· Albiol anuncia cinc acords entre Estat i Generalitat
· Junqueras els desconeix i el govern els limita a tres
 |
| La nuclear d'Ascó facilita l'energia elèctrica subjecte a l'impost del govern que el TC ha anul·lat Foto: LURDES MORESO. |
Aquest
nou cop contra una norma jurídica catalana podria afectar directament
les arques del govern, que havia previst recaptar fins a 50 milions
d'euros anuals amb el tribut. De fet, a principis d'abril, la
Generalitat i els municipis més propers a les tres nuclears d'Ascó i
Vandellòs van acordar que el 10% de la recaptació es destinés a la
creació d'un fons de recaptació per a programes de protecció i
reactivació econòmica de la zona un cop les centrals acabin la seva vida
útil. Precisament per això, el vicepresident Oriol Junqueras lamentava
ahir que es tracta d'una demostració més “de la insensibilitat social''
del TC i el govern espanyol. Segons ell, l'impost era una figura fiscal
clau en la regulació de l'activitat de les nuclears.
El delegat a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarés, també denunciava que
la trobada entre Puigdemont i Rajoy no hagi servit per “subscriure una no-agressió cap a Catalunya”, però confia que, “d'una manera o d'una altra”, es pugui reconduir la situació. Segons la Generalitat, la llei aprovada pel Parlament no representa un duplicat d'impostos, perquè es tracta d'un tribut que afecta una fase de la producció energètica diferent de la que està gravada per la normativa espanyola. “És una mostra més de la intransigència i el menyspreu de l'Estat espanyol cap a Catalunya i les Terres de l'Ebre”, va assegurar ahir el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, que també va acusar l'Estat “d'atemptar contra el futur econòmic i laboral de les Terres de l'Ebre”. Qui també va respondre a la decisió de l'alt tribunal
va ser expresident Artur Mas, que va acusar l'Estat de “decidir-ho tot amb una insensibilitat molt gran i amb una intromissió permanent sobre les decisions que prenen les institucions catalanes”. La suspensió de l'impost arriba després que el mateix TC aixequés, a principis de desembre, la suspensió cautelar de la llei. Aleshores, però, va deixar pendent el pronunciament sobre el reglament que desenvolupa la llei.
Tres acords... o cinc
Els
governs espanyol i català, en canvi, sí que han arribat a acords
puntuals les últimes setmanes en el marc de la subcomissió de seguiment
normatiu, prevenció i solució de conflictes de la comissió bilateral
Estat-Generalitat. L'Estat s'ha compromès a no dur al TC la modificació
de la llei reguladora de l'Institut Català de Finances (ICF), que el
govern va aprovar al juliol per adaptar-se a la normativa europea que
obliga que els òrgans de govern els formin majoritàriament independents.
El Ministeri d'Hisenda va jutjar que els canvis convertien l'ICF en una
entitat de crèdit, i que el govern no tenia competències per fer-los,
però al final els serveis jurídics s'han posat d'acord en la
interpretació, que ara es publicarà al DOGC i al BOE. Així mateix, s'ha
pactat que la Generalitat no durà al TC la llei espanyola de protecció
de la infància, ja que s'han considerat salvades les competències
pròpies sobre el sistema d'adopcions. Per acabar, també se “salva”
d'anar al TC la major part de la llei catalana de simplificació de
l'activitat administrativa, tot i que l'Estat ja n'ha denunciat la part
referida a la creació d'entitats municipals descentralitzades.
Tal com és preceptiu, els acords han estat signats l'última setmana pels presidents de la comissió bilateral; la vicepresidenta estatal, Soraya Sáenz de Santamaría, i el conseller de Relacions Institucionals, Raül Romeva, tot i que fonts del govern negaven categòricament ahir que formin part de cap “distensió” i els van desvincular de la reunió entre Rajoy i Puigdemont. De fet, asseguren que són acords “tècnics” a què ja s'havia arribat abans “per videoconferència”.
En tot cas, el líder del PP català, Xavier García Albiol, va aprofitar ahir, després d'una reunió amb la mateixa vicepresidenta, per inflar el pit sobre els “cinc acords” assolits, segons ell. Albiol els va fer servir com a exemple de la “clara voluntat” estatal d'arribar a enteses en tots els aspectes “que s'ajusten al marc legal”, i va retreure que és la Generalitat la que fa un ús “exagerat i una mica pervertit” del TC, ja que hi ha presentat 51 recursos a lleis estatals, mentre que l'Estat n'ha presentat 36 contra lleis catalanes. Junqueras, en canvi, va afirmar ahir a la tarda que no coneixia cap dels acords anunciats per Albiol.
“Poques expectatives” per avui
Junqueras es trobarà aquest migdia amb Sáenz de Santamaría per explorar acords en els 44 punts que Puigdemont va reclamar a Rajoy fa vuit dies. Segons la vicepresidenta, serà una “primera aproximació”, en què li oferirà la “màxima col·laboració” dins de la llei, fixaran un calendari de treball i valoraran els punts en què hi pot haver una entesa més fàcil. Junqueras també hi va “amb la millor predisposició” per assolir acords, però admetia ahir que té “poques expectatives” vistos els recents recursos al TC. El vicepresident participarà després en el Consell de Política Fiscal i Financera, en què es queixarà perquè veu “insuficient” el límit de dèficit del 0,7% fixat a les comunitats.
Més informació: El TC suspèn tres lleis catalanes més
Tal com és preceptiu, els acords han estat signats l'última setmana pels presidents de la comissió bilateral; la vicepresidenta estatal, Soraya Sáenz de Santamaría, i el conseller de Relacions Institucionals, Raül Romeva, tot i que fonts del govern negaven categòricament ahir que formin part de cap “distensió” i els van desvincular de la reunió entre Rajoy i Puigdemont. De fet, asseguren que són acords “tècnics” a què ja s'havia arribat abans “per videoconferència”.
En tot cas, el líder del PP català, Xavier García Albiol, va aprofitar ahir, després d'una reunió amb la mateixa vicepresidenta, per inflar el pit sobre els “cinc acords” assolits, segons ell. Albiol els va fer servir com a exemple de la “clara voluntat” estatal d'arribar a enteses en tots els aspectes “que s'ajusten al marc legal”, i va retreure que és la Generalitat la que fa un ús “exagerat i una mica pervertit” del TC, ja que hi ha presentat 51 recursos a lleis estatals, mentre que l'Estat n'ha presentat 36 contra lleis catalanes. Junqueras, en canvi, va afirmar ahir a la tarda que no coneixia cap dels acords anunciats per Albiol.
LA FRASE
"És una mostra més del menyspreu de l'Estat espanyol cap a Catalunya"
Lluís Salvadó
secretari d'hisenda de la generalitat
LA XIFRA
50 milions d'euros
tenia previst recaptar anualment la Generalitat amb el tribut sobre les centrals nuclears.
Junqueras es trobarà aquest migdia amb Sáenz de Santamaría per explorar acords en els 44 punts que Puigdemont va reclamar a Rajoy fa vuit dies. Segons la vicepresidenta, serà una “primera aproximació”, en què li oferirà la “màxima col·laboració” dins de la llei, fixaran un calendari de treball i valoraran els punts en què hi pot haver una entesa més fàcil. Junqueras també hi va “amb la millor predisposició” per assolir acords, però admetia ahir que té “poques expectatives” vistos els recents recursos al TC. El vicepresident participarà després en el Consell de Política Fiscal i Financera, en què es queixarà perquè veu “insuficient” el límit de dèficit del 0,7% fixat a les comunitats.
Més informació: El TC suspèn tres lleis catalanes més
_._
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada