31 d’oct. 2013

Referèndum per la remunicipalització de l’electricitat a Berlín


Roger Suso / @EUROSUSO
Directa
| 31/10/2013

El debat energètic i ecològic a Alemanya sempre s’ha portat a terme a diferents nivells. Des de dalt i des de baix. Més de 33 anys després de la fundació del partit verd, la seva branca més conservadora controla la formació i l’ha convertit en un partit neoliberal amb tons ecologistes que ha greixat els aparells de l’Estat sense realment canviar-los substancialment, en tot cas, modernitzant-los. La controvèrsia nuclear posterior a la catàstrofe de Fukushima i l’accident de Marcoule va catapultar Winfried Kretschmann d’Els Verds a desterrar la CDU del govern de Baden-Württemberg -hi governava des dels anys 50, convertint-se en el primer president d’un Estat federat alemany no provinent dels partits tradicionals. Per la seva part, la cancellera Angela Merkel va fer-se seves les propostes de l’oposició, com la de tancar les centrals nuclears construïdes abans del 1980 -set dels disset reactors del país- i tancar l’última central nuclear alemanya el proper 2022 substituint-les per energies renovables. És la reconversió energètica, d’àtoms d’urani a molins de vent, que pregona l’establishment teutó obrint la porta a la liberalització i l’especulació.

En paral·lel, els serveis i empreses que van ser privatitzades de forma exprés, al nou Estat, després de la reunificació alemanya per iniciativa de Helmut Kohl, poc a poc es tornen a municipalitzar, a renacionalitzar, a través d’iniciatives ciutadanes i la pressió dels moviments socials. En els darrers anys, a Berlín, Stuttgart Munic, l’aigua; i a Hamburg, aquest proppassat setembre, l’electricitat, l’aigua i el gas. La degana és la petita població de Schönau, a la Selva Negra, que des de 1990 gestiona, a través d’una cooperativa, el seu propi sistema de distribució energètica no nuclear.

Van aconseguir 265.000 signatures favorables a la consulta

En aquesta línia Berlín serà escenari aquest diumenge 3 de novembre d’un referèndum vinculant per decidir sí o no a la remunicipalització de l’electricitat i la seva distribució i comercialització. La llei alemanya permet aquest tipus de referèndums promoguts per la ciutadania només a nivell regional, però no al federal. Per portar a terme el referèndum, el col·lectiu Berliner Energietisch (Taula d’Energia Berlinesa), una aliança formada per associacions ecologistes, veïnals, sindicals, esglésies luteranes i consumidors, amb el suport dels partits SPD, Els Verds, Die Linke, Pirata i ÖDP (la CDU de la cancellera Angela Merkel i l’FDP hi estan en contra), així com de vàries plataformes vinculades als moviments socials va aconseguir reunir 265.000 signatures, més de les necessàries per forçar el govern de la capital alemanya a convocar la consulta que decidirà si la ciutat ha de remunicipalitzar la seva xarxa elèctrica amb fons públics.

La xarxa elèctrica de Berlín és un monopoli regulat al que només es pot accedir mitjançant una concessió que surt a la venda cada 20 anys. En l’actualitat es troba en mans de la multinacional sueca Vattenfall, amb generació basada en centrals de carbó, i pel cas, el proper concurs serà al 2014. Aprofitant aquesta conjuntura s’ha organitzat el referèndum. Amb la predisposició de promoure una gestió pública, transparent i democràtica de la xarxa de distribució elèctrica, amb l’èmfasi en la substitució de l’energia fòssil per una de renovable. “Un canvi cap a un model descentralitzat d’energies renovables en mas públiques sense que depengui de grans empreses que, òbviament, es deuen als interessos dels seus accionistes”, sosté Stefan Taschner, portaveu de l’aliança “on els beneficis i les decisions estratègiques sobre tarifes i llocs de treball s’adequaran a les necessitats de les persones”. L’any passat Vattenfall va obtenir uns guanys de 80 milions d’euros i en cas de remunicipalització aquests diners es quedarien a la ciutat.

