Hisenda detecta comissions en l’autorització de parcs eòlics

· L'Agència Tributària denúncia una trama de 110 milions a Castella i Lleó
· Càrrecs regionals i constructors afins van agilitar tràmits després dels pagaments

Parc Eòlic Serra del Tallat a Vallbona de les Monges. / Hermínia Sirvent

  

Fernando Garea / Rafael Méndez ElPaís 20/04/2015

L’Agència Tributària ha denunciat a la Fiscalia Anticorrupció el presumpte pagament de comissions per facilitar la instal·lació de parcs eòlics a Castella i Lleó. Un informe de 94 folis elaborat per la inspecció de l’Agència Tributària i datat del 30 de desembre passat, al qual ha tingut accés aquest diari, conclou “l'existència organitzada d'un conjunt de persones i societats amb repartiment de funcions i mantinguda al llarg del temps” que van cobrar de les elèctriques almenys 110 milions d'euros per agilitar la tramitació de parcs eòlics en aquesta comunitat.

Hisenda inclou en aquesta organització “autoritats públiques de Castella i Lleó”, “les empreses elèctriques que anaven a fer la instal·lació i explotació dels parcs”, “els intermediaris promotors dels parcs eòlics que van obtenir les autoritzacions administratives precises” i “les societats propietat dels empresaris locals que, sense motius econòmics vàlids, van rebre les transferències de fons o d'accions per import superior a 110 milions d'euros”.

L'informe detalla set operacions en què les elèctriques van acabar pagant a empresaris locals o alts càrrecs aquestes quantitats directament o mitjançant la transmissió d'accions en societats creades per a l'explotació dels parcs i sense que es produís cap contraprestació o actuació concreta.

La conclusió és que les elèctriques van transferir les accions de les societat creades de tal manera que “es multiplica per centenars de vegades, fins i tot milers, el capital inicialment aportat, sense que en la majoria dels casos hagin arribat a instal·lar-se els aerogeneradors per a la producció d'energia”.

L’Agència Tributària ha detectat que entre els beneficiaris hi ha persones que llavors ocupaven càrrecs de responsabilitat en la Conselleria d’Economia de Castella i Lleó, la que autoritzava els parcs.

Un és el llavors viceconseller Rafael Delgado Núñez, el que signava les autoritzacions administratives “en virtut d'acords d'avocació específics”. Aquest diari ha intentat sense èxit localitzar-lo. Com molts dels citats, sí que va declarar davant la inspecció. Allà va afirmar que el procés en aquesta comunitat havia estat “altament eficaç”, perquè amb prou feines hi havia recursos davant els tribunals i que valoraven que “les empreses sol·licitants tinguessin interès regional”, sempre segons l'informe.

No obstant això, el principal assenyalat pel document és Alberto Esgueva, que va ser fins al 2006 conseller delegat d’Excal, empresa pública de la Junta dedicada a fomentar exportacions. El seu grup empresarial és un dels més beneficiats per les operacions. Des del mes de setembre passat resideix a Polònia, on dirigeix una empresa immobiliària. No ha volgut parlar per a aquest diari malgrat les reiterades peticions a la seva secretària.

El responsable de la Conselleria d’Economia és Tomás Villanueva, que està en el càrrec des del 2003 i és considerat la mà dreta del president autonòmic, Juan Vicente Herrera (PP). El seu nom s'esmenta en l'informe per assenyalar que Delgado Núñez “va exercir una funció molt important en dues conselleries de la Junta de Castella i Lleó (Economia i Educació), la titularitat de la qual va correspondre al conseller Tomás Villanueva, de manera que quan el conseller canviava de conselleria també ho feia Rafael [Delgado], ja fos com a viceconseller o secretari general”.

Un portaveu de la conselleria va assenyalar que desconeixen tot el que diu l'informe, que pel que saben les autoritzacions es van donar correctament i que si va haver-hi transferències entre empreses això no els consta. El conseller no va voler fer declaracions.

