· L'Agència Tributària denúncia una trama de 110 milions a Castella i Lleó
· Càrrecs regionals i constructors afins van agilitar tràmits després dels pagaments
 |
| Parc Eòlic Serra del Tallat a Vallbona de les Monges. / Hermínia Sirvent |
Fernando Garea / Rafael Méndez ElPaís 20/04/2015
L’
Agència Tributària ha denunciat a la
Fiscalia Anticorrupció el presumpte pagament de comissions per facilitar la instal·lació de parcs eòlics a
Castella i Lleó.
Un informe de 94 folis elaborat per la inspecció de l’Agència
Tributària i datat del 30 de desembre passat, al qual ha tingut accés
aquest diari, conclou “l'existència organitzada d'un conjunt de persones
i societats amb repartiment de funcions i mantinguda al llarg del
temps” que van cobrar de les elèctriques almenys 110 milions d'euros per
agilitar la tramitació de parcs eòlics en aquesta comunitat.
Hisenda inclou en aquesta organització “autoritats públiques de
Castella i Lleó”, “les empreses elèctriques que anaven a fer la
instal·lació i explotació dels parcs”, “els intermediaris promotors dels
parcs eòlics que van obtenir les autoritzacions administratives
precises” i “les societats propietat dels empresaris locals que, sense
motius econòmics vàlids, van rebre les transferències de fons o
d'accions per import superior a 110 milions d'euros”.
L'informe detalla set operacions en què les elèctriques van acabar
pagant a empresaris locals o alts càrrecs aquestes quantitats
directament o mitjançant la transmissió d'accions en societats creades
per a l'explotació dels parcs i sense que es produís cap contraprestació
o actuació concreta.
La conclusió és que les elèctriques van transferir les accions de les
societat creades de tal manera que “es multiplica per centenars de
vegades, fins i tot milers, el capital inicialment aportat, sense que en
la majoria dels casos hagin arribat a instal·lar-se els aerogeneradors
per a la producció d'energia”.
L’Agència Tributària ha detectat que entre els beneficiaris hi ha
persones que llavors ocupaven càrrecs de responsabilitat en la
Conselleria d’Economia de Castella i Lleó, la que autoritzava els parcs.
Un és el llavors viceconseller Rafael Delgado Núñez, el que signava
les autoritzacions administratives “en virtut d'acords d'avocació
específics”. Aquest diari ha intentat sense èxit localitzar-lo. Com
molts dels citats, sí que va declarar davant la inspecció. Allà va
afirmar que el procés en aquesta comunitat havia estat “altament
eficaç”, perquè amb prou feines hi havia recursos davant els tribunals i
que valoraven que “les empreses sol·licitants tinguessin interès
regional”, sempre segons l'informe.
No obstant això, el principal assenyalat pel document és Alberto
Esgueva, que va ser fins al 2006 conseller delegat d’Excal, empresa
pública de la Junta dedicada a fomentar exportacions. El seu grup
empresarial és un dels més beneficiats per les operacions. Des del mes
de setembre passat resideix a Polònia, on dirigeix una empresa
immobiliària. No ha volgut parlar per a aquest diari malgrat les
reiterades peticions a la seva secretària.
El responsable de la Conselleria d’Economia és Tomás Villanueva, que
està en el càrrec des del 2003 i és considerat la mà dreta del president
autonòmic, Juan Vicente Herrera (PP). El seu nom s'esmenta en l'informe
per assenyalar que Delgado Núñez “va exercir una funció molt important
en dues conselleries de la Junta de Castella i Lleó (Economia i
Educació), la titularitat de la qual va correspondre al conseller Tomás
Villanueva, de manera que quan el conseller canviava de conselleria
també ho feia Rafael [Delgado], ja fos com a viceconseller o secretari
general”.
Un portaveu de la conselleria va assenyalar que desconeixen tot el
que diu l'informe, que pel que saben les autoritzacions es van donar
correctament i que si va haver-hi transferències entre empreses això no
els consta. El conseller no va voler fer declaracions.