Remunicipalització o cooperativització 

Independentment del resultat del referèndum, l’electricitat de Berlín sortirà a concurs públic. La posició de Berliner Energietisch és que el govern de Berlín remunicipalitzi el servei amb diner públic. Tanmateix, en cas que la cosa no tiri endavant, ha aparegut una cooperativa ciutadana, anomenada BürgerEnergie Berlin (Energia Ciutadana Berlín) i impulsada per les joves Arwen Colell i Luise Neumann-Cosel, que ha aconseguit recaptar gairebé 8 milions d’euros en donacions per tal de presentar-se al concurs, una xifra, gens menyspreable, del valor de la licitació, que és d’uns 370 milions d’euros. La cooperativa no serà l’única que licitarà en la subhasta per la xarxa el proper any. Amb la possibilitat de convertir-se en un servei municipal, l’electricitat serà licitada per la pròpia Vattenfall, l’empresa neerlandesa Alliander, la corporació xinesa State Grid Corporation i les empreses alemanya Thüga i enviaM. “Som optimistes. La participació serà elevada i estem convençudes que guanyarà el sí”, afirma Taschner. Amb un 25% de participació, unes 625.000 berlineses, el referèndum -que ja és un èxit per sí mateix- serà vàlid. Tanmateix, només la ciutadania alemanya empadronada a Berlín és electora. Les ciutadanes de la UE, no hi poden votar, la llei no ho permet i aquest fet ha rebut moltes crítiques.  


-.-

28 d’oct. 2013

Unió de Pagesos i la MAT

Xavier Frigola Costa
Coordinador Territorial de Girona
de la Unió de Pagesos
El procés que ha seguit la Unió de Pagesos amb la MAT, no ha estat diferent del que ha seguit en la resta d’infraestructures que amenacen l’espai agrari i la terra de la pagesia afectada. A nosaltres, no ens agrada la MAT, i per això vam formar part del moviment d’oposició des del començament. Per aturar-la, ens vam unir a altres actors del territori amb els quals hi ha sensibilitats diferents però voluntats coincidents, com per exemple els sectors més ecologistes. 

La nostra prioritat però, és la defensa dels interessos de la pagesia, i sense cap miopia corporativista. Aquesta prioritat és vigent des del començament, és a dir, quan comença a haver-hi els primers plànols d’un projecte o senzillament les primeres propostes d’un traçat, fins al final. Prioritzem la continuïtat de l’activitat agrícola i ramadera, lluitant per fer-la rendible amb uns preus justos al pagès quan no ho són, sense resignacions, però també reclamem la indemnització justa quan una infraestructura passa irremissiblement per una explotació i en contra de la voluntat del pagès o pagesa.

La MAT es farà contra la nostra voluntat. Però fins i tot en aquesta infraestructura hem aconseguit millores importants i canvis de traçat, per aquells afectats o aquells pobles que han confiat en nosaltres i en els nostres serveis tècnics. Desgraciadament, no hem tingut l’èxit social que vam tenir liderant l’oposició a Eurovegas, que recentment amenaçava el Parc Agrari del Baix Llobregat, mentre altres es resignaven al discurs oficial amb l’humiliant argument que “com això de la terra no dóna... com a mínim tindrem la indemnització”. De vegades, hem aconseguit la desestimació d’un projecte o l’ajornament durant molts anys d’una obra agressiva per l’espai agrari. Estem bregats en la lluita contra torres d’alta tensió, parcs eòlics, carreteres de diversa índole o casinos que amenacen l’espai agrari. 

Així mateix, una vegada les torres d’alta tensió estan aprovades i previstes en el terreny d’un pagès, la nostra missió fundacional és que se’l compensi en la mesura justa per aquesta agressió no volguda. Aquesta és també la tasca del sindicat i dels professionals de la seva empresa de serveis, Agroxarxa, i per això el sindicat de pagesos i pageses ens vam dotar d’un projecte nacional de serveis. Llavors, és el moment de fer un seguiment acurat i continuat de l’obra per tal que tots els elements quedin restituïts com cal. A més, es defensa qualsevol pagès o pagesa que ho demana, petit o gran, ja sigui que li expropiïn 50 metres quadrats, o 5.000, prioritzant per tant els seus interessos, i mai els de l’organització, a diferència d’alguns despatxos particulars, als que només els interessa agafar els “grans” propietaris afectats.