L'inspector documenta una gran quantitat de pagaments que tenen una resposta immediata en concessions administratives o decisions de la Junta per engegar els parcs eòlics. En algun dels casos, els pagaments desbloquejaven decisions que estaven pendents des de feia més de sis anys. En d’altres, al final de la transmissió de les accions li segueix la signatura de Rafael Delgado, només dos dies després de l'autorització administrativa que estava parada des de fa tres anys.

El “sistema” de funcionament era que les elèctriques que volien instal·lar parcs eòlics formaven empreses mixtes amb càrrecs de la conselleria o empresaris locals “relacionats amb el poder autonòmic”.

Ho feien malgrat que eren les mateixes elèctriques les que “presenten el projecte, l'estudi d'impacte ambiental i actuen com a promotores del parc eòlic, ja que són les que fan els estudis de mesurament del vent [...] i els que fan la totalitat dels tràmits administratius per a l'obtenció dels permisos, llicències i autoritzacions sense cap participació dels empresaris de Castella i Lleó”.

En associar-se amb un empresari local o un alt càrrec autonòmic, agilitaven els tràmits. Una vegada aconseguida l'autorització per instal·lar el parc, les elèctriques recompraven les accions al soci local per un preu que multiplicava el capital que aquests havien desemborsat.

“Els fets descrits semblen indicar que perquè pogués avançar la tramitació administrativa i perquè fos atorgada l'autorització dels parcs eòlics calia dur a terme una aparent associació teledirigida amb algun dels grans grups econòmics de la comunitat, propietat de persones que havien exercit llocs de rellevància en societats participades per organismes públics integrats en la Conselleria d’Economia i Hisenda de la Junta de Castella i Lleó (com el cas d’Alberto Esgueva Gutiérrez), que bé havien exercit càrrecs de rellevància o bé tenien importants relacions econòmiques amb les diferents conselleries de la Junta (com el Grup Collosa i el Grup Parqueolid)”, assenyala l'inspector d’Hisenda.

 -
La investigació d’Hisenda afecta 35 parcs eòlics aprovats entre el 2004 i el 2007. No obstant això, hi ha pagaments posteriors i arriben fins al 2009, a mesura que els aerogeneradors es van posar en marxa.

Una de les empreses de renovables que més va pagar per la instal·lació de parcs eòlics és Preneal, una societat dirigida per l'expresident de Visa a Espanya i exsecretari d’Estat amb la UCD, Eduardo Merigó. Davant Hisenda, aquest “va manifestar en reiterades ocasions que la seva societat se sentia víctima del sistema”. Merigó no ha respost a les múltiples trucades d'aquest diari.

Preneal va pagar sis milions a San Cayetano Wind, empresa de l'alt càrrec Rafael Esgueva, i ho va fer “sense cap obligació ni contraprestació”. També va abonar set milions a Cronos Global (propietat al 50% d’Esgueva). El desembre del 2014, un representant de Preneal va declarar davant Hisenda que aquesta firma era la que havia fet tots els treballs, que “no necessitava en absolut la prestació de serveis de cap altra societat” i que Cronos Global “no va col·laborar en cap moment en l'obtenció d'autoritzacions administratives” “ni va fer ni va presentar els projectes d'instal·lació de parcs eòlics”. Aquests parcs segueixen avui sense estar aprovats, però Cronos Global sí que va rebre set milions d'euros després d'haver-ne posat 1,5 milions.

En aquests anys, Cronos Global va tenir un “important moviment de divises impropi del final d'una fase alta del cicle econòmic i de l'inici de la recessió. No cal dir res més que una societat que podria catalogar-se de petita, tenia unes sortides de divises per import de 100 milions d'euros (amb destinació a Polònia i en una quantitat inferior, als Estats Units) i unes entrades de 38 milions”.

