26 d’oct. 2015

Ha passat el Rally, un any més

Tornen el Rally RACC Catalunya i els talls de carreteres al Priorat


Foto: Parlant del Priorat / Facebook


Més enllà del Ral·li

Clàudia Bonet 
Reus Digital 26/10/2015

El pas del Ral·li RACC pel Priorat obre el debat sobre la compatibilitat d'aquest acte amb els valors i el model turístic que es vol potenciar.

Brutícia acumulada a unes vinyes del Priorat. Clàudia Bonet

La 51a edició del Ral·li Racc Catalunya Costa Daurada 2015 també ha tingut trams al Priorat. La tranquil·litat i el ritme lent que caracteritzen la comarca s'han vist alterats per l'afluència massiva de públic que no s'ha volgut perdre aquesta competició. En un moment que s'està debatent i decidint sobre quin ha de ser el model de turisme propi, la celebració d'aquest acte genera diferents reaccions.

El Priorat, en un dia qualsevol, és sinònim de tranquil·litat i autenticitat. La seva orografia el caracteritza com una terra amb una personalitat pròpia. El paisatge és un dels trets distintius i les carreteres de la comarca, on abunden els revolts, afavoreixen aquest ritme més pausat que permet a qui hi circula gaudir del que l'envolta. Però precisament aquesta orografia complicada també és el que crida l'atenció als amants del motor, que aquest cap de setmana hi han pogut veure córrer els pilots del Ral·li RACC en l'etapa del mundial que se celebra a Catalunya i que també ha tingut presència al Priorat.

El turisme, actualment, és un dels motors econòmics potents de la comarca, per això s'està treballant per definir quin ha de ser el model turístic propi i quina estratègia s'ha de seguir per aconseguir-ho. El respecte pel paisatge, la natura, el silenci i la tranquil·litat, són alguns dels valors que es volen transmetre. Per això, es posa en dubte si el pas del Ral·li i el que això comporta són compatibles amb aquesta manera de voler fer i ser de la comarca. Reusdigital.cat ha parlat amb persones implicades amb el turisme i el territori per saber com es viu aquesta realitat.

Neus Miró, directora del Parc Natural de Montsant explica que “segurament la nostra comarca, no és el lloc més idoni per poder compatibilitzar aquests tipus d’actuacions motoritzades. Volem fer una aposta per un territori sense presses, on cal escoltar el silenci, gaudir del paisatge, de les olors, del gust de terra, del vi, de l’oli i de la seva gent”. En la mateixa línia, Isabel Vilà, presidenta de Priorat Enoturisme i propietària de la casa rural Cal Porrerà (Porrera), exposa a títol personal que “no entenc com encara des de la comarca, quan tots estem implicats amb la Carta Europea de Turisme Sostenible i la candidatura de la UNESCO, fins i tot la Diputació, deixin fer aquest tipus d'actes aquí”. Afegeix que “el Priorat és l'autenticitat del paisatge i de la terra” i que “la gent treballa i viu d'això. Al turisme que ens dediquem aquí és un turisme que no té res a veure amb el que mou el Ral·li”.

Joan Vaqué, membre de PRIORITAT i veí de la Vilella Baixa explica que “ens agrada que vinguin persones que siguin respectuoses amb uns valors i uns principis. Estem d'acord que vingui gent, de fet volem que vinguin, però el que ens hem de preguntar és quin tipus de persones”. A títol personal exposa que “nosaltres estem parlant de quin tipus de turisme volem, quins valors hem de transmetre, com hem de gestionar la vinguda de gent i resulta que algú de fora li passa pel cap que el Ral·li ha de passar per aquí i ho fa sense plantejar-se res de tot això”. Afegeix que “el Ral·li és un dia o una setmana però una setmana que xoca frontalment amb els valors que nosaltres estem plantejant. Parlem del silenci, la tranquil·litat, l'harmonia de l'entorn natural i l'activitat humana i aquestes activitats són de tot menys equilibrades”.

El respecte pel medi ambient, un tema pendent

Plataforma Parlant del Priorat
Un dels problemes, i de les conseqüències més visibles del Ral·li, és la brossa que queda escampada per la muntanya i els voltants dels trams de la carretera on es concentren els aficionats, així com l'acampada a finques que són de propietat privada. Des del RACC, aquest any, s'ha fet una campanya per conscienciar als aficionats remarcant la importància de la seguretat i el respecte pel medi ambient. Aquesta actitud poc respectuosa amb l'entorn no vol dir que sigui generalitzada, però al repetir-se cada any el mateix problema, acaba perjudicant la imatge general dels aficionats. És una qüestió de civisme i educació.