Vull dir també que l’estratègia a seguir es defineix d’acord amb allò que majoritàriament ha  volgut la pagesia afectada, valorant si és possible l’acord o no amb els expropiadors. Hi ha ocasions en les que no és possible i recomanem enviar tots els expedients al Jurat d’Expropiació. Aquest és l’exemple del TGV en el tram internacional, amb TPFerro, on hi vam enviar més de 400 parcel·les, i on per cert, hem aconseguit de mitjana entre un 30% i un 60% més d’ingressos pels afectats i en alguns casos concrets fins a un 400% més. En canvi, hi ha altres ocasions, com per exemple el cas de la MAT, on recomanar això seria només fer perdre temps i els diners als afectats. Els tècnics assessoren de forma rigorosa, amb independència d’interessos aliens i amb solidaritat amb el pagès o pagesa, i sempre és aquest qui decideix.

El que sí que trobem vergonyós, i ens ho han reconegut tots els responsables polítics, des del propi conseller de Territori, Santi Vila, passant per directors generals i fins a responsables dels partits polítics, és la situació d’aturada total en els pagaments de projectes com el de la C-31 i d’altres arreu de Catalunya. Per això, des del sindicat continuem treballant i no pararem. Ara, però, el Govern té la possibilitat d’obrir la porta a que es pagui la totalitat del deute a la pagesia el 2014, tot incorporant la partida necessària al pressupost que ja s’està elaborant. Aquest pas i la consideració de pagament prioritari des del punt de vista de tresoreria, és l’oportunitat que té el Govern de no fer més el ridícul, mentre condemna a la pagesia a fer malabarismes per obtenir el finançament que la Generalitat li nega. 


Xavier Frigola Costa
Coordinador Territorial de Girona de la Unió de Pagesos

-.-

Informació relacionada:

Unió de Pagesos i la MAT Diari de Girona 28/10/2013
Unió de Pagesos, ¿un sindicat al servei dels pagesos i de la terra?
08/10/2013

-.-

15 d’oct. 2013

Consell Comarcal i Consell d’Alcaldes del Priorat aproven la moció contra la MAT Escatrón-La Secuita

Consell Comarcal i Consell d’Alcaldes del Priorat aproven la moció contra la línia d’alta tensió Escatrón-La Secuita

Joan Carles Garcia, president del Consell Comarcal afirma que “no podem acceptar tirar per terra el treball fet durant molts anys, que ha servit per bastir un model de desenvolupament sostenible per a la nostra comarca, ni podem restar valor a la Carta del Paisatge ni a la candidatura Patrimoni de la Unesco, en les que tenim posades moltes esperances”.


El ple del Consell Comarcal i el Consell d’Alcaldes del Priorat van fer palès dilluns el rebuig total a la línia d’alta tensió Escatrón-La Secuita després d’aprovar per unanimitat la moció contrària al projecte impulsat per Red Eléctrica Española.

La moció constata que aquesta línia de transport d’energia elèctrica de 400 KW entra directament en conflicte amb el model de desenvolupament econòmic impulsat a la comarca. Aquest se sustenta en pilars com el paisatge, amb espais com el Parc Natural de la Serra de Montsant, el turisme de qualitat i en el desenvolupament territorial equilibrat, que passa per l’excel·lència de productes agrícoles com són els vins de la DOQ Priorat i de la DO Montsant i els olis de la DOP Siurana.

La moció també subratlla que el projecte Escatrón-La Secuita col·lideix amb les directrius de la Carta del Paisatge del Priorat, aprovada recentment, i que, com recorda també el president del Consell Comarcal, Joan Carles Garcia, “compta amb centenars de compromisos concrets de la societat civil prioratina i amb el suport explícit del Govern de la Generalitat de Catalunya i de la gran majoria d’institucions i entitats d’aquesta comarca”.

A més, s’afirma que aquest projecte va contra un model de desenvolupament rural sostenible com el que ara té el Priorat, i en el que en els darrers 25 anys s’hi ha invertit gran quantitat de diners públics i privats. 

En la moció es constata també que, en aquests moments, la comarca del Priorat opta a ser declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO, amb el beneplàcit oficial de la Generalitat de Catalunya. I, en aquest sentit, un projecte com el d’aquesta línia de transport d’energia hi entra clarament en conflicte.

Finalment, també s’apunta que no s’entén la necessitat d’aquesta nova línia, una necessitat que també va posar en entredit la Conselleria d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya en una carta dirigida al Ministeri d’Indústria.

