4 de maig 2017

3a Festa pel Territori. 6 de maig de 2017 a la Selva del Camp



Per tercer any consecutiu, torna a la Selva del Camp la Festa pel Territori. La confiança en què la informació i difusió de les problemàtiques ambientals com eines per a la conscienciació social, el compromís amb l’entorn i l’èxit de les dues edicions anteriors han encoratjat a la Xarxa Sud a organitzar una tercera edició.

És ben conegut de tothom l’ús i l’abús que fem de la natura en general i de l’entorn més proper en particular. La mala gestió del sòl, la discontinuïtat del paisatge, els abocadors incontrolats, els vessaments de productes tòxics al mar, rius, barrancs i rieres, la construcció d’urbanitzacions i polígons industrials disseminats i en molts casos innecessaris, la creació de parcs temàtics desproporcionats niu d’activitats de dubtosa bona intencionalitat, les proliferacions de pedreres, parcs eòlics o torres d’alta tensió a les carenes de les serralades, la contaminació de l’aire, el perill de les nuclears, la mala gestió dels aqüífers amb la constant amenaça de transvasament de les aigües de l’Ebre, la contaminació del aqüífers o la gestió interessada de l’aigua. Són moltes de les agressions que pateix el nostre país que hipotequen el benestar sostenible de les futures generacions i augmenten les desigualtats actuals en el territori. Les terres anomenades del sud concentren la majoria d’aquestes agressions, fins al punt de ser reconeguda com l’abocador de Catalunya.

… un conjunt d’entitats i associacions, lluny d’interessos econòmics, polítics o de personalismes, hem anat organitzant-nos per tal de plantar cara al actual  model d’expansió …

Sense voler pecar de catastrofistes ni de contraris al progrés, però moguts pel convenciment de què el canvi de model de progrés és possible, molta gent es mobilitza. Des d’aquesta òptica, ja fa anys que un conjunt d’entitats i associacions formades per veïns i veïnes, lluny d’interessos econòmics, polítics o de personalismes, i conscients de l’alt deteriorament que pateix el nostre país, hem anat organitzant-nos per tal de plantar cara a un model d’expansió decidit des de les voluntats vinculades a l’especulació i grans empreses que imposen decisions sense comptar o consensuar amb el territori, i menystenint la idea de desenvolupament que aquest desitja i al qual tenim dret.

Fruit de les lluites que aquestes associacions i entitats han dut a terme s’han aconseguit èxits, tant pel que fa a aturar actuacions molt agressives, com de fer-les visibles i influir en la conscienciació de la població sobre el valor del nostre paisatge i el respecte per la nostra fauna. Tot plegat una inversió de futur que gaudiran les properes generacions.

Convençuts que la solidaritat és la millor eina per aconseguir canvis, el març de 2013, va néixer Xarxa Sud.
  
Convençuts que la solidaritat és la millor eina per aconseguir canvis, el març de 2013, va néixer Xarxa Sud. Apareix amb objectius molt ambiciosos que passen per la voluntat de què les organitzacions existents, algunes molt petites i locals, es coneguin i es donin a conèixer, que es difonguin les problemàtiques i les actuacions de totes i es promogui la col·laboració entre elles, de manera desinteressada i en les mesures que cadascuna consideri més al seu abast i més propera al seu tarannà.

El que es pretén és:
  • Organitzar i difondre actes divulgatius, reivindicatius i festius amb la intenció de donar-nos a conèixer.
  • Difondre problemes ambientals amb poc o gens de ressò mediàtic.
  • Presentar al·legacions, i/o contenciosos de manera conjunta.
  • Difondre l’estat de les problemàtiques i els èxits obtinguts.
  • Organitzar i difondre activitats formatives i lúdiques de caràcter ambiental com sortides, publicacions, tallers, etc.
  • Organitzar i difondre actes reivindicatius com xerrades, taules rodones, festes, manifestacions, concentracions, etc.
  • Inventar maneres d’autofinançament més enllà de les quotes de les entitats que les tinguin. (fires, sortides, sortejos, concerts, paradetes de venda d’autoproducció o donacions).
  • Elaborar projectes de millora del territori.

Per tercer any consecutiu, torna a la Selva del Camp la Festa pel Territori.