L'inspector documenta una gran quantitat de pagaments que tenen una
resposta immediata en concessions administratives o decisions de la
Junta per engegar els parcs eòlics. En algun dels casos, els pagaments
desbloquejaven decisions que estaven pendents des de feia més de sis
anys. En d’altres, al final de la transmissió de les accions li segueix
la signatura de Rafael Delgado, només dos dies després de l'autorització
administrativa que estava parada des de fa tres anys.
El “sistema” de funcionament era que les elèctriques que volien
instal·lar parcs eòlics formaven empreses mixtes amb càrrecs de la
conselleria o empresaris locals “relacionats amb el poder autonòmic”.
Ho feien malgrat que eren les mateixes elèctriques les que “presenten
el projecte, l'estudi d'impacte ambiental i actuen com a promotores del
parc eòlic, ja que són les que fan els estudis de mesurament del vent
[...] i els que fan la totalitat dels tràmits administratius per a
l'obtenció dels permisos, llicències i autoritzacions sense cap
participació dels empresaris de Castella i Lleó”.
En associar-se amb un empresari local o un alt càrrec autonòmic,
agilitaven els tràmits. Una vegada aconseguida l'autorització per
instal·lar el parc, les elèctriques recompraven les accions al soci
local per un preu que multiplicava el capital que aquests havien
desemborsat.
“Els fets descrits semblen indicar que perquè pogués avançar la
tramitació administrativa i perquè fos atorgada l'autorització dels
parcs eòlics calia dur a terme una aparent associació teledirigida amb
algun dels grans grups econòmics de la comunitat, propietat de persones
que havien exercit llocs de rellevància en societats participades per
organismes públics integrats en la Conselleria d’Economia i Hisenda de
la Junta de Castella i Lleó (com el cas d’Alberto Esgueva Gutiérrez),
que bé havien exercit càrrecs de rellevància o bé tenien importants
relacions econòmiques amb les diferents conselleries de la Junta (com el
Grup Collosa i el Grup Parqueolid)”, assenyala l'inspector d’Hisenda.
-
La investigació d’Hisenda afecta 35 parcs eòlics aprovats entre el
2004 i el 2007. No obstant això, hi ha pagaments posteriors i arriben
fins al 2009, a mesura que els aerogeneradors es van posar en marxa.
Una de les empreses de renovables que més va pagar per la
instal·lació de parcs eòlics és Preneal, una societat dirigida per
l'expresident de Visa a Espanya i exsecretari d’Estat amb la UCD,
Eduardo Merigó. Davant Hisenda, aquest “va manifestar en reiterades
ocasions que la seva societat se sentia víctima del sistema”. Merigó no
ha respost a les múltiples trucades d'aquest diari.
Preneal va pagar sis milions a San Cayetano Wind, empresa de l'alt
càrrec Rafael Esgueva, i ho va fer “sense cap obligació ni
contraprestació”. També va abonar set milions a Cronos Global (propietat
al 50% d’Esgueva). El desembre del 2014, un representant de Preneal va
declarar davant Hisenda que aquesta firma era la que havia fet tots els
treballs, que “no necessitava en absolut la prestació de serveis de cap
altra societat” i que Cronos Global “no va col·laborar en cap moment en
l'obtenció d'autoritzacions administratives” “ni va fer ni va presentar
els projectes d'instal·lació de parcs eòlics”. Aquests parcs segueixen
avui sense estar aprovats, però Cronos Global sí que va rebre set
milions d'euros després d'haver-ne posat 1,5 milions.
En aquests anys, Cronos Global va tenir un “important moviment de
divises impropi del final d'una fase alta del cicle econòmic i de
l'inici de la recessió. No cal dir res més que una societat que podria
catalogar-se de petita, tenia unes sortides de divises per import de 100
milions d'euros (amb destinació a Polònia i en una quantitat inferior,
als Estats Units) i unes entrades de 38 milions”.
L'altre 50% de Cronos Global pertany a Luis María García Clerigó i la
seva família. Clerigó és president de Parqueolid, una constructora de
Valladolid. Clerigó va afirmar a aquest diari que fa set anys va tenir
un ictus i que no recorda res d'allò. Parqueolid ja està tancada.
