La sentència obliga a mantenir la prestació concedida el 2011 per incapacitat permanent
 |
| Foto: Cel Net |
DelCamp.Cat 28/06/2016
Per segona vegada, el Jutjat Social número 1 de Tarragona ha sentenciat
que el càncer d'un treballador de la petroquímica de Tarragona és
d'origen laboral. Segons assenyala, el linfoma fonicular que pateix un
dels empleats de les subcontractes presents a la planta química de
Repsol va ser originat per l'exposició als compostos químics de la
instal·lació industrial. En la primera ocasió, la sentència va
rectificar la decisió de l'INSS de considerar la malaltia, una greu
forma de càncer, no com d'origen laboral, sinó una patologia comuna
desvinculada de la seva activitat professional com a responsable de
tasques de manteniment dels forns d'olefines. I ara, per segona vegada,
ha obligat l'Institut Nacional de Seguretat Social (INSS) a reprendre
l'abonament de la prestació per incapacitat permanent en grau total que
havien decidit retirar-li en resposta a un informe de l'ICAM on es
considera que la malaltia ha remès de forma tal que permetia
l'extreballador reincorporar-se amb normalitat al món laboral, malgrat
la severitat del seu quadre clínic.
La resolució judicial constata amb fermesa que «les lesions que patia
l'any 2011 quan li va ser reconeguda la IPT són exactament les mateixes
que tenia al 2012, quan li va ser denegada per millora» i considera que
«si hi ha hagut remissió és pel tractament quimioteràpic realitzat i,
encara més rellevant, per l'allunyament que la font que va donar origen a
la malaltia, l'exposició a l'etilè». Precisament, la presència d'etilè
està reconeguda als protocols de seguretat i la descripció del lloc de
treball que ocupava el treballador afectat on s'esmenta com a riscos
vinculats a les funcions de manteniment de forns d'olefines que
desenvolupava a la planta de Repsol l'exposició a substàncies
potencialment cancerígenes. Un extrem que, en relació a l'etilè i el
benzè, també reconeix el Varem de Malalties Professionals en vigor.
Un problema «generalitzat»
La situació viscuda per aquest treballador segons el col·lectiu
d'advocats Ronda «exemplifica i il·lustra la situació de perpètua
infradiagnosi de malalties professionals que es dóna a l'Estat espanyol i
el caràcter restrictiu de les polítiques aplicades per l'INSS i
organismes com l'ICAM a l'hora de primar criteris estrictament econòmics
per sobre de la racionalitat clínica arribat el moment de jutjar la
capacitat laboral de persones malaltes». Segons apunten, «milers i
milers de persones a tot l'Estat es veuen perjudicades per les
reticències de l'INSS i de les mútues a admetre aquest origen laboral de les seves malalties, veient-se privades de beneficiar-se de
l'increment de l'import de les prestacions d'incapacitat, invalidesa,
viduïtat i orfandat que els correspondrien. En aquests casos, és
necessari, com ha succeït ara, demandar fins en dues ocasions l'INSS i
la mútua corresponent per veure reconeguts els drets que ens corresponen
i assolir a través de la tutela judicial allò que l'INSS i l'ICAM i les
mútues ens neguen amb l'única voluntat de reduir la despesa en
prestacions».
Per a Jaume Cortés, advocat del Col·lectiu Ronda, que ha defensat els
interessos del treballador afectat, «resulta inversemblant que s'hagi
obligat una persona greument malalta a enfrontar-se a dos judicis
diferents malgrat l'evidència mèdica de la seva situació i la claredat
de la relació causa-efecte entre la patologia que pateix i l'activitat
professional que desenvolupa en un entorn extraordinàriament perillós
per a la salut com és la petroquímica de Tarragona. En aquestes
instal·lacions la gent que hi treballa està exposada a la presència d'agents contaminants que figuren i
estan reconeguts al Varem de Malalties Professionals que,
malauradament, ja és prou restrictiu. L'administració i els organismes
públics tenen l'obligació de vetllar per la salut i assegurar que tothom
sense capacitat per treballar disposa de recursos suficients per tenir
una vida digna. Aquesta, però, sembla ser la darrera de les prioritats».
-.-