Aquest any la festa girarà al voltant de la temàtica de les sobiranies sobre el medi ambient i el territori. La societat es troba immersa en un canvi de paradigma pel que fa a la seva necessitat i voluntat de decidir sobre tot allò que li afecta. El medi ambient no n’és una excepció, ja que les implicacions que tenen les qüestions ambientals sobre les nostres vides, són més que evidents.

L’energia, l’aigua, el consum, l’alimentació, l’ordenació del territori i l’urbanisme, l’equilibri territorial, les infraestructures, el paisatge, etc. tots són elements que la societat vol incidir directament en la seva gestió, més enllà de deixar-ho en mans de només uns quants.



La 3a Festa pel Territori pretén endinsar-se en la capacitat de ser sobirans sobre tots aquests elements ambientals, generant debat, diàleg i una profunda reflexió sobre totes i cada una de les sobiranies ambientals.

La bona disposició tant de l’Ajuntament de la Selva del Camp com d’entitats del municipi, han permès comptar amb infraestructures excel·lents i la implicació de tot el poble i per aquest motiu torna a ser la seu de la festa.

La jornada comptarà amb:
  • Actes lúdics i culturals al Parc de l’Hort d’Iglésies, com actuacions de gegants, diables, concerts i tallers per la canalla.
  • Ponències, projeccions i taules rodones.
  • Una fira de les entitats participants.
  • Servei de bar i menjars.
Ponències – Festa pel Territori, 6 de maig de 2017 a la Selva del Camp
  • 10:00h – Presentació de la jornada, a càrrec d’un representant de l’Ajuntament de la Selva del Camp i de la Xarxa Sud.
  • 10:30h – El sentiment de pertinença al territori com a millor eina per defensar-lo (Toni Orensanz – periodista i escriptor)
  • 11:30h – 13:30h – Sobirania energètica i el futur de l’energia eòlica al Camp de Tarragona (Alfons Pérez de la Xarxa per la Sobirania Energètica i el geògraf Sergi Saladié).
  • 16:00h – Parlem de sobirania alimentària amb Gustavo Duch & Guille Jové ” Un grito enraizado”
  • 17:15h – Autosuficiència hidrològica local (Ramon Ferré – GEPEC).
  • 18:30h – Sobirania i Recursos: podem ser sobirans? Conclusions i debat final. Pep Salas (expert en transició energètica a Smartgrid).
Actuacions i activitats:
  • 10:30h a 13h – Taller Escola de Naturalistes del GEPEC
  • 10:15h – BatucadaTympanvm
  • 12:00h – Roba Estesa
  • 12:30h – Gegants i Nano Galderic
  • 13:00h – Max Sunyer &LenkaMaresova
  • 14:00h – Pixi Dixi Band
  • 17:00h  – Animació infantil amb la Pallassa Marisol + xocolatada
  • 18:00h – Rumbes Canya
  • 19:20h  – Slowly
  • 20:40h  – Elisma
  • 22:20h  –  Los Sirgadors
  • 23:45h  – Terra Ferma
T’esperem el 6 de maig al Hort d’Iglésies a la Selva del Camp a partir de les 10 del matí… Tots els actes són gratuïts.
Xarxa Sud  (Xarxa d’entitats i plataformes en defensa del territori del sud de Catalunya)



-.-

El magatzem Castor: la història d'un fiasco multimilionari

El Castor costa als ciutadans 1.350 milions d'euros, que ja es paguen amb el rebut del gas


El fallit i polèmic magatzem de gas Castor es troba en hibernació (temporalment aturat) des del 2015. Però el Castor va deixar d'emmagatzemar gas abans, el 2013, quan es van detectar els primers moviments sísmics a la costa de l'Ebre i el Maestrat.

El projecte va arribar a causar més de 500 terratrèmols, una crisi sísmica amb sacsejades de fins a 4,3 graus a l'escala de Richter, que va tenir lloc durant la fase d'injecció de gas matalàs al magatzem. Entre el setembre i l'octubre de 2013, van atemorir -tot i la seva baixa intesitat- els habitants del delta de l'Ebre.

Els primers estudis van confirmar el que tothom sospitava: la injecció de gas al magatzem submarí de davant la costa de Vinaròs havia despertat una falla submarina i va provocar les tremolors. Ara, un informe internacional ho ha confirma. És per això que el govern espanyol no desmantellarà el magatzem, de moment, per l'"elevat risc" de nous terratrèmols.