Aquesta empresa, segons Hisenda, va rebre de la Conselleria d’Economia
50 milions per un edifici en què reordenava les seves seus. Hisenda ja
va remetre a la Fiscalia aquesta operació. Per això, un jutjat de
Valladolid investiga els comptes personals de Rafael Delgado, número dos
d’Economia durant vuit anys i imputat en aquest cas.
Preneal a més va pagar 10,48 milions al Grup Collosa, una important
constructora de Valladolid, que havia col·locat 51.000 euros.
“L'inspector no ha trobat cap prova, si més no indicis, que entre les
dues societats hi hagués una prestació de serveis a càrrec
d’Inverduero”. Un portaveu de Collosa va assenyalar que “l'empresa no té
constància de l'existència d'aquest informe i prefereix no opinar fins a
saber què diu”.
No és només Preneal la que va pagar. Una de les filials de Collosa,
Inverduero, va signar el 2005 amb Endesa un acord per desenvolupar parcs
eòlics. Van fundar Prodener I per construir un parc eòlic a Burgos.
L'empresa local va posar-hi 15.000 euros, i dos anys i 26 dies després
Endesa va recomprar les accions per 2,485 milions. Un portaveu d’Endesa
assenyala que han revisat el contracte i que no veuen res d'anòmal.
Explica que per problemes de finançament d’Inverduero va decidir vendre
per no bloquejar el projecte i que ho va fer per 2,5 milions quan estava
taxat en 4,2. “Actualment, es mantenen amb Inverduero dos projectes
eòlics més, a través d’Enel Green Power. Un és anterior a aquesta
operació i l'altre, posterior. Els dos parcs es troben operatius, motiu
pel qual queda patent que Inverduero no era ni és un soci financer o
instrumental, sinó un soci clarament industrial local i implicat en el
desenvolupament dels projectes, si bé va haver de sortir de l’esmentat
anteriorment pels problemes financers que el van afectar el 2009”,
explica per correu.
Collosa va participar amb un 35% en l'empresa que va construir
l'edifici de les Corts de Castella i Lleó. Entre el 2006 i el 2007 va
facturar 134,4 milions a la Junta de Castella i Lleó. A més, unions
d'empreses en què va participar Collosa van facturar 304,2 milions més a
la Junta en aquest període.
Hisenda fa ressaltar que “totes aquestes actuacions d'aparents
opcions de compra, compres i vendes de valors culminen amb traspassos de
quantitats de milions ingents a grups econòmics de Castella i Lleó i de
la seqüència temporal del procés administratiu i dels fets descrits es
pot inferir, presumiblement, certa correlació entre els dos”.
“Resulta com a mínim sorprenent que en els mesos previs al 12 de
juliol del 2007, quan Rafael Delgado va deixar el seu lloc de
viceconseller d’Economia, per ocupar el de secretari general de la
mateixa conselleria, es produís la signatura d'un gran nombre de
resolucions, fet que resulta inusual si s’hagués seguit la seqüència
temporal que hauria d'haver portat el procés d'autorització dels parcs”,
afegeix.
La seva conclusió és que “l'exorbitant volum de les quantitats de
diners transferits als grans grups econòmics de Castella i Lleó que,
prenent en consideració, exclusivament els set casos exposats, sense
tenir en compte que n’hi hagin pogut haver molts més, ascendeix a
imports de 47, 35, 10, 7, 6, 4 i 2 milions d'euros, en total més de 110
milions d'euros, fa considerar que no ens trobem davant el supòsit
col·loquialment conegut com aconseguidors, ja que els imports
transferits, per la seva qualitat d'exorbitants, multipliquen per
desenes de vegades els que són habituals en el que se sol anomenar casos de comissions il·legals”.
L'inspector de l’Agència Tributària conclou el seu informe recordant
que la seva finalitat és investigar els deutes tributaris pendents i que
els seus descobriments poden constituir “indici o prova de blanqueig de
capitals”. Per això ho envia a la Fiscalia Anticorrupció i al Servei de
Prevenció de Blanqueig de Capitals del Ministeri d’Economia perquè
“continuïn les investigacions mitjançant l'ocupació de més mitjans”.
