Projecte de macroprostíbul

Imaginem-nos que sóc un empresari que represento un grup inversor internacional que té un projecte per fer una gran inversió en algun lloc amb força atur del país. Per exemple, el Pla de Lleida.

Carles Camps Mundó. Barcelona. / 10.04.2014

El projecte és aquest: aixecar un macroprostíbul a prop de l’aeroport infrautilitzat d’Alguaire. Un macroprostíbul amb àrees temàtiques i amb representacions geogràfiques diverses: oriental, africana, eslava, nòrdica, àrab, brasilera, etc. Cadascuna amb decoracions tòpiques i típiques que recordin la procedència de les prostitutes i els costums sexuals de cada indret. Per anar d’una banda a l’altra del macrocomplex, s’hi podria muntar un trenet amb forma fàl·lica que passés per túnels i portes que representessin els atributs sexuals femenins.

Al costat del macroprostíbul, hi hauria tota mena de sex-shops, amb demostracions pràctiques i acompanyament professional, i hotels pensats de cara a públics diferents: gais i lesbianes, heterosexuals singles, parelles amb ganes de fer trios, persones amb ganes de participar en orgies, etc. També hi podria haver un hotel d’iniciació d’adolescents, sempre acompanyats per un adult de la família, o la possibilitat de sexe amb menors (ep!, aquestes dues opcions es posarien al projecte per renunciar-hi en nom d’obtenir els permisos i les requalificacions necessaris i perquè les autoritats poguessin presentar-ne la retirada com un èxit de la seva “fermesa” negociadora a canvi de cedir a les exigències tributàries empresarials). L’hotel emblemàtic del macroprostíbul podria ser el Play Boy hotel, on dormir amb conilletes i conillets. O, si no, l’Hotel Cuevas del Sado, on tenir-te-les amb l’ama Eva corresponent. També hi hauria espectacles porno il·lustratius dels costums sexuals de tot el món i s’organitzarien escenificacions del Kama-sutra. També s’hi podrien fer concursos de resistència, de capacitació, etc.

Ningú no pot dir que això no donaria vida a la zona escollida, a la qual es podria accedir amb vols xàrters, publicitats per tot Europa i part de l’estranger, gràcies a les instal·lacions aeroportuàries citades.

Evidentment, en tot allò que fos possible, els llocs de treball es cobririen amb parats de la zona. Per exemple, la prostitució autòctona i els “palanganeros”. Un complex d’aquesta mena es calcula que donaria feina directa, entre la construcció i els posteriors serveis que s’hi prestarien, a més de 17.000 persones, a part dels llocs de treball indirectes, com psicòlegs, sexòlegs, clíniques ginecològiques, indústria de la indumentària sexi i sado, producció i importació de joguines eròtiques, salons de bellesa, perruqueries, empreses de restauració que podrien oferir menjars temàtics i afrodisíacs, el mateix aeroport, empreses de neteja i de reciclatge de gomes, etc. S’ha de tenir en compte, a més a més, que el complex estaria obert gairebé les 24 hores del dia.

El macroprostíbul podria aprofitar la marca Barcelona i dir-se BCN Sex. Com he apuntat, a canvi de la renúncia a tot allò que fa referència als menors, la Generalitat pressionaria els ajuntaments de la zona perquè requalifiquessin com a zona urbanitzable els terrenys rústics necessaris i rebaixaria la fiscalitat de la prostitució del 50 per cent al 10. Aquesta mesura beneficiaria tots els mueblés i barres americanes del país, cosa que ajudaria a fer-los créixer i a crear nous llocs de treball.

Un negoci d’aquesta mena també es podria fer amb les drogues, tot i la prohibició de plantar cànnabis a Rasquera. (El model plantejat pel consistori de la població no donava prous ingressos i, a més a més, si s’estenia, podia posar en un compromís el negoci il·legal.)

¿Inacceptable? Doncs una cosa semblant s’està a punt de fer a Tarragona. Canviïn prostitució per joc i santes pasqües.

Afirmen alguns, il·lusionats, que una Catalunya independent seria un dels motors d’Europa. ¿Com? ¿Amb casinos i prostíbuls? ¿Amb parcs temàtics? ¿Amb urbanitzacions il·legals a la costa? “No, no”, diuen. “Amb la nostra empenta econòmica floririen empreses productives i respectuoses amb l’entorn i seríem modèlics en inversions I + D.” Aleshores, ¿per què no mirem de tirar per aquí ja des d’ara mateix?

Però mentrestant no arribem a la Terra Promesa, els metges punters marxen a l’estranger i els investigadors, com ara l’equip del Clínic que ha descobert una nova malaltia neurològica, es troben completament desassistits per culpa de personatges com el conseller Mas-Collell, que escanya la Universitat per aconseguir que encara investigui menys del que ja ho fa, o com el conseller Boi Ruiz, que, en nom de l’eficiència, per ell sinònim de privatització, està descapitalitzant el sistema públic sanitari.

No ens enganyéssim pas: a les clíniques privades, com als casinos i els prostíbuls, s’hi fan calés i no pas descobriments.

Assistents al curs de vacunació antituberculosa, centrat en la vacuna Calmette-Guerin,
BCG. D´esquerra a dreta, el segon, Guerin, Calmet i Sayé. Servei d’Assistència Social
als Tuberculosos de la Mancomunitat de Catalunya. Barcelona. 1927.
[ Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHM)

Ara que se celebra el centenari de la Mancomunitat i és lloa tant el llegat cultural de Prat de la Riba, creador d’infraestructures culturals dignes d’Estat, diuen, ¿què ens deixaran de sòlid com a país els polítics actuals? Una de les coses comparables a la feina de Prat era TV3, i se l’estan carregant. ¿Ens haurem de conformar, doncs, com a gran obra de govern amb Port Aventura i BCN World?

¿O potser ho serà el nou Centro Universitario a distància de la UB, que ha presentat aquests dies el rector Jacobo Ramírez? Cito el nom del rector en versió castellana perquè ha privatitzat el Centro en benefici del totpoderós Lara, aquell que es vol emportar tot el Planeta als Monegros si ens independitzem, i perquè tots els estudis que ofereixi per internet seran en espanyol de cara a fer calés a Llatinoamèrica? Paral·lelament, en la seva versió de rector català, el tal Dídac Ramírez nega el pa i la sal a un professorat universitari precaritzat amb salaris de misèria i amenaçat d’acomiadament un any sí, l’altre també. No, si entre tots plegats no caldrà la llei Wert.

Font: Núvol / El Web Negre

-.-

Informació relacionada:

“No juguem al joc de BCN World”. Gran mobilització unitària del 31 de maig a Salou

-.-