Els costos del Castor


Per un acord signat en el seu moment entre el govern Zapatero i ACS, propietària majoritària d'Euscal UGS (promotora del magatzem), l'aturada de l'activitat del Castor ens costa a tots els ciutadans 1.350 milions d'euros.  El govern del PP va aprovar l'octubre del 2014 que aquests diners es retornarien en 30 anys amb el rebut del gas.


A les factures dels consumidors d'aquest 2017 s'hi inclouran 96,3 milions d'euros, la mateixa xifra que el 2016: 15,8 milions d'euros per mantenir-lo aturat i 80,6 per sufragar la indemnització a la promotora.

El cost de manteniment és gairebé el mateix que el del magatzem de gas submarí Gaviota, al País Basc, l'únic en funcionament a l'estat espanyol. 

El procés d'hibernació de les instal·lacions ja havia costat 17 milions d'euros públics.

Font: 324.Cat 03.05.2017

Noticies relacionades 
-.-

El MIT confirma que Florentino Pérez mentia sobre els efectes del Castor

L'informe de la prestigiosa universitat nord-americana deixa retratat el president d'ACS que s'hi va referir amb to burleta



L’informe encarregat al Massachusetts Institute of Technology (MIT) sobre l’impacte ecològic del magatzem de gas Castor confirma que va causar milers de sismes al Maestrat i a les Terres de l’Ebre. Aquest document s’afegeix al que va fer l’Institut Geogràfic espanyol, segons el qual hi havia una relació directa entre els moviments sísmics i les injeccions de gas del projecte Castor. Les conclusions de tots dos estudis desmenteixen el president d’ACS, Florentino Pérez, responsable de la planta. Pérez, que ha rebut 1.350 milions d’euros d’indemnització per l’aturada del projecte, va arribar a qüestionar amb un to burleta que mai hi hagués hagut aquells sismes.

En una entrevista a La Sexta, va dir: ‘Es va crear una alarma que no es corresponia amb la realitat. Si jo us dic que no va passar res, oi que és difícil d’entendre? La gent es va espantar per no res. No hi va haver cap vobració a cap casa.’

Font: Vilaweb 03.05.2017

-.-

Castor, un perill que de moment no es toca

El govern espanyol descarta que el magatzem de gas torni a funcionar perquè suposaria un "risc elevat" de terratrèmols, segons un informe del Massachusetts Institute of Technology

La plataforma Castor va provocar més de 500 de terratrèmols

El magatzem de gas Castor, situat davant les costes de Vinaròs, no es desmantellarà, de moment. Així ho anunciat aquest matí Àlvaro Nadal, ministre d'Energia d'Espanya, després de rebre l'informe encarregat al Massachussetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard fa tres anys. El govern espanyol també ha deixat clar que mai més podrà tornar a funcionar.

Segons l'informe, l'eventual represa de les operacions en el magatzem o el seu desmantellament suposaria un "risc elevat" de nous moviments sísmics. Els experts conclouen que la injecció de gas natural va desestabilitzar la falla d'Amposta i altres ramificacions i que això podria provocar tremolors de fins a 6,8 graus a l'escala de Richter.

En vista d'aquest informe, el govern espanyol ha decidit, doncs, no tocar el magatzem per evitar mals majors.

La situació és estable

El ministre espanyol ha volgut destacar, però, que la situació a la zona és estable i que des que es va aturar la injecció de gas no s'ha registrat un increment de l'activitat sísmica.



A partir d'aquest últim informe, el govern de Rajoy reconeix que el Castor i, per tant, l'empresa ACS, és responsable de tots aquells terratrèmols: més de 500, que van tenir lloc el 2013. El MIT confirma, doncs, el que ja apuntaven l'Institut Geogràfic Nacional i l'Institut Geològic i Miner el 2014.

L'informe, encarregat pel govern espanyol i que ha costat 600.000 euros, també destaca que no es podia preveure el que va passar. 

Fa un any i mig l'exconcessiònaria del projecte, Escal UGS -en mans, majoritàriament, del grup ACS- es va desvincular del Castor i va ser indemnitzada amb 1.350 milions d'euros. El govern espanyol va encarregar llavors a Enagás la gestió de la instal·lació i va ordenar la seva hibernació fins a comptar amb prou informació per decidir sobre el seu futur.