L'altre 50% de Cronos Global pertany a Luis María García Clerigó i la seva família. Clerigó és president de Parqueolid, una constructora de Valladolid. Clerigó va afirmar a aquest diari que fa set anys va tenir un ictus i que no recorda res d'allò. Parqueolid ja està tancada. Aquesta empresa, segons Hisenda, va rebre de la Conselleria d’Economia 50 milions per un edifici en què reordenava les seves seus. Hisenda ja va remetre a la Fiscalia aquesta operació. Per això, un jutjat de Valladolid investiga els comptes personals de Rafael Delgado, número dos d’Economia durant vuit anys i imputat en aquest cas.

Preneal a més va pagar 10,48 milions al Grup Collosa, una important constructora de Valladolid, que havia col·locat 51.000 euros. “L'inspector no ha trobat cap prova, si més no indicis, que entre les dues societats hi hagués una prestació de serveis a càrrec d’Inverduero”. Un portaveu de Collosa va assenyalar que “l'empresa no té constància de l'existència d'aquest informe i prefereix no opinar fins a saber què diu”.

No és només Preneal la que va pagar. Una de les filials de Collosa, Inverduero, va signar el 2005 amb Endesa un acord per desenvolupar parcs eòlics. Van fundar Prodener I per construir un parc eòlic a Burgos. L'empresa local va posar-hi 15.000 euros, i dos anys i 26 dies després Endesa va recomprar les accions per 2,485 milions. Un portaveu d’Endesa assenyala que han revisat el contracte i que no veuen res d'anòmal. Explica que per problemes de finançament d’Inverduero va decidir vendre per no bloquejar el projecte i que ho va fer per 2,5 milions quan estava taxat en 4,2. “Actualment, es mantenen amb Inverduero dos projectes eòlics més, a través d’Enel Green Power. Un és anterior a aquesta operació i l'altre, posterior. Els dos parcs es troben operatius, motiu pel qual queda patent que Inverduero no era ni és un soci financer o instrumental, sinó un soci clarament industrial local i implicat en el desenvolupament dels projectes, si bé va haver de sortir de l’esmentat anteriorment pels problemes financers que el van afectar el 2009”, explica per correu.

Collosa va participar amb un 35% en l'empresa que va construir l'edifici de les Corts de Castella i Lleó. Entre el 2006 i el 2007 va facturar 134,4 milions a la Junta de Castella i Lleó. A més, unions d'empreses en què va participar Collosa van facturar 304,2 milions més a la Junta en aquest període.

Hisenda fa ressaltar que “totes aquestes actuacions d'aparents opcions de compra, compres i vendes de valors culminen amb traspassos de quantitats de milions ingents a grups econòmics de Castella i Lleó i de la seqüència temporal del procés administratiu i dels fets descrits es pot inferir, presumiblement, certa correlació entre els dos”.

“Resulta com a mínim sorprenent que en els mesos previs al 12 de juliol del 2007, quan Rafael Delgado va deixar el seu lloc de viceconseller d’Economia, per ocupar el de secretari general de la mateixa conselleria, es produís la signatura d'un gran nombre de resolucions, fet que resulta inusual si s’hagués seguit la seqüència temporal que hauria d'haver portat el procés d'autorització dels parcs”, afegeix.

La seva conclusió és que “l'exorbitant volum de les quantitats de diners transferits als grans grups econòmics de Castella i Lleó que, prenent en consideració, exclusivament els set casos exposats, sense tenir en compte que n’hi hagin pogut haver molts més, ascendeix a imports de 47, 35, 10, 7, 6, 4 i 2 milions d'euros, en total més de 110 milions d'euros, fa considerar que no ens trobem davant el supòsit col·loquialment conegut com aconseguidors, ja que els imports transferits, per la seva qualitat d'exorbitants, multipliquen per desenes de vegades els que són habituals en el que se sol anomenar casos de comissions il·legals”.

L'inspector de l’Agència Tributària conclou el seu informe recordant que la seva finalitat és investigar els deutes tributaris pendents i que els seus descobriments poden constituir “indici o prova de blanqueig de capitals”. Per això ho envia a la Fiscalia Anticorrupció i al Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals del Ministeri d’Economia perquè “continuïn les investigacions mitjançant l'ocupació de més mitjans”.

