El sector petroquímic és un actor econòmic molt rellevant al territori. Tot i això, la convivència amb l'entorn natural i les afectacions que té en la salut pública han reobert el debat sobre la necessitat de millorar l'anàlisi del seu impacte
 | |
| Els darrers anys, la indústria petroquímica del Camp de Tarragona ha
registrat diversos episodis que han alertat el veïnat de les poblacions
properes, tant pel seu impacte visual com per les olors . Plataforma Cel Net |
El 23 de maig passat, una torxa de la petroquímica Dow Chermical va
emetre fum negre amb residus tòxics sobre el Camp de Tarragona durant
més de 48 hores. Això no obstant, el Departament de Territori i
Sostenibilitat afirma que es tracta d'un fet "sense transcendència".
Però, arran d'aquest esdeveniment i d'altres que s'han produït amb unes
característiques similars, s'han tornat a posar sobre la taula el debat
sobre l'impacte de la indústria petroquímica al territori i la petició
d'un estudi complet de la qualitat de l'aire per part de veus expertes i
plataformes civils.
Neus Roig, membre de la Plataforma Cel Net,
assegura que "sempre que hi ha una parada programada de manteniment, hi
ha algun problema que perjudica les veïnes, ja siguin episodis de
flama, fums o soroll". Afegeix que aquests casos "són l'altaveu d'una
problemàtica silenciada" a la qual són sotmeses les habitants del Camp
de Tarragona dia a dia. La darrera problemàtica registrada, segons
Francesc Borrull, investigador de l'àrea de Química analítica de la
Universitat Rovira i Virgili (URV), indica un "mal funcionament en el
procés", ja que "les torxes són mesures de seguretat de les empreses i,
quan hi ha un error o un mal funcionament, s'activen".
Els darrers anys, la indústria petroquímica del Camp de Tarragona havia
registrat diversos episodis que havien alertat el veïnat de les
poblacions properes, ja fos per l'impacte visual o per les olors. Ara
bé, Joan Pons, ambientòleg i activista del territori, adverteix que "la
societat del Camp de Tarragona ja no està en condicions de suportar
episodis tan violents com els que s'han donat". No existeix una diagnosi
completa dels residus que s'emeten a l'aire i, per això, explica Pons,
diferents plataformes i treballadores del sector demanen, "des de fa
molts anys", estudis complets a l'administració. Martí Nadal,
investigador del Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental de la
URV, diu que "la qüestió clau que cal respondre no és saber qui
contamina, sinó assegurar que la salut de l'entorn no es veu afectada,
independentment de la indústria que en sigui responsable".
Analitzar l'aire de les poblacions del complex petroquímic
L'any 2014, la Plataforma Cel Net –amb el suport dels ajuntaments de
Constantí, el Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp, la
Secció de Seguretat Industrial, Automòbils i Metrologia de la
Generalitat de Catalunya i el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes
Catalans-Ecologistes de Catalunya (GEPEC)–
va presentar un estudi de la qualitat de l'aire de la zona elaborat pel
Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat
Politècnica de Catalunya (UPC). La investigació tenia com a objectiu
avaluar "les emissions atmosfèriques contaminants a la Vall de Francolí a
partir de controls socials, químics i de modelització numèrica", segons
Cel Net.
El Camp de Tarragona representa el "punt més important del sud d'Europa"
de la indústria petroquímica, a més de tenir "un seguit d'indústries
potencialment contaminants". Nadal comenta que "cadascuna d'aquestes
empreses pot esgrimir que compleix amb els límits d'emissió d'un nombre
conegut i limitat de contaminats marcats per la legislació" i que la
població propera a les indústries "pot estar exposada a tots aquests
contaminants", que són emesos per "moltes fonts d'emissió en petites
quantitats".
Francesc Borrull explica que "la singularitat del Camp de Tarragona
radica precisament en el fet que les empreses treballen amb alguns
productes que no estan regulats i, per tant, no es poden determinar de
manera automàtica". Així doncs, es posa de manifest la necessitat de
tenir dades aprovades per l'administració i uns estàndards de qualitat
de producció i cura del medi ambient per poder investigar i treballar
per uns models que siguin millors per a les habitants dels pobles i la
relació amb l'exterior, tenint en compte la feina que s'està fent a les
empreses en qüestió. Al mateix temps, tampoc no es poden fer
vinculacions entre l'aire i la incidència de malalties de tipus
respiratori o càncers per aquesta mateixa raó. El doctor Nadal és
taxatiu: "De moment, no hi ha hagut la voluntat, especialment per part
de la indústria, de fer un estudi epidemiològic per poder-ho contrastar a
causa dels costos elevats".