Joan Carles Garcia resumia el sentit de la moció afirmant que “no podem acceptar tirar per terra el treball fet durant molts anys, que ha servit per bastir un model de desenvolupament sostenible per a la nostra comarca, ni podem restar valor a la Carta del Paisatge ni a la candidatura Patrimoni de la Unesco, en les que tenim posades moltes esperances pel que poden significar en un futur per al Priorat”.

Comissió de seguiment de la Carta del Paisatge del Priorat

El president del Consell Comarcal del Priorat, Joan Carles Garcia, va informar ahir el Consell d’Alcaldes i el ple de la voluntat de constituir la comissió de seguiment de la Carta del Paisatge aquest mes de novembre. Aquesta comissió, un compromís dels impulsors de la Carta del Paisatge,  entre aquests el Consell Comarcal, ha de ser un instrument de participació de les administracions públiques conjuntament amb els agents econòmics, socials, culturals i ambientals de la comarca per dinamitzar el debat, mitjançar entre els diferents interessos existents sobre el territori i que afectin la seva dimensió paisatgística, fer propostes i dur a terme el seguiment de les polítiques i actuacions sobre el paisatge al Priorat. Una de les principals funcions d’aquesta comissió serà formular les estratègies per al desenvolupament dels acords i compromisos assolits a la Carta del Paisatge del Priorat. A més, aquesta comissió de seguiment crearà i definirà les tasques d’una comissió tècnica que executarà les accions específiques de la Carta del Paisatge d’acord amb la priorització i el calendari establert. Serà responsabilitat d’aquesta comissió tècnica administrar el fons per a la conservació i gestió del paisatge i redactar els convenis de gestió d’aquest. 

Candidatura a Patrimoni de la Unesco

El president del Consell Comarcal del Priorat, Joan Carles Garcia, la diputada provincial, Núria Crivillé, i el president de Prioritat, Toni Alcover, van informar els alcaldes de la comarca de l’estat del procés en què es troba la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni de la Unesco. El passat mes de maig, la Generalitat de Catalunya donava el vistiplau a l’avantprojecte que fonamenta les bases del dossier definitiu, i es feia seva la candidatura per tal de defensar-la davant del Consejo del Patrimonio Histórico de Madrid, que l’ha d’incloure a la llista indicativa de l’Estat Espanyol, pas previ a la presentació a la Convenció del Patrimoni Mundial. 

Joan Carles Garcia apuntava que en aquesta fase del procés la candidatura presentada per Prioritat “incorpora el Consell Comarcal del Priorat i la Diputació de Tarragona com a implusors, reflectint-ne d’aquesta manera el suport institucional”.

Joan Carles Garcia també recordava que “l’impuls i el suport a la candidatura és un dels compromisos estructurants de la Carta del Paisatge del Priorat”.

Font: Web del Consell Comarcal del Priorat

-.-

8 d’oct. 2013

Unió de Pagesos, ¿un sindicat al servei dels pagesos i de la terra?


Unió de pagesos, a través de la seva empresa de serveis, Agroxarxa SLU, ha capitalitzat les negociacions entre Red Eléctrica de España (en endavant REE) i els propietaris de terrenys afectats pel projecte del segon tram de la MAT, línia de quàdruple circuit de 400/220 i 400/132 kv, entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema.

Unió de Pagesos van ser els primers en tenir, de mà de la pròpia REE, el projecte d’execució de la línia, fins i tot abans que els ajuntaments afectats, garantint-se d’aquesta manera l’avantatge de poder treballar la documentació amb temps, abans no es publiqués la llista d’afectats al BOE (Boletín Oficial del Estado).

Recordem que Unió de Pagesos i de retruc Agroxarxa, tenen en cartera una part molt important dels pagesos de les comarques gironines, per tant, de propietaris i/o arrendataris de terres. D’aquí que REE, els hi hagi cedit a ells, bona part de les negociacions amb els afectats pel projecte.

Fins aquí, res de nou, però el que ens resulta totalment vergonyós, és el missatge que ha estat donant fins ara Unió de Pagesos als seus clients, per a més inri, amb la campanya “defensa’t de la MAT…apunta’t al col.lectiu majoritari”.

Podem assegurar que aquesta informació, en tots els casos, ha estat contrastada, i segons la nostra opinió i judici, el missatges d’Unió de Pagesos, sempre són clars i contundents a favor de la rendició dels seus pagesos a la massacre que REE esta duent a terme; aquests tan sols son uns quants exemples del to de manipulació del sindicat; “signa que no hi tens res a fer”, “si no acceptes la compensació de REE i vas al tribunal d’expropiacions no cobraràs gairebé res”, “si signes, demà mateix t’ingressem la bestreta”, [...]