En aquesta edició, des del RACC, es va avisar al públic que posessin les escombraries dins de bosses de brossa i les deixessin al costat de la carretera perquè l'organització, una vegada finalitzada la competició, les recolliria. En aquest sentit, Josep Maria Díaz, alcalde de Poboleda, explica que “la brutícia hi és. Ara haurem d'esperar a veure quan tardaran a recollir la brossa, i si només es recull la del costat de la carretera o també es mira la de les finques i els boscos que la voregen, on també hi han deixat restes”. Joan Vaqué, veí de la Vilella Baixa, explica que “no puc entendre com algú es pot prendre una llauna de refresc i quan acaba llençar-la a terra. Per molt que després vinguin els del Ral·li a recollir-ho darrere, ja comencem malament. El problema és en llençar-ho”.

L'impacte econòmic és un altre interrogant

Un aspecte a valorar són els possibles beneficis que pugui generar la celebració del Ral·li per als pobles on passa. En aquest sentit, Neus Miró, afirma que “per saber l’impacte econòmic caldria valorar què es queda a la comarca i fer-ne un estudi,  ja que l’impacte ambiental sí que el rep la comarca (deixalles, aparcament en finques privades, soroll, pertorbació d’àrees de nidificació amb els helicòpters, desgast de les vies de comunicació...)”. Des de Priorat Enoturisme, associació privada que aplega més de seixanta empreses del territori, al llarg d'aquesta setmana faran una valoració i emetran un comunicat exposant les seves opinions, però de moment, afirmen que “el que promou el Ral·li no està en la línia de valors que venem i no pensem que aporti res”.

Josep Maria Díaz, alcalde de Poboleda, un dels municipis que acollia un nou tram d'aquesta edició, fa una valoració positiva de l'organització: “el tram que va passar per Poboleda estava ben senyalitzat, no hi va haver cap tipus d'incidència i els Mossos van estar controlant el pas per la carretera”, però considera que “al poble no ha comportat despeses” però tampoc creu “que hagi pogut portar massa beneficis”. Per tant, “s'haurà de valorar parlant amb la gent del poble i escoltant a tothom”. Des de l'Ajuntament de Poboleda, tenint en compte el nombre de cotxes aparcats al municipi, al voltant d'uns 290, es calcula que es van aplegar unes 1.500 persones al llarg del dissabte.

Pel que fa els comerços, hi ha diversitats d'opinions. Núria Ferrando de l'Hostal Populetus (Poboleda) explica que “el turisme que ha vingut pel Ral·li a l'hostal no és gaire diferent del d'altres caps de setmana, ja que molts han aprofitat per fer dues nits de mitja pensió i conèixer la comarca”.  Pel que fa el negoci considera que “la valoració és positiva, però cal que hi hagi control perquè es deixin els espais igual o millor de com els han trobat. En definitiva, cal civisme”. Un altre cas és el de la Isabel Vilà, de Cal Porrerà (Porrera), que explica que “aquests dies he tancat, perquè el tipus de públic que tinc ve a buscar silenci i a gaudir del paisatge, i aquest cap de setmana era impossible. Per això vaig trucar als clients per avisar-los.”

De l'impacte real no se'n té cap dada objectiva, per això des de Prioritat, la plataforma ciutadana que ha impulsat la candidatura del Priorat a la UNESCO, es demana que es faci un estudi sobre l'impacte econòmic a la comarca i un altre estudi aprofundit del perfil de turisme que comporta. Amb dades objectives, podran posicionar-se envers aquest acte, ja que ara mateix no hi ha una opinió unànime dins l'entitat. Joan Vaqué, membre de Prioritat, exposa que “és evident que parlem d'intuïcions perquè mai ningú ens ha portat números damunt la taula i això és una necessitat molt urgent. Per poder parlar de beneficis o de pèrdues, hauríem de saber de quins ingressos i quines contrapartides parlem. Aquest estudi no està fet i no s'ha fet mai, perquè no interessa a ningú fer-lo”.

