EL REPTE Buscar l'equilibri econòmic més enllà de la indústria, i apostar pel turisme i l'agricultura EL PROBLEMA La concentració de centrals energètiques i d'indústries ha conduït el territori al monocultiu
Alba Om
Ara.Cat 17/11/2013
El riu Ebre vertebra la comarca de nord a sud i ho és tot: punt de
trobada i alhora frontera, eina indispensable per a la indústria i, en
menor mesura, atractiu turístic. Per als riberencs el seu gran repte és
dir adéu al monocultiu energètic i industrial que domina el territori.
Per analitzar-ho l'Ara TV ha convidat Joan Piñol, alcalde de Móra
d'Ebre; Joan Sabanza, director de la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de
Catalunya (MADE); Jaume Masip, president de l'Associació Cultural La
Cana i treballador d'Ercros, i Marc Piñol, gerent del Grup Fruiter de
Benissanet.
La Ribera d'Ebre té dues centrals nuclears i una hidroelèctrica, i és
una de les zones de desenvolupament prioritari de parcs eòlics. El
sector industrial, i bàsicament la generació d'energia, representen el
76% del PIB comarcal. Segons l'Instituto Nacional de Estadística, la
Ribera d'Ebre té el producte interior brut per càpita més alt de
Catalunya, 65.100 € per habitant, més del doble que la mitjana catalana,
que és de 27.000 €. Els mateixos riberencs identifiquen aquesta gran
dependència del sector industrial com un perill. Joan Piñol, alcalde de
Móra d'Ebre, alerta: "Bona part d'aquest 76% del PIB es queda a Madrid.
Per tant, hi ha distorsió sobre el potencial econòmic que tenim
realment".
L'any 2010 la Ribera d'Ebre es va declarar comarca energètica amb la
voluntat de convertir-se en un pol energètic a nivell de producció,
recerca i formació. Joan Sabanza, director de la Mesa d'Alcaldes de
l'Energia de Catalunya, discrepa que sigui un perill i recorda que "la
indústria és qui crea més llocs de treball estables", i afegeix que s'ha
de saber treure profit de l'especialització del territori,
convertint-la en oportunitat. La MADE treballa per aconseguir a
principis del 2014 una rebaixa en el preu per quilowatt hora per a les
indústries que s'instal·lin a la Ribera d'Ebre, i alhora per canviar la
imatge negativa que envolta la producció d'energia.
Crònica d'una mort anunciada
El poble de Flix té avui 3.961 habitants, lluny dels 5.600 que havia
tingut quan l'empresa electroquímica Ercros estava en ple rendiment i
donava feina a més de 1.600 treballadors. L'empresa, de capital alemany,
va apostar per fer-hi dissolvents, "un error estratègic", segons Jaume
Masip, treballador d'Ercros, perquè una normativa europea que entrarà en
vigor el 2018 prohibeix la utilització de mercuri per produir clor, el
sistema que utilitza Ercros.
La fàbrica està condemnada. "Tant de bo arribi al 2018", diu Masip, que
explica que es va acollir voluntàriament a la jubilació anticipada per
reduir l'ERO que afecta l'empresa. De les diverses reduccions de
plantilla que ha anat fent l'empresa, l'última afecta 75 treballadors
dels 200 actuals, i avui encara en queden 12 pendents de marxar. "Durant
molts anys ens hem cregut que Flix era un poble industrial, però
estàvem equivocats. Érem un poble amb una indústria", diu Masip, que
encara hi treballa. Flix manté l'esperança de trobar una alternativa que
permeti retenir la població.
Nous mercats
El futur ideal de la Ribera d'Ebre és un equilibri entre els diversos
sectors econòmics. "Tenim el riu, que hem de saber explotar a nivell
turístic, i tenim aigua per regar els camps", diu l'alcalde de Móra
d'Ebre. La navegació fluvial del riu Ebre és una bona manera de vendre
el territori, expliquen els riberencs: "Quan portem algú de fora a
navegar pel riu, a visitar el castell de Miravet i els convidem a menjar
una clotxa -plat de pagès típic de la zona- queden meravellats". Però
denuncien que encara hi falten infraestructures turístiques que permetin
acabar de tancar el cercle: "Ens falten places hoteleres". Jaume Masip
explica que fa uns deu anys que la comarca ha entès que ha de
diversificar la seva economia i apostar pel turisme: "El capital privat
és qui s'ha de creure de veritat que aquesta és una oportunitat per a
nosaltres".
L'agricultura ja és un mercat existent al territori i que en alguns
pobles com la Palma d'Ebre ocupa el 50% de la població. Per Marc Piñol,
gerent del Grup Fruiter de Benissanet -el més important de la província
de Tarragona de fruita dolça-, el repte és mantenir l'agricultura i la
qualitat que proporcionen el clima i l'aigua del riu Ebre. El Grup
Fruiter produeix 8 milions de quilos de fruita dolça i n'exporta el 75% a
mercats estrangers, entre els quals Rússia i Europa.
Piñol reivindica la poca visibilitat que té la producció de vinya del
territori: "Queda amagada al costat de les DO veïnes del Priorat i la
Terra Alta, les dues molt fortes". Volen aconseguir que el bon veïnatge
sigui un reclam de vendes i visites.
Caràcter i cultura
L'associacionisme és elevat a la comarca i en molts casos "motivat per
l'estabilitat que han donat les indústries", explica el president de
l'Associació Cultural La Cana. El patrimoni històric és un gran valor
afegit de la Ribera d'Ebre. Ahir mateix a Flix s'hi van celebrar els
actes de commemoració del 75è aniversari de la Batalla de l'Ebre. Els
refugis antiaeris i les restes de la línia del front són atractius
turístics exclusius de la comarca: "Hem de saber aprofitar el nostre
patrimoni històric".
Els riberencs creuen que l'equilibri de la comarca s'aconseguirà si es
planifica pensant en gran: "Ens agradaria dir que vivim en una ciutat
que es diu la Ribera d'Ebre, que té 23.867 habitants, repartits en 14
barris".
Allunyar-se dels localismes és la recepta que dóna el mateix alcalde de
la capital de comarca: "Volem ser el motor de les Terres de l'Ebre".
-.-