D’aquesta manera molts pagesos, ràpidament es van deixar endur per la por i cediren a una ridícula compensació econòmica. Tanmateix, amb aquells qui no accepten la oferta o bé no compartien el projecte, es manifesten insistents fins a dia d’avui.

Potser algú diria que tot això és prou comprensible, si no fos perquè, aquests qui pressionen als propietaris perquè cedeixin, s’emporten al voltant d’un 8% del valor de la compensació que ofereix REE.

Estem rotundament en contra!! NO!! El sindicat de Pagesos, majoritari a Catalunya i adherit a la plataforma No a la MAT, hauria de tenir uns valors ètics mínims i lluitar per la defensa d’aquells que treballen la terra i sobretot la mateixa terra. La nostra Terra!!

Recordem que parlem d’una línia de quàdruple circuit de 400.000 volts que comportarà un impacte brutal sobre el territori, amb un traçat aeri de 44 quilòmetres, 118 torres de fins a 90 metres d’alçada, amb 654.736 metres quadrats de bosc talat -a on mai més hi haurà un sol arbre- masies exposades a tan sols 17 metres de la línia- a un camp magnètic 60 vegades superior als límits, que s’han demostrat darrerament, com a generadors de leucèmies infantils i càncers i, un llarg etcètera de perjudicis per la salut i pel territori.

Finalment, ens agradaria saber si la resta d’afiliats d’Unió de Pagesos, coneixen aquestes pràctiques i el més important, ¿les comparteixen?


-.-

Informació relacionada:

Unió de Pagesos i la MAT 28/10/2013
Unió de Pagesos i la MAT Diari de Girona 28/10/2013

-.-

El ple d'Almoster aprova una moció contra la línia de molt alta tensió

L'Ajuntament exigeix al Ministeri d'Indústria que arxivi l'expedient d'una construcció que está previst que travessi el municipi

Almoster també rebutja l'arribada de la línia de molt alta tensió al territori.
Foto: Alba Mariné


Almoster s’uneix a la llista de pobles contraris a l’arribada d’una línia de molt alta tensió (MAT) –400 kV– que està previst que travessi part del terme municipal. La setmana passada el ple de l’Ajuntament va aprovar, per unanimitat, una moció conjunta –ERC, CiU i PSC-AM– per exigir al Ministeri d’Indústria que arxivi la construcció de la línia de molt alta tensió al·legant un defecte de forma. Per aquest motiu, el ple va ratificar sol·licitar al ministeri «la declaració de caducitat de l’expedient».

Més concretament, la MAT travessa la part més elevada del poble on es troba la Urbanització Picarany. La notícia de la construcció d’aquesta infraestructura genera un gran malestar entre els veïns d’Almoster. De fet, ja han creat un moviment social contrari a la seva creació sota el nom de No a la MAT del Camp. Altres municipis de la demarcació també han creat plataformes i moviments, com la Xarxa Sud que agrupa fins a 18 entitats, que s’oposen frontalment a l’arribada de la línia de molt alta tensió al territori. 

La línia que preveu implantar Red Eléctrica afecta fins a 26 municipis de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona. Per la seva banda, la mateixa empresa ja va anunciar fa mesos  que considerava que l’estudi sobre l’impacte mediambiental que havia portat a terme era favorable i d’afectació «moderada».

-.-

5 d’oct. 2013

El ple de l'Ajuntament d'Almoster aprova una moció en contra de la MAT

Dins dels punts de l'ordre del dia del ple del passat dimarts hi havia l'aprovació d'una petició al Ministeri d'Indústria perquè arxivi l'expedient per construir la línia de molt alta tensió que està previst que passi pel terme municipal d'Almoster i uneix els municipis d'Escatron a l'Aragó amb la Secuita.


En el mateix ple es va aprovar una modificació de l'Impost de plusvàlues que suposa una rebaixa substancial del mateix impost en el cas d'una transmissió d'immobles a causa d'una mort per beneficiar els hereus que conviuen amb el difunt.  També es van aprovar una modificació de crèdit per otorgar les subvencions a les entitats del poble, una moció per adherir-se com Ajuntament al Pacte pel Dret a Decidir, i per últim el ple va donar suport a la comunitat educativa de les Illes Balears que està mobilitzada en contra del Tractament Integral de les Llengües que ha imposat el Govern de les Illes.

