Imaginem-nos que sóc un empresari que represento un grup inversor
internacional que té un projecte per fer una gran inversió en algun lloc
amb força atur del país. Per exemple, el Pla de Lleida.
El projecte és aquest: aixecar un macroprostíbul a prop de l’aeroport infrautilitzat d’Alguaire. Un macroprostíbul amb àrees temàtiques i amb representacions geogràfiques diverses: oriental, africana, eslava, nòrdica, àrab, brasilera, etc. Cadascuna amb decoracions tòpiques i típiques que recordin la procedència de les prostitutes i els costums sexuals de cada indret. Per anar d’una banda a l’altra del macrocomplex, s’hi podria muntar un trenet amb forma fàl·lica que passés per túnels i portes que representessin els atributs sexuals femenins.
Al costat del macroprostíbul, hi hauria tota mena de sex-shops, amb
demostracions pràctiques i acompanyament professional, i hotels pensats
de cara a públics diferents: gais i lesbianes, heterosexuals singles,
parelles amb ganes de fer trios, persones amb ganes de participar en
orgies, etc. També hi podria haver un hotel d’iniciació d’adolescents,
sempre acompanyats per un adult de la família, o la possibilitat de sexe
amb menors (ep!, aquestes dues opcions es posarien al projecte per
renunciar-hi en nom d’obtenir els permisos i les requalificacions
necessaris i perquè les autoritats poguessin presentar-ne la retirada
com un èxit de la seva “fermesa” negociadora a canvi de cedir a les
exigències tributàries empresarials). L’hotel emblemàtic del
macroprostíbul podria ser el Play Boy hotel, on dormir amb conilletes i
conillets. O, si no, l’Hotel Cuevas del Sado, on tenir-te-les amb l’ama
Eva corresponent. També hi hauria espectacles porno il·lustratius dels
costums sexuals de tot el món i s’organitzarien escenificacions del
Kama-sutra. També s’hi podrien fer concursos de resistència, de
capacitació, etc.
Ningú no pot dir que això no donaria vida a la zona escollida, a la qual
es podria accedir amb vols xàrters, publicitats per tot Europa i part
de l’estranger, gràcies a les instal·lacions aeroportuàries citades.
Evidentment, en tot allò que fos possible, els llocs de treball es
cobririen amb parats de la zona. Per exemple, la prostitució autòctona i
els “palanganeros”. Un complex d’aquesta mena es calcula que donaria
feina directa, entre la construcció i els posteriors serveis que s’hi
prestarien, a més de 17.000 persones, a part dels llocs de treball
indirectes, com psicòlegs, sexòlegs, clíniques ginecològiques, indústria
de la indumentària sexi i sado, producció i importació de joguines
eròtiques, salons de bellesa, perruqueries, empreses de restauració que
podrien oferir menjars temàtics i afrodisíacs, el mateix aeroport,
empreses de neteja i de reciclatge de gomes, etc. S’ha de tenir en
compte, a més a més, que el complex estaria obert gairebé les 24 hores
del dia.
El macroprostíbul podria aprofitar la marca Barcelona i dir-se BCN Sex.
Com he apuntat, a canvi de la renúncia a tot allò que fa referència als
menors, la Generalitat pressionaria els ajuntaments de la zona perquè
requalifiquessin com a zona urbanitzable els terrenys rústics necessaris
i rebaixaria la fiscalitat de la prostitució del 50 per cent al 10.
Aquesta mesura beneficiaria tots els mueblés i barres americanes del
país, cosa que ajudaria a fer-los créixer i a crear nous llocs de
treball.
Un negoci d’aquesta mena també es podria fer amb les drogues, tot i la
prohibició de plantar cànnabis a Rasquera. (El model plantejat pel
consistori de la població no donava prous ingressos i, a més a més, si
s’estenia, podia posar en un compromís el negoci il·legal.)
¿Inacceptable? Doncs una cosa semblant s’està a punt de fer a Tarragona. Canviïn prostitució per joc i santes pasqües.
Afirmen alguns, il·lusionats, que una Catalunya independent seria un
dels motors d’Europa. ¿Com? ¿Amb casinos i prostíbuls? ¿Amb parcs
temàtics? ¿Amb urbanitzacions il·legals a la costa? “No, no”, diuen.
“Amb la nostra empenta econòmica floririen empreses productives i
respectuoses amb l’entorn i seríem modèlics en inversions I + D.”
Aleshores, ¿per què no mirem de tirar per aquí ja des d’ara mateix?
Però mentrestant no arribem a la Terra Promesa, els metges punters
marxen a l’estranger i els investigadors, com ara l’equip del Clínic que
ha descobert una nova malaltia neurològica, es troben completament
desassistits per culpa de personatges com el conseller Mas-Collell, que
escanya la Universitat per aconseguir que encara investigui menys del
que ja ho fa, o com el conseller Boi Ruiz, que, en nom de l’eficiència,
per ell sinònim de privatització, està descapitalitzant el sistema
públic sanitari.
No ens enganyéssim pas: a les clíniques privades, com als casinos i els prostíbuls, s’hi fan calés i no pas descobriments.
 |
Assistents al curs de vacunació antituberculosa, centrat en la vacuna
Calmette-Guerin,
BCG. D´esquerra a dreta, el segon, Guerin, Calmet i
Sayé. Servei d’Assistència Social
als Tuberculosos de la Mancomunitat de
Catalunya. Barcelona. 1927.
[ Museu d’Història de la Medicina de
Catalunya (MHM) |
Ara que se celebra el centenari de la Mancomunitat i és lloa tant el
llegat cultural de Prat de la Riba, creador d’infraestructures culturals
dignes d’Estat, diuen, ¿què ens deixaran de sòlid com a país els
polítics actuals? Una de les coses comparables a la feina de Prat era
TV3, i se l’estan carregant. ¿Ens haurem de conformar, doncs, com a gran
obra de govern amb Port Aventura i BCN World?
¿O potser ho serà el nou Centro Universitario a distància de la UB, que
ha presentat aquests dies el rector Jacobo Ramírez? Cito el nom del
rector en versió castellana perquè ha privatitzat el Centro en benefici
del totpoderós Lara, aquell que es vol emportar tot el Planeta als
Monegros si ens independitzem, i perquè tots els estudis que ofereixi
per internet seran en espanyol de cara a fer calés a Llatinoamèrica?
Paral·lelament, en la seva versió de rector català, el tal Dídac Ramírez
nega el pa i la sal a un professorat universitari precaritzat amb
salaris de misèria i amenaçat d’acomiadament un any sí, l’altre també.
No, si entre tots plegats no caldrà la llei Wert.
Font:
Núvol / El Web Negre
-.-
Informació relacionada:
“No juguem al joc de BCN World”. Gran mobilització unitària del 31 de maig a Salou
-.-