Comunitat líder

Castella i Lleó és la comunitat amb més megawatts eòlics instal·lats, 5.560, un 25% del total d’Espanya.

Els parcs eòlics tenen garantides primes que paguen els consumidors en el rebut de la llum durant 25 anys de funcionament.

L'eòlica va rebre el 2014 uns 1.250 milions d'euros en primes, d'un total de 6.500 per a la resta de tecnologies renovables, els residus i la cogeneració.

Segons la potència instal·lada, als parcs eòlics de Castella i Lleó l'any passat els van correspondre al voltant de 300 milions en primes.

El 2014, l'eòlica va ser la segona font d'electricitat d’Espanya (un 20,4%), només darrere de la nuclear (21,2%).

Entre el 2004 i el 2009 la potència eòlica a Castella i Lleó es va multiplicar per 2,5: va passar de 1.531 megawatts instal·lats a 3.952.

Quan els parcs eòlics no superen determinada potència l'aprovació ambiental i l'autorització administrativa depenen de la comunitat autònoma.

Algunes comunitats van dur a terme concursos eòlics. Castella i Lleó va optar per un altre model: la Junta aprovava els emplaçaments que presentaven els promotors en funció de criteris ambientals i de la connexió a la xarxa elèctrica.

47,1 milions a un alt càrrec que va posar-hi 24.400 euros

L’operació eòlica més gran sota la lupa d’Hisenda és una que es va dur a terme entre Iberdrola Renovables a Castella i Lleó, Ibercyl, i l'empresa San Cayetano Wind, propietat d’Alberto Esgueva. Aquest va ser conseller delegat de l'empresa pública Excal SA, depenent de la Conselleria d’Economia, fins al 2006.

El 2005, mentre era alt càrrec de la conselleria que autoritza els parcs eòlics, Alberto Esgueva va fundar l'empresa Energía Global Castellana. Ho va fer amb Ibercyl, filial d’Iberdrola a la comunitat. Esgueva va posar-hi 24.400 euros pel 40% del capital social i Iberdrola, 36.600 pel 60% restant. Esgueva va utilitzar per fer-ho la seva societat San Cayetano Wind, que tenia la seu en un edifici de Madrid, “en què ni estava situada ni era coneguda”. San Cayetano és el nom de l'empresa de la família d’Esgueva de fabricació d'embalatges de cartró. Entre el 2005 i el 2008, Castella i Lleó va autoritzar a l'empresa mixta la construcció de 18 parcs eòlics a Sòria, Burgos i Lleó, que sumaven 492 megawatts. El febrer del 2007, dos anys després de constituir la societat, Iberdrola va acordar comprar les accions d’Esgueva per una quantitat que depenia dels megawatts que instal·lessin i de la producció elèctrica. La primera liquidació va ser de 13,595 milions d'euros. La transferència l'havien de signar dos apoderats d’Iberdrola, a causa de l'enorme xifra.

Fins al 29 d'octubre del 2009, Hisenda ha detectat deu transferències d’Iberdrola a San Cayetano Wind, que sumen 47,1 milions d'euros. Una vegada que l'elèctrica va obtenir el 100% de les accions d’Energía Global Castellana, la va dissoldre i es va quedar amb els parcs eòlics que l’empresa havia desenvolupat.

L’Agència Tributària assenyala que “no ha trobat cap prova, ni tan sols indicis, que existís una prestació de serveis a càrrec de San Cayetano Wind a favor d’Ibercyl”. I considera “sense cap mena de dubte inversemblant” que un alt càrrec autonòmic rebés 47 milions d'euros després d'haver invertit 24.400 euros.

Un portaveu d’Iberdrola no va voler comentar el cas en desconèixer si està a Anticorrupció. En les seves al·legacions davant Hisenda, que figuren en l'informe de l'inspector, Iberdrola assegura que Castella i Lleó és la comunitat en què es tramitaven més ràpid les autoritzacions d'explotació i les gestions administratives.

-.-