Font: Web oficial de l'Ajuntament d'Almoster

-.-

4 d’oct. 2013

Recull de Noticies. No a la MAT: Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita

Recull de Noticies. del dia 23/07/2013  fins el 04/10/2013


Escatrón-Els Aubals-La Selva-La Secuita

30/09/2013 El govern del PP autoritza nous trams de la MAT
.

A Girona

23/09/2013 Article diari Ara : “La MAT avança malgrat l’oposició”

14/09/2013 Preveuen 75 torres de la MAT entre Santa Llogaia i Bescanó

12/09/2013 Crònica del setge policial a l’acampada contra la MAT i els entorns.

04/09/2013 Assetjament policial contra els ciutadans que s'oposen a la MAT

04/09/2013 Plataforma NO A LA MAT. Comunicat de Premsa 4 de setembre de 2013

04/09/2013 Els últims de la MAT. Uns joves ocupen una masia amb el suport de veïns i sota nodrida vigilància dels Mossos

02/09/2013 Operació policial contra un grup antisistema contrari a la MAT a Fellines 

02/09/2013 Els Mossos renuncien a desallotjar una masia de Bàscara que planta resistència a la línia de la MAT

07/08/2013 Entrevista de TV Girona a Pasqual Aguilar de la Plataforma NO A LA MAT i Xavi Amat de NO A LA MAT SELVA 


A Madrid

30/08/2013 El Gobierno simplifica el papeleo ambiental para levantar proyectos



Internacional

13/09/2013 “Després de Fukushima”, jornada d’alternatives pel tancament de les nuclears, a Reus 

25/08/2013 Gas Natural Fenosa, La Caixa y la brutal represión a la Asamblea Popular del Pueblo Juchiteco (México)


No a la MAT Escatrón - La Secuita


A ca nostra ...

01/10/2013 El ple de l'Ajuntament d'Almoster aprova una moció en contra de la MAT

27/09/2013 El Consell Comarcal de l’Alt Camp en contra de la línia de Molt Alta Tensió i a favor de la vaga indefinida a les Illes

13/09/2013 “Després de Fukushima”, jornada d’alternatives pel tancament de les nuclears, a Reus 

11/09/2013 No a la Mat també present a la Via Catalana

03/10/2013 II Jornada cap a la construcció d’una futura xarxa per la sobirania energètica

08/09/2013 «És maco oi? Doncs tot això està a punt d'acabar-se

30/08/2013 Lo Priorat pinta contra la MAT!!

23/08/2013 REE demana prorrogar els tràmits administratius de la MAT Escatrón-La Secuita que els alcaldes 

16/09/2013 Aturem la MAT! Recollida de signatures a través de Change.org 

01/09/2013  El govern vol més raons per a la MAT del sud

01/08/2013 Assemblea Informativa sobre la MAT. Dijous 1 d'agost a Vilallonga

31/07/2013 La Generalitat demana ara a l'Estat que justifiqui la MAT   

30/07/2013 Aturar BCNWorld i la MAT és possible i necessari 

30.07/2013 El PSC del Camp es posiciona contra la línia de MAT 

28/07/2013 Trinxats per l'alta tensió 

26/07/2013 El Consell d'Alcaldes i Alcaldesses es posiciona en contra de la línia de molt alta tensió entre Escatrón i la Secuita

25/07/2013 Riudecols demana que s'arxivi el projecte de la línia de molt alta tensió

24/07/2013 Els efectes de BCNWorld i la línia de Molt Alta Tensió a debat a Valls

23/07/2013 Alcaldes i ecologistes reclamen l'arxivament de l'expedient mediambiental de la MAT

23/07/2013 ERC denuncia la caducitat de l'estudi ambiental de la MAT

22/07/2013 El Baix Camp, contra la MAT
 

Més coses

01/10/2013 El projecte Castor de Florentino Pérez desencadena una llarga sèrie de terratrèmols a Vinaròs

03/08/2013 Desobediència Solar i com contractar electricitat verda sense haver de pagar més

01/08/2013 La hipersensibilitat elèctrica, una afectació mèdica poc comuna

31/07/2013 El sol ja no és gratis


Documentals

LA MAT - ¿A dónde nos lleva el progreso? (Documental)