El govern de Rajoy demanarà més informes sobre un futur desmantellament, que és el que demanen el gruix de les entitats del territori. Això podria tenir un cost de 300 milions, que se sumarien als més de 1.700 milions que ja s'han enterrat en aquest magatzem submarí.

Font: 324.Cat 03.05.2017

Noticies relacionades 

-.-

Un estudi del MIT certifica que Castor va provocar milers de sismes al Maestrat i les Terres de l’Ebre

El govern espanyol diu que de moment no desmantellarà el magatzem de gas i que esperarà nous informes 

Pla general de la plataforma marítima del projecte Castor, davant la costa del Sénia (imatge d'arxiu).

El magatzem de gas Castor no es desmantellarà, de moment. Així ho ha anunciat Àlvaro Nadal, ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital d’Espanya, després de rebre l’informe encarregat al Massachussetts Institute of Technology (MIT) fa tres anys. Segons que ha dit el mateix ministre, l’informe confirma que el procés d’injecció del gas matalàs al magatzem va desencadenar els sismes a les Terres de l’Ebre i la costa de Vinaròs, i que van fer que el Govern paralitzés el projecte.

Amb aquest informe a la mà el govern de Mariano Rajoy havia de decidir el futur del magatzem que es troba en hibernació des de l’any passat. L’executiu espanyol haurà de valorar més endavant si la infraestructura és viable reformulant-se tècnicament i reduint els canals d’injecció per reduir els sismes, o bé si opta per desmantellar el projecte definitivament. Això que és el que demana majoritàriament el gruix de les entitats del territori, però que podria tenir un cost de 300 milions, que se sumen als més de 1.700 milions que ja s’han enterrat en aquest magatzem submarí.

Un informe de l’Institut Geogràfic espanyol ja havia certificat la relació directa entre les operacions d’injeccions de gas del projecte Castor i els tremolors que es van registrar a la zona i que molts veïns van denunciar.

Font: Vilaweb 03.05.2017
-.-

25 d’abr. 2017

Les sobiranies seran la temàtica de la Festa pel Territori a la Selva del Camp

Imatge de la segona edició de la Festa pel Territori a la Selva del Camp Foto: Cedida.


La Selva del Camp enceta la tercera edició de la Festa pel Territori, organitzada per Xarxa Sud, el 6 de maig a l’Hort d’Iglésies, a partir de les 10h. Enguany, les xerrades estaran centrades envers les sobiranies. El format, similar a les altres edicions, iniciarà, doncs, amb una part tècnica on tindran lloc les diverses xerrades per part de tècnics especialitzats sobre sobiranies de caire energètic, mediambiental, de consum, entre d’altres.

La jornada també comptarà amb una part d’espectacles musicals on estaran presents grups de renom com Roba Estesa o Terra Ferma que, de manera voluntària, faran gaudir al públic assistent. Alhora, també hi haurà una part lúdica amb diversos tallers de natura, xocolatada i altres activitats. Tot plegat esdevindrà un ambient festiu amb l’objectiu principal de reivindicar l’amor pel territori, defensar les agressions que es pateixen a la zona i, en definitiva, agrupar a la gent que s’estima la terra. Tal i com explica el representant de la Xarxa Sud, Ernest Vives, “volem que la gent gaudeixi, s’integri i es conscienciï que val la pena lluitar per això”.

Per la seva part, el coordinador de la Festa pel Territori, Anton Crusells, ha definit l’esdeveniment com un acte de solidaritat i ha donat valor a la manera de reivindicar el territori ja que “canviem les mobilitzacions per una jornada festiva que atrau a molta gent”.

La festa va dirigida a tot tipus de públic i es podrà gaudir de manera gratuïta. Per a més informació sobre les xerrades i tallers, es pot consultar el programa complert.

Xarxa Sud
 
Xarxa Sud és un conjunt d’entitats i plataformes –concretament unes quinze- que lluiten per la defensa del territori del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Entre altres aspectes, rebutgen les agressions mediambientals, les noves infraestructures –abans de millorar les existents- o la indústria petroquímica a la costa. En trets generals, aposten per un model de desenvolupament territorial que reverteixi en els seus habitants, que respecti el medi ambient i els béns culturals i naturals. Algunes de les entitats i plataformes que formen part són el GEPEC-EdC, GEVEN o la Plataforma Salvem la Platja Llarga.

La notícia completa a reusdigital.cat  
-.-