Comunitat líder
Castella i Lleó és la comunitat amb més megawatts eòlics instal·lats, 5.560, un 25% del total d’Espanya.
Els parcs eòlics tenen garantides primes que paguen els consumidors en el rebut de la llum durant 25 anys de funcionament.
L'eòlica va rebre el 2014 uns 1.250 milions d'euros
en primes, d'un total de 6.500 per a la resta de tecnologies renovables,
els residus i la cogeneració.
Segons la potència instal·lada, als parcs eòlics de
Castella i Lleó l'any passat els van correspondre al voltant de 300
milions en primes.
El 2014, l'eòlica va ser la segona font d'electricitat d’Espanya (un 20,4%), només darrere de la nuclear (21,2%).
Entre el 2004 i el 2009 la potència eòlica a Castella
i Lleó es va multiplicar per 2,5: va passar de 1.531 megawatts
instal·lats a 3.952.
Quan els parcs eòlics no superen determinada potència
l'aprovació ambiental i l'autorització administrativa depenen de la
comunitat autònoma.
Algunes comunitats van dur a terme concursos eòlics.
Castella i Lleó va optar per un altre model: la Junta aprovava els
emplaçaments que presentaven els promotors en funció de criteris
ambientals i de la connexió a la xarxa elèctrica.
47,1 milions a un alt càrrec que va posar-hi 24.400 euros
L’operació eòlica més gran sota la lupa d’Hisenda és una que es va
dur a terme entre Iberdrola Renovables a Castella i Lleó, Ibercyl, i
l'empresa San Cayetano Wind, propietat d’Alberto Esgueva. Aquest va ser
conseller delegat de l'empresa pública Excal SA, depenent de la
Conselleria d’Economia, fins al 2006.
El 2005, mentre era alt càrrec de la conselleria que autoritza els
parcs eòlics, Alberto Esgueva va fundar l'empresa Energía Global
Castellana. Ho va fer amb Ibercyl, filial d’Iberdrola a la comunitat.
Esgueva va posar-hi 24.400 euros pel 40% del capital social i Iberdrola,
36.600 pel 60% restant. Esgueva va utilitzar per fer-ho la seva
societat San Cayetano Wind, que tenia la seu en un edifici de Madrid,
“en què ni estava situada ni era coneguda”. San Cayetano és el nom de
l'empresa de la família d’Esgueva de fabricació d'embalatges de cartró.
Entre el 2005 i el 2008, Castella i Lleó va autoritzar a l'empresa mixta
la construcció de 18 parcs eòlics a Sòria, Burgos i Lleó, que sumaven
492 megawatts. El febrer del 2007, dos anys després de constituir la
societat, Iberdrola va acordar comprar les accions d’Esgueva per una
quantitat que depenia dels megawatts que instal·lessin i de la producció
elèctrica. La primera liquidació va ser de 13,595 milions d'euros. La
transferència l'havien de signar dos apoderats d’Iberdrola, a causa de
l'enorme xifra.
Fins al 29 d'octubre del 2009, Hisenda ha detectat deu transferències
d’Iberdrola a San Cayetano Wind, que sumen 47,1 milions d'euros. Una
vegada que l'elèctrica va obtenir el 100% de les accions d’Energía
Global Castellana, la va dissoldre i es va quedar amb els parcs eòlics
que l’empresa havia desenvolupat.
L’Agència Tributària assenyala que “no ha trobat cap prova, ni tan
sols indicis, que existís una prestació de serveis a càrrec de San
Cayetano Wind a favor d’Ibercyl”. I considera “sense cap mena de dubte
inversemblant” que un alt càrrec autonòmic rebés 47 milions d'euros
després d'haver invertit 24.400 euros.
Un portaveu d’Iberdrola no va voler comentar el cas en desconèixer si
està a Anticorrupció. En les seves al·legacions davant Hisenda, que
figuren en l'informe de l'inspector, Iberdrola assegura que Castella i
Lleó és la comunitat en què es tramitaven més ràpid les autoritzacions
d'explotació i les gestions administratives.
-.-