GasLand: La extracción de gas mediante “fracking”

Oligopoly - El joc de l'energía. Salvados - Jordi Évole
-.-

3 d’oct. 2013

II Jornada cap a la construcció d’una futura xarxa per la sobirania energètica

Dissabte 5 d’octubre de 2013, Centre Cívic de Pla de Palau, Girona



Estem sent testimonis de la mort d’un paradigma energètic que sustenta un paradigma econòmic i social impossible. La creació d’un nou paradigma, ho volguem o no, està en marxa i, a diferència del que passava al període immediatament anterior a l’actual, les portes estàn obertes a totes les opcions. Diuen que als períodes de crisi es multipliquen els interrogants. Sembla ser que a més de les noves preguntes que sorgeixen com a conseqüència de la nova situació, altres qüestions ocultes que ja existien al temps anterior surten a la llum. Al món de l’energia, convivim amb multitud d’interrogants des de fa dècades: energia nuclear, integritat del territori, plataformes petrolíferes, propietat de les fonts energètiques, gestió oligopòlica, formació de preus, contaminació als nuclis urbans, malbaratament, pobresa energètica, etc. Darrerament, s’han afegit les qüestions relacionades amb el declivi dels combustibles fòssils (fractura hidràulica-fracking, prospeccions marines) i altres (mineria d’urani). Totes representen diferents cares d’una mateixa crisi. La manera de respondre als interrogants en el passat ens ha abocat a aquesta situació.

Ens trobem davant l’oportunitat d’avançar en el procés per la sobirania energètica, que està començant a donar les primeres passes en la recerca de respostes per a les persones en un momento històric únic, on l’energia disponible serà decreixent. De la capacitat d’organitzar projectes viables, de la flexibilitat i adaptació a les circumstàncies que es vagin presentant, i de la integració de diferents actors socials, dependrà el tipus de model energètic que tinguem en el futur. El principi einsteinià de transitar nous camins per trobar noves solucions és clar, només resta el més complicat: les solucions concretes a les necessitats de les persones.

Preparant les II Jornades del dissabte 5 d’octubre 2013 a Girona

El model energètic actual es troba estretament vinculat al creixement del PIB i és depenent dels combustibles fòssils. L’energia està mercantilitzada i deixa de banda aspectes d’equitat o de justícia social. El control del mercat està en mans dels poders fàctics.

Al voltant d’una vintena de col·lectius i més d’una seixantena de ciutadans i ciutadanes d’arreu del territori català es trobaren dissabte 8 de juny  de 2013 al voltant d’una «Jornada per una xarxa de transició del model energètic, cap a la sobirania energètica» amb la intenció de crear un espai de confluència i establir sinèrgies que condueixin cap a la formació d’un front polític de transformació en el camp de l’energia.  

Reunits al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona, es va veure com a necessària i urgent la transició cap a un model més democràtic, més sostenible, viable en el futur, més descentralitzat i basat en una cultura del decreixement energètic i adaptat al context i al territori on es desenvolupa.

Per això ens volem trobar novament a Girona el proper 5 d’octubre, per continuar la sessió en comú i per fer realitat una xarxa per la sobirania d’un nou model energètic. Podreu veure el programa al pertinent apartat del blog (al menú de la capçalera). Es farà un DINAR pels assistents a preu popular (8€), ecològic i vegà.

Per tal d’inscriure-us a la jornada us demanem que visiteu la secció “Inscripció” al nostre bolg. Així com també, que feu una visita per conèixer una mica millor aquest moviment, del qual seria de grat que en prenguessiu part. 

Programa
Dia: dissabte 5 d’octubre de 2013
Hora:  a les 10 del matí
Lloc: Centre cívic de Pla de Palau, Girona 



PROGRAMA
Sessió I
10:00-11:00h Xerrada introductòria: Conjuntura energètica i propostes per obrir vies cap a la sobirania energètica i la desconnexió de l’Oligopoli.
Ponent: Pep Puig
Sessió II
11:00-12:00h  Per què aquest procés? Recorregut fins a la data. Explicació de la jornada i presentació propostes concretes d’actuació.
12:00-12:30h. Pausa cafè. 
12:30-14:00h Treball en grups de discussió al voltant de les propostes.
Dinar
Sessió III

