Directa | 31/10/2013
El debat energètic i ecològic a Alemanya sempre s’ha portat a terme a diferents nivells. Des de dalt i des de baix. Més de 33 anys després de la fundació del partit verd, la seva branca més conservadora controla la formació i l’ha convertit en un partit neoliberal amb tons ecologistes que ha greixat els aparells de l’Estat sense realment canviar-los substancialment, en tot cas, modernitzant-los. La controvèrsia nuclear posterior a la catàstrofe de Fukushima i l’accident de Marcoule va catapultar Winfried Kretschmann d’Els Verds a desterrar la CDU del govern de Baden-Württemberg -hi governava des dels anys 50, convertint-se en el primer president d’un Estat federat alemany no provinent dels partits tradicionals. Per la seva part, la cancellera Angela Merkel va fer-se seves les propostes de l’oposició, com la de tancar les centrals nuclears construïdes abans del 1980 -set dels disset reactors del país- i tancar l’última central nuclear alemanya el proper 2022 substituint-les per energies renovables. És la reconversió energètica, d’àtoms d’urani a molins de vent, que pregona l’establishment teutó obrint la porta a la liberalització i l’especulació.
En paral·lel, els serveis i empreses que
van ser privatitzades de forma exprés, al nou Estat, després de la
reunificació alemanya per iniciativa de Helmut Kohl, poc a poc es tornen
a municipalitzar, a renacionalitzar, a través d’iniciatives ciutadanes i
la pressió dels moviments socials. En els darrers anys, a Berlín,
Stuttgart Munic, l’aigua; i a Hamburg, aquest proppassat setembre,
l’electricitat, l’aigua i el gas. La degana és la petita població de
Schönau, a la Selva Negra, que des de 1990 gestiona, a través d’una
cooperativa, el seu propi sistema de distribució energètica no nuclear.
Van aconseguir 265.000 signatures favorables a la consulta
Van aconseguir 265.000 signatures favorables a la consulta
En aquesta línia Berlín serà escenari aquest diumenge 3 de novembre d’un referèndum vinculant per decidir sí o no a la remunicipalització de l’electricitat i la seva distribució i comercialització. La llei alemanya permet aquest tipus de referèndums promoguts per la ciutadania només a nivell regional, però no al federal. Per portar a terme el referèndum, el col·lectiu Berliner Energietisch (Taula d’Energia Berlinesa), una aliança formada per associacions ecologistes, veïnals, sindicals, esglésies luteranes i consumidors, amb el suport dels partits SPD, Els Verds, Die Linke, Pirata i ÖDP (la CDU de la cancellera Angela Merkel i l’FDP hi estan en contra), així com de vàries plataformes vinculades als moviments socials va aconseguir reunir 265.000 signatures, més de les necessàries per forçar el govern de la capital alemanya a convocar la consulta que decidirà si la ciutat ha de remunicipalitzar la seva xarxa elèctrica amb fons públics.
La xarxa elèctrica de Berlín és un monopoli
regulat al que només es pot accedir mitjançant una concessió que surt a
la venda cada 20 anys. En l’actualitat es troba en mans de la
multinacional sueca Vattenfall, amb generació basada en centrals de
carbó, i pel cas, el proper concurs serà al 2014. Aprofitant aquesta
conjuntura s’ha organitzat el referèndum. Amb la predisposició de
promoure una gestió pública, transparent i democràtica de la xarxa de
distribució elèctrica, amb l’èmfasi en la substitució de l’energia
fòssil per una de renovable. “Un canvi cap a un model descentralitzat
d’energies renovables en mas públiques sense que depengui de grans
empreses que, òbviament, es deuen als interessos dels seus accionistes”,
sosté Stefan Taschner, portaveu de l’aliança “on els beneficis i les
decisions estratègiques sobre tarifes i llocs de treball s’adequaran a
les necessitats de les persones”. L’any passat Vattenfall va obtenir uns
guanys de 80 milions d’euros i en cas de remunicipalització aquests
diners es quedarien a la ciutat.
Remunicipalització o cooperativització
Independentment del resultat del
referèndum, l’electricitat de Berlín sortirà a concurs públic. La
posició de Berliner Energietisch és que el govern de Berlín
remunicipalitzi el servei amb diner públic. Tanmateix, en cas que la
cosa no tiri endavant, ha aparegut una cooperativa ciutadana, anomenada
BürgerEnergie Berlin (Energia Ciutadana Berlín) i impulsada per les
joves Arwen Colell i Luise Neumann-Cosel, que ha aconseguit recaptar
gairebé 8 milions d’euros en donacions per tal de presentar-se al
concurs, una xifra, gens menyspreable, del valor de la licitació, que és
d’uns 370 milions d’euros. La cooperativa no serà l’única que licitarà
en la subhasta per la xarxa el proper any. Amb la possibilitat de
convertir-se en un servei municipal, l’electricitat serà licitada per la
pròpia Vattenfall, l’empresa neerlandesa Alliander, la corporació
xinesa State Grid Corporation i les empreses alemanya Thüga i enviaM. “Som optimistes. La participació serà
elevada i estem convençudes que guanyarà el sí”, afirma Taschner. Amb un
25% de participació, unes 625.000 berlineses, el referèndum -que ja és
un èxit per sí mateix- serà vàlid. Tanmateix, només la ciutadania
alemanya empadronada a Berlín és electora. Les ciutadanes de la UE, no
hi poden votar, la llei no ho permet i aquest fet ha rebut moltes
crítiques.
-.-