L'alcalde dels Guiamets, Miquel Perelló, diu que “entenem que el model turístic de la comarca cal que es desenvolupi d'una altra manera, però com que el Ral·li no havia passat mai abans pels Guiamets, al llarg d'aquesta setmana ho valorarem i donarem la nostra opinió”.

Els pròxims dies serviran per analitzar què ha suposat el pas del Ral·li pel Priorat i compartir impressions. Entitats, comerços, associacions i ajuntaments podran valorar quin ha estat l'impacte en tots els aspectes i treure'n les respectives conclusions, tenint en compte el debat present sobre quin ha de ser el model turístic propi. De fet, aquest dimarts se celebrarà al Castell del Vi de Falset la jornada tècnica ‘La sostenibilitat, el model per al Priorat’. Tenir clar cap on es vol anar i de quina manera. En conclusió, decidir des de la comarca per a la comarca. 


Més informació:

— Plànol carreteres tallades comarca Priorat afectació Ral·li.pdf (web Consell Comarcal Priorat)
— Guia dels trams (web rallyracc.com)
Pàgina web oficial del ral·li

-.-

21 d’oct. 2015

La llum puja el doble a Espanya que a la UE durant la crisi

L’increment afecta més les famílies que les empreses pels impostos i costos regulats 


Xavier Grau
Ara.Cat 21/10/2015

El preu de l’electricitat a les llars espanyoles va pujar pràcticament el doble que la mitjana de la Unió Europea (UE) entre el segon semestre del 2008 i el segon semestre del 2014. Segons un estudi presentat ahir per David Robinson, investigador de l’Oxford Institute for Energy Studies (un important think tank del sector energètic), el preu del megawatt per hora per a les llars a Espanya va pujar 81 euros, mentre que la pujada mitjana a la UE va ser de 42 euros. Així, en total el preu de la llum a Espanya va pujar un 52% entre el 2008 i el 2014, segons va explicar Robinson.

Aquesta pujada situa Espanya gairebé al podi dels estats europeus amb el subministrament elèctric més car per a les llars (vegeu el gràfic). La llum és més cara que a la mitjana de la UE i també que als països de l’eurozona. Només paguen més per la llum les llars d’Irlanda, Alemanya i Dinamarca, i en aquests dos últims estats s’ha de tenir en compte que el poder adquisitiu de les famílies és més elevat. Però a Espanya en el preu hi tenen un pes especialment important els impostos i costos regulats, tal com demostren les dades de l’Eurostat.

Segons l’estudi de Robinson, una gran part de l’augment del preu de l’electricitat a Espanya es deu al que ell denomina “falca governamental”. Sota aquesta denominació inclou els impostos, taxes i altres regulacions energètiques que imposa l’Estat, i que al seu parer expliquen gairebé tres quartes parts (73%) de la pujada del preu. Aquests costos públics, segons l’informe, suposaven el 32% del preu de la llum el segon semestre del 2008, mentre que el desembre del 2014 havien passat a ser el 46%, gairebé la meitat.

Per això, i amb la finalitat d’abaratir el preu de l’energia a les llars, Robinson proposa passar alguns d’aquests costos als pressupostos generals de l’Estat i treure’ls del rebut elèctric. Així, s’haurien de passar als comptes públics -amb càrrec als impostos generals- alguns elements que ara són al rebut de la llum, com els costos extrapeninsulars -derivats d’haver de garantir el subministrament a les Balears i les Canàries- i algunes partides de subvencions a les energies renovables.

Ineficiència estatal

Segons l’expert, la falca governamental només és “un símbol de la intervenció de l’Estat, ineficient i costós”. Tot i això, afirma que aquest cost ha baixat lleugerament amb la reforma elèctrica iniciada l’any 2013 pel ministre José Manuel Soria, que entre altres factors va reduir les primes a les renovables.

Les dades del ministeri d’Indústria i Energia corroboren aquesta tesi. El ministeri té estadístiques del preu de la llum sense impostos que indiquen que el 2010 el preu del quilowatt hora a Espanya era de 0,145 euros, quan la mitjana europea era de 0,139 euros, i va pujar fins a 0,177 euros el 2014 a Espanya i a la UE ho va fer fins als 0,139 euros. Segons les dades del ministeri, la reforma es va notar especialment entre el primer semestre del 2013 i el primer semestre del 2014, amb taxes de variació interanual negatives (quasi el 3% el primer semestre del 2014). Després, però, va tornar la tendència alcista: el segon semestre del 2014 la taxa va ser del 4,2%, i el primer semestre del 2015, del 6,6%.