16:00-16:45h Relatoria dels Grups i valoració general de les propostes.  Cap a una Xarxa per la Sobirania Energètica I.16:45-17:30h Propostes generals de treball en Xarxa. Què, com, quan, qui … cap a una Xarxa per la Sobirania Energètica II.17:30-18:00  Síntesi, anuncis varis i acabament.
Font: No a la Mat Girona
-.-

1 d’oct. 2013

El projecte Castor de Florentino Pérez desencadena una llarga sèrie de terratrèmols a Vinaròs

El projecte Castor fou projectat pel govern de Zapatero l'any 2006, es va fer la licitació pública l'any 2007 i es van iniciar les obres de perforació l'any 2010. L'arribada de la crisi va posar en dubte que la seva execució arribés fins al final, però un cop de mà d'última hora del ministre d'indústria del govern de Mariano Rajoy ha permès resoldre la viabilitat econòmica del projecte impulsat per l'empresa Escal UGS, amb dues terceres parts de l'accionariat en mans de Florentino Pérez (ACS).


JESÚS RODRÍGUEZ / @ALBERTMARTNEZ 
Directa 01/10/2013

Des del 16 de setembre el veïnat dels municipis del Baix Maestrat i el Montsià viuen amb angoixa la posada en funcionament del magatzem submarí de gas conegut com a projecte Castor. Des d'aleshores s'han produït uns 300 terratrèmols, una desena d'ells perceptibles, i això ha forçat que l'empresa s'hagi vist obligada a aturar la injecció de gas que es realitza des d'una plataforma marina i fins el subsol, a través d'una canonada de 80 centímetres, arribant a una profunditat de 1700 metres sota el nivell del mar. En un primer moment la filial d'ACS no va voler aturar el suministre però la intensitat creixent dels sismes, que ahir a la matinada van arribar fins els 3.9 graus i avui a les sis del matí han superat el perillós llindar dels 4.2 a l'escala de Richter, ha obligat a una suspensió per ordre del govern. L'Instituto Geográfico Nacional està fent una investigació d'urgència per determinar què està passant al subsol de la plataforma marina –a 20 quilòmetres del litoral de Vinaròs– que expliqui l'excepcional sèrie sísmica. El cap del servei de sismologia de l'Institut Geològic de Catalunya, Xavier Goula, ha mostrat aquest matí la seva incredulitat sobre la suspensió de les injeccions de gas, deixant oberta la possibilitat que els directius del projecte Castor hagin ordenat la cotinuitat de la infiltració al subsol d'amagat de les autoritats.

La modificació legislativa 'ad hoc' del ministre Soria

El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va modificar la normativa que regula el mercat del gas per facilitar que Enagas pogués adquirir el gas matalàs, nom amb que es coneix la quantitat de combustible fòssil necessària que s'ha d'injectar durant set mesos per aconseguir assentar el dipòsit abans que entri en funcionament. ACS havia informat prèviament de la seva impossibilitat financera d'adquirir aquest volum de gas, al·legant que les despeses de la infraestructura havien passat dels 500 milions d'euros pressupostats als 1300 milions d'euros amb el projecte acabat. El projecte Castor necessita de dues etapes d'injecció de gas, la del gas matalàs i la del gas d'explotació. El gas d'explotació s'extraurà quan hi hagi més demanda o quan es talli el suministre des d'Argèlia o des de Rússia. Els tècnics calculen que amb el nou dipòsit es podrà donar servei a tot el consum necessari del País Valencià durant tres mesos sense necessitat de connectar-se a la xarxa internacional.

Ecologistes s'hi oposen i els tècnics alerten dels perills

Entitats ecologistes han denunciat que, amb l'actual situació de crisi i el descens del consum de gas, el projecte Castor és del tot innecessari i genera moltes afectacions per al medi ambient marí. La CUP va demanar ahir la immediata paralització del projecte. Malgrat que a la web d'Escal UGS s'assegura que no hi ha perills per a la població, una injecció de gas en una zona tectònica poc coneguda com aquesta podria desencadenar moviments de terres i un desplaçament del talús oceànic que, tal i com assenyalava ahir Jonathan Gómez Cantero, vocal del Col·legi de Geògrafs de l'Estat espanyol, tindria efectes secundaris amb "perturbacions a la superfície del mar i danys a zones costaneres per l'efecte de petits tsunamis".

-.-