Els elements que es poden trobar a l'aire dels territoris que alberguen
la indústria química i petroquímica són mesurats per la Xarxa de
Vigilància i Previsió de la Contaminació Ambiental, òrgan que depèn de
la Generalitat i que té diversos captadors repartits per la geografia
catalana que recullen els compostos a estudiar. Les empreses també tenen
una instal·lació pròpia, però els resultats són privats i els
organismes independents no els poden consultar. Això no obstant, Borrull
recalca que aquests sensors "només se centren en els compostos que
estan regulats per normativa". És a dir, contaminants majoritaris com
els que resulten de la combustió d'un cotxe, per exemple, i alguns
minoritaris que tenen una toxicologia contrastada, com ara el benzè o el
benzo(a) pirè. Justament, Mercè Rius, directora general de qualitat
ambiental, es basa en la normativa europea quan diu que el departament
està analitzant, "des de l'any 2015 i durant aquest 2016" un total de 24
compostos volàtils, marcats per la legislació europea, arran del
"compromís" establert amb l'entorn i la societat.
Gran part dels productes que arriben a l'atmosfera provinents del procés
de treball amb petroli –que són els més nocius– formen part del grup de
contaminants secundaris, elements que no són percebuts per la
maquinària analítica ni recollits pels textos legals. Així doncs, quan
es parla d'uns nivells correctes de concentració a l'aire no s'estan
tenint en compte tots els factors. L'estudi dut a terme per la
UPC revela que, entre els anys 2011 i 2015, es van registrar un total de
942 episodis a les poblacions de Constantí, el Morell,
Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp, amb un decreixement accentuat
els últims anys. Els incidents mesuraven la presència d'olor a les
localitats en una escala de l'u al cinc.
L'arrel del problema es troba, comenta Pons, en el fet que "l'Estat
espanyol i Catalunya no tenen una normativa que estableixi unes
concentracions màximes de contaminants secundaris". Així doncs, les
actuacions només es poden emparar en allò que marca la legislació
europea, que posa topalls en la presència de contaminants de primer
nivell a través de la directiva de l'any 2010 sobre les emissions
industrials (2010/75/UE) i la directiva de 2001 sobre limitació
d'emissions a l'atmosfera de determinats agents contaminants procedents
de grans instal·lacions de combustió (2001/80/CE).
La resposta de l'administració
El Departament de Territori i Sostenibilitat va crear la Taula de
Qualitat de l'Aire l'any 2015, per donar resposta a les peticions
formulades per part de diferents col·lectius de reunir les diferents
parts que formaven part de l'àmbit de la petroquímica. Neix amb "la
voluntat d'esdevenir la plataforma que aglutini, comparteixi i canalitzi
les actuacions generades per qualsevol agent i de mantenir informats
els ciutadans del territori".
Tot i això, la taula no inclou tots els agents que els sectors pròxims a
Cel Net creuen convenients. A més, l'estructura només té un caràcter
consultiu i, per tant, no pot proposar accions reals. La primavera
passada, la representació del laboratori de la UPC, a qui es va
encarregar l'elaboració d'un estudi independent sobre la qualitat de
l'aire al Tarragonès Nord, va abandonar l'espai de diàleg "per la falta
de voluntat real de millorar la qualitat ambiental de la zona", segons
es detallava a la premsa local.
Reconversió de la indústria
L'existència de models alternatius fan replantejar la vigència del
sector petroquímic en un futur. Diferents veus coincideixen a destacar
la necessitat d'una indústria petroquímica basada en uns principis de
convivència amb l'entorn natural. Veus com la d'Esperanza Picó opinen
que el sector "té l'oportunitat d'utilitzar recursos biològics com
l'etanol obtingut a partir de la canya de sucre o la remolatxa i el gas
de síntesi a partir de l'hidrogen generat per energies renovables o per
subproductes de biorefineries".
La reconversió a l'energia solar d'alguna d'aquestes plantes, a Texas,
ha estat possible gràcies a l'acord amb un parc eòlic que té
200 megawatts de potència. A Alemanya, altres espais utilitzen la canya
de sucre com a matèria primera i, d'aquesta manera, es camina cap a una
química més ecològica i la "veritable revolució verda", segons Picó.
Caldrà veure quins plans té el govern català i cap a on evoluciona el
seu model actual.
Notícies relacionades:
-.-