Aquestes pujades de la llum afecten el rebut de les famílies però no passa el mateix amb el preu que paguen les indústries. Segons l’estudi britànic, el preu per a les empreses mitjanes entre el segon semestre del 2008 i el segon semestre del 2014 va pujar el 9%, i per a les grans empreses l’augment encara va ser més baix, del 7%. La conclusió que en treu l’autor és que la falca governamental suposa el 28% del rebut per a les empreses mitjanes i el 20% per a les grans empreses. “Les decisions del govern estan afectant més els consumidors que la indústria”, conclou Robinson, raó per la qual “els consumidors més petits han sigut més penalitzats”. Tot i això, el preu de la llum per a la indústria a Espanya és el doble de car del que tenen les empreses als Estats Units.

Un element més que reforça la tesi que gran part de la pujada de la llum obeeix a costos públics són els beneficis de les grans elèctriques. L’any passat les cinc companyies que formen part d’Unesa -Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo i EDP- van guanyar 2.443 milions d’euros, una xifra que suposa un 5,5% menys que l’any anterior i que és la més baixa de l’última dècada, segons es recull en la Memòria estadística – Informe elèctric de la patronal Unesa, conegut ahir.

-.-

8 d’oct. 2015

Crema una torre de propilè de Dow Chemical a la Pobla de Mafumet

· Una torre de propilè altament inflamable s'incendia a la Pobla de Mafumet

La situació ha tornat a la normalitat al migdia i s'ha desactivat el Pla d'Emergències

La torre que crema a la Pobla de Mafumet, de propilè, un material altament
inflamable, però no tòxic. Foto: Lluís Milián

Diari de Tarragona 08/10/2015

Una de les torres de propilè del polígon nord de Tarragona (la Pobla de Mafumet) ha cremat aquest matí degut a un incendi provocat per  una incidència a les instal·lacions d'Hidrocarburs de Dow Chemical Ibérica que ha tingut lloc a les 11:50 hores, segons ha detallat la mateixa companyía. 

La torre que ha crenmat és de propilè, un producte altament inflamable però que segons els bombers  no és tòxic. El cos ha demanat a la població de l'entorn que no s'apropés a la zona de forma preventiva i finalment no hi ha hagut danys personals, ni afectacions en les pròpies instal·lacions del complex petroquímic. A més, com a mesura preventiva, Dow ha decidit aturar el Cracker d'etilè, fet que ha provocat la torxa associada a les parades d'aquest tipus.

Vuit dotacions dels bombers s'han traslladat fins la zonade l'incendi i ha treballat amb els empleats de l'empresa i el bombers del parc químic per evaluar si calia o no una actuació del cos d'emergències de Catalunya. Segons han assegurat els Bombers al Diari de Tarragona, s'ha determinat que els recursos de l'empresa estaven preparats per actuar i que no calia la intervenció dels funcionaris públics per a resoldre l'incendi. 

A les 12:20h, la situació ha tornat a la normalitat i s'ha desactivat el Pla d'Emergència Interior. La companyia ha obert una investigació per conèixer les causes de l'incident.

Cos d'emerències 

Per la seva banda, Protecció Civil de la Generalitat del Departament d’Interior havia activat, a les 12.12 hores, la fase d’Alerta del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de Catalunya PLASEQCAT per l'incendi i fuita de propilè a la indústria Dow Chemical Ibèrica (Dow Nord) de la Pobla de Mafumet. El propilè, insisteixen, és altament inflamable però no és tòxic.

En la resolució de l’incident també han estat alertats, a banda dels Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra i el Sistema d’Emergències Mèdiques SEM. Els Bombers de la Generalitat han activat vuit dotacions que un cop han arribar al lloc de l’incident s’han coordinat amb els bombers del Parc Químic de Tarragona. Tècnics de Medi Ambient del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat s’han desplaçat a l’entorn de l’empresa per prendre mesures de control ambiental.

Protecció Civil de la Generalitat, a través del Centre d’Emergències de Catalunya CECAT ha avisat i informat als municipis del voltant. Per això, s'ha recomanat a la ciutadania no apropar-se a la zona de l’incident. El CECAT i els responsables de seguretat de l’empresa han estat en contacte permanent.

-.-

4 d’oct. 2015

La CUP demanarà a JxSí la retirada de BCN World per donar suport al seu govern

· El cabeza de lista cupaire por Tarragona, Sergi Saladié, reconoce que será una de las demandas que su partido pondrá sobre la mesa.

La CUP ofreció el pasado 22 de septiembre una rueda de prensa en los
terrenos donde está previsto BCN World. Foto: Laura Busquets (ACN)
Javier Díaz Plaza 
Diari de Tarragona 04/10/2015

BCN World se colará en las negociaciones entre la CUP y Junts pel Sí. La formación liderada por Antonio Baños exigirá la retirada de este proyecto como condición para poder llegar a un acuerdo. Será uno de los puntos de la batería de medidas que presentará a la coalición encabezada por Artur Mas. Los cupaires se han mostrado desde el principio contrarios a la construcción de un macromplejo de hoteles y casinos en el ámbito del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Salou y Vila-seca.

«Las conversaciones (con JxS) están de momento en un plano más general, es decir, sobre lo que debemos hacer: plan de choque, proceso constituyente... No se ha entrado en aspectos concretos, pero la retirada de BCN World estará sobre la mesa. Será una demanda de la CUP, no para formar gobierno, porque no queremos entrar, sino para apoyar la formación del Govern», aseguró el jueves al Diari Sergi Saladié, diputado electo en el Parlament y cabeza de lista de la CUP por Tarragona en las pasadas elecciones autonómicas.

Durante la campaña electoral Saladié ya reclamó la paralización «inmediata» de la tramitación del plan director urbanístico del CRT. En una rueda de prensa celebrada el 22 de septiembre en los terrenos donde está prevista la construcción de BCN World, Saladié criticó que «proyectos como éste han roto el consenso que había en la zona sobre el modelo turístico, que en ningún caso pasaba por un turismo intensivo, sino por incluir recursos territoriales y patrimoniales».

La CUP, muy vinculada a la plataforma Aturem BCN World, plantea que los terrenos, ahora propiedad de La Caixa, se puedan «reexpropiar». «Si en nombre del interés general un día se expropiaron a unos particulares, pasados veinte años y en vista de que no se ha hecho nada, ¿por qué no los pueden recuperar los antiguos propietarios?», preguntó Saladié en aquella comparecencia ante los medios de comunicación.

En su programa electoral de 2012, la CUP ya incluía un punto en el que expresaba su rechazo «a modelos como el de Eurovegas, BCN World y Terra Mítica».

Dudas en ERC

BCN World también ha generado discrepancias entre los dos socios principales de Junts pel Sí. CDC defiende el proyecto a capa y espada; en cambio, en el seno de ERC hay dudas. Los republicanos se han mostrado siempre críticos con el modelo turístico que plantea. De hecho, no apoyaron al 100% la ley que permite su implantación, se opusieron a algunos puntos. Fue aprobada por el Parlament de Catalunya, el 28 de mayo de 2014, gracias a los votos favorables de CiU y PSC y la abstención del PP.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicó el pasado 10 de septiembre las bases de la segunda fase del concurso para acceder a las licencias de casino de BCN World. Optan a ellas tres compañías, Melco, Hard Rock y Grup Peralada, que podrán presentar sus proyectos hasta principios de 2016, fecha en la que el Govern prevé aprobar de manera definitiva el plan director urbanístico del CRT. Cada complejo turístico integrado (CTI) incluirá un casino, alojamientos, restaurantes, centros de reuniones, convenciones y congresos, una zona comercial, teatros y salas de espectáculos.

-.-

1 d’oct. 2015

REPSOL - Tarragona. La 10a indústria que amb més CO2 contamina d'Espanya i primera de Catalunya

La burbuja del gas nocivo

· Las fábricas más contaminantes del país pueden comprar derechos de emisión de dióxido de carbono a precio de saldo


En el continente funciona desde hace diez años el llamado régimen de comercio de derechos de emisiones, supuestamente pensado para crear incentivos para que un conjunto de plantas industriales reduzcan colectivamente las emisiones de gases contaminantes. Llegir més:

Font: GEPEC en Xarxa
 



-.-