Ajuntament i Govern es queixen que no es va avisar del tall i l’empresa demana un protocol que ja existeix
Imatge de l'habitatge incendiat a Reus on va morir un dona de 81 anys Foto: TJERK VAN DER MEULEN |
Enric Borràs / Elena Freixa / Jordi Mumbrú / Mario Martín
Ara.Cat 16/11/2016
Les respostes arribaran tard per a la víctima, la dona
de 81 anys que va morir dilluns en l’incendi del seu habitatge a Reus.
S’il·luminava amb espelmes des que li van tallar el subministrament de
llum fa dos mesos, i una espelma és el que va originar el foc al matalàs
on dormia. No és la primera mort en un incendi vinculat a la pobresa
energètica, però l’onada d’indignació que va aixecar ahir el cas i
l’enfrontament obert entre les administracions i Gas Natural -la
companyia subministradora en aquest cas- potser ajuden a fer que sigui
l’última. Potser.
L’Ajuntament de Reus va anunciar
que durà el cas a la fiscalia, perquè Gas Natural no havia comunicat als
serveis socials del municipi que faria el tall, però la companyia va
tirar pilotes fora en un comunicat que va fer públic hores després en
què va assegurar que no disposava d’informació sobre la situació de
vulnerabilitat d’aquesta dona. A aquest encreuament de retrets s’hi va
afegir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va culpar
la companyia d’haver comès un “error claríssim” per no comunicar el
tall, en una jornada en què el Govern també va anunciar l’obertura d’un
expedient sancionador per aclarir els fets. Ara bé, en el repartiment de
responsabilitats no hi va haver unanimitat, i l’Aliança contra la
Pobresa Energètica (APE) va assegurar que també hi ha una
responsabilitat de la Generalitat per no haver fet tot el que estava al
seu abast en la lluita contra la pobresa energètica.
Llei i recursos
El garbuix legal de les mesures contra la pobresa energètica és
considerable. A les successives normes per combatre-la que ha fet el
Govern per fixar una norma clara cal sumar-hi els respectius recursos
del govern espanyol i, en última instància, les decisions del Tribunal
Constitucional (TC) que han limitat les normes catalanes, però que sí
que han deixat una via d’acció. La Generalitat té reconegudes
competències per crear un fons per lluitar contra la pobresa energètica,
i està acceptat que en aquest fons hi han de participar també les
companyies subministradores. La realitat és, però, que malgrat que el
Govern ha apujat enguany la seva aportació de 5 a 10 milions d’euros,
encara no queda clar com aportaran els recursos les companyies, i el
mateix executiu admet que no estan obligades a col·laborar. Igualment,
les competències municipals o de la Generalitat s’encavalquen i, a la
pràctica, dels 5 milions que es van pressupostar l’any 2015 una part
important no es van arribar a gastar en un primer moment.
En aquest pols legal, el TC va rebutjar que el Govern tingui poder per
obligar una companyia a aturar un tall en el subministrament. Sí que va
permetre, però, en l’apartat de la llei 24/2015 que
no va suspendre -i que, per tant, està vigent-, que abans de fer-se el
tall calia comprovar si la família afectada estava en situació de
vulnerabilitat social. La llei apunta textualment en l’article 6.4 que
l’empresa subministradora quan fa un tall “ha de sol·licitar prèviament
un informe als serveis socials municipals”, segons un protocol que
està en vigor des de l’any passat. La patronal de les companyies
elèctriques -Unesa- va portar als tribunals aquest protocol fa menys
d’un mes, però mentre es dirimeix el fons de la qüestió, el jutge va
optar per permetre que se seguís aplicant.
Així
doncs, tot i que Gas Natural deia ahir que “se suma a la petició sobre
la necessitat d’establir un protocol” per informar els serveis socials
dels talls, en realitat aquest protocol ja existeix. La companyia
recordava que té detectats 9.200 clients vulnerables en 419 municipi, i
afegia que en el cas concret de Reus des del 2014 havia aturat els talls
a 150 clients vulnerables -88 dels quals aquest mateix any-. També
posava de manifest que està negociant amb la Generalitat un conveni per
donar cobertura a tot el territori i demanava clarificar i unificar les
competències i normatives per fer “procediments efectius”. Aquests
procediments, però, sí que van funcionar en el cas del servei d’aigua de
la víctima de Reus perquè, tal com va recordar la regidora de Benestar
Social de l’Ajuntament, Montserrat Vilella, la dona tenia garantit
aquest servei perquè s’hi havia pogut intervenir. Gas Natural és l’única
subministradora que no havia informat dels possibles talls per
impagament, va lamentar Vilella. L’alcalde del municipi, Carles
Pellicer, va subratllar que s’havia produït un “incompliment” de la llei
i, com que hi havia una víctima mortal, es traslladava el cas a la
fiscalia.
Imatge del pis de Reus on dilluns passat va morir una dona de 81 anys Foto: TJERK VAN DER MEULEN |
Reaccions polítiques
El cas va agafar encara més volada amb la reacció de diferents partits,
a més de les paraules de Puigdemont en què va lamentar les
“conseqüències letals” de la falta de notificació de Gas Natural. El
diputat de la CUP Benet Salellas és qui va anar més enllà en demanar al
Govern que presenti una querella criminal contra la companyia. “Volem
que els serveis jurídics, que són tan valents per demanar penes de presó
per als que intentem aturar desnonaments, ho siguin també contra les
grans empreses que volen ampliar els seus beneficis”, va considerar. El
portaveu adjunt de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), Albano Dante Fachin,
va mostrar-s’hi favorable, tot i que va advertit del risc de caure en
una “roda” en què totes les administracions evitin assumir qualsevol
responsabilitat. Junts pel Sí, per contra, va descartar-ho.
En qualsevol cas, a la complexitat legal sobre com actuar davant la
pobresa energètica cal afegir-hi les complexitats de la víctima de Reus,
que estava sent atesa pels serveis socials municipals des del 2013 i
vivia amb una néta. Sense entrar en detalls per preservar la intimitat
familiar, Govern i consistori van explicar que la mateixa dona no hauria
acceptat determinades ajudes. “El sistema no és efectiu per solucionar
aquest tipus de situacions”, va sentenciar per la seva banda el
president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa.
Contingut relacionat:
- La Generalitat ja ha imposat 18 sancions de 10.000 euros a empreses energètiques
- Una veïna poc coneguda al barri, a només 170 passes de l’Ajuntament
- El Govern ha interposat 18 sancions a empreses subministradores
- Una societat "fallida": l'actualitat en 10 tuits
- L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'De la dona de Reus a l'advertiment d'Obama sobre el nacionalisme tribal'
- Crits d'"assassins" contra l'Ajuntament i tensió a la protesta de la PAH a Reus
- Una besnéta de l'àvia morta a Reus escriu a l'Ajuntament per queixar-se del tractament del cas
- Mig centenar de persones es concentren a la seu de Gas Natural de Reus per denunciar la pobresa energètica
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada