica de Castor al setembre de 2013 i fins al 21 d'octubre és de
516 terratrèmols de magnituds entre 0,7 i 4,2. En aquest període es van arribar a produir fins a 53 moviments sísmics al dia.
L'activitat sísmica va començar a disminuir gradualment a partir del 17 de setembre, quan es va aturar la injecció de gas.
Notícies relacionades:
Notícies relacionades:
- Un altre informe vincula els terratrèmols i el projecte Castor i identifica una nova falla a la zona - 15/05/2014
- Front comú del govern i els ajuntaments contra el projecte Castor - 15/05/2014
- El govern critica la "deslleialtat" de l'Estat en no informar-lo de la investigació sobre Castor - 14/05/